Els comptes de gestió

Els comptes de gestió

En aquesta unitat aprendràs a:

1.

Diferenciar el concepte ingrés

i despesa.

2.

Conèixer els diferents tipus de comptes a partir de la seva classificació.

3.

Observar el funcionament dels comptes de gestió: ingressos i despeses.

Segons la terminologia comptable, ingrés i despesa es defineixen de la manera següent:

Ingrés

L’ingrés és un fet comptable a partir d’una variació patrimonial que representa un augment del patrimoni net de l’empresa durant l’exercici comptable, sia en forma d’entrades o augments de valor dels actius o de disminucions dels passius, sempre que no tingui l’ori-gen en aportacions monetàries o no dels seus socis o propietaris. Per exemple: un ingrés per interessos del compte corrent. Per tant, podem dir que quan una empresa realitza un servei o ven un bé a altres empre-ses o persones, està generant una situació d’ingrés, que es rebrà en forma de diners o en drets de cobrament.

Despesa

S’anomena despesa el fet comptable a partir d’una varia-ció patrimonial que representa una disminuvaria-ció del patri-moni net de l’empresa durant l’exercici comptable, sia en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tinguin l’origen en distribucions, mone-tàries o no, als socis o propietaris. Per exemple: un pagament del rebut del subministrament elèctric. A par-tir de la rececpció externa de béns i/o serveis, doncs, es genera una situació de pagament o dret de pagament. A partir d’aquestes definicions d’ingrés i despesa, tot seguit observarem quin tractament comptable se’ls dóna i quins elements nous apareixen dins la teoria comptable.

5. Els comptes de gestió

5.2 Els comptes de gestió

Ingrés i despesa

5.1

Fent els exercicis relacionats amb els balanços succes-sius de la unitat 3, hem vist que els moviments patri-monials que s’anaven produint donaven lloc a l’aparició dels fets permutatius, modificatius i mixtos.

Mentre que quan es produeix un moviment

permuta-tiu no hi ha alteració del patrimoni net, en situacions

de moviments modificatius i/o mixtes sí que es dóna aquesta variació del patrimoni net de l’empresa (es guanyen o es perden diners).

Considerarem, doncs, que els augments del patrimoni net són guanys per a l’empresa i que les disminucions del patrimoni net són pèrdues per a l’empresa. A partir d’aquesta situació, el problema que se’ns plan-teja és com comptabilitzar-ho. Tenim diverses opcions, malgrat que només una és definitivament correcta des del punt de vista de la teoria comptable.

L’opció, que anomenarem opció 1, per comptabilitzar aquests augments i disminucions, seria la utilització del compte Capital, que s’abona en cas que es produeixi un ingrés i es carrega en cas que es produeixi una despesa.

Malgrat que no sigui una solució incorrecta des del fons o el significat comptable, ho és, però, des de la forma. És a dir, no seria incorrecte, però no és el mètode ideal que ens proposa la comptabilitat per dur a terme aquesta comptabilització de moviments d’ingressos i despeses.

La segona opció, opció 2, seria la utilització del compte

Resultats de l’exercici, que veritablement hi ha en la

comptabilitat de l’empresa i del qual veurem el funcio-nament real en la unitat 7.

Utilitzant qualsevol d’ambdues opcions, ens trobaríem amb un problema semblant, malgrat que si identifiqués-sim l’existència d’un guany o una pèrdua (ingrés o des-pesa), no sabríem en cap moment quin és el compte

Els comptes de gestió

5.2

• Carregar un compte vol dir fer una anotació d’un moviment comptable en el deure del compte. • Abonar un compte vol dir fer una anotació d’un

que realment produeix l’alteració, és a dir, quin és el compte que produeix l’ingrés o la despesa en el patri-moni de l’empresa.

Vegem una situació familiar a tall d’exemple i després una situació d’empresa per tal de comparar les explica-cions dels conceptes ingrés i despesa.

5. Els comptes de gestió

5.2 Els comptes de gestió

Casos pràctics

Una persona cobra un sou pel seu treball durant el mes d’abril de 2 000 €. Aquest treballador percep una quan-titat dinerària, per tant, està ingressant uns diners a canvi d’un servei que ha prestat a l’empresa que l’ha con-tractat. Així doncs, és dóna la situació següent:

TREBALL → COBRAMENT DEL SALARI (2000 €) = = INGRÉS (2 000 €)

Si aquest treballador viu en un pis de lloguer, i cada mes ha de pagar la despesa del lloguer (400 €) més les dels subministraments (100 € de llum, 50 € d’aigua i 100 € de telèfon), estem parlant d’un total de despeses que podríem representar de la manera següent:

DESPESES (400 + 100 + 50 + 100) = 650 € Per tant, podem dir que si al total dels ingressos li restem les despeses, el guany real que ha obtingut aquesta persona durant el mes d’abril ha estat el següent:

INGRÉS (2 000 €) – DESPESA (650 €) = 1 350 € Així doncs, el benefici real obtingut després de pagar les despeses és de 1 350 € (ha obtingut un guany). D’aquest exemple en podem treure les conclusions següents:

Ingressos > Despeses = Benefici Ingressos < Despeses = Pèrdua Ingressos = Despeses = Saldo nul o zero El mateix que fan les persones per calcular el que guanyen o perden ho fan les empreses per veure quins beneficis o pèrdues obtenen en la gestió del seu negoci durant un període que nor-malment és anual. Vegem a continuació un exemple d’aquest tipus.

Una empresa rep el rebut del subministrament elèctric i decideix pagar-lo mitjançant un xec contra el seu comp-te corrent bancari. L’import és de 250 €.

Observa quina en seria la comptabilització, segons les opcions anteriors:

• Opció 1

Podem observar que el compte Capital recull la disminució observada en el patrimoni de l’empresa, és a dir, la despesa originada pel subministrament elèctric, i que el compte

Bancs recull el pagament d’aquesta despesa amb xec.

• Opció 2

El compte Resultats de l’exercici recull la pèrdua o la despesa originada pel subministrament elèctric i el compte Bancs comptabilitza el pagament de la despesa efectuat amb un xec.

Veurem el funcionament del compte Resultats de l’exer-cici en la unitat 7, però podem avançar que el deure del compte recull les pèrdues o les despeses que ha tingut l’empresa i que l’haver recull els guanys o els ingressos obtinguts.

2

1

250 X xx/xx/xx (100) Capital a (572) Bancs, c/c 250 250 X xx/xx/xx (129) Pèrdues i guanys a (572) Bancs, c/c 250 • S’anoten en el deure dels comptes de patrimoni net les disminucions que aquests comptes expe-rimenten.

• S’anoten en l’haver dels comptes d’actiu les dis-minucions que aquests comptes experimenten.

5. Els comptes de gestió

5.3 Els comptes d’ingressos

Com podem observar en la solució que dóna l’opció 1, apreciem la disminució del capital o el patrimoni net, mentre que en l’opció 2 observem que apareix el compte Resultats de l’exercici, el qual recull en el deure la pèrdua o la despesa generada pel pagament del sub-ministrament elèctric.

Ara bé, malgrat això, cap de les dues opcions no dóna una informació real i clara de quin ha estat veritable-ment l’origen de la despesa que s’ha produït en la comp-tabilitat de l’empresa.

És per aquest motiu que la comptabilitat facilita una eina que permet observar realment què és el que pro-dueix la despesa o l’ingrés en una empresa. Aquesta eina és el que s’anomena comptes de gestió.

A

Característiques

Anomenem comptes de gestió aquells que s’utilitzen per representar i comptabilitzar els augments i les

dis-minucions del capital que es produeixen a partir de la gestió empresarial. Tenen les característiques següents: a) Només apareixen en la comptabilitat de l’empresa durant l’exercici en curs. Això vol dir que cada any, en finalitzar l’exercici comptable, es tanquen i els seus saldos passen a formar part d’un únic compte, el compte Resultats de l’exercici, a partir de l’ano-menat procés de regularització (ho veurem en la unitat 7).

b) Qualsevol moviment patrimonial que comporti una disminució del capital o patrimoni net es registra en el deure d’aquests comptes.

c) Qualsevol moviment patrimonial que impliqui un augment del capital o patrimoni net es registra en l’haver d’aquests comptes.

D’aquesta manera, podem concloure que hi ha dos tipus de comptes de gestió: els comptes de despeses i els

comptes d’ingressos.

Representen els augments del capital o el patrimoni net. Aquests comptes registren totes les vendes i els ingres-sos derivats de l’activitat o la gestió de l’empresa. El Pla general de comptabilitat els inclou dins del grup 7, lle-vat de les excepcions que veurem més endavant. En el moment en què es produeix, el fet comptable s’a-nota en l’haver del compte. El seu saldo és creditor. Els ingressos comporten un augment dels comptes de

tresoreria o dels drets de cobrament (deutes o

quan-titats per cobrar a favor de l’empresa pendents de cobrament).

Aquests comptes només resten en la comptabilitat de l’empresa durant l’exercici comptable, normalment d’un any. En finalitzar aquest període se’n traspassa el saldo al compte Resultats de l’exercici mitjançant el procés de regularització.

A

Principals comptes d’ingressos

i exemples de comptabilització

Aquesta llista que indiquem tot seguit és un extracte dels comptes d’ingressos del Pla general de comptabili-tat (abreujat, PGC), que veurem en la unicomptabili-tat 8. Natural-ment, aquesta llista és molt més extensa; si més no, tots els comptes tenen la nomenclatura utilitzada en el PGC.

Relacionats amb les vendes de mercaderies o serveis

700/704 Vendes de...

Són les transaccions que impliquen una sortida o el lliu-rament dels béns o dels serveis objecte del tràfic de l’empresa mitjançant un preu (vegeu-ne un exemple al Cas pràctic 3).

Els comptes d’ingressos

705 Prestació de serveis

Són els ingressos percebuts per la prestació de serveis origen de l’activitat normal de l’empresa (vegeu el Cas pràctic 4).

754 Ingressos per comissions

Són les quantitats fixes o variables percebudes com a contrapartida dels serveis de mediació fets de manera accidental. Si la mediació és l’objecte principal de l’ac-tivitat de l’empresa, els ingressos es comptabilitzen en el compte Prestació de serveis (vegeu el Cas pràctic 7).

755 Ingressos per serveis al personal

Són els ingressos per serveis diversos facilitats per l’em-presa al seu personal; per exemple: menjadors, trans-ports, habitatges, etcètera (vegeu el Cas pràctic 8).

759 Ingressos per serveis diversos

Són els ingressos originats per la prestació eventual de determinats serveis a altres empreses o a particulars, sense que aquests serveis siguin l’origen principal de l’activitat de l’empresa (vegeu el Cas pràctic 9).

Excepcions

A continuació assenyalem un seguit de situacions comp-tables on apareixen comptes del grup 6 que malgrat ser un grup reservat per a despeses, conté comptes que representen guanys per a l’empresa (606, 608 i 609).

606 Descompte sobre compres per pagament immediat

Són els descomptes i les operacions semblants conce-dits pels proveïdors a l’empresa per pagament immediat. Poden ser inclosos en factura o no inclosos en factura. Si el descompte està inclòs en factura, sigui quin en sigui el motiu, es considera una disminució del valor de la compra realitzada (vegeu el Cas pràctic 10a). Si el descompte no s’inclou en factura, minorarà direc-tament el compte del deute (vegeu el Cas pràctic 10b).

608 Devolucions de compres i operacions similars

Són les remeses tornades als proveïdors, normalment per l’incompliment de les condicions de la comanda. També s’hi comptabilitzen els descomptes i les opera-cions similars per aquesta mateixa causa que siguin posteriors a la recepció de la factura (vegeu el Cas pràc-tic 11).

5. Els comptes de gestió

5.3 Els comptes d’ingressos

Cas pràctic

Hem venut mercaderies per valor de 1 000 €, cobrades el 50 % en efectiu i la resta amb un xec, que ingressem en un compte corrent. 500 500 X _____________ xx/xx/xx ____________ (570) Caixa (572) Bancs, c/c a (700) Vendes de mercaderies 1 000

3

Cas pràctic

Facturem al client Sr. Ramos 1 900 € per la presentació d’un pres-supost per refer uns plànols de planta de la seva casa arrengle-rada d’Arbúcies, a la província de Girona. L’import ens el pagarà durant els vint dies següents.

1 900

X _____________ xx/xx/xx ____________ (430) Clients a (705) Prestació

de serveis 1 900

4

De tipus general o de gestió

752 Ingressos per arrendaments

Són els ingressos obtinguts pel lloguer de béns mobles o immobles cedits per a l’ús o per a la disposició de ter-cers (vegeu el Cas pràctic 5).

753 Ingressos de la propietat industrial cedits en explotació

Són les quantitats fixes o variables que es reben per la cessió en explotació, pel dret a l’ús o per la concessió de l’ús de les diferents manifestacions de la propietat industrial (vegeu el Cas pràctic 6).

5. Els comptes de gestió

5.3 Els comptes d’ingressos

Casos pràctics

Cobrem de Martínez i Navarro, SA 7 600 € pel rebut men-sual en concepte de lloguer del nostre local situat al carrer de Sant Hilari, 35. Ho ingressem en un compte corrent al Bancsaler.

Hem obtingut de Kasa, SA 1 000 € per la utilització de la nostra marca comercial en la comercialització d’un dels seus serveis.

El cobrament s’ha fet en efectiu.

Un proveïdor ens ha pagat 300 € en efectiu per recoma-nar els seus productes en una campanya publicitària que hem realitzat a la nostra empresa durant aquest mes.

Facturem 700 € als treballadors en concepte de menús del restaurant que l’empresa té als locals de Sabadell. Queden pendents de cobrament.

Hem dut a terme un estudi de mercat per a un client que ens ho ha demanat com una atenció especial. Cobrem en efectiu 600 € per aquest servei, que no està relacionat amb l’activitat normal de l’empresa.

a) Hem comprat mercaderies per valor de 1 200 € que

hem pagat en efectiu en el moment de fer la compra. El proveïdor ens concedeix un descompte de 100 € per no demorar el pagament inclòs en factura.

b) Ens han concedit un descompte fora de factura per

un import de 175 € que ens descompten del deute que teníem.

Retornem al nostre proveïdor Llibres Ona exemplars valo-rats en 900 € que ens han arribat tavalo-rats. Ens ho des-compta del deute que teníem, ja que la factura encara no estava pagada. 900 X __________ xx/xx/xx __________ (400) Proveïdors a (608) Dev. compra i operacions similars 900

11

175 X __________ xx/xx/xx __________ (400) Proveïdors a (606) Dte. s/ compres ppi 175 1 100 X __________ xx/xx/xx __________ (600) Compres de mercaderies (valor de la compra – descompte ppi aplicat) a (570) Caixa 1 100

10

600 X __________ xx/xx/xx __________ (570) Caixa a (759) Ingressos per

serveis diversos 600

9

700 X __________ xx/xx/xx __________ (440) Deutors a (755) Ingressos per serveis al personal 700

8

300 X __________ xx/xx/xx __________ (570) Caixa a (754) Ingressos per comissions 300

7

1 000 X __________ xx/xx/xx __________ (570) Caixa a (753) Ingressos de la propietat industrial 1 000

6

7 600 X __________ xx/xx/xx __________ (572) Bancs, c/c a (752) Ingressos per arrendaments 7 600

5

5. Els comptes de gestió

5.3 Els comptes d’ingressos

609 Ràpels per compres

Són els descomptes, les bonificacions i les operacions similars basades en el fet d’haver assolit un determinat volum de comandes (vegeu el Cas pràctic 12).

Cas pràctic

El proveïdor Saman, SA ens ingressa en el compte corrent 800 € en concepte de descompte per volum per haver arribat a una fac-turació mensual de 6 000 €.

800

X _____________ xx/xx/xx ____________ (572) Bancs, c/c a (609) Ràpels per

compres 800

12

renda fixa aquells que donen un benefici fixat en el mateix moment de realitzar-se l’operació financera i mentre aquesta duri (vegeu el Cas pràctic 13).

762 Ingressos de crèdits

Recull l’import dels interessos de préstecs i altres crè-dits acreditats en l’exercici (vegeu el Cas pràctic 14).

Ingressos no previstos

778 Ingressos excepcionals

Són els beneficis i els ingressos de quantia significativa que no s’han de considerar periòdics en avaluar els resultats futurs de l’empresa. Normalment es consideren així els ingressos que s’originen per fets o transaccions que compleixen les dues condicions següents:

a) No han de formar part de les activitats ordinàries i típiques de l’empresa.

b) Normalment, no s’espera que es produeixin. Vegeu el Cas pràctic 15.

El Bancsaler ens ingressa 3 000 € en el compte corrent, corresponents als interessos de les obligacions a deu anys que tenim contractades.

El crèdit a tres anys concedit a Barnasa, SL ha generat uns interessos de 1 200 €, que hem cobrat amb un xec i ingressat en un compte corrent.

Hem fet l’arqueig de caixa d’una quantitat de 100 € que ens han pagat per error i de la qual no podem identificar la procedència per poder tornar els diners. Ho comptabi-litzem com a ingrés extraordinari.

100 X __________ xx/xx/xx __________ (570) Caixa a (778) Ingressos excepcionals 100

15

1 200 X __________ xx/xx/xx __________ (572) Bancs, c/c a (762) Ingressos de crèdits a llarg termini 1 200

14

3 000 X __________ xx/xx/xx __________ (572) Bancs, c/c a (761) Ingressos de valors de renda fixa 3 000

13

Casos pràctics

Financers

761 Ingressos de valors representatius de deute

Són els interessos acreditats en l’exercici de valors de renda fixa a favor de l’empresa. Entenem per valors de

• Cànons: són quantitats fixes o variables que se satisfan pel dret a l’ús o a la concessió de les dife-rents manifestacions de la propietat industrial (vegeu el Cas pràctic 17).

622 Reparacions i conservació

Són les despeses de manteniment i sosteniment dels béns compresos en l’immobilitzat de l’empresa (vegeu el Cas pràctic 18).

Representen les disminucions que es produeixen en el capital o el patrimoni net.

Aquests comptes registren totes les despeses que s’ori-ginen a l’empresa com a conseqüència de la seva ges-tió, i s’inclouen al grup 6 (llevat de les excepcions que veurem més endavant).

En el moment en què es produeix, el fet comptable s’a-nota sempre en el deure del compte. El seu saldo és

deutor.

Les despeses comporten una disminució dels comptes de tresoreria o un augment de les obligacions o dels

deutes de l’empresa amb tercers.

Aquests comptes només resten en la comptabilitat de l’empresa durant l’exercici comptable, normalment d’un any. En finalitzar aquest període se’n traspassa el saldo al compte Resultats de l’exercici mitjançant el procés de regularització.

A

Principals comptes de despeses

Aquesta llista que exposem a continuació és un extracte dels comptes de despeses del Pla general de comptabi-litat (PGC), que veurem en la unitat 8. Naturalment, aquesta llista és molt més extensa; si més no, tots els comptes tenen la nomenclatura utilitzada en el PGC.

Relacionats amb les compres i les existències

600/602 Compres de...

Són compres de mercaderies i altres aprovisionaments fets per l’empresa (vegeu el Cas pràctic 16).

De tipus general o de gestió

621 Arrendaments i cànons

• Arrendaments: són els acreditats pel lloguer de béns mobles i immobles en ús o a disposició de l’empresa.

5. Els comptes de gestió

5.4 Els comptes de despeses

Els comptes de despeses

5.4

Casos pràctics

Hem comprat mercaderies per valor de 1 600 €. Paguem 600 € al comptat i la resta la deixem a deure a quinze dies.

Hem ingressat al compte corrent de Burgios, SA 1 200 € en con-cepte de lloguer del seu local, situat al carrer del Dos de Maig, de Sabadell. L’import restant de 300 € queda pendent de paga-ment.

Ens han tramès la factura per les reparacions i el manteniment efectuats a la xarxa intranet de la nostra empresa. De l’import de 3 000 €, se n’ajorna el pagament del 50 % un mes i la resta es paga amb un xec contra el nostre compte corrent del Bancsaler.

3 000 X _____________ xx/xx/xx ____________ (622) Reparacions i conservació a (410) Creditors a (572) Bancs, c/c 1 500 1 500

18

1 500 X _____________ xx/xx/xx ____________ (621) Arrendaments i cànons a (570) Caixa a (410) Creditors 1 200 300

17

1 600 X _____________ xx/xx/xx ____________ (600) Compres de mercaderies a (570) Caixa a (400) Proveïdors 600 1 000

16

623 Serveis de professionals independents

És l’import que se satisfà als professionals pels serveis prestats a l’empresa. Comprèn els honoraris d’economis-tes, advocats, auditors, notaris, etcètera, com també les comissions d’agents mitjancers independents (vegeu el Cas pràctic 19).

5. Els comptes de gestió

5.4 Els comptes de despeses

626 Serveis bancaris i similars

Són quantitats satisfetes en concepte de serveis banca-ris i similars que no tenen la consideració de despeses financeres (interessos de l’operació). Vegeu el Cas pràc-tic 22.

627 Publicitat, propaganda i relacions públiques

Són els imports satisfets pels conceptes indicats en l’epígraf (vegeu el Cas pràctic 23).

628 Subministraments

Són despeses originades per subministraments que no són emmagatzemables; per exemple: electricitat, aigua, gas, etcètera (vegeu el Cas pràctic 24).

629 Altres serveis

Es comptabilitzen, entre altres, les despeses de viatge del personal de l’empresa i, fins i tot, les de transport i les d’oficina no incloses en altres comptes (vegeu el Cas pràctic 25).

Per pagament de tributs

631 Altres tributs

Despeses originades per tributs que no tenen cap compte específic en la comptabilitat de l’empresa (vegeu el Cas pràctic 26).

De personal

640 Sous i salaris

Són les remuneracions fixes i eventuals al personal de l’empresa.

642 Seguretat Social a càrrec de l’empresa

Són les quotes de l’empresa a favor dels organismes de la Seguretat Social per les diverses prestacions que els esmentats organismes efectuen (vegeu el Cas pràctic 27).

Cas pràctic

Un despatx d’advocats ens ha cobrat 20 000 €. Girem un xec con-tra el nostre compte corrent.

20 000

X _____________ xx/xx/xx ____________ (572) Bancs, c/c a (609) Ràpels per

compres 20 000

19

624 Transports

Són despeses originades per transports a càrrec de l’em-presa realitzats per tercers, quan no correspon inclou-re’ls en el preu d’adquisició de l’immobilitzat o de les existències. En aquest compte es registren, entre altres, els transports de les vendes (vegeu el Cas pràctic 20).

Cas pràctic

Els transports de la venda realitzada a Sertex Ibèrica són de 240 € al nostre càrrec. Ho paguem en efectiu.

240

X _____________ xx/xx/xx ____________ (624) Transports a (570) Caixa 240

20

625 Primes d’assegurances

Són quantitats satisfetes en concepte de primes d’asse-gurances, tret de les referides a personal de l’empresa (vegeu el Cas pràctic 21).

5. Els comptes de gestió

5.4 Els comptes de despeses

Casos pràctics

Hem adquirit un element de transport i a la vegada hem negociat l’assegurança que puja a 1 500 €. El valor total de la compra del vehicle i de l’assegurança és de 35 000 €. Girem un xec per pagar l’assegurança i la resta queda pendent de pagar en dos anys.

El banc ens ha facturat 70 € pel manteniment de les tar-getes de crèdit, quantitat que ens ha descomptat del compte corrent.

Hem deixat a deure a quinze dies l’import de la campa-nya publicitària que ens ha realitzat l’empresa Odilvy i Gerter, SA per valor de 37 000 €.

Hem pagat les despeses d’aigua, 300 €, i llum, 230 €, que estaven domiciliades al Bancsaler.

Un comercial de l’empresa ens presenta els rebuts corres-ponents a les despeses de transport (taxi i tren) per valor de 360 €. Paguem en efectiu.

El rebut de la contribució urbana és de 1 240 €, que paguem a través del compte corrent.

S’abona pel banc la nòmina del personal: • Una nòmina de 15 000 €

• Una quota empresarial de 4 000 € de Seguretat Social

• Una quota del treballador de 2 000 € de Seguretat Social • 3 000 € d’IRPF 15 000 4 000 X _________ xx/xx/xx _________ (640) Sous i salaris (642) Seguretat Social a càrrec de l’empresa a (476) Org. de la SS, creditors a (475) HP creditora per conceptes fiscals a (572) Bancs, c/c 6 000 3 000 10 000

27

1 240 X __________ xx/xx/xx __________ (631) Altres tributs a (572) Bancs, c/c 1 240

26

360

X __________ xx/xx/xx __________ (629) Altres serveis a (570) Caixa 360

25

530 X __________ xx/xx/xx __________ (628) Subministr. a (572) Bancs, c/c 530

24

37 000 X _________ xx/xx/xx _________ (627) Publicitat, propaganda i relacions públiques a (410) Creditors 37 000

23

70 X __________ xx/xx/xx __________ (626) Serveis bancaris i similars a (572) Bancs, c/c 70

22

1 500 33 500 X _________ xx/xx/xx _________ (625) Primes d’assegurances (228) Elements de transport a (572) Bancs, c/c a (173) Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini 1 500 33 500

21

Financeres 662 Interessos de deutes

És l’import dels interessos dels préstecs rebuts i altres deutes pendents d’amortitzar o de retornar (vegeu el Cas pràctic 28).

665 Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge

Són els interessos que cal satisfer en les operacions de descompte de lletres i altres efectes comercials (vegeu el Cas pràctic 29).

5. Els comptes de gestió

5.4 Els comptes de despeses

Excepcions

A continuació indicarem un seguit de situacions comp-tables on apareixen comptes del grup 7 que, malgrat ser un grup reservat per a ingressos, conté comptes que representen despeses per a l’empresa.

706 Descomptes sobre vendes per pagament immediat

Són els descomptes i les operacions semblants conce-dits als clients de l’empresa per pagament immediat. Poden ser inclosos en factura o no inclosos en factura. Si el descompte està inclòs en factura, sigui quin en sigui el motiu, es considera una disminució del valor de la venda realitzada (vegeu el Cas pràctic 30a). Si el descompte no s’inclou en factura, minora directa-ment el compte del deute (vegeu el Cas pràctic 30b).

Casos pràctics

El banc abona els interessos del préstec a curt termini per valor de 250 €.

El banc ens factura 120 €, en concepte d’interessos bancaris, per haver cobrat un efecte abans del termini mitjançant la seva mediació. 120 X _____________ xx/xx/xx ____________ (664) Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge a (572) Bancs, c/c 120

29

250 X _____________ xx/xx/xx ____________ (662) Interessos de deutes a (572) Bancs, c/c 250

28

708 Devolucions de vendes i operacions similars

Són les remeses tornades pels clients, normalment per l’incompliment de les condicions de la comanda. També hi comptabilitzem les operacions i els descomptes similars originats per aquesta mateixa causa que són pos-teriors a l’emissió de la factura (vegeu el Cas pràctic 31).

709 Ràpels sobre vendes

Són descomptes, bonificacions i operacions similars basades en el fet d’haver assolit un determinat volum de comandes (vegeu el Cas pràctic 32).

No previstes

678 Despeses excepcionals

Són les pèrdues i les despeses de quantia significativa que no s’han de considerar periòdiques en avaluar els resultats futurs de l’empresa.

Fig. 5.1. Els descomptes s’han de comptabilitzar

5. Els comptes de gestió

5.4 Els comptes de despeses

Casos pràctics

a) Fem una venda al comptat per valor de 3600 € i

apli-quem un descompte per pagament immediat en factura de 100 €.

b) Un client abona el deute que tenia pendent amb un

xec, que ingressem en un compte corrent. El deute és de 250 €, però li concedim un descompte per pagament immediat de 50 €.

Ens retornen, perquè no estan en condicions, mercade-ries valorades en 300 € que havíem venut fa quinze dies i que encara estaven pendents de cobrament. Ho des-comptem del deute dels clients.

Concedim al nostre client Sr. Remal 300 € com a des-compte per volum per haver assolit unes comandes durant aquest mes de 5 000 €. L’hi descomptem del seu deute.

S’ha produït un curtcircuit al magatzem i s’han cremat mercaderies sense assegurar per valor de 1 000 €.

Amortitzem l’immobilitzat material a raó del 10 % del seu valor (10 000 €). 1 000 X __________ xx/xx/xx __________ (682) Amortització immobilitzat material a (282) Amortització ac. immobilitzat material 1 000

34

1 000 X __________ xx/xx/xx __________ (678) Despeses excepcionals a (300) Exist. de merc. 1 000

33

300 X __________ xx/xx/xx __________ (709) Ràpels sobre vendes a (430) Clients 300

32

300 X __________ xx/xx/xx __________ (708) Devol. vendes

i operacions similars a (430) Clients 300

31

200 50 X __________ xx/xx/xx __________ (572) Bancs, c/c (706) Dte. s/v per

pagament immediat a (430) Clients 250 3 500

X __________ xx/xx/xx __________ (572) Bancs, c/c

a (700) Vendes (valor de la venda – descompte aplicat)

3 500

30

Normalment, es consideren així les despeses que s’ori-ginen per fets o transaccions que compleixen les dues condicions següents:

a) No han de formar part de les activitats ordinàries i típiques de l’empresa.

b) Normalment, no s’espera que es produeixin. Vegeu el Cas pràctic 33.

Per amortitzacions

681/682 Amortització de l’immobilitzat intangible i immobilitzat material

És l’expressió de la depreciació sistemàtica anual efec-tiva experimentada per l’immobilitzat material i imma-terial per la seva aplicació al procés productiu. Compta-bilitza, doncs, la pèrdua de valor de l’immobilitzat de l’empresa (vegeu el Cas pràctic 34).

5. Els comptes de gestió

Activitats

Activitats

A partir de la llista de comptes d’aquesta unitat o bé del PGC, indica quins comptes es podrien utilit-zar per comptabilitutilit-zar els supòsits següents:

• Assegurança de vehicles

• Pagament pel transport d’una mercaderia com-prada

• Telèfon, fax, Internet

• Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

• Lloguer d’una maquinària per a ús de l’empresa • Rebut de l’aigua

• Impost de circulació de vehicles • Quota patronal de la Seguretat Social • Depreciació experimentada per les màquines • Anuncis a la premsa i a la ràdio

• Despeses d’assessoria i notari • Pèrdues originades per un incendi • Remuneracions mensuals del personal • Lloguer d’un pis per a oficines de l’empresa • Electricitat i gas

• Descompte d’un proveïdor per pagar abans de temps

• Interessos a favor de l’empresa per préstecs concedits

• Manteniment dels equips informàtics

• Cobrament per cedir la utilització de la marca per part d’una altra empresa

• Cobrament pel lloguer d’un local de propietat • Cobrament per la venda d’unes mercaderies • Cobrament pel servei del menjador de l’empresa

per al personal

• Realització eventual d’un servei a una empresa • Concessió d’un descompte als clients per pagar

abans de temps

• Presentació per part d’una comercial de l’em-presa d’uns rebuts de taxi perquè els hi siguin abonats

Una empresa acabada de constituir duu a terme els moviments comptables següents (atenció: per de-fecte, els pagaments es fan amb un xec contra el compte corrent):

1. S’inicia l’activitat comercial de l’empresa amb l’aportació per part de l’empresària de 25 000 € en el compte corrent.

2. Lloga un local i el primer mes paga 1 000 €. 3. Compra mercaderies per valor de 8 000 € a

crèdit per pagar en tres mesos.

4. Retira 500 € del compte corrent per tenir efectiu.

5. Contracta un treballador al qual pagarà men-sualment 1 300 €.

6. Contracta el servei de llum, aigua i gas; paga pels serveis de contractació 300 €, 150 € i 120 €, respectivament.

7. Contracta els serveis d’una companyia telefò-nica per valor de 300 €.

8. Paga el deute que té per l’assentament 3; li fan un descompte del 10 % per pagar abans del venciment del deute.

9. Paga 120 € perquè li facin una revisió de les canalitzacions de l’aigua.

10. Rep una factura per serveis de neteja realit-zats durant el primer mes de 300 €. Els deixa a deure parcialment i en paga 120 €.

11. Paga el sou del mes al treballador.

12. Fa una transferència bancària per pagar el deute pendent de l’assentament 10; el banc li carrega 20 € per comissions.

a) Fes els assentaments de diari (sistema americà).

2

1

5. Els comptes de gestió

Activitats

Activitats

b) Comptabilitza el llibre major (utilitza el sistema de T).

c) Elabora el balanç de comprovació. Fes una llista dels comptes d’ingressos i despeses que han sortit a l’activitat anterior i calcula si l’em-presa hauria obtingut fins aleshores pèrdues o guanys (no és necessari utilitzar el compte Resul-tats de l’exercici, ja que encara no l’hem introduït). A partir del balanç de comprovació de l’activitat 2, reobre la comptabilitat tenint en compte les ope-racions següents (els pagaments es fan amb un xec):

1. Demana un préstec al banc, que li és conce-dit, per valor de 20 000 € i ho ingressa en un compte.

2. Paga 2 000 € per anunciar l’empresa en unes tanques al carrer.

3. Compra mercaderies per valor de 8 000 €, que paga el 20 % al comptat amb un xec i la resta es compromet a fer-ho en dos mesos. 4. Ven mercaderies per 10 000 €, que cobra al

comptat amb un descompte del 12 %.

5. Compra un ordinador a crèdit valorat en 2 300 €. Pagarà en divuit mesos.

6. Contracta una assegurança per a l’ordinador adquirit, amb una prima de 340 € anuals per pagar trimestralment. En paga el primer tri-mestre.

7. Paga interessos per valor de 190 €, relacionats amb el préstec sol·licitat anteriorment, corresponents al mes en curs.

8. Ha trobat a la caixa de l’empresa 200 € falsos.

9. Compra una màquina per a la producció per valor de 1 230 €. En paga el 10 % amb un xec i deixa a deure la resta a tres mesos.

10. Ven mercaderies per 1 300 €, dels quals li dei-xen a deure la totalitat.

a) Fes l’assentament d’obertura.

b) Comptabilitza el llibre diari (model italià). c) Comptabilitza el llibre major (model real). d) Elabora el balanç de comprovació. e) Calcula quin ha estat el resultat

obtin-gut per l’empresa comptabilitzant el total d’ingressos i de despeses.

Amb la finalitat d’adquirir pràctica comptable d’as-sentaments, comptabilitza mitjançant el mètode que vulguis (l’americà o l’italià) el llibre diari d’una empresa a partir de les operacions comptables que tens a continuació. No cal que traspassis els comp-tes al llibre major.

1. Compra a crèdit un camió per valor de 50 000 €. 2. Ven gènere al comptat per 200 €.

3. Compra gènere per 500 € i accepta una lletra de pagament.

4. Paga el lloguer d’un local per 530 €.

5. Paga a través del compte corrent bancari des-peses d’electricitat per 50 €.

6. Paga 300 € als proveïdors amb un xec. 7. Compra un local per 120 000 €, dels quals

paga 5 000 € amb un xec i la resta al cap d’un mes.

5

4

5. Els comptes de gestió

Activitats

Activitats

8. Per despeses de transport paga la quantitat de 50 € en efectiu.

9. Ingressa en el compte corrent bancari 20 € en efectiu.

10. Paga per despeses de publicació d’un anunci al diari 200 € amb un xec.

11. Retira del compte corrent bancari 500 € per tenir efectiu.

12. Paga una lletra per 1 000 € amb càrrec al compte corrent.

13. Compra mobles que pagarà en tres mesos per 5 000 €.

14. Les despeses corresponents a la revisió i el manteniment d’una màquina pugen a 1 500 €, que no paga en el mateix moment de presen-tar la factura.

15. Paga al personal 5 100 € amb un xec.

16. Ven mercaderies per 1 600 €, dels quals cobra 1 300 € en efectiu i la resta a 30 dies. 17. Paga 220 € per despeses de llum, aigua i gas. 18. Retorna als proveïdors gèneres per 120 € que

estaven pendents de pagament. 19. Compra un terreny valorat en 50 000 €. 20. Sol·licita un préstec de 5 000 € que retornarà

en sis mesos.

21. Gira lletres per valor de 200 € als clients, que accepten.

22. Paga pel banc el rebut del compte del servidor d’Internet per valor de 120 €.

23. Accepta lletres als proveïdors per valor de 2 000 €.

24. El banc li cobra 20 € pel manteniment del compte corrent, que retira directament. 25. Paga el rebut de la contribució urbana per

valor de 124 €.

Una empresa acabada de constituir duu a terme durant els primers mesos les operacions següents:

1. S’inicia l’activitat de l’empresa amb l’aporta-ció per part de l’empresari de 150 000 € en el compte corrent.

2. Compra mercaderies per 8 000 €, dels quals paga el 50 % amb un xec i la resta a crèdit. 3. Sol·licita un préstec al banc per valor de

20 000 €, que retornarà en dos anys.

4. Paga 130 € en concepte d’interessos del prés-tec.

5. Ven gènere per valor de 2 000 € a crèdit. 6. El client anterior li paga el deute al comptat

abans del seu venciment. Li fa un descompte del 10 % per avançar el pagament.

7. El rebut de la companyia elèctrica puja a 200 €, que paga amb un xec.

8. Compra un ordinador per 3 300 € que pagarà en dos anys.

9. Subscriu una assegurança pel 60 % del valor de l’ordinador de l’assentament anterior com a prima. Paga amb un xec.

10. Un proveïdor ingressa en un compte corrent 200 € per un descompte per volum per haver assolit una quantitat pactada anteriorment.

6

5. Els comptes de gestió

Activitats

Activitats

11. Repara el ratolí de l’equip informàtic. L’import és de 40 €, que paga amb un xec.

12. Ven mercaderies per 3 400 €, dels quals paga al comptat en efectiu el 30 % i la resta a crèdit. 13. El client anterior li retorna mercaderies per valor

de 300 €, els quals li descompta del deute. 14. Amortitza (retorna) el 10 % del préstec que va

sol·licitar amb un xec.

15. Cobra del client de l’assentament 13 el total del deute que quedava pendent. Fa un des-compte per pagament immediat del 12 % i la resta la ingressa en un compte corrent.

a) Fes els assentaments de diari.

b) Comptabilitza el llibre major (real, no T). c) Elabora el balanç de comprovació. Deter-mina el total d’ingressos i de despeses de l’exercici.

Respon a les qüestions següents:

a) Quina diferència hi ha entre un ingrés per ob-tenció d’un benefici i un ingrés en un compte corrent?

b) Com actuen els comptes de gestió en general sobre el patrimoni de l’empresa?

c) Quin element patrimonial queda més afectat pels comptes de gestió i per què?

d) Posa cinc exemples de situacions que puguin comportar un benefici per a l’empresa i fes els assentaments corresponents.

e) Posa cinc exemples de situacions que impliquin una pèrdua per a l’empresa.

f) Ordena un balanç per masses patrimonials d’ac-tiu i passiu.

g) Inventa un assentament incorrecte i explica per què ho és.

h) Quin és l’objectiu del balanç de comprovació? i) Quina diferència hi ha entre un inventari i un

balanç de comprovació?

j) Per què s’utilitza el llibre major?

k) Quin és l’objecte del llibre diari? Quins sistemes coneixes?

l) Explica la diferència que hi ha entre el passiu exigible i el no exigible. Posa’n un exem-ple.

m) Quina diferència hi ha entre el compte de deu-tors i el compte de clients?

n) Quina diferència hi ha entre el compte de pro-veïdors i el compte de creditors?

o) Quin és l’objecte dels comptes d’ingressos i de despeses?