PROJECTE D’OBRES D’URBANITZACIÓ
DE LA PLAÇA SITUADA ENTRE ELS CARRERS
DE LES VALLS I CARRER DE GRÀCIA.
MEMÒRIA D’URBANITZACIÓ
Lluís Ruiz Cortina
Arquitecte
ÍNDEX
• MEMÒRIA DESCRIPTIVA • NORMATIVA TÈCNICA • PRESSUPOST
1 - DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
1.1 DADES DE PARTIDA
La redacció del present projecte obeeix a l’encàrrec formulat per l’Ajuntament de Sabadell, sobre l’espai qualificat com a places i jardins, a l’emplaçament assenyalat a continuació
La propietat ha aportat un plànol topogràfic del solar d’acord amb el qual es redacta el projecte.
1.2. OBJECTE DEL PROJECTE
El projecte té per objecte la redacció dels documents precisos per l’execució de la urbanització de la plaça.
1.3. EMPLAÇAMENT
L’espai a urbanitzar és la superfície de la plaça popularment coneguda com del “PIPI” en referència als dos pins existents a la mateixa. situada a la confluència dels carrers de Gràcia, Escola Industrial, Calderon i de Les Valls de Sabadell.
La superfície de l’àmbit és de nou-cents quinze metres vint decímetres quadrats (915,20 m²).
1.4. PROMOTOR
El promotor del projecte és l’Ajuntament de Sabadell, amb domicili al carrer del Sol núm. 1 de Sabadell.
1.5. ARQUITECTE REDACTOR DEL PROJECTE
L’arquitecte del present projecte d’urbanització és en LLUÍS RUIZ CORTINA, membre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb el núm. 4693-0 i amb domicili professional al carrer Indústria, 54 de Sabadell (08202).
1.6. CONDICIONAMENTS GENERALS
L’àmbit del projecte, té forma sensiblement triangular, abraça l’àmbit de l’actual plaça existent, el tram del carrer de Gràcia, entre el carrer Calderon i carrer Escola Industrial, i el tram d’Escola Industrial entre carrer de Gràcia i carrer de Les Valls.
La topografia del sector és sensiblement plana, amb una lleugera pendent en el sentit descendent de Nord a Sud, es a dir del carrer de les Valls al carrer de Gràcia.
La superfície total de l’àmbit és de nou-cents quinze metres vint decímetres quadrats (915,20 m²)
El projecte té com objecte principal i exclusiu conservar i donar valor a la presencia dels pins existents, que donen nom popular a la plaça.
1.7. INFORMACIÓ URBANÍSTICA
L’àmbit d’actuació del projecte està qualificat com places i jardins urbans amb clau d1 en el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, aprovat definitivament el 22 de desembre del 1993.
És una obra ordinària, no derivada de planejament redactat.
1.8. SERVEIS AFECTATS
El projecte manté fonamentalment els serveis existents, ampliant en algun cas la xarxa d’il·luminació pública, modificant les boques de recollida d’aigües pluvials, però en cap cas eliminant o traslladant xarxes existents.
1.9 ESTAT ACTUAL
L’estat de l’espai ocupat per l’àmbit d’actuació del projecte, és avui, parcialment una plaça publica, encara que reduïda a la mínima expressió, donat que s’hi ubiquen els dos pins, un petit espai per reposar contigu als dos pins amb dos bancs en un precari estat de conservació i d’aspecte absolet, i una font situada al Nord dels pins de planta circular i amb un diàmetre de set metres (7 m), mes enllà de la font, l’espai és vial.
Rodejant l’esmentada plaça discorren els carrer de Gràcia, de Les Valls i Calderon, la façana Est de l’espai de treball, està ocupat per una vorera amplia com a conseqüència del canvi d’alineació a la façana de l’esmentada font.
Els materials de la urbanització existent tenen poca importància, donat que el projecte redactat, té com a intenció fonamental el cosit dels trams dels vials recentment urbanitzats, com son els dels carrer de Gràcia i Escola Industrial, i per tant, aquests seran els materials i elements urbans que formaran part de la nova urbanització que ara es projecta.
1.10 EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS
Donat que l’àmbit del projecte es totalment públic consolidat, no és necessari realitzar expropiacions ni ocupacions temporals.
1.10 FITXA ESTADÍSTICA DE L'OBRA PROJECTE:
n.ref lliurat pel servei d'OP (si cal)
nom promotor: nom redactor: superfície 915,2 m² dic-08 import PEM 288.684,46 € import PEC 398.500,00 € TERMINI 6 mesos 435,52
indicadors: amid. u.a.
CALÇADA m² VORERES m² CARRIL BICI m² ÀREES PAVIMENTADES m² PASSOS DE VIANANTS u ÀREES TOVES m²
ÀREA VERDA AMB REG AUTOMÀTIC m²
ZONA VERDA SENSE REG m²
ÀREA JOCS INFANTILS m²
CLAVEGUERAM PRIMARI ml
de la xarxa general, suma dels diàmetres iguals o superiors a 50 cm.
XARXA DE TELECOMUNICACIONS ml
de prisma, no de número de tubs
XARXA DE RECOLLIDA PNEUMÀTICA ml
XARXA D'AIGUA REGENERADA ml
ARBRES u
els arbusts, flors ornamentals… No s'han de contar
PUNTS DE LLUM u
de suports, si un fana té 3 punts de llum conta com a 1
SEMÀFORS u
de suports, si un semàfor té 3 capçals compta com a 1
SENYALS VIARIES u
BANCS u
independent de les mides
PAPERERES u
PILONES u
FONTS ORNAMENTALS u
FONTS D'AIGUA POTABLE u
JOCS INFANTILS u
JOCS INFANTILS u
JOCS GENT GRAN u
INSTAL·LACIONS ESPORT u
elements de mobiliari, cistella de basquet, taula ping-pong…
OBRA D'URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA "PIPI"
data redacció: repercussiío €/m²
Es comptabilitzaran les superfícies i unitas d'obra especificats, per tal d'aconseguir els següents indicadors de referència al projecte
AJUNTAMENT DE SABADELL LLUÍS RUIZ CORTINA
-915,20 -915,20 -11 6 -5 2 -1
-2 - JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIO ADOPTADA
2.1 SOLUCIÓ ADOPTADA
Com a motius generadors de la formalització del projecte, estan:
1. L’ampliació de l’espai de vianants en detriment de l’espai rodat. Això es tradueix en l’annexió a l’espai de la plaça de la zona de vianants provinent dels dos trams de vial existents, es a dir, el tram del carrer de Gràcia i el tram del carrer Escola Industrial, ambdós avui de trànsit rodat.
2. El donar-li valor als dos pins existents a l’espai-plaça, i que popularment han donat nom a aquesta, coneguda per la plaça del “PIPI”. Aquesta revalorització dels pins es formalitza establint una base o safata sobre la que descansen i que es prolonga en forma triangular. Aquesta base es construeix amb fusta de manera que la safata i els pins sobre aquesta mantinguin coincidències evidents.
Per altra banda l’espai vial rodat avui existent, passa a ésser espai de vianants però també de circulació. Aquest espai, en el cas del tram del carrer Escola Industrial, se’l dota de dues línies d’arbres, una d’elles és la prolongació de la línia ja existent en el carrer de Les Valls, i l’altre és la que desprès de girar, es la prolongació de la línia d’arbres ja existents en el carrer de Gràcia.
El projecte té dos punts de trobada en la frontera, un d’ells és en el vèrtex Nord, amb el carrer de Les Valls i l’altre en el Sud, en la confluència dels carrers de Gràcia i Escola Industrial. En aquest últim cas s’ha treballat el projecte en el sentit de cosir les zones ja urbanitzades de manera que no s’aprecien discontinuïtats de tractament entre la plaça, carrer de Gràcia o carrer Escola Industrial.
En el vèrtex Nord, la trobada es produeix a la cruïlla dels carrer de Les Valls, amb la zona de vianants de la plaça. La trobada o transició es realitza per la continuïtat de la línia d’arbrat ja existent en el carrer de Les Valls i que es prolonga en la zona Est de la plaça, i per la línia de granit negre que procedeix del carrer Escola Industrial, travessa la plaça i entre dins de la vorera del carrer de Les Valls.
El límit Oest de la plaça coincideix amb el vial del carrer Calderon. En aquest cas la frontera entre ambdós espais la formalitza la font lineal projectada. Aquesta font queda encarada a l’interior de la plaça, però no obstant, la façana al
carrer Calderon es tracta amb un sòcol que en la foscor queda il·luminat per una línia també continua i a ras del terra que anuncia o permet el reconeixement de l’espai públic contigu. Per tot, es poden apreciar dues parts diferenciades en el tractament de la plaça, una en la zona Est, de trànsit de vianants en forma de rambla, que connecta el carrer de Les Valls amb el carrer Escola Industrial i carrer de Gràcia; i una segona zona de geometria triangular amb tractament de terrassa on s’ubiquen els bancs i per tant la zona d’oci, descans, conservació. És l’oasi de la zona, recolzat per la presencia dels dos pins ja històrics, un massís de plantació de canya de bambú, en el vèrtex Nord de la zona. El fet d’ocupar el límit Oest la font lineal, proporciona a l’espai un plus de relaxament, a l’actuar aquesta en forma de cascada, amb el so del lliscar de l’aigua sobre la superfície rugosa de la pedra. Aquesta disposició de la font, a més a més allunya de l’espai de relaxació la circulació existent en el carrer Calderon.
La il·luminació de la zona de trànsit està formada per columnes i globus del mateix model que els ja existents en el carrer de Gràcia, Escola Industrial i de Les Valls. La il·luminació de la zona de relaxació té dues parts, la principal és una columna Prim de 16 mm. amb 3 lluminàries que reporten llum a l’espai, una segona part la composen dues lluminàries col·locades en la base dels dos pins i que il·luminen les copes d’aquests, i una tercera és la il·luminació de la font que de manera continua il·lumina la superfície de lliscament de l’aigua i a la cara posterior una línia també continua que senyala el límit entre la plaça i el vial.
2.2 ENDERROCS
A la zona no existeixen edificacions i per tant aquesta part del capítol no procedeix, però si haurien d’aixecar-se els paviments de les voreres i el propi de la plaça. Haurà d’enderrocar-se el vas de la font, es substitueix tot el bordó en el tram de vial al carrer Calderon per bordó rebaixat segons detall en la documentació gràfica.
2.3 REPLANTEIG GENERAL. TOPOGRÀFIA
L’àrea del projecte és sensiblement plana, amb una petita diferència de cotes en el sentit Nord-Sud. No obstant i donat que aquesta plaça és la clau d’unió entre els carrers de Les Valls, de
Gràcia, Escola Industrial i Calderon, les cotes venen donades per les trobades en cadascun dels extrems que són els carrers esmentats.
2.4 MOVIMENT DE TERRES
No es preveuen moviments de terres a excepció dels escassos moviments per la construcció de la solera de la font i l’excavació en la zona triangular per formar les cameras detalladas en els plànols del projecte.
Es preveu també l’enderroc dels paviments existents tant del vial com de les voreres dins de l’àmbit d’actuació.
2.5 TRAÇAT
El document del projecte inclou les cotes de rasant definitives que proporcionen unes trobades amb els vials existents.
2.6 XARXA DE DRENATGE I CLAVEGUERAM
Pel que fa a la xarxa general de clavegueram, no es modifica i per tant continua essent valida la existent. Pel que fa a la xarxa de drenatge es crea una de nova a la zona Est que connecta amb la general existent.
2.7 ESTRUCTURA I OBRA CIVIL
Es crea una llosa al llarg de l’extrem del carrer Calderon, així com un muret amb forma definida com a suport de la font.
Es manté el túnel existent. Es soterrarà una nova cambra de bombes i maquinària per la font i es connectarà al dipòsit també prefabricat.
Es crea un dipòsit de reserva de 15 mm que alimenta la font. Es crearan els daus de formigó per sustentar les riostres i paviment de fusta de la plaça.
Una vegada realitzat el muret lineal paral·lel al carrer Calderon, es col·locarà el tub dipòsit i la canal lineal de sortida de
l’aigua de la font, es recobrirà amb formigó pobre i es revestirà d’acabat de pedra-basalto.
El projecte contempla la substitució de la vorera del carrer Calderon i totes les obres de pavimentació de la resta de la plaça.
2.8 XARXA DE SERVEIS
2.8.1 Xarxa de baixa tensió mitja i alta tensió C.T.
No està prevista la modificació de cap d’aquestes xarxes, únicament es modifica la xarxa d’il·luminació pública per arribar a les parts projectades. Es fa una escomesa elèctrica per alimentar tota la mecanització de la font i il·luminació de la mateixa.
La connexió d’aquest punts es realitzarà a la xarxa existent sense la introducció de cap comptador.
2.8.2 Xarxa d’aigua potable
No es modifica. Es farà una escomesa per subministrament d’aigua a la font.
2.8.3 Xarxa de gas No es modifica
2.8.4 Xarxa de telecomunicacions No es modifica
2.9 ENLLUMENAT PÚBLIC DE SERVEIS
El projecte contempla la col·locació de cinc lluminàries de columna i globus de diàmetre 60, model DQR 500 a la zona Est de la plaça.
A la zona triangular el projecte preveu una columna Prim de 16 metres amb tres lluminàries tipus TNG 400 de 100w de vapor de sodi.
En aquesta mateixa zona, a la base dels dos pins, el projecte preveu dues lluminàries model Tesis de Erco, encastades al terra.
La font està equipada, tant pel que fa a l’interior de la plaça com a l’exterior, d’una línia de lluminàries determinades en el projecte de la font.
Els criteris de disseny de la il·luminació s’han basat en:
Il·luminació mitja entre 15-20 lux i uniformada mitja superior al 50%.
Pel que fa a la il·luminació propera a la plaça, no s’ha previst la construcció d’una escomesa especial, ni quadre de comandaments, ja que les lluminàries afegides es penjaran de la xarxa existent.
Pel que fa a les lluminàries de la font i arbres, s’ha previst una escomesa nova i un quadre de comandament que es situarà en el túnel ja existent.
2.10 VIALITAT: AFERMAT I PAVIMENTACIÓ
El projecte atén al Codi d’Accessibilitat de Catalunya i en particular a les especificacions de supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques.
Així mateix compleix amb el CTE-DB-Si5 “Intervenció de bombers”.
Pel que fa als criteris de càlcul s’estima una sobrecàrrega a l’espai públic de 2.000 kg/m².
2.11 SEMAFORITZACIÓ. SENYALITZACIÓ
L’espai dissenyat és totalment de vianants i en conseqüència no s’ha previst actuar en aquest capítol.
2.12 XARXA DE REG
El projecte contempla espais enjardinats i únicament arbrat, que és continuació de línies existents o arbres ja existents com són els dos pins.
En conseqüència, la xarxa de goteig serà a continuació de les línies existents a les que es perllonguen les projectades.
Es realitzarà una derivació pel massís de bambús projectat en el vèrtex Nord de la plaça.
2.13 ARBRAT
El projecte defineix els dos pins existents en la zona Sud de l’àrea com arbres protegits a conservar i en conseqüència:
• S’informarà a tots els operaris de l’obra de la importància de la conservació de la vegetació, del significat de la senyalització i, si és el cas, de les sancions per danys produïts.
• L’arbrat no podrà ser utilitzat com a eina o suport de treballs de l’obra. Així doncs, queda explícitament prohibit fer servir els arbres per a col·locar senyalitzacions, subjectar cordes o cables i/o lligar eines o maquinària.
• Excepte amb l’expressa autorització de la secció de jardineria, un espai d’arbrat no es podrà fer servir com a magatzem de materials, eines, maquinària o vehicles.
o
Activitats no permeses:
Dins les àrees de vegetació, no estaran permeses les activitats següents:
- No es permet la instal·lació de les casetes d’obra. - No es permet llençar material residual procedent de
la construcció, com ara: ciment, dissolvents, combustibles, olis, aigües residuals...
- No es permet el dipòsit de materials de construcció. - No es permet fe foc
- No es permet transitar amb maquinària. - No es permet modificar el nivell del sòl.
- No es permet lligar als arbres elements aliens als de protecció i entutorat, com ara pancartes, llums, escales...
Mesures protectores generals
En el replanteig es marcaran de manera clara i diferenciada els arbres a protegir i aquells que s’hauran d’eliminar. La protecció de la vegetació s’ha de realitzar amb anterioritat a l’inici de les obres i molt especialment, abans de l’entrada de qualsevol maquinària.
Per evitar tant els danys directes (cops, ferides) com els indirectes (compactació del terra), abans d’iniciar les obres s’instal·larà un tancament de fusta que limiti l’accés de la maquinària. Si això fos possible, abans d’iniciar les obres es realitzarà la senyalització d’una via de pas restringit a maquinària, mitjançant la localització de balises de senyalització de 3 m davant de cada arbre, així com de cintes de senyalització per indicar el gàlib. En cas que, per necessitats de l’obra, la maquinària precisés transitar per una zona externa a la via de pas, serà necessari procedir prèviament a la senyalització de la nova via, sota la tutela de la Direcció Facultativa.
És necessari preveure la presència de personal qualificat en l’obra durant l’execució de treballs d’obertura de rases, per actuar correctament en el tractament de les arrels.
Protecció durant el canvi de paviments.
En les operacions derivades dels canvis de paviments, es tindran presents les indicacions següents: En la base de les arrels o en les zones de més concentració, l’excavació es realitzarà manualment.
• En qualsevol altra zona on, al excavar amb la maquinària, apareguin arrels de més de 3 cm de diàmetre, es continuaran els treballs manualment.
• En totes les zones allà on es detecti la presència significativa d’arrels seran substituïts els primers 10 cm de terra per sorra neta de riu, abans de compactar i recobrir.
• S’adoptarà la màxima precaució en els treballs d’anivellament del terreny. en la Zona de Seguretat, es realitzaran de forma manual.
• La compactació prèvia al recobriment es reduirà al mínim per garantir l’estabilitat del nou paviment i en la Zona de Seguretat, es realitzarà de forma manual.
Protecció de l’arbrat en obra pública Definicions:
1. Zona de goteig.
Superfície de terreny que ocupa la projecció en vertical de la copa de l’arbre o arbust.
S’entén per àrea de vegetació, la superfície de terreny en que hi ha major probabilitat de contenir el sistema radical complet de la vegetació afectada.
En el cas dels arbres i els arbusts correspon a la zona de goteig més dos metres. Als de port columnar s’ha d’afegir 4 m a la zona de goteig.
3. Base d’Arrels.
Volum de sòl que conté la majoria (90%) de les arrels llenyoses. Els estudis estadístics sobre caiguda d’arbres ens ofereixen les dades de referència següents:
4. Zona de Seguretat
Zona que s’ha de respectar per garantir l’estabilitat de l’arbre. Per a determinar la seva mida s’aplicarà la distància corresponent al radi de la Base d’Arrels més un marge de seguretat d’un metre. Pel que fa a l’arbrat de nova plantació, són en total 10 unitats i el massís de bambú.
Aquests arbres seran un Freixa de Flor (Fraxinos Angustifolia) i els nou restants seran Fals Pebre (Schinus Molle) i tindran un diàmetre de tronc mínim a un metre d’alçada, de 20/25 centímetres, els arbres seran marcats en el viver abans del seu trasllat al lloc de plantació. Serà obligada la contractació del manteniment durant un període de dos anys, en els que es realitzaran periòdicament 24 regs.
Escosells:
Es construiran amb platina de 12 mm i 8 cm d’alçada.
Perímetre Del tronc Radi de la Base d'arrels
Fins a 60 cm. 1,5 m De 60 a 99 cm 2 m De 100 a 149 cm 2,5 m De 150 a 249 cm 3 m De 250 a 350cm 3,5 m Més de 350 cm 4 m
2.14 MOBILIARI URBÀ
S’han projectat quatre bancs “Neo Romantico” de Santa & Cole de 2 x 1,75 en cada tram, de fusta tropical.
3 - BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
Respecte a aquest capítol únicament s’ha de preveure els bordons rebaixats en el pas de vianants del carrer Calderon, a la zona Sud de l’àmbit d’actuació.
4 - PROGRAMA DE TREBALL
L’obra s’executarà en les següents fases:
a) Delimitació de l’àrea de treball i dels camins de vianants que hauran de romandre al llarg de l’obra i protecció dels dos pins. b) Enderroc i desmuntatge de la font i aplanat de la superfície de treball.
c) Construcció dels elements sota rasant, dipòsit, conduccions de la font, connexions d’aquesta amb el túnel existent, reparació del túnel.
d) Construcció de la font, pel que fa al muret de formigó armat, desguassos, etc.
e) Replanteig de l’arbrat, construcció de la línia de goteig i connexions a les parts existents. Construcció de la xarxa de drenatge de la plaça i connexió a la xarxa existent. Construcció de la xarxa elèctrica necessària.
f) Pavimentacions, incloent els daus de suport del paviment de fusta, escosells de platina metàl·lica.
g) Construcció de la font, col·locació lluminàries, mobiliari urbà i plantació de la vegetació.
La previsió de personal per aquesta obra s’estima en una ocupació de 20 treballadors.
5 - TERMINI D’EXECUCIÓ
El termini d’execució de la plaça s’estima en sis mesos.
Sabadell, 16 de desembre del 2008 Lluís Ruiz Cortina Arquitecte
PROJECTE D’OBRES D’URBANITZACIÓ
DE LA PLAÇA SITUADA ENTRE ELS CARRERS
DE LES VALLS I CARRER DE GRÀCIA.
NORMATIVA TÈCNICA
Lluís Ruiz Cortina
Arquitecte
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
1/10
NORMATIVA TÈCNICA D’URBANITZACIÓ
GENERAL
•Decret Legislatiu 1/2005 Text refós de la Llei d’urbanisme
(DOGC núm. 4436 de 26/07/2005)
•Reial Decret 314/2006 Codi Tècnic de la Edificació DB SI 5 Seguretat en cas d’Incendi. Intervenció dels bombers
(BOE 28/03/2006)
•Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis,
complementaris de la NBE-CPI/91
(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995) •Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991)
•Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de
supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques – BAU-)
(DOGC núm. 2043 de 28/04/1995)
•Reial Decret 505/2007, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no
discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.
(BOE 11/05/2007) • Llei 9/2003, de mobilitat
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
2/10 VIALITAT
•Ordre FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC “Secciones
de firme”, de la instrucción de Carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003)
•Ordre FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC:
“Rehabilitación de firmes”, de la Instrucción de carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003)
•Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instrucción de carreteras”
(BOE núm. 28 de 2/02/2000)
• Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC “Drenaje
superficial” (BOE 17/09/1990)
• UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas
por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.
•Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras”
(BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament). Posteriors modificacions:
Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986
Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86)
Ordre Circular 293/86 T.
Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. Ordre Circular 295/87 T
Ordre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions
Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a denominar-se PG-4) Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88.
Ordre Circular 299/89.
Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG. Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89)
Ordre Circular 311/90 , de 20 de març. Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer. Ordre Circular 325/97, de 30/12/97.
Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques
Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000).
Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques
Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000).
Ordre Circular 326/2000, de 17 de febrer. Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig.
Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de
Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 6/03/2002)
Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles del Plec de
Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol).
Ordre Circular 8/01.
Ordre FOM/891/2004, de l’1 de març, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de prescripcions
tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, relatius a ferms i paviments.
•Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de
Barcelona.
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
3/10
GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES
•Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya:
Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl.
(DOGC núm. 1606 de 12/06/1992)
Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992.
(DOGC núm. 1649 de 25/09/1992)
•Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de
Barcelona.
(BOP núm. 122 de 22/05/1991)
•Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis.
•Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE
• Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de domini públic
hidràulic. (BOE 6/6/2003)
• Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria d’aigües
de Catalunya (DOGC 21/11/2003)
• Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la
calidad del agua i el consumo humano (BOE 21/02/2003)
•Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la
Ley de aguas. (BOE 24/07/01)
• Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.
(DOGC 22/07/99)
•Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de
abastecimiento de agua
(BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)
•Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento”
•Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”
•Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit metropolità
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
4/10 Hidrants d’incendi
•Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis,
complementaris de la NBE-CPI/91
(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)
•Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra
incendios”
(BOE núm. 298 de 14/12/1993)
XARXES DE SANEJAMENT
•Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de
sanejament
(DOGC núm. 3894 de 29/05/2003)
•Reïal Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al
tractament de les aigües residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995)
•Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de
Saneamiento de Poblaciones”. (BOE núm. 228 de 23/09/1986)
Àmbit municipal o supramunicipal:
•Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals.
(Àrea metropolitana de Barcelona) (BOPB núm. 128, de 29/05/1997)
•Ordenança General del Medi Ambient Urbà del municipi de Barcelona
Títol V: Sanejament d’aigües residuals i pluvials
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
5/10
XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT
•Real Decreto 919/2006 “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles
gaseosos y sus instrucciones complementarias” (BOE 4/09/2006)
•Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos.
Ordre 26/10/1983 modifica la Ordre 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos”.quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006
•Real Decret 2913/1973, “Reglamento general del servicio público de gases combustibles”
(BOE 21/11/1973, modificació BOE 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006
XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA
Sector elèctric
•Llei 54/1997 del Sector elèctric
•Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució comercialització
d’instal·lacions d’energia elèctrica.
(BOE núm. 310 de 27/12/2000) correcció d’errades (BOE 13/03/2001)
•Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric.
(DOGC 18/12/2001)
• Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Fecsa-Endesa. Normes tècniques particulars
relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (BOE: 22/2/2007)
Alta Tensió
•Decret 3151/1968 “Reglamento de líneas eléctricas aéreas de alta tensión”.
(BOE núm. 311 de 27/12/1968, correcció d’errors BOE núm. 58 de 8/03/1969)
Baixa Tensió
•R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.
(BOE núm. 224 18/09/2002) En particular:
ITC BT-06 Redes aéreas para distribución en baja tensión ITC BT-07 Redes subterráneas para distribución en baja tensión
ITC BT-08 Sistemas de conexión del neutro y de las masas en redes de distribución ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior
ITC BT-10 Previsión de cargas para suministros en baja tensión ITC BT-11 Redes de distribución de energía eléctrica. Acometidas
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
6/10 Centres de Transformació
•Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en
centrales eléctricas y centros de transformación”
(BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83)
•Ordre de 6/07/1984, s’aprova les ”Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del
Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación”
(BOE núm. 183 de 01/08/1984)
•Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”.
(BOE núm. 152 de 26/06/1984)
• Especificacions tècniques de companyies subministradores
Enllumenat públic
•Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient
(DOGC 12/06/2001)
•R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09
Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 18/09/2002)
•Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”.
Normativa
•
Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, RBT – 2002 i instruccions
tècniques complementàries, en especial la ITC-BT-09. així com les
recomanacions de les guies tècniques d’aplicació per a instal·lacions
d’enllumenat exterior GUÍA-BT-09
•
Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del
medi nocturn.
•
Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de
l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.
•
Normativa de l’empresa subministradora d’energia elèctrica.
•
Normativa sobre suports d’acer d’enllumenat públic h<18m.. UNE-EN
40-5:2003
•
Qualsevol altra normativa aplicable a aquestes instal·lacions.
•
Les successives i noves normatives futures que substitueixin o modifiquin
les vigents.
XARXES DE TELECOMUNICACIONS
•Especificacions tècniques de les Companyies:
− NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “Redes Telefónicas en Urbanizaciones y Polígonos Industriales”.
− NT-f1-003/1986 C.T.N.E. “Canalizaciones subterráneas en urbanizaciones y polígonos
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
7/10 − Acuerdo UNESA - C.T.N.E. del 19 d’abril de 1976
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
8/10
XARXA DE REG
•Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ), en tots els seus apartats i
modificacions posteriors.
•Recull d’Especificacions Tècniques d’Espais Verds de l’Ajuntament de Sabadell
•UNE 53112: 1988, Plásticos. Tubos y accesorios de poli(cloruro de vinilo) no plastificado para conducción de agua a presión.
•UNE 53131: 1990, Plásticos. Tubos de polietileno para conducciones de agua a presión. Características y métodos de ensayo.
•UNE 53177-1: 1989, Plásticos. Accesorios inyectados de poli(cloruro de vinilo) no plastificado para canalizaciones a presión. Unión por adhesivo o rosca. Cotas de montaje.
•UNE 53177-2: 1989, Plásticos. Accesorios inyectados de poli(cloruro de vinilo) no plastificado para canalizaciones a presión. Unión por junta elástica. Cotas de montaje
•UNE 53188-1: 1991, Plásticos. Materiales termoplásticos a base de polietileno y copolímeros de etileno. Parte 1: Designación.
•UNE 53367: 1990, Plásticos. Tubos de polietileno de baja densidad (LDPE) para ramales de microirrigación. Características y métodos de ensayo.
•UNE 53375: 1983, Plásticos. Determinación del contenido en negro de carbono de poliolefinas y sus transformados.
•ISO 161-1: 1996, Tubs amb materials termoplàstics per al transport de fluïds. Diàmetres exteriors nominals i pressions nominals. Part 1: Sèries mètriques.
XARXA DE REG AMB AIGUA REGENERADA
• RD 1620/2007 de 7 de desembre pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les
aigües depurades;
• Criteris de Qualitat de l'aigua regenerada segons els diversos usos, Agència Catalana de
l’Aigua
• Directiva Marc de l'Aigua, CEE
•Recull d’Especificacions Tècniques d’Espais Verds de l’Ajuntament de Sabadell
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
9/10
ÀREES DE JOC INFANTIL
•Recull d’Especificacions Tècniques d’Espais Verds de l’Ajuntament de Sabadell
• UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas
por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.
• UNE-EN 1176:1999 "Equipamientos de las áreas de juego", en tots els seu apartats (1-7) i
modificacions posteriors (1176-1/A1:2002, 1176-1/A2:2003, 1176-2/A1:2003, 1176-3/A1:2003 1176-4/A1:2003, 1176-5/A1:2003, 1176-5/A2:2003 i 1176-6/A1:2002):
• UNE-EN 1176-1: 1999. "Equipamiento de las áreas de juego. Parte 1: Requisitos generales de
seguridad y métodos de ensayo". "Modificaciones: A1: 2002 y A2: 2003".
• UNE-EN 1176-2: 1999. "Equipamiento de las áreas de juego. Parte 2: Requisitos de seguridad
y métodos de ensayo para columpios". "Modificaciones A1: 2003".
• UNE-EN 1176-3: 1999. "Equipamiento de las áreas de juego. Parte 3: Requisitos de seguridad
y métodos de ensayo para toboganes". "Modificaciones A1: 2003".
• UNE-EN 1176-4: 1999. "Equipamiento de las áreas de juego. Parte 4: Requisitos de seguridad
y métodos de ensayo para tirolinas". "Modificaciones A1: 2003".
• UNE-EN 1176-5: 1999. "Equipamiento de las áreas de juego. Parte 5: Requisitos de seguridad
y métodoes de ensayo para carruseles". "Modificaciones A1: 2003 y A2: 2003".
• UNE-EN 1176-6: 1999. "Equipamiento de las áreas de juego. Parte 6: Requisitos de seguridad
y métodos de ensayo para balancines". "Modificaciones A1: 2002".
• UNE-EN 1176-7: 1999. "Equipamiento de las áreas de juego. Parte 7: Guía para la instalación,
inspección, mantenimiento y utilización".
• UNE-EN 1177: 1998. "Revestimientos de las superfícies de las áreas de juego absorvedores
de impacto. Requisitos de seguridad y métodos de ensayo". "Modificaciones A1: 2002. • UNE 147101: 2000 IN. Guia d'aplicació de la UNE-EN 1176-1
• UNE 147102: 2000 IN Guia d'aplicació de la UNE-EN 1176-7
• UNE 172001: 2004 IN. Senyalització de les àrees de jocs.
• UNE 147103: 2001. Planificació i gestió de les àrees i parcs de joc a l'aire lliure. JARDINERIA
•Recull d’Especificacions Tècniques d’Espais Verds de l’Ajuntament de Sabadell
• Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ), en tots els seus apartats i
NORMATIVA TÉCNICA APLICABLE ALS PROJECTES D’URBANITZACIÓ gener 2008
10/10
ORDENANCES I REGLAMENTS MUNICIPALS, llistat no exhaustiu de les ordenances i
reglaments que afecten els projectes i obres
•Ordenança municipal reguladora de la instal·lació, el dipòsit i la retirada de contenidors de terra i runa a la via pública
•Ordenança municipal reguladora de l’edificació
•Ordenança municipal reguladora dels Usos i Activitats
•Ordenança solar.
•Ordenança municipal sobre publicitat
•Ordenança municipal reguladora de les Antenes i les Instal·lacions de Radiocomunicació
•Ordenança municipal d’abocaments d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram.
•Ordenança reguladora de la neteja pública i de la gestió dels residus de Sabadell
•Ordenança municipal d’ocupació de les vies i espais públics de Sabadell.
