MARÇ - JUNY 2014 PROGRAMACIÓ ABONAMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES / h

AUDITORI MUNICIPAL DE VILA-REAL

MARÇ - JUNY 2014

1/03/14 FICCIÓ

29/03/14 JULIO CÉSAR

31/05/14 UN DÉU SALVATGE 7/06/14 DON JUAN

DUES SESSIONS

CADA FUNCIÓ: Tarifa general:

30 €

20.30 / 23.00 h

PROGRAMACIÓ

ABONAMENT

DE LES ARTS ESCÈNIQUES

RENOVACIONS

Del dimecres 5 de febrer fins al divendres 14 de febrer NOVES INSCRIPCIONS

Del dimarts 18 al dimarts 25 de febrer Horari d’atenció al públic

De dilluns a divendres, de 9.30 a 14.00 h i dimecres de 16.00 a 19.00 h

TARIFA GENERAL ABONAMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES: 30 €

Totes les funcions són a les 20.30 h ,1a sessió, i a les 23.00 h, la 2a sessió

Preus de les entrades individuals

Ficció: 10 € Julio César: 18 € Un Déu salvatge: 10 € Don Juan Tenorio: 10 €

TARIFES REDUÏDES ABONAMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES

A les persones que presenten les circumstàncies o situacions jurídiques següents se’ls aplicaran les tarifes reduïdes *

1 / Carnet Jove 27,00 €

2/ Majors de 65 anys 27,00 €

3/ Desocupats de llarga duració (superior a 2 anys) 22,50 € 4/ Discapacitats amb grau igual o superior al 33% 22,50 € 5/ Alumnes de l’Escola Municipal de Teatre i Dansa i estudiants del

batxillerat d’Arts Escèniques 22,50 €

6/ Víctimes de violència de gènere incloses en un programa d’ajuda o rehabilitació a proposta de Serveis Socials de l’Ajuntament de

Vila-real 0 €

7/ Persones incloses en un programa d’ajuda, rehabilitació o reinserció social, a proposta de Serveis Socials de l’Ajuntament de

Vila-real 0 €

* Amb caràcter previ al lliurament de l’abonament s’ha d’adjuntar fotocòpia compul- sada de la documentació següent d’acord amb la circumstància o situació que dóna dret a l’aplicació de la tarifa reduïda:

1/ Fotocòpia compulsada del Carnet Jove vigent.

2/ Fotocòpia compulsada del DNI o document equivalent d’identificació en el supòsit de persones que no tinguen la nacionalitat espanyola, o que s’acredite tenir complits els 65 anys en el moment de l’abonament.

3/ Fotocòpia compulsada del certificat acreditatiu de la situació de desocupació amb una duració superior als dos anys vigent en la data de formalització de l’abonament, expedit pel Servei Valencià d’Ocupació i Formació (SERVEF).

4/ Fotocòpia compulsada del certificat acreditatiu del grau de minusvalidesa expedit pel Centre de Valoració i Orientació de Discapacitats de la Conselleria de Benestar Social o el certificat de reconeixement d’incapacitat permanent total o absoluta expedit per l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

5/ Certificat expedit per la Secretaria de l’institut en què s’acredite que s’està cursant el batxillerat d’Arts Escèniques o certificat expedit pel representant legal de l’empresa adjudicatària del contracte del servei de direcció i gestió del l’Escola Municipal de Teatre en què s’acredite estar matriculat en aquesta.

6/ Informe del funcionari/ària responsable de Serveis Socials que justifique que l’abonament d’arts escèniques constitueix una mesura terapèutica necessària en el programa d’ajuda o rehabilitació i es proposa, atenent la situació econòmica de la víctima de maltractament, que li siga facilitat l’abonament amb aplicació de la tarifa reduïda establida a aquest efecte.

7/ Informe del funcionari/ària responsable de Serveis Socials que justifique que l’abonament d’arts escèniques constitueix una mesura terapèutica necessària en el programa d’ajuda, rehabilitació o reinserció i es proposa, atenent la situació econòmica de la persona beneficiària del programa, que li siga facilitat l’abonament amb aplicació de la tarifa reduïda establida a aquest efecte.

En el cas que concórreguen en la mateixa persona més d’una de les circumstàncies o situacions anteriorment descrites, les reduccions no són acumulables.

IMPRESCINDIBLE APORTAR FOTOCÒPIES DE LA DOCUMENTACIÓ.

FICCIÓ / 1 DE MARÇ

De vegades, gaudint d’una ficció, siga llegint una novel·la, veient una pel·lícula o una obra de teatre, he tingut la sensació que estaven contant una part de la meua vida. Una part secreta, privada, que de sobte es feia pública amb les paraules, els cossos, la veu i la problemàtica d’uns personatges de ficció que, a priori, res tenien a veure amb mi.

Aquest és un dels poders de la ficció, posar-nos al davant un mirall deformat per mostrar-nos els nostres desitjos cobejats, el que som, el que sentim i, fins i tot, allò en què ens podem arribar a convertir en el futur. En definitiva, mostrar-nos la nostra ànima i fer-nos reaccionar. Perquè aquest, entenc, és el sentit últim de la ficció, fer-nos entendre que la història, la nostra història, comença cada vega- da que algú ens mira, ens agafa de la mà o ens desitja bon dia.

Carles Alberola

FITXA ARTÍSTICA

De Carles Alberola i Pasqual Alapont Intèrpret: Carles Alberola

Direcció: Carles Alberola

Ajudant de direcció: Pasqual Alapont Espai escènic: Montse Amenós Il·luminació: Ximo Olcina Cartell: Manuel Boix Grafisme: Víctor Gimeno Foto cartell: Merche Román Disseny gràfic: Jesús Huguet Vídeo: Defoto / Pedro Sabín Reportatge fotogràfic: Jordi Pla Cap tècnic: Marcos Orbegozo Administració: Techus Gómez Gerència: Joan Carles Dauder Coordinació gira: Virginia Cordero Producció: Toni Benavent

Agraïments: Ximo Puig, Abel Guarinos, José Sáiz, Tristán Esparza

JULIO CéSAR / 29 DE MARÇ

Va caure Julio César, polític i militar romà, va viure i va morir fa més de dos mil anys. No obstant això, la controvèrsia sobre les circumstàncies de la seua mort ha arribat fins avui amb una nitidesa sorprenent. Gran part de la seua popularitat li la devem sens dubte a William Shakespeare qui, a principis del segle XVII, ja va intuir que darrere d’aquell nom s’amagava un personatge amb majúscules i una història d’ideals i traïcions de primera categoria.

Així doncs, ens trobem davant dels pilars fonamentals de la política i de la cultura universal, convertits ja en mites que ací apareixen com un tàndem indissoluble:

Julio César i William Shakespeare.

Si el primer es va caracteritzar per les seues llums i ombres, pel seu caràcter imprevisible i la seua tècnica militar irrefutable, el segon es va caracteritzar per convertir en or (or literari, clar està) tot el que tocava, inclosa la història del nostre protagonista. Podem afirmar sense ser pedants que Shakespeare no va inventar res. No obstant això, va saber aconseguir un vol poètic i dramàtic mai conegut fins aleshores (i potser mai superat…) a través de la reinterpretació de materials biogràfics ja existents.

Dir que Julio César és una obra de gran actualitat resulta una obvietat, ja que totes les obres dels grans genis en general, i de Shakespeare en particular, ho són per definició.

Per a mi la grandesa d’aquesta obra resideix en què Shakespeare no resol el dubte de si va estar justificada o no la mort de César, de si això va ser un acte de justícia o un vil assassinat. Això és un treball que deixa a cada espectador perquè aquest ho resolga individualment amb els seus principis d’idees.

A més a més, m’agradaria posar l’èmfasi del nostre muntatge en la paraula, en la seua força poètica i evocadora, i de manera molt especial, en la seua capacitat potencial per a modificar l’ànim i alterar la conducta d’aquells que les escolten.

Per tot això, crec fermament en l’oportunitat i conveniència de revisitar la història de Julio César, en un moment clar de banalització del llenguatge i de pèrdua de valor de les paraules i, per tant, de les idees.

FITXA ARTÍSTICA

Traducció: Ángel Luís Pujante Direcció i escenografia: Paco Azorín Audiovisual: Pedro Chamizo Disseny de vestuari: Paloma Bomé Disseny il·luminació: Pedro Yagüe Espai sonor: Orestes Gas

Ajudant de direcció: Nieves Pérez-Abad Ajudant escenografia: Juan

S. Domínguez

Fotografia: David Ruano

REPARTIMENT

Mario Gas com a Julio César

Sergio Peris-Mencheta com a Marco Antonio Tristán Ulloa com a Bruto

José Luis Alcobendas com a Casio Agus Ruiz com a Casca

Pao Cólera com a Decio Carlos Martos com a Metelo Pedro Chamizo com a Octavio

Dos matrimonis, adults i civilitzats, es troben per resoldre un incident protago- nitzat pels seus fills d’onze anys: u d’ells li ha partit dues dents a l’altre en una baralla en un parc. Res que uns pares no puguen resoldre.

Un déu salvatge és una intel·ligent comèdia on els quatre actors interpreten a quatre adults ponderats i reflexius que, a poc a poc, van transformant-se en autèntics salvatges. Amb aquest senzill argument, Yasmina Reza composa una sàtira de la parella i de la relació amb els fills i disecciona amb gran sentit de l’humor la societat contemporània, de vegades atrapada en un desig de correc- ció política.

Yasmina Reza és una gran autora reconeguda a mundialment. La majoria dels seus textos s’han estrenat a ciutats com Madrid, Barcelona, Paris, Berlín, Nova York, Buenos Aires i una llarga llista que s’estén per multitud de països, idiomes i cultures diferents.

Un déu salvatge presenta el seu univers, el mateix que va captivar el públic en Art. Aquesta obra ha aconseguit un enorme èxit internacional, ha estat traduïda a més de 35 idiomes i ha estat portada al cinema per Roman Polanski.

A partir del 18 de setembre al Teatre Talia de València podrem veure per prime- ra vegada a València Un déu salvatge interpretat en valencià.

FITXA ARTÍSTICA

Text: Yasmina Reza Versió: Jordi Garcerán Direcció: Carles Sanjaime Repartiment:

Pilar Almeria Impar canet Jaime Linares Pep Ricart

Disseny d’escenografia: Xavo Jiménez Disseny d’il·luminació: Javier Quintanilla Dissseny de vestuari: Jaume Pérez Disseny de maquillatge: Mercedes Luján Disseny gràfic: Fernando Cervera Fotografia: Laia Cárdenas

Realització d’escenografia: Los reyes del mambo Producció executiva: Paula Esquembre

Producció: Olimpia Metropolitana, S.A.

UN DéU SALVATGE / 31 DE MAIG

DON JUAN / 7 DE JUNY

Després de l’èxit de Hamlet i Tartuf, el Centre Dramàtic Vila-real prossegueix amb la seua línia de produir teatre clàssic immortal, donant mostres inequívoques que en la nostra ciutat podem crear espectacles teatrals de gran format i altíssim nivell artístic. Aquesta vegada, s’ha optat pel Don Juan (El Burlador de Sevilla), obra creada cap al 1616 per Tirso de Molina, un dels dramaturgs més emblemàtics del teatre universal.

Hi ha molt pocs personatges en tota la història de la literatura que amb el pas del temps han aconseguit l’aura d’un mite. Si analitzem la immensa literatura del Segle d’Or, a part del Don Quijote, trobarem només un personatge més que ha deixat empremta en quasi totes les cultures del planeta: Don Juan. No hi ha ningú en el món que desconega qui és i què ha fet. La grandesa de la història que ha plasmat Tirso de Molina ha trascendit els anys i ha conquistat la gent perquè tots en ella, des del primer moment, han reconegut la rebel·lia de l’home que es va burlar de la mort i de Déu conquistant les dones. Potser no siga un exemple que s’ha de seguir però és un encantador nat que, a pesar de tots els seus defectes, aconsegueix enamorar-nos avui igual que fa segles.

Hadi Kurich

Director del Centre Dramàtic Vila-real

Disseny: yinsenstudio.com

EDITA I COORDINA

Regidoria de Cultura Av. La Murà, 1 • 12540 Vila-real Tel. 964 547 200 • auditori@ajvila-real.es

COL·LABORA

Normalització Lingüística i Tradicions

de dilluns a divendres, de 9.30 a 14.00 h

dimecres de 16.00 a 19.00 h

MéS INFORMACIÓ

www.facebook.com/CulturaVilareal twitter.com/culturavilareal

cultura.vila-real.es

L’organització es reserva el dret d’alterar la programació.