• No se han encontrado resultados

Registre de trasplantament cardíac de Catalunya: informe estadístic 1984-2015

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Registre de trasplantament cardíac de Catalunya: informe estadístic 1984-2015"

Copied!
44
0
0

Texto completo

(1)

Registre de

trasplantament

cardíac

de Catalunya

Informe

estadístic

1984-2015

(2)
(3)

Registre de trasplantament cardíac de Catalunya

(4)

Centres notificadors

Hospital Clínic de Barcelona

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Universitari de Bellvitge

Hospital Universitari Maternoinfantil Vall d’Hebron

Responsable del registre: Organització Catalana de Trasplantaments Tècnic del registre: Nuria Trota

Recollida i introducció de la informació: Eulàlia Roig, Sònia Mirabet, Vicens Brossa

(Hospital de la Santa Creu i Sant Pau); José Gonzalez Costello, Josep Roca Elies (Hospital Universitari de Bellvitge); Fèlix Pérez Villa, Maria Angeles Castel, Marta Farrero, Ana García (Hospital Clínic de Barcelona); Dimpna C. Albert, Ferran Gran (Hospital Universitari Maternoinfantil Vall d’Hebron); Nuria Trota, Pedro López (Organització Catalana de Trasplantaments).

Processament de les dades i elaboració de l’informe: Nuria Trota

© Generalitat de Catalunya Departament de Salut

Edició: Servei Català de la Salut

Organització Catalana de Trasplantaments

(5)

Agraïments

L’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), responsable del registre de trasplantament cardíac de Catalunya, vol agrair a tot el personal dels centres autoritzats per fer trasplantaments cardíacs la seva contribució al manteniment del registre amb la notificació de les dades i la participació en l’elaboració de l’informe a través de les seves aportacions.

Dr. Jaume Tort i Bardolet Director de l’OCATT

Per a correspondència, adreceu-vos a: Nuria Trota

Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) Edifici Dr. Frederic Duran i Jordà

Pg. Taulat, 106-116 08005 Barcelona

Adreça electrònica: [email protected]

(6)
(7)

Índex

Introducció ... 9

Aspectes metodològics ... 10

Evolució del trasplantament cardíac ... 11

Característiques del receptor ... 13

Característiques del donant ... 20

Característiques del trasplantament ... 22

Retrasplantaments ... 25

Supervivència ... 27

Mortalitat ... 33

Llista d’espera ... 37

(8)
(9)

Introducció

L’any 1984, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, es va fer el primer trasplantament cardíac de Catalunya, que també va ser el primer practicat amb èxit de l’Estat espanyol. Uns anys després, el 1991, l’Hospital Universitari de Bellvitge va començar l’activitat en aquest camp i l’any 1998 ho va fer l’Hospital Clínic de Barcelona. Posteriorment, l’any 2006, es va autoritzar l’Hospital Universitari Maternoinfantil Vall d’Hebron per a la pràctica de trasplantaments cardíacs i cardiopulmonars en pacients fins a l’adolescència.

El registre de trasplantament cardíac es va posar en funcionament l’any 1993 i conté les dades dels trasplantaments fets a Catalunya des de l’any 1984. Les dades dels trasplantaments practicats durant el període 1984-1993 es van recollir de manera retrospectiva, però des de l’any 1994 el registre les obté de manera periòdica i sistemàtica.

D’acord amb els seus objectius, el registre és responsabilitat de l’OCATT i la gestió de les dades d'una comissió assessora d'aquest que dóna resposta als requeriments d’informació del Servei Català de la Salut i del Departament de Salut per a la planificació, la gestió de recursos i la compra de serveis. El registre també és una font d’informació accessible per a usuaris externs, com els professionals que treballen en l’àmbit de l’assistència, i dóna resposta a les demandes que es fan des d’altres sectors. En tots els casos, el tractament i l’accés a les dades estan sotmesos a la normativa vigent pel que fa a la protecció de les dades de caràcter personal. L’objectiu principal d’aquest document és donar a conèixer l’activitat i les característiques dels trasplantaments cardíacs fets a Catalunya l’any 2015, com també l’evolució dels que s’han portat a terme des de 1984, tant als professionals directament implicats en aquest tractament com als de l’Administració sanitària.

(10)

Aspectes metodològics

En aquest informe és descriu l’evolució del trasplantament cardíac a Catalunya i s’analitzen les característiques dels receptors, els donants i els trasplantaments, així com els resultats obtinguts.

Per al càlcul de la supervivència del pacient (temps fins a la mort) s’ha utilitzat el mètode Kaplan-Meier i s’ha avaluat el nivell de significació estadística entre les diferents corbes amb la prova de log-rang; s’han considerat significatives les diferències amb un valor de p < 0,05. Les corbes de supervivència s’han interromput quan el nombre de casos ha estat inferior a 10.

La probabilitat de rebre un trasplantament s’ha calculat considerant un model de riscos competitius amb tres esdeveniments d’interès: trasplantament, mort i sortida de la llista.

Descripció dels indicadors:

Taxa de trasplantament anual

Nombre total de trasplantaments cardíacs fets durant l’any als centres autoritzats, independentment del lloc de residència del receptor, amb relació a la població de Catalunya (padró d’habitants de 1991, 1996 i, a partir de 1997, les actualitzacions anuals del padró. Institut Nacional d’Estadística). S’expressa per milió de població (pmp).

Taxa de mortalitat al mes

Percentatge de morts ocorregudes en els 31 dies posteriors al trasplantament cardíac.

Taxa de mortalitat al tercer mes

Percentatge de morts ocorregudes en els 90 dies posteriors al trasplantament cardíac.

(11)

Evolució del trasplantament cardíac

En el període 1984-2015 a Catalunya s’han fet 1.264 trasplantaments cardíacs; 1.242 primers trasplantaments i 22 retrasplantaments. Aquests trasplantaments s’han practicat a 1.244 pacients, atès que dos pacients van rebre el primer trasplantament fora de Catalunya.

L’1,3% (16) dels trasplantaments s’han realitzat combinats amb un altre òrgan (taula1).

Taula 1. Nombre de trasplantaments combinats realitzats. 1984-2015

Any inici activitat n

Cor - pàncrees 1988 1

Cor - ronyó 1999 11

Cor - pulmó 2006 1

Cor - fetge 2008 3

Total trasplantaments simultanis 16

L’evolució anual del nombre de trasplantaments cardíacs ha anat variant al llarg dels anys i mostra una tendència creixent a partir dels anys 1992 i 1997 (dates que coincideixen amb el començament de l’activitat en nous centres) i fins al 2000. A partir de llavors, hi ha hagut diverses oscil·lacions; en el darrer any s’han fet 66 trasplantaments, 10 trasplantaments més que l’any anterior (figura 1).

Figura 1. Evolució anual del nombre de trasplantaments i de la taxa anual de trasplantament

cardíac. 1984-2015 4 10 15 13 19 20 36 39 45 58 50 51 39 43 52 15 17 26 30 39 58 65 53 47 56 39 55 42 54 52 56 66 0,7 1,7 2,5 2,5 2,8 2,2 3,2 3,3 4,3 5 5,9 6,4 6,4 7,4 9,4 9,3 10,4 8,3 7,7 7 7,5 8 5,5 5,4 7,5 5,6 5,7 7,2 6,9 6,9 7,4 8,8 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any del trasplantament

0 20 40 60 80 100 120 140 Nombre de trasplantaments 0 2 4 6 8 10 12 Taxa de trasplantament (pmp)

Primer trasplantament (n = 1.242) Retrasplantament (n = 22) Taxa de trasplantament (pmp)

(12)

A causa dels canvis de tendència, la taxa anual de trasplantament cardíac també resulta afectada i mostra una clara tendència creixent en el període 1992-2000, i decreixent a partir de llavors. L’any 2015, la taxa de trasplantament és de 8,8 per milió de població (figura 1).

La taxa anual de trasplantament cardíac varia considerablement entre països i Catalunya se situa entre els que presenten una activitat més alta (figura 2). Tanmateix, cal interpretar aquestes dades amb cautela tenint en compte els diferents factors que influeixen en l’activitat de trasplantament a cada país (sistema sanitari, criteris d’indicació, estructura de la població, etcètera).

Figura 2. Taxa de trasplantament cardíac en diferents països. 2015

8,8 6,5 3,5 7,9 6,9 7,4 3,2 4,1 4,9 3 4,8 4,8 8,8 Catalunya Espanya Alemanya Àustria Bèlgica França Holanda Itàlia Portugal Regne Unit Suïssa Canada EUA 0 2 4 6 8

Taxa de trasplantament per milió de població

(13)

Característiques del receptor

Sexe i edat

Dels 1.242 pacients trasplantats –primers trasplantaments– en el període 1984-2015, 966 (77,8%) són homes i 276 (22,2%) dones. L’any 1984-2015, 47 (72,3%) pacients han estat homes i 18 (27,7%) dones.

La mitjana d’edat dels pacients que han rebut un primer trasplantament cardíac en el període 1984-2015 és de 51 anys (52 per als homes i 48 per a les dones), la mediana de 54 anys i el rang de tres mesos a 72 anys (figura 3).

Figura 3. Nombre de pacients que han rebut un primer trasplantament cardíac, per grups

d’edat i sexe. 1984-2015

La mitjana d’edat dels pacients trasplantats l’any 2015 és de 49 anys, ara bé, set dels pacients trasplantats han estat menors de 16 anys. Si només es tenen en compte els trasplantaments realitzats a adults, la mitjana d’edat de l’any 2015 augmenta fins els 54 anys (figura 4).

L’increment en la mitjana de l’edat observat al llarg dels anys es deu principalment a l’augment progressiu de trasplantaments a pacients de 50 anys o més. L’any 2015, el 30,8% (20) dels pacients que han rebut un primer trasplantament tenen entre 50-60 anys i el 30,8% (20) són majors de 50-60 anys, percentatges que eren del 33,3% (15) i el 20,0% (9) l’any 1997 (figura 5).

Globalment, el 65,3% de tots els pacients trasplantats té 50 anys o més en el moment del primer trasplantament cardíac i, de fet, el 52,0% de tots els pacients són homes de 50 anys o més. 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

Grup d'edat (anys)

0 50 100 150 200 0 50 100 150 200 Homes (n = 966) Dones (n = 276) Nombre de pacients (primers trasplantaments) = 1.242

(14)

Figura 4. Evolució anual de la mitjana d’edat dels pacients que han rebut un primer

trasplantament cardíac, tots els pacients i pacients de 16 anys o més. 1992-2015

Figura 5. Evolució anual del percentatge de pacients que han rebut un primer trasplantament

cardíac, per grup d’edat. 1992-2015

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15

Any del trasplantament 0 10 20 30 40 50

60 Mitjana d'edat (anys)

Adults i nens Adults (> 15 anys) Nombre de pacients (primers trasplantaments) = 1.132

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any del trasplantament

0% 20% 40% 60% 80%

100% Percentatge de pacients (primers trasplantaments)

0-15 anys (n = 44) 16-49 anys (n = 317) 50-60 anys (n = 441) > 60 anys (n = 330) Nombre de pacients (primers trasplantaments) = 1.132

(15)

Residència

El 90,7% (n = 1.128) dels pacients trasplantats són residents a Catalunya, el 8,8% (n = 110) a la resta d’Espanya i el 0,5% (n = 6) estrangers. Bàsicament, els no residents a Catalunya són de les comunitats autònomes de les Illes Balears (n = 70) i d’Aragó (n = 15).

Indicacions

Les indicacions del trasplantament cardíac es reuneixen en quatre grups: cardiopatia dilatada, cardiopatia isquèmica, cardiopatia valvular i altres, que comprèn la cardiopatia restrictiva, la congènita i la hipertròfica.

La cardiopatia dilatada i la cardiopatia isquèmica són les dues indicacions més freqüents i representen el 42,5% i el 38,5%, respectivament, del total de trasplantaments cardíacs practicats a Catalunya des de 1984 (figura 6). En el cas dels homes, el 45,0% dels pacients pateixen una cardiopatia isquèmica i el 40,3% una cardiopatia dilatada. Pel que fa a les dones, la indicació més freqüent (50,4%) és la cardiopatia dilatada (figura 7).

Figura 6. Percentatge de pacients que han rebut un primer trasplantament cardíac, per

indicació. 1984-2015

A la taula 2 es descriuen les indicacions incloses en la categoria "altres indicacions".

C. dilatada 42,5% C. isquèmica 38,5% C. valvular 8,7% Altres 10,3%

(16)

Figura 7. Percentatge de pacients que han rebut un primer trasplantament cardíac, per

indicació i sexe. 1984-2015

Taula 2. Indicacions incloses en la categoria “altres indicacions”. 1984-2015

Homes Dones Global

n % n % n % C. restrictiva 22 (34,4%) 23 (35,9%) 45 (35,2%) C. hipertròfica 20 (31,3%) 19 (29,7%) 39 (30,5%) Malaltia congènita 17 (26,6%) 16 (25,0%) 33 (25,8%) Displàsia arritmogènica VD 4 (6,3%) 6 (9,4%) 10 (7,8%) Sarcoïdosis 1 (1,6%) - 1 (0,8%) Total 64 (100%) 64 (100%) 128 (100%)

L’any 2015, el 41,5% (n = 27) dels pacients presenten una cardiopatia dilatada, el 33,8% (n = 22) una cardiopatia isquèmica, el 4,6% (n = 3) una cardiopatia valvular i el 20,0% (n = 13) alguna altra indicació (cinc pacients amb cardiopatia restrictiva, quatre amb malaltia congènita, tres amb una cardiopatia hipertròfica i un amb una displàsia arritmogènica del ventricle dret).

Al llarg dels anys, la malaltia incident més freqüent ha anat variant i, si bé en els primers anys la cardiopatia dilatada era la indicació més freqüent, ara els percentatges són molt més semblants als de la cardiopatia isquèmica. De totes maneres, atès el baix nombre de trasplantaments que es practiquen anualment, és difícil valorar les petites oscil·lacions que hi ha d’un any a l’altre (figures 8 i 9).

40,3% 45,0% 8,1% 6,6% 50,4% 15,6% 10,9% 23,2%

C. dilatada C. isquèmica C. valvular Altres

Homes

(n = 966)

Dones

(n = 276)

(17)

Figura 8. Evolució anual del nombre de pacients que han rebut un primer trasplantament

cardíac, per indicació. 1992-2015

Figura 9. Evolució anual del percentatge de pacients que han rebut un primer trasplantament

cardíac, per indicació. 1992-2015

A partir de l’any 2004, s’incorpora al registre una nova classificació de les indicacions de trasplantament que permet precisar-les més. Les indicacions més freqüents en els anys 2004-2015 són la cardiopatia dilatada idiopàtica, la cardiopatia isquèmica i la cardiopatia valvular (figura 10).

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any del trasplantament

0 10 20 30 40 50 60 70 Nombre de pacients Dilatada (n = 462) Isquèmica (n = 447) Valvular (n = 101) Altres (n = 122) Nombre de pacients (primers trasplantaments) = 1.132

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any del trasplantament

0% 20% 40% 60% 80% 100% Percentatge de pacients Dilatada (n = 462) Isquèmica (n = 447) Valvular (n = 101) Altres (n = 122) Nombre de pacients (primers trasplantaments) = 1.132

(18)

Figura 10. Percentatge de pacients que han rebut un primer trasplantament cardíac, per

indicació. 2004-2015

La cardiopatia dilatada és la indicació més freqüent en els pacients menors de 50 anys. En canvi, en els pacients de 50 anys o més, la proporció de pacients amb cardiopatia isquèmica és lleugerament superior als de cardiopatia dilatada (figura 11).

Figura 11. Percentatge de pacients que han rebut un primer trasplantament cardíac, per

indicació i grups d’edat. 1984-2015

25,6 1,3 1,9 1,9 1,7 1,3 1,3 2,5 33 3,5 10,1 1,5 3,5 0,3 0,7 4,4 3,9 1,5 C. dilatada: idiopàtica C. dilatada: adriamicina C. dilatada: familiar C. dilatada: miocarditis (biòpsia) C. dilatada: alcohòlica C. dilatada: hipertensiva C. dilatada: no compactada C. dilatada: altres C. isquèmica C. coronària C. valvular C. restrictiva: idiopàtica C. restrictiva: amiloïdosi C. restrictiva: fibrosi d'endocardi C. restrictiva: altres C. hipertròfica Malaltia congènita del cor Altres mal. cardíaques

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Percentatge de pacients Nombre de pacients (primers trasplantaments) = 594

C . d ila ta da A ltr es c ar di op at ie s C . i sq . 0-15 anys (n = 49) 16-49 anys (n = 382) 50-60 anys (n = 476) > 60 anys (n = 335) Grups d'edat 0% 20% 40% 60% 80%

100% Percentatge de pacients (primers trasplantaments)

(19)

La mitjana d’edat presenta diferències estadísticament significatives (p < 0,0001) entre les quatre indicacions: els pacients amb cardiopatia isquèmica o valvular són més grans que els que presenten una cardiopatia dilatada (taula 3). Les diferències també són estadísticament significatives en els homes i les dones per separat (taula 4).

Taula 3. Mitjana i interval de confiança de l’edat per indicació. 1984-2015

n mitjana IC 95% rang Cardiopatia dilatada 528 49 47,6 – 50,3 0 – 72 Cardiopatia isquèmica 478 55 54,2 – 55,7 1 – 72 Cardiopatia valvular 108 54 52,5 – 56,2 17 – 67 Altres cardiopaties 128 40 37 – 43,5 0 – 68 Total 1.242 51 50,1 – 51,6 0 – 72

Taula 4. Mitjana i interval de confiança de l’edat per indicació i sexe. 1984-2015

n mitjana IC 95% rang Cardiopatia dilatada Homes 389 49 47,1 – 50,2 0 – 72 Dones 139 50 47,3 – 52,3 1 – 69 Cardiopatia isquèmica Homes 435 55 54,3 – 55,9 1 – 72 Dones 43 53 50,5 – 56 34 – 69 Cardiopatia valvular Homes 78 54 51,9 – 56,2 17 – 67 Dones 30 55 51,5 – 59,2 24 – 65 Altres cardiopaties Homes 64 42 37,1 – 46,7 1 – 68 Dones 64 39 34,2 – 42,9 0 – 67 Total Homes 966 52 50,7 – 52,4 0 – 72 Dones 276 48 46,5 – 50,2 0 – 69

(20)

Característiques del donant

Sexe i edat

En els 1.151 trasplantaments practicats en el període 1992-2015, el 67,8% (n = 780) dels donants són homes i el 32,2% (n = 371) dones. L’any 2015, el 54,5% (n = 36) han estat homes i el 45,5% (n = 30) dones.

Per a tot el període 1984-2015, la mitjana i la mediana d’edat del donant és de 34 anys i el rang està comprès entre uns mesos i 64 anys (en el període 1992-2015 la mitjana d’edat és de 35 anys i la mediana de 36 anys). Al llarg dels anys, la mitjana d’edat ha anat augmentant i ha passat dels 25 anys de l’any 1992 als 43 de l’any 2015 (figura 12).

Aquest increment es produeix a expenses dels donants d’edat més avançada, atès que l’any 2015 el 40,9% dels donants tenien 50 anys o més mentre que en els primers anys aquest grup era inexistent.

Figura 12. Evolució de l’edat del donant. 1992-2015

Causes de mort

La causa més freqüent de mort del donant és el traumatisme cranioencefàlic (TCE), que representa el 49,3% (n = 623) de totes les causes, seguit de l’accident vascular cerebral (AVC), que suposa el 40,3% (n = 509) (en el període 1992-2015 aquests percentatges són del 47,4% i el 42,0%, respectivament).

Paral·lelament a l’augment de l’edat del donant, al llarg dels anys també ha augmentat la proporció de donants morts a causa d’un AVC (figura 13). L’any 2015,

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any del trasplantament

0 20 40 60 80 100 Nombre de donants 0 10 20 30 40 Mitjana d'edat (anys)

Mitjana d'edat 0-18 anys 19-34 anys 35-49 anys 50+ anys

(21)

Figura 13. Evolució anual del percentatge de la causa de mort del donant. 1992-2015

Procedència dels òrgans

En el període 1984-2015, el 20,4% (n = 258) dels òrgans trasplantats procedeixen del mateix hospital on es fa el trasplantament, el 43,3% (n = 547) d’altres hospitals de Catalunya i el 36,3% (n = 459) d’hospitals de fora de Catalunya. L’any 2015, el 18,2% (n = 12) són del mateix hospital que practica el trasplantament, el 36,4% (n = 24) de Catalunya i el 45,5% (n = 30) de fora de Catalunya (figura 14).

Figura 14. Evolució anual del percentatge de procedència de l’òrgan.1992-2015

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any del trasplantament

0% 20% 40% 60% 80% 100% Percentatge de donants TCE (n = 546) AVC (n = 483) Tumor cerebral (n = 10) Anòxia (n = 52) Altres ( n = 60) Nombre de trasplantaments = 1.151 Nombre de trasplantaments = 1.151 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any del trasplantament

0% 20% 40% 60% 80% 100% Percentatge de donants Propi centre (n = 243) Centre de Catalunya (n = 473)

Centre de fora de Catalunya (n = 435)

(22)

Característiques del trasplantament

Urgència

Dels 1.264 trasplantaments cardíacs practicats en el període 1984-2015, 318 (25,2%) van ser urgents. L’evolució al llargs dels anys del percentatge de trasplantaments urgents mostra una tendència creixent (figura 15).

El 50,0% (33) dels trasplantaments de l’any 2015 han estat urgents, percentatge lleugerament superior al de l’any anterior.

Figura 15. Evolució anual del nombre i percentatge de trasplantaments urgents. 1997-2015

Assistència ventricular

Paral·lelament a l’augment del nombre de trasplantaments urgents, en els darrers anys també ha augmentat la utilització d’algun tipus de mecanisme d’assistència ventricular prèviament al trasplantament (figura 16).

L’any 2015, el 78,8% (26) dels pacients trasplantats en urgència portaven algun tipus de mecanisme: 10 baló de contrapulsació, 4 ECMO, 8 dispositius continus Centrimag Levitronix, 2 dispositius continus Heartware i 2 dispositius pulsàtils Excor.

9 13 12 8 9 11 12 15 14 7 9 21 16 18 22 18 25 27 33 20 22,4 20,7 12,3 17 22 25,5 29,4 25 17,9 23,1 38,2 38,1 41,9 40,7 34,6 48,1 48,2 50 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15

Any del trasplantament 0

10 20 30 40

50 Nombre de trasplantaments urgents

0 10 20 30 40 50 % tx urgents % tx urgents

(23)

Figura 16. Evolució del tipus d’assistència dels trasplantaments urgents. 1997-2015

Temps d’isquèmia

La mitjana del temps d’isquèmia és de 179 minuts. Tenint en compte la procedència de l’òrgan, les diferències que s’observen són estadísticament significatives (p < 0,0001). Quan l’òrgan prové d’un centre de fora de Catalunya, la mitjana és superior en 72 minuts que quan l’òrgan prové d’un hospital de Catalunya (taula 5).

Taula 5. Temps d’isquèmia, en minuts, segons la procedència de l’òrgan. 1984-2015

Propi centre Resta de Catalunya Fora de Catalunya Total (n = 257) (n = 544) (n = 456) (n = 1.257) Mitjana 133 158 230 179 Mediana 128 150,5 232,5 176 Rang 60 – 238 64 – 369 80 – 360 60 – 369 IC 95% 128,8 – 136,7 153,9 – 161,4 226,4 – 233,6 175,7 – 181,9 ♦ Immunosupressors

Els fàrmacs immunosupressors utilitzats en les sis primeres setmanes del trasplantament es mostren a la figura 17. La gran majoria dels pacients trasplantats fan un tractament immunosupressor d’inducció i el basiliximab és el fàrmac més utilitzat. 3 4 2 2 1 1 1 1 4 2 3 3 2 1 1 8 6 7 1 6 8 5 5 7 11 13 8 6 7 15 6 9 11 8 11 15 10 3 2 1 3 3 1 1 2 1 1 2 1 2 1 1 2 2 1 1 2 3 3 5 7 3 2 8 2 2 3 1 2 2 4 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15

Any del trasplantament 0 5 10 15 20 25 30

35 Nombre de trasplantaments urgents

Sense AV (n = 52) Baló de contrapulsació (n = 162) DAV pulsàtil ABIOMED (n = 17)

DAV pulsàtil EXCOR (n = 12) DAV continu Centrimag (n = 35) DAV continu Heartware (n = 2) ECMO (n = 14)

(24)

Figura 17. Fàrmacs immunosupressors utilitzats durant les sis primeres setmanes del trasplantament cardíac. 2004-2015 98,2 18,4 4,3 74,9 66,8 28,7 2,9 95,5 99,1

Inducció ATG Daclizumab Basiliximab FK506 Ciclosporina Rapamicina Micofenolat

de mofetil

Corticos-steroides Immunosupressors (sis primeres setmanes)

0 20 40 60 80 100 Percentatge de trasplantaments Nombre de trasplantaments = 554

(25)

Retrasplantaments

Dels 1.264 trasplantaments portats a terme en el període 1984-2015, 22 (1,7%) han estat retrasplantaments, si bé dos dels pacients va rebre el primer trasplantament fora de Catalunya.

El temps transcorregut entre els dos trasplantaments oscil·la entre 1 dia i 13 anys1. La mitjana se situa en cinc anys (i la mediana en sis anys). Concretament, quatre pacients (20,0%) van rebre el segon trasplantament abans de la primera setmana d’haver rebut el primer, tres (15,0%) entre la primera setmana i tres mesos després del primer, un (5,0%) entre el tercer mes i el primer any i 12 (60,0%) després del primer any.

A les taules 6 i 7 es mostren les principals característiques dels retrasplantaments.

Taula 6. Característiques dels pacients que han rebut un retrasplantament, per període de

temps transcorregut entre els dos trasplantaments. 1984-2015

0 - 3 mesos > 3 mesos (n = 7) (n = 13) Sexe Home 5 (71,4%) 10 (76,9%) Dona 2 (28,6%) 3 (23,1%) Edat (anys) Mitjana 44 36 Mediana 42 39 Rang 35 – 63 15 – 59 Indicacions Cardiopatia dilatada 2 (28,6%) 9 (69,2%) Cardiopatia isquèmica 3 (42,9%) 4 (30,8%) Cardiopatia valvular - - Altres cardiopaties 2 (28,6%) -

Dels set pacients que han rebut un retrasplantament abans de tres mesos, el 31 de desembre de 2015 n'han mort quatre, dos d’ells per infecció. Pel que fa als 13 pacients retrasplantats a partir del tercer mes, n'han mort deu: dos per malaltia vascular de l’empelt, dos per disfunció primària de l’empelt, un per infecció i cinc per altres causes.

(26)

Taula 7. Característiques dels donants i dels trasplantaments (primer trasplantament), per

període de temps transcorregut entre els dos trasplantaments. 1984-2015

0 - 3 mesos > 3 mesos (n = 7) (n = 13) Edat donant (anys)

Mitjana 20 28

Mediana 23 24

Rang 11 – 25 14 – 52

Causa mort donant

TCE 6 (85,7%) 9 (69,2%)

AVC - 3 (23,1%)

Altres 1 (14,3%) 1 (7,7%)

Temps isquèmia (minuts)

Mitjana 144 167

Mediana 140 150

(27)

Supervivència

La supervivència del pacient que ha rebut un primer trasplantament cardíac a Catalunya en el període 1984-2015 és del 87% al primer mes i del 78%, el 73% i el 70% al primer, tercer i cinquè any, respectivament (figura 18).

Figura 18. Supervivència dels pacients que han rebut un trasplantament cardíac. 1984-2015

Percentatges de supervivència molt semblants als dels registres espanyol i internacional (taula 8).

Taula 8. Supervivència: Dades comparatives dels registres català (RTCC), espanyol (RETC)2

i internacional (ISHLT)3. 1984-2015 RTCC RETC ISHLT (1984-2015) (1984-2015) (1982-6/2015) 1r mes 0,86 0,85 0,90 1r any 0,78 0,76 0,82 5è any 0,69 0,65 0,69 10è any 0,56 0,53 0,53 15è any 0,39 0,38 0,35 2

González-Vílchez F, et al. Registro Español de Trasplante Cardíaco. XXVII Informe Oficial de la Sección de Insuficiencia Cardíaca y Trasplante Cardíaco de la Sociedad Española de Cardiología (1984-2015). Rev Esp Cardiol. 2016.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 Anys 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat Pacient (n = 1.242)

1r mes 3r mes 1r any 3r any 5è any 10è any 15è any 20è any

(28)

La supervivència global del pacient en el període 1984-2015 està afectada tant per les característiques dels trasplantaments portats a terme durant els primers anys (baix nombre de casos, període d’aprenentatge), com per altres factors dels trasplantaments practicats en anys posteriors (inclusió de pacients amb patologies de pronòstic més dolent i de més edat).

L’estudi per períodes s’ha dividit en sis intervals: 1984-1991, 1992-1996, 1997-2001, 2002-2006, 2007-2011 i 2012-2015. S’observen diferències estadísticament significatives entre els cinc períodes (p < 0,0001), però no entre els cinc últims (figura 19).

Figura 19. Supervivència dels pacients que han rebut un trasplantament cardíac, per

períodes. 1984-2015

Per tal de tenir una visió més actualitzada dels resultats, s’elaboren les supervivències amb les dades dels trasplantaments practicats a partir de l’any 1997. En el període 1997-2015, la supervivència dels pacients és del 89% al primer mes i del 81%, el 75%, el 72% i el 58% al primer, tercer, cinquè i desè any, respectivament.

A llarg termini, les dones presenten una supervivència lleugerament superior a la dels homes (figura 20), encara que les diferències no són estadísticament significatives (p = 0,066). 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Anys 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat 1984-91 (n = 110) 1992-96 (n = 167) 1997-01 (n = 275) 2002-06 (n = 240) 2007-11 (n = 227) 2012-15 (n = 223) 1r mes 0,66 0,89 0,87 0,89 0,87 0,94 1r any 0,56 0,77 0,80 0,82 0,79 0,84 3r any 0,51 0,75 0,73 0,76 0,73 0,81 5è any 0,50 0,71 0,69 0,74 0,69 * Nombre de pacients = 1.242 p < 0,0001

(29)

Figura 20. Supervivència dels pacients que han rebut un trasplantament cardíac, per sexe.

1997-2015

Les diferències en la supervivència del pacient segons els cinc grups d’edat (< 50, 50-54, 55-59, 60-64, 65) són estadísticament significatives (p = 0,013); els pacients més grans presenten una supervivència més reduïda (figura 21).

Figura 21. Supervivència dels pacients de 15 anys o més que han rebut un trasplantament

cardíac, per grups d’edat. 1997-2015

0 2 4 6 8 10 12 14 Anys 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat Homes (n = 738) Dones (n = 227) 1r mes 0,89 0,90 1r any 0,81 0,83 3r any 0,73 0,82 5è any 0,70 0,78 10è any 0,56 0,64 Nombre de pacients = 965 p = 0,066 0 2 4 6 8 10 12 14 Anys 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat 16-49 anys (n = 263) 50-54 anys (n = 158) 55-59 anys (n = 166) 60-64 anys (n = 207) 65+ anys (n = 133) 1r mes 0,90 0,89 0,88 0,86 0,89 1r any 0,85 0,82 0,83 0,75 0,77 3r any 0,79 0,74 0,79 0,71 0,67 5è any 0,76 0,70 0,76 0,67 0,65 10è any 0,63 0,56 0,63 0,52 0,47 Nombre de pacients = 927 p16-49 vs 60-64 = 0,004 p16-49 vs 65+ = 0,017 p55-59 vs 60-64 = 0,017 altres comp. p > 0,05 p = 0,013

(30)

Tenint en compte la indicació del trasplantament, els pacients amb una cardiopatia valvular són els que presenten una millor supervivència en contraposició als pacients amb una cardiopatia isquèmica, que són els que tenen una supervivència més baixa (figura 22). Les diferències són estadísticament significatives entre els quatre grups diagnòstics (p = 0,005) i entre les dues categories diagnòstiques més representades (p = 0,002).

Figura 22. Supervivència dels pacients que han rebut un trasplantament cardíac, per

indicació. 1997-2015

Figura 23. Supervivència dels pacients que han rebut un trasplantament cardíac, segons el

temps d'isquèmia. 1997-2015 0 2 4 6 8 10 12 14 Anys 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat Dilatada (n = 383) Isquèmica (n = 385) Valvular (n = 85) Altres (n = 112) Nombre de pacients = 965 1r mes 0,91 0,86 0,93 0,90 1r any 0,83 0,77 0,87 0,85 3r any 0,78 0,70 0,83 0,81 5è any 0,75 0,67 0,78 0,74 10è any 0,65 0,50 0,61 0,58 p = 0,005 pDilatada vs Isquèmica = 0,002 pIsquèmica vs Valvular = 0,022 altres comp. p > 0,05 0 2 4 6 8 10 12 14 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat <= 4 hores (n = 790) > 4 hores (n = 170) p = 0,005 1r mes 0,90 0,85 1r any 0,83 0,73 3r any 0,77 0,68 5è any 0,73 0,66 10è any 0,59 0,51

(31)

Quan s’analitza la supervivència segons el temps transcorregut des de l’extracció de l’òrgan fins al moment del trasplantament, s’observa que la probabilitat de sobreviure és més gran quan el temps d’isquèmia és inferior o igual a quatre hores (p = 0,005) (figura 23).

Figura 24. Supervivència dels pacients que han rebut un trasplantament cardíac, segons el

tipus d’urgència. 1997-2015

Figura 25. Supervivència dels pacients que han rebut un trasplantament cardíac, per tipus

d’urgència i assistència. 1997-2015 0 2 4 6 8 10 12 14 Anys 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat Urgent (n = 293) Electiu (n = 672) Primers trasplantaments = 965 p = 0,001 1r mes 0,86 0,90 1r any 0,74 0,84 3r any 0,68 0,79 5è any 0,63 0,75 10è any 0,55 0,60 0 2 4 6 8 10 12 14 Anys 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat Electiu (n = 672)

Urgent amb Baló (n = 162)

Urgent amb DAV * (n = 63) Urgent sense AV ** (n = 49) p < 0,0001 pElec-Urg Baló-Urg AV < 0,0001 1r mes 0,90 0,89 0,76 0,94 1r any 0,84 0,75 0,64 0,89 3r any 0,79 0,70 0,58 0,78 5è any 0,75 0,66 0,58 0,71 10è any 0,60 0,54 * *

(32)

Hi ha diferències estadísticament significatives (p = 0,001) en la supervivència del pacient segons si el trasplantament que han rebut ha estat urgent o electiu (figura 24). Tenint en compte els diferents dispositius utilitzats en els trasplantaments urgents, els pacients més greus tenen una supervivència més reduïda (figura 25)

(33)

Mortalitat

Dels 1.244 pacients trasplantats en el període 1984-2015, 619 (49,8%) han mort el 31 de desembre de 2015, 617 (49,6%) continuen vius i n'hi ha 8 (0,6%) dels quals s'ha perdut el seguiment.

Les causes més freqüents de mort són les infeccions (21,6%), les disfuncions primàries de l’empelt (14,6%), les neoplàsies (14,1%) i la malaltia vascular de l’empelt (10,5%). Les tres primeres causes de mort representen el 50% de totes les defuncions (figura 26).

Figura 26. Percentatge de defuncions segons la causa de la mort. 1984-2015

Aquestes quatre primeres causes de mort són les mateixes tenint en compte el sexe del pacient, encara que els percentatges varien segons que siguin homes o dones (figura 27).

En el 26,5% de les morts, el decés s’ha produït durant el primer mes posterior al trasplantament (figura 28) i la principal causa de mort és la disfunció primària de l’empelt (figura 29).

Per a tot el període, la taxa de mortalitat al mes del trasplantament és del 13,6% (11,4% per al període 1997-2015). L’any 2015, la taxa al mes del trasplantament ha estat del 4,6%, valor inferior a la de l’any anterior, 5,4% (figura 30).

Rebuig agut 9,7% Mal. vascular empelt

10,5% Disf. primària empelt

14,6% Infecció 21,6% Neoplàsia 14,1% Mort sobtada9,2% Mal. cerebrovascular 4,6% Fracàs multiorgànic 3,4% Altres 12,4%

(34)

Figura 27. Percentatge de defuncions, causa de mort i sexe. 1984-2015

Figura 28. Temps transcorregut des del trasplantament fins a la mort. 1984-2015

9,1% 11,9% 13,9% 22,2% 14,9% 9,3% 4,0% 2,8% 12,1% 12,3% 3,8% 17,9% 18,9% 10,4% 8,5% 7,5% 6,6% 14,2%

Rebuig agut Mal. vascular empelt Disf. primària empelt Infecció Neoplàsia Mort sobtada Mal. cerebrovascular Fracàs multiorgànic Altres

Homes Dones

Nombre de defuncions = 611 En vuit casos falta la causa de la mort

26,5 16,3 9,4 5,3 17,9 24,6 26,5 42,8 52,2 57,5 75,4 100 < 1r mes 1r mes 1r any 1r any 3r any 3r any 5è any 5è any 10è any > 10è any Temps des del primer trasplantament

0 20 40 60 80 100 Percentatge de pacients Nombre de defuncions = 619

(35)

Figura 29. Percentatge de defuncions segons la causa de la mort i el temps transcorregut

des del trasplantament, pacients que han rebut un únic trasplantament cardíac. 1984-2015

Figura 30. Evolució anual de la taxa de mortalitat al mes i als tres mesos del trasplantament.

1997-2015

S’ha analitzat la mortalitat en percentatges (per cent persones/any) amb relació al període (any de la mort). El període 1984-1991 és, amb diferència, el que té una mortalitat més alta, 18,06%, mentre que en els períodes següents la mortalitat és inferior a la meitat d’aquest primer període (1992-1996: 7,12%; 1997-2001: 6,25%; 2002-2006: 5,50%; 2007-2011: 6,60%; 2012-2015: 4,91%). La figura 31 mostra la < 1r mes 1r mes 1r any 1r any 3r any 3r any 5è any 5è any 10è any > 10è any Temps des del primer trasplantament

0% 20% 40% 60% 80% 100% Percentatge de defuncions

Rebuig agut Mal. vascular empelt Disf. primària empelt Infecció Neoplàsia Mort sobtada Mal. cerebrovascular Fracàs multiorgànic Altres

Nombre de defuncions = 598 En set casos falta la causa de la mort

20 12,1 15,5 12,5 9,6 14 8,5 11,8 14,3 7,7 12,8 14,8 7,1 9,3 20,4 9,6 5,8 5,4 4,6 24,4 13,8 15,5 21,9 11,5 16 8,5 11,8 14,3 12,8 15,4 22,2 9,5 14 24,1 21,2 7,7 8,9 6,2 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15

Any del trasplantament 0 5 10 15 20 25 30 35 Taxa de mortalitat

Taxa de mortalitat al 1r mes Taxa de mortalitat al 3r mes

Taxa de mortalitat al 1r mes, 1997-2015: 11,4% Taxa de mortalitat al 3r mes, 1997-2015: 14,8%

(36)

distribució de les causes de mort per període i s’observa una disminució de la mortalitat per disfunció primària de l’empelt i rebuig agut.

Figura 31. Distribució de les causes de mort per període, any de la mort, en percentatges

(per 100 persones/any). 1984-2015 Rebuig agut Malaltia vascular empelt Disfunció primària empelt

Infecció Neoplàsies Mort sobtada

0 2 4 6 8

10 Mortalitat per 100 persones/any

1984-1991 1992-1996 1997-2001 2002-2006 2007-2011 2012-2015

(37)

Llista d’espera

El nombre de pacients en llista d’espera al final de l’any 2015 ha augmentat respecte a l’any anterior i ha passat de 29 a 35 (figura 32).

Figura 32. Evolució de la llista d’espera i del nombre de trasplantaments cardíacs.

1990-2015

Figura 33. Mitjana de dies d’espera per rebre un trasplantament cardíac. 2000-2015

11 8 6 4 6 10 6 15 11 17 22 13 24 24 38 20 16 26 14 12 18 21 21 27 29 35 1920 26 30 36 39 39 45 58 58 65 53 50 47 51 56 39 39 55 42 43 54 52 52 56 66 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Nombre de casos

Nombre anual de trasplantaments Llista d'espera el 31/12 Font: Registre de donació i trasplantament (DTX)

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any 0 50 100 150 200

250 Mitjana de dies d'espera

Trasplantaments electius Trasplantaments urgents Font: Registre de donació i trasplantament (DTX)

(38)

L'any 2015, la mitjana de dies d’espera per a un trasplantament cardíac va ser de 139 dies; 177 dies en el cas dels trasplantaments electius i 20 dies per als trasplantaments urgents (figura 33).

L’any 2015 hi va haver 87 inclusions en la llista d’espera. Pel que fa a les exclusions, dos van ser per milloria i una per empitjorament. La mortalitat en llista va ser del 6,7% (8 pacients), igual a la de l’any anterior. Atès el baix nombre de casos en els darrers anys, cal valorar amb cautela les importants fluctuacions que s’observen (figura 34).

Figura 34. Evolució del percentatge de mortalitat en llista d’espera i del percentatge de

mortalitat i empitjoraments definitius. 2000-2015

En el període 2000-2015, la probabilitat de rebre un trasplantament cardíac va ser del 61% als sis mesos d’estar en llista d’espera i del 75% al cap d’un any (figura 35). En analitzar la probabilitat de rebre un trasplantament tenint en compte el grup sanguini del pacient, s’observa que en els pacients grup A la probabilitat (61% als sis mesos i 73% a l’any) és lleugerament superior a la des pacients del grup O (59% als sis mesos i 74% a l’any). Els pacients dels altres dos grups, B i AB, presenten probabilitats superiors, però aquestes són inestables atès el baix nombre de casos (figura 36). 4,3 8,2 10,6 10,6 8,2 8,3 4,8 5,6 3,9 10,5 4,4 8,8 10,4 8,9 8,6 7,6 3,3 1,4 7,1 3,5 3,1 7,1 3,2 4,2 1,3 3 1,5 1,1 8 3,3 6,7 6,7 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 Any 0 2 4 6 8 10 12 Mortalitat en llista (%) % Mortalitat % Mortalitat + Empitjorament definitiu Font: Registre de donació i trasplantament (DTX)

(39)

Figura 35. Probabilitat de rebre un trasplantament cardíac. 2000-2015

Figura 36. Probabilitat de rebre un trasplantament cardíac, per grup sanguini. 2000-2015

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Mesos en llista 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat

Font: Registre de donació i trasplantament (DTX)

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Mesos en llista 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 Probabilitat A (n = 454) B (n = 95) AB (n = 41) O (n = 415) p = 0,039

(40)

Trasplantament cardíac en nens

Dels 1.264 trasplantaments cardíacs practicats a Catalunya en el període 1984-2015, 50 (49 primers trasplantaments i un retrasplantament) corresponen a nens menors de 16 anys. Aquests trasplantaments s’han fet a 50 nens, donat que un va rebre el primer trasplantament fora de Catalunya. L’any 2015, se n’han fet set. Dels 49 pacients que han rebut un primer trasplantament cardíac, el 61,2% (26) són homes i el 38,8% (19) dones. La mitjana d’edat és de 9 anys (mediana = 12 , rang = 3 mesos – 15 anys), si bé el 51,0% (25) tenen entre 12 i 15 anys.

La cardiopatia dilatada i la malaltia congènita són les dues indicacions més freqüents (figura 37 i 38).

Figura 37. Indicacions dels pacients que han rebut el primer trasplantament en edat

pediàtrica (menors de 16 anys). 1984-2015

Les taules 9 i 10 mostren les característiques dels donants i dels trasplantaments practicats en nens.

Dels 50 nens (menors de 16 anys) trasplantats, 15 han mort a 31 de desembre de 2015. C. dilatada 53,1% C. isquèmica 2,0% C. restrictiva 8,2% C. hipertròfica 4,1% Malaltia congènita 28,6% Dis. aritmogènica VD 4,1%

(41)

Figura 38. Indicacions dels pacients que han rebut el primer trasplantament en edat

pediàtrica (menors de 16 anys) per grups d’edat. 1984-2015

Taula 9. Característiques dels donants, trasplantaments en receptors d'edat pediàtrica

(menors de 16 anys). 1984-2015 Sexe donant Home 23 (46,0%) Dona 26 (52,0%) Manca informació 1 (2,0%) Edat donant Mitjana (± DE) 15 (± 13,1) Mediana 14,5 Rang 0 – 56

Mort del donant

TCE 23 (46,0%) AVC 8 (16,0%) Altres 19 (38,0%) Procedència òrgan Propi centre 11 (22,0%) Resta de Catalunya 7 (14,0%) < 2 anys (n = 12) 2-11 anys (n = 12) 12-15 anys (n = 25) Grups d'edat 0% 20% 40% 60% 80%

100% Percentatge de pacients (primers trasplantaments)

C. dilatada C. isquèmica C. restrictiva

C. hipertròfica C. congènita Displàsia aritmogènica VD Nombre de pacients (primers trasplantaments) = 49

(42)

Taula 10. Característiques dels trasplantaments, trasplantaments en receptors d'edat

pediàtrica (menors de 16 anys). 1984-2015

Urgència

Urgent 26 (52,0%)

Electiu 24 (48,0%)

Temps isquèmia (minuts)

Mitjana (± DE) 204 (± 57,2)

Mediana 206

(43)
(44)

Referencias

Documento similar