TR: El bullying escolar
1
Agraïments:
2
<< Algún día la gente se arrepentirá de haberse burlado de mí >>, dijo Barry Loukaitis, de 14 años y residente en Moses Lake, Washington. El día 2 de Febrero de 1996, entró en su clase de álgebra con un rifle de caza, dos pistolas y setenta y ocho cartuchos y balas. Mató al profesor y a dos alumnos e hirió a un tercero.
<< Maté porque a la gente como yo se la maltrata a diario [...] Soy malo porque estoy desalentado >>, dijo Luke Woodham, de 16 años, residente en Pearl, Misisipí. El día 1 de octubre de 1997, mató a su madre, luego a dos alumnos e hirió a siete.
Solo recuerdo que la vida no tenía nada de divertido – dijo un asesino anónimo –. Marginado, tarado, perdedor. Me acuerdo mucho de lo de << fideo >> , porque era muy delgado.
El día 6 de marzo de 2001, cuando en Estados Unidos empezaban a remitir los horrores de Paducah (Kentucky), Springfield (Oregón). Jonesboro (Arkansas) y Littleton (Colorado), los alumnos del Instituto de Santee, California, fueron a sus clases. Al final de aquella jornada escolar, dos chicos fueron asesinados y otros trece, heridos. Los titulares de los periódicos anunciaban: << Sin motivo >>, pero en el correspondiente reportaje se decía << Williams sufrió alguna vez el acoso en la escuela cuando vivía en Kentucky [y] [...] las burlas y las agresiones se agudizaron cuando llegó a California >>.
HARRIS, Sandra / GARTH F. Petrie.
3
Índex
·Introducció -4-
1. L’assetjament escolar -5-
1.1 Definició de “bullying” -5-
1.2 L’origen del “bullying” -6-
1.3 Tipus d’assetjament -7-
2. La violència -13-
2.1 Causes de la violència -13-
2.2 Agressors, víctimes i espectadors -15-
2.2.1 Agressors -15-
2.2.2 Víctimes -19-
2.2.3 Espectadors -21-
3. El professorat i la família -23-
3.1 Com saber si el teu fill és víctima de bulling? -24-
3.2 Com han d’actuar els pares? -25-
3.3 Quan el teu fill és l’assetjador -26- 3.4 Com han d’actuar els professors? -27-
4. Escenaris on pot aparèixer una situació de bullying -28-
5. Comentari del qüestionari -29-
5.1 Conclusions sobre els estats dels alumnes -29- 5.2 Conclusions sobre l’opinió dels alumnes -33- 5.3 Conclusions finals per als professors -34-
4
Introducció
Una de les etapes més importants i més boniques de la nostra vida és l’etapa dels estudis, és a dir, de l’escola. Som nens i no tenim preocupacions fins que ens fem grans, actualment podem tenir tot el que desitgem, tenim tot el temps del món per jugar, divertir-nos, conèixer a gent, tant nois com noies, etc. Però, què sentim quan sabem que aquesta etapa de la vida pot ésser la pitjor per a molts joves?
En aquest treball s’estudia com els diferents problemes i estats d’ànim d’alguns joves arriben a convertir la vida d’altres nois innocents en un dels pitjors moments de la seva vida. És a dir, que una etapa tan important en l’aprenentatge com és l’adolescència, de vegades no acaba amb un bon final, sinó que pot desembocar en problemes tan greus com traumes, depressions… o, fins i tot, el suïcidi de gent molt jove.
Des de fa moltíssims anys el “bullying” ha estat sempre present, però no tenia la mateixa importància que te avui en dia. Encara que diguem que mai hem sigut participants de bullying, ja sigui directament o indirectament moltes vegades hem sigut participants de bullying. Perquè quantes vegades hem presenciat baralles i no em fet res al respecte? Quants cops hem rigut de bromes desagradables que han fet companys a altres companys? Quants cops hem vist com altres companys es ficaven amb altres companys pel seu físic i tampoc hem fet res?
La primera motivació que m’ha portat a realitzar aquest treball ha estat un cas que va succeir l’any 2010 a la meva classe. Una alumna d’un altre país durant el primer de batxillerat va deixar els estudis, entre d’altres causes, per culpa d’un company que es pot dir que era molt amic meu.
5
1. L’assetjament escolar
1.1. Definició de “bullying”
Abús, assetjament, violència física, intimidació, maltractaments, exclusió social, burla, violència interpersonal o matonisme escolar són alguns sinònims que podrien definir el concepte de bullying. És veritat que la paraula bullying es podria definir amb una sola paraula però també es pot definir de moltes formes, ja que és una paraula amb un sentit molt ampli que es refereix a tot tipus d’actituds intencionades, agressives i repetides. En anglès “bullying” significa maltracta i intimidació a algú, això és traduït normalment com a assetjament.
L’assetjament escolar, o pel seu terme en anglès “bullying”, és exactament qualsevol tipus de maltractament ja sigui psicològic, físic o verbal on una persona o més, en aquest cas un alumne (o alumna) o més companys produeixen a una altra persona amb un sol objectiu: fer que aquesta persona pateixi, fent que tingui por o fent mal per tal que la persona que causa aquests mals es senti bé i satisfet per agredir, causant en poc temps a la víctima aïllament, exclusió i marginació social amb la resta de companys i que inclús pot afectar al llarg de la seva vida, ja que la seva fermesa psicològica disminueix.
Ja es sap que actualment per parlar de l’assetjament escolar s’utilitza el terme “bullying”, però també cal fer referència al mot “mobbing”. Aquest terme es pot utilitzar com a sinònim de bullying ja que en les primeres investigacions sobre l’assetjament escolar encara no se l’anomenava bullying sinó mobbing. Actualment, però, el terme mobbing gairebé no s’empra per parlar de l’abús escolar, sinó que més aviat s’utilitza per parlar de l’assetjament laboral. El terme “mobbing” en anglès significa “assetjar, acorralar a un grup, etc” i es podria definir com l’abús, l’assetjament o burla que es produeix en una persona en el seu àmbit laboral amb l’objectiu de produir en la víctima trastorns psicològics que afectin de manera seriosa a la seva vida laboral produint-li per exemple por o terror.
6
1.2. L’origen del “bullying”
Es pot pensar que un tema com l’assetjament escolar ha estat analitzat des de fa molts anys, ja que és un problema seriós al qual tothom dóna molta importància. Però el fet és que fins a començament dels anys 70 a Suècia, a causa d’un augment de la violència a les escoles, no es va començar estudiar el bullying d’una manera sistèmatica.
Daniel Olweus, investigador escandinau, és avui en dia reconegut com el psicòleg amb major importància i autoritat sobre l’assetjament escolar, ja que va ser el primer que es va interessar i preocupar seriosament per aquest tema i, per tant, va començar a fer el primer estudi del bullying l’any 1973. Però no va ser fins l’any 1982 quan es va dedicar més intensament encara als estudis sobre aquest tema a causa del suïcidi de tres joves. En aquests mateixos estudis va ser on Daniel Olweus va començar a utilitzar les paraules “agressor” i “víctima”.
Als primers estudis que va fer es va centrar bàsicament en l’assetjament escolar a les escoles de primària i secundària, fent investigacions com per exemple; sobre els escenaris on es produïen més agressions escolars, el nombre d’agressors contra la víctima, l’evolució dels problemes segons l’edat, el com intervenien els pares i responsables del centre, és a dir, el professorat i els pares de les víctimes i dels agressors, etc. Tots aquests estudis van ser realitzats principalment a Suècia i Noruega i gràcies aquests estudis als anys 80 es va començar a prendre seriosament aquest tema, fins i tot es van implantar diverses campanyes contra les agressions escolars. Gràcies als estudis de Daniel Olweus, en l’àmbit internacional van començar diverses investigacions centrades concretament en les agressions escolars. El tema de les agressions escolars al nostre país preocupa des de fa escassos anys.
7
Uns dels primers casos més rellevants d’assetjament escolar que es va produir al nostre país i que va fer commocionar a tot Espanya va ser el cas d’un noi anomenat Jokin, de 14 anys, estudiant de 4t d’ESO en l’Institut Talaia d’Hondarribia, que va patir molt al col·legi, ja que era sotmès constantment a maltractament físic i psicològic per part dels seus companys de la mateixa classe i que a causa d’allò el 21 de setembre de 2004 es va suïcidar. El seu suïcidi va ser el que més va commocionar a tothom, ja que al matí d’aquell mateix dia, Jokin va agafar la seva bicicleta i es va dirigir a una gran muralla on va saltar al buit. Dotze hores després van trobar el seu cos al peu de la muralla, durant la investigació van trobar un comentari seu a Internet que deia: “Libre,
oh libre. Mis ojos seguirán aunque paren mis pies” Aquest cas va produir la primera
condemna per assetjament escolar a l’Estat espanyol.
És una mica difícil definir la paraula “bullying” o “assetjament escolar” amb exactitud, per això, per al psicòleg Daniel Olweus la seva definició ha de tenir quatre criteris fonamentals per poder fer una definició més específica i exacta. Aquests quatre criteris són:
L’assetjament escolar es sol produir sense cap mena de provocació per part de la víctima.
Es produeix de forma repetida
És agressiu i intencionadament perjudicial
8
1.3. Tipus d’assetjament
Dins el maltractament escolar existeixen diversos tipus d’assetjament. Tanmateix, en qualsevol tipologia d’assetjament escolar poden observar-se unes primeres conductes agressives comunes, no detectables per la pròpia víctima però que sí que poden ser observades per la gent que l’envolta. Aquestes primeres “agressions” o “assetjaments” cap a la víctima poden ser directes o indirectes.
Les agressions o assetjaments directes solen ser més comuns entre nens, bàsicament a causa d’agressions físiques i baralles, en canvi l’assetjament indirecte solen ser més comuns en nenes, normalment a la preadolescència.
9
En una segona fase hi ha molts més tipus d’agressions i ja sabem que el bullying és considerat com qualsevol tipus de maltractament, ja que pot ser psicològic, físic o verbal, doncs bé, alguns dels tipus d’agressions més comuns són els següents:
Intimidacions psicològiques: les intimidacions psicològiques consisteixen bàsicament en amenaces per tal de provocar por a la víctima. Aquestes amenaces consistirien en fer xantatge, fer pintades, escriure cartes, fer burles normalment en públic o inclús l’agressor és capaç d’amenaçar la víctima directament.
Maltractament físic: el maltractament físic es realitza de forma directa, és a dir, l’agressor és capaç de donar-li pallisses a la víctima, causar-li lesions amb algun tipus d’objecte, donar-li puntades, empentes, cops, etc. També hi ha maltractament de forma indirecta, com per exemple, robar-li, trencar el material escolar, objectes personals, llibres, etc.
Maltractament verbal: el maltractament verbal consisteix bàsicament en insultar la víctima, posar-li malnoms, difondre mentides i rumors fals, fer trucades o inclús enviar correus electrònics, etc.
Aïllament i exclusió social: L’aïllament i l’exclusió social consisteix bàsicament en no dirigir la paraula o directament ignorar a algú i impedir que aquesta persona participi en la resta d’un grup alhora de fer activitats lúdiques o en treballs acadèmics en grup o fins i tot boicotejar, fer xantatge o pressionar a amics o amigues de la víctima per tal que no fessin res amb aquesta persona.
10
L’assetjament racista i l’assetjament homofòbic, són dos tipus de bullying que avui en dia són molt importants, tant, que inclús es pot dir que són uns del temes que més es debaten ja que hi ha molt racisme i molta homofòbia actualment.
Ara bé, explicaré les característiques principals del bullying racista y homo-fòbic: Bullying racista: quan parlem de racisme parlem de discriminació. Podem dir
que al bullying racista hi ha tot tipus de maltractament, és a dir, psicològic, físic i verbal, ja que aquest consisteix bàsicament en agredir a una persona de qualsevol manera, ja sigui insultant, separant-lo d’altra gent o fins i tot agredint-los físicament. Els motius que porten a l’agressor a fer això són bàsicament pel seu color de pell, pel seu origen o fins i tot per la seva religió. Cal dir que el racisme es un tema amb un sentit molt ampli que no solament s’enfoca en les agressions escolars entre nens sinó que també entre adults i que avui en dia és un tema molt destacat.
11
Un altre tipus de bullying més actual, és el bullying relacionat amb les tecnologies i que s’anomena ciberbullying. El ciberbullying és bàsicament la intimidació que es pot produir a través de qualsevol tipus de dispositiu electrònic. La taula següent mostra les diferents formes que hi ha de fer assetjament a través de noves tecnologies i les seves característiques:
(ANEAS SANCHEZ, Asela (2009) Acoso escolar y convivència en las aulas. Editorial: Formació Alcalá. Jaén.)
12
Un altre investigador també molt important es Ken Rigby, del qual cal destacar el concepte d’assetjament maligne per a aquells joves que agredeixen a altres i que no sempre són conscients de les conseqüències que pot causar a la víctima, encara que sí que hi ha vegades en què l’agressor sí que és conscient que a la víctima no li agrada el que el propi agressor fa. Per això per l’investigador Ken Rigby, hi ha set elements que defineixen el seu propi concepte de «assetjament maligne», aquests set elements són:
L’agressor gaudeix fent-li dany a la persona més dèbil. La conducta agressiva es sol repetir contínuament. Algú pateix aquest mal.
No existeix cap provocació.
Una persona o un grup amb major poder pot fer mal a un altre amb menys poder.
Existeix un desig inicial de fer mal. El desig porta a la pràctica.
13
2. La violència
2.1. Causes de la violència
Una persona no és violenta sense cap motiu, per tant, la violència potser evidentment directa o indirecta per causa d’una sèrie de factors que fan que l’agressor d’alguna manera sigui agressiva. Algunes causes de la violència poden ser les següents:
Factors personals: El canvi d’edat fa que a causa de l’activació de les hormones d’una persona, aquesta pugui ser més agressiva. Això passa sovint als homes més que a les dones. També la personalitat de cada persona pot ser condicionada per altres factors molt importants, com per exemple les drogues.
o Drogues: el consum de drogues en adolescents fa que la moral dels nois sigui molt més laxa i causa impulsos violents, inclús crea dependència i per tant pot portar a cometre delictes per la necessitat de consumir drogues. Algunes drogues poden causar malalties mentals en nois molts joves que prenen substàncies des de molt petits, com ara la “paranoia”.
Problemes personals: es pot dir que els problemes personals és el factor més
14
Factors socials: les ideologies socials d’altres persones poden condicionar a
una altra persona la seva forma de pensar ja que poc a poc una persona depèn de com sigui les seves companyies, és a dir, la gent de qui s’envolta, els seus amics, etc. Pot acabar enregistrant opinions i gustos que abans no tenia, per exemple, en les seves creences, sexualitat, aspecte físic i molts altres aspectes importants. Dins dels factors socials cal destacar el tema de l’entorn escolar.
o L’entorn escolar: Hi ha gent que copia la manera de ser d’una altra persona que potser es cregui que és una persona popular i important per tal de ser igual que aquesta i això implica moltes vegades agressivitat. Les faltes de respecte, humiliació i altres vexacions porten a altres alumnes a situacions agressives.
Noves tecnologies: Les noves tecnologies, com ara la televisió, l’ordinador…, ens mostren constantment situacions violentes. Tant adults com nens, veiem notícies, pel·lícules, sèries on la violència mai falta. Els nens, quan observen aquestes imatges amb aquestes conductes violentes les imiten encara que sigui per jugar amb amics. Si per exemple, veuen una
pel·lícula on lluiten dos ninjas qualsevol nen immediatament imita un ninja. Cal dir que la televisió no es cap motiu per justificar alguns comportaments d’alguns nen però sí que cal comentar-lo perquè encara que la violència televisiva no afecta a totes les persones per igual sempre hi ha algun nen o nena que es comporta malament per coses que veuen a la televisió.
15
2.2. Agressors, víctimes i espectadors
En el maltractament escolar intervenen diferents persones amb un rol determinat. Primerament, el protagonista negatiu, evidentment és l’agressor, el causant de totes les conseqüències negatives de la víctima. El segon protagonista per desgràcia és la víctima i l’últim personatge important són els
espectadors. Aquests tres personatges que intervenen en el maltractament escolar tenen unes característiques per uns trets concrets que sovint es repeteixen en molts casos de maltractament. Gràcies als estudis de molts psicòlegs i altres especialistes de maltractament
escolar es pot saber el perfil psicològic de cada protagonista, és a dir, dels agressors, víctimes i els observadors. Ara explicaré els diferents perfils de cadascun:
2.2.1 Agressors
Ja sabem que l’agressor no solament pot ser una persona, sinó que poden ser una persona o més que exerceixen el seu domini a través de la violència. Així doncs, cal esmentar la característica més important dels agressors, és que sabem com utilitzar el seu poder, en cada persona. El tipus d’agressor no es gaire important perquè els agressors poden ser petits i prims, alts o forçuts o com sigui, perquè el poder dels agressors no solament s’aconsegueix amb la força física.
16
Les característiques principals de la personalitat dels agressors són les següents: Comportament agressiu i gran impulsivitat en els seus actes.
Facilitat per irritar. Falta d’empatia.
No tenen sentiments de culpa, pena ni remordiments pels seus actes, és a dir, tenen actituds d’arrogància i ignorància.
Es mostren autosuficients i amb necessitat de dominar. Creuen que la víctima es mereix el que li fa.
No es solen mostrar insegurs.
Baixa tolerància a la frustració, és a dir, quan volen alguna cosa la volen aquí i ara.
Poc reflexius.
No solen complir les normes impostes socialment i mostren comportaments antisocials.
Tenen dèficit d’habilitats socials i tècniques de resolució de conflictes.
Actitud negativa cap a l’escola .
17
Quant a l’aspecte físic, habitualment pensem en nois i en aquells que són més forts, no és sempre així, ja que l’assetjament també es dóna amb molta
freqüència en noies i no necessàriament corpulentes. Inclús, de vegades es donen casos on l’agressor és més petit i agredeix una altra persona d’un curs superior al seu. Cal destacar que les dues característiques principals de l’aspecte físic de l’agressor són:
Sexe masculí.
Tenen més fortalesa física.
Sobre l’aspecte social i familiar cal dir que algunes característiques condicionen a l’agressor de tal manera que fa que aquesta persona es comporti d’una manera conflictiva. Un exemple clar potser quan els pares no valoren el rendiment escolar del seu fill ni el comportament que té a l’escola i les decisions que s’instauren des del col·legi, criticant les actuacions que realitzen els professors. Per tant, en aquest últim cas arribarà un moment en què el fill també ho farà, ja que sap que els seus pares no li castigaran pel seu comportament. Les característiques principals en l’aspecte social i familiar que es poden donar en els agressors són:
Mostren dificultats d’integració social i escolar. Falta d’afecte entre familiars.
Mostren baix interès per l’escola.
Passivitat dels pares respecte a l’accés del nen a la violència. Reflex de com exerceixen sobre ell mateix la violència. Falta d’atenció dels seus pares o professors.
Veu que els seus pares, germans o amics majors obtenen el que volen mitjançant la violència i aprofitant-se d’altres persones.
Ell mateix pateix les agressions dels seus pares, germans o amics.
18
Encara que aquestes característiques mostrin a l’assetjador contínuament agressiu i amb mal comportament no sempre és així, ja que hi ha agressors que són amics de la víctima però que quan aquesta persona s’uneix amb altres amics, és a dir, en grup, doncs la seva actitud canvia a causa de la pressió dels seus amics. La pressió del grup d’amics és molt important en aquestes edats. En aquest cas
quan l’agressor sent pressió es burla del seu amic ràpidament fent que s’ho prenguin com una petita broma.
Tot seguit, cal esmentar els diferents tipus d’agressors que hi ha. Concretament es poden distingir tres tipus d’agressors que són els següents:
L’agressor intel·ligent: els agressors intel·ligents es caracteritzen principalment per ser populars, és a dir, per tenir bones habilitats socials i organitzar a les persones que l’envolten amb l’objectiu que compleixin les seves ordres. Encara que la seva característica principal sigui aquesta, també cal dir que els agressors intel·ligents tenen un gran part positiva i és que al llarg de la seva educació secundària, solen madurar i, per tant, canvien la seva actitud a millor. D’altra banda, són els tipus d’agressors més difícils
d’identificar. En definitiva, aquest agressor és aquell que és capaç d’emmascarar l’actitud intimidant.
L’agressor poc intel·ligent: l’agressor poc intel·ligent és aquell que mostra un comportament antisocial i que intimida i agredeix a altres persones directament. Quasi sempre és per causa de falta de confiança en si mateix i falta d’autoestima. Gràcies al seu comportament aquests tipus d’agressors aconsegueixen el rol que volen i també atreure a altres persones dins del seu grup. La diferència que tenen amb els agressors intel·ligents és que aquests al llarg del temps no maduren i no progressen i, per tant, mantenen la seva actitud negativa. Aquests agressors solen agredir només als que veuen més dèbils.
19
2.2.2 Víctimes
Qualsevol noi o noia a l’escola ha estat víctima d’alguna manera, sempre. No és gaire important quan aquesta situació no és constant ja que qualsevol noi o noia sempre que vegi possibilitat d’escapar, la víctima ho farà en la majoria d’ocasions. Evidentment, les víctimes solen ser
persones insegures igual que els agressors. Les característiques principals de la
personalitat de les víctimes són les següents:
Mostra una personalitat insegura, és a dir, té poca confiança en si mateix i no sembla poder defensar-se sol.
Baixa autoestima per causa de l’assetjament escolar. Alt nivell d’ansietat.
Mostra un caràcter dèbil i submís. No obstant, pot arribar a ser agressiu. Introvertit i tímid, amb moltes dificultats de relació i d’habilitats socials. Solen tenir pocs amics i generalment solen estar sols.
Immadur per la seva edat.
Indefens per experiències negatives prèvies i, per tant, no sap com afrontar els problemes.
Comença a tenir trastorns psicològics i la víctima tracta d’evitar l’assetjament amb malalties inventades o malalties provocades que poden arribar a derivar trastorns psicològics molt importants.
20
Tenen molta dificultat alhora de fer amics però quan troben un amic creen llaços de gran dependència fins arribar al punt d’obeir a l’altra persona encara que no hi estiguin d’acord.
Tenen poca popularitat a classe, per tant, aquesta persona no té cap grup d’amics que el pugi protegir.
Quant a l’aspecte físic, no hi ha un aspecte en concret que es pugui definir, però sí que es pot dir que una característiques principal és:
Menys corpulents físicament
Però, una vegada aquesta persona es converteix en víctima els agressors s’encarreguen de generar motius per agredir-les i posar-li mots com per exemple:
o Portar ulleres o Obesitat o Diferent ètnia o Estatura
o Manera de vestir, etc.
Sobre l’aspecte familiar cal dir que les víctimes solen ser dependents i per això és molt important fomentar la relació dels nens amb els seus iguals des de petits, és a dir, guarderies, escoles infantils, ludoteques, etc.
21
Víctima activa i provocativa: Aquestes víctimes solen ser habitualment alumnes que tenen problemes de concentració i es comporten de forma irritant al seu voltant, això li serveix a l’agressor com a excusa alhora de comportar-se malament amb ells. Moltes vegades no tenen intenció de molestar les víctimes però ho fan perquè no han entès com han de comportar-se. De vegades, provoquen intencionadament a altres companys per buscar la seva atenció i que es conformen amb tenir una atenció negativa que a no rebre cap atenció.
Víctima passiva: Aquestes víctimes són les més freqüents, ja que tenen poca defensa i són persones molt insegures. Alhora d’enfrontar-se amb problemes amb altres persones reaccionen amb molta por i no saben com actuar. No responen als insults dels agressors ni tampoc als atacs, per tant, això l’agressor l’interpreta com menyspreu.
Víctima agressor: Aquest tipus de víctima te les mateixes característiques que l’agressor víctima. (Pàgina 18)
2.2.3 Espectadors
Sempre que hi ha agressions a les escoles, generalment també hi ha espectadors que solament es limiten a mirar o inclús animar a l’agressor. La intenció de l’agressor moltes vegades és cridar l’atenció dels demés companys per mostrar el seu poder de violència sobre la víctima per així sentir-se més popular i tenir una imatge de noi dur. Com he dit abans, hi ha diferents tipus d’espectadors que actuen de manera diferent quan presencien algun tipus d’assetjament escolar, els podem dividir en quatre categories:
Amics dels agressors: davant una situació de violència els amics dels agressors s’uneixen a ell i inclús arriben a ficar-se en la baralla o simplement anima al seu amic a què l’agredeixi més encara.
Passius: els espectadors passius són aquells que solament es limiten a no cridar l’atenció però a la mateixa vegada davant una situació de violència no fan res a respecte per aturar-la.
22
La personalitat dels espectadors que presencien situacions d’assetjament
escolars tenen diverses característiques que cal explicar. Quan pensem el motiu pel qual aquests nois que no fan res quan veuen una situació de “bullying” ens preguntem què és el que passa per la ment d’aquestes persones i perquè no fan res al respecte. Així, a continuació explicaré les característiques de la personalitat d’aquests tipus d’espectadors:
No fan res al respecte i s’uneixen amb l’agressor perquè així es senten més forts. En canvi, si es posessin del costat de la víctima es sentirien més dèbils. Ells també disfruten amb aquestes situacions.
Creuen que protestant no aconseguiran parar la situació.
Tenen por que a l’hora de defensar la víctima, l’agressor es torni més agressiu encara amb ells.
Quan veuen que tota la gent calla ells també callen perquè creuen que és millor.
23
3. El professorat i la família
El professorat i la família són fonamentals en la detecció dels casos de bullying i, per
tant, tenen el paper més important, ja que són els que han d’estar alerta davant qualsevol tipus d’assetjament que es produeixi.
Podríem dir inclús que abans que es produeixi cap situació són ells els que l’han d’evitar i adonar-se de qualsevol símptoma que aparegui en un nen o una nena. De la família i del professorat depenen la resolució d’aquests problemes, ja que és crucial la postura que adoptin en cada persona que pugui patir “bullying”.
El professorat, davant els casos de “bullying”, sol adoptar tres tipus de resposta: La primera, és la del “no” compromís per tenir por de perdre autoritat o ser
atacat.
La segona, la de certa complicitat amb l’agressor fent-li creure que amb allò no es veurà implicat de cap manera en el problema.
I la tercera, tenir un compromís natural, encara que aquest es produeix en pocs casos.
24
3.1. Com saber si el teu fill és víctima de “bullying”?
Sabem que el professorat i la família són fonamentals i tenen el paper més important, ja que són els que han d’estar alerta de qualsevol tipus d’assetjament que es produeixi, però, com es pot saber qui sofreix “bullying”? A continuació, explicaré les
característiques principals que poden indicar qui pateix assetjament escolar, és a dir,
els símptomes d’una persona que sofreix bullying:
Si el nen o nena comença a tenir trastorns de son, per exemple, somnis de por.
Baix rendiment escolar. Diu moltes mentides. Té ferides pel cos.
Si sovint arriba a casa amb la roba estirada o trencada.
Comenta que li roben les coses o si cada dia diu que perd les seves pertinències.
No parla gaire a casa ni es veu amb els seus amics. Està moltes hores a casa sol.
Evita sortir de casa sol i no vol fer alguns trajecte, per exemple, el trajecte de casa a l’escola.
Manifesta angoixa quan parla. Te molts canvis d’humor.
No vol anar a les activitats extraescolars. Canvis d’hàbits a l’hora de menjar o dormir. Li és igual la seva forma de vestir i el seu aspecte. Li costa concentrar-se.
Dolors abdominals.
25
3.2. Com han d’actuar els pares?
Si el teu fill alguna vegada és intimidat per un company de l’escola, cal fer-li veure que
li dones suport des del primer moment. Com he dit abans, els pares no han de fer el que moltíssim gent fa, i es anar a parlar amb l’agressor amenaçant-lo o inclús agredint-li físicament o verbalment. Evidentment el nen no sabrà com actuar, llavors, necessita l’ajuda del pare per saber com ha d’actuar. Si
per exemple, al nen que sofreix “bullying” li posen mots o le marginen, el que han de fer els pares és explicar-li al seu fill o filla, amb serenitat, però directament, totes les diverses maneres que hi ha que una persona es pot sentir ferida o incòmoda, ja que per sentir-se així no cal patir cap de dany físic ja que el dany moral o emocional sol ser pitjor. Així doncs, depenent de l’edat cal explicar-li què és el “bullying” sense problemes i sense por. Si és necessari li cal dir al nen o nena que hi ha molts joves que han arribat a suïcidar-se. Encara que sembli que no, al nen li servirà molt aquesta conversa perquè tindrà les idees més clares. Quan la víctima torni a patir algun tipus d’assetjament d’aquest tipus, tindrà clar que el primer que farà es:
Ignorar l‘agressor.
Fer com si no ho hagués escoltat. No mirar-lo.
No plorar ni enfadar-se.
Fins i tot, convertir alguns comentaris seus en bromes. Parlar amb un adult.
26
3.3. Quan el teu fill és l’assetjador
És evident que saber si el teu fill és víctima de bullying és molt important, però, què passa quan el teu fill és l’assetjador? És difícil assimilar que el teu fill és l’assetjador, en aquest cas, és imprescindible que els pares parlin primerament amb l’escola, és a dir, amb tots els professors. Sovint, quan els pares s’adonen que el seu fill és l’assetjador el primer que fan és respondre amb més violència encara per intentar solucionar el problema i això és l’últim que s’ha de fer, ja que poden ser acusats de maltractament cap al teu fill. Per això cal seguir alguns consells per tractar casos com aquests i que a continuació esmentaré:
Investigar per què el teu fill és un assetjador.
Parlar amb tot l’equip docent del col·legi per saber l’actitud del teu fill a classe.
Observar als amics del teu fill: les seves activitats, actituds, etc. Transmetre confiança, perquè el teu fill vegi que pot confiar en tu. Assimilar que el teu fill és l’assetjador.
Deixar-li clar al teu fill que pot passar si segueix amb aquesta actitud. Parlar amb el teu fill fins que mostri les seves insatisfaccions.
Fer-li veure el seu error per tal que li demani disculpes a la víctima. Demostrar el mateix afecte que senties abans de saber que el teu fill era acusador.
27
3.4. Com han d’actuar els professors?
Com he dit abans, el paper del professorat és igual d’important que el paper que tenen els pares. Els professors són els que han d’estar
alerta per detectar possibles casos de bullying a les aules. Cal dir que el paper del professorat és
bastant complicat, perquè per exemple, en una enquesta realitzada per l’Associació Nacional de
Professors el 80% del professorat confessen que
la seva professió produeix molt estrès i per tant perjudica molt la seva salut, també la falta de consciència per part de molts d’ells davant les conseqüències del bullying, això és més comú entre professorat jove amb falta d’experiència. Els professors més veterans, consideren que des de sempre hi hagut bullying i que fins ara mai se li ha donat gaire importància i, per últim, i més important és que molts professors es troben desprotegits i desautoritzats, ja sigui pels pares dels alumnes o pels propis alumnes. Els agressors no solament agredeixen les víctimes sinó que també arriben a agredir els professors, per exemple, agafant les seves pertinències i amagar-les o llençar-les. També intenten boicotejar les classes fent gràcies i no fent cas del docent.
28
4. Escenaris on pot aparèixer una situació
de bullying
Sabem que el bullying es produeix en qualsevol lloc, o sigui, no hi ha cap lloc concret, però sí que cal esmentar els
escenaris més comuns on es produeixen aquestes situacions de violència. Generalment el lloc on més es
produeix bullying és en la mateixa escola, és a dir, a les aules, passadissos, banys, menjadors, patis, etc. Sovint es produeixen a les entrades i sortides de col·legi i en els canvis de classe.
Als patis es solen produir més agressions físiques, marginació, robatoris, etc. Els lavabos, també són un lloc molt habitual, ja que aquest lloc és perfecte per als alumnes, perquè allà poden parlar malament d’altres sense problemes, amagar coses, inclús pegar a la víctima amb més comoditat. Les situacions més comunes que es produeixen dins dels lavabos són l’amenaça i la intimidació.
29
5. Comentari del qüestionari
Poc desprès de finalitzar el primer trimestre del segon curs de batxillerat 2010 vaig passar per les classes de segon B i quart A d’ESO del meu institut, l’IES Esteve Terradas de Cornellà de Llobregat, un qüestionari que vaig elaborar sobre la intimidació i el maltractament entre iguals. En total han participat 53 alumnes, és a dir, 27 alumnes de segon d’ESO i 27 alumnes de quart d’ESO. Moltes preguntes lliures del qüestionari no van ser contestades pels alumnes, simplement perquè no sabien què respondre. L’objectiu principal en passar aquest qüestionari era, d’entrada, veure si, segons el punt de vista de l’alumnat, es donaven casos de “bullying” al meu institut i els diferents tipus d’agressions més comunes que s’hi produeixen. D’altra banda, una altra intenció era saber amb quina freqüència es produeixen agressions a l’escola, observar si els alumnes tenen clar el concepte del “bullying” i quines solucions aporten ells mateixos.
5.1. Conclusions sobre els estats dels alumnes.
Dels resultats obtinguts a les enquestes, cal destacar algunes preguntes que mostren com es senten els alumnes en el col·legi i si pateixen algun tipus de bullying. Així
doncs, cal dir que el 57% dels alumnes diuen que mai s’han sentit sols en el pati,
l’altre 37% diuen que poques vegades, i l’altre 7% estan sols al pati perquè els seus amics no volen estar amb ells. A primera vista sembla que no són mals resultats ja que el percentatge no és molt elevat.
Quantes vegades t'has sentit sol o sola en el pati perquè els te us am ics no han volgut estar am b tu?
30
En canvi, a la classe de quart d’ESO, els resultats són una mica millors, ja que cap alumne es sent sol als patis i un 77% dels alumnes mai es sent sol encara que l’altre 23% diu que algunes vegades sí.
Només han contestat aquesta enquesta una sola classe de quart d’ESO, amb això vull dir que en una sola classe he pogut detectar un quants de casos de bullying perquè encara que el 92% de classe hagi contestat que no pateix cap tipus d’intimidació, hi ha
un 4% que pateix intimidacions des de principi de curs i des de fa poc temps.
Quantes vegades t'has sentit sol o sola en el pati perquè els teus am ics no han volgut estar am b tu?
77% 23% 0%
Mai
Poques vegades Moltes vegades
Si els teus com panys t'han intim idat algúna vegada. Des de quan es produeix aquesta
31
Una altra pregunta que els alumnes van contestar, era sobre els llocs més comuns on es solen produir aquestes situacions d’intimidació o maltractament. De tots els alumnes de segon i quart d’ESO el 34 % creu que el lloc més comú on es produeix més
intimidacions o maltractament són a les classes, l’altre 38 % creu que es produeix als
patis i el 28 % creu que al carrer.
Si algun alumne és intimidat per alguna persona el primer que ha de fer seria parlar amb els pares, professors o com a mínim altres companys que siguin amics seus, en canvi, gràcies a l’enquesta podem veure com el 11% de tots els alumnes de segon i
quart d’ESO no parla amb ningú en cas d’intimidació. També podem saber que el 66%
d’alumnes considera que no pateix cap tipus d’intimidació. Hi ha un 7% que parlen
amb el professor i un 9% que ho parla amb la família.
En quins llocs es solen produir aquestes situacions de m altractam ent?
28% 38% 34% A classe Al pati Al carrer
Si algú t’intim ida parles am b algú d’allò que et succede ix? 66% 11% 7% 9% 7% No m'intimiden No ho parlo amb ningu
32
Quan vaig elaborar l’enquesta la pregunta “14” era la més interessant per a mi ja que era molt important que la gent contestarà amb sinceritat perquè amb aquesta pregunta es podia saber amb plenitud si en el meu centre es donen intimidacions amb freqüència.
Aquests resultats són solament de la classe de quart A d’ESO i es pot dir que són resultats molt preocupants perquè ni un sol alumne ha contestat que mai es donen casos d’intimidació. El 77% de la classe diu que poques vegades es donen intimidacions però l’altre 23 % diu que moltes vegades hi ha intimidació a l’escola. Vull comentar que la poca gent que ha contestat en l’opció de “Moltesvegades”, al costat, ha dibuixat signes de “+”, inclús han posat un comentari com per exemple “cada dia”.
Aquests resultats són preocupants perquè si en una sola classe han contestat això, si les enquestes les haguessin contestat tots els alumnes de quart d’ESO, els resultats s’intueix que serien força pitjors.
33
A la classe de segon d’ESO els resultats d’aquesta pregunta són similars als de quart, encara que l’única diferència és que el 33% dels alumnes han contestat que mai hi ha intimidacions al centre, un altre 44% diu que poques vegades i l’altre 33% que no és poc, diu que moltes vegades. A continuació podem observar els resultats de la classe de segon d’ESO:
5.2. Conclusions sobre l’opinió dels alumnes
Un altre qüestió molt important és saber quines són les formes més freqüents d’intimidació i maltractament entre companys. A continuació podem observar quina és l’opinió de l’alumnat de segon i quart sobre aquest assumpte.
Si algú t’intim ida parles am b algú d’allò que et succedeix? 46% 35% 18% Mai Poques vegades Moltes vegades
Quins són les formes més freqüents d’intimidació i maltractament entre companys?
19% 47% 5% 0% 15% 14% No ho se
34
El 19% dels alumnes no saben quines són les formes més freqüents d’intimidació. Segons els resultats la forma més freqüent és posar mots o deixar en ridícul o les amenaces, amb un 47% i 15% seguidament.
Saber la reacció dels alumnes quan es troben davant una situació d’intimidació cap a un altra company nostre és molt important, per tant, a l’enquesta, també vaig elaborar una pregunta al respecte.
Com es pot observar, el 38% dels alumnes no farien res al respecte, l’altre 32%
d’alumnes intentaria tallar la situació personalment i l’altre 29% tampoc faria res encara que pensen que haurien de fer alguna cosa. De 52 alumnes, solament una
persona avisaria alguna persona que pugui parar la situació. Aquestes dades reflecteixen la poca importància que li arriben a donar alguns alumnes davant aquestes situacions.
Solament explicaria aquestes dades la por o el temor que puguin tenir alguns alumnes davant aquestes situacions.
5.3. Conclusions finals per als professors
Després de veure els resultats de totes les enquestes, que han de portar a la reflexió, i que només han estat contestades per dues classes d’ESO, que en total sumen 52 alumnes. Crec que caldria augmentar la supervisió en tots els àmbits de l’escola.
Inclús també fer reunions amb els pares per informar tot el que calgui sobre el bullying. I, si és possible, rebre a les classes de tutoria informació per part d’un especialista sobre el bullying.
Què fas quan un company teu n’intimida un altre?
38%
29% 1%
32% Res, passo del tema
TR: El bullying escolar
35
36
6. Pel·lícula “Cobardes”
6.1. Sinopsi
Gaby és un noi de catorze anys que té por d'anar a l'escola. La seva por és a causa d'un company de la seva classe anomenat Guille, el qual lidera un petit grup de nois que es dediquen a fer mal a Gaby fent tot tipus de coses.
Però al mateix temps en Guille també té por de defraudar al seu pare. Tant els pares d’en Gaby com els d’en Guille també tenen les seves pors a diverses coses. Primerament, Joaquim, el pare d’en Guille treballa en una empresa d’alarmes i té por
de perdre la seva feina, i Merche, la seva mare té por que la seva família fracassi. En canvi Guillermo, el pare d’en Guille té molta por al poder que l’envolta, ja que ell és polític. Magda, és el nom de la mare d’en Guille i té por de no conèixer al seu propi fill. Després està Silverio, propietari d’una pizzeria, aquest és l’únic personatge que sembla que no té gens de por a res i que també és l’únic que sap tot el que li passa a Gaby. Gràcies als consells que aquest li dóna a Gaby, va poder definitivament acabar amb l’horrorosa situació a què Gaby es trobava i
planifica una trampa perquè no tornin a molestar-lo mai més. Aquest pla consistia en gravar en Guille mentre li pegava a en Gaby, per així poder amenaçar-lo dient-li que ho diria als seus pares. Una vegada en Gaby va poder combatre la seva situació i acabar-la
definitivament, en propi Gaby es va convertir en agressor d’un altre company de la seva classe.
6.2 Anàlisi de la pel·lícula
37
Un altra cosa molt clara que es pot observar és l’ambient i la poca comunicació dels pares tant de la víctima com de l’acosador, és a dir, d’en Gaby i d’en Guille. A la pel·lícula el professorat i pares mostren cert passotisme respecte a les situacions violentes que es mostren ja que arriben a confondre de manera molt injusta que la víctima en veritat és l’agressor i l’agressor és víctima, dient inclús que l’agressor, o sigui en Guille, està millorant el seu rendiment acadèmic i en Gaby baixant el seu rendiment quan a la pel·lícula es mostra com en Gaby està bastant atent a les classes encara que no estigui molt però a causa de l’assetjament que li estan causant.
Ni els pares, ni els professor són capaços d’indentificar qui és la víctima realment, i aquest fet és molt habitual avui en dia als col·legis.
Només començar la pel·lícula podem veure com al protagonista li envien missatges al telèfon posant-li amenaces o burles i li posen malnoms, ja que li diuen “zanahoria” pel simple fet de tenir el cabells de color taronja. Cal dir que a la pel·lícula no solament l’agredeixen físicament
sinó que l’arriben a insultar, escopir, ficar-li objectes a la motxilla per tal que l’inculpin sense que hagués fet res i així fer que els companys i professors pensin que és un lladre, el tanquen al lavabo mentre cremen una paperera posant la seva vida en perill, el persegueixen sempre corrent fins a casa per agredir-lo o robar-li, etc.
El protagonista reflecteix molt bé les conseqüències del seu problema i el problema del bullying en general ja que hi ha moments del protagonsita que fins i tot arriben a emocionar l’espectador i que podem veure com poc a poc el protagonista és més feble psicològicament. Hi ha una escena que reflecteix
perfectament com el seu estat d’ànim i la seva feblesa psicològica són mínimes. En aquesta escena es pot observar com el protagonista està jugant a un joc i on el propi protagonista del joc està a dalt d’un edifici molt alt i en Gaby decideix suïcidar-se. Això és una característica clara de les conseqüències que pot arribar a causar el bullying.
38
39
10. S i alg ú t’intimida p arles am b algú d ’allò que et s uccedeix? a. N ingú m’intimida.
b. N o ho parlo amb ningú c. A mb els prof essors d. A mb la família e. A mb els compan ys
11. S i has intim id at a lgu n company teu t’ha dit algú algun a cosa al respecte? (pots triar més d’un a res posta).
a. N o he intimidat ningú b. N ingú m’ha dit res
c. S í, als me us pro fessors els ha semb lat mala ment. d. S í, a la meva família li ha semblat malament. e. S í, als me us co mpanys els ha semb lat malament. f. S í, la meva familia m’h a dit q ue esta va b é. g. S í els meus pr ofessors m’han dit que està bé. h. S í, els me us companys m’han dit que està bé.
12. S i h as participat en s ituacio ns d’intim id ació cap als teus comp any s, per què h o vas fer? (po ts triar més d’u na resp osta)
a. N o he intimidat a ning ú. b. N o ho sé.
c. P erquè em p rovo qu en.
d. P erquè son diferents (gitanos, paios….) e. P erquè eren més dèbils.
f. P er molestar.
g. P er gastar una brom a.
h. A ltres…… ……… ……… …… …..
13. Q uin s só n les dues formes més freqü ents d’intimidació i maltracta ment entre com pany s? a. N o ho sé.
b. P os ar m ots o deixar en ridícul c. A gred ir fís icamen t
d. Robar e. A men aces
f. A ïllament, n o juntar-se.
g. A ltres…… ……… ……… …… ….
14. A mb q uina freq üèn cia es d on en intimidacions al teu ce ntre? a. M ai
b. P oques vegades c. M o ltes vegad es
15. Q uè p enses dels nois i d e les noies que intimide n a altres co mpanys? a. Q ue no s é per qu è es fiq uen amb ells.
b. Q ue són més forts.
c. Q ue ho fan amb inten ció de fer una broma. d. A ltres…… ……… ……… …… .
16. Q uè fas quan u n co mpa ny teu n’intimida un altre? a. Res, p asso d el te ma
b. Res, però crec que hauria de fer alguna cosa. c. A viso alg ú que pugui p arar la situació . d. Intento tallar la situació pers onalment.
17. Q uè hauria de p assar perq uè s’arreg lés la intim idació o maltracta ment? a. N o es po t arreglar.
b. N o ho sé.
40
8. Entrevista a M. S. G. (Psicòloga col·legiada
amb número 13901)
1. Què és el Bullying?
Bullying és una paraula anglesa que significa intimidació.
El Bullying (també conegut com assetjament escolar) es refereix a qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada al llarg d'un temps determinat.
2. Com poden saber els pares que el seu fill / a pot estar patint assetjament escolar?
És bastant comú que l’assetja’t viu terroritzat amb la idea d'assistir a l'escola i que es mostri molt nerviós, trist i solitari en la seva vida quotidiana.
3. Es culpable la família de la conducta de l’agressor?
En els assetjaments escolars, s'identifica la probable existència d'una educació familiar molt permissiva, que afavoreix que el nen mostri dificultats per posar-se en el lloc de l'altre i que el seu nivell de frustració sigui molt baix.
4. Quines conseqüències psicològiques ocasiona el bullying als agressors i les víctimes?
En els agressors, les conductes d'assetjament poden fer-se cròniques i convertir-se en una manera il·legítima d'aconseguir els seus objectius, amb el consegüent risc de derivació cap a conductes delictives, incloent violència domèstica i de gènere. En les víctimes, pot ocasionar la deterioració de l'autoestima, ansietat, depressió, fòbia escolar i intents de suïcidi, amb repercussions negatives en el desenvolupament de la personalitat, la socialització i la salut mental en general.
5. Com podries resumir la personalitat de l'agressor?
41
6. Què creu que hauria de fer un pare que descobreix que el seu fill està patint assetjament escolar? I un professor?
- Cal convèncer a la víctima del fet que recorri a l'ajuda dels seus pares i professors i denunciar al més aviat possible aquesta situació.
- Parlar calmadament amb el seu fill(a) sobre les raons de participar en aquests comportaments.
Per ajudar-ho, necessita saber que pot comptar amb l'ajuda dels adults en qualsevol moment, i així, anar recuperant la confiança i poder superar aquesta situació.
- Informar al Director o Coordinador de l'escola de qualsevol incident d'abús o intimidació, fins i tot si el seu fill(a) ha participat en aquests comportaments. Això els ensenyarà a ser responsables del seu propi comportament.
També buscar ajuda de fora. El comportament d'abús o intimidació requereix un abordatge integral. El psicòleg o conseller pot oferir més suggeriments o de treballar amb el seu fill(a) per desenvolupar noves habilitats emocionals i socials. Parlar calmadament amb el seu fill(a) sobre les raons de participar en aquests comportaments.
7. És més comú l'assetjament escolar entre nens o nenes?
Els casos de bullying solen donar-se en nens i nenes, sent lleugerament major el percentatge de nenes en el perfil de víctimes.
8. Quines són les principals causes d'assetjament escolar?
Les principals causes depenen de les característiques psicològiques de l'agressor, del seu entorn familiar i escolar. Però també poden influir elements externs com la televisió, ja que la violència en els mitjans té efectes sobre la violència real, sobretot en nens.
9. Quant temps pot durar?
El temps durant el qual la víctima cregui que encara pot ser novament blanc d'atacs.
10. L'assetjament escolar, es produeix més en col·legis privats o públics? A quines edats afecta més?
42
11. Com creu que podria prevenir l'assetjament escolar?
Prevenir el bullying, requereix una intervenció simultània sobre factors individuals, familiars i socioculturals. Prendre mesures concretes sobre la població de risc, o sigui els adolescents, i promoure una canvi de mentalitat respecte a la necessitat de denúncia dels casos d'assetjament escolar, encara que ells no siguin les víctimes, i també formar al professorat en habilitats adequades de prevenció i resolució de conflictes escolars, amb la finalitat de millorar la convivència educativa i prevenir la violència, ensenyant a resoldre conflictes de forma constructiva: pensant, dialogant i negociant.
12. Quin tipus de violència creu que és pitjor, la violència física, psicològica o verbal?
Tots els tipus de violència són dolents, però de totes les modalitats la més difícil de combatre és la psicològica, per ser una actuació freqüentment invisible i que no deixa petjada.
13. Podria donar una opinió personal?
No cal confondre aquestes situacions amb els típics alts i baixos que es produeixen en les relacions entre els alumnes perquè aquests són fenòmens pertorbadors però no són veritables problemes de violència, encara que poden degenerar en ells si no es resolen de forma adequada.
Per prevenir, és convenient deixar de pensar “que tot això és normal entre escolars”, i “que es tracta de bromes de criatures”.
43
9. Conclusions
Les agressions escolars són el conjunt de maltractament físic, psicològic i verbal entre escolars que es repeteix durant un temps. Hi ha d’haver una víctima i un agressor. La paraula “bullying” significa en anglès maltractament. Aquest concepte inclou principalment la violència física. En canvi, el “mobbing” inclou la violència verbal. El primer psicòleg i més important que va dedicar tots els seus estudis a les agressions escolars, és a dir, al bullying, va ser el noruec Dan Olwes a l’any 1973. El més important a l’hora d’estudiar els tipus d’agressions, és tenir en compte els efectes que poden produir a les víctimes. El bullying poc arribar a provocar conseqüències irreversibles sobre la víctima tant psicològiques com físiques.
El bullying és un tema preocupant que, d’altra banda, costa de detectar. Posar mots, agredir físicament, aïllament, intimidació són les agressions més habituals. Les persones que utilitzen la seva força per ficar-se amb els més dèbils solen fer-ho motivats per una autoestima baixa, és a dir, per una gran inseguretat emocional. La característica principal de l’agressor és el saber utilitzar el seu poder sobre altres persones. Sovint, els agressors són corpulents. La pressió en grup condiciona molt l’actitud de cada persona i això fa que es comporti l’agressor d’una manera violenta. Les víctimes solen ser més dèbils i bastants innocents, sense amics o sense cap tipus de recolzament de companys, i que també solen ser una mica insegures com els propis agressors.
Un agressor sempre serà agressor si no s’atura a temps la situació. Els espectadors són molt importants, inclús es pot dir que són els que tenen més facilitat alhora de parar una situació de violència escolar. La pel·lícula Cobardes és un clar exemple de bullying. A través del visionat d’aquesta pel·lícula resulten molt més fàcils d’entendre diversos aspectes relacionats amb el bullying. L’entrevista realitzada a una psicòloga acostumada a tractar amb casos d’assetjament, em va ajudar a veure’ls d’una manera més propera.
44
10. Bibliografia
Llibres:
ANEAS SÁNCHEZ, Asela (2009) Acoso escolar y convivència en las aulas. Editorial: Formació Alcalá. Jaén.
BARBA, Joaquina. (2010) SOS! Bullying: [entendre l'assetjament escolar]. Edicions del Bullent. Picanya (València).
BEANE, Allan L. Bullying : aulas libres de acoso. Graó. Barcelona, 2008.
CEREZO, Fuensanta. (2010) Intervención psicoeducativa y tratamiento diferenciado del
bullying : concienciar, informar y prevenir. Pirámide. Madrid.
HARRIS, Sandra / GARTH F. Petrie. (2003) El acoso en la escuela. Ediciones Paidós Ibérica. Barcelona S.A
MACFARLANE, Aidan (2005). Bullying : quan els joves són víctimes i agressors : una
guia per a fer front als maltractaments. Bromera. Alzira.
RODRÍGUEZ, Nora . (2004) Stop Bullying. Primera edició. Barcelona: RBA.
