• No se han encontrado resultados

Universitat de les Illes Balears

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Universitat de les Illes Balears"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

Universitat de les

Illes Balears

Facultat de Filosofia

i Lletres

HISTÒRIA DE LES BALEARS A L'EDAT ANTIGA (1767)

Curs 2006-2007

ESTUDIS : HISTÒRIA

DURADA :Anual

NOMBRE DE CRÈDITS: _4,5__ de teòrics/ _1,5__ de pràctics

PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA

PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE :

Y

Avaluació contínua

X Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus

X Campus Extens

IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: Castellà/Català

IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR

Professor: ENRIQUE GARCÍA RIAZA

Edifici: RAMON LLULL

Despatx: 159 A

Telèfon: 971172010

E-mail: [email protected]

Tutories: DILLUNS, 16-17; DIMARTS, 16-17; DIMECRES, 16-18 Hs. + e-mail

1.

INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE

CONEIXEMENTS PREVIS.

L’assignatura Història de les Balears a l’Edat Antiga (obligatòria), que s’imparteix en el tercer curs de la llicenciatura d’Història, consta de 4’5 crèdits teòrics i 1’5 pràctics. Durant el curs s’impartiran les classes teòriques i pràctiques a l’aula, i es realitzaran visites a llocs d’interès en l’illa de Mallorca.

2.

OBJECTIUS GENERALS

L’assignatura es planteja com unaaproximació a l’estudi de la societat de l’archipèlag balear durant l’Antiguitat, prestant especial atenció a les variables d’organització política, econòmica i social, així com a la cultura i religió.

3.

ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA

(2)

SETMAN

A

CLASSE PRESENCIAL

CLASSE PRÀCTICA

1 1. LES ILLES BALEARS A L'EDAT ANTIGA. INTRODUCCIÓ GENERAL

Mapes

2 2. CRONOLOGIA I GEOGRAFIA

2.1. Periodització

2.2. Noms de les Illes a les fonts

Comentari de text: Str. III, 5, 1

3 2.3. Descripció geogràfica

3. LES DADES DE LES FONTS

3.1. Problemàtica 3.2. Les fonts literàries

Exposició literatura mítica grega

4 3.3. Epigrafia i numismàtica

3.4. La documentació arqueològica

Diapositives: tipologia de les inscripcions llatines i la seva problemàtica

5 4. L'ÈPOCA PRERROMANA, I: COLONITZADORS I INDÍGENES

4.1. Els indígenes i el procés colonitzador 4.2. Evolució general

4.3. Pitiüses i Balears

Mapes

6 5. L'ÈPOCA PRERROMANA, II: EIVISSA

5.1. La fundació d'Eivissa: problemàtica 5.2. Les fonts clàssiques

Comentari de text : Diod. V, 16, 2-3

7 5.3. El registre arqueològic

5.4. La colonització fenícia de l'illa

Diapositives arqueologia ebusitana

8 5.5. La colonització púnica Diapositives arqueologia i

numismàtica ebusitanes 9 6. L'ÈPOCA PRERROMANA, III: LES

BALEARS

6.1. Introducció 6.2. El món talaiòtic

6.3. La colonització púnica a les Balears

Diapositives arqueologia prerromana de Mallorca i Menoría

Comentari de text: Diod. V, 17-18

10 6.4. Els foners balears Exposició foners

11 7. EL DOMINI ROMÀ A LES ILLES, I

7.1. La conquesta romana

Comentari de text : Str. III, 5, 1; Flor., I, 43 ; Oros., V, 13, 1.

(3)

7.2. Les dades dels autors clàssics

12 7.3. L'obra de Q. Cecili Metel

7.4. Les ciutats: aspectes militars

Mapes 13 8. EL DOMINI ROMÀ A LES ILLES, II

8.1. Desenvolupament a l'època republicana 8.2. Les Balears sota l’Imperi Romà

Comentari de text : Plut., Sert., VII, 5-7

14 8.3. L'Antiguitat tardana

8.4. Perduració d’hàbitats indígenes

Cartografia arqueològica

15 9. LA ROMANITZACIÓ DE LES BALEARS

9.1. El concepte de romanització

9.2. El procés romanitzador: ritmes temporals i implantació territorial

Mapes

16 9.3. Estudis sobre la Romanització de les

Illes Exposició centuriacions 17 10. L'EVOLUCIÓ ADMINISTRATIVA: ADMINISTRACIÓ PROVINCIAL 10.1. Aspectes generals 10.2. L'època republicana Mapes 18 10.3. L'època imperial

10.4. Les Balears província romana

Comentari de text: Not. Dign. Occ. XI, 71

19 11. L'EVOLUCIÓ ADMINISTRATIVA: ADMINISTRACIÓ LOCAL, I

11.1. L'administració local

11.2. Les ciutats de l'arxipèlag balear: realitat material i estatuts jurídics (1ª part)

Exposició Pollentia (1) Exposició Pollentia (2) Audiovisual Pollentia

20 11.3.11.3. Les ciutats de l'arxipèlag balear:

realitat material i estatuts jurídics (2ª part)

11.4. Línies evolutives

Exposició Palma

Exposició ciutats de Menorca Audiovisual ciutats antigues de Mallorca

21 12. L'EVOLUCIÓ ADMINISTRATIVA: ADMINISTRACIÓ LOCAL, II

12.1. Les ciutats de la Balear Major: Palma i Pollentia

12.2. La civitas Bocchoritana. Guium i Tucis

Comentari de text: Str. III, 5, 1 ; Mela, II, 124-125 ; Plin., Nat. III, 76-77 ; Ptol. II, 6, 73; Lib. Gen. Chron., I, 216; Sev. Minor, 2, 3.

Comentari epigràfic : inscripcions honorífiques i monumentals de Palma i Pollentia; tabulae patronatus de Bocchor.

(4)

22 12.3. Les ciutats de la Balear Menor. Mago. Iamo. Sanisera

12.4. Ebusus. De ciutat federada a municipi flavi

Comentari epigràfic : inscripción honorífiques y monumentals de Menorca i Eivissa

23 13. LA SOCIETAT A LES ILLES

13.1. Plantejaments generals

13.2. Aspectes socials: les dades de les fonts 13.3. Població lliure i depenent

13.4. Els grups socials 13.5. L’evergetisme

Visita al jaciment arqueològic de Pollentia i Museu Monogràfic (Alcudia, Mallorca) 24 14. ASPECTES ECÒNOMICS 14.1. La vida econòmica 14.2. Recursos i producció 13.3. El comerç 13.4. L'evolució econòmica Diapositives de materials arqueològics

25 15. EL MÓN RELIGIÓS A LES ILLES

15.1. El món religiós prerromà

15.2. Difusió de la religió romana: els déus 15.3. El culte imperial

15.4. Cultes orientals

15.5. Llocs de culte i sacerdots

Diapositives de materials arqueológics

26 16. JUDAISME I CRISTIANISME A LES BALEARS

16.1. Judaisme i cristianisme 16.2. Orígens del cristianisme

16.3. Menorca: jueus i cristians. Sever i Consenci

16.4. El cristianisme a Mallorca i Eivissa

Exposició basíliques paleocristianes

TREBALL AUTÒNOM

-TREBALLS PRÀCTICS (I): Lectures i preparació de treballs de recensió (20 Hs): -Sánchez León, Ma L., “Ebusus, municipio flavio”, BSAL 55, 1999, 55-64.

-Sánchez León, Ma L., “La ciudad de Mago (Maó, Menorca): continuidades y rupturas”, Mayurqa 29, 2003, 97-109.

-Mayer, M., "Aproximació a la societat de les Illes Balears en època romana", a Bosch, MaC. y Quetglas, P.J. (eds.), Mallorca i el Món Clàssic (I), Barcelona 1991, 167-187.

(5)

-Amengual I Batle, J.- Cau Ontiveros, M. A., “Antigüedad Tardía en las Illes Balears” / “Antiguitat Tardana a les Illes Balears”, AA.VV., El mundo romano en las Illes Balears / El món romà a les Illes Balears. Catálogo de la Exposición Fundació La Caixa, Palma de Mallorca 2005, 131-138.

-TREBALLS PRÀCTICS (II): Preparació de exposicions a les classes pràctiques (20 Hs.) -ESTUDI TEÒRIC (III): Estudi de continguts relacionats amb les classes teòriques (50 Hs.) -ESTUDI PRÀCTIC (IV): Estudi de continguts relacionats amb les classes pràctiques (10 Hs.)

4.

METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA

4.1.

Teòrica: classe magistral, diapositives i material complementari

4.2.

Pràctica: exposicions a classe per part dels alumnes (en grups de treball)

4.3.

Campus Extens: pràctiques, lectures i material complementari

5.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1) Exàmens

-Es realitzarà un primer parcial eliminatori (data a convenir amb els alumnes). -Juny:

1) Un segon parcial per als alumnes que ja van superar el primer. Aquest exàmen s’ha d’aprovar amb independència, resultant la nota final de la mitjana d’ambdós parcials; en cas de suspender’s, quedarà pendent tota l’assignatura.

2) Un examen general de l’assignatura per als alumnes que no van superar o no es van presentar al primer parcial.

-Els exàmenes constaran de preguntes de la matèria explicada en clase, dels temes exposats pels alumnes i, si escau, d’una prova pràctica.

BIBLIOGRAFIA

5.1.

Bibliografia bàsica

AA.VV.,

El mundo romano en las Illes Balears / El món romà a les Illes Balears. Catálogo de la Exposición Fundació La Caixa, Palma de Mallorca 2005.

J. Alzina-C. Blanes-P. Fiol, Història de Mallorca, I, Palma 1982. A. Arribas Palau, La romanització de les Illes Balears, Palma 1983.

C. Blanes i Blanes-J. Bonet i Rosselló-A. Font i Jaume-A.M. Rosselló i Callejas, Les Illes a les fonts clàssiques, Palma 1990.

E. García Riaza-MªL. Sánchez León, Roma y la municipalización de las Baleares, Palma 2000. J. Juan Castelló, Epigrafía romana de Ebusus, Eivissa 1988.

(6)

F. Martí, Historia de Menorca, Ciutadella 1971.

J. Mascaró Pasarius (dir.), Corpus de toponimia de Mallorca, I, Palma 1962. Id. (coord.), Historia de Mallorca, I-II, Palma 1978.

M. Orfila, ed., El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades entre els anys 1996 i 1999, Alcúdia 2000.

M. Orfila-M. A. Cau (coords.), Les ciutats romanes del llevant peninsular i les Illes Balears, Barcelona 2004.

G. Rosselló-Bordoy, La cultura talayótica en Mallorca, Palma 21979.

Mª L. Sánchez León (coord.), Les Illes Balears a l’Antigüitat: coninuïtats i ruptures, Monogràfic Història Antiga, Mayurqa 29, 2003.

Sánchez León, MªL.-Barceló Crespí, Mª (eds.), L’Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les illes Balears, Actes XXIII Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma 2005.

MªL. Serra Belabre-G. Rosselló-J.A. Orfila, Historia de Menorca, I: De los orígenes al final de la Edad Media, Mahón 1977.

C. Veny, Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe, Roma-Madrid 1965. R. Zucca, Insula Baliares. Le isole Baleari sotto il dominio romano, Roma 1998.

5. 2. Bibliografia específica

Referencias

Documento similar

ALBACETE CANTABRIA AVILA CANTABRIA PLASENCIA MALAGA CALATAYUD ASTURIAS CALATAYUD PONTEVEDRA LANZAROTE LES ILLES BALEARS LES ILLES BALEARS.. BURGOS CADIZ ASTURIAS MADRID SUR

provenientes de los sistemas sanitarios (Durán, 1991). Sin embargo son estos los que se llevan la mayor parte de recursos destinados a la salud. Este tipo de actividad de cuidado

Al objeto de fomentar y favorecer la creación de micropymes bajo el modelo de la sociedad cooperativa de trabajo asociado y del de la cooperativa de explotación comunitaria de

En aquesta línia trobam les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears celebrades entre els dies 11 i 14 d’octubre de 2018 a Alcúdia, gràcies a l’organització de la Secció

donà pas a una de les conseqüències culturals més representatives dels anys seixanta i setanta a les illes Balears: els picadors. També coneguts com palanques o palanqueros a

La ruptura amb aquestes aproximacions fragmentàries de la geografia urbana balear va ser la publicació, a sis mans, el 2006 (27 anys després de la tesi mallorquina de

NOTA: Debido a posible retraso en la notificación de casos y brotes así como debido a la necesidad de validar información, los datos especialmente de los últimos días

NOTA: Debido a posible retraso en la notificación de casos y brotes así como debido a la necesidad de validar información, los datos especialmente de los últimos días