ELS SUBSTANTIUS I ELS ADJECTIUS

Texto completo

(1)

ELS SUBSTANTIUS I ELS ADJECTIUS

Els substantius poden ser de gènere masculí o de gènere femení. Habitualment els substantius femenins es formen a partir del substantiu masculí, excepte en el cas dels masculins en -ot –bruixa/bruixot...– i en els casos en què el substantiu masculí i el substantiu femení tenen un radical diferent –home/dona, oncle/tia, porc/truja...–. També cal tenir en compte que són invariables els substantius en -aire –drapaire, boletaire...–, en -arca –monarca, patriarca...–, en -ista –pianista, modista...– i també en -ta –poeta, paleta...–.

1. En la majoria dels casos, la terminació del femení és -a, tant si en el masculí no hi ha terminació pròpia –gat/gata, pagès/pagesa...– com si la terminació masculina és -e, -o, -u –mestre/mestra, monjo/monja, europeu/europea...–.

Cal tenir en compte que sovint convé fer canvis ortogràfics –funcionari/funcionària, gos/gossa, cunyat/cunyada, amic/amiga, jueu/jueva...–.

2. En el cas que el substantiu masculí acabi en una vocal tònica, la terminació del femení és -na –lleó/lleona...–.

3. En pocs casos, la terminació del femení és -ina –gall/gallina, heroi/heroïna–.

4. Quan la terminació del substantiu masculí és -or, la terminació per al femení és -riu –actor/actriu...–.

5. En alguns casos, la terminació del femení és -essa –sastre/sastressa, tigre/tigressa...–.

Cal parar atenció al fet que en les paraules acabades en -ès la terminació del femení és -a i que, per tant, la forma femenina no s’escriu amb doble essa. Ara bé, cal tenir en compte la flexió príncep/princesa, perquè, tot i que la forma masculina no és acabada en -ès, la terminació del femení és -esa.

6. Quan la terminació del substantiu masculí és -òleg, la terminació femenina del substantiu és -òloga –psicòleg/psicòloga...–.

(2)

7. Cal tenir en compte que alguns substantius signifiquen una cosa o una altra segons si són substantius masculins o femenins.

el canal via d’aigua la canal canonada

un editorial article d’opinió una editorial empresa editorial

el fi finalitat la fi final

el llum aparell la llum claror

el son estat fisiològic la son ganes de dormir

el terra paviment la terra matèria orgànica, planeta

el clau per clavar la clau per obrir i tancar

el còlera malaltia la còlera ràbia

el pols batec la pols partícules

el pudor modèstia la pudor mala olor

el salut salutació la salut estat lliure de malalties

el vall excavació la vall accident geogràfic

8. Cal parar atenció al gènere d’alguns substantius que sovint utilitzem incorrectament per influència de l’espanyol.

SUBSTANTIUS MASCULINS

els afores un anell un avantatge un desavantatge

els bacteris el compte el corrent el costum

el deute el dot el dubte els espinacs

un estratagema el front un interrogant un interviu

el pendent el senyal els tèrmits el titella

SUBSTANTIUS FEMENINS

una allau una amargor una anàlisi una aroma

una esplendor la calor la cercavila la claror

les incisives la marató les nespres una olor

les pólvores les postres la remor la resplendor

(3)

Els substantius poden ser de nombre singular o de nombre plural. Habitualment el substantius plurals es formen a partir del substantiu singular.

També cal tenir en compte que hi ha una sèrie de substantius invariables –llapis, cactus, globus, tipus, focus, fetus, porus, virus, atles, temps, fons, càries, bíceps, pelvis, tos, pus, lapsus...–. També ho són alguns compostos –comptagotes, obrellaunes, trencaclosques... – i uns quants substantius que només s’empren en plural –acaballes, afores, carrutxes, pessigolles, postres, sostenidors... –.

Cal tenir en compte que les paraules acabades en -asi, -esi, -isi, -osi no són invariables i, per tant, no acaben en -s en el singular –la psoriasi, la hipòtesi, l’anàlisi, la dosi–. 1. Per norma general, la terminació del plural és -s –fanal/fanals...–, però si la forma singular acaba en vocal neutra la terminació és -es –setmana/setmanes...–, amb els canvis ortogràfics corresponents –barca/barques, plaça/places, amiga/amigues, esponja/esponges, aigua/aigües...–.

2. Quan el substantiu singular acaba en una vocal tònica, la terminació del plural és -ns –mà/mans...–, excepte en el pronom vostè/vostès i també en alguns altres substantius –cafè/cafès, consomé/consomés, sofà/sofàs, menú/menús, clixé/clixés, puré/purés, bisturí/bisturís...–.

3. Quan el substantiu singular acaba en -s, -ç, -x, -ix, -tx, la terminació del plural és -os –pis/pisos, gos/gossos, braç/braços, complex/complexos, peix/peixos, despatx/despatxos...–. Alerta, perquè en el cas dels acabats en -s alguns la dupliquen i d’altres no –abusos, accessos, impresos, ingressos...–

Cal tenir en compte, també, que en les paraules planes acabades en -x la terminació del plural és -s –apèndix/apèndixs...– i també que en les paraules femenines acabades en -ç la terminació del plural és -s –falç/falçs...–.

4. En el cas que el substantiu singular acabi en -sc, -st, -xt, -ig, la terminació del plural és -s –disc/discs, test/tests, text/texts, assaig/assaigs, desig/desigs...– i també -os, que és la forma més habitual, –disc/discos, test/testos, text/textos, assaig/assajos, desig/desitjos...–.

Malgrat això, cal tenir en compte que en els substantius femenins acabats en -st la terminació del plural és -s –post/posts...–.

(4)

En referència al gènere de l’adjectiu, cal dir que hi ha adjectius invariables –amable, indígena...–. Cal tenir en compte que en català la morfologia dels adjectius acabats en vocal neutra coincideix amb l’espanyol. Per tant, en general, un adjectiu variable en espanyol també serà variable en català –agrio/agria i, per tant, agre/agra..., però salvaje/salvaje i, per tant, salvatge/salvatge–.

Només hi ha dos adjectius que no coincideixen amb la morfologia de l’espanyol: l’adjectiu pobre/pobra, que en català és variable, i l’adjectiu rude/rude, que en català és invariable.

1.En la majoria dels casos, la terminació del femení és -a, tant si en el masculí no hi ha terminació pròpia –fred/freda...– com si la terminació és -e, -o, -u –tendre/tendra, fondo/fonda, europeu/europea...–. Cal tenir en compte que sovint convé fer canvis ortogràfics –ingenu/ingènua, poruc/poruga, tranquil/tranquil·la, tou/tova...–.

D’altra banda, cal recordar que els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç són invariables en singular però variables en plural –capaç/capaç, capaços/capaces...–.

També són invariables alguns adjectius amb les terminacions següents. -al igual, actual... (però mal/mala, anòmal/anòmala...) -el rebel, cruel... (però paral·lel/paral·lela...)

-il difícil, civil... (però tranquil/tranquil·la, anglòfil/anglòfila...) -ar escolar, popular... (però rar/rara, avar/avara...)

-or anterior, menor, inferior... (però incolor/incolora...) -ant amargant, elegant, picant... (però sant/santa...)

-ent bullent, prudent, escaient... (però atent/atenta, cruent/cruenta... i tots els acabats en -lent: corpulent/corpulenta...)

-a àtona persa, agrícola, idòlatra, nòmada, pirata...

-e àtona amable, creïble, tènue, equànime, unànime, inerme, solemne...

2. Quan l’adjectiu masculí acaba en una vocal tònica, així com en el substantiu, la terminació del femení és -na –oportú/oportuna, ple/plena...–.

(5)

3. Quan la terminació de l’adjectiu masculí és -leg/-òleg, la terminació femenina de l’adjectiu és -loga/-òloga –anàleg/anàloga, homòleg/homòloga...–.

4. Cal parar atenció al gènere d’alguns adjectius variables que sovint utilitzem com a invariables per influència de l’espanyol: agrest/agresta, comú/comuna, cortès/cortesa, gris/grisa, inert/inerta, magribí/magribina, roí/roïna....

Els adjectius també poden ser de nombre singular o de nombre plural. Habitualment el adjectius plurals es formen a partir de l’adjectiu singular.

1. En la majoria dels casos, la terminació del plural és -s –valent/valents–, però si la forma singular acaba en vocal neutra la terminació és -es –valenta/valentes...–. Cal tenir en compte que sovint convé fer canvis ortogràfics –fresca/fresques, groga/grogues...–.

2. En el cas que l’adjectiu singular acaba en una vocal tònica, la terminació del plural és -ns –bo/bons...–, excepte en alguns adjectius –cru/crus, nu/nus...–.

3. En canvi, quan l’adjectiu singular acaba en -s, -ç, -x, -ix, -tx, la terminació del plural és -os –fals/falsos, gros/grossos, dolç/dolços, ortodox/ortodoxos, fluix/fluixos, gavatx/gavatxos...–.

4. En el cas que l’adjectiu singular acabi en -sc, -st, -xt, -ig, la terminació del plural és -s –fresc/frescs, trist/trists, mixt/mixts, roig/roigs, lleig/lleigs...– i -os, que és la forma més habitual –fresc/frescos, trist/tristos, mixt/mixtos, roig/rojos, lleig/lletjos...–.

1. En general es recomana col·locar l’adjectiu darrere del substantiu.

L’energia eòlica és més barata.

2. Malgrat això, els adjectius de qualitat subjectiva admeten més mobilitat.

Et recomano aquest meravellós llibre.

La flexió de nombre en l’adjectiu

(6)

A més, l’anteposició de l’adjectiu és gairebé necessària quan el substantiu va acompanyat d’altres complements.

Et recomano aquest meravellós llibre d’aventures.

3. En el cas d’adjectius que descriuen qualitats que ja estan contingudes de manera natural en el substantiu, l’anteposició de l’adjectiu també és admesa.

La pàl·lida lluna ens il·luminava.

4. En alguns casos, una determinada col·locació de l’adjectiu fa variar el significat del sintagma: un home pobre/un pobre home, una pregunta simple/una simple pregunta, un dependent trist/un trist dependent...

1. Quan dos o més substantius del mateix gènere van acompanyats d’un adjectiu comú, aquest s’ha de flexionar en plural.

Volem conèixer la llengua i la cultura xineses.

2. Quan dos o més substantius de gènere diferent van acompanyats d’un adjectiu comú, aquest s’ha de flexionar en masculí plural. Per evitar una frase poc natural és recomanable col·locar en darrer lloc el substantiu masculí.

Busquen una gossa i un gat perduts.

3. Quan diversos adjectius acompanyen un mateix nom, aquest s’ha de flexionar en plural.

La segona i la tercera escenes van ser les més aplaudides.

En aquest cas hi ha fórmules alternatives.

La segona escena i la tercera van ser les més aplaudides.

(7)

un trepig suau uns ______________________________________ un text confús uns ______________________________________ un client assidu una ______________________________________ un duel cruent una batalla ________________________________ una línia obliqua unes _____________________________________ votacions unànimes vot _____________________________________ un veí pudent una ______________________________________ unes tesis audaces una ______________________________________ un maharajà perplex uns ______________________________________ un psicòleg capaç una ______________________________________

uns paraigües lletjos

un ______________________________________ productes lactis

postres __________________________________ acord tripartit

aliança ___________________________________

un dúplex contigu uns ______________________________________ un marquès pobre una ______________________________________ un robí valuós uns ______________________________________ material innocu matèries _________________________________ àlies originals __________________________________ original

(8)

un assaig espès uns ______________________________________ un informe fraudulent una operació _____________________________ un flux continu uns ______________________________________ gimnàs obert ___________________________________ oberts una espècie forana un costum ________________________________ un índex amè uns ______________________________________ un sacerdot rude una ______________________________________ xassís abonyegat _______________________________ abonyegats

tobogans infantils

_____________________________________ infantil una idea vaga

un discurs___________________________________ problema comú

problemàtica ________________________________

un bidell marroquí una ______________________________________ un emperador boig una ______________________________________ un vestit elegant unes arracades ____________________________ un pediatre nul una ______________________________________ una butaca còmoda un sofà __________________________________ una modista culta un ______________________________________ un orfe somnolent una ______________________________________

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...