Estats Units: les eleccions en línia

Loading....

Loading....

Loading....

Loading....

Loading....

Texto completo

(1)

PERIODISME

AL

MÓN

Les

eleccions

nord-americanes

del

proper

4 de

novembre

han

aixecat

una

gran

expectació

a

tot

el

món.

Però

lluny de

batalles

ideològiques,

la

campanya

electoral

dedica

un

pes

primordial

a

la imatge.

En

aquest

camp,

els

nous

miqans

de

comunicació,

especialment els

espais

d'Internet,

tenen

molt

a

dir

ja

que

han

configurat la

personalitat política

dels dos

candidats,

especialment la de

Barack

Obama,

que

s'ha convertit

en tota

una

celebritat

a

la

Xarxa.

Estats

Units:

les

eleccions

en

línia

I

Bernat

Fotos: Agències

Dedéu

L'interès quehan suscitat les

eleccions

nord-americanes delpròxim novembre

aEuropaés inauditamentgran;per

pri¬

meravegada, elseuropeusmirem

amb

certa enveja la categoria intel·lectual

delspolíticsnord-americans, aixícom

el

fervor que provoquen entre els seus

ciutadans i mitjans de comunicació;no obstantaquestanotícia, el VellConti¬

nentencararepresentanomésunmirall apetita escala del món mediàtic

nord-americà,unentorn moltcomplexi di¬

versificat, actualment immersen unes eleccionsonelsnousmitjans i els tradi¬

cionals hanjugat i jugaranun paper

im-portantíssimenel resultat final de la

comesa; aquestes són, fet i fet, unes eleccions que esjuguenala pantalla.

Primerament, cal entendre que -el

pròximquatrede novembre- els

nord-americans hauran de triar entre dos

candidats (Barack Obama i John

McCain) de perfil descaradament inde¬ pendent,quehan hagut desuperarles

reticències inicials de les bases delsres¬

pectius partitsperimposar elseuperfil

polític amb solidesa. Aquesta

transver-salitat ideològica, i laconseqüentcaça delvotindecís iindependent, també ha

tingut elseucorrelatmediàtic; elscan¬ didatsbusquennovespantalles... Elpassatvuit desetembre,per posar un

exemple prou recent, Barack Obama

s'enfrontavaa unade les"efígies" més temudes delconservadorisme televisiu

nord-americà; alllarg d'una entrevista

demitja hora-divididaentresedicions

nocturnes- Bill O'Reilly mossegava

sense niunaconcessió el candidat de¬

mòcrata davant delsespectadors de la cadenaFOX,enelque encaraés

l'in-formatiuvespertí més vist de la televi¬

sió per cable del país. Veure un demòcrata a la FOX, la cadena més

conservadora delpaís, desplegantsim¬

patiatoti la duresadelseu

entrevista-dor,equivaldria a poder escoltar una

entrevista amable ipausadaentreJimé¬

nezLosantos iZP;seguiremesperant...

Per lasevabanda,McCain-unpolític

extremadament capaç i valent- ha hagut de vèncer lasevafalta decarisma

(un pèl exagerada pels mitjans euro¬

peus, tots'ha de dir, peròen

qualsevol

casinferioral'encant quesuscita elseu

rival)apropant-se a la pantalla,sobre¬

totalsxousnocturns, totfentcostatals

humoristes d'horapunta, portaveusha¬ bituals de la filosofia demòcrata.Fa cinc

mesos,el senador d'Arizona no tenia

capinconvenienta aparèixer alxou

de

DavidLetterman,en ungag totalment

pactaton-davant les crítiques del'hu¬

morista-McCain, imitant el posatmal¬

girbat del seu interlocutor, li

deia

"sembles el típic paioque es posaen

unabanyera calenta nomésperveure

elseu banyador inflato que li

agrada

tenirrèptils als calçotets." Alprograma satíricSaturday Night Live, el

candidat

(2)

El candidat demòcrata BarackObama durantun acteelectoral.

republicàva firmaralegrementunfals

diseurspresidencial,on-ambposatse¬ riós- deia alsseusconciutadans; "Amè¬

rica necessita unpresident molt,molt,

molt... i molt vell. Jo tinc la saviesa, el coratge...i lavellesa suficientper serel

vostre comandanten cap."Aquest gir

de to irònic (a McCain sempre li re¬

treuenel fet que,deserelegit, esdevin¬

dria elpresidentmés vellde lahistòria)

vacomportar el final més vist del

pro¬ gramaenels últimstresanys.

Paral·lelament, els espectadors dels

mitjans-davantdetanta informació i

tandiversa-nos'hanacontentatpassi¬

vamentamb els platsqueels ha servit la premsa.El passat16 d'abril, elportal

Mediabistro s'omplia de comentaris

crítics contraelspresentadors d'ABC

NewsCharlesGibson iGeorge

Stepha-nopoulos; durant el debat demòcrata

de Filadèlfia, segons l'audiència, els

presentadors havien fetpreguntesmolt pobres, deixant-se al calaix fets

subs-Els

nous

mitjans de

comunicació

tenen un

paper

molt

important

en uns

comicis

que es

juguen

a

la pantalla

mort el passat 13 de juny; els inter¬

nautesno van dubtara criticar-licerta

tendència a "acariciar" el senador Obama ambpreguntesmolt méstoves quelasevarival Hillary Clintondurant

undebat entreels dos candi¬ dats demòcratesaOhio.

tancials delpresent políticcomla crisi econòmica. Fins itotl'analistaJacques

Steinberg culminava la seva columna

mediáticaa The New York Times amb

l'eloqüentcomentari: "Els perdedors

del debat van ser els moderadors."

Unescrítiquesquetambévarebre Tim

Russert,el míticpresentador de la NBC

"YES,WE CAN"

Mostres,en definitiva,decom

elsmitjans vigilen els polítics i elpúblic vigila els mitjans. Igualment,

aquestcamí haestatunprocésnou on els mitjans -especialment els espais d'Internet- hanajudataconfigurar la

personalitat política dels candidats,en

especial a esculpir l'aura política de

Barack Obama. El gener del 2008, just després de les primàries de Nou

(3)

El candidatrepublicà John McCain, de72 anysd'edat. Hampshire, el músic de hip hop

will.i.am escrivia la cançó "Yes, We

Can",un temaíntegrament conformat

apartir defragments de discursos del

candidat afroamericà; el vídeo,dirigit perJesse Dylan,vaaprofitar l'impuls

que guanyavala candidaturad'Obama

(que no el va patrocinar

monetària-ment),amb col labo- racions de cele¬

britats de Hollywood com Scarlett Johansson o Kate Walsh; el resultat,

tres milions de visites alportai

video-gràficYouTubeen una setmana.Quan

s'escriuen aquestes línies, les visites han augmentata més de noumilions i

mig. Aquesta audiència d'internautes

haestatlaresponsable (o la

corespon-sable) d'elaborarunaespècie de"grans

èxits" del candidat que-més enllà de

l'entorn polític- li han donat unacali¬ desa i una aura difícil de superar.

També aYouTube,perexemple, finsa

El video amb la

cançó

'Yes,

We

Can'

que

dona

suport

a

Obama ha rebut

quasi

deu

milions de visites

a

YouTube

un milió i mig depersoneshan visitat el vídeo on el candidat balla amb la

presentadora Ellen Degeneresal'inici

d'una entrevistaaThe EllenDegeneres

Show. No cal recordar la popularitat

que va donar a Bill Clinton tocar el

saxo alatelevisió...

De fet. la història del candidat Obama

ésunexempleinaudit de comels mit¬

jans més antics i els més tradicionals

poden treballarjunts sense entorpirel

seucurs. Si femmemòria, abans deser

un polític estrella, Obama ja haviapu¬

blicat un llibre memorístic, "Dreams

From My Father",onexplicava alguns dels ítems histories que després l'han configuratcom unafigura mestissare¬

ferent, producte típic del meltingpot

ianqui; al llibre, Obama parla delseu

pare de Kenya, d'una mare blanca i pobra, i de lasevainfànciaaHonolulu i

Djakarta. Obama sabia i recordaencara

que els nord-americans (fills del ci¬

nema), si alguna cosa valoren ésuna

història benexplicada... i el candidat la

vaportarde seguidaa programes com

The Oprah Winfrey Show i Charlie

Rose;segonsl'editor Hartman-queva

vendre cinc milions decòpies d'aquest

primer llibre- l'experimentesveuràre¬

flectit amb duesnovetatsmés. Demo¬

ment, no és estrany que -com ens

indicava The Wall Street Journal- un

62% delsnord-americansconeguinsu¬ ficientmentaspectesde la vidadelcan¬

didat,però nomésun48%en

coneguin

elsaspectesimportants de laseva

polí¬

tica. Coses de laliteratura...

En qualsevolcas,aquests inicis ja pre¬

ludiaven la formació d'uncandidat "li¬

terari", amb una auraespecial que

els

fotògrafs -conscientment o

incons¬

cientment- intentaven capturar. Un

simple cop d'ull a diaris

im¬

portantscomThe

Washington

Post, sempre enshan mostrat -durant els mesos de les

primàries demòcrates- un

Obama relaxat,mirant al'in¬

finit, ambuntocde llumalrostrepràc¬

ticament divinitzat. Moltaexcelsitudsi

comparàvem aquestes mateixes por¬

(4)

NVC.CMH

V

V4V4>N\OV\HV^C^H.C.OV\

La governadora d'Alaska, Sarah Pa Lin, candidata a vicepresidenta amb McCain, durantun míting.

Clinton,on la candidatasempre apa¬ reixia amb la boca oberta, la fesomia

alterada... o, directament, d'esquena

(imatges

que es repetien, tristament,

a mitjans

europeus,fins i totels més progressistes). Aquesta divinització

d'Obama ha estat tan evident, que

el setmanarinovaiorquès The Onion

-especialitzatennotícies fictícies d'hu¬

mor-vapublicarun

reportatge

diverti-díssim i moltencertat afirmant queel

candidatespassava"sis hores cada dia

mirant fixamenta l'infinit; cada mil·lí¬

metredefectuósenaquestaposició,que

hade ferveurequeObamaestà contí¬

nuamentpensantenelnostrefutur, pot

arribaracostar-li 150.000 vots". Els hu¬

moristes,comsempre,els més lúcids.

LA XARXA, NECESSÀRIA

Però calparlar encara d'Internet. Se¬

gonsel Pew Research Center, fins

l'ac-Fins

a un

46%

dels

ciutadans-nord-americans han

utilitzat

Internet

i el telèfon

mòbil

per

obtenir notícies

de

la

campanya

tualitat,un46% de nord-americans han

utilitzat la Xarxa i elseutelèfonmòbil

per obtenir notícies de la campanya,

compartir-ne algun contingutomobilit¬

zar algunapersonaconegudapertal hi

voti. Les dadesdesplegades d'aquest in¬

formeencara ensdiuen més coses; un

35% de ciutadans han vistanuncispolí¬

tics via Internet(la quantitat triplica els nombres de faquatre anys). Ensegon

lloc,un10% d'aquests han uti¬

litzatportalscomFacebooko

MySpace per adquirir infor¬ mació sobre les campanyes,

unainiciativa queresulta tenir

mésèxit,lògicament,entreels

mésjoves; finsadosterços dels usuaris d'Internettenen unperfil personalala

Xarxa, i la meitat d'aquests declaren

haver-lo utilitzat amb finalitats

(5)

PERIODISME

AL

MÓN

L'ombra de Michelle, ladona d'Obama, es reñecteix sobre una bandera nord-americana durantun míting de la campanya.

tiques. Paral·lelament,iperprimerave¬

gada, les pantalles han esdevingut un

motoreconòmicimportantíssimper al

finançament de lescampanyes; un6%

dels nord-americans hi han contribuït econòmicament(novamenthantripli¬

catla xifra del2004).

En elterrenyenlínia(quenoés el de¬

finitiu, calaclarir-ho) Obama segueix

emportant-seel millor fat; elsseusvo¬

tants-mesjoves,evidentment- utilitzen

la Xarxa per seguir la campanya en

un 74% (Clinton s'emportavanomés

un 57% d'aquesta audiència) i el se¬

gueixen aell en particularen un 65%

(comparatamb el 56% que s'emporta McCain).Però la dada mésimportant

és que un 28% dels nord-americans

connectats,creuen que Internetels fa

sentir méslligats ipropers alacampa¬

nyaelectoral i -d'altrabanda-un22%

sosté que la campanya no seria igual

sensela Xarxa.Però aquestaXarxa, al

seutorn,tambéha canviat.

Actualment, sianemaAmazonoGoo¬

gle, permetem que els seus agents

escanegin els nostres correus per en¬ viar-nos novetats que ens poden

interessar. Els polítics han copiat

aquesta estratègia, batejada com re¬

marketing advertising, enviant anuncis

atotsels usuaris ques'han traslladata

lespàgines http://www.johnmccain.com ihttp://www.barackobama.com.

Paral·lelament, els experts en

màrqueting electrònicutilitzen

unatècnica, elsophisticatedtar¬

geting, per mitjà de la

qual

analitzen la conducta d'un

in-ternautai n'extreuen elsseuspossibles

gustospolítics (basatsenlaquantitatde

visitesa pàgines esportives o a

espais

de marcat caràcter polític,coml'asso¬

ciaciódel rifle ol'NPR,unaràdiodes¬

caradament progressista). A

banda

Un 28%

dels internautes

nord-americans

creuen

que

la

Xarxa

els fa sentir més

pro¬

pers a

la

campanya

electoral

(6)

ífidEC

•I

pi-

UNIVERSITAT

POMPEU FABRA

PERIODISME I

COMUNICACIÓ

Masters i programes

de

postgrau

www.idec.upf.edu/periodisme

Màsteren Comunicació

Científica, Mèdica i

Ambiental

Direcció: Vladimir deSemir

Calendari:febrer-desembre de 2009

www.idec.upf.edu/mcc1

Programa de

postgrau

de Direcció de Comunicació

Direcció:Josep Maria

Casasús,

Joan Francesc

Cánovas

i Carles

Singla

Calendari:

febrer-juny del

2009

www.idec.upf.edu/ddic1

Programa de

postgrau

de

Locució

en

Radio i

Televisió

Direcció:Emma Rodero

Calendari:

gener-juny del

2009

www.idec.upf.edu/dlocul

Programa de

postgrau

de Tecnologies Digitals

per

a la Comunicació

Empresarial

Direcció:Josep Maria

Casasús, Joan Francesc Cánovas

i

Caries

Singla

Calendari:febrer-juny del 2009

www.idec.upf.edu/dtd1

Per informar-te'niinscriure't IDEC-Universitat

Pompeu Fabra

Balmes, 132-134-08008 Barcelona

Tel. 93 542 18 50-Fax 93 542 18 08

d'aquestes tècniques conductistes, els

candidatsnohandubtatautilitzarpart

de la morbositat de lacampanya per

obtenir algun rèdit mediàtic; els res¬

ponsables

de la

campanya

d'Obama,

per

exemple,

van

aprofitar la curiositat

desaberqui seria el vicepresidentque

triaria el senador d'Illinois comprant

un servei de missatgeria instantània

que

prometia als usuaris de telefonia

mòbil "ser els primers en saber la

notícia".

Enaquestsentit, els directors decam¬

panya han anticipat la conducta de

molts electors, assegurant-se que les

seves inquietuds són correspostes; si

"googlegem" les paraules obama i reli¬ gions, veurem com viatgem directa¬

mental lloc web oficial delcandidat,on

-deseguida, i nofoscas-se'ns adver¬ teix de les seves profundes arrels

cristianes.

Elsequips decampanyapacten(icom¬

pren) a Google paraules clau com energy, lower gas prices, gas o race, conscients de les problemàtiques que volentransmetreals electors. Unes pro¬

blemàtiques perles quals els electors

hanpogutpreguntaralsseuscandidats, durant els debatstelevisius, via Youtube

o USTREAM,una nova televisió en

línia queja basa elsseuscontingutsex¬

clusivament en vídeos preparats pels

seusespectadors.

Enaquestalínia, el típic anunci polític de les campanyes s'ha complementat

percomercials degrups independents

que-via Internet-no poden

contenir-seles ganesd'opinar i influirenlaso¬

cietat. Und'aquestsgrups amb poder

d'opinió (com ja va passar el 2004)

són els veterans de guerra, associa¬

cions com els Veterans for Freedom

(http://www.vetsforfreedom.org),

que

han insistit-sensecitarMcCain, defen¬

sor de les polítiques iraquianes de

Bush-enla necessitat de persistiren

l'ocupaciódelpaís. A la pàgina delsve¬

terans, hipodemtrobarcosesfatemps

I

Programade

Direcció: Joan González

postgrau

deReportatgede

Televisió

Calendari:febrer-maig del2009

(7)

PERIODISME

AL

MÓN

Tres seguidores deltàndem republicà que comptaamb un gran nombre de suports entre elssectorsmés conservadors del país.

tanimpensablescom arael

minirepor-tatgedePeteHegseth,unsoldat alqual podemveure al'antiga mesquita de Sa¬

marra (Iraq). Hegsethens explica,en unformat quepodriaincloure'sperfec¬

tamenten uninformatiuvespertí,com els soldats nord-americans "recons¬ trueixen la mesquita; un símbol molt

important per a totsels ciutadans de

Samarra". Veterans forFreedom,una

organitzacióqueviude donacions anò¬

nimes,esgastaràunmilió imig de dò¬

lars a distribuir anuncis com aquest

durant la campanya. "NETIZENS"

Però, com hem dit abans, aquestes

seran unes eleccions transversals;

no tots els veterans (per seguir amb

l'exemple lligat tradicionalmentalvot

republicà) donen suport naturalment

McCain. Aixíungrupindependentcom

l'America's Union Movement

(AFL-CIO),uncol·lectiu d'opinió liberal sin¬ dical queacabadepublicarunanunci

-disponibleaYoutube,només

faltaria-onel veterà JimWesser,totirespectant

McCain, l'acusa de "voler gastar deu

mil milions dedòlarscadames al'Iraq,

unsdiners quepodríem dedicaraedifi¬ carescoles,carreteresiadonar feinaals decasa.Fins itot-acaba dient elmili¬

tar-vavotarper nodonar mésrecur¬

sos mèdics als veterans." Paral·lela¬

ment,elgrupdecristiansprogressistes

Matthew 25 Network ha produït un

espot radiofònic enel quales retrata

Barack Obama com un home de fe; "hemd'escoltar,independentment dels

atacspolítics, elsactesde fequesurten

de la bocad'aquest home",ensdiuuna

veu enoff amb tonalitat sentimental...

Novament, transversalitat inous mit¬

jans. Hi ha, però, algunes excepcions

al centrisme i el bonrotllo

general. Les trobem en

els protagonistes finals

d'aquesta campanya; els

blocs, espais d'indepen¬

dènciaquasi inexistenton laimparcialitat políticanoseria el fac¬

tor més clau a tenir en compte. En

aquestsentit,el lector de blocsbusca opinions radicals que pot compartir

sensegaire sentit crític,comaixí fanels

seguidors insaciables del bloc Daily

Kos(http://dailykos.com)unportal

del

ELs

equips de

campanya

dels dos candidats han

pactat

i

comprat

a

Google

paraules

claus

com

energia,

gas o raça

(8)

periodista polític demòcrata Markos

Moulitsasquecol·leccionapropde vint

milions devisites al mes. Iniciat com

un experiment individual d'opinió

(dirigit

exclusivament

a

l'electorat

demòcrata), el bloccompta amb una dotzena d'editors i uns col·labora¬

dors-articulistes queja s'acosten a la

trentena.Una històriaparal·lela a pଠgines importants

de l'esquerra

nord-americana com The Huffington Post

(http://www.huffingtonpost.com)

o el

bloc HotAir(http://hotair.com), de l'ul-traconservador EdMorrisey, espaison laimparcialitatnoés regla, cal insistir, peròquemostrenigualment la intensi¬

tatdeldebatpolític del país.

I l'audiència no pararà de créixer.

Segons l'informe més complet sobre

l'estat del periodisme que es fa al país (The State of the News Media, impulsat pel Project for Excellence

in Journalism; vegeu-lo sencer a

www.stateofthenewsmedia.org/2008),

els Citizen Mediarepresentenja molt més que uncompetidorperals mitjans tradicionals. Els seus experts parlen

senseembuts de la consolidació d'una

"generació Web 2.0",que s'alimenta

quasi exclusivament de notícies via

Xarxa(sónelsanomenats"netizens").

Actualment, la llista de blocs dels Es¬

tats Units pràcticament esdobla cada any;igualment, els nord-americans ja

esfieno creuen enles notícies quetro¬

benaInterneten unamitjana impara¬

ble del 81% (mésquela televisió,que

aconsegueix un important 78% d'ac¬ ceptació).Actualment, un40% de les

notícies d'Internet als Estats Units són

continguts que generen els usuaris; si

aquestsusuaris,comhemdit, cadacop

s'interessenmés perla política, laca¬

pacitat de decisióquetindran seràex¬

trema, tot i que encara difícil de

calibrar.

Quelapolíticaesjugaenelterrenyvi¬ sual hodemostraquelcomque-als Es¬

tats Units i arreu del món- és un

La imatge ha deixatenrereels discursos ideològics i La batalla perLes idees.

baròmetreinequívoc: els diners. Aquest 2008ens ha donat rècordsendespesa

publicitària política iencontingutspo¬ lítics als mitjans. Si recordem les elec¬ cions primàries d'Iowa (lessegonesal calendari electoral) les xifres són es¬

pectaculars; el Campaign Media Ana¬ lysis Group ens informava que els demòcrates havien gastat 23,7 milions de dòlarsenpublicitat de mitjans du¬

rant aquell any (només en aquell estat!),mentrequeelsrepublicans te¬

nienunadespesade 9,5 milions. Durant

aquellmesde novembre,confirmava la

consultoraNielsen, elsespectadors de

l'estat van veure un total de set mil

anuncis de Mitt Romney i Barack

Obama, els dos líders més anunciats

dels dospartits. Lacampanya esjugava

a lapantalla, i encaras'hi juga actual¬

ment; els missatges, a mesura que avanci lacomesa, encara esfaran més

presentsi més radicals.

Elsnord-americans,quanacostumena

parlar bé d'algú, reafirmant-ne el ca¬ ràcter obert i transparent,sovintem¬ pren una expressió que m'agrada especialment. Diuen: "Whatyou

see is what you get", que po¬

dríem traduircom:"El que veus

és allò que hi ha." Amb l'apari¬

ció dels nousmitjansen campa¬

nya i amb la radicalització

absoluta de la mirada visual enfront a

qualsevol altra forma d'interacció polí¬

ticaode baseinformativaper ala deci¬

sió, aquesta expressió cobra un nou

significat; "Yougetonly whatyousee";

"Només hi ha allò queveus." Quegua¬

nyi, doncs, el millor... i el més vist!

H

Els lectors de blocs

el

que

busquen són opinions

radicals

que

poden compartir

sense

gaire sentit

crític

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :