(1)(2)(3)(4)(5)(6)(7)(8)(9)(10)(11)(12)(13)(14)(15)(16)(17)(18)(19)(20)(21)(22)(23)(24)
(25)(26)(27)(28)(29)(30)(31)(32)(33)
A
A
n
n
n
n
e
e
x
x
V
V
D
D
o
o
c
c
u
u
m
m
e
e
n
n
t
t
a
a
c
c
i
i
ó
ó
a
a
n
n
n
n
e
e
x
x
a
a
d
d
e
e
l
l
e
e
s
s
m
m
e
e
s
s
u
u
r
r
e
e
s
s
d
d
e
e
s
s
a
a
n
n
e
e
j
j
a
a
m
m
e
e
n
n
t
t
2
2
0
0
1
1
6
6
-
-
2
2
0
0
2
2
1
1
P
P
r
r
o
o
g
g
r
r
a
a
m
m
a
a
d
d
e
e
m
m
e
e
s
s
u
u
r
r
e
e
s
s
d
d
e
e
l
l
P
P
l
l
a
a
d
d
e
e
g
g
e
e
s
s
t
t
i
i
ó
ó
d
d
e
e
l
l
D
D
i
i
s
s
t
t
r
r
i
i
c
c
t
t
e
e
d
d
e
e
c
c
o
o
n
n
c
c
a
a
f
f
l
l
u
u
v
v
i
i
a
a
l
l
d
d
e
e
C
C
a
a
t
t
a
a
l
l
u
u
n
n
y
y
a
a
Programa de Mesures
Annex V:
Documentació annexa
de les mesures de sanejament
ÍNDEX
ANNEX V: DOCUMENTACIÓ ANNEXA DE LES MESURES DE SANEJAMENT ... 7
1.
GESTIÓ DELS BIOSÒLIDS ... 7
1.1.
L
A GESTIÓ DE FANGS AC
ATALUNYA7
1.1.1.
Antecedents ... 7
1.1.2.
Situació actual ... 10
1.2.
L
A GESTIÓ DE FANGS AC
ATALUNYA(R
ESUM)
13
2.
CRITERIS PER A LA CLASSIFICACIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT EN ALTA I EN
BAIXA ... 15
2.1.
A
NTECEDENTS15
2.2.
O
BJECTIU17
2.3.
C
RITERIS PER LA DETERMINACIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT EN ALTA O BAIXA18
2.3.1.
Definicions ... 18
2.3.2.
Interpretació del concepte i consideracions prèvies ... 19
2.4.
E
XEMPLES DE DIFERENTS SITUACIONS QUE IL·
LUSTREN LA DISTINCIÓ D’
INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT EN ALTA I EN BAIXA20
2.4.1.
Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per un nucli ... 20
2.4.2.
Exemple de distinció alta-baixa d’un nucli amb dues EDAR ... 21
2.4.3.
Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per diferents nuclis... 22
2.4.4.
Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més... 23
2.4.5.
Exemple de distinció alta-baixa en un nucli amb dues conques ... 24
2.4.6.
Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta ... 25
2.4.7.
Exemple de concentració de les aigües residuals de tot el nucli, a través de la xarxa en
baixa ... 26
2.4.8.
Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners ... 27
3.
PROCEDIMENT I DOCUMENTACIÓ REQUERIDA PER A LA INCLUSIÓ DE SISTEMES DE
SANEJAMENT PROMOGUTS PER L’ADMINISTRACIÓ LOCAL AL SANEJAMENT PÚBLIC EN ALTA DE
L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA ... 29
3.1.
P
ROCEDIMENT I DOCUMENTACIÓ REQUERIDA PER A LA INCLUSIÓ DE SISTEMES DE SANEJAMENT PROMOGUTS PER L’A
DMINISTRACIÓL
OCAL AL SANEJAMENT PÚBLIC EN ALTA DE L’ACA
29
4.
CRITERIS DE SELECCIÓ DE NIVELL DE TRACTAMENT ADEQUAT PLANIFICATS EN LES MESURES DEL
SANEJAMENT DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA ... 33
4.1.
P
LANTEJAMENT DEL MARC I OBJECTIUS33
4.2.
C
ONSIDERACIONS SOBRE ELS INSTRUMENTS PER A LA PRESA DE DECISIÓ34
4.2.1.
Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya ... 34
4.2.2.
Aplicació del balanç de masses amb caràcter general ... 35
4.2.3.
Documentació del PSARU ... 35
4.3.
P
ROPOSTA DE METODOLOGIA36
4.3.1.
Taula de valors de paràmetres de disseny ... 36
4.3.2.
Abocament amb dades de medi receptor disponibles i fiables ... 37
4.3.3.
Abocament sense dades del medi receptor disponibles i fiables ... 38
4.4.
A
NNEXES41
4.4.1.
ANNEX V4.1: Taula de nivells de tractament ... 41
4.4.2.
ANNEX V4.2: Consideracions de caràcter hidrogeològic ... 44
4.4.3.
ANNEX V4.3: Quadres de nivell de tractament de depuració ... 46
5.
CRITERIS PER L’APLICACIÓ DELS CONVENIS DE SANEJAMENT URBANÍSTICS PER NOUS
CREIXEMENTS. ... 58
5.1.
I
NTRODUCCIÓ58
5.2.
N
ORMATIVA I ACORDS APLICABLES:
58
5.2.1.
Normativa ... 58
5.2.2.
Acords aplicables als convenis de sanejament ... 60
5.3.
S
UPÒSITS D’
APLICACIÓ DELS CONVENIS61
5.4.
C
ONCEPTES A REPERCUTIR61
5.5.
P
ROCEDIMENT DE SUBSCRIPCIÓ DEL CONVENI63
5.5.1.
Càlcul dels imports ... 64
5.5.2.
Deduccions i singularitats en la tramitació ... 65
6.
SISTEMES DE SANEJAMENT EN SERVEI ... 67
7.
ACTUACIONS PLANIFICADES EN EL PERÍODE 2022-2027 ... 85
8.
ACTUACIONS DE REPOSICIONS I MILLORES VINCULADES A L’EXPLOTACIÓ DE SISTEMES DE
SANEJAMENT ... 120
Índex de taules
T. 1 Actual criteri de gestió de fangs ... 13
T. 2 Valors de paràmetres fisicoquímics segons el nivell de tractament requerit ... 41
T. 3 Nivell de tractament de depuració a la conca de la Muga ... 47
T. 4 Nivell de tractament de depuració a la conca del Fluvià ... 48
T. 5 Nivell de tractament de depuració a les conques de les rieres de la costa Brava ... 49
T. 6 Nivell de tractament de depuració a la conca del Ter ... 50
T. 7 Nivell de tractament de depuració a la conca de la Tordera... 51
T. 8 Nivell de tractament de depuració a les rieres del Maresme ... 51
T. 9 Nivell de tractament de depuració a la conca del Besòs ... 52
T. 10 Nivell de tractament de depuració a la conca del Llobregat ... 52
T. 11 Nivell de tractament de depuració a les conques de les Rieres del Garraf ... 53
T. 12 Nivell de tractament de depuració a les conques de les rieres del Baix Penedès ... 54
T. 13 Nivell de tractament de depuració a la conca del Foix ... 54
T. 14 Nivell de tractament de depuració a la conca del Gaià ... 55
T. 15 Nivell de tractament de depuració a la conca del Francolí ... 56
T. 16 Nivell de tractament de depuració a les rieres meridionals ... 57
T. 17 Càlcul dels habitants-equivalents d’un planejament ... 64
T. 18 Càlcul de l’aportació econòmica d’un planejament privat ... 65
T. 19 Sistemes de sanejament en servei ... 67
T. 20 Actuacions planificades en el període 2022-2027 ... 85
T. 21 Actuacions de reposicions i millores vinculades a l’explotació de sistemes de sanejament ... 120
Índex de gràfics
G. 1 Destins biosòlids i evolució dels tractaments ... 14G. 2 Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per un nucli ... 20
G. 3 Exemple de distinció alta-baixa d’un nucli amb dues EDAR ... 21
G. 4 Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més ... 22
G. 5 Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més ... 23
G. 6 Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta ... 24
G. 7 Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta ... 25
G. 8 Exemple de concentració de les aigües residuals de tot el nucli, a través de la xarxa en baixa... 26
G. 9 Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners ... 27
Annex V: Documentació annexa de les mesures de
sanejament
1.
Gestió dels biosòlids
1.1.
La gestió de fangs a Catalunya
1.1.1.
Antecedents
Fonaments de la gestió del fang
Catalunya genera cada any més de mig milió de tones de fang producte del tractament de
les aigües residuals en les depuradores urbanes. Històricament l’ens autonòmic responsable
del sanejament ha assumit les funcions de planificació, coordinació i seguiment de la gestió
de fangs. La gestió centralitzada del fang ha proporcionat notables avantatges
–en la
reducció dels costs econòmics i
de l’impacte ambiental, la minimització d’incidències,
l’establiment de criteris unificats de gestió, la generació de coneixement, l’exercici de control
i seguiment i la disponibilitat de dades–.
Durant els anys 90 la gestió del fang es duia a terme directament des de la Junta de
Sanejament, que era qui establia la destinació i la dosificació del fang que s’enviava a
l’agricultura. Al mateix temps, la Junta va promoure i finançar la implantació de les 5 plantes
de compostatge públiques i les 9 d’assecatge tèrmic que hi ha a Catalunya per al tractament
del fang. Amb el mateix objectiu es va habilitar i operar un dipòsit controlat de fangs de
titularitat pública.
A partir de l’any 2001 l’aplicació de fang a l’agricultura es va passar a realitzar a través
d’empreses gestores de residus. Paral·lelament, l’obligació de tractar el fang no digerit,
establerta per la Junta de Residus, va propiciar la utilització de les plantes de compostatge
de titularitat privada que es van anar instal·lant al país.
Catalunya ha estat pionera en l’àmbit espanyol en el tractament i destinació del fang i s’ha
convertint en un referent per a d’altres territoris. L’experiència acumulada ha permès
disposar d’un important bagatge i ha estimulat el desenvolupament d’un sector privat de
gestió divers i capacitat.
L’any 1995 més de la meitat dels biosòlids produïts a Catalunya tenien com a destí el dipòsit
controlat. Això era degut a la manca de destins alternatius i al fet que més del 25% del fang
no era apte per a la seva valorització agrícola. Per a reduir la quantitat d’aigua destinada a
l’abocador es van construir un total de 7 plantes d’assecatge tèrmic de fang. Al mateix
temps, es van implantar 2 instal·lacions
d’assecatge addicionals per donar tractament a la
gran quantitat de fang generat per les 2 grans EDAR de l’Àrea metropolitana de Barcelona
(Besòs i El Prat).
Les primeres plantes d’assecatge que varen entrar en funcionament foren concebudes amb
l’aportació tèrmica produïda per calderes –de gasoil, primer, i de gas natural posteriorment–.
La incentivació econòmica dels sistemes de cogeneració d’energia elèctrica va impulsar la
implantació de plantes de generació associades a les instal·lacions d’assecatge, amb una
configuració que va passar-se a anomenar tractament tèrmic eficient.
La venda a la xarxa de distribució d’energia elèctrica a un preu subvencionat permetia cobrir
els costs d’explotació i finançar la inversió per a la construcció de les instal·lacions. Aquest
fet va propiciar que algunes d’aquestes inversions s’escometessin mitjançant contractes de
concessió d’obra i explotació.
La producció de fang no apte per al seu aprofitament agronòmic pel contingut en metalls
pesants
–fang no apte– ha experimentat una important millora durant els darrers anys.
Concretament, s’ha passat de nivells d’incompliment superiors al 25% del fang, al 17% que
representava l’any 2005, fins a arribar a situar-se a l’actualitat per sota del 10% –a l’entorn
de 50.000 t/any–. Aquest fet positiu ha estat degut a la reducció de la càrrega contaminant
especialment associada als abocaments industrials a les xarxes de sanejament. En aquest
sentit, el fang d’EDAR ubicades en zones amb forta implantació industrial, el qual havia
presentat històricament una elevada concentració de metalls pesants, ha passat a complir
els llindars fixats per la normativa. Aquest ha estat el cas de les EDAR de Granollers, La
Llagosta, Montornès del Vallès, Montcada i Reixac i Banyoles, per a citar alguns exemples
significatius.
Tanmateix, periòdicament esdevenen episodis puntuals d’augment del contingut de metalls
en els fangs generats per algunes EDAR fins a fer-los no aptes per a l’aplicació a
l’agricultura. Aquestes circumstàncies fan necessari continuar –i, si s’escau, intensificar– el
control sobre els abocaments industrials.
Programa de fangs
La Junta de sanejament, primer, i l’ACA, posteriorment, han redactat successius programes
de fangs en el quals s’han establert les línies d’actuació per escometre la gestió.
Els darrers anys la gestió de fangs s’ha vingut duent a terme d’acord amb els criteris
establerts pel
Programa d’actuacions per a la gestió dels fangs residuals produïts en els
processos de depuració d’aigües residuals urbanes de Catalunya (Programa de fangs),
aprovat l’any 2010 pel Govern de Catalunya. Aquest programa es va definir de manera
coordinada amb els objectius i directrius del Programa de Gestió de Residus Industrials de
Catalunya 2007-2012.
La gestió del biosòlids està sotmesa a gran diversitat de factors que la condicionen. Els
principals condicionants a la gestió del fang són, entre d’altres, de tipus normatiu, ambiental,
d’acceptació social, econòmic, tecnològic i de competència amb altres fluxos de residus.
Aquests factors es troben en constant evolució fet que confereix una notable incertesa a la
planificació de la gestió.
Els objectius del Programa de fangs són mantenir i millorar la sostenibilitat present i futura
de la gestió del fang, satisfent l’estat dels factors que condicionen la gestió, prioritzant els
criteris ambientals, d’acceptació social, normatius i econòmics. Per aconseguir un model de
gestió robust i adaptable a l’evolució d’aquests factors, les accions del Programa de fangs es
basen en la diversificació dels tractaments i destins finals del fang. L’aplicació de les
directrius del Programa de fangs ha permès tractar i valoritzar la pràctica totalitat del fang
generat, equilibrant les quantitats de fang valoritzades agronòmicament i energèticament
–
en plantes de fabricació de ciment–, així com eliminar pràcticament el destí a abocador.
Criteris de gestió
L’objectiu principal de la gestió dels residus és aconseguir la seva valorització. Aquest és un
objectiu recollit per la legislació, que respon a criteris ambientals i d’estalvi de recursos. De
retruc, en el cas del fang, la valorització constitueix la via de gestió més avantatjosa
econòmicament. El contingut de nutrients per als cultius que presenten els fangs de
depuració
–principalment N i P–, que es troben de manera limitada a la natura, permet el
seu reciclatge en profit de l’agricultura. Consegüentment, l’adequada dosificació dels
biosòlids com a fertilitzants proporciona un benefici i possibilita, a més de la correcta gestió
del residu, un important estalvi de recursos i d’energia respecte a la utilització de productes
d’origen mineral. Complementàriament, l’aportació dels biosòlids fa possible el retorn de la
matèria orgànica als sòls, fet que contribueix a millorar-ne les característiques
–
especialment en les zones de l’àmbit mediterrani en les quals es troba Catalunya, que
presenten nivells molt baixos–. Les dades disponibles indiquen que a Catalunya existeix
superfície agrària suficient per a la utilització de la totalitat del fang que es produeix. Així
doncs, la planificació dels biosòlids considera la valorització agronòmica com a destinació
final prioritària.
La valorització agronòmica dels fangs ha de dur-se a terme mitjançant procediments que
garanteixin la seva utilitat i que evitin els eventuals efectes nocius que se’n poden derivar.
En aquest sentit, és necessari aplicar codis de bones pràctiques agràries a fi i efecte
d’adequar les dosis a les necessitats dels cultius per impedir la possibilitat de contaminació
per excés de nitrats i les molèsties a l’entorn dels conreus. La dosificació dels biosòlids en
base agronòmica fa que els nivells de metalls pesants es situïn molt per sota dels llindars
màxims establerts per la normativa, en ésser molt més limitant el contingut dels nutrients
que el dels citats contaminants.
1.1.2.
Situació actual
L’escenari d’aplicació del Programa de fangs s’ha vist afectat considerablement per la
necessitat
d’implementació de les mesures de contenció econòmica adoptades per a fer
front a la greu situació financera en què es trobava l’ACA, les quals han obligat a dedicar els
limitats recursos econòmics disponibles a activitats estrictament imprescindibles o que
tinguessin un retorn econòmic. Així doncs, s’han hagut de revisar els criteris de diversificació
que emanaven del Programa de fangs i el factor econòmic ha passat a ser el factor prioritari
a tenir en compte a l’hora de prendre decisions, conjuntament amb el de l’acompliment de la
normativa i al del menor impacte ambiental de la gestió.
La situació de crisi econòmica ha provocat dos efectes contraposats:
1.
Per una banda s’han incrementat els costs d’operació de les plantes de tractament
públiques, molt lligats als costs energètics.
2.
Per l’altra, la davallada de la generació de residus industrials a Catalunya ha reduït
dràsticament l’entrada de matèria primera a les plantes de tractament privades, fent
desplaçar a la baixa els preus del mercat privat de gestió, els quals s’han arribat a
situar, en alguns casos, per sota del que es pot considerar el cost raonable de gestió.
La coincidència d’aquests dos efectes, si bé es pot considerar com a conjuntural i transitòria,
s’ha allargat en el temps i ha provocat que algunes plantes de tractament públiques no
resultessin competitives econòmicament. La situació descrita, afegida a la important
disminució de la proporció de fang no apte per a la valorització agronòmica que s’ha
experimentat els darrers vint anys, ha portat a aturar algunes de les instal·lacions, com ha
Manresa. Prèviament, durant l’any 2008, ja s’havien aturat els assecatges de Mataró i
Sabadell, que havien quedat obsolets tecnològicament i que no oferien un avantatge
competitiu en el tractament del fang, atès que els fangs produïts per les EDAR associades
eren aptes per a la utilització en profit de l’agricultura.
L’increment continuat del cost del gas natural fins a arribar a representar el 81% de la
despesa d’explotació ha reduït els marges econòmics de l’activitat d’assecatge. La major
part d’aquesta despesa es cobria amb la venda de l’energia elèctrica produïda a la xarxa,
que constituïa
més del 90% dels ingressos de l’activitat. La resta és la que havia de ser
satisfeta per l’administració titular del servei en forma de cànon per tona tractada. Aquesta
configuració de l’estructura de costs/ingressos de l’activitat ha fet que el resultat d’explotació,
i, de retruc, el cànon abonat pel servei hagi estat molt volàtil i hagi variat enormement amb
les oscil·lacions que es produeixen en el mercat del gas natural
–que es troba liberalitzat i
indexat al preu del petroli i al tipus de canvi €/$– i del preu de venda de l’electricitat.
El preu de l’electricitat s’ha vist alterat per dues circumstàncies: (1) les variacions del preu
del mercat lliure d’electricitat espanyol i (2) les diferents modificacions de la normativa que
ha regulat
les condicions de retribució de l’energia produïda en règim especial.
Concretament, des de l’any 1997 han estat vigents fins a quatre reial decrets diferents.
L’any 2007, es va aprovar el Reial decret 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula
l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial, que establia una tarifa de
retribució de l’energia produïda mitjançant cogeneració, la qual estava indexada al preu del
gas natural. Aquest fet, va permetre mantenir el resultat econòmic de les instal·lacions de
cogeneració, en general, i de les plantes de tractament tèrmic eficient de fangs, en
particular.
Els canvis legislatius que durant els darrers 2 anys s’han vingut aplicant a la regulació de la
producció d’energia elèctrica en règim especial, encaminats a incrementar la recaptació per
part de l’Administració i a reduir el dèficit tarifari del sistema elèctric espanyol, han reduït els
resultats econòmics de les instal·lacions de cogeneració. Les modificacions normatives han
anat adreçades a limitar la continuïtat de l’activitat en les instal·lacions i a gravar la venda
d’electricitat, la compra de gas natural, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i a reduir la
retribució a percebre per a l’energia elèctrica venuda a la xarxa de distribució. La situació
esmentada ha afectat de manera significativa les plantes de cogeneració, a les quals
estaven associades la totalitat d’instal·lacions d’assecatge tèrmic de fangs que es trobaven
en funcionament. L’aplicació d’aquestes mesures ha estat progressiva. Inicialment, s’ha
pogut fer front a les circumstàncies descrites mitjançant l’establiment de règims d’operació
en discriminació horària. Aquesta solució permetia fer viable les instal·lacions, reduint-ne la
capacitat de tractament, i evitar la seva aturada, fet que comportaria la seva degradació i
que faria difícil la seva futura utilització en cas de necessitat.
El 27 de desembre de 2012 es va aprovar la Llei 15/2012, de mesures fiscals per a la
sostenibilitat energètica
. Aquesta llei ha suposat un notable increment dels costs d’adquisició
de gas natural, per l’aplicació d’un nou tipus impositiu sobre l’adquisició d’aquest
combustible, i una reducció dels ingressos per venda d’energia elèctrica, per l’aplicació d’un
impost a la venda d’electricitat. Aquesta circumstància es va afegir a la despesa d’adquisició
de drets d’emissió de CO
2en les instal·lacions de generació d’energia elèctrica, obligatòria a
partir de l’any 2013.
En data 12 de juliol de 2013 es va aprovar el Reial decret llei 9/2013, pel qual s
’adopten
mesures urgents per garantir l’estabilitat financera del sistema elèctric, que deroga el Reial
decret 661/2007
i estableix un règim provisional fins a l’aprovació del nou Reial decret i
l’Ordre ministerial que han de regular el règim econòmic de la producció d’electricitat en
règim especial:
Reial decret 413/2014, de 6 de juny de 2014, pel qual es regula l
’activitat de
producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i
residus.
Ordre IET/1045/2014, de 16 de juny, pel qual
s’aproven els paràmetres retributius de
les instal·lacions tipus aplicables a determinades instal·lacions de producció
d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus.
Per tant, l’aplicació d’aquesta ordre té caràcter retroactiu des del 14 de juliol de 2013 i obliga
a revisar la retribució rebuda per l’energia elèctrica venuda a la xarxa de distribució des
d’aquesta data.
Entre d’altres conseqüències, el nou règim retributiu ha fet desaparèixer l’opció d’acollir-se a
una tarifa regulada, obligant a les instal·lacions a acudir al mercat lliure de venda d’energia
elèctrica. Complementàriament, el nou règim normatiu ha eliminat
l’opció de discriminació
horària amb percentatges del preu regulats i elimina dos complements que incrementaven el
preu elèctric
–per energia reactiva i per eficiència-. En resum, s’ha reduït el preu final a
percebre per l’electricitat venuda respecte a l’escenari anterior. El nou escenari de preus
aprovat ha provocat una considerable disminució dels imports de retribució, respecte als que
s’han vingut abonant els darrers anys.
majoria, ha estat enviat a plantes de compostatge privades situades a Catalunya i a Aragó.
Posteriorment, durant l’any 2014, s’han aturat les plantes d’assecatge de Banyoles i
Granollers.
En la situació descrita s’han adoptat els següents els criteris de gestió de fangs:
1) Fang apte i digerit Aplicació en profit de l’agricultura
2) Fang apte i no digerit Compostatge (públic o privat) Agricultura o jardineria
3) Fang no apte Assecatge tèrmic Valorització energètica (en cimentera)
Compostatge gris i/o abocador (per a gestionar excedents)
1.2.
La gestió de fangs a Catalunya (Resum)
Producció de fangs: 530.000 t/any (120.000 t MS/any).
T. 1 Actual criteri de gestió de fangs
*1Apte: apte per a la valorització agronòmica
Tipologia de fang
% Producció
Tractament
Destí final
Apte
*1i digerit
50%
-
Agricultura/Restauració
Apte i no digerit
40%
Compostatge
(públic o privat)
Agricultura/Jardineria
No apte
10%
Assecatge tèrmic
Valorització energètica
(cimentera)
Compostatge gris
Abocador
G. 1 Destins biosòlids i evolució dels tractaments
Evolució de destinacions (incloent previsió 2014):
148.950
164.266
24.525 171.266
4.264 13.867 763
Destins biosòlids 2013 a sortida d'EDAR (t /any) Agricultura Assecatge tèrmic Compostatge ACA Compostatge extern Dipòsit controlat Compostatge gris Restauració 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 t M S /a n y Any
EVOLUCIÓ DELS TRACTAMENTS (en Matèria seca)
Fang no tractat
Digestió sense posttractament Altres Tractaments* Assecatge tèrmic Compostatge extern Compostatge ACA 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 t M S /a ny Any
EVOLUCIÓ DE LES DESTINACIONS (en Matèria seca)
Valorització energètica Em issari Dipòsit controlat Aplicació al sòl 88.761 (75%) 4.230 (4%) 24.992 (21%)
Destins finals biosòlids 2013
(t MS /any)
Aplicació al sòl Abocador Utilització com a combustible
2.
Criteris per a la classificació de noves infraestructures
de sanejament en alta i en baixa
2.1.
Antecedents
En data 20 de juny de 2006, segons Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, va ser
aprovat per Acord del Govern el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005
(PSARU 2005). Aquest programa desenvolupa el Pla de Sanejament de Catalunya i és un
instrument clau en la implantació de la Directiva marc de l’aigua, 2000/60/CE, a Catalunya
dintre del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, aprovat per Decret
188/2010, de 23 de novembre.
La pròpia Resolució MAH/2370/2006 recull en el moment de aprovació del PSARU 2005
que:
“La millor assignació dels recursos disponibles i la priorització de les actuacions requereix
d’una major concreció del concepte de sanejament en alta i de sanejament en baixa de cara
a una correcta imputació dels costos d’inversió i explotació dels elements que els integren.
Tal fet obliga a preveure els períodes transitoris necessaris que permetin l’adaptació de la
definició i de la imputació dels costos a les noves realitats i necessitats, tant pel que fa a la
inversió de les instal·lacions de sanejament associades (col·lectors interceptors,
estacions de bombament, sobreeixidors)
com a l’explotació de les mateixes. Això explica
la necessitat de preveure una comissió paritària de seguiment del nou PSARU 2005.”
D’altra banda, els acords segon i tercer de la Resolució
estableixen
que:
Acord 3.-
Es faculta l’ACA per a què assumeixi amb caràcter excepcional, dins de l’import
global de les previsions contingudes en el PSARU, la inversió per a la construcció de les
instal·lacions de sanejament associades amb la data límit de 31 de desembre de 2015. Per
a les noves instal·lacions de sanejament associades, es faculta l’ACA per a què assumeixi
els costos d’explotació fins el 31 de desembre de 2012.
Acord 4. Es constitueix una comissió paritària de seguiment de l'aplicació del Programa de
sanejament d'aigües residuals urbanes 2005, integrada per quatre representants de
l'Agència Catalana de l'Aigua i quatre representants dels Ens locals designats per meitats
entre les dues associacions més representatives de Catalunya. A les sessions d'aquest
òrgan podran assistir-hi com a convidats, representants de les administracions locals
competents en funció dels temes a tractar. Els criteris d’aquesta comissió, pel que fa a la
determinació tècnica de sanejament en alta i en baixa, respectaran allò contingut en el
PSARU, la legislació vigent i l’aplicabilitat dels criteris tècnics que fins ara han estat emprats.
A més, tindran en compte les noves realitats creades pel creixement urbanístic que ajudaran
a determinar els conceptes de sanejament en alta i en baixa.
Finalment, l’annex a l’Acord del Govern, recollia en el seu apartat 7.2 que:
“ ... Les entitats municipalistes i l’Agència Catalana de l’Aigua es comprometen mútuament a
continuar i potenciar encara més la creació d’elements positius de col·laboració que
permetin als ajuntaments disposar de prou capacitat de gestió assumida i/o recuperada en
l’àmbit del sanejament com per disposar d’un marc temporal més avançat i d’acord amb les
responsabilitats inherents de cadascuna de les parts. En aquest sentit, ha de ser possible
que no més tard de 31 de desembre de 2012, any en el qual caldrà procedir a la revisió del
PSARU, els ens locals desenvolupin els instruments actuals o d’altres de nous per atendre
amb suficiència les despeses derivades de l’explotació, conservació, manteniment i
reposició de la inversió derivada de les noves instal·lacions de sanejament associades.
Respecte a l’explotació de les ISA ja existents, es mantindrà el règim econòmic actual.
Alhora, el PSARU 2005 finançarà la inversió de les instal·lacions de sanejament associades
(en endavant ISA) corresponents a tots aquells planejaments urbanístics parcials i
planejaments urbanístics derivats aprovats amb anterioritat al 31 de desembre de 2005, i
que no continguin un pronunciament específicament contrari al
de l’Agència. No obstant
l’anterior, i atès que la definitiva definició de les ISA com a instal·lacions de sanejament en
alta o en baixa s’ha de produir com a molt tard el 31 de desembre de 2015, l’Agència podrà
assumir exclusivament fins a aquesta data la inversió de les instal·lacions de sanejament
associades, sense que això suposi que sota determinades circumstàncies pugui informar-se
en el sentit que les ISA aniran a càrrec del planejament i, per tant, seran una càrrega a
contemplar en els projectes de reparcel·lació....”
L’any 2006 es va iniciar l’activitat de la Comissió Paritària de Seguiment del PSARU 2005 on
es van tractar, entre d’altres, la determinació d’infraestructures de sanejament en alta, en
baixa o
d’ISA dels sistemes en servei. Aquesta Comissió la van integrar representants de
l’Agència Catalana de l’Aigua, de la Federació Catalana de Municipis (FCM), de l’Associació
Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) i l’Entitat Metropolitana de Barcelona
(actualment Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB).
dels sistemes de sanejament en servei, alguns dels quals van ser presentats a la
comissió a mode d’exemple per part de l’Agència.
L’any 2009 la Comissió Paritària de seguiment del PSARU 2005 aprova el document
dels Criteris per a la classificació de noves infraestructures de sanejament en alta, baixa
i d’instal·lacions de sanejament associades (baixa).
L’esmentat document es va integrar com a criteri de gestió en el Programa de mesures
del Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, aprovat pel Decret
188/2010, de 10 de novembre de 2010.
En relació a l’anterior, s’ha constatat que la implantació territorial de les xarxes de
col·lectors municipals resta identificada de manera significativa amb els vessants
naturals de les conques o subconques on s’ubica el nucli. D’acord amb aquesta realitat,
en aquest document es modifica la determinació del concepte de col·lector en alta
emprat en aquell document dins de la definició del sistema públic de sanejament en
alta.
Finalment i relacionat amb l’anterior, amb la redacció del nou capítol de les mesures del
sanejament del segon cicle del Pla de Gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya
s’ha considerat la necessitat d’incloure les ISA com a infraestructures de sanejament en
alta atesa la problemàtica de gestió que es dóna en municipis amb escassos recursos
econòmics amb l’objectiu d’evitar un greuge comparatiu respecte les infraestructures de
sanejament considerades com alta que històricament s’han anat executant en els
respectius Programes de sanejament.
2.2.
Objectiu
Aquest document té per objecte definir i actualitzar els criteris que permetin determinar tant
les noves infraestructures en alta, que inclouran les instal·lacions de sanejament associades
de nova construcció en les noves inversions de l’Agència, com les infraestructures de
sanejament en baixa. La definició de la infraestructura de sanejament no serà d’aplicació a
les infraestructures existents, les quals mantindran el règim econòmic d’explotació actual.
En aquest sentit, les infraestructures de sanejament associades (ISA) de nova construcció
es defineixen com a infraestructures de sanejament en alta i en conseqüència amb
finançament del 100% de la prestació bàsica a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua.
2.3.
Criteris per la determinació de noves infraestructures de sanejament en
alta o baixa
La classificació d’un element de la xarxa de sanejament com alta o baixa ve determinada
per la definició de nucli urbà:
Nucli urbà: extensió contínua de sòl urbanitzat i/o
urbanitzable que pot formar part d’un o
més municipis.
2.3.1.
Definicions
Sistema públic de sanejament d’aigües residuals: el conjunt de béns de domini
públic interrelacionats en un tot orgànic, compost per una o més xarxes locals de
clavegueram, col·lectors, estacions de bombament, emissaris submarins, estació
depuradora d’aigües residuals i altres instal·lacions de sanejament associades,
amb l’objecte de recollir i conduir les aigües residuals urbanes generades en un
determinat àmbit territorial a l’estació depuradora.
En un sistema públic de sanejament es distingeixen
:
Sistema públic de sanejament en baixa o clavegueram municipal: el conjunt de
béns de domini públic constituït per la xarxa de clavegueram municipal i altres
elements que permeten la recollida, transport, concentració de les aigües residuals
urbanes, i que de conformitat amb la normativa de règim local són competència del
municipi.
Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic
constituït per l’estació depuradora d’aigües residuals, les estacions de bombament,
els col·lectors de retorn al medi, els emissaris submarins i els col·lectors en alta,
entesos com el conjunt de conduccions i d’elements auxiliars necessaris per
interceptar els abocaments d’aigües residuals urbanes d’un o varis nuclis urbans, a
partir d’un únic punt de connexió per vessant situat fora del nucli o nuclis, i
conduir-los fins a l’estació depuradora d’aigües residuals.
Sobreeixidor: elements de seguretat del sistema públic de sanejament que
permeten alliberar l’excés de cabal circulant, a partir d’una determinada dilució
d’acord amb la capacitat de disseny del col·lector aigües avall de la seva ubicació,
per tal de protegir les infraestructures de la xarxa i evitar la manca de funcionalitat
de l’EDAR. Per les noves infraestructures de sanejament, la connexió de la xarxa
en baixa (municipal) a la xarxa en alta comportarà l’execució d’un sobreeixidor en la
ubicació més adequada en cada cas.
2.3.2.
Interpretació del concepte i consideracions prèvies
Aquella superfície que ja està o estarà urbanitzada, segons reculli el planejament urbanístic i
que configura el nucli ha de preveure que la xarxa de clavegueram agruparà totes les aigües
residuals en un únic punt per vessant situat
en el límit o fora
de l’àmbit urbanitzable. En
aquest o aquests punts
s’inicia la xarxa en alta per aquell nucli que condueix les aigües
residuals a l’EDAR.
Cal remarcar que l’anàlisi no considera com a criteris per a la identificació
d’infraestructures en alta o baixa els següents aspectes:
L’administració que va dur a terme la inversió.
L’administració actualment responsable de l’explotació i manteniment de la
infraestructura.
Si la conducció de l’aigua es produeix en pressió o en gravetat.
Si el col·lector travessa o no un límit municipal
2.4.
Exemples de diferents situacions que il·lustren la distinció
d’infraestructures de sanejament en alta i en baixa
A continuació, es representen gràficament exemples de diferents situacions que
il·lustren la distinció d’infraestructures de sanejament en alta i en baixa.
2.4.1.
Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per un nucli
G. 2 Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per un nucli
Nucli continu urbà i/o urbanitzable
Com s’aprecia, la definició de nucli es fa sobre el planejament urbanístic (en tots els
casos).
Així, encara que actualment existeixin trames urbanes separades, es considera que
formen part d’un únic nucli si l’espai intermedi està qualificat com urbanitzable.
Nucli: continu urbà i/o urbanitzable
Nucli
Nucli
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Sòl urbà
Sòl urbanitzable
EDAR
EDAR
Nucli
Nucli
Nucli: continu urbà i/o urbanitzable
Nucli
Nucli
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Sòl urbà
Sòl urbanitzable
EDAR
EDAR
Nucli
Nucli
En els casos en què la solució tècnica de sanejament escollida per recollir els punts
d’abocament al medi d’un únic nucli consisteixi en l’existència de més d’una EDAR, els
col·lectors de conducció són considerats alta.
2.4.2.
Exemple de distinció alta-baixa d’un nucli amb dues EDAR
Encara que existeixen dos punts d’abocament en un únic nucli, els col·lector que els
recullen pertanyen a dos sistemes diferents i es consideren alta.
G. 3 Exemple de distinció alta-baixa d’un nucli amb dues EDAR
Nucli: continu urbà i/o urbanitzable amb dues EDAR
Nucli: continu urbà i/o urbanitzable amb dues EDAR
Nucli
Nucli
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Sòl urbà
Sòl urbanitzable
Nucli
Nucli
EDAR 1 EDAR 1 EDAR 2Nucli: continu urbà i/o urbanitzable amb dues EDAR
Nucli
Nucli
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
2.4.3.
Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per diferents nuclis
Si no estan units per sòl urbanitzable es consideren nuclis diferents.
G. 4 Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més
Dos nuclis en un municipi
Nucli A Nucli A
EDAR
EDAR
EB EB Nucli B Nucli B EBCol·lectors en baixa Col·lectors en alta
Límit municipal Sòl no urbanitzable Nucli A Nucli A
EDAR
EDAR
EB EB Nucli B Nucli B EB Nucli A Nucli AEDAR
EDAR
EB EB Nucli BCol·lectors en baixa Col·lectors en alta
Sòl no urbanitzable
Col·lectors en baixa Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa Col·lectors en alta
Sòl no urbanitzable
2.4.4.
Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més
Si el nucli està format per sòl urbà i/o urbanitzable continu que pertany a dos municipis i
és tributari de la mateixa EDAR, l’agrupació de les aigües residuals es considera baixa:
G. 5 Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més
Un nucli partit entre dos o més municipis
Les instal·lacions de sanejament associades (ISA), es cataloguen com infraestructures
de sanejament en alta. S’identifiquen com aquells elements de la xarxa de sanejament
imprescindibles per recollir en un únic punt els diferents abocaments al medi de
cadascuna de les vessants del nucli o nuclis, situats en el límit o fora d’aquests. Poden
ser col·lectors i estacions de bombament (en endavant EBAR).
Un nucli partit entre en dos o més municipis
Nucli
Nucli
Un nucli partit entre dos o més municipis
Nucli
Nucli
EDAR
Col·lectors en baixa
Límit municipal
Col·lectors en alta
A continuació es presenten gràfics que il·lustren el concepte de ISA (sanejament en
alta):
2.4.5.
Exemple de distinció alta-baixa en un nucli amb dues conques
Si té dos punts d’abocament al medi i és tributari de la mateixa EDAR, l’agrupació de
les aigües residuals es produeix a través de la ISA fins a un punt de concentració.
G. 6 Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta
Un nucli amb dos punts d’abocament al medi
S’assumeix que si la solució tècnica de sanejament escollida consisteix en connectar un
nucli a un determinat sistema de sanejament i no construir un sistema propi, un cop
establert el punt d’agrupament de les seves aigües residuals de cada vessant en el límit
o fora del nucli o nuclis, el col·lector en alta i les EBAR necessàries ja no perden
aquesta condició “d’alta” fins la seva arribada a l’EDAR. Tanmateix caldrà evitar
aquesta solució per la concentració de les aigües, sempre que sigui tècnicament
Nucli
Nucli
EDAR
EDAR
EB
EB
Conca 1
Conca 2
Col·lectors en baixa
Col·lectors en alta
ISA
Un nucli amb dos punts d’abocament al medi
Nucli
Nucli
EDAR
EDAR
EB
EB
Col·lectors en baixa
Col·lectors en alta
ISA
(
Col·lectors en baixa
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
2.4.6.
Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta
Cada nucli ha d’estar connectat a una EDAR per un traçat de col·lector en alta que, una
vegada definit el seu punt d’inici, no perd aquesta condició en tot el seu recorregut.
G. 7 Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta
Dos nuclis on un tram inicialment en baixa s’assumeix com a alta
Els
casos en què la solució tècnica més adequada per connectar un punt d’abocament
a medi sigui clarament la connexió d’aquest a la xarxa en baixa, es considera que la
infraestructura necessària pertany a la xarxa en baixa, sempre i quan es tracti de la
mateixa vessant:
Col·lectors en baixa Col·lectors en alta
Nucli A
Col·lectors en baixa que s’assumeix com a alta
Dos nuclis on un tram inicialment en baixa s’assumeix com a alta
EDAR
EB
Col·lectors en baixa Col·lectors en altaCol·lectors en alta
2.4.7.
Exemple de concentració de les aigües residuals de tot el nucli, a través de la
xarxa en baixa
En els casos en què clarament la solució tècnica més adequada sigui connectar el punt
d’abocament de part del nucli a la xarxa en baixa, es considera aquell col·lector com a
xarxa en baixa.
G. 8 Exemple de concentració de les aigües residuals de tot el nucli, a través de la xarxa en baixa
Un nucli que concentra les aigües d’una part per connexió a la xarxa en baixa
En els casos de sistemes de sanejament costaners, on els col·lectors interceptors de
costa són elements singulars en l’esquema de funcionament del sistema, aquests
adoptarien la classificació d’ISA i per tant, d’acord amb aquest document, d’alta. La
mateixa consideració prendrien les EBAR de costa i els respectius sobreeixidors de
pluvials associats en cada punt de la xarxa. Per últim, els col·lectors interiors al nucli,
sense tenir en compte l’interceptor de costa, són considerats baixa:
Un nucli que concentra les aigües d’una part per connexió a la xarxa en baixa
Col·lectors en baixa
Col·lectors en alta
Col·lector en baixa de connexió d’una part del nucli
Nucli
Nucli
Nucli
Nucli
EDAR
EDAR
Un nucli que concentra les aigües d’una part per connexió a la xarxa en baixa
Col·lectors en baixa
Col·lectors en alta
Col·lector en baixa de connexió d’una part del nucli
Nucli
Nucli
Nucli
Nucli
EDAR
EDAR
Nucli
Nucli
EDAR
EDAR
2.4.8.
Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners
En el cas de dos nuclis, el col·lector interceptor actua com a ISA recollint les connexions
de col·lectors en baixa dels diversos vessants dins del nucli A i les transporta fins el
límit del
nucli, punt on comença l’alta. Des d’aquí són conduïdes a l’EDAR, recollint al
seu pas les conques del nucli B. Finalment s’aboquen a mar mitjançant emissari.
G. 9 Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners
Sistema costaner amb dos nuclis
Col·lectors en baixa
Col·lectors en alta / emissari
Nucli
Nucli
Nucli A
Nucli A
EDAR
EDAR
Línia de costa
Superfície urbanitzable
Nucli B
Nucli B
EB
EB
Mar
Mar
Mediterrània
Mediterrània
EB
EB
ISA
Col·lectors en baixa
Col·lectors en alta / emissari
Nucli
Nucli
Nucli A
Nucli A
EDAR
EDAR
Línia de costa
Superfície urbanitzable
Nucli B
Nucli B
EB
EB
Mar
Mar
Mediterrània
Mediterrània
EB
EB
Sistema costaner amb dos nuclis
Col·lectors en baixa
Col·lectors en alta / emissari
Nucli
Nucli
Nucli A
Nucli A
EDAR
EDAR
Línia de costa
Superfície urbanitzable
Nucli B
Nucli B
EB
EB
EB
EB
Mar
Mar
Mediterrània
Mediterrània
EB
EB
ISA
2.4.9.
Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners
En el cas d’un nucli, s’agrupen les aigües en l’estació de bombament central i
l’interceptor és una ISA.
G. 10 Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners
3.
Procediment i documentació requerida per a la inclusió
de sistemes de sanejament promoguts per
l’administració local al sanejament públic en alta de
l’Agència Catalana de l’Aigua
3.1.
Procediment i documentació requerida per a la inclusió de sistemes de
sanejament promoguts per l’Administració Local al sanejament públic
en alta de l’ACA
1.
Especificació per part de l’Administració Local (en endavant AL) de l’abast del
sistema de sanejament objecte de la sol·licitud d’inclusió al sanejament en alta, i
presentació, com a mínim, de les següents dades bàsiques:
Dades hidràuliques de disseny (càlcul dels cabals de disseny mig diari, punta
horari i màxim horari en temps de pluja) en base a les dades poblacionals
actuals i futures, consum en alta i en baixa, estacionalitat, etc.
Caracterització de l’aigua residual a tractar que sigui representativa del règim de
cabals i càrregues (3 mostres integrades de cada
punt d’abocament, 2 en dia
laborable i 1 de cap de setmana), incloent els següent paràmetres (mg/l): DBO
5,
DQO no decantada, MES, N total, NKT, N-NH
4, P total i P-PO
4.
Predimensionament hidràulic de les infraestructures de la xarxa (col·lectors,
sobreeixidors, estacions de bombament).
Predimensionament hidràulic i disseny de procés de l’EDAR, en base als
objectius fisicoquímics de l’aigua tractada i la caracterització efectuada de l’aigua
a tractar.
