PERIODISME
AL
MÓN
Les
eleccions
nord-americanes
del
proper
4 de
novembre
han
aixecat
unagran
expectació
a
tot
el
món.
Però
lluny de
batalles
ideològiques,
la
campanya
electoral
dedica
unpes
primordial
a
la imatge.
En
aquest
camp,
els
nous
miqans
de
comunicació,
especialment els
espais
d'Internet,
tenen
molt
a
dir
ja
que
han
configurat la
personalitat política
dels dos
candidats,
especialment la de
Barack
Obama,
que
s'ha convertit
en totauna
celebritat
ala
Xarxa.
Estats
Units:
les
eleccions
en
línia
I
Bernat
Fotos: AgènciesDedéu
L'interès quehan suscitat les
eleccions
nord-americanes delpròxim novembre
aEuropaés inauditamentgran;per
pri¬
meravegada, elseuropeusmiremamb
certa enveja la categoria intel·lectual
delspolíticsnord-americans, aixícom
el
fervor que provoquen entre els seusciutadans i mitjans de comunicació;no obstantaquestanotícia, el VellConti¬
nentencararepresentanomésunmirall apetita escala del món mediàtic
nord-americà,unentorn moltcomplexi di¬
versificat, actualment immersen unes eleccionsonelsnousmitjans i els tradi¬
cionals hanjugat i jugaranun paper
im-portantíssimenel resultat final de la
comesa; aquestes són, fet i fet, unes eleccions que esjuguenala pantalla.
Primerament, cal entendre que -el
pròximquatrede novembre- els
nord-americans hauran de triar entre dos
candidats (Barack Obama i John
McCain) de perfil descaradament inde¬ pendent,quehan hagut desuperarles
reticències inicials de les bases delsres¬
pectius partitsperimposar elseuperfil
polític amb solidesa. Aquesta
transver-salitat ideològica, i laconseqüentcaça delvotindecís iindependent, també ha
tingut elseucorrelatmediàtic; elscan¬ didatsbusquennovespantalles... Elpassatvuit desetembre,per posar un
exemple prou recent, Barack Obama
s'enfrontavaa unade les"efígies" més temudes delconservadorisme televisiu
nord-americà; alllarg d'una entrevista
demitja hora-divididaentresedicions
nocturnes- Bill O'Reilly mossegava
sense niunaconcessió el candidat de¬
mòcrata davant delsespectadors de la cadenaFOX,enelque encaraés
l'in-formatiuvespertí més vist de la televi¬
sió per cable del país. Veure un demòcrata a la FOX, la cadena més
conservadora delpaís, desplegantsim¬
patiatoti la duresadelseu
entrevista-dor,equivaldria a poder escoltar una
entrevista amable ipausadaentreJimé¬
nezLosantos iZP;seguiremesperant...
Per lasevabanda,McCain-unpolític
extremadament capaç i valent- ha hagut de vèncer lasevafalta decarisma
(un pèl exagerada pels mitjans euro¬
peus, tots'ha de dir, peròen
qualsevol
casinferioral'encant quesuscita elseu
rival)apropant-se a la pantalla,sobre¬
totalsxousnocturns, totfentcostatals
humoristes d'horapunta, portaveusha¬ bituals de la filosofia demòcrata.Fa cinc
mesos,el senador d'Arizona no tenia
capinconvenienta aparèixer alxou
de
DavidLetterman,en ungag totalment
pactaton-davant les crítiques del'hu¬
morista-McCain, imitant el posatmal¬
girbat del seu interlocutor, li
deia
"sembles el típic paioque es posaen
unabanyera calenta nomésperveure
elseu banyador inflato que li
agrada
tenirrèptils als calçotets." Alprograma satíricSaturday Night Live, el
candidat
El candidat demòcrata BarackObama durantun acteelectoral.
republicàva firmaralegrementunfals
diseurspresidencial,on-ambposatse¬ riós- deia alsseusconciutadans; "Amè¬
rica necessita unpresident molt,molt,
molt... i molt vell. Jo tinc la saviesa, el coratge...i lavellesa suficientper serel
vostre comandanten cap."Aquest gir
de to irònic (a McCain sempre li re¬
treuenel fet que,deserelegit, esdevin¬
dria elpresidentmés vellde lahistòria)
vacomportar el final més vist del
pro¬ gramaenels últimstresanys.
Paral·lelament, els espectadors dels
mitjans-davantdetanta informació i
tandiversa-nos'hanacontentatpassi¬
vamentamb els platsqueels ha servit la premsa.El passat16 d'abril, elportal
Mediabistro s'omplia de comentaris
crítics contraelspresentadors d'ABC
NewsCharlesGibson iGeorge
Stepha-nopoulos; durant el debat demòcrata
de Filadèlfia, segons l'audiència, els
presentadors havien fetpreguntesmolt pobres, deixant-se al calaix fets
subs-Els
nousmitjans de
comunicació
tenen unpaper
molt
important
en uns
comicis
que es
juguen
a
la pantalla
mort el passat 13 de juny; els inter¬
nautesno van dubtara criticar-licerta
tendència a "acariciar" el senador Obama ambpreguntesmolt méstoves quelasevarival Hillary Clintondurant
undebat entreels dos candi¬ dats demòcratesaOhio.
tancials delpresent políticcomla crisi econòmica. Fins itotl'analistaJacques
Steinberg culminava la seva columna
mediáticaa The New York Times amb
l'eloqüentcomentari: "Els perdedors
del debat van ser els moderadors."
Unescrítiquesquetambévarebre Tim
Russert,el míticpresentador de la NBC
"YES,WE CAN"
Mostres,en definitiva,decom
elsmitjans vigilen els polítics i elpúblic vigila els mitjans. Igualment,
aquestcamí haestatunprocésnou on els mitjans -especialment els espais d'Internet- hanajudataconfigurar la
personalitat política dels candidats,en
especial a esculpir l'aura política de
Barack Obama. El gener del 2008, just després de les primàries de Nou
El candidatrepublicà John McCain, de72 anysd'edat. Hampshire, el músic de hip hop
will.i.am escrivia la cançó "Yes, We
Can",un temaíntegrament conformat
apartir defragments de discursos del
candidat afroamericà; el vídeo,dirigit perJesse Dylan,vaaprofitar l'impuls
que guanyavala candidaturad'Obama
(que no el va patrocinar
monetària-ment),amb col labo- racions de cele¬
britats de Hollywood com Scarlett Johansson o Kate Walsh; el resultat,
tres milions de visites alportai
video-gràficYouTubeen una setmana.Quan
s'escriuen aquestes línies, les visites han augmentata més de noumilions i
mig. Aquesta audiència d'internautes
haestatlaresponsable (o la
corespon-sable) d'elaborarunaespècie de"grans
èxits" del candidat que-més enllà de
l'entorn polític- li han donat unacali¬ desa i una aura difícil de superar.
També aYouTube,perexemple, finsa
El video amb la
cançó
'Yes,
We
Can'
que
dona
suport
aObama ha rebut
quasi
deu
milions de visites
aYouTube
un milió i mig depersoneshan visitat el vídeo on el candidat balla amb la
presentadora Ellen Degeneresal'inici
d'una entrevistaaThe EllenDegeneres
Show. No cal recordar la popularitat
que va donar a Bill Clinton tocar el
saxo alatelevisió...
De fet. la història del candidat Obama
ésunexempleinaudit de comels mit¬
jans més antics i els més tradicionals
poden treballarjunts sense entorpirel
seucurs. Si femmemòria, abans deser
un polític estrella, Obama ja haviapu¬
blicat un llibre memorístic, "Dreams
From My Father",onexplicava alguns dels ítems histories que després l'han configuratcom unafigura mestissare¬
ferent, producte típic del meltingpot
ianqui; al llibre, Obama parla delseu
pare de Kenya, d'una mare blanca i pobra, i de lasevainfànciaaHonolulu i
Djakarta. Obama sabia i recordaencara
que els nord-americans (fills del ci¬
nema), si alguna cosa valoren ésuna
història benexplicada... i el candidat la
vaportarde seguidaa programes com
The Oprah Winfrey Show i Charlie
Rose;segonsl'editor Hartman-queva
vendre cinc milions decòpies d'aquest
primer llibre- l'experimentesveuràre¬
flectit amb duesnovetatsmés. Demo¬
ment, no és estrany que -com ens
indicava The Wall Street Journal- un
62% delsnord-americansconeguinsu¬ ficientmentaspectesde la vidadelcan¬
didat,però nomésun48%en
coneguin
elsaspectesimportants de laseva
polí¬
tica. Coses de laliteratura...
En qualsevolcas,aquests inicis ja pre¬
ludiaven la formació d'uncandidat "li¬
terari", amb una auraespecial que
els
fotògrafs -conscientment o
incons¬
cientment- intentaven capturar. Un
simple cop d'ull a diaris
im¬
portantscomThe
Washington
Post, sempre enshan mostrat -durant els mesos de les
primàries demòcrates- un
Obama relaxat,mirant al'in¬
finit, ambuntocde llumalrostrepràc¬
ticament divinitzat. Moltaexcelsitudsi
comparàvem aquestes mateixes por¬
NVC.CMH
V
V4V4>N\OV\HV^C^H.C.OV\
La governadora d'Alaska, Sarah Pa Lin, candidata a vicepresidenta amb McCain, durantun míting.
Clinton,on la candidatasempre apa¬ reixia amb la boca oberta, la fesomia
alterada... o, directament, d'esquena
(imatges
que es repetien, tristament,a mitjans
europeus,fins i totels més progressistes). Aquesta divinització
d'Obama ha estat tan evident, que
el setmanarinovaiorquès The Onion
-especialitzatennotícies fictícies d'hu¬
mor-vapublicarun
reportatge
diverti-díssim i moltencertat afirmant queel
candidatespassava"sis hores cada dia
mirant fixamenta l'infinit; cada mil·lí¬
metredefectuósenaquestaposició,que
hade ferveurequeObamaestà contí¬
nuamentpensantenelnostrefutur, pot
arribaracostar-li 150.000 vots". Els hu¬
moristes,comsempre,els més lúcids.
LA XARXA, NECESSÀRIA
Però calparlar encara d'Internet. Se¬
gonsel Pew Research Center, fins
l'ac-Fins
a un46%
dels
ciutadans-nord-americans han
utilitzat
Internet
i el telèfon
mòbil
per
obtenir notícies
de
la
campanya
tualitat,un46% de nord-americans han
utilitzat la Xarxa i elseutelèfonmòbil
per obtenir notícies de la campanya,
compartir-ne algun contingutomobilit¬
zar algunapersonaconegudapertal hi
voti. Les dadesdesplegades d'aquest in¬
formeencara ensdiuen més coses; un
35% de ciutadans han vistanuncispolí¬
tics via Internet(la quantitat triplica els nombres de faquatre anys). Ensegon
lloc,un10% d'aquests han uti¬
litzatportalscomFacebooko
MySpace per adquirir infor¬ mació sobre les campanyes,
unainiciativa queresulta tenir
mésèxit,lògicament,entreels
mésjoves; finsadosterços dels usuaris d'Internettenen unperfil personalala
Xarxa, i la meitat d'aquests declaren
haver-lo utilitzat amb finalitats
PERIODISME
AL
MÓN
L'ombra de Michelle, ladona d'Obama, es reñecteix sobre una bandera nord-americana durantun míting de la campanya.
tiques. Paral·lelament,iperprimerave¬
gada, les pantalles han esdevingut un
motoreconòmicimportantíssimper al
finançament de lescampanyes; un6%
dels nord-americans hi han contribuït econòmicament(novamenthantripli¬
catla xifra del2004).
En elterrenyenlínia(quenoés el de¬
finitiu, calaclarir-ho) Obama segueix
emportant-seel millor fat; elsseusvo¬
tants-mesjoves,evidentment- utilitzen
la Xarxa per seguir la campanya en
un 74% (Clinton s'emportavanomés
un 57% d'aquesta audiència) i el se¬
gueixen aell en particularen un 65%
(comparatamb el 56% que s'emporta McCain).Però la dada mésimportant
és que un 28% dels nord-americans
connectats,creuen que Internetels fa
sentir méslligats ipropers alacampa¬
nyaelectoral i -d'altrabanda-un22%
sosté que la campanya no seria igual
sensela Xarxa.Però aquestaXarxa, al
seutorn,tambéha canviat.
Actualment, sianemaAmazonoGoo¬
gle, permetem que els seus agents
escanegin els nostres correus per en¬ viar-nos novetats que ens poden
interessar. Els polítics han copiat
aquesta estratègia, batejada com re¬
marketing advertising, enviant anuncis
atotsels usuaris ques'han traslladata
lespàgines http://www.johnmccain.com ihttp://www.barackobama.com.
Paral·lelament, els experts en
màrqueting electrònicutilitzen
unatècnica, elsophisticatedtar¬
geting, per mitjà de la
qual
analitzen la conducta d'un
in-ternautai n'extreuen elsseuspossibles
gustospolítics (basatsenlaquantitatde
visitesa pàgines esportives o a
espais
de marcat caràcter polític,coml'asso¬
ciaciódel rifle ol'NPR,unaràdiodes¬
caradament progressista). A
banda
Un 28%
dels internautes
nord-americans
creuenque
la
Xarxa
els fa sentir més
pro¬
pers a
la
campanya
electoral
ífidEC
•Ipi-
UNIVERSITAT
POMPEU FABRA
PERIODISME I
COMUNICACIÓ
Masters i programes
de
postgrau
www.idec.upf.edu/periodisme
Màsteren Comunicació
Científica, Mèdica i
Ambiental
Direcció: Vladimir deSemir
Calendari:febrer-desembre de 2009
www.idec.upf.edu/mcc1
Programa de
postgrau
de Direcció de Comunicació
Direcció:Josep Maria
Casasús,
Joan FrancescCánovas
i CarlesSingla
Calendari:
febrer-juny del
2009www.idec.upf.edu/ddic1
Programa de
postgrau
de
Locució
enRadio i
Televisió
Direcció:Emma Rodero
Calendari:
gener-juny del
2009www.idec.upf.edu/dlocul
Programa de
postgrau
de Tecnologies Digitals
pera la Comunicació
Empresarial
Direcció:Josep Maria
Casasús, Joan Francesc Cánovas
iCaries
Singla
Calendari:febrer-juny del 2009
www.idec.upf.edu/dtd1
Per informar-te'niinscriure't IDEC-Universitat
Pompeu Fabra
Balmes, 132-134-08008 BarcelonaTel. 93 542 18 50-Fax 93 542 18 08
d'aquestes tècniques conductistes, els
candidatsnohandubtatautilitzarpart
de la morbositat de lacampanya per
obtenir algun rèdit mediàtic; els res¬
ponsables
de la
campanyad'Obama,
per
exemple,
vanaprofitar la curiositat
desaberqui seria el vicepresidentque
triaria el senador d'Illinois comprant
un servei de missatgeria instantània
que
prometia als usuaris de telefonia
mòbil "ser els primers en saber la
notícia".
Enaquestsentit, els directors decam¬
panya han anticipat la conducta de
molts electors, assegurant-se que les
seves inquietuds són correspostes; si
"googlegem" les paraules obama i reli¬ gions, veurem com viatgem directa¬
mental lloc web oficial delcandidat,on
-deseguida, i nofoscas-se'ns adver¬ teix de les seves profundes arrels
cristianes.
Elsequips decampanyapacten(icom¬
pren) a Google paraules clau com energy, lower gas prices, gas o race, conscients de les problemàtiques que volentransmetreals electors. Unes pro¬
blemàtiques perles quals els electors
hanpogutpreguntaralsseuscandidats, durant els debatstelevisius, via Youtube
o USTREAM,una nova televisió en
línia queja basa elsseuscontingutsex¬
clusivament en vídeos preparats pels
seusespectadors.
Enaquestalínia, el típic anunci polític de les campanyes s'ha complementat
percomercials degrups independents
que-via Internet-no poden
contenir-seles ganesd'opinar i influirenlaso¬
cietat. Und'aquestsgrups amb poder
d'opinió (com ja va passar el 2004)
són els veterans de guerra, associa¬
cions com els Veterans for Freedom
(http://www.vetsforfreedom.org),
quehan insistit-sensecitarMcCain, defen¬
sor de les polítiques iraquianes de
Bush-enla necessitat de persistiren
l'ocupaciódelpaís. A la pàgina delsve¬
terans, hipodemtrobarcosesfatemps
I
Programade
Direcció: Joan Gonzálezpostgrau
deReportatgede
Televisió
Calendari:febrer-maig del2009
PERIODISME
AL
MÓN
Tres seguidores deltàndem republicà que comptaamb un gran nombre de suports entre elssectorsmés conservadors del país.
tanimpensablescom arael
minirepor-tatgedePeteHegseth,unsoldat alqual podemveure al'antiga mesquita de Sa¬
marra (Iraq). Hegsethens explica,en unformat quepodriaincloure'sperfec¬
tamenten uninformatiuvespertí,com els soldats nord-americans "recons¬ trueixen la mesquita; un símbol molt
important per a totsels ciutadans de
Samarra". Veterans forFreedom,una
organitzacióqueviude donacions anò¬
nimes,esgastaràunmilió imig de dò¬
lars a distribuir anuncis com aquest
durant la campanya. "NETIZENS"
Però, com hem dit abans, aquestes
seran unes eleccions transversals;
no tots els veterans (per seguir amb
l'exemple lligat tradicionalmentalvot
republicà) donen suport naturalment
McCain. Aixíungrupindependentcom
l'America's Union Movement
(AFL-CIO),uncol·lectiu d'opinió liberal sin¬ dical queacabadepublicarunanunci
-disponibleaYoutube,només
faltaria-onel veterà JimWesser,totirespectant
McCain, l'acusa de "voler gastar deu
mil milions dedòlarscadames al'Iraq,
unsdiners quepodríem dedicaraedifi¬ carescoles,carreteresiadonar feinaals decasa.Fins itot-acaba dient elmili¬
tar-vavotarper nodonar mésrecur¬
sos mèdics als veterans." Paral·lela¬
ment,elgrupdecristiansprogressistes
Matthew 25 Network ha produït un
espot radiofònic enel quales retrata
Barack Obama com un home de fe; "hemd'escoltar,independentment dels
atacspolítics, elsactesde fequesurten
de la bocad'aquest home",ensdiuuna
veu enoff amb tonalitat sentimental...
Novament, transversalitat inous mit¬
jans. Hi ha, però, algunes excepcions
al centrisme i el bonrotllo
general. Les trobem en
els protagonistes finals
d'aquesta campanya; els
blocs, espais d'indepen¬
dènciaquasi inexistenton laimparcialitat políticanoseria el fac¬
tor més clau a tenir en compte. En
aquestsentit,el lector de blocsbusca opinions radicals que pot compartir
sensegaire sentit crític,comaixí fanels
seguidors insaciables del bloc Daily
Kos(http://dailykos.com)unportal
del
ELs
equips de
campanya
dels dos candidats han
pactat
i
comprat
a
paraules
claus
comenergia,
gas o raça
periodista polític demòcrata Markos
Moulitsasquecol·leccionapropde vintmilions devisites al mes. Iniciat com
un experiment individual d'opinió
(dirigit
exclusivament
al'electorat
demòcrata), el bloccompta amb una dotzena d'editors i uns col·labora¬
dors-articulistes queja s'acosten a la
trentena.Una històriaparal·lela a pଠgines importants
de l'esquerra
nord-americana com The Huffington Post(http://www.huffingtonpost.com)
o elbloc HotAir(http://hotair.com), de l'ul-traconservador EdMorrisey, espaison laimparcialitatnoés regla, cal insistir, peròquemostrenigualment la intensi¬
tatdeldebatpolític del país.
I l'audiència no pararà de créixer.
Segons l'informe més complet sobre
l'estat del periodisme que es fa al país (The State of the News Media, impulsat pel Project for Excellence
in Journalism; vegeu-lo sencer a
www.stateofthenewsmedia.org/2008),
els Citizen Mediarepresentenja molt més que uncompetidorperals mitjans tradicionals. Els seus experts parlen
senseembuts de la consolidació d'una
"generació Web 2.0",que s'alimenta
quasi exclusivament de notícies via
Xarxa(sónelsanomenats"netizens").
Actualment, la llista de blocs dels Es¬
tats Units pràcticament esdobla cada any;igualment, els nord-americans ja
esfieno creuen enles notícies quetro¬
benaInterneten unamitjana impara¬
ble del 81% (mésquela televisió,que
aconsegueix un important 78% d'ac¬ ceptació).Actualment, un40% de les
notícies d'Internet als Estats Units són
continguts que generen els usuaris; si
aquestsusuaris,comhemdit, cadacop
s'interessenmés perla política, laca¬
pacitat de decisióquetindran seràex¬
trema, tot i que encara difícil de
calibrar.
Quelapolíticaesjugaenelterrenyvi¬ sual hodemostraquelcomque-als Es¬
tats Units i arreu del món- és un
La imatge ha deixatenrereels discursos ideològics i La batalla perLes idees.
baròmetreinequívoc: els diners. Aquest 2008ens ha donat rècordsendespesa
publicitària política iencontingutspo¬ lítics als mitjans. Si recordem les elec¬ cions primàries d'Iowa (lessegonesal calendari electoral) les xifres són es¬
pectaculars; el Campaign Media Ana¬ lysis Group ens informava que els demòcrates havien gastat 23,7 milions de dòlarsenpublicitat de mitjans du¬
rant aquell any (només en aquell estat!),mentrequeelsrepublicans te¬
nienunadespesade 9,5 milions. Durant
aquellmesde novembre,confirmava la
consultoraNielsen, elsespectadors de
l'estat van veure un total de set mil
anuncis de Mitt Romney i Barack
Obama, els dos líders més anunciats
dels dospartits. Lacampanya esjugava
a lapantalla, i encaras'hi juga actual¬
ment; els missatges, a mesura que avanci lacomesa, encara esfaran més
presentsi més radicals.
Elsnord-americans,quanacostumena
parlar bé d'algú, reafirmant-ne el ca¬ ràcter obert i transparent,sovintem¬ pren una expressió que m'agrada especialment. Diuen: "Whatyou
see is what you get", que po¬
dríem traduircom:"El que veus
és allò que hi ha." Amb l'apari¬
ció dels nousmitjansen campa¬
nya i amb la radicalització
absoluta de la mirada visual enfront a
qualsevol altra forma d'interacció polí¬
ticaode baseinformativaper ala deci¬
sió, aquesta expressió cobra un nou
significat; "Yougetonly whatyousee";
"Només hi ha allò queveus." Quegua¬
nyi, doncs, el millor... i el més vist!
