3. ELS RESULTATS: CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS I NO USUARIS D’INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS

39  Download (0)

Full text

(1)

3. ELS RESULTATS:

CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS I NO USUARIS

D’INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS

Aquest apartat té com objectiu explicar quin és el perfil social i cultural dels enquestats. S'ha de tenir en compte que els aspectes sociodemogràfics com l’edat, el sexe, la distribució per districtes, i el fet de ser usuari o no, van ser, com ja s'ha vist a l’apartat de metodologia, controlats en el disseny de la mostra. Com a recordatori cal dir que el 53% dels enquestats són dones i el 47% homes, i que el 58% són practicants d'esport i per tant el 42% no en practica. Perfil social, cultural i laboral

(Fitxa del perfil, P21, P22, P23, P24 i P25)

A continuació es comentaran els aspectes socials, culturals i laborals dels usuaris i no usuaris enquestats. Pel que fa a la situació laboral dels enquestats, gairebé la meitat (49%) tenen una feina remunerada i un 6% l’estan buscant, el 24% són jubilats o pensionistes, el 14% són estudiants i el 7% són mestresses de casa.

Pel que fa a la situació laboral dels entrevistats, les diferències de gènere que es poden apreciar són les mateixes que podem trobar a la societat catalana. Els homes actius superen amb escreix les dones, el 60% dels homes enfront del 49'5% de les dones. Així, hi ha més dones que es dediquen a tasques de la llar (13%), que homes (0'3%).

Situació laboral * Sexe % de Sexe 53,2% 39,0% 45,6% 2,1% 4,0% 3,1% 4,5% 6,5% 5,6% ,3% 13,1% 7,1% 24,1% 23,4% 23,7% 14,4% 12,9% 13,6% 1,1% ,5% ,7% ,3% ,7% ,5% 100,0% 100,0% 100,0% Va treballar en una feina

remunerada

No ha treballat durant la setmana passada però té feina No ha treballat però busca feina Mestressa de casa Jubilat/da o pensionista Estudiant Incapacitat/da Altres inactius Situació laboral Total Home Dona Sexe Total

A les persones enquestades també se'ls ha preguntat sobre el nivell màxim d'estudis acabats. En general es pot veure que els enquestats tenen una formació bastant alta, el 30% té estudis superiors, el 39% secundaris, el 26% té estudis primaris i només el 5% no ha acabat els estudis primaris.

A la taula següent s’observa una correlació entre el nivell de formació i l’edat, ja sigui perquè aquestes persones encara s’estan formant o per motius generacionals. Són sobretot les persones més grans de 64 anys les que tenen menys formació, i les que no han finalitzat els estudis primaris. Les persones que sí que han acabat els estudis primaris es concentren en la

(2)

franja d’edat entre 45 i els 64 anys, els més joves han acabat la secundària i estant cursant estudis universitaris i els adults d’edats compreses entre els 25 i 44, són els qui han completat la formació universitària. Aquest fet reflecteix l’evolució de la societat catalana pel que fa a la formació, ja que amb els pas del temps els barcelonins han tingut més oportunitats de formar-se i d’accedir a la formació universitària.

Nivell de formació * Edat

2,6% 17,8% 4,9% 7,8% 14,1% 31,8% 47,0% 25,8% 67,2% 39,1% 35,6% 22,7% 38,8% 25,0% 46,5% 30,0% 12,4% 30,4% ,4% ,1% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Primaris inacabats Primaris Secundaris Superiors Educació especial Estudis màxims assolits Total

De 16 a 24 anys De 25 a 44 anys De 45 a 64 anys 65 anys i més Edat

Total

Si ens concentrem en l’àmbit laboral de les persones enquestades, podem observar una distribució heterogènia. D’una banda el 16% dels enquestats són tècnics superiors, el 18’5% són tècnics mitjos, i el 12% pertanyen a la resta de personal administratiu, comercial i tècnic. D’altra banda, els treballadors de serveis representen el 16% de les persones entrevistades i el 14% són obrers (8% qualificats i 5% no qualificats). Finalment, el 8% són professionals liberals i el 14% restant són empresaris, directors o gerents i autònoms.

Categoria professional

Categoria Percentatge

Empresari/a sense assalariats 1,9

Autònom/a amb assalariats 3,3

Autònom/a sense assalariats 5,1

Professió liberal 7,7

Director/a o gerent d'empreses públiques o privades 3,3

Tècnic/a superior 15,8

Tècnic/a mig 18,4

Resta de personal administratiu, comercial o tècnic 11,9

Contramestre, capatàs 0,6

Obrer/ qualificat/da 8,3

Obrer/a no qualificat/da 5,3

Treballador/a de serveis 15,9

Treballador/a agrari 1,0

Forces armades i Cossos de Seguretat de l'Estat 0,1

No classificables 1,2

Ns/Nc 0,1

TOTAL 100,0

La majoria de les persones enquestades, el 76%, són nascudes a Catalunya, i d'aquestes, el 91% són nascudes a la ciutat de Barcelona. De la resta, un 20% ha nascut a d’altres comunitats autònomes de l'Estat Espanyol i un 4% són persones estrangeres.

Tanmateix hi ha una certa relació entre el lloc de naixement i l'edat de la persona enquestada. A la taula següent s'observa que els catalans es troben en els grups d’edat que

(3)

van des dels 16 anys fins els 44 anys (sobretot en l'interval dels 16 als 24 anys), en canvi els nascuts a la resta de l’Estat, es concentren en la franja dels 44 als 64 anys, i dels més grans de 65 anys, la qual cosa és d’esperar, ja que són les persones que van emigrar a Catalunya durant els anys cinquanta i seixanta.

Lloc de naixement * Edat

94,5% 80,9% 65,2% 70,8% 76,2% 3,9% 11,7% 31,8% 26,5% 19,7% 1,6% 7,4% 3,0% 2,7% 4,1% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Catalunya Resta de l'Estat Estranger Lloc de naixement Total

De 16 a 24 anys De 25 a 44 anys De 45 a 64 anys 65 anys i més Edat

Total

El grup d'estrangers és molt petit, només representa el 4% dels enquestats, principalment d’edats compreses entre els 25 i els 44 anys, és a dir, en edat de treballar. La majoria, gairebé el 62%, provenen de països llatinoamericans i nord-africans.

País d'origen dels estrangers

País Freqüència Percentatge

UE i EEUU 13 38,2%

Països llatinoamericans i Nord-africans 21 61,8%

TOTAL 34 100%

D’altra banda i pel que fa a l'estat civil de les persones que han contestat l'enquesta, una mica més de la meitat estan casats o viuen en parella. El segon grup més gran és el de solters.

Com és d’esperar l'edat condiciona l'estat civil. Així, les persones més joves són quasi totes són solteres, i les persones vídues sobrepassen els 65 anys.

Estat civil *Edat

98,4% 43,7% 11,2% 6,0% 34,4% 1,6% 53,2% 76,3% 63,2% 53,9% 2,8% 9,9% 1,1% 4,0% ,4% 2,6% 29,7% 7,7% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Solter Casat/Viu en parella Separat/Divorciat Vidu Estat civil Total

De 16 a 24 anys De 25 a 44 anys De 45 a 64 anys 65 anys i més Edat

(4)

OPINIÓ DE LES PERSONES NO USUÀRIES D’INSTAL·LACIONS I

EQUIPAMENTS ESPORTIUS

(Fitxa del perfil, P1, P2b i P3b)

El 42% de les persones que van ser entrevistades no són usuaris d’instal·lacions i equipaments esportius. La majoria són dones, i de fet hi ha un 30% d’homes que diu no practicar cap tipus d’esport enfront del 52% de les dones.

Practica esport * Sexe

262 204 466 69,9% 47,7% 58,0% 113 224 337 30,1% 52,3% 42,0% 375 428 803 100,0% 100,0% 100,0% Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Sí No Practica esport Total Home Dona Sexe Total

Les persones que no fan esport al·leguen que no tenen temps com a motiu principal, seguit dels motius de salut i edat.

Motius pels quals no fa esport

Motius % Resposta

No tenir temps 38,5

Per motius de salut 17,7

Per l'edat 12,6

No agradar-li fer esport 9,0

Sortir cansat de la feina/estudis 8,7

Per mandra 2,7

Altres* 10,8

*Inclou: No me'n van ensenyar a l'escola, per falta d'instal·lacions esportives, per motius econòmics, no té ganes, no li veig utilitat, ocupa el temps amb altres aficions.

Hi ha coincidència entre homes i dones pel que fa als motius al·legats per no fer esport, però tanmateix hi ha una petita diferència. Les dones diuen no fer esport per manca de temps en un percentatge més elevat que els homes, un 50% sobre el 41%. Una possible hipòtesi seria que les tasques domèstiques, com la cura dels nens i persones grans, encara són responsabilitat de les dones i que, tot i haver-hi més homes ocupats i amb una feina remunerada que dones, les dones segueixen realitzant tasques socials importants que ocupen la major part del seu temps, tot i no treballar en una feina remunerada.

Una altra observació relacionada amb l’anterior és que el percentatge d’homes que al·leguen sortir cansats de la feina o dels estudis és més gran que el de dones. Això s’explica perquè hi ha més homes que dones ocupats, tot i que els estudiants homes i dones són meitat i meitat.

(5)

Tot i que les dones que no practiquen esport superen els homes, els darrers donen més explicacions i justifiquen més els motius de no practicar-ne, la salut i l’edat són motius més al·legats pels homes que per les dones.

Motius no fa esport segons el gènere Sexe Motius no fa esport

% Homes % Dones

Manca de temps 41,4 50,4

Per motius de salut 26,1 19,6

Per l'edat 22,5 12,1

No agradar-li fer esport 9,9 11,6

Sortir cansat de la feina/estudis 15,3 8,5

Per mandra 2,7 3,6

Com és d’esperar el col·lectiu de persones de més edat al·leguen motius de salut i d’edat per no fer esport. D’altra banda, els qui es troben en edat de treballar i/o d'estudiar al·leguen la manca de temps i que surten cansats de la feina i/o dels estudis.

Motius no fa esport segons l'edat Edat Motius no fa esport

16 - 24 25 - 44 45 - 64 65 i més

Manca de temps 73% 70,9% 51,6% 10%

Per motius de salut 8,1% 8,7% 16,8% 45%

Per l'edat 2,7% 1,9% 5,3% 44%

No agradar-li fer esport 13,5% 9,7% 14,7% 8%

Sortir cansat de la feina/estudis 13,5% 15,5% 13,7% 2%

Per mandra 5,4% 3,9% 5,3% -

De les persones no usuàries d’instal·lacions i equipaments esportius, el 24% no han practicat esport mai, que és precisament la generació de persones més grans de més de 45 anys, el 39% ha fet esport però no de forma regular i poc, i la resta, el 37%, han fet bastant esport amb anterioritat, aquest col·lectiu coincideix amb els més joves, és a dir, amb les persones de 16 a 24 anys.

Practicava esport anteriorment* Edat Edat Practicava esport anteriorment 16 - 24 anys 25 - 44 anys 45 - 64 anys 65 anys i més Total No, mai 5,3% 9,6% 27,4% 44,4% 24,4% Sí, però poc 42,1% 52,9% 36,8% 24,2% 38,7% Sí, bastant 52,6% 37,5% 35,8% 31,3% 36,9% TOTAL 100% 100% 100% 100% 100%

En general, com s’ha comentat anteriorment, les dones practiquen menys esport que els homes. A la taula següent es pot veure com el 30% de les dones que no fan esport, mai no n’han fet, mentre que en el cas dels homes només és el 13'%. Per tant, s’hauria de fomentar l’esport entre les dones de més de 45 anys que no tenen l’hàbit. D’altra banda, el percentatge d’homes que feien esport amb força freqüència i que ho han deixat és del 47%, superior al de les dones. Aquest percentatge coincideix amb el dels homes més joves, per tant, també caldria promoure l’esport entre el col·lectiu d’homes d’entre 16 i 24 anys.

(6)

Practicava esport anteriorment * Sexe 13,4% 29,9% 24,4% 39,3% 38,4% 38,7% 47,3% 31,7% 36,9% 100,0% 100,0% 100,0% No, mai Sí, però poc Sí, bastant Practicava esport anteriorment Total Home Dona Sexe Total

CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS D’INSTAL·LACIONS I

EQUIPAMENTS ESPORTIUS

Perfil social, cultural i laboral (Fitxa del perfil, P1 i P23)

Cal dir que el percentatge més gran d’usuaris d’instal·lacions i equipaments esportius és el col·lectiu de joves d’entre 16 i 24 anys. Aquest percentatge disminueix amb l’edat.

Practica esport * Edat

70,3% 59,5% 59,2% 45,9% 58,0% 29,7% 40,5% 40,8% 54,1% 42,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Sí No Practica esport Total

De 16 a 24 anys De 25 a 44 anys De 45 a 64 anys 65 anys i més Edat

Total

Curiosament es pot observar que les persones que practiquen més esport són les que tenen càrrecs de responsabilitat, per sobre dels administratius, dels treballadors de serveis o dels obrers no qualificats. Els directors i gerents d’empreses públiques o privades és un dels col·lectius on hi ha més persones que fan esport, i segurament l’estrès i la consciència que tenen que l’esport pot reduir-lo ho explica. Es pot dir que hi ha una associació més clara entre esport i salut física i psíquica en aquest col·lectiu.

Practica d'esport *Categoria professional Practiquen

esport? Categoria professional

SÍ NO

Freqüència 7 6

Empresari sense assalariats

Percentatge 53,8 46,2 Freqüència 31 25 Autònoms Percentatge 55,4 44,6 Freqüència 31 21 Professió Liberal Percentatge 59,6 40,4 Freqüència 19 3 Directors o gerents Percentatge 86,4 13,6 Freqüència 68 38 Tècnic superior Percentatge 64,2 35,8 Freqüència 79 45 Tècnic mig Percentatge 63,7 36,3

(7)

Freqüència 34 46

Resta de personal comercial,

administratiu o tècnic Percentatge 42,5 57,5

Freqüència 35 21 Obrer qualificat Percentatge 62,5 37,5 Freqüència 18 18 Obrer no qualificat Percentatge 50,0 50,0 Freqüència 52 55 Treballador de serveis Percentatge 48,6 51,4 Freqüència 8 12 Altres Percentatge 40,0 60,0

S’observa una pràctica de l’esport més elevada en les categories professionals superiors, ja sigui per raons de cultura esportiva, per motius laborals que poden representar un obstacle (jornades perllongades, partides, etc..) o bé perquè hi ha més dones en les categories professionals inferiors, amb càrregues familiars i que no tenen temps.

Motivacions subjacents a la pràctica esportiva (Fitxa del perfil, P2a, P3a, P4a, P5a i P6a)

Els motius al·legats pels enquestats que practiquen esport són de dos tipus: perquè els agrada i és divertit (una manera de passar el temps), i per mantenir i millorar la salut.

Motius pels quals fa esport

Motius % Resposta

Perquè li agrada 25,9

Per mantenir o millorar la salut 24,9

Per fer exercici físic, mantenir-se en forma 18,5

Per diversió, passar el temps 12,6

Per trobar-se amb els amics 6,3

Per evadir-se 4

Per mantenir la línia 3,8

Perquè li agrada competir 1,4

Altres 2,6

No hi ha diferències significatives entre homes i dones pel que fa a les motivacions per a fer esport. Tanmateix, sí que sembla que les dones tenen més consciència dels beneficis que aporta l’exercici físic a la salut, així, el 50'5% de les dones enquestades que fan esport donen aquest motiu enfront del 42'5% dels homes.

D’altra banda, els homes semblen més motivats per aspectes més lúdics i relacionals, el 37% dels homes entrevistats diuen fer esport per fer exercici físic i mantenir-se en forma enfront del 30% de les dones. El 15% dels homes diuen que el fet de trobar-se amb els amics també és una motivació per fer esport, mentre que les dones només manifesten aquesta opció en un 7% dels casos.

Pel que fa al darrer punt, s'ha de dir, com es veurà més endavant, que són els homes molt per damunt de les dones els qui practiquen esports d'equip com el futbol o el bàsquet, entre d’altres.

Motius fa esport segons el gènere Sexe Motius no fa esport

% Homes % Dones

Perquè li agrada 46,7 49

(8)

Per fer exercici físic, mantenir-se en forma 37,2 30,4

Per diversió, passar el temps 24,9 21,1

Per trobar-se amb els amics 15,3 6,9

Per evadir-se 7,7 6,9

Per mantenir la línia 6,9 7,4

Són els més joves, d’entre 16 i 24 anys, els qui més practiquen esport perquè els agrada i per divertir-se o bé per mantenir-se en forma i fer exercici físic. Ambdós motius perden importància a mesura que augmenta l'edat. Aquest fet també es produeix quan parlem de la preocupació per mantenir la línia, que és una motivació més present en els més joves i que desapareix en les persones més grans (el 16% dels qui tenen entre 16 i 24 anys i el 10% dels qui tenen entre 25 i 44 anys).

Pel que fa a les persones més grans, sobretot els qui tenen 65 anys o més, passa justament el contrari, així com també entre els adults de 45 a 64 anys. Aquestes persones estan més amoïnades per la salut, i de fet el 63'5% dels qui tenen 65 anys o més donen aquest motiu per explicar per què fan esport, motivació que en edats inferiors va disminuint.

Per tant podem concloure que les motivacions de les persones per practicar esport varien amb l’edat, que els aspectes lúdics, relacionals i de mantenir la línia són més importants entre els joves i que la consciència dels beneficis que té fer esport per a la salut incrementa amb l’edat.

Tanmateix s’ha de dir que les persones que disposen de més temps lliure, és a dir, els més joves i els més grans, són els qui més al·leguen que practiquen esport per divertir-se i passar el temps. En canvi, les persones que diuen que practiquen esport per evadir-se, són els adults que treballen, la qual cosa es pot interpretar com una teràpia contra l’estrès.

Motius fa esport segons l'edat Edat Motius no fa esport

16 - 24 25 - 44 45 - 64 65 i més

Perquè li agrada 61,8% 46,4% 45,7% 38,8%

Per mantenir o millorar la salut 24,7% 39,9% 55,8% 63,5%

Per fer exercici físic, mantenir-se en forma 44,9% 41,8% 23,9% 25,9%

Per diversió, passar el temps 38,2% 22,9% 12,3% 25,9%

Per trobar-se amb els amics 15,7% 10,5% 10,1% 11,8%

Per evadir-se 5,6% 12,4% 6,5% 1,2%

Per mantenir la línia 15,7% 9,8% 2,9% - Pel que fa a la freqüència amb què acostumen a fer esport, un 43% dels enquestats practicants fan esport tant dies laborables com caps de setmana i un 38% només els dies laborables. Així doncs, es pot veure que els usuaris d’instal·lacions i equipaments esportius, acostumen a fer esport amb força regularitat.

(9)

Freqüència en la que es fa esport 200 43,0 177 38,1 26 5,6 2 ,4 14 3,0 46 9,9 465 100,0

Tant dies laborables com caps de setmana Els dies laborables Els caps de setmana En vacances

Caps de setmana i vacances De tant en tant, sense regularitat

Total

Freqüència Percentatge

Els quatre esports més practicats són la natació, les activitats del fisioculturisme (sobretot el fitness), caminar i la gimnàstica (especialment l'aeròbic). El ciclisme o anar en bicicleta i el futbol també són activitats força practicades.

Esport que practica

Esport % Resposta % Casos

Natació 20,5 31,0 Fisioculturisme 12,6 19,0 Caminar 12,2 18,4 Gimnàstica 7,9 11,9 Ciclisme/Bicicleta 7,4 11,3 Futbol 7,0 10,6 Tennis 5,4 8,2 Córrer 4,4 6,7

Excursionisme i esports de muntanya 2,9 4,3

Bàsquet 2,7 4,1

Ioga 2,1 3,2

Altres* 14,9 22,4

*Inclou: activitats subaquàtiques, atletisme, bàdminton, esports d'hivern, esquaix, golf, handbol, hípica, hoquei, judo, motociclisme, motonàutica, patinatge, pesca, petanca, piragüisme, rugbi, taekwon-do, tennis de taula, vela, voleibol, esports d'aventura, arts marcials, kick boxing, expressió corporal.

La natació és practicada sobretot pels col·lectius que tenen edats compreses entre els 45 i 64 anys, seguit dels qui tenen edats entre els 25 i 44 anys. Les activitats que inclouen el fisioculturisme, en canvi són més practicades pel col·lectiu d’entre 25 a 44 anys i pels més joves, d’entre 16 i 24 anys (el 14,5% i l’11% respectivament).

El caminar també s’entén com una activitat física, i és una pràctica reconeguda pels majors de 64 anys (el 43'5% dels enquestats que tenen 65 anys o més).

Els esports d'equip, com són el futbol i el bàsquet, són activitats més practicades pels joves que tenen entre 16 i 24 anys. Córrer i anar en bicicleta acostumen fer-ho més els adults d’entre 25 i 44 anys.

Esport que practica* Edat % Edat Esport que practica 16 - 24

anys 25 - 44 anys 45 - 64 anys 65 anys i més TOTAL

(10)

Natació 13,6 27,6 30,7 15,3 23,6 Fisioculturisme 11,4 14,5 3,6 7,1 9,3 Caminar - 2,6 11,7 43,5 12,3 Gimnàstica 9,1 7,9 12,4 11,8 10,2 Ciclisme 8,0 12,5 10,2 1,2 8,9 Futbol 20,5 8,6 4,4 8,0 Tennis 3,4 3,9 3,6 5,9 4,1 Córrer 3,4 7,2 5,1 2,4 5,0 Excursionisme i esports de muntanya 4,5 2,6 4,4 2,4 3,5 Bàsquet 9,1 4,6 0,7 - 3,5 Ioga 1,1 - 4,4 2,4 1,9 Altres* 15,9 7,9 8,8 8,2 9,7 TOTAL 100 100 100 100 100

*Inclou: activitats subaquàtiques, atletisme, bàdminton, esports d'hivern, esquaix, golf, handbol, hípica, hoquei, judo, motociclisme, motonàutica, patinatge, pesca, petanca, piragüisme, rugbi, taekwon-do, tennis de taula, vela, voleibol, esports d'aventura, arts marcials, kick boxing, expressió corporal.

Els esports més practicats per les dones enquestades són la natació i la gimnàstica (incloent-hi l'aeròbic). D’altra banda, els homes enquestats tenen una participació més alta en els esports d'equip, i també en córrer i en el fisioculturisme.

Així, es torna a reflectir que les dones prefereixen esports més associats al manteniment i millora de la salut i el cos, mentre que els homes tenen més tendència a practicar esports més físics i lúdics.

Esport que practica* Sexe % Sexe Esport que practica

Home Dona TOTAL

Natació 18,1 30,7 23,6 Fisioculturisme 11,2 6,9 9,3 Caminar 11,2 13,9 12,3 Gimnàstica 4,2 17,8 10,2 Ciclisme 8,8 8,9 8,9 Futbol 13,8 0,5 8,0 Tennis 4,2 4,0 4,1 Córrer 6,9 2,5 5,0 Excursionisme i esports de muntanya 4,2 2,5 3,5 Bàsquet 4,6 2,0 3,5 Ioga 1,9 2,0 1,9 Altres 10,8 8,4 9,7 TOTAL 100 100 100

*Inclou: activitats subaquàtiques, atletisme, bàdminton, esports d'hivern, esquaix, golf, handbol, hípica, hoquei, judo, motociclisme, motonàutica, patinatge, pesca, petanca, piragüisme, rugbi, taekwon-do, tennis de taula, vela, voleibol, esports d'aventura, arts marcials, kick boxing, expressió corporal.

El 90% practica esport dins del municipi de Barcelona i un 5% a diversos llocs. El 5% restant fa esport a diferents municipis de Catalunya, sobretot a municipis de la província de Barcelona.

En línies generals es pot observar que la gent acostuma a practicar esport allà on viu, sempre que l'esport que practiqui ho permeti (com per exemple en el cas dels esports de muntanya). A la taula següent es pot veure que al districte de Ciutat Vella hi ve gent d’altres districtes per fer esport, ja que la platja i el port atrauen moltes persones. En canvi, persones de districtes com l'Eixample i Sarrià-Sant Gervasi han d'anar a d’altres districtes per practicar esport.

(11)

Districte on practica esport % Fa esport % On viu Ciutat Vella 10,0 5,7 Eixample 12,6 16,6 Sants - Montjuïc 10,2 11,0 Les Corts 4,8 5,2

Sarrià - Sant Gervasi 5,7 8,6

Gràcia 8,3 7,8 Horta - Guinardó 11,0 11,3 Nou Barris 10,0 11,5 Sant Andreu 8,3 8,8 Sant Martí 11,7 13,4 Tots 7,4 - TOTAL 100 100

(12)

OPINIÓ DELS USUARIS SOBRE LES INSTAL·LACIONS I

EQUIPAMENTS ON FAN ESPORT

(Fitxa del perfil, P6a, P7a, P8a, P8b, P8c, P8d i P23)

Les persones que practiquen esport ho fan en primer lloc en instal·lacions i equipaments esportius tancats privats (un terç de les persones enquestades), seguit dels parcs i zones verdes, amb el 24% dels enquestats, i de les instal·lacions i equipaments esportius tancats públics, amb el 18% de les persones entrevistades.

Tanmateix cal fer alguns matisos: d’una banda, la majoria dels districtes, excepte Sants-Montjuïc i Sant Martí, utilitzen en primer lloc les instal·lacions i equipaments esportius tancats privats. D’altra banda, els usuaris de Sants-Montjuïc fan més ús de les instal·lacions esportives tancades públiques mentre que els usuaris de Sant Martí utilitzen principalment les zones verdes i els parcs.

On practiquen esport

Freqüència % Resposta

Instal·lacions i equipaments esportius tancats privats 190 32,0

Parcs, zones verdes 140 23,6

Instal·lacions i equipaments esportius tancats públics 108 18,2

Muntanya 51 8,6

Instal·lacions i equipaments esportius oberts 41 6,9

Port, mar 40 6,7

La pròpia casa 21 3,5

Altres* 3 0,5

*Inclou: Associacions de Veïns i Casals

És curiós observar com les categories professionals més altes, que són les que acostumen a tenir un nivell adquisitiu més alt, són les que més utilitzen les instal·lacions esportives tancades privades per practicar esport. En canvi, els equipaments esportius públics i les instal·lacions esportives obertes són utilitzades en percentatges més alts pels treballadors de serveis i obrers.

Tipus d'instal·lacions on practiquen esport segons la categoria professional Instal·lacions on practiquen esport

Categoria professional Instal esp tanc privades

Instal esp tanc públiques Instal esp obertes TOTAL Freqüència 29 10 2 41 Empresaris, autònoms i directors Percentatge 70,7% 24,4% 4,9% 100% Freqüència 10 4 2 16 Professió liberal Percentatge 62,5% 25,0% 12,5% 100% Freqüència 73 46 16 135 Tècnics, administratius i comercials Percentatge 54,1% 34,1% 11,9% 100% Freqüència 16 12 5 33 Obrers qualificats i no qualificats Percentatge 48,5% 36,4% 15,2% 100% Freqüència 14 13 5 32 Treballadors de serveis Percentatge 43,8% 40,6% 15,6% 100% Freqüència 1 2 2 5 Altres Percentatge 20,0% 40,0% 40,0% 100% Freqüència 143 87 32 262 Total Percentatge 54,6% 33,2% 12,2% 100%

(13)

Les instal·lacions i equipaments esportius tancats privats són molt utilitzats pels usuaris de Sant Andreu. En canvi les instal·lacions i equipaments públics són més utilitzats pels usuaris de Sants-Montjuïc i de Nou Barris. Els parcs i les zones verdes són espais aprofitats pels usuaris de tots els districtes, sobretot els de Ciutat Vella, Les Corts i Sant Martí, cosa que no succeeix als districtes de Sant Andreu, l' Eixample i Nou Barris.

Instal·lacions i espais on practiquen esport segons el districte de residència

Ciutat Vella Eixample Sants - Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta - Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Instal·lacions esportives tancades privades 32,3% 35,9% 23,3% 33,3% 33,9% 27,4% 31,3% 34,8% 54,0% 20,0 % Instal·lacions esportives tancades públiques 6,5% 19,6% 27,4% 15,2% 3,6% 13,7% 17,9% 24,2% 18,0% 22,7 % Instal·lacions esportives obertes 3,2% 2,2% 5,5% 6,1% 7,1% 11,8% 9,0% 7,6% 2,0% 13,3 %

Parcs, zones verdes 32,3% 17,4% 24,7% 30,3% 26,8% 25,5% 26,9% 19,7% 12,0% 28,0%

Port, mar 16,1% 10,9% 5,5% 6,1% 7,1% 5,9% 9,0% 3,0% 4,0% 2,7%

La muntanya 3,2% 10,9% 9,6% 9,1% 17,9% 9,8% 6,0% 6,1% 8,0% 4,0%

La pròpia casa 3,2% 3,3% 2,7% - 3,6% 5,9% - 4,5% 2,0% 8,0%

Altres 3,2% - 1,4% - - - 1,3%

En general els usuaris acostumen a practicar esport al districte on resideixen, i així ho fan el 96% dels practicants de Ciutat Vella, el 82% de Sant Andreu, el 80% de Sant Martí, el 77% de Gràcia i el 76% de Sants-Montjuïc i de Nou Barris.

Hi ha un percentatge elevat d’usuaris de Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l'Eixample que practiquen esport en altres districtes de la ciutat.

També és singular el cas de Sant Martí, districte on només practiquen esport les persones que hi resideixen.

Districte on practica esport segons el districte de residència Districte de residència

Districte on

practica esport Ciutat Vella Eixample Montjuïc Sants - Corts Les Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Guinardó Horta - Barris Nou Andreu Sant Martí Sant Ciutat Vella 95,8% 9,4% 2,2% 9,5% 3,2% 5,7% 8,0% 2,0% - 3,3%

Eixample 4,2% 67,2% 8,7% 4,8% 3,2% - 2,0% 2,0% - 1,6%

Sants- Montjuïc - 6,3% 76,1% - - - 2,0% - 2,6% 3,3%

Les Corts - 1,6% 4,3% 61,9% 12,9% - - - - -

Sarrià- Sant Gervasi - 1,6% 2,2% - 64,5% 2,9% - - - 1,6%

Gràcia - 6,3% - - - 77,1% 6,0% 3,9% 2,6% - Horta- Guinardó 1,6% 2,2% - - 8,6% 70,0% 9,8% 1,6% Nou Barris - - - - 3,2% - 76,5% 5,1% - Sant Andreu - - - - - 2,9% - 3,9% 82,1% - Sant Martí - - - - 80,3% A tots - 6,3% 4,3% 23,8% 12,9% 2,9% 12,0% 2,0% 7,7% 8,2% Les instal·lacions i equipaments utilitzats pels practicants d'esport, és a dir, les

instal·lacions esportives tancades privades i públiques i els equipaments esportius oberts d'accés lliure, al carrer, han estat en general ben valorats pels usuaris. Els aspectes més ben

(14)

valorats han estat: els horaris en què estan obertes les instal·lacions, la facilitat d'accés (aparcament, transport públic) i els recursos humans (monitors i tècnics). Tanmateix hi ha una insatisfacció generalitzada pel que fa als serveis complementaris (bar, estètica) en el 44% dels entrevistats, una valoració que coincideix amb la valoració feta pels professionals de l’esport.

Valoració de les instal·lacions i equipam ents on practiquen esport

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Facil itat d 'accé s Espa is Preu Horar is ins tal·la cions Horar is ac tivita ts Tipus activ itats Recu rsos h uman s Recu rsos m ateria ls Serve is co mplem entar is Direc ció i o rganit zació Higie ne i n eteja Cons ervac ió i m anten imen t Instal ·lacio ns i e quip en ge neral

Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

A continuació es fa una anàlisi més detallada de cadascun dels ítems valorats en les instal·lacions i equipaments esportius. En aquesta anàlisi s’han tingut en compte els tres tipus d’equipaments i s’han comparat entre ells: equipaments tancats privats, equipaments tancats públics i equipament obert d'accés lliure.

Valoració dels usuaris sobre la facilitat d'accés als equipaments (P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Gairebé tots els enquestats es mostren satisfets respecte de la facilitat d’accés (aparcament, transport públic) en els tres tipus d’equipaments, però es pot apreciar una valoració més positiva pel que fa als equipaments esportius tancats privats.

Valoració de la facilitat d'accés als equipaments

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

(15)

Valoració dels usuaris respecte dels espais que hi ha en els equipaments esportius

(P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Pel que fa als espais (pistes, pavellons, sales, piscines, carrils bici) es pot veure que les instal·lacions tancades tenen una valoració més positiva que no pas les d'accés lliure, ja sigui per manca d'espais o perquè no se’n fa un bon manteniment. El 28% dels usuaris d’equipaments esportius oberts enquestats afirmen estar poc satisfets amb els espais, i cap ni un afirma estar-ne molt satisfet, la qual cosa demostra un cert descontentament, i més si s’observa que un 28% dels usuaris d’instal·lacions esportives tancades privades i un 23% de les públiques està molt satisfet.

Valoració dels espais dels equipaments

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte dels preus dels serveis (P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Pel que fa al preu dels serveis, les instal·lacions obertes, d'accés lliure són, com es d'esperar, el tipus d’instal·lacions amb les quals els usuaris estan més satisfets.

Els usuaris d'equipaments tancats, tant públics com privats, mostren una certa insatisfacció gens menyspreable: el 21% dels usuaris d’equipaments tancats privats i el 23% dels públics estan poc satisfets, tot i que en general els nivells de satisfacció amb els preus de les instal·lacions tancades públiques i privades són alts (el 70% dels enquestats).

Valoració dels preus dels serveis

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

(16)

Valoració dels usuaris respecte dels horaris en què estan obertes les instal·lacions

(P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Un terç de les instal·lacions i equipaments oberts, d'accés lliure, al carrer, tenen els seus usuaris poc satisfets amb els horaris en què estan oberts. En canvi, més del 80% dels usuaris d’instal·lacions esportives tancades, ja siguin públiques o privades, es mostren satisfets.

Valoració dels horaris de les instal·lacions

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte dels horaris de les activitats i programes dirigits

(P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

En general, els usuaris es mostren força satisfets respecte dels tres tipus d’instal·lacions. Però valoren més positivament aquest ítem pel que fa als equipaments tancats privats que no pas als altres tipus d’equipament.

És curiós observar com el 25% dels usuaris d’instal·lacions obertes d'accés lliure estan poc satisfets amb els horaris d’activitats i programes dirigits, segurament per manca d’activitats i programes dirigits en aquest tipus d’equipament esportiu.

Valoració dels horaris de les activitats i dels program es dirigits 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte del tipus d'activitats que es poden fer a les instal·lacions

(P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

En aquest apartat succeeix el mateix que a l’anterior, ja que el 27% dels usuaris de les instal·lacions esportives obertes estan poc satisfets amb el tipus d’activitats que poden fer. Manquen programes i el tipus d’activitats que es poden fer és limitat.

(17)

Pel que fa a les instal·lacions tancades, les instal·lacions privades tenen una valoració més positiva que les públiques pel que fa al tipus d'activitats que es poden fer, és a dir, de l’oferta d’activitats esportives.

Valoració dels tipus d'activitats que es poden realitzar 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte dels recursos humans que hi ha als equipaments

(P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Pel que fa als recursos humans, els usuaris de les instal·lacions d'accés lliure es mostren insatisfets, segurament pel fet que aquestes instal·lacions no acostumen a tenir monitors ni tècnics.

Els usuaris dels equipaments esportius tancats, tant privats com públics, es mostren en general bastant i molt satisfets, però es contempla, un altre cop, una major satisfacció pel que fa als privats.

Valoració dels recursos humans de les instal·lacions

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte dels recursos materials de les instal·lacions (P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Es repeteix el mateix patró en aquest aspecte, ja que el 71% de les persones usuàries d’instal·lacions obertes d'accés lliure estan insatisfetes. Com es veurà més endavant, una de les coses que els enquestats troben a faltar en els seus barris i a la ciutat en general és més mobiliari esportiu urbà.

Tal i com s’ha vist anteriorment, els equipaments tancats privats i els equipaments tancats públics tenen una valoració força positiva, tot i que els privats són més ben valorats que els públics. Tanmateix, no s’han de menysprear els percentatges d’usuaris insatisfets tant en les instal·lacions tancades privades (el 24%) com en les públiques (30,5%).

(18)

Valoració dels recursos m aterials dels equipaments 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte dels serveis complementaris dels equipaments

(P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Pel que fa als serveis complementaris que ofereix la instal·lació, és a dir el servei de bar o estètica, entre d’altres, es contempla una insatisfacció general per part dels usuaris dels tres tipus d'equipaments, que encara és més acusada en els equipaments oberts d'accés lliure. Les més ben valorades, de nou, són les instal·lacions tancades privades.

El 81% dels usuaris d’equipaments oberts i d'accés lliure estan insatisfets. El percentatge baixa en les instal·lacions tancades públiques, que és d'un 54%, però continua essent negatiu. Només els usuaris de les instal·lacions tancades privades valoren positivament els serveis complementaris, en concret el 61% dels usuaris.

En general, hi ha una satisfacció més gran per part dels usuaris de les instal·lacions tancades privades que per part dels usuaris d’instal·lacions tancades públiques.

Valoració dels serveis complementaris dels equipaments

0% 50% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte de la direcció i organització dels equipaments

(P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Els usuaris dels equipaments oberts d'accés lliure no estan satisfets amb la direcció i organització d'aquestes instal·lacions. S'ha de tenir en compte que en aquestes instal·lacions no hi ha la presència física d’un director i, per tant, és lògic que els aspectes més vinculats a la direcció i organització siguin pitjor valorats, a l’igual com d’altres indirectament vinculats com s’ha vist anteriorment en la valoració dels espais i dels recursos materials i com es veurà tot seguit a la valoració de la higiene i neteja, i del manteniment i conservació de les instal·lacions.

(19)

Com en altres ítems, els usuaris d’instal·lacions esportives tancades públiques i privades estan força satisfets, sobretot en les privades, amb un 21% d’usuaris molt satisfets.

Valoració de la direcció i organització de les instal·lacions 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte de la higiene i la neteja dels equipaments (P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

En aquest apartat, es continua donant el mateix comportament: d’una banda, els equipaments esportius oberts tenen usuaris força insatisfets, i de l’altra, aquest aspecte és valorat positivament pels usuaris d’instal·lacions esportives tancades, sobretot pels de les privades.

Valoració de la higiene i la neteja dels equipaments

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració dels usuaris respecte de la conservació i manteniment dels equipaments

(P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

Pel que fa a la conservació i manteniment dels equipaments, els usuaris d'instal·lacions obertes d'accés lliure no es mostren tant insatisfets com en d’altres aspectes, però encara hi ha un 47% de persones insatisfetes.

Les instal·lacions esportives tancades estan ben valorades pel que fa a la conservació i manteniment i, de nou, les privades tenen més usuaris satisfets que les públiques.

(20)

Valoració de la conservació i mantenim ent dels equipaments 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

Valoració que fan els usuaris de les instal·lacions i equipaments en general (P7a, P8a, P8b, P8c i P8d)

En general, els enquestats tenen una percepció força positiva de les instal·lacions i equipaments esportius on practiquen esport. Com s'ha pogut veure a l’anàlisi, les instal·lacions esportives tancades privades són les millor valorades, seguides de les públiques. En canvi, les instal·lacions obertes, d’accés lliure tenen més usuaris insatisfets en tots el ítems avaluats.

Valoració de les intal·lacions i equipaments en general 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tancants privats Tancats públics Accés lliure Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

(21)

INSTAL·LACIONS ON ELS USUARIS FAN ESPORT

(P7a, P9a i P10a)

A continuació es pot veure el llistat de les instal·lacions on els usuaris fan esport. Al costat del nom que identifica la instal·lació hi apareix la freqüència amb què ha estat citada.

Nom Freqüència Nom Freqüència

Alfa 5 2 Gemini 1

Alfar 1 Gimnàs Bcn-Sants 1

Aquajoc 4 Gimnàs Daiton 2

Atos 1 Gimnàs Llambara 1

Badrena 2 Guinardo Center 1

Ball Centre 1 IES Nou Barris 1

Barcinova 1 IES Sant Martí 1

Bàscula 1 INEFC 4

Bon Pastor 2 IPSI 1

Bonaesport 1 Iradier 1

Brea´s center 1 Judo Condal 1

Club Turó de la Peira 2 Júpiter 2

Campillo 1 La Cebeta 1

Can Caralleu 2 LA Fitness 4

Can Cuias 1 La Plana 1

Can Dragó 11 La Salle 2

Can Felipa 2 La Salut 1

Cardiocer 1 La Sedeta 1

Cardit 1 Launar 1

Casa Los Navarras (frontó) 2 Meiland 2

Casal Sarrià 1 Moli 1

Club Bàsquet Sant Andreu 1 Nova Icària 3

Centre Esportiu Ajuntament Horta 1 Olimpics 4

Centre Esportiu Universitari 1 Palau Blaugrana 1

Centre esportiu Verneda 2 Pavelló Municipal 2

Club Futbol La Teixonera 1 Piscines Picornell 7

Club Futbol Montanyesa 1 Piscina Municipal St. Andreu 1

Club Futbol Sala Valldaura 1 Piscina Calderón 1

Club Atlètic Barceloneta 1 Piscina la Salle 1

Club de Polo 2 Piscina municipal 1

Club Esportiu Claret 1 Piscina Municipal Anglès 1

Club Esportiu Horta 2 Piscines diagonal 1

Club Esportiu Pujades 1 Piscines Sant Miquel 1

Club Marítim 1 Piscines St Jordi 3

Club Natació Barcelona 1 Piscines Teresa Ravell 1

Club Natació Barceloneta 8 Poliesportiu Horta-Guinardó 1

Club Natació Catalunya 4 Poliesportiu Municipal de l'Estació del Nord 5

Club Natació Mediterrani 2 Poliesportiu Municipal Joan Miró 2

Club Natació Poble Nou 1 Poliesportiu Municipal La Verneda 2

Club Natació Sant Andreu 3 Poliesportiu Municipal Sagrada Família 2

Club Patí Congrés 2 Putxet 1

Centre Municipal La Pegaso 2 Reial Club Polo de Bcn 1

Club Natació Sant Andreu 14 Reial Club Tennis Barcelona 1

Club Tennis Barcino 1 Sagrat Cor 2

Club Tennis La Salut 1 Sant Ignasi 1

Deportivo Zona Franca 1 Sarraima 1

Dinamis 1 Servei UB 1

DIR 34 SESE 1

Don Gimnàs 2 Sparta 1

Escola Industrial 1 Sport Club 1

Escola Mestre Gibert 1 Tenis Vall Hebrón 1

Escola Thau 1 Tennis Alella 1

Espanya Industrial 10 Tennis Pompeia 1

Esporta Health & Fitness 2 UAB 1

Esportiu Claror 9 UBAE 10

(22)

Espronceda 1 Unió Esportiva Horta 2

Europolis 13 UPC 1

Fuixarda 3 Varium 1

Fuixarda 3 Vintró 5

Fum d'Estampa 1 Yawara 3

Els equipaments més freqüentats són, per ordre, DIR, CN Sant Andreu, Europolis, Can Dragó, UBAE, Espanya Industrial, CN Barcelona i les piscines Picornell.

A més, als enquestats que fan esport també se'ls ha preguntat si formen part d'alguna federació, club o associació esportiva. Dels qui han contestat aquesta pregunta, el 24% estan federats o formen part d'algun club o associació.

Formar part de federació, club o associació

Freqüència Percentatge

Sí 109 24,3

No 339 75,7

TOTAL 448 100

A continuació es detalla el llistat d’associacions, clubs i federacions de les quals formen part.

Nom Freqüència Nom Freqüència

Aiguajoc 1 Federació Catalana Bàsquet 4

Associació Amics de la Bicicleta 1 Federació Catalana Ciclisme 1

Badrena 1 Federació Catalana Esquí 1

Bonaesport 1 Federació Catalana Futbol 7

Club Atlètic Barceloneta 1 Federació Catalana Gimnàstica 1

Club Atlètic Runnig 1 Federació Catalana Hoquei Herba 1

Club Bàsquet Sant Andreu 1 Federació Catalana Karate 1

Club ciclista velosprint 1 Federació Catalana Natació 2 Club Claror 5 Federació Catalana Orientació 1

Club de Golf Sant Cugat 1 Federació Catalana Paddle 1

Club Esportiu Claret 1 Federació Catalana Patinatge 1

Club Esportiu Horta 1 Federació Catalana Rugbi 1

Club Esportiu Moià 1 Federació Catalana Tennis Taula 1

Club Esportiu Pujades 1 Federació Catalana Tennis 3

Club la Salle de Gràcia 1 Federació Catalana Tir Esportiu 1

Club Manyanet 1 Federació Catalana Golf 1

Club Martinenc 1 Federació Catalana de Vela 1

Club Natació Banyoles 1 Federació d'entitats excursionistes 1

Club Natació Barcelona 2 Federació Escafandrisme 1

Club Natació Barceloneta 3 Federació Espanyola Atletisme 1

Club Natació Catalunya 1 Federació Judo 1

Club Natació Mediterrani 2 Federació Muntanyisme i escalada 1

Club Natació Poble Nou 1 Federació Taekondo 1

Club Natació Sant Andreu 14 GeiEG 1

Club Patí Congrés 1 Golf 1

Club Petanca Coll Vallcarca 1 Gòtics RC 1

Club St Miquel 1 Horitzontal futbol club 2

Club Tennis La salut 1 Juan de Malta 1

Club Tennis les Fonts 1 Open Tennis Club 1

Club Tennis Palautordera 1 Penya del FC Barcelona 1

Espeleo Club de Gràcia 1 Piscina St Jordi 1

Europolis 1 Reial Club Tennis Polo 2

FC Barcelona 4 Sport Club 1

FEBM 1 UBAE 4

FEDAS 1 UEC 1

Federació Alpinisme 1 Unió Esportiva Horta 1

Federació Aragonesa de Muntanya 1 Unió Excursionista de Catalunya 4

(23)

OPINIÓ DELS USUARIS I NO USUARIS SOBRE LA PROMOCIÓ DE

L'ESPORT AL DISTRICTE

(P11)

Tant als usuaris com no usuaris d’equipaments esportius se'ls ha demanat la seva opinió sobre diferents aspectes relacionats amb la promoció de l'esport al districte on viuen.

Com es pot veure al gràfic següent, no hi ha una satisfacció o insatisfacció plena quan es valora de manera general el districte, sinó que les persones enquestades, tant les contentes com les descontentes, se situen en valors d’entre el 40 i el 60%, a excepció d’alguns districtes. La hipòtesi és que la majoria de persones enquestades creu que es poden fer encara moltes coses al districte, i segons l’aspecte que s’avalua, s’està més o menys satisfet.

Valoració de la promoció de l'esport als districtes

0% 20% 40% 60% 80% 100% Ciutat Vell a Eixamp le Sants- Mon tjuïc Les Cor ts Sarrià - Sant G ervas i Gràc ia Hort a- G uina rdó Nou Barr is Sant Andr eu Sant Mar tí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament Tanmateix s’observen tres grups:

ƒ un primer grup on hi hauria els aspectes que ofereix el barri més ben valorats (instal·lacions esportives privades, modalitats esportives que es poden practicar, horaris i facilitat d'accés) ƒ un segon grup on hi ha els aspectes més mal valorats (carrils bici, espais públics delimitats,

mobiliari esportiu urbà i instal·lacions esportives públiques)

ƒ un tercer grup d'opinions més dispars on les valoracions negatives es veuen compensades per valoracions positives (espais naturals i preus).

Aspectes valorats positivament (P11)

Pel que fa a les instal·lacions esportives privades (distribució i nombre) hi ha una satisfacció general, menys en el districte de Sant Martí. No és que sigui l'aspecte més ben valorat pels enquestats, però com es podrà veure més endavant, la valoració és força positiva comparada amb la de les instal·lacions esportives públiques.

(24)

Més del 50% dels enquestats de cadascun dels districtes té una opinió positiva de la dotació d’instal·lacions esportives privades que hi ha al districte, excepte a Sant Martí on només el 40% de les persones entrevistades estan satisfetes.

Valoració de les instal·lacions esportives privades al districte

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vell a Eixampl e Sants- Mo ntjuïc Les C orts Sarrià - Sant G ervas i Gràc ia Horta - Guinar dó Nou Bar ris Sant Andr eu Sant Mar tí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Pel que fa les modalitats d'esport que es poden practicar, la majoria de les persones entrevistades estan satisfetes, però hi ha diferències entre districtes, i tot i que n’estan contentes hi ha diferències significatives. Així, Ciutat Vella és el districte amb persones més descontentes, i el 50% valora aquest punt negativament o molt negativament. Els districtes de Sant Andreu i Sant Martí també tenen un nombre considerable d'enquestats que valoren negativament aquest aspecte, el 47% al districte de Sant Andreu i el 48% al districte de Sant Martí.

D’altra banda, a Les Corts, tot i que un 30% dels residents enquestats estan descontents, hi ha un 25% d'enquestats que valora les modalitats d’esport que es poden practicar al districte com a molt positives. El districte d’Horta-Guinardó és un altre dels més satisfets pel que fa a les modalitats d’esport que es poden practicar, seguit de Gràcia.

Valoració de les Modalitats d'esport que es poden practicar al districte 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vel la Eixam ple Sants - Montj uïc Les Cor ts

Sarrià- Sant Gervasi Gràc ia Hor ta- G uina rdó Nou Barr is

Sant Andreu Sant Mar tí

(25)

Un altre dels aspectes ben valorats és el dels horaris en què es pot practicar esport al barri, i aquest és un dels aspectes més ben valorats per tots els districtes, sobretot per Nou Barris i Ciutat Vella. El districte més descontent és el de Sarrià-Sant Gervasi.

Valoració dels horaris en que es pot practicar esport al districte 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vel la Eixampl e Sants - Mont juïc Les Cor ts Sar San t Ger vasi Gràc ia Horta - Guinar dó Nou Barr is Sant Andr eu Sant Mar tí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Com a l'apartat anterior, la facilitat d'accés a les instal·lacions, és a dir la manera d’arribar als espais o instal·lacions esportius, també ha estat ben valorat en tots els districtes, a excepció de Sarrià-Sant Gervasi, que és el que es mostra més descontent, juntament amb el districte d’Horta-Guinardó. Ciutat Vella és un dels districtes més satisfets amb la facilitat d’accés als espais i instal·lacions.

Valoració de la facilitat d'accés als espais o instal·lacions

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vell a Eixamp le Sants- Mon tjuïc Les Cor ts Sarrià - Sant G ervas i Gràc ia Hort a- G uina rdó Nou Barr is Sant Andr eu Sant Mar tí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Aspectes valorats negativament (P11)

Els aspectes que ofereix el barri o districte més mal valorats són els que es relacionen amb el servei de manteniment i amb la conservació, sobretot d’aquells espais o instal·lacions vinculades a un servei de manteniment públic, és a dir els equipaments de lliure accés, on no

(26)

s'ha de pagar res o molt poc, i on hi ha la percepció per part dels usuaris que la seva conservació, manteniment i desenvolupament corre a càrrec de les institucions públiques. Ens referim al mobiliari esportiu urbà, als carrils bici, als espais públics delimitats i a les instal·lacions esportives públiques.

Pel que fa al mobiliari esportiu urbà, tots els districtes, sense cap excepció, en fan una valoració negativa, i tots superen el 70% de persones que valoren negativament o molt negativament el mobiliari esportiu urbà.

Valoració del mobiliari esportiu urbà al districte

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vel la Eixa mple San ts- Mon tjuïc Les Cor ts

Sarrià- Sant Gervasi Gràc ia Hor Guina rdó Nou Barr is

Sant Andreu Sant Mar tí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Dins del mobiliari esportiu urbà s’han inclòs també els carrils bici, que és un dels punts més mal valorats, sobretot als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Gràcia. Les Corts, seguit de Ciutat Vella, són els districtes on els enquestats semblen estar més satisfets.

Valoració dels carrils bici al districte

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vell a Eixamp le Sants- Mon tjuïc Les Cor ts Sarrià - Sant G ervas i Gràc ia Hort a- G uina rdó Nou Barr is Sant Andr eu Sant Mar tí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Seguint la línia de valorar negativament els aspectes més relacionats amb la pràctica esportiva a l'aire lliure, els espais públics delimitats (pistes de petanca, de patinatge, circuits de futing, itineraris de fitness), han estat valorats negativament, especialment al districte de Sarrià- Sant Gervasi.

(27)

Valoració dels espais públics delimitats al distrite 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat V ella Eixampl e Sants - Montj uïc Les Cor ts

Sarrià- Sant Gervasi Gràc ia Hor Guinar dó Nou Barr is Sant Andre u Sant Martí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Pel que fa a les instal·lacions esportives públiques, les persones entrevistades s’han mostrat insatisfetes pel que fa a la seva dotació (nombre i distribució) a gairebé tots els districtes, però on aquesta insatisfacció és més evident és al districte de Sarrià-Sant Gervasi. D’altra banda, els districtes més satisfets amb el nombre i distribució d’instal·lacions esportives públiques tornen a ser Sants-Montjuïc i l'Eixample.

Valoració de les instal·lacions esportives públiques al districte 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vell a Eixampl e Sants- Mo ntjuïc Les C orts Sarrià - Sant G ervas i Gràc ia Horta - Guinar dó Nou Bar ris Sant Andr eu Sant Mar tí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Aspectes compensats (P11)

Com ja s'ha dit abans, els aspectes en què les valoracions negatives i positives estan més compensades són els espais naturals per practicar esport i els preus. Pel que fa als espais naturals, els enquestats de tots els districtes en general no n’estan gaire satisfets, però el percentatge de persones insatisfetes és menor que en els altres aspectes tractats anteriorment. Fins i tot hi ha un percentatge reduït de persones que valoren els espais naturals positivament, com és el cas de Sants-Montjuïc (22%) i de Ciutat Vella (22%).

(28)

Valoració dels espais naturals i oberts del districte 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat V ella Eixampl e Sants - Montj uïc Les Cor ts

Sarrià- Sant Gervasi Gràc ia Hor Guinar dó Nou Barr is Sant Andre u Sant Martí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Pel que fa als preus, hi ha la mateixa proporció de persones que en fan una valoració positiva com de persones que en fan una valoració negativa. Els únics que manifesten una insatisfacció força visible són els veïns enquestats del districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Valoració dels preus en general

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vell a Eixampl e Sants- Mo ntjuïc Les C orts Sarrià - Sant G ervas i Gràc ia Horta - Guinar dó Nou Bar ris Sant Andr eu Sant Mar tí

Molt negativament Negativament Positivament Molt positivament

Mancances dels districtes (P11)

No és d'estranyar que si els elements més mal valorats pels enquestats han estat el mobiliari esportiu urbà i les instal·lacions esportives públiques, les coses que troben a faltar en el districte vagin per aquesta línia.

El 57'5% de les persones entrevistades troben a faltar quelcom al seu barri i les carències més assenyalades són la manca d'instal·lacions esportives, d'espais verds i de mobiliari esportiu urbà. El 50% dels enquestats demana més instal·lacions esportives i ,d'aquests, el 44% especifica que volen que siguin públiques. Un 24% de les persones entrevistades demana més espais i zones verdes per poder practicar esport a l'aire lliure, i un 16% troba a faltar mobiliari esportiu urbà.

(29)

Mancances en el barri o districte

Valoració Freqüència Percentatge

Sí 459 57,5

No 339 42,5

Què troba a faltar? Freqüència Percentatge

Més instal·lacions esportives general 106 28,0%

Més espais verds 90 23,7%

Més instal·lacions esportives públiques 84 22,2%

Més mobiliari esportiu urbà 59 15,6%

Més oferta esportiva 20 5,3% Preus més econòmics 7 1,8% Facilitat d'accés 5 1,3% De tot 5 1,3% Altres 3 0,8% TOTAL 379 100%

En general els veïns dels districtes fan dues demandes: més espais verds i més instal·lacions esportives. Els districtes de Gràcia, l'Eixample i Sant Andreu demanen principalment més zones verdes. La resta donen prioritat a les instal·lacions esportives, que es consolida com la demanda principal. Mentre que uns les demanen majoritàriament públiques (Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó), els altres no especifiquen si han de ser públiques o privades (Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Martí, i de nou, els districtes de Sants-Montjuïc i d'Horta-Guinardó).

A la taula següent s’observa en quins districtes es concentren més les mancances assenyalades. Així, els espais verds són demanats a Gràcia i l'Eixample. Sant Andreu, seguit de Gràcia, són els districtes que més reclamen mobiliari esportiu urbà. Les instal·lacions esportives públiques són sobretot demanades i amb molta diferència per Les Corts, seguit de Sarrià–Sant Gervasi, i com a últim punt important les instal·lacions esportives en general, sense especificar si han de ser públiques o privades, són assenyalades principalment pel districte de Ciutat Vella i Nou Barris.

% Districte Què troba a faltar? Ciutat

Vella Eixample Sants - Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta - Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Més espais verds 10,5 32,8 17,1 11,8 18,9 37,5 22,9 20,0 27,6 22,4 Més mobiliari esportiu urbà 5,3 20,9 12,2 11,8 10,8 21,9 12,5 17,5 24,1 12,2 Més instal·lacions esportives públiques 10,5 20,9 26,8 41,2 35,1 6,3 25,0 10,0 20,7 26,5 Més instal·lacions esportives general 47,4 19,4 26,8 17,6 21,6 28,1 25,0 42,5 24,1 34,7 Més oferta esportiva 15,8 3,0 7,3 - 5,4 6,3 8,3 5,0 3,4 2,0 Preus més econòmics 5,3 - 2,4 5,9 2,7 - 2,1 2,5 - 2,0 Facilitat d'accés - - 4,9 - 5,4 - 2,1 - - - De tot - 1,5 2,4 5,9 - - 2,1 2,5 - - Altres 5,3 1,5 - 5,9 - - - - TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

Pel que fa a la demanda de més instal·lacions esportives s'ha de dir que, en el conjunt de Barcelona ciutat, les instal·lacions públiques i privades estan repartides de manera molt

(30)

equilibrada, però si es mira districte per districte es pot comprovar que aquest repartiment no és homogeni. Els que tenen més presència d’instal·lacions públiques són els districtes de Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Martí i Horta-Guinardó. En canvi, a Les Corts i a Sarrià-Sant Gervasi hi ha més instal·lacions privades. Per tant, no és d'estranyar que a Les Corts i a Sarrià-Sant Gervasi hi hagi una demanda de més instal·lacions públiques.

Instal·lacions públiques Instal·lacions privades TOTAL 119 31 150 Ciutat Vella 79,3% 20,7% 100% 105 169 274 Eixample 38,3% 61,7% 100% 203 127 330 Sants-Montjuïc 61,5% 38,5% 100% 44 269 313 Les Corts 14,1% 85,9% 100% 53 188 241 Sarrià-Sant Gervasi 22,0% 78,0% 100% 114 115 229 Gràcia 49,8% 50,2% 100% 182 80 262 Horta-Guinardó 69,5% 30,5% 100% 177 45 222 Nou Barris 79,7% 20,3% 100% 130 83 213 Sant Andreu 61,0% 39,0% 100% 181 70 251 Sant Martí 72,1% 27,9% 100% 1308 1177 2485 BARCELONA 52,6% 47,4% 100%

Font: Taula elaborada a partir de dades de la Direcció d'Esports, "Cens d'instal·lacions esportives 1995" (actualització de dades, 2001) http://www.bcn.es/estadistica

Per tal de contrastar una mica més aquesta hipòtesi, s'ha fet una comparació entre els districtes a partir de la distribució dels habitants de cada districte entre les diferents instal·lacions i equipaments, segons siguin de titularitat pública o privada. D'aquesta manera es pot veure que els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample i Les Corts són els que tenen instal·lacions públiques més saturades. D’altra banda, els districtes de Nou Barris, Sant Martí, Ciutat Vella i Horta-Guinardó són els que tenen menys instal·lacions privades per habitants, i a més també són els districtes on hi ha més demanda d'instal·lacions esportives sense especificar-ne la titularitat. De totes maneres, tenint en compte totes les instal·lacions esportives, tant públiques com privades, s’observa que els districtes de l'Eixample, Sant Martí i Nou Barris són els que tenen més dèficit d'equipaments esportius.

Habitants/ instal·lació

Públiques Privades Totes

Ciutat Vella 746 2864 592

Eixample 2366 1470 907

Sants - Montjuïc 824 1316 507

Les Corts 1870 306 263

Sarrià - Sant Gervasi 2507 707 551

Gràcia 1000 991 498 Horta - Guinardó 912 2074 633 Nou Barris 927 3648 739 Sant Andreu 1041 1630 635 Sant Martí 1140 2949 822 BARCELONA 1151 1279 606

(31)

Font: Taula elaborada a partir de dades de la Direcció d'Esports, "Cens d'instal·lacions esportives 1995" (actualització de dades, 2001) http://www.bcn.es/estadistica

Un altre dels aspectes que es troba a faltar en els districtes són els parcs, espais i zones verdes per practicar esport, un aspecte que és demandat als districtes de Gràcia, l’Eixample i Sant Andreu. A la taula següent s’han relacionat els habitants per quilòmetre quadrat i els espais lliures (parcs públics, privats i forestals), i s’observa que l'Eixample és, amb molta diferència, el districte que té una densitat més elevada, seguit dels districtes de Sant Andreu i Gràcia. En canvi, els districtes amb més espais lliures per als seus habitants són Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris.

ESPAIS LLIURES (Hab/Km2)

Ciutat Vella 143.911 Eixample 658.143 Sants-Montjuïc 63.820 Les Corts 87.090 Sarrià-Sant Gervasi 11.804 Gràcia 187.993 Horta-Guinardó 33.151 Nou Barris 67.671 Sant Andreu 266.616 Sant Martí 154.054 Barcelona 58.573

Font: Taula elaborada a partir de les dades del Cadastre 2000. Despartament d'Estadísitca. Ajuntament de Barcelona. http//www.bcn.es/estadistica

Coneixement de les activitats i institucions esportives del barri (P12, P13, P14, P15, P15b i P16)

En general, a tots els districtes s'observa un desconeixement sobre les activitats o programes esportius específics per a determinats col·lectius (joves amb risc, persones amb disminucions psíquiques i físiques, drogodependents, malalts mentals i immigrants) que hi ha al barri. Això pot tenir diferents explicacions:

ƒ que efectivament no es realitzin activitats per aquests col·lectius

ƒ desconeixement per part dels enquestats d’aquestes activitats específiques al no formar part d'aquests col·lectius

ƒ manca d'informació als districtes de les activitats que es fan destinades a aquests col·lectius

Ciutat Vella és el districte que més coneixement té d'aquestes activitats, possiblement perquè és un districte format per uns barris que es caracteritzen per tenir importants bosses d'exclusió social i marginació.

Coneixement d'activitats o programes esportius específics en els districtes

Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Sí 21,7 9,0 13,6 7,1 7,2 6,3 11,0 8,7 12,7 13,9 11,0 No 78,3 91,0 86,4 92,9 92,8 93,7 89,0 91,3 87,3 86,1 89,0 TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

A continuació s'exposen les activitats i programes que els enquestats han esmentat. Alguns fan referència a les institucions que els realitzen i no als programes en qüestió.

(32)

Nom Freqüència Nom Freqüència

Agrupació Mútua 1 Esportiu Rocafort 1

ASSEI 1 Gent jove 2

Associació de veïns 1 Gresol (Guinardó) 1

Atletisme AMB 1 Hospital 1

Auxilia 1 Hostafrancs 1

Barcelona 2002 1 INEFC 1

Bàsquet 1 Institut Guthman 2

Can Dragó 4 Isalde 1

Can Felipa 2 La Sagrera 2

Casal 1 Lluita, programa nens gitanos 1

Casal d'avis 2 Mercat Sagrada Família (discapacitats) 1

Casal de Casc Antic 1 Mulla't 1

Casal Poblenou 1 Mundet 2

Casal Sarrià 1 Nadons 1

Centre Cívic 1 Natació 2

Centre Cívic Casanelles 1 Piscina Sant Martí 1

Centre Cívic Teixonera 1 Piscines Bernat Picornell 1

Club Claror 2 Poble Sec (discapacitats) 1

Club Esportiu Horta 1 Poliesportiu de l'Espanya Industrial 1

CN Montjuic (disminuïts) 1 Poliesportiu Verneda 3

Convent Sant Agustí (immigrants) 1 Programa de gimnàs 1

Cursa científica Hospital de Sant Pau 1 Programa que ofereix la Caixa 1

Disminuïts 1 UBAE 1

Esplai 1 Vallespir (drogodependents) 1

Esplai St Llaí 1

És curiós observar, que si bé Ciutat Vella ha estat el districte que més coneixement té de les activitats esportives dirigides a col·lectius específics, és el districte que menys coneixement té dels clubs, federacions i associacions esportives que hi ha als seus barris.El 43'5% dels enquestats en coneix algun, i aquest també és el cas de l'Eixample i de Gràcia. En canvi Sant Andreu, amb el 68% dels enquestats, Les Corts, amb el 67%, i Horta-Guinardó, amb el 64%, són els districtes que més coneixement tenen dels clubs i associacions esportives seus barris.

Coneixement de clubs, federacions o associacions esportives

Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Sí 43,5 43,6 58,0 66,7 53,6 49,2 63,7 47,8 67,6 51,9 53,7 No 56,5 56,4 42,0 33,3 46,4 50,8 36,3 52,2 32,4 48,1 46,3 TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

I aquests són els clubs, federacions i associacions esportives que han esmentat:

Nom Freqüència Nom Freqüència Nom Freqüència

Aiquajoc 2 Club Fitness 1 Gaudí 1

Alfa 5 4 Club Futbol Alhucemas 1 Gimnàs Perill 1

ASME 5 Club Futbol Alzamora 3 Golf maremagnum 1

Associació de judo 1 Club Futbol Carmelo 1 Guineueta 1

Associació de Petanca 1 Club Futbol Les Corts 2 Hispano-francés 1

Associació Esportiva Clot ST

Martí-Provençals 1 Club Futbol Martinenc 9 Horitzontal Futbol Club 1 Associació Esportiva Horta 2 Club Futbol Pujades 1 IPSI 3

Associació Esportiva Les

Corts 1 Club Futbol Sala Valldaura 1 Júpiter 9 Associació Esportiva Sants

Montjuïc 2 Club Futbol Turó La Peira 3 Joventut Les Corts 1 Associació Esportiva

(33)

Associació Excursionista de

Catalunya 1 Club Laietà 1 La Formiga Martinenca 2

Associació Veïns 6 Club Manyanet 2 La Lira 1

Athlètic Horta 1 Club Marítim 3 La Sagrera 1

Bac de Roda 1 Club Montanyesa 1 La Salle 4

Badrena 2 Club Natació 1 La Sedeta 3

Barcino 4 Club Natació Barceloneta 8 La Teixonera 1

Baró de Viver 1 Club Natació Catalunya 9 Les Corts 1

BIM: Basquet Institució

Montserrat 1 Club Natació Mediterrani 6 Maristes 1 Bon Pastor 2 Club Natació Montjuïc 6 Meiland 1

Bonaesport 3 Club Natació Poble Nou 2 Metropolitan 1

Brafa Esports 3 Club Natació Sant Andreu 21 Nou Barris 1

Calderó 1 Club Natació Sant Jordi 3 Nou Horitzó 1

Kallipolis 1 Club Nou 1 Nova Icària 3

Camp de l'Arpa 1 Club Petanca 1 Oxígeno 1

Can Caralleu 4 Complex Esportiu de la Mar Bella 1 Penya Anguera Catalonia 1

Can Castelló 1 Damm CF 1 Penya Barcelonista 1

Can Cuyâs 1 Dinamis 1 Penya ciclista 1

Can Dragó 18 DIR 14 Penya Ciclista Poble Nou 2

Can Felipa 4 Els llorers 1 Petanca El Triangle 1

Casal de veïns 1 Escolapis 1 Petanca Guinardó 1

Casal Sarrià 1 Escoles Maristes 1 Piscina St Jordi 1

Centre Excursionista 2 Esgrima SAM 1 Piscines Bernat Picornell 6

Centre Excursionista Sarrià 1 Esport 2000 1 Poliesportiu Espanya Industrial 6

Club Athlètic Barceloneta 2 Esportiu Claret 4 Poliesportiu Nou Barris 1

Club Bàsquet 1 Esportiu Claror 15 Poliesportiu Sagrada Família 2

Club Bàsquet Sant Andreu 1 Esportiu Montjuic 1 Poliesportiu Verneda 1

Club Ciclista Sants 1 Esportiu Rocafort 1 RC Polo de Bcn 5

Club Collserola 1 Estació del Nord 9 RC Tennis Barcelona 3

Club de Futbol Sants 1 Europa 4 RCE Espanyol 1

Club de Joves 1 Európolis 4 Sant Martí 3

Club de Tennis 1 Excursionistes Sants 1 SESE 4

Club de Tennis Barcino 2 F-10 1 St Juan de Mata 2

Club de Tennis La Salut 4 FC Barcelona 5 Tabor 1

Club de Tennis Turó de la

Peira 1 Fed Cat de Tennis taula 1 Trajana 1

Club Delfos 1 Fed. Cat. Vela 1 UBAE 8

Club Esportiu Atlanta 1 Federació Catalana d'Esgrima 1 Unió Centre Excursionista de Catalunya 2

Club Esportiu Barceloneta 1 Federació de Tennis 1 Unió Ciclista l'Eixample 1

Club Esportiu Europa 3 Federació espeleologia 1 Unió Ciclista Sants 1

Club Esportiu Horta 10 Fitness 2000 1 Unió Esportiva Horta 7

Club Esportiu La Salle

Bonanova 1 Fitness First 1

Unió Esportiva Sant

Andreu 9

Club Esportiu Mediterrani 4 Foment Martinent 2 Unió Esportiva Sants 3

Club Esportiu Pujades 1 Fort Pienc 2 Vall d'Hebrón 5

Club Esportiu Teixonera 1 Frontó Colon 1 Vintró 5

Club Esportiu Zona Franca 1

La majoria dels enquestats opina que l’esport contribueix a la cohesió social de barri, concretament l’activitat dels clubs i de les associacions esportives. D’acord amb aquesta afirmació, on s'observen alts percentatges és sobretot als districtes de Sant Andreu, Gràcia, Nou Barris i Ciutat Vella. El districte de Sants-Montjuïc és l'únic districte en què la percepció que els clubs i associacions esportives contribueixen a la cohesió social del barri no és tan alta.

Contribució a la cohesió social del barri

Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total Sí 80,0 77,4 56,8 69,2 78,3 84,6 69,1 84,0 88,5 70,8 75,3 No 20,0 22,6 43,2 30,8 21,7 15,4 30,9 16,0 11,5 29,2 24,7

(34)

Figure

Updating...

References

Related subjects :