Efectes del Canvi Climàtic en els cultius

(1)

Efectes del Canvi Climàtic en els cultius

Carme Biel, Robert Savé, Felicidad de Herralde,

Xavier Aranda, Inma Funes

IRTA

Torre Marimon

Carmen.biel@irta.cat; Robert.save@irta.cat Felicidad.deherralde@irta.cat; Xavier.aranda@irta.cat

Immaculada.funes@irta.cat

Jornada Tècnica “Reptes i adaptacions de l’agricultura al canvi global” Fira de Lleida, 29 setembre de 2016

La producció d’aliments es veu

afectada pel Canvi Climàtic, però la

mateixa activitat també és una causa,

ja que és font d’emissió de gasos

d’efecte hivernacle.

(2)

Canvi Climàtic

Degradació del sòl

Temperatura

Precipitació

Disponibilitat d’aigua

Conreus

Ramaderia

Boscos

Polinitzadors Vectors Malalties i plagues Espècies invasores Gasos atmosfèrics O3, CO2, CH4, N2O Emissions GEI CH4, N2O

Ecosistema Agrari

Lixiviats, N, P, _{Adaptat de FAO 2016}

(3)

Fonts dels gasos d’efecte hivernacle

Contribucions de l’agricultura i la ramaderia al canvi climàtic

• Ús combustibles fòssils (maquinària)

• Emissions metà (arròs, emmagatzematge fems, digestió

entèrica).

• Emissions compostos de Nitrogen (N

2

O, NO

x

, NH

3

...) dels

fertilitzants.

• Extracció d’aigua freàtica.

• Augment de nutrients (N, P) a les aigües superficials i

subterrànies.

• Canvis en l’ús del sòl:

• Emissió CO

2

degut a la deforestació

(4)

Font: CC. Bases físicas AR5. Guía resumida (MAGRAMA 2013).

Condicions climàtiques futures: variables que afecten a l’agricultura

(5)

(6)

Efectes del canvi climàtic en l’agricultura i la ramaderia

• Acceleració creixement degut a les altes temperatures • Menor qualitat nutricional

• Increment de l’evapotranspiració de les plantes • Menor disponibilitat d’aigua pels conreus • Majors necessitats de reg

• Més necessitats d’aigua per a beure • Estrès per xoc tèrmic i menor producció • Canvis en la distribució de malalties

• Si les matèries primeres tenen menys qualitat nutricional farà falta més ració de farratge i per tant més superfície.

Secà Regadiu

Conreus

Ramaderia

A l’hora de valorar els balanços s’ha de tenir en compte el consum d’aigua dels conreus per a produir aliments per a la ramaderia

El 45% de la producción vegetal es destina a alimentació

ramadera.

(7)

Temperatura

. Duració del període de creixement

. Condicions de temperatura durant la fase activa del creixement

. Temperatures limitants (Tª <5ºC i Tª >35º )

Sòl

. Numero de dies amb dèficit hídric edàfic . Proporció de dies adequats per a la sembra o la collita.

Determinació

de les zones

vulnerables

Indicadors per a avaluar canvis en les

condicions agroclimàtiques

Indicadors per a avaluar canvis en les

condicions agroclimàtiques

Indicadors bioproductius

. Reproducció (iniciació de la floració, quallat, etc.) . Creixement i desenvolupament de les plantes . Producció de fruits.

. Numero de dies necessaris per a la maduració . Eficiència en l'Ús de l’aigua i els nutrients

Determinació

de les zones

vulnerables

(8)

Condicions climàtiques futures

. Menor pluviometria i distribuïda de forma diferent al llarg de l’any. . Altes temperatures a l’estiu i temperatures més altes a l’hivern. . Increment de l’evapotranspiració.

. Augment de la concentració de la concentració de CO2de l’aire.

Les Projeccions per la zona Mediterrània són:

. Estrès hídric en els mesos de major creixement . Canvis en la fenologia de les plantes

. Esgotament dels recursos hídrics subterranis.

. Augment producció

Condicions climàtiques futures

. Menor pluviometria i distribuïda de forma diferent al llarg de l’any . Altes temperatures a l’estiu i temperatures més altes a l’hivern . Increment de l’evapotranspiració

Hi haurà dèficit hídric? Hi haurà canvis en la fenologia de les plantes?

(9)

Projecte ACCUA: Adaptacions al Canvi

Climàtic en l’Ús de l’Aigua

www.creaf.uab.cat/accua

Sèries climàtiques futures

adaptades a les condicions locals

Procés de regionalització

(downscaling)

Models de predicció globals

(GCMs) amb baixa resolució espacial (ECHAM5)

Projeccions climàtiques

Regionalitzaciódinàmica 1971-2100

SMC

(10)

0 500 1000 1500 2000 1984 1989 1994 1999 2004 2009 2014 2019 2024 2029 2034 2039 2044 2049 2054 2059 2064 2069 2074 2079 2084 2089 2094 2099 Pr e ci pi ta ci ó a nu al (m m)

Escenaris regionals de canvi climàtic

QUÈ PASSARÀ AMB LA PRECIPITACIÓ A LA CONCA?

2006-2030: -5.9% 2076-2100: -17.4%

Font: SMC 2010

2006-2030: -6.9% 2076-2100: -26.2%

Escenaris climàtics regionalitzats en el Fluvià

Els escenaris

QUÈ PASSARÀ AMB LA TEMPERATURA A LA CONCA?

Escenaris regionals de canvi climàtic

10 12.5 15 17.5 20 1984 1989 1994 1999 2004 2009 2014 2019 2024 2029 2034 2039 2044 2049 2054 2059 2064 2069 2074 2079 2084 2089 2094 2099 Te mp er atu ra m itja na (º C ) Font: SMC 2010 2006-2030: +0.7 ºC 2076-2100: +2.4 ºC 2006-2030: +0.4 ºC 2076-2100: +3.6 ºC

Escenaris climàtics regionalitzats en el Fluvià

(11)

REDUCCIONS DE LA PRECIPITACIÓ AL SEGLE XXI (mm/dècada)

Les reduccions més severesi

significativesde la precipitació s’esperen a la capçalera

Escenaris climàtics regionalitzats en el Fluvià

Els escenaris

Hivern

Primavera Tardor

Estiu Anual

Font: ACCUA a partir de projeccions del SMC 2010

NECESSITATS DE REG FLUVIÀ. ESCENARI A2. PERIODE 2075-2030 LLEGENDA Necessitats de reg per mesos (mm)

Juliol Agost Setembre Octubre Juny 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre

NECESSITATS DE REG FLUVIÀ. ESCENARI A2. PERIODE 2008-2030 LLEGENDA Necessitats de reg per mesos (mm)

Juliol Agost Setembre Octubre Juny 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Juny Juliol Agost Setembre Octubre 2008-2030 2076-2100 Font: IRTA

Necessitats de reg de Blat de moro

En alguns casos, s’incrementaranles

necessitats de rega finals de segle en

zones que actualment no es regueno es reguen molt poc

(12)

 LIFE ENV/ES/000536 “Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area”.

 5 anys  4 partners:

 Objectiu: provar solucions innovadores orientades a adaptar els nostres sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en l’àmbit mediterrani.  Intentarà contribuir en el disseny i desplegament de les estratègies i polítiques

d’adaptació que s’estan desenvolupant a nivell regional i nacional a l’àmbit euromediterrani.

 Àrea d’estudi. 3 conques: MUGA, SEGRE y TER.

Projecte MEDACC: Adaptant la Mediterrània al canvi climàtic

http://medacc-life.eu/

Mapa conreus:

nivell espècie Mapa sòls: AWCmax

Estimacions de les Necessites Netes Hídriques (NNH) actuals i futures dels conreus: METODOLOGIA

Càlcul diari:

 ET0: Evapotranspiració Potencial  ETc: Evapotranspiració del conreu

Balanç mensual:

 ETa: Evapotranspiració Real  NNH: Necessitats Netes Hídriques

Regionalització dades climàtiques: Subconques

(13)

Necessites Netes Hídriques Anuals dels conreus: Resultats Període de

Referència (2001-2011): Mig-Baix SEGRE

Necessitats Hídriques Netes anuals dels conreus: Resultats

Període de Referència (2001-2011): Subconca 50 (Baix SEGRE)

(14)

(15)

Variables fenològiques Escenari Període de

referència 2009-2030 2076-2100

DIES TMIN < -2ºC MARÇ B1 4.1 3.2 1.7

A2 4.2 0.8

DIES TMIN < -2ºC ABRIL B1 0.6 0.7 0.0

A2 0.7 0.1

DIA TEMPERATURA MITJANA = 12°C B1 1 Abril 2 Abril 24 Març A2 29 Març 22 Març DIA quan GDD = 2076 B1 179.2 172 149 A2 174 141 DIA quan GDD = 2126 B1 184.2 176 152 A2 176 143

DIES TMAX > 30ºC JULIOL B1 12.4 14.5 22.8

A2 15.2 25.4

DIES TMAX > 30ºC AGOST B1 12.2 13.9 24.4

A2 15.3 27.3

A finals de segle es podria avançar la sembra

uns 10 dies

A finals de segle el nombre de dies amb estrès tèrmic

(T> 30 ºC) el juliol i l’agost es podria doblar.

A finals de segle es podria

reduirels dies necessaris per assolir la maduresa fisiològica.

Font: IRTA

INDICADORS AGROCLIMÀTICS

Disminució del risc de gelades primaverals

BLAT DE MORO a la conca del Fluvià

Variables fenològiques Escenari Període de

referència 2009-2030 2076-2100

DIES AMB TEMPERATURA MITJANA >2.5 i < 9.2ºC B1 44.4 35.0 23.3 A2 40.4 16.8

DIA TEMPERATURA MITJANA = 10°C B1 24 Març 24 Març 19 Març A2 23 Març 14 Març GDD (base Tª = 10ºC) B1 2016.2 2140.6 2573.5 A2 2092.7 2858.2

DIA QUAN GDD = 900 B1 16 Juliol 10 Juliol 28 Juny

A2 14 Juliol 20 Juny DIA QUAN GDD = 1200 B1 8 Agost 1 Agost 18 Juliol A2 4 Agost 9 Juliol

DIES TMAX > 35ºC JULIOL B1

0.1

0.1 2.2

A2 0.2 7.3

DIES TMAX > 35ºC AGOST B1 0.1 0.3 4.2 A2 0.8 10.2 Font: IRTA

POMERA

Els dies amb temperatura amb efecte sobre la floració podrien disminuir.

L’inici del desenvolupament de les fulles s’avançarà.

La maduresa dels fruits podria avançar-se.

L'estrès tèrmic (Tª màxima>35ºC) el juliol i l’agost podria augmentar.

INDICADORS AGROCLIMÀTICS

(16)

Efecte de la temperatura en la floració de pomera segons les

projeccions de canvi climàtic per a la part baixa de la conca del Fluvià

Observacions fenològiques:  2 localitzacions  5 parcel·les  4 anys (2007-2010)

Estimació dels estadis fenològics en vinya en el Priorat

Graus dia acumulats des de l’u de gener necessaris per a assolir cada estat fenològic. Stage Budbreak Bloom Fruitset

Berry

at pea size Veraison Harvest Leaf Fall

GDD 71 319 429 697 1221 1857 2163 0 25 50 75 100 125 150 175 200 225 250 275 300 Reference Period 2009-2030 2031-2075 2076-2100 DOY B1

Budbreak Bloom Fruitset Berry at pea size Veraison Harvest Leaf Fall

0 25 50 75 100 125 150 175 200 225 250 275 300 Reference Period 2009-2030 2031-2075 2076-2100 DOY A2

Budbreak Bloom Fruitset Berry at pea size Veraison Harvest Leaf Fall Duració del cicle: 210 dies Duració del cicle: 195 dies Duració del cicle: 190 dies Duració del cicle: 180 dies

Duració del cicle: 178 dies

Duració del cicle: 210 dies Duració del cicle: 195 dies Duració del cicle: 185 dies

Efectes del Canvi Climàtic en els cultius