Energy Control. Una experiència preventiva

EnErgy Control. Una ExpEriènCia prEvEntiva En El món dE lEs drogUEs; EfiCàCiEs i paradoxEs

Pep Cura – [email protected]

Tècnic de prevenció de drogues de l’entitat i antropòleg

Energy Control és una entitat que es dedica a la reducció de riscos (RdR) associats al consum de drogues. Està formada per un col·lectiu de persones que, independentment del consum que en fan, se senten interessades a aportar una informació objectiva, real i pragmàtica sobre drogues, i oferir una acció preventiva que empatitzi més amb les necessitats de la gent jove i amb les dels nostres temps. Veurem com han estat aquests onze anys de trajectòria preventiva, quina relació s’estableix amb l’Administració i si aquest model és sostenible per afrontar els nous reptes del futur.

prEsEntaCió i introdUCCió

Sóc Pep Cura, membre participant d’Energy Control, un col·lectiu de persones

que reunides associativament compartim una afinitat per les drogues com a

objecte d’estudi i activitat pluridisciplinària. També compartim l’interès d’aportar

a la gent jove informació pragmàtica, objectiva, realista i contrastada sobre

drogues en els espais de festa. El nostre enfocament es resumiria en l’aplicació

de la reducció de riscos treballant des d’una perspectiva de la gestió de riscos i

plaers. És a dir, partir de la idea droga = plaer per entendre que droga = plaer +

risc i acabar concloent que –risc = +plaer (Rovira i Hidalgo, 2003).

El naixEmEnt d’Un projECtE

Els programes de reducció de riscos associats al consum de drogues poden entendre’s com una continuació lògica dels programes de reducció de riscos i danys associats a l’ús d’heroïna per via parenteral. Aquests últims, encara que es van anar gestant al final dels setanta al Regne Unit i als Països Baixos, es consolidaren definitivament al principi dels vuitanta amb l’objectiu principal de tallar l’expansió de la sida (Berridge, V., 2004). Aquestes iniciatives embrionàries partien del reconeixement de l’existència d’usuaris que no es podia persuadir perquè n’abandonessin el consum, de manera que eren impermeables als programes imperants fins al moment, basats en l’única idea de l’abstinència.

Això significava mantenir fora de la xarxa de dispositius assistencials bona part de la població consumidora, fet que no resultava lògic, operatiu ni admissible moralment. Es va optar per desenvolupar estratègies i intervencions encaminades a reduir els problemes associats al consum i al dany que per al mateix usuari i per als altres podien derivar de l’ús de drogues. Amb aquesta filosofia van anar sorgint els primers programes d’intercanvi de xeringues, els de manteniment amb metadona i altres agonistes opiacis, els programes d’atenció sociosanitària i els de sexe(s) segur, que al final dels vuitanta i noranta van acabar per implementar- se a la majoria de països europeus.

Una vegada obert aquest camí hi va haver qui de manera lògica va plantejar- se si aquests mateixos enfocaments no serien igualment aplicables al consum d’altres substàncies psicoactives.

L’impuls inicial es va fer des d’associacions d’usuaris de drogues, que començaren a oferir informació per Internet i als mateixos espais de consum (Fromberg, E., 1998), i va coincidir precisament amb l’extensió del consum d’èxtasi per tot Europa i la successió de reaccions adverses (alarma social) i morts per problemes com la hiponatrèmia, o el cop de calor, o els problemes relacionats amb l’adulteració.

iniCiativEs i programEs dE rdr En Entorns rECrEatiUs a Espanya D’aquesta manera va ser com el 1995 van arribar les primeres campanyes de RdR a Espanya en entorns recreatius iniciades per la Junta d’Andalusia amb

“Atención pastillas” i “Una copa?” o amb posteriors “Porros” i “Pasa de la raya”, totes elles bastant tímides i encara molt ancorades a l’enfocament abstinencial, com queda manifest en l’últim títol: “Pasa de la raya”. No obstant això, és cert que els correspon el primer pas a oferir quelcom més que el NO.

El 1997 va sorgir a Barcelona el grup Energy Control, que es defineix com “un

col·lectiu de persones que, independentment de si en consumeixen o no, se

senten preocupades per l’ús de drogues en espais lúdics de joves. Com que estem

implicats en la mateixa escena de diversió, oferim informació veraç i objectiva, amb

el fi de disminuir els riscos del consum”. En aquell mateix any, sorgí al País Basc el

col·lectiu Ailaket!, definit com “associació d’usuaris de drogues”. Entre les seves primeres intervencions figura la distribució de tests colorimètrics de la marca EZ TEST, fins aleshores no comercialitzats al mercat espanyol (Barriuso, M., 2003).

Al principi dels noranta, es va consolidar l’associació ARSEC a Catalunya, de les primeres associacions de cànnabis, i el 1999 sorgí també al País Basc l’associació Kalamudia de consumidors de cànnabis. L’any 2000 a diversos municipis de la mateixa comunitat autònoma es desenvolupà el programa Millenium, coordinat per Hazcunde, que oferia informació i assessorament sobre reducció de riscos, així com una zona d’anàlisis (testing). No obstant això, al País Basc el primer programa d’intervenció realment estructurat fou el Sintetik, finançat el 2001 per la Secretaria de Drogodependències del País Basc i coordinat per Hazkunde (Barriuso, M., 2003).

A partir d’aleshores, Energy Control va anar creant diferents seus en diversos punts de la geografia espanyola (Madrid, Balears, Andalusia), alhora que altres associacions van iniciar altres programes amb una filosofia similar, o almenys amb determinats punts en comú (Hegoak a Navarra, Club de Nit a les Balears, Zona Clave i Xaregu a Astúries, Controla Club a València, Procambio i ACP a Andalusia, Exeo a Castella i Lleó, Lama a Múrcia, Alborada a Galícia, Som Nit a Catalunya, etc.). Alhora, algun d’aquests grups va entrar a formar part de la xarxa Europea Basics d’associacions de reducció de riscos en entorns d’oci nocturn.

D’altra banda, segons figura en la Memòria de l’any 2000 del PND, els plans autonòmics, que són els que destinen i/o gestionen la quasi totalitat de la partida econòmica destinada a atenció i prevenció, distribuïren un 15% de la seva partida pressupostària en prevenció, un 74,9% en assistència i reinserció i la resta (0,1%) en coordinació institucional, investigació, documentació i publicacions. Per tant, quan es fa una valoració de la realitat dels programes que hi ha en prevenció (com la que es pretén fer en aquest treball), tot i que el públic destinatari són els adolescents i joves, es constata que el model preventiu d’intervenció, en la immensa majoria dels casos, és d’orientació “alliçonadora”

i orientada a l’abstinència.

Energy Control: una experiència alternativa al discurs hegemònic preventiu El model d’intervenció estatal ha adoptat una estratègia d’oposició frontal d’ençà que les polítiques públiques i sanitàries del nostre país van integrar el consum de drogues com un factor de risc social i sanitari (anys setanta). Una lluita antidrogues que al llarg de trenta o quaranta anys ha anat consolidant un discurs hegemònic basat en el prohibicionisme que busca objectius centrats en l’abstencionisme.

Les campanyes preventives que deriven d’aquestes polítiques tendeixen a

treballar a partir de la idea de la por. Una por que se sustenta en l’augment de

la percepció de risc en els consums (generalment de manera desproporcionada

a ulls del qui ja és consumidor), amb l’objectiu de dissuadir el consumidor, estigmatitzant el consum de drogues. Si bé és cert que aquestes campanyes preventives i el discurs prohibicionista tenen una eficàcia quant al compliment dels seus objectius abstèmics en uns segments de població grans (sobretot els més joves), també és cert que “no arriben” a aquells segments de població considerats de més risc, com ho són la població ja consumidora.

El fet de prestar atenció a aquests segments de població des d’un punt de vista sociosanitari significa un pas important en les polítiques d’intervenció estatals.

Tot i això, aquestes entren en una contradicció interna, ja que accepten un canvi de paradigma en què l’objectiu principal de l’abstenció queda rebaixat per un altre, que és la reducció de riscos.

Les campanyes preventives enfocades des de la reducció de riscos no fomenten la por, sinó la reflexió, la capacitat de decisió i la responsabilitat individual i col·lectiva. A partir d’un discurs neutre s’espera que la persona, usuària o no, ajusti la seva percepció de risc sobre la base d’aquesta informació i la seva experiència. Aquestes campanyes esperen que la persona pugui gaudir dels plaers varis que l’oci i les drogues en general li poden oferir i alhora reduir els aspectes negatius o perjudicials que l’oci o el consum poden fer a la seva salut, al seu entorn relacional, laboral, acadèmic etc. Així doncs, podríem dir que una estratègia preventiva està basada en la persuasió i l’altra (la RdR) està basada en l’educació.

Exemples de campanyes preventives la gestió dels plaers i els riscos

Sembla obvi que les persones obtenen beneficis del consum que fan, atès que d’una banda les qualitats farmacològiques de les substàncies propicien l’experimentació d’efectes que són valorats com a positius pels seus consumidors, i de l’altra, la funcionalitat de certs consums fa que també es confereixi un valor positiu a l’experiència, fet que explica, en part, el seu origen i manteniment.

Després de dècades en què el consum de drogues s’ha vist com el producte

d’una malaltia o d’una desviació, el model de gestió de riscos i plaers (Rovira

i Hidalgo, 2003) proposa encarar el fenomen com una activitat que pot resultar

arriscada i plaent, de la mateixa manera que resulten arriscades i plaents altres

activitats humanes com el sexe, la conducció, els esports de risc, la ingesta

d’aliments, etc. En l’àmbit dels consums recreatius, dos factors es destaquen

com a més importants: el plaer (o les oportunitats de plaer) i el dany (o el risc

de patir-lo). La relació entre aquests dos aspectes serà el camí per oferir una

informació realista i veraç al consumidor, un pas fonamental per estructurar unes

mesures preventives efectives.

Exemples infolines

Energy Control per àrees; evolucions...

EC Sortides EC Medi educatiu EC Anàlisis

EC Noves tecnologies

EC Orientació i assessorament

EC Assessorament institucional (plans municipals) Energy Control, eficàcies i paradoxes

Dins la trajectòria de més de deu anys en la reducció de riscos, tenim una perspectiva de nosaltres mateixos i de la tasca efectuada que es pot separar entre eficàcies i paradoxes (a ampliar...):

Eficàcies:

Tenim una percepció que la tasca és útil i eficaç per elements qualitatius

• en què generalment s’avaluen els graus de satisfacció de l’usuari. És a dir, que fins fa relativament poc, no teníem elements empírics per començar a conèixer l’eficàcia real de la nostra tasca i del nostre discurs.

Constatem un augment significatiu del nombre d’usuaris del servei d’anàlisi.

• Respon tant a un augment de l’adulteració de certes “drogues populars”

com a una confiança en la informació derivada del servei d’anàlisi.

Paradoxes:

Com a ONG depenem en el 100% de les subvencions de l’Administració i

• de les seves demandes! Estem suplint una tasca que hauria de ser pròpia de l’Administració? Tindria el mateix sentit la nostra feina si fos un organisme institucional? És capaç l’Administració de subvencionar-nos però no d’integrar el discurs de la RdR?

rEfErènCiEs bibliogràfiqUEs

BERRIDGE, V. “Minimización del daño y salud pública: Una perspectiva

• histórica”. A: Heather, Nick; Wodak, Alex; Nadelman, Ethan; O’Hare, Pat. La cultura de las drogas en la sociedad del riesgo. Barcelona: Publicacions Grup Igia, 2004, p. 49-56.

ROVIRA, J. “La redención del No”.

• Interzona. Revista de Cultura y Drogas

núm. 3, 2003.

FROMBERG, E. “Programación de reducción de daños en el uso-abuso de

• MDMA”. A: Bobes, J. Masson. Éxtasis (MDMA): Un abordaje comprehensivo.

Barcelona, 1998, p. 213-228.