ANNEX V: DOCUMENTACIÓ ANNEXA DE LES MESURES DE SANEJAMENT GESTIÓ DELS BIOSÒLIDS... 7

124  Download (0)

Full text

(1)

A

A

n

n

n

n

e

e

x

x

V

V

D

D

o

o

c

c

u

u

m

m

e

e

n

n

t

t

a

a

c

c

i

i

ó

ó

a

a

n

n

n

n

e

e

x

x

a

a

d

d

e

e

l

l

e

e

s

s

m

m

e

e

s

s

u

u

r

r

e

e

s

s

d

d

e

e

s

s

a

a

n

n

e

e

j

j

a

a

m

m

e

e

n

n

t

t

2

2

0

0

1

1

6

6

-

-

2

2

0

0

2

2

1

1

P

P

r

r

o

o

g

g

r

r

a

a

m

m

a

a

d

d

e

e

m

m

e

e

s

s

u

u

r

r

e

e

s

s

d

d

e

e

l

l

P

P

l

l

a

a

d

d

e

e

g

g

e

e

s

s

t

t

i

i

ó

ó

d

d

e

e

l

l

D

D

i

i

s

s

t

t

r

r

i

i

c

c

t

t

e

e

d

d

e

e

c

c

o

o

n

n

c

c

a

a

f

f

l

l

u

u

v

v

i

i

a

a

l

l

d

d

e

e

C

C

a

a

t

t

a

a

l

l

u

u

n

n

y

y

a

a

(2)
(3)

Programa de Mesures

Annex V:

Documentació annexa

de les mesures de sanejament

ÍNDEX

ANNEX V: DOCUMENTACIÓ ANNEXA DE LES MESURES DE SANEJAMENT ... 7

1.

GESTIÓ DELS BIOSÒLIDS ... 7

1.1.

L

A GESTIÓ DE FANGS A

C

ATALUNYA

7

1.1.1.

Antecedents ... 7

1.1.2.

Situació actual ... 10

1.2.

L

A GESTIÓ DE FANGS A

C

ATALUNYA

(R

ESUM

)

13

2.

CRITERIS PER A LA CLASSIFICACIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT EN ALTA I EN

BAIXA ... 15

2.1.

A

NTECEDENTS

15

2.2.

O

BJECTIU

17

2.3.

C

RITERIS PER LA DETERMINACIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT EN ALTA O BAIXA

18

2.3.1.

Definicions ... 18

2.3.2.

Interpretació del concepte i consideracions prèvies ... 19

2.4.

E

XEMPLES DE DIFERENTS SITUACIONS QUE IL

·

LUSTREN LA DISTINCIÓ D

INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT EN ALTA I EN BAIXA

20

2.4.1.

Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per un nucli ... 20

2.4.2.

Exemple de distinció alta-baixa d’un nucli amb dues EDAR ... 21

2.4.3.

Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per diferents nuclis... 22

2.4.4.

Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més... 23

2.4.5.

Exemple de distinció alta-baixa en un nucli amb dues conques ... 24

2.4.6.

Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta ... 25

2.4.7.

Exemple de concentració de les aigües residuals de tot el nucli, a través de la xarxa en

baixa ... 26

2.4.8.

Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners ... 27

(4)

3.

PROCEDIMENT I DOCUMENTACIÓ REQUERIDA PER A LA INCLUSIÓ DE SISTEMES DE

SANEJAMENT PROMOGUTS PER L’ADMINISTRACIÓ LOCAL AL SANEJAMENT PÚBLIC EN ALTA DE

L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA ... 29

3.1.

P

ROCEDIMENT I DOCUMENTACIÓ REQUERIDA PER A LA INCLUSIÓ DE SISTEMES DE SANEJAMENT PROMOGUTS PER L

’A

DMINISTRACIÓ

L

OCAL AL SANEJAMENT PÚBLIC EN ALTA DE L

’ACA

29

4.

CRITERIS DE SELECCIÓ DE NIVELL DE TRACTAMENT ADEQUAT PLANIFICATS EN LES MESURES DEL

SANEJAMENT DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA ... 33

4.1.

P

LANTEJAMENT DEL MARC I OBJECTIUS

33

4.2.

C

ONSIDERACIONS SOBRE ELS INSTRUMENTS PER A LA PRESA DE DECISIÓ

34

4.2.1.

Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya ... 34

4.2.2.

Aplicació del balanç de masses amb caràcter general ... 35

4.2.3.

Documentació del PSARU ... 35

4.3.

P

ROPOSTA DE METODOLOGIA

36

4.3.1.

Taula de valors de paràmetres de disseny ... 36

4.3.2.

Abocament amb dades de medi receptor disponibles i fiables ... 37

4.3.3.

Abocament sense dades del medi receptor disponibles i fiables ... 38

4.4.

A

NNEXES

41

4.4.1.

ANNEX V4.1: Taula de nivells de tractament ... 41

4.4.2.

ANNEX V4.2: Consideracions de caràcter hidrogeològic ... 44

4.4.3.

ANNEX V4.3: Quadres de nivell de tractament de depuració ... 46

5.

CRITERIS PER L’APLICACIÓ DELS CONVENIS DE SANEJAMENT URBANÍSTICS PER NOUS

CREIXEMENTS. ... 58

5.1.

I

NTRODUCCIÓ

58

5.2.

N

ORMATIVA I ACORDS APLICABLES

:

58

5.2.1.

Normativa ... 58

5.2.2.

Acords aplicables als convenis de sanejament ... 60

5.3.

S

UPÒSITS D

APLICACIÓ DELS CONVENIS

61

5.4.

C

ONCEPTES A REPERCUTIR

61

5.5.

P

ROCEDIMENT DE SUBSCRIPCIÓ DEL CONVENI

63

5.5.1.

Càlcul dels imports ... 64

5.5.2.

Deduccions i singularitats en la tramitació ... 65

6.

SISTEMES DE SANEJAMENT EN SERVEI ... 67

7.

ACTUACIONS PLANIFICADES EN EL PERÍODE 2022-2027 ... 85

8.

ACTUACIONS DE REPOSICIONS I MILLORES VINCULADES A L’EXPLOTACIÓ DE SISTEMES DE

SANEJAMENT ... 120

(5)

Índex de taules

T. 1 Actual criteri de gestió de fangs ... 13

T. 2 Valors de paràmetres fisicoquímics segons el nivell de tractament requerit ... 41

T. 3 Nivell de tractament de depuració a la conca de la Muga ... 47

T. 4 Nivell de tractament de depuració a la conca del Fluvià ... 48

T. 5 Nivell de tractament de depuració a les conques de les rieres de la costa Brava ... 49

T. 6 Nivell de tractament de depuració a la conca del Ter ... 50

T. 7 Nivell de tractament de depuració a la conca de la Tordera... 51

T. 8 Nivell de tractament de depuració a les rieres del Maresme ... 51

T. 9 Nivell de tractament de depuració a la conca del Besòs ... 52

T. 10 Nivell de tractament de depuració a la conca del Llobregat ... 52

T. 11 Nivell de tractament de depuració a les conques de les Rieres del Garraf ... 53

T. 12 Nivell de tractament de depuració a les conques de les rieres del Baix Penedès ... 54

T. 13 Nivell de tractament de depuració a la conca del Foix ... 54

T. 14 Nivell de tractament de depuració a la conca del Gaià ... 55

T. 15 Nivell de tractament de depuració a la conca del Francolí ... 56

T. 16 Nivell de tractament de depuració a les rieres meridionals ... 57

T. 17 Càlcul dels habitants-equivalents d’un planejament ... 64

T. 18 Càlcul de l’aportació econòmica d’un planejament privat ... 65

T. 19 Sistemes de sanejament en servei ... 67

T. 20 Actuacions planificades en el període 2022-2027 ... 85

T. 21 Actuacions de reposicions i millores vinculades a l’explotació de sistemes de sanejament ... 120

Índex de gràfics

G. 1 Destins biosòlids i evolució dels tractaments ... 14

G. 2 Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per un nucli ... 20

G. 3 Exemple de distinció alta-baixa d’un nucli amb dues EDAR ... 21

G. 4 Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més ... 22

G. 5 Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més ... 23

G. 6 Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta ... 24

G. 7 Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta ... 25

G. 8 Exemple de concentració de les aigües residuals de tot el nucli, a través de la xarxa en baixa... 26

G. 9 Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners ... 27

(6)
(7)

Annex V: Documentació annexa de les mesures de

sanejament

1.

Gestió dels biosòlids

1.1.

La gestió de fangs a Catalunya

1.1.1.

Antecedents

Fonaments de la gestió del fang

Catalunya genera cada any més de mig milió de tones de fang producte del tractament de

les aigües residuals en les depuradores urbanes. Històricament l’ens autonòmic responsable

del sanejament ha assumit les funcions de planificació, coordinació i seguiment de la gestió

de fangs. La gestió centralitzada del fang ha proporcionat notables avantatges

–en la

reducció dels costs econòmics i

de l’impacte ambiental, la minimització d’incidències,

l’establiment de criteris unificats de gestió, la generació de coneixement, l’exercici de control

i seguiment i la disponibilitat de dades–.

Durant els anys 90 la gestió del fang es duia a terme directament des de la Junta de

Sanejament, que era qui establia la destinació i la dosificació del fang que s’enviava a

l’agricultura. Al mateix temps, la Junta va promoure i finançar la implantació de les 5 plantes

de compostatge públiques i les 9 d’assecatge tèrmic que hi ha a Catalunya per al tractament

del fang. Amb el mateix objectiu es va habilitar i operar un dipòsit controlat de fangs de

titularitat pública.

A partir de l’any 2001 l’aplicació de fang a l’agricultura es va passar a realitzar a través

d’empreses gestores de residus. Paral·lelament, l’obligació de tractar el fang no digerit,

establerta per la Junta de Residus, va propiciar la utilització de les plantes de compostatge

de titularitat privada que es van anar instal·lant al país.

Catalunya ha estat pionera en l’àmbit espanyol en el tractament i destinació del fang i s’ha

convertint en un referent per a d’altres territoris. L’experiència acumulada ha permès

disposar d’un important bagatge i ha estimulat el desenvolupament d’un sector privat de

gestió divers i capacitat.

L’any 1995 més de la meitat dels biosòlids produïts a Catalunya tenien com a destí el dipòsit

controlat. Això era degut a la manca de destins alternatius i al fet que més del 25% del fang

no era apte per a la seva valorització agrícola. Per a reduir la quantitat d’aigua destinada a

(8)

l’abocador es van construir un total de 7 plantes d’assecatge tèrmic de fang. Al mateix

temps, es van implantar 2 instal·lacions

d’assecatge addicionals per donar tractament a la

gran quantitat de fang generat per les 2 grans EDAR de l’Àrea metropolitana de Barcelona

(Besòs i El Prat).

Les primeres plantes d’assecatge que varen entrar en funcionament foren concebudes amb

l’aportació tèrmica produïda per calderes –de gasoil, primer, i de gas natural posteriorment–.

La incentivació econòmica dels sistemes de cogeneració d’energia elèctrica va impulsar la

implantació de plantes de generació associades a les instal·lacions d’assecatge, amb una

configuració que va passar-se a anomenar tractament tèrmic eficient.

La venda a la xarxa de distribució d’energia elèctrica a un preu subvencionat permetia cobrir

els costs d’explotació i finançar la inversió per a la construcció de les instal·lacions. Aquest

fet va propiciar que algunes d’aquestes inversions s’escometessin mitjançant contractes de

concessió d’obra i explotació.

La producció de fang no apte per al seu aprofitament agronòmic pel contingut en metalls

pesants

–fang no apte– ha experimentat una important millora durant els darrers anys.

Concretament, s’ha passat de nivells d’incompliment superiors al 25% del fang, al 17% que

representava l’any 2005, fins a arribar a situar-se a l’actualitat per sota del 10% –a l’entorn

de 50.000 t/any–. Aquest fet positiu ha estat degut a la reducció de la càrrega contaminant

especialment associada als abocaments industrials a les xarxes de sanejament. En aquest

sentit, el fang d’EDAR ubicades en zones amb forta implantació industrial, el qual havia

presentat històricament una elevada concentració de metalls pesants, ha passat a complir

els llindars fixats per la normativa. Aquest ha estat el cas de les EDAR de Granollers, La

Llagosta, Montornès del Vallès, Montcada i Reixac i Banyoles, per a citar alguns exemples

significatius.

Tanmateix, periòdicament esdevenen episodis puntuals d’augment del contingut de metalls

en els fangs generats per algunes EDAR fins a fer-los no aptes per a l’aplicació a

l’agricultura. Aquestes circumstàncies fan necessari continuar –i, si s’escau, intensificar– el

control sobre els abocaments industrials.

Programa de fangs

La Junta de sanejament, primer, i l’ACA, posteriorment, han redactat successius programes

de fangs en el quals s’han establert les línies d’actuació per escometre la gestió.

(9)

Els darrers anys la gestió de fangs s’ha vingut duent a terme d’acord amb els criteris

establerts pel

Programa d’actuacions per a la gestió dels fangs residuals produïts en els

processos de depuració d’aigües residuals urbanes de Catalunya (Programa de fangs),

aprovat l’any 2010 pel Govern de Catalunya. Aquest programa es va definir de manera

coordinada amb els objectius i directrius del Programa de Gestió de Residus Industrials de

Catalunya 2007-2012.

La gestió del biosòlids està sotmesa a gran diversitat de factors que la condicionen. Els

principals condicionants a la gestió del fang són, entre d’altres, de tipus normatiu, ambiental,

d’acceptació social, econòmic, tecnològic i de competència amb altres fluxos de residus.

Aquests factors es troben en constant evolució fet que confereix una notable incertesa a la

planificació de la gestió.

Els objectius del Programa de fangs són mantenir i millorar la sostenibilitat present i futura

de la gestió del fang, satisfent l’estat dels factors que condicionen la gestió, prioritzant els

criteris ambientals, d’acceptació social, normatius i econòmics. Per aconseguir un model de

gestió robust i adaptable a l’evolució d’aquests factors, les accions del Programa de fangs es

basen en la diversificació dels tractaments i destins finals del fang. L’aplicació de les

directrius del Programa de fangs ha permès tractar i valoritzar la pràctica totalitat del fang

generat, equilibrant les quantitats de fang valoritzades agronòmicament i energèticament

en plantes de fabricació de ciment–, així com eliminar pràcticament el destí a abocador.

Criteris de gestió

L’objectiu principal de la gestió dels residus és aconseguir la seva valorització. Aquest és un

objectiu recollit per la legislació, que respon a criteris ambientals i d’estalvi de recursos. De

retruc, en el cas del fang, la valorització constitueix la via de gestió més avantatjosa

econòmicament. El contingut de nutrients per als cultius que presenten els fangs de

depuració

–principalment N i P–, que es troben de manera limitada a la natura, permet el

seu reciclatge en profit de l’agricultura. Consegüentment, l’adequada dosificació dels

biosòlids com a fertilitzants proporciona un benefici i possibilita, a més de la correcta gestió

del residu, un important estalvi de recursos i d’energia respecte a la utilització de productes

d’origen mineral. Complementàriament, l’aportació dels biosòlids fa possible el retorn de la

matèria orgànica als sòls, fet que contribueix a millorar-ne les característiques

especialment en les zones de l’àmbit mediterrani en les quals es troba Catalunya, que

presenten nivells molt baixos–. Les dades disponibles indiquen que a Catalunya existeix

superfície agrària suficient per a la utilització de la totalitat del fang que es produeix. Així

(10)

doncs, la planificació dels biosòlids considera la valorització agronòmica com a destinació

final prioritària.

La valorització agronòmica dels fangs ha de dur-se a terme mitjançant procediments que

garanteixin la seva utilitat i que evitin els eventuals efectes nocius que se’n poden derivar.

En aquest sentit, és necessari aplicar codis de bones pràctiques agràries a fi i efecte

d’adequar les dosis a les necessitats dels cultius per impedir la possibilitat de contaminació

per excés de nitrats i les molèsties a l’entorn dels conreus. La dosificació dels biosòlids en

base agronòmica fa que els nivells de metalls pesants es situïn molt per sota dels llindars

màxims establerts per la normativa, en ésser molt més limitant el contingut dels nutrients

que el dels citats contaminants.

1.1.2.

Situació actual

L’escenari d’aplicació del Programa de fangs s’ha vist afectat considerablement per la

necessitat

d’implementació de les mesures de contenció econòmica adoptades per a fer

front a la greu situació financera en què es trobava l’ACA, les quals han obligat a dedicar els

limitats recursos econòmics disponibles a activitats estrictament imprescindibles o que

tinguessin un retorn econòmic. Així doncs, s’han hagut de revisar els criteris de diversificació

que emanaven del Programa de fangs i el factor econòmic ha passat a ser el factor prioritari

a tenir en compte a l’hora de prendre decisions, conjuntament amb el de l’acompliment de la

normativa i al del menor impacte ambiental de la gestió.

La situació de crisi econòmica ha provocat dos efectes contraposats:

1.

Per una banda s’han incrementat els costs d’operació de les plantes de tractament

públiques, molt lligats als costs energètics.

2.

Per l’altra, la davallada de la generació de residus industrials a Catalunya ha reduït

dràsticament l’entrada de matèria primera a les plantes de tractament privades, fent

desplaçar a la baixa els preus del mercat privat de gestió, els quals s’han arribat a

situar, en alguns casos, per sota del que es pot considerar el cost raonable de gestió.

La coincidència d’aquests dos efectes, si bé es pot considerar com a conjuntural i transitòria,

s’ha allargat en el temps i ha provocat que algunes plantes de tractament públiques no

resultessin competitives econòmicament. La situació descrita, afegida a la important

disminució de la proporció de fang no apte per a la valorització agronòmica que s’ha

experimentat els darrers vint anys, ha portat a aturar algunes de les instal·lacions, com ha

(11)

Manresa. Prèviament, durant l’any 2008, ja s’havien aturat els assecatges de Mataró i

Sabadell, que havien quedat obsolets tecnològicament i que no oferien un avantatge

competitiu en el tractament del fang, atès que els fangs produïts per les EDAR associades

eren aptes per a la utilització en profit de l’agricultura.

L’increment continuat del cost del gas natural fins a arribar a representar el 81% de la

despesa d’explotació ha reduït els marges econòmics de l’activitat d’assecatge. La major

part d’aquesta despesa es cobria amb la venda de l’energia elèctrica produïda a la xarxa,

que constituïa

més del 90% dels ingressos de l’activitat. La resta és la que havia de ser

satisfeta per l’administració titular del servei en forma de cànon per tona tractada. Aquesta

configuració de l’estructura de costs/ingressos de l’activitat ha fet que el resultat d’explotació,

i, de retruc, el cànon abonat pel servei hagi estat molt volàtil i hagi variat enormement amb

les oscil·lacions que es produeixen en el mercat del gas natural

–que es troba liberalitzat i

indexat al preu del petroli i al tipus de canvi €/$– i del preu de venda de l’electricitat.

El preu de l’electricitat s’ha vist alterat per dues circumstàncies: (1) les variacions del preu

del mercat lliure d’electricitat espanyol i (2) les diferents modificacions de la normativa que

ha regulat

les condicions de retribució de l’energia produïda en règim especial.

Concretament, des de l’any 1997 han estat vigents fins a quatre reial decrets diferents.

L’any 2007, es va aprovar el Reial decret 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula

l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial, que establia una tarifa de

retribució de l’energia produïda mitjançant cogeneració, la qual estava indexada al preu del

gas natural. Aquest fet, va permetre mantenir el resultat econòmic de les instal·lacions de

cogeneració, en general, i de les plantes de tractament tèrmic eficient de fangs, en

particular.

Els canvis legislatius que durant els darrers 2 anys s’han vingut aplicant a la regulació de la

producció d’energia elèctrica en règim especial, encaminats a incrementar la recaptació per

part de l’Administració i a reduir el dèficit tarifari del sistema elèctric espanyol, han reduït els

resultats econòmics de les instal·lacions de cogeneració. Les modificacions normatives han

anat adreçades a limitar la continuïtat de l’activitat en les instal·lacions i a gravar la venda

d’electricitat, la compra de gas natural, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i a reduir la

retribució a percebre per a l’energia elèctrica venuda a la xarxa de distribució. La situació

esmentada ha afectat de manera significativa les plantes de cogeneració, a les quals

estaven associades la totalitat d’instal·lacions d’assecatge tèrmic de fangs que es trobaven

en funcionament. L’aplicació d’aquestes mesures ha estat progressiva. Inicialment, s’ha

pogut fer front a les circumstàncies descrites mitjançant l’establiment de règims d’operació

en discriminació horària. Aquesta solució permetia fer viable les instal·lacions, reduint-ne la

(12)

capacitat de tractament, i evitar la seva aturada, fet que comportaria la seva degradació i

que faria difícil la seva futura utilització en cas de necessitat.

El 27 de desembre de 2012 es va aprovar la Llei 15/2012, de mesures fiscals per a la

sostenibilitat energètica

. Aquesta llei ha suposat un notable increment dels costs d’adquisició

de gas natural, per l’aplicació d’un nou tipus impositiu sobre l’adquisició d’aquest

combustible, i una reducció dels ingressos per venda d’energia elèctrica, per l’aplicació d’un

impost a la venda d’electricitat. Aquesta circumstància es va afegir a la despesa d’adquisició

de drets d’emissió de CO

2

en les instal·lacions de generació d’energia elèctrica, obligatòria a

partir de l’any 2013.

En data 12 de juliol de 2013 es va aprovar el Reial decret llei 9/2013, pel qual s

’adopten

mesures urgents per garantir l’estabilitat financera del sistema elèctric, que deroga el Reial

decret 661/2007

i estableix un règim provisional fins a l’aprovació del nou Reial decret i

l’Ordre ministerial que han de regular el règim econòmic de la producció d’electricitat en

règim especial:

Reial decret 413/2014, de 6 de juny de 2014, pel qual es regula l

’activitat de

producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i

residus.

Ordre IET/1045/2014, de 16 de juny, pel qual

s’aproven els paràmetres retributius de

les instal·lacions tipus aplicables a determinades instal·lacions de producció

d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus.

Per tant, l’aplicació d’aquesta ordre té caràcter retroactiu des del 14 de juliol de 2013 i obliga

a revisar la retribució rebuda per l’energia elèctrica venuda a la xarxa de distribució des

d’aquesta data.

Entre d’altres conseqüències, el nou règim retributiu ha fet desaparèixer l’opció d’acollir-se a

una tarifa regulada, obligant a les instal·lacions a acudir al mercat lliure de venda d’energia

elèctrica. Complementàriament, el nou règim normatiu ha eliminat

l’opció de discriminació

horària amb percentatges del preu regulats i elimina dos complements que incrementaven el

preu elèctric

–per energia reactiva i per eficiència-. En resum, s’ha reduït el preu final a

percebre per l’electricitat venuda respecte a l’escenari anterior. El nou escenari de preus

aprovat ha provocat una considerable disminució dels imports de retribució, respecte als que

s’han vingut abonant els darrers anys.

(13)

majoria, ha estat enviat a plantes de compostatge privades situades a Catalunya i a Aragó.

Posteriorment, durant l’any 2014, s’han aturat les plantes d’assecatge de Banyoles i

Granollers.

En la situació descrita s’han adoptat els següents els criteris de gestió de fangs:

1) Fang apte i digerit  Aplicació en profit de l’agricultura

2) Fang apte i no digerit  Compostatge (públic o privat)  Agricultura o jardineria

3) Fang no apte  Assecatge tèrmic  Valorització energètica (en cimentera)

 Compostatge gris i/o abocador (per a gestionar excedents)

1.2.

La gestió de fangs a Catalunya (Resum)

Producció de fangs: 530.000 t/any (120.000 t MS/any).

T. 1 Actual criteri de gestió de fangs

*1Apte: apte per a la valorització agronòmica

Tipologia de fang

% Producció

Tractament

Destí final

Apte

*1

i digerit

50%

-

Agricultura/Restauració

Apte i no digerit

40%

Compostatge

(públic o privat)

Agricultura/Jardineria

No apte

10%

Assecatge tèrmic

Valorització energètica

(cimentera)

Compostatge gris

Abocador

(14)

G. 1 Destins biosòlids i evolució dels tractaments

Evolució de destinacions (incloent previsió 2014):

148.950

164.266

24.525 171.266

4.264 13.867 763

Destins biosòlids 2013 a sortida d'EDAR (t /any) Agricultura Assecatge tèrmic Compostatge ACA Compostatge extern Dipòsit controlat Compostatge gris Restauració 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 t M S /a n y Any

EVOLUCIÓ DELS TRACTAMENTS (en Matèria seca)

Fang no tractat

Digestió sense posttractament Altres Tractaments* Assecatge tèrmic Compostatge extern Compostatge ACA 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 t M S /a ny Any

EVOLUCIÓ DE LES DESTINACIONS (en Matèria seca)

Valorització energètica Em issari Dipòsit controlat Aplicació al sòl 88.761 (75%) 4.230 (4%) 24.992 (21%)

Destins finals biosòlids 2013

(t MS /any)

Aplicació al sòl Abocador Utilització com a combustible

(15)

2.

Criteris per a la classificació de noves infraestructures

de sanejament en alta i en baixa

2.1.

Antecedents

En data 20 de juny de 2006, segons Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, va ser

aprovat per Acord del Govern el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005

(PSARU 2005). Aquest programa desenvolupa el Pla de Sanejament de Catalunya i és un

instrument clau en la implantació de la Directiva marc de l’aigua, 2000/60/CE, a Catalunya

dintre del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, aprovat per Decret

188/2010, de 23 de novembre.

La pròpia Resolució MAH/2370/2006 recull en el moment de aprovació del PSARU 2005

que:

“La millor assignació dels recursos disponibles i la priorització de les actuacions requereix

d’una major concreció del concepte de sanejament en alta i de sanejament en baixa de cara

a una correcta imputació dels costos d’inversió i explotació dels elements que els integren.

Tal fet obliga a preveure els períodes transitoris necessaris que permetin l’adaptació de la

definició i de la imputació dels costos a les noves realitats i necessitats, tant pel que fa a la

inversió de les instal·lacions de sanejament associades (col·lectors interceptors,

estacions de bombament, sobreeixidors)

com a l’explotació de les mateixes. Això explica

la necessitat de preveure una comissió paritària de seguiment del nou PSARU 2005.”

D’altra banda, els acords segon i tercer de la Resolució

estableixen

que:

Acord 3.-

Es faculta l’ACA per a què assumeixi amb caràcter excepcional, dins de l’import

global de les previsions contingudes en el PSARU, la inversió per a la construcció de les

instal·lacions de sanejament associades amb la data límit de 31 de desembre de 2015. Per

a les noves instal·lacions de sanejament associades, es faculta l’ACA per a què assumeixi

els costos d’explotació fins el 31 de desembre de 2012.

Acord 4. Es constitueix una comissió paritària de seguiment de l'aplicació del Programa de

sanejament d'aigües residuals urbanes 2005, integrada per quatre representants de

l'Agència Catalana de l'Aigua i quatre representants dels Ens locals designats per meitats

entre les dues associacions més representatives de Catalunya. A les sessions d'aquest

òrgan podran assistir-hi com a convidats, representants de les administracions locals

(16)

competents en funció dels temes a tractar. Els criteris d’aquesta comissió, pel que fa a la

determinació tècnica de sanejament en alta i en baixa, respectaran allò contingut en el

PSARU, la legislació vigent i l’aplicabilitat dels criteris tècnics que fins ara han estat emprats.

A més, tindran en compte les noves realitats creades pel creixement urbanístic que ajudaran

a determinar els conceptes de sanejament en alta i en baixa.

Finalment, l’annex a l’Acord del Govern, recollia en el seu apartat 7.2 que:

“ ... Les entitats municipalistes i l’Agència Catalana de l’Aigua es comprometen mútuament a

continuar i potenciar encara més la creació d’elements positius de col·laboració que

permetin als ajuntaments disposar de prou capacitat de gestió assumida i/o recuperada en

l’àmbit del sanejament com per disposar d’un marc temporal més avançat i d’acord amb les

responsabilitats inherents de cadascuna de les parts. En aquest sentit, ha de ser possible

que no més tard de 31 de desembre de 2012, any en el qual caldrà procedir a la revisió del

PSARU, els ens locals desenvolupin els instruments actuals o d’altres de nous per atendre

amb suficiència les despeses derivades de l’explotació, conservació, manteniment i

reposició de la inversió derivada de les noves instal·lacions de sanejament associades.

Respecte a l’explotació de les ISA ja existents, es mantindrà el règim econòmic actual.

Alhora, el PSARU 2005 finançarà la inversió de les instal·lacions de sanejament associades

(en endavant ISA) corresponents a tots aquells planejaments urbanístics parcials i

planejaments urbanístics derivats aprovats amb anterioritat al 31 de desembre de 2005, i

que no continguin un pronunciament específicament contrari al

de l’Agència. No obstant

l’anterior, i atès que la definitiva definició de les ISA com a instal·lacions de sanejament en

alta o en baixa s’ha de produir com a molt tard el 31 de desembre de 2015, l’Agència podrà

assumir exclusivament fins a aquesta data la inversió de les instal·lacions de sanejament

associades, sense que això suposi que sota determinades circumstàncies pugui informar-se

en el sentit que les ISA aniran a càrrec del planejament i, per tant, seran una càrrega a

contemplar en els projectes de reparcel·lació....”

L’any 2006 es va iniciar l’activitat de la Comissió Paritària de Seguiment del PSARU 2005 on

es van tractar, entre d’altres, la determinació d’infraestructures de sanejament en alta, en

baixa o

d’ISA dels sistemes en servei. Aquesta Comissió la van integrar representants de

l’Agència Catalana de l’Aigua, de la Federació Catalana de Municipis (FCM), de l’Associació

Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) i l’Entitat Metropolitana de Barcelona

(actualment Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB).

(17)

dels sistemes de sanejament en servei, alguns dels quals van ser presentats a la

comissió a mode d’exemple per part de l’Agència.

L’any 2009 la Comissió Paritària de seguiment del PSARU 2005 aprova el document

dels Criteris per a la classificació de noves infraestructures de sanejament en alta, baixa

i d’instal·lacions de sanejament associades (baixa).

L’esmentat document es va integrar com a criteri de gestió en el Programa de mesures

del Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, aprovat pel Decret

188/2010, de 10 de novembre de 2010.

En relació a l’anterior, s’ha constatat que la implantació territorial de les xarxes de

col·lectors municipals resta identificada de manera significativa amb els vessants

naturals de les conques o subconques on s’ubica el nucli. D’acord amb aquesta realitat,

en aquest document es modifica la determinació del concepte de col·lector en alta

emprat en aquell document dins de la definició del sistema públic de sanejament en

alta.

Finalment i relacionat amb l’anterior, amb la redacció del nou capítol de les mesures del

sanejament del segon cicle del Pla de Gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya

s’ha considerat la necessitat d’incloure les ISA com a infraestructures de sanejament en

alta atesa la problemàtica de gestió que es dóna en municipis amb escassos recursos

econòmics amb l’objectiu d’evitar un greuge comparatiu respecte les infraestructures de

sanejament considerades com alta que històricament s’han anat executant en els

respectius Programes de sanejament.

2.2.

Objectiu

Aquest document té per objecte definir i actualitzar els criteris que permetin determinar tant

les noves infraestructures en alta, que inclouran les instal·lacions de sanejament associades

de nova construcció en les noves inversions de l’Agència, com les infraestructures de

sanejament en baixa. La definició de la infraestructura de sanejament no serà d’aplicació a

les infraestructures existents, les quals mantindran el règim econòmic d’explotació actual.

En aquest sentit, les infraestructures de sanejament associades (ISA) de nova construcció

es defineixen com a infraestructures de sanejament en alta i en conseqüència amb

finançament del 100% de la prestació bàsica a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua.

(18)

2.3.

Criteris per la determinació de noves infraestructures de sanejament en

alta o baixa

La classificació d’un element de la xarxa de sanejament com alta o baixa ve determinada

per la definició de nucli urbà:

Nucli urbà: extensió contínua de sòl urbanitzat i/o

urbanitzable que pot formar part d’un o

més municipis.

2.3.1.

Definicions

Sistema públic de sanejament d’aigües residuals: el conjunt de béns de domini

públic interrelacionats en un tot orgànic, compost per una o més xarxes locals de

clavegueram, col·lectors, estacions de bombament, emissaris submarins, estació

depuradora d’aigües residuals i altres instal·lacions de sanejament associades,

amb l’objecte de recollir i conduir les aigües residuals urbanes generades en un

determinat àmbit territorial a l’estació depuradora.

En un sistema públic de sanejament es distingeixen

:

Sistema públic de sanejament en baixa o clavegueram municipal: el conjunt de

béns de domini públic constituït per la xarxa de clavegueram municipal i altres

elements que permeten la recollida, transport, concentració de les aigües residuals

urbanes, i que de conformitat amb la normativa de règim local són competència del

municipi.

Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic

constituït per l’estació depuradora d’aigües residuals, les estacions de bombament,

els col·lectors de retorn al medi, els emissaris submarins i els col·lectors en alta,

entesos com el conjunt de conduccions i d’elements auxiliars necessaris per

interceptar els abocaments d’aigües residuals urbanes d’un o varis nuclis urbans, a

partir d’un únic punt de connexió per vessant situat fora del nucli o nuclis, i

conduir-los fins a l’estació depuradora d’aigües residuals.

Sobreeixidor: elements de seguretat del sistema públic de sanejament que

permeten alliberar l’excés de cabal circulant, a partir d’una determinada dilució

d’acord amb la capacitat de disseny del col·lector aigües avall de la seva ubicació,

per tal de protegir les infraestructures de la xarxa i evitar la manca de funcionalitat

de l’EDAR. Per les noves infraestructures de sanejament, la connexió de la xarxa

(19)

en baixa (municipal) a la xarxa en alta comportarà l’execució d’un sobreeixidor en la

ubicació més adequada en cada cas.

2.3.2.

Interpretació del concepte i consideracions prèvies

Aquella superfície que ja està o estarà urbanitzada, segons reculli el planejament urbanístic i

que configura el nucli ha de preveure que la xarxa de clavegueram agruparà totes les aigües

residuals en un únic punt per vessant situat

en el límit o fora

de l’àmbit urbanitzable. En

aquest o aquests punts

s’inicia la xarxa en alta per aquell nucli que condueix les aigües

residuals a l’EDAR.

Cal remarcar que l’anàlisi no considera com a criteris per a la identificació

d’infraestructures en alta o baixa els següents aspectes:

L’administració que va dur a terme la inversió.

L’administració actualment responsable de l’explotació i manteniment de la

infraestructura.

Si la conducció de l’aigua es produeix en pressió o en gravetat.

Si el col·lector travessa o no un límit municipal

(20)

2.4.

Exemples de diferents situacions que il·lustren la distinció

d’infraestructures de sanejament en alta i en baixa

A continuació, es representen gràficament exemples de diferents situacions que

il·lustren la distinció d’infraestructures de sanejament en alta i en baixa.

2.4.1.

Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per un nucli

G. 2 Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per un nucli

Nucli continu urbà i/o urbanitzable

Com s’aprecia, la definició de nucli es fa sobre el planejament urbanístic (en tots els

casos).

Així, encara que actualment existeixin trames urbanes separades, es considera que

formen part d’un únic nucli si l’espai intermedi està qualificat com urbanitzable.

Nucli: continu urbà i/o urbanitzable

Nucli

Nucli

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Sòl urbà

Sòl urbanitzable

EDAR

EDAR

Nucli

Nucli

Nucli: continu urbà i/o urbanitzable

Nucli

Nucli

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Sòl urbà

Sòl urbanitzable

EDAR

EDAR

Nucli

Nucli

(21)

En els casos en què la solució tècnica de sanejament escollida per recollir els punts

d’abocament al medi d’un únic nucli consisteixi en l’existència de més d’una EDAR, els

col·lectors de conducció són considerats alta.

2.4.2.

Exemple de distinció alta-baixa d’un nucli amb dues EDAR

Encara que existeixen dos punts d’abocament en un únic nucli, els col·lector que els

recullen pertanyen a dos sistemes diferents i es consideren alta.

G. 3 Exemple de distinció alta-baixa d’un nucli amb dues EDAR

Nucli: continu urbà i/o urbanitzable amb dues EDAR

Nucli: continu urbà i/o urbanitzable amb dues EDAR

Nucli

Nucli

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Sòl urbà

Sòl urbanitzable

Nucli

Nucli

EDAR 1 EDAR 1 EDAR 2

Nucli: continu urbà i/o urbanitzable amb dues EDAR

Nucli

Nucli

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

(22)

2.4.3.

Exemple de distinció alta-baixa d’un sistema per diferents nuclis

Si no estan units per sòl urbanitzable es consideren nuclis diferents.

G. 4 Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més

Dos nuclis en un municipi

Nucli A Nucli A

EDAR

EDAR

EB EB Nucli B Nucli B EB

Col·lectors en baixa Col·lectors en alta

Límit municipal Sòl no urbanitzable Nucli A Nucli A

EDAR

EDAR

EB EB Nucli B Nucli B EB Nucli A Nucli A

EDAR

EDAR

EB EB Nucli B

Col·lectors en baixa Col·lectors en alta

Sòl no urbanitzable

Col·lectors en baixa Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa Col·lectors en alta

Sòl no urbanitzable

(23)

2.4.4.

Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més

Si el nucli està format per sòl urbà i/o urbanitzable continu que pertany a dos municipis i

és tributari de la mateixa EDAR, l’agrupació de les aigües residuals es considera baixa:

G. 5 Exemple de distinció alta-baixa en un nucli partit en dos o més

Un nucli partit entre dos o més municipis

Les instal·lacions de sanejament associades (ISA), es cataloguen com infraestructures

de sanejament en alta. S’identifiquen com aquells elements de la xarxa de sanejament

imprescindibles per recollir en un únic punt els diferents abocaments al medi de

cadascuna de les vessants del nucli o nuclis, situats en el límit o fora d’aquests. Poden

ser col·lectors i estacions de bombament (en endavant EBAR).

Un nucli partit entre en dos o més municipis

Nucli

Nucli

Un nucli partit entre dos o més municipis

Nucli

Nucli

EDAR

Col·lectors en baixa

Límit municipal

Col·lectors en alta

(24)

A continuació es presenten gràfics que il·lustren el concepte de ISA (sanejament en

alta):

2.4.5.

Exemple de distinció alta-baixa en un nucli amb dues conques

Si té dos punts d’abocament al medi i és tributari de la mateixa EDAR, l’agrupació de

les aigües residuals es produeix a través de la ISA fins a un punt de concentració.

G. 6 Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta

Un nucli amb dos punts d’abocament al medi

S’assumeix que si la solució tècnica de sanejament escollida consisteix en connectar un

nucli a un determinat sistema de sanejament i no construir un sistema propi, un cop

establert el punt d’agrupament de les seves aigües residuals de cada vessant en el límit

o fora del nucli o nuclis, el col·lector en alta i les EBAR necessàries ja no perden

aquesta condició “d’alta” fins la seva arribada a l’EDAR. Tanmateix caldrà evitar

aquesta solució per la concentració de les aigües, sempre que sigui tècnicament

Nucli

Nucli

EDAR

EDAR

EB

EB

Conca 1

Conca 2

Col·lectors en baixa

Col·lectors en alta

ISA

Un nucli amb dos punts d’abocament al medi

Nucli

Nucli

EDAR

EDAR

EB

EB

Col·lectors en baixa

Col·lectors en alta

ISA

(

Col·lectors en baixa

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

(25)

2.4.6.

Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta

Cada nucli ha d’estar connectat a una EDAR per un traçat de col·lector en alta que, una

vegada definit el seu punt d’inici, no perd aquesta condició en tot el seu recorregut.

G. 7 Exemple de tram en baixa que es redefineix com a tram en alta

Dos nuclis on un tram inicialment en baixa s’assumeix com a alta

Els

casos en què la solució tècnica més adequada per connectar un punt d’abocament

a medi sigui clarament la connexió d’aquest a la xarxa en baixa, es considera que la

infraestructura necessària pertany a la xarxa en baixa, sempre i quan es tracti de la

mateixa vessant:

Col·lectors en baixa Col·lectors en alta

Nucli A

Col·lectors en baixa que s’assumeix com a alta

Dos nuclis on un tram inicialment en baixa s’assumeix com a alta

EDAR

EB

Col·lectors en baixa Col·lectors en altaCol·lectors en alta

(26)

2.4.7.

Exemple de concentració de les aigües residuals de tot el nucli, a través de la

xarxa en baixa

En els casos en què clarament la solució tècnica més adequada sigui connectar el punt

d’abocament de part del nucli a la xarxa en baixa, es considera aquell col·lector com a

xarxa en baixa.

G. 8 Exemple de concentració de les aigües residuals de tot el nucli, a través de la xarxa en baixa

Un nucli que concentra les aigües d’una part per connexió a la xarxa en baixa

En els casos de sistemes de sanejament costaners, on els col·lectors interceptors de

costa són elements singulars en l’esquema de funcionament del sistema, aquests

adoptarien la classificació d’ISA i per tant, d’acord amb aquest document, d’alta. La

mateixa consideració prendrien les EBAR de costa i els respectius sobreeixidors de

pluvials associats en cada punt de la xarxa. Per últim, els col·lectors interiors al nucli,

sense tenir en compte l’interceptor de costa, són considerats baixa:

Un nucli que concentra les aigües d’una part per connexió a la xarxa en baixa

Col·lectors en baixa

Col·lectors en alta

Col·lector en baixa de connexió d’una part del nucli

Nucli

Nucli

Nucli

Nucli

EDAR

EDAR

Un nucli que concentra les aigües d’una part per connexió a la xarxa en baixa

Col·lectors en baixa

Col·lectors en alta

Col·lector en baixa de connexió d’una part del nucli

Nucli

Nucli

Nucli

Nucli

EDAR

EDAR

Nucli

Nucli

EDAR

EDAR

(27)

2.4.8.

Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners

En el cas de dos nuclis, el col·lector interceptor actua com a ISA recollint les connexions

de col·lectors en baixa dels diversos vessants dins del nucli A i les transporta fins el

límit del

nucli, punt on comença l’alta. Des d’aquí són conduïdes a l’EDAR, recollint al

seu pas les conques del nucli B. Finalment s’aboquen a mar mitjançant emissari.

G. 9 Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners

Sistema costaner amb dos nuclis

Col·lectors en baixa

Col·lectors en alta / emissari

Nucli

Nucli

Nucli A

Nucli A

EDAR

EDAR

Línia de costa

Superfície urbanitzable

Nucli B

Nucli B

EB

EB

Mar

Mar

Mediterrània

Mediterrània

EB

EB

ISA

Col·lectors en baixa

Col·lectors en alta / emissari

Nucli

Nucli

Nucli A

Nucli A

EDAR

EDAR

Línia de costa

Superfície urbanitzable

Nucli B

Nucli B

EB

EB

Mar

Mar

Mediterrània

Mediterrània

EB

EB

Sistema costaner amb dos nuclis

Col·lectors en baixa

Col·lectors en alta / emissari

Nucli

Nucli

Nucli A

Nucli A

EDAR

EDAR

Línia de costa

Superfície urbanitzable

Nucli B

Nucli B

EB

EB

EB

EB

Mar

Mar

Mediterrània

Mediterrània

EB

EB

ISA

(28)

2.4.9.

Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners

En el cas d’un nucli, s’agrupen les aigües en l’estació de bombament central i

l’interceptor és una ISA.

G. 10 Exemple de concentració de les aigües residuals en sistemes costaners

(29)

3.

Procediment i documentació requerida per a la inclusió

de sistemes de sanejament promoguts per

l’administració local al sanejament públic en alta de

l’Agència Catalana de l’Aigua

3.1.

Procediment i documentació requerida per a la inclusió de sistemes de

sanejament promoguts per l’Administració Local al sanejament públic

en alta de l’ACA

1.

Especificació per part de l’Administració Local (en endavant AL) de l’abast del

sistema de sanejament objecte de la sol·licitud d’inclusió al sanejament en alta, i

presentació, com a mínim, de les següents dades bàsiques:

Dades hidràuliques de disseny (càlcul dels cabals de disseny mig diari, punta

horari i màxim horari en temps de pluja) en base a les dades poblacionals

actuals i futures, consum en alta i en baixa, estacionalitat, etc.

Caracterització de l’aigua residual a tractar que sigui representativa del règim de

cabals i càrregues (3 mostres integrades de cada

punt d’abocament, 2 en dia

laborable i 1 de cap de setmana), incloent els següent paràmetres (mg/l): DBO

5

,

DQO no decantada, MES, N total, NKT, N-NH

4

, P total i P-PO

4

.

Predimensionament hidràulic de les infraestructures de la xarxa (col·lectors,

sobreeixidors, estacions de bombament).

Predimensionament hidràulic i disseny de procés de l’EDAR, en base als

objectius fisicoquímics de l’aigua tractada i la caracterització efectuada de l’aigua

a tractar.

Afecció ambiental i d’inundabilitat (Xarxa Natura, necessitat legal de tramitació

ambiental al Departament de Territori i Sostenibilitat, anàlisi d’inundabilitat).

(recomanacions_tecniques_estudis_inundabilitat_v1.pdf)

Estudi de costos de manteniment i explotació.

2.

Presentació per part de l’AL d’un escrit acceptant assumir les funcions

d’Administració Competent (en endavant AC) del sistema (assumpció que es

ratificarà mitjançant conveni entre l’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua, ACA,

a signar una vegada finalitzin les obres d’execució de l’EDAR i aquesta hagi assolit

(30)

els límits de qualitat requerits). En cas que existeixi una AC supramunicipal, aquesta

haurà d’assumir les corresponents funcions a través d’un document a tal efecte, i de

fer el seguiment del desenvolupament de l’actuació, tant en fase projecte com en

fase obra, que s’esmenta en els punts següents.

3. Presentació per part de l’AL d’un projecte constructiu signat per un tècnic competent,

amb inclusió dels apartats especificats a l’apèndix 1, si s’escau.

4.

Avaluació del projecte per part de l’ACA, amb el benentès que una comunicació

d’informe favorable de l’ACA al projecte constructiu no suposa l’assumpció del seu

contingut, sinó la necessària supervisió del desenvolupament de l'actuació

promoguda per l'AL, en base a les dades i documentació facilitada per la pròpia AL,

per tal que les infraestructures proposades disposin d'uns estàndards de gestió i

explotació assumibles dins el sanejament públic en alta.

En aquest sentit, l’AL

promotora haurà de gestionar, independentment d’aquest procés, tots els tràmits

administratius escaients amb el Departament de Territori i Sostenibilitat (legislació

ambiental aplicable) i la Demarcació Territorial de l’ACA (actuacions en Domini Públic

Hidràulic). En cas que existeixi una AC supramunicipal, aquesta també haurà

d’emetre un informe amb caràcter vinculant relatiu al esmentat projecte constructiu.

5.

Comunicació prèvia a l’inici de les obres i de la seva evolució per part de l’AL

(presentació de documentació justificativa davant l’ACA i, en el seu cas, davant l’AC

supramunicipal: acta de replanteig, suspensions temporals, aixecament d’aquestes,

etc.)

6.

En cas que durant la fase d’execució es plantegin modificacions del projecte que

impliquin un canvi de dimensionament de les infraestructures projectades (obra civil,

equips electromecànics o elèctrics, automatismes, etc.) o que afectin a la seva

operativitat o a les seves despeses d’explotació i manteniment, s’haurà de presentar

un informe al respecte, el qual requerirà avaluació favorable per part de l’ACA i, en el

seu cas, per part de l’AC supramunicipal.

7. Comunicació

prèvia per part de l’AL de la data estimada per a la finalització de les

obres, amb antelació mínima d’un mes.

(31)

8.

Supervisió per part de l’ACA (i en el seu cas per part de l’AC supramunicipal) de les

obres executades, de la posada en marxa de les instal·lacions i dels corresponents

informes emesos per l’AL al respecte.

9.

Presentació per part de l’AL de la documentació necessària per a la signatura de

conveni (apèndix 2).

10. Incorporació al sanejament públic en alta mitjançant la formalització del document

jurídic i/o administratiu que en reguli els acords i la seva gestió.

Apèndix 1. Contingut del projecte constructiu

1.- Memòria.

2.- Resum de característiques.

3.- Bases de disseny: estudi de població, dotacions, cabals i analítica de les aigües

residuals.

4.-

Estudi d’alternatives.

5.- Topografia.

6.-

Estudi d’inundabilitat.

7.- Geologia i Geotècnia.

8.- Càlculs hidràulics (col·lectors, sobreeixidors, bombaments, EDAR).

9.- Càlculs de procés.

10.- Càlculs estructurals.

11.- Càlculs elèctrics.

12.- Procés constructiu.

13.-

Pla d’obra.

14.- Serveis afectats i expropiacions.

15.- Escomeses.

16.-

Camí d’accés.

17.- Estudi de seguretat i salut.

18.-

Estudi d’explotació.

19.-

Estudi d’incidència ambiental (afecció al domini públic hidràulic, Xarxa Natura 2000,

PEIN).

20.-

Pressupost per al coneixement de l’administració.

21.- Plànols:

1. Situació i emplaçament (georreferenciats).

2. Col·lectors, sobreeixidors i bombaments:

- Planta general.

- Perfil longitudinal.

- Detalls constructius.

3. EDAR:

(32)

- Perfil longitudinal.

- Diagrama de procés.

- Detalls constructius.

- Camí d’accés.

- Escomesa elèctrica i d’aigua potable.

- Esquema elèctric unifilar.

Apèndix 2. Relació de documentació a aportar per a la signatura del conveni

1. Projecte d’obra executada de l’estació depuradora

(“as-built”) amb estructura i continguts de l’Apèndix 1.

2.

Informe d’idoneïtat estructural signat pel director d’obres o el tècnic municipal.

3. Certificat de legalització dels equips existents.

4.

Pla d’emergència.

5. Pla de prevenció de riscos laborals.

6.

Històric d’explotació.

7. Documents de propietat de les instal·lacions de depuració i dels terrenys.

8.

Autorització d’abocament.

9.

Anàlisi recent de l’aigua abocada (paràmetres autoritzats).

10. Certificat conforme l’Administració Local és titular de la gestió de la infraestructura o de

la delegació de competències en un ens supramunicipal.

11.

Informe favorable de l’ens supramunicipal (administració competent) que l’hagi de

gestionar (en cas que n’hi hagi).

(33)

4.

Criteris de selecció de nivell de tractament adequat

planificats en les mesures del sanejament del Districte

de Conca fluvial de Catalunya

4.1.

Plantejament del marc i objectius

Actualment existeixen dues normatives europees vigents que afecten al tractament de les

aigües residuals: la Directiva 91/271/CEE, de tractament d’aigües residuals urbanes, basada

en criteris d’emissió, és a dir, de la magnitud de la càrrega abocada amb tractament especial

per zones sensibles als nutrients i la Directiva marc de l’aigua (DMA), 2000/60/CEE,

basada en criteris d’immissió per a l’assoliment del bon estat ecològic o químic on

intervenen, entre d’altres, els paràmetres fisicoquímics i substàncies prioritàries preferents

(compostos tòxics). Aquesta circumstància és independent de la càrrega de disseny del

sistema de sanejament.

En particular, per a sistemes de menys 2.000 habitants equivalents (h-e), la D91/271

estableix que el tractament ha de ser “adequat”, sense fixar un nivell de tractament concret i

d’acord amb la capacitat d’assimilar l’abocament de l’aigua tractada. L’enfocament, en

aquest sentit, suposa un criteri d’immissió. D’altra banda, l’atomització dels sistemes

pendents de construcció menors de 2.000 h-e a causa de la distribució territorial de la

població a què hauran de donar servei fa que, sovint, el medi receptor presenti un cabal

circulant intermitent o inexistent, fora d’episodis de pluja, o que no es disposi de dades

representatives i fiables.

En aquest sentit, de les 595 EDAR planificades en el capítol corresponent a les mesures del

sanejament pendents d’executar, un 74% preveuen una càrrega de disseny menor de 500

h-e. És a dir, la gran majoria de sistemes de sanejament pendents són d’aglomeracions

urbanes de petita dimensió.

Figure

Updating...

References

Related subjects :