Barcelona, febrer de 2013
Programa de treball emocional per
professionals dels Serveis Socials
Programa d’Educació Emocional per Professionals de
Serveis Socials, a través de l’obra Educador Social en Alaska
Curs 2012-2013
Projecte final del Postgrau en Educació Emocional i Benestar
Autora: Raúl Pau Salinas
Tutora: Anna Forés Miravalles
2
Projecte Final del Postgrau en Educació Emocional i
Benestar
subjecte a una llicència de Creative Commons:
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
La direcció del Postgrau en Educació Emocional i Benestar possibilita la difusió dels treballs, però no es pot fer responsable del seu contingut.
Per a citar l’obra:
Pau, R. (2013). Programa de treball emocional per professionals dels Serveis
Socials. Programa d’Educació Emocional per Professionals de Serveis Socials,
a través de l’obra Educador Social en Alaska. Projecte Final del Postgrau en
Educació Emocional i Benestar. Barcelona: Universitat de Barcelona. Dipòsit
Digital:
http://hdl.handle.net/2445/47863
Índex:
1. Introducció, presentació del treball. 3
2. Fonamentació teòrica 5
3. Diagnòstic
3.1.Anàlisi del context on s’aplica el programa. 6
3.2.Justificació. 9
3.3.Necessitats detectades. 11
3.4.DAFO. 16
4. Objectius del programa.
4.1 Visió 18
4.2 Missió 18
4.3 Objectius generals i objectius específics. 18
5. Metodologia.
5.1 Estructura i continguts. 20 5.2 Esquema de les sessions (temari). 22
5.3 Procés d’aplicació. 27
6. Avaluació.
6.1 Estratègies d’avaluació. 28 6.2 Avaluació del programa. 28 6.3 Resultats enquesta de valoració dels participants. 31
6.4 Valoració final. 38
7. Conclusions. 39
8. Agraïments. 40
9. Annexos
9.1 Annex 1. Fitxes d’activitats. 41 9.2 Annex 2. Sessions amb material de suport. 57 9.3 Annex 3. Plantilla fitxa de registre i exercici completat. 63 9.4 Annex 4. Plantilla fitxa d’habilitat i exercici completat. 68 9.5 Annex 5. Caixa dels tresors. 71 9.6Annex 6. Cartes de Quique i Tania. 73 9.7Annex 7. Dossier pels participants. 74
1.
Introducció
Després de 13 anys treballant com a educador social en diferents àmbits, d’infància i adolescència i les seves famílies, amb un darrer recorregut des del 2007 per diversos centres de serveis socials municipals, he compartit intervencions amb un gran volum d’educadores i treballadores socials, i m’he omplert de grans experiències. Els darrers anys he donat voltes a la idea de continuar en una professió carregada de situacions que em provoquen diferents emocions amb una alta intensitat, i que no sempre són positives. Tot el contrari, donat l’alt nivell d’emocions negatives que conviuen en el nostre entorn professional, i els efectes secundaris que podem patir, la necessitat d’aprendre a gestionar-les era prioritària.
D’aquí neix la idea de participar del postgrau d’Educació Emocional, i aquí s’inicia un camí de creixement personal i professional, que ha durat un curs lectiu i ha generat aquest projecte, però que tan sols acaba de començar.
Aquest treball representa bàsicament, l’aplicació dels coneixements adquirits durant el Postgrau d’Educació Emocional i Benestar cursat a la UB i dirigit pel GROP. Es tracta de la memòria del projecte final, que ha estat elaborat i aplicat durant el curs 2012-2013, i ara presento.
El fet d’escollir la tipologia de projecte no va suposar cap dificultat, donat que des del primer moment tenia clar que volia portar a la pràctica els coneixements i les competències treballades al postgrau. Per aquest motiu el projecte és el disseny d’un programa d’educació emocional aplicat a un grup diana. Però on aplicava el programa i amb qui? Els dubtes van arribar alhora de decidir les persones destinatàries.
Actualment sóc Educador Social d’un Centre de Serveis Socials de Barcelona, i la meva feina em permet tenir contacte amb diversos serveis que atenen a un ventall extens d’usuaris (escoles, centres oberts, esplais, centres de salut mental, serveis d’inserció laboral, etc..). Entre les meves funcions, sóc referent d’una sèrie de famílies amb les que intervinc, realitzant entrevistes periòdiques i acompanyaments socioeducatius. Per tant, semblava que les oportunitats les tenia a l’abast de les mans, donat l’ampli ventall d’espais emocionals als que podia optar com a laboratori.
Tot i això, recordant la idea que em va impulsar a fer el Postgrau, el meu desig era treballar les pròpies emocions tant a nivell personal com professional, tenint en compte sobretot, el desgast emocional que suposa treballar amb persones en risc social. Aquest fet va ser el generador de la idea de portar a terme el programa amb professionals que treballem amb aquests tipus de col·lectius, per tal de poder incidir en els aspectes emocionals que ens orbiten, i per poder transmetre alguns dels coneixements adquirits. Això va suposar idear un programa amb educadores i treballadores socials que estiguessin treballant a la xarxa de Serveis Socials.
Al desembre del 2012 es produïa la primera trobada amb la meva tutora, i tot i que portava algunes idees del que volia fer, va ser un encontre clau pel programa. Gràcies a aquesta primera conversa vaig apostar per la idea de fer-ho amb el meu equip de companyes dels Serveis Socials, tot i les dificultats que em plantejava. A més a més, una suggerència molt encertada que finalment ha estat un èxit, va ser la idea de poder contactar amb el Sera Sánchez, autor de l’obra Educador Social en Alaska. Aquesta peça teatral que havia pogut presenciar fa un any, representa el dia a dia d’un educador social en uns serveis socials qualsevol. En Sera, després d’escoltar algunes idees desendreçades sobre el programa, i de que pintava la seva obra de teatre en aquest, va confiar en la meva confidencialitat facilitant-me un DVD amb la peça. Aquest ha estat un material valuosíssim, que ha permès desenvolupar una sèrie d’activitats al voltant de les escenes de l’obra.
Amb aquesta dosis de motivació vaig iniciar els primers contactes amb la direcció del centre, intentant salvar els obstacles que inevitablement existeixen en una feina on el pes important recau en l’atenció a l’usuari, i on la burocràcia juga un paper important. Però les negociacions van anar fructificant i una vegada finalitzat puc valorar molt positivament la llibertat amb la que he pogut treballar, i agraeixo el temps que tant les meves companyes i jo hem destinat a una tasca diferent que l’atenció pròpiament directa.
Per tal de valorar el grau de disponibilitat i motivació que tindrien les meves companyes vaig realitzar una enquesta a tot l’equip. També van participar professionals externs a l’equip, o d’altres que per circumstàncies de mobilitat laboral no van poder participar finalment del projecte. D’aquesta primera presa de contacte es van extreure uns resultats molt engrescadors, ja que tot i que hi havien alguns dubtes respecte la possibilitat d’encabir el programa a l’agenda laboral, tothom veia la necessitat de poder destinar un espai a treballar les emocions.
Aclarit tots els dubtes, el programa va acabar de definir-se, i finalment el 30 de maig del 2013 va començar el primer Programa d’Educació Emocional per Professionals de Serveis Socials, a través de l’obra Educador Social en Alaska. Aquest programa ha estat aplicat en sis sessions setmanals i els participants han estat els membres de l’equip de Serveis Socials de La Marina, Zona Franca.
A continuació trobareu la memòria del conjunt d’activitats sistemàtiques, planificades i orientades a unes fites que pretenen treballar l’educació emocional, com a resposta a unes necessitats detectades.
2.
Fonamentació teòrica
Els pilars teòrics que fonamenten la intervenció són majoritàriament els apresos al Postgrau d’Educació Emocional i Benestar. Tot i això, la complementació d’alguns conceptes a partir de la bibliografia facilitada en la matèria, ha estat una peça important.
La creació del material conceptual segueix una línia cronològica adaptada a l’anàlisi de l’obra de teatre, i a l’evolució dels participants en la construcció d’aprenentatges. D’aquesta manera s’ha creat un document, anomenat dossier del programa, que recull tots els continguts teòrics treballats durant les sessions i que es pot trobar a l’annex 7. A les dues primeres sessions s’han utilitzat conceptes bàsics de les Teories de les Emocions, com la Teoria Psicoevolucionista de Plutchik o les Teories de la Valoració Cognitiva de Lazarus. A les següents sessions, s’ha fet ús d’un marc conceptual entorn La Intel·ligència Emocional, fent referència a la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Garndner, o les Teories de la Intel·ligència Emocional de Salovey i Mayer, i Goleman. El programa també ha incorporat conceptes teòrics referents a altres autors. En el marc conceptual de l’educació emocional, els continguts es nodreixen del GROP, com la definició d’Educació Emocional del Rafael Bisquerra, o la relació de competències emocionals que desenvolupa el grup de recerca. Per completar l’explicació de les funcions de les emocions de Plutchik, s’han utilitzat les reflexions de Josep Toll de les quatre emocions bàsiques. S’ha dedicat una sessió al Model d’Habilitat, i s’ha portat a la pràctica des del Model de Presa de Decisions (Laura Mari).
Per treballar els continguts teòrics de les estratègies de regulació s’ha fet referència a les argumentacions que fa l’ infermera Anna Álvarez Crispi entorn a la relaxació. També s’han introduït conceptes com la Resiliència des del treball realitzat per Anna Forés o el Fluir de Csikszentmihayi.
Per altra banda s’han utilitzat conceptes d’Ecologia Emocional (Mercè Conangla) o referents a la Positivitat, el interès i la motivació (Carmelo Vázquez i Bárbara Friedrrickson) per donar suport a activitats concretes de les sessions.
3.
Diagnòstic.
3.1 Anàlisi del context on es realitza el programa Els serveis socials bàsics
Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de Serveis Socials. Atenen els ciutadans i ciutadanes de forma personalitzada i estan integrats per un conjunt organitzat i coordinat d'accions professionals amb l'objectiu de millorar el benestar social i afavorir la integració de les persones.
Objecte principal del serveis socials bàsics
L'objecte principal és promoure els mecanismes per conèixer, prevenir i intervenir amb persones, famílies i grups socials, especialment si es troben en situacions de risc social o d'exclusió. S'organitzen territorialment i estan dotats d'equips multidisciplinaris orientats a l'atenció individual, familiar i col·lectiva.
Ofereixen atenció, orientació i assessorament sobre tots els serveis i prestacions als quals es pot accedir. També poden promoure mesures d'inserció social i laboral, i de prevenció i atenció a maltractaments.
Tramiten les prestacions econòmiques d'urgència social, les prestacions econòmiques d'àmbit municipal, i les altres que els siguin atribuïdes.
Igualment treballen amb les entitats i associacions de la seva zona en projectes conjunts relacionats amb l'atenció social. D'aquesta manera contribueixen a prevenir el risc d'exclusió i enforteixen els llaços de cohesió social.
Els centres d'atenció social disposen d'educadors/es, psicòlegs/es i treballadors/es socials. Aquests professionals valoraran la situació personal i social per determinar l'orientació més adequada.
L'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS)
L’IMSS es va crear el gener del 2010 amb el compromís de garantir la universalització dels drets socials. Aquest institut és l'eina amb la que l'Ajuntament de Barcelona s'ha dotat per donar resposta a les noves realitats i fenòmens socials i les necessitats, expectatives i demandes cada vegada més complexes, plurals i canviants de la ciutadania.
Els Centres de Serveis Socials són centres d'informació, orientació i atenció per tractar els problemes socials que afecten a les persones i a les famílies.
Són el lloc on s'hi poden sol·licitar diferents ajudes i prestacions incloses en el catàleg de serveis socials Algunes d'aquestes ajudes poden ser d'accés directe i altres poden requerir valoració del professional.
Barcelona disposa d'una àmplia xarxa de centres de serveis socials per tota la ciutat (40).
FUNCIONS DELS PROFESSIONALS DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS
Segons la Llei 12/2007, d’11-X de serveis socials (art.17) les funcions dels professionals que treballen als Serveis Socials Bàsics són:
a) Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària. b) Oferir informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als
drets i els recursos socials.
c) Valorar i fer diagnòstics social, socioeducatiu i sociolaboral.
d) Proposar, establir i revisar el programa individual d’atenció a la dependència. e) Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l’avaluació. f) Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social. g) Impulsar projectes comunitaris i programes transversals.
h) Prestar serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència.
i) Prestar serveis d’intervenció socio-educativa no residencial per a infants i adolescents.
j) Orientar l’accés als serveis especialitzats.
k) Promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa. l) Gestionar prestacions d’urgència social.
m) Aplicar protocols de prevenció i d’atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables.
n) Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques d’àmbit municipal i comarcal i les altres que li siguin atribuïdes.
o) Coordinar-se amb els serveis especialitzats, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats del món associatiu i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials.
p) Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials.
Persona Usuària:És la persona que s’atén als serveis socials. És la persona individual, atesa directament o indirectament pel centre de serveis socials que té un recurs obert i/o una activitat, i/o se li ha vinculat un objectiu en un període de temps determinat.
Professional de referència dels Serveis Socials Bàsics: És una figura professional que s’assigna a la persona usuària o al nucli d’atenció quan es dóna d’alta a la Unitat de Tractament, Seguiment i Atenció Col·lectiva:
Elabora (individualment o conjuntament amb altres professionals) i coordina el disseny del pla individual o familiar d’atenció.
Coordina el desenvolupament del pla individual o familiar d’atenció.
És el professional a qui la persona o unitat de convivència es dirigeix per tenir accés a la informació, per resoldre dubtes i interrogants.
És l’interlocutor i el coordinador de la globalitat d’intervencions i respostes que es donen a la persona o unitat de convivència des dels diferents serveis, i és qui convoca els professionals implicats sempre que sigui necessari.
Ajuntament de Barcelona (2009) .Acció Social i Ciutadania. Direcció de Serveis d’Acció Social. Model de Serveis Socials Bàsics. Una aposta per repensar i millorar l’Acció Social territorial des de l’Administració local. [Resum]
3.2 Justificació
Els professionals que formem part dels equips de Serveis Socials, educadors, treballadors i psicòlegs, convivim a diari amb persones i famílies que presenten una o varies problemàtiques que dificulten la seva vida. La intervenció individual i familiar que realitzem, es basa principalment en la relació que s’estableix entre usuaris i tècnics. Qualsevol relació entre persones conté un component emocional molt important, però en el cas de la intervenció social, aquest component juga un paper essencial alhora de posicionar-se davant la demanda o el conflicte que es planteja. La intervenció amb persones vulnerables, en situacions de risc, on la relació que s’estableix amb el professional és de demanda-escolta-resposta, sota un desplegament d’emocions, majoritàriament negatives, contingudes moltes vegades en un espai reduït (despatx), pot provocar el desgast emocional del professional.
Aquest desgast pot arribar a polaritzar la seva actitud davant aquesta relació, donant lloc a rols rígids i passius, o excessivament empàtics i compassius. Aquestes formes tan oposades d’intervenció i en definitiva, viure la nostre feina, ens posicionen en dos conceptes antagònics amb els que podríem definir el professional que pot arribar a patir burnout (estar cremat) als Serveis Socials; Professional Cuirassa o Professional Esponja. En el primer cas, el professional pot arribar a cremar-se per una qüestió de desmotivació i manca d’implicació en una feina que requereix estar present. Per altre banda, si la implicació sobrepassa els límits, i el professional és incapaç de posar barreres, la feina arriba a casa, i el malestar amb ella.
Els professionals que han creat una “Cuirassa” al seu voltant, no es permeten entendre les emocions de l’altre i per tant no empatitzen ni es vinculen amb l’usuari. Donen respostes institucionalitzades que a vegades no corresponen a les necessitats de la persona atesa, i mantenen una actitud rígida vers el problema, emmarcada en els paràmetres quantitatius de la feina.
Els professionals “Esponja” arriben a nivells tant alts d’empatia i vinculació, que el compromís que adopten atenta directament a la seva vida personal. Existeix un excés d’empatia que distorsiona la distància del professional amb l’usuari, permetent actuar d’esponja, i deixant-se emportar pel malestar de l’altre. Existeix el perill d’eregir-se salvador de la situació de la persona.
No vull amb aquesta reflexió fer entendre que existeixen professionals d’un o altre perfil, sinó que tots en movem entre els dos pols, mantenint en la mesura de lo possible un equilibri, que representa la nostra professionalitat en quan a tècnics, i persones que cuiden de persones.
La regulació emocional ens dona la possibilitat d’identificar les emocions que entren en joc, i posicionar-nos amb la millor actitud vers el problema manifestat.
Per arribar a assolir nivells òptims de benestar emocional a la feina, cal en primer lloc realitzar un treball d’identificació de les emocions que entren en joc en la relació usuari - professional, per tal de ser conscients d’allò que ens afecta i ens aboca a realitzar intervencions precipitades preses de la por, la frustració, la compassió, o la injustícia, …
"En época de turbación ninguna decisión"
Davant d’emocions intenses ens bloquegem, però tot i que les emocions no tenen data ni hora, podem realitzar un treball d’anticipació que ens permeti preveure situacions i modificar conductes, que almenys ens ajudin a reconèixer l’emoció, ser conscient del que sents, i emplaçar la conducta.
“Si ens deixem emportar pel nostre malestar, és més probable que dificultem la intervenció al cas”(Felix Castillo, Espai de supervisió de l’equip de Serveis Socials de La Marina – Zona Franca, febrer’13)
3.3 Necessitats detectades:
Per elaborar el diagnòstic de necessitats, s’ha posat el focus d’atenció en 3 nivells diferents d’anàlisi. Un primer nivell referent a la legislació en Serveis Socials a Catalunya, un segon nivell emmarcat a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, i per últim una consulta directa a un grup de professionals.
1. LLEI 12/2007 SERVEIS SOCIALS
Segons la llei 12/2007, d’11 d’octubre de Serveis Socials, un dels drets fonamentals dels professionals, és el d’estar provistos de mesures de prevenció i atenció davant els riscos psicosocials que afecten el seu estat emocional.
Drets dels professionals. Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials:
– Supervisió – Suport Tècnic
– Formació Permanent
– La mobilitat interadministrativa – Respecte i correcció en el tracte
– Protecció de la identitat i altres circumstàncies personals.
– Suport administratiu, mitjans materials i condicions laboralsadequades. – Formar part en els òrgans de participació
– Participació en processos d’avaluació dels serveis.
– Mesures de prevenció i atenció davant de factors psicosocials que afectin l’estat emocional.
Si ens emparem en aquests drets, existeix la necessitat d’atendre els factors emocionals, actuar per mitigar les possibles conseqüències i crear i aplicar les mesures per prevenir-les.
2. ESTUDI PSICOSOCIAL 2012-2013 DELS CENTRES DE SERVEIS SOCIALS DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS DE BARCELONA
Des del Servei de Prevenció i de Riscos Laborals de l’IMSS s’ha realitzat un estudi psicosocial dels professionals dels Serveis Socials, on es té molt en compte els factors psicològics i emocionals que afecten als tècnics.
L'objectiu d'aquesta avaluació és estimar i valorar la magnitud d'aquells riscos associats a les condicions psicosocials de treball existent a l'empresa, i tot això amb la finalitat última de que l'organització estigui en condicions de prendre decisions apropiades sobre la necessitat d'adoptar noves mesures i planificar adequadament l'activitat preventiva.
Entre els diferents factors a avaluar per aquest estudi estan les Demandes psicològiques.
Les demandes psicològiques es refereixen a la naturalesa de les diferents exigències a les quals s'ha de fer front al treball. Tals demandes solen ser de naturalesa cognitiva i de naturalesa emocional.
L’avaluació s’ha dividit en dues fases, l’avaluació quantitativa i l’Avaluació qualitativa. En funció dels resultats obtinguts a la avaluació quantitativa s’han convocat sessions d’avaluació qualitativa, a la que els professionals han assistit voluntàriament mitjançant una convocatòria. Aquestes sessions s’han organitzat per perfils professionals, s’han fet en total 5 sessions, una per a cada perfil: administratius/ves, treballadors/es socials, educadors/es socials, psicòlegs, directors/es. A l’abril d’aquest any vaig ser convocat a una sessió i vaig tenir el privilegi de participar de l’avaluació qualitativa del perfil d’educador.
L’objectiu d’aquestes sessions ha estat analitzar els resultats obtinguts a l’avaluació quantitativa i possibilitar que els professionals puguin fer propostes de mesures preventives per reduir els riscos psicosocials presents a la seva activitat que, posteriorment, han estat presents a la elaboració de la Planificació Preventiva per part del Grup de Treball.
Dins la bateria de preguntes realitzades als grups de treball, podem destacar les següents qüestions que fan referència directa a l’aspecte emocional:
- Has d’ocultar les teves emocions davant dels usuaris?
- Has d’ocultar les teves emocions davant dels companys?
- Els usuaris et demanen una resposta emocional a la seva situació i
sentiments?
- Et consideres exposat a situacions d’impacte emocional?
De les mesures proposades pels participants, es poden destacar:
- Proporcionar un espai físic temporal adequat per a la descàrrega emocional.
- Supervisió, treball amb l’equip, i treball interdisciplinari.
- Augmentar espais supervisió,
- Millorar dinàmiques dels equips
- Millorar espais físics de descans
- Formació maneig emocions
- Afavorir descans després de tractar situacions conflictives amb repercussió emocional
PROPOSTES:
- Proporcionar entrenament en habilitats d’autocontrol, maneig de la distància
- Proporcionar suport psicològic, i/o legal, quan sigui necessari (per exemple en exposició habitual a situacions d’elevat impacte emocional, en casos d’agressions, amenaces, situacions de conflicte, etc.)
3. CONCLUSIONS ENQUESTA INICIAL TÈCNICS SOCIALS
Per tal de calibrar el grau de motivació i la disponibilitat dels possibles participants es va realitzar una enquesta a 18 professionals, la majoria del Centre de Serveis Socials de La Marina, però amb una mostra d’altres professionals que treballen en altres Serveis Socials (4).
Els perfils professionals de les persones enquestades van ser: 9 treballadores socials, 5 educadores socials, 2 psicòlogues i 2 administratives. De les preguntes realitzades s’extrauen les següents conclusions.
La majoria de tècnics (15) estan contents amb la seva professió, i la resta només a vegades. En canvi a només 6 els agrada la seva feina, per 12 que pensen que de tant en tant no és així.
Tots els enquestats són conscients que a la nostra tasca professional existeix un component emocional important, i 16 els que pensen que a vegades aquest component és difícil de controlar i per tant dificulta la nostra intervenció. Hi han 15 persones que pensen que la seva intervenció varia en funció del dia que poden tenir. Tots els enquestats opinen que podem aprendre a regular les nostres emocions per millorar el posicionament vers l’usuari.
La majoria de professionals creuen que a la seva feina no existeixen els espais suficients per treballar aquests aspectes, i tots desitjarien participar en un espai on es pogués parar, i pensar sobre allò que sentim a la nostra feina.
Es generen més dubtes alhora d’encabir aquest espai en l’agenda laboral, sent 7 persones les que valoraven que no és possible. També eren 8 les persones les que valoraven que no podien participar d’aquest espai fora de l’àmbit laboral, en el seu temps lliure, en canvi 13 estarien disposats a participar-hi fora de l’horari laboral si es realitzés de forma telemàtica.
Aquests resultats han estat essencials alhora de decidir el tipus de programa. El desig de tots els enquestats era poder participar d’un projecte d’aquestes característiques, i 11 dels 18 creien que podia encabir en la seva agenda laboral, i per tant realitzar-ho dins l’horari laboral. El fet de que 13 persones valoressin positivament la possibilitat de realitzar el programa online, ha fet que tot i recaure el pes en la part presencial, es dissenyessin espais virtuals per transmetre informació (contingut de les sessions), comunicació, avisos i alertes, i la realització de la valoració final.
Tot i l’existència d’espais a Serveis Socials on es treballen els aspectes emocionals dels professionals (ex. supervisió d’equip), per la majoria de tècnics resulten insuficients, i de les enquestes realitzades s’extrau el desig de participar d’espais de cura d’aquesta índole.
Situacions (Emocions) que els professionals creuen que interfereixen o juguen un paper important en la intervenció amb l’usuari
Respostes que s’extreuen del qüestionari:
1. PREOCUPACIÓ/INDIGNACIÓ/INJUSTCIA: Quan treballem amb famílies on els nens pateixen maltractaments (tant físics com de nutrició emocional) per part dels pares i aquests últims no assumeixen la seva responsabilitat.
2. FRUSTACIÓ/DESCONCERT/RIGIDESA/CONTENCIÓ/DIFICULTAT DE POSAR NOM I COMPRENDRE: Sobretot pel que fa a les emocions que flueixen en les famílies. Costa molt posar nom i comprendre les nostres emocions i, sobretot, deixar-les aflorar, fer-les visibfer-les al nostre interlocutor. La posició no horitzontal respecte al professional, i fins i tot, la posició confrontada del professional envers la família (per la diferencia en els objectius d' uns i altres) precisament no faciliten aquesta entesa a nivell emocional. Malauradament ens trobem en una societat castradora i que nega les emocions. Això només pot comportar frustració i desconcert a la persona. Es un aspecte, que per poc que estiguem atents, podem constatar dia a dia en el tracte personal amb els nostres usuaris.
3. DEFENSES BAIXES/PREDISPOSICIÓ: Alhora de realitzar una intervenció a nivell individual/familiar; si has tingut una mala vivència/experiència aquell mateix dia (ja sigui a nivell personal/laboral) pot influenciar molt en negatiu alhora de poder realitzar una bona intervenció amb la persona/família amb la que estàs treballant.
4. POR: Quan fem una devolutiva tècnica a uns progenitors d'una proposta de mesura de protecció pels seus fills/es.
5. REBUIG: gestió del rebuig que em creen algunes situacions
6. PENA, RÀBIA, TRISTESA: En la nostra tasca hem d'atendre històries personals que ens desprenen emocions variades (pena, ràbia, tristesa, ...) en la nostra formació ve implícit el treball amb el control d'aquestes però si li sumem que som persones i que a vegades tenim un mal dia, fa que influeixin en el nostre tarannà professional.
7. FRUSTACIÓ/DECEPCIÓ/RÀBIA: Si un usuari no ha complert amb els pactes que tan t'han costat establir amb ell i a més tens un mal dia, això t'entristirà, t'enrabiarà, t'apenarà,....
8- RÀBIA/INJUSTICA/PREOCUPACIÓ: Depèn de les emocions que et desperti la persona que tens davant és difícil ser el més objectiu possible. Exemples: - Emocions adverses vers família/usuari: maltractaments greus/abusos sexuals/prepotència usuari/abocar el problema familiar al professional.... - Emocions que et fan connectar amb la família: desnonaments/dols...
9. ANGOIXA/ESTRÉS/ANSIETAT: Qualsevol situació d'urgència afegida a sobrecàrrega de gestió, que provoca que no puguis controlar la teva angoixa
10. EMPATIA: Hi ha situacions amb les que t'identifiques i t'impliques d'una manera diferent. Hi ha un component subjectiu que de vegades afecta la teva feina de manera inevitable.
11. REBUIG / POR: Quant la emoció ens controla, la intervenció pot no ser adequada per exemple, si sentim desconfiança o rebuig o por davant d'un usuari.
12. TRISTESA / TOLERÀNCIA: Quant et ressonen coses a nivell personal per la persona que tens davant com pot ser la seva història de vida o un fet en concret. També el fet de no saber gestionar segons quins comportaments dels usuaris. Si regulem les emocions dels professionals podem tenir més paciència, més tolerància (sense jutjar), responsabilitzar més a l'usuari, desconnectar dels problemes dels altres i realitzar millor la nostra tasca.
13. PREOCUPACIÓ: Si jo faig una proposta des de la "preocupació" (per exemple es fa proposta de pis d'inclusió per afavorir tema habitatge en una família) i la persona-família la rep des de la "por" (que li traiem els fills, per exemple). La intervenció està totalment mediatitzada pels pensaments previs a aquesta i per tant a les emocions que s'hi vinculen. Així, davant una proposta suposadament afavoridora per la persona-família aquesta la pot rebre com una situació de "perill" davant la qual respon posant-se a la "defensiva" (deposant-sestimant la proposta, o dient que sí però fent fugida del barri, agredint verbalment...). En cas de no poder aclarir aquests pensaments-emocions (la qual cosa precisa donar-hi un temps i un espai), automàticament la resposta de l'altre generarà en mi altres pensaments-emocions (de desconfiança,...) que condicionaran la meva interpretació de la realitat i, per tant la meva intervenció (decisió de tancament del cas, etc).
Aquestes aportacions dels enquestats van servir per justificar la necessitat de treballar les emocions en el context dels Serveis Socials, i per garantir que els possibles agents implicats en el programa, eren conscients de que les emocions juguen un paper important en la nostra feina.
3.4 DAFO:
A l’hora de decidir el format del programa es van generar els següents dubtes: la possibilitat de fer-ho dins o fora de les hores de feina, o el format del programa (presencial o telemàtic). Per tal de poder decidir entre aquestes variables, es va optar per seguir una metodologia d’estudi del projecte, analitzant les característiques de cada possibilitat. El següent anàlisi valora les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de cada variable plantejada.
Horari laboral de forma presencial:
D: la sobrecàrrega de feina acumulada, i una agenda atapeïda de gestions. La quantitat de casos que exigeixen una atenció directa, amb una intensitat fluctuant, però continua, crea un sentiment d’esgotament i de col·lapse que dificulta encabir espais a l’agenda laboral, i per tant viure les noves incorporacions d’espais (gestions, coordinacions, reunions, visites, etc) com a càrregues ofegants.
A: possible negativa de la direcció, i manca de motivació de les companyes.
F: la feina és el lloc d’on es desprenen les càrregues emocionals que es treballen al programa. Es valoren els espais per parar i pensar, per posar pausa.
O: la reserva d’un espai a l’agenda comú a tots els professionals, permet ubicar i destinar un temps i incorporar-ho a la programació setmanal.
Fora de l’horari laboral:
D: manca d’un espai comú on realitzar el programa.
A: poca disponibilitat dels participants en el seu temps lliure.
F: no hi ha cap dependència de tercers.
O: les persones que accepten participar-hi ho fan amb un grau elevat de motivació.
Espai físic - presencial (sala de reunions):
D: la sala de reunions està ubicada en un espai destinat a treballar aspectes de la feina, això pot dificultar la desconnexió de les càrregues de treball.
A: una de les dificultats que ens trobem a l’hora d’implementar un programa amb els professionals de Serveis Socials d’un mateix equip, és la continua mobilitat que existeix en alguns equips joves, provocats per baixes, substitucions, conciliacions, itineratges, i reestructuracions de plantilles. En aquest aspecte, a l’Ajuntament de Barcelona, està previst una mobilitat a nivell horitzontal entre professionals de centre que pot arribar a ser massiva. Aquests canvis reals de lloc de treball, suposen un neguit constant, i un handicap a l’hora de constituir un grup de treball.
F: la infraestructura permet la possibilitat de desplegar diferents recursos materials amb major impacte grupal (projector, DVD, importància de crear un clima en tot allò que té a veure amb la infraestructura (sala, distribució de participants, elements decoratius, olors, impacte personal (maneres de comunicar, moure’s)
O: es transforma per treballar aspectes emocionals i de cura. La nova distribució, diferent i amb moltes cares.
Espai Virtual:
D: no hi ha una resposta a temps real/immediata i manca el valor afegit de compartir expressions no verbals
A: espai que requereix la voluntat personal de cada participant per realitzar el programa en els terminis acordats.
F: accés a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. L’anonimat, o el fet de no haver-se d’expressar en públic genera confiança.
O: tot el treball queda registrat i és més fàcil recavar les dades necessàries per arribar a conclusions.
Després de realitzar l’anàlisi DAFO, plantejar a la direcció del centre les opcions, i extreure els resultats d’una enquesta a diversos professionals, es decideix realitzar el programa dins l’horari laboral, aprofitant l’espai físic de la sala de reunions, amb suport virtual per donar continuïtat a les sessions afavorint el intercanvi, la reflexió i la immediatesa.
4. Objectius del programa.
4.1 Visió:
La intervenció que portem a terme els agents socials està carregada d'emocions. Les que exposen els propis usuaris, les que ells ens provoquen a nosaltres, i les que es generen en la interacció d'ambdues parts. Aquestes últimes són essencials per tal d'assolir amb èxit els objectius de la intervenció, i depenen en gran part de com gestionem les segones, aquelles que sentim davant els estímuls que rebem de l'altre. Si som capaços de regular les nostres emocions, assolirem un posicionament efectiu davant les emocions de l'altre.
4.2 Missió:
Aplicar un programa d'educació emocional amb professionals d’un
equip de Serveis Socials, amb la intenció de proporcionar un espai de
cura i benestar, on es treballi la identificació, conscienciació i les
estratègies de regulació, de les emocions que ens provoquen la relació
directa i indirecta amb els nostres usuaris.
4.3 Objectius generals i específics:
- Facilitar un Espai de cura i benestar pels participants.
1. Prevenir els efectes nocius de les emocions negatives.
2. Desenvolupar les emocions positives i els seus efectes a la salut física i psicològica.
- Proveir als participants d’uns continguts teòrics bàsics en matèria d’emocions.
1. Aprendre els conceptes bàsics en matèria d’emocions. 2. Treballar i posar en pràctica els coneixements adquirits. 3. Afavorir l’enriquiment del vocabulari emocional del grup.
- Dinamitzar un Espai de debat i reflexió professional.
1. Facilitar la participació dels professionals per generar opinió.
2. Sintetitzar conclusions democràtiques treballades pel grup.
- Proporcionar un Espai de millora i creixement personal i professional a nivell emocional.
1. Identificar les emocions que ens avoquen els usuaris
2. Prendre consciència individual i col·lectiva de les emocions que ens provoquen els usuaris
3. Aprendre a generar estratègies per regular les pròpies emocions.
5. Metodologia:
La metodologia emprada ha estat la combinació de les tècniques deductives, interrogatives i de descobriment, tenint en compte que aquesta darrera predomina vers les altres. El contingut a treballar, es nodreix majoritàriament de la experiència personal i professional dels participants, de les seves vivències i de com cadascú de nosaltres interpretem les nostres emocions i les de la resta, per tant és essencial que hi hagi un nivell alt de participació. Per provocar aquesta participació, s’ha inclòs a la majoria d’activitats un espai de debat i discussió. Evidentment, la figura del guia o acompanyant, ha estat essencial per tal d’induir els processos participatius i actuar de teixidor davant les aportacions dels professionals.
Per altra banda, a totes les sessions hi ha hagut una “injecció” de coneixements teòrics, impartits pel formador, a través d’explicacions i suport tècnic (PowerPoint). S´ha facilitat un marc teòric que ha permès adquirir els coneixements bàsics per tal de situar-se amb cert criteri davant els conceptes treballats. Igualment s’ha generat un dossier guia que ha permès realitzar consultes de les sessions, i no haver de prendre apunts.
S’ha realitzat una avaluació continua del procés i una avaluació final dels resultats obtinguts. Aquesta avaluació ha estat majoritàriament qualitativa i ha vinculat la valoració dels propis participants.
5.1 Estructura i Continguts
El programa ha estat dividit en 6 sessions presencials que s’han dut a terme setmanalment durant mes i mig. Al inici i al final del programa, s’han realitzat dues dinàmiques que s’han treballat a nivell telemàtic, fent ús de la plataforma Google Drive. Aquestes han estat dos qüestionaris, un inicial que ha permès la detecció de necessitats, i un final que ha permès una valoració critica dels participants. També s’ha realitzat una activitat on els participants han hagut de realitzar una tasca durant una setmana.
La major part de sessions, han estat destinades al treball d’identificació de les emocions, i presa de consciència d’aquestes. Per poder treballar situacions que reflecteixen experiències de la feina als Serveis Socials, s’han creat espais de laboratori. En aquests espais s’ha visualitzat escenes de l’obra de teatre Educador Social en Alaska, que han servit de material guia per poder realitzar la part més important del programa, la visualització i identificació de situacions quotidianes de la nostre tasca, i la pressa de consciència individual i col·lectiva de les emocions existents en la relació usuari – professional.
La presentació d’aquestes situacions en un format visual, fent ús de la metàfora, arriba als participants amb un major impacte i intensitat. L’efecte mirall que s’assoleix amb aquesta dinàmica aporta al mateix temps, un distanciament que permet anonimat i tranquil·litat de no ser jutjat, i per altre banda, un posicionament que ajuda a empatitzar amb la situació, pel simple fet de veure’s reflexat.
“L’efecte social del teatre és conegut des de molt antic. Shakespeare el va intuir, quan en el seu Hamlet, l’escenificació (el teatre dins el teatre) té una funció terapèutica. L’escena dramàtica suposa la creació d’un espai imaginatiu, il·lusori i creatiu que pot ampliar i recrear la realitat. Els vincles i les relacions es presenten i prenen cos humà. Les situacions intrapersonals i interpersonals en aquesta situació dramàtica permeten la desestructuració i reestructuració dels propis arguments a partir de la interiorització dels arguments dels altres, de l’associació dramàtica i de la identificació amb un personatge”.
Hervàs Martínez, J. (2001). Competències socials i tècniques teatrals. Crèdit variable 1er cicle de l’ESO. Barcelona.
El bon tracte que “Factoria Los Sánchez” fa de les situacions quotidianes que vivim els professionals de Serveis Socials, permet treballar les emocions des del sentit de l’humor, estratègia de regulació emocional bàsica per fer una primera incursió en qüestions tant intimes i personals.
L’anàlisi realitzat sobre el material de l’obra ha servit per facilitar el primer debat, el reconeixement d’emocions. A partir de la realització de fitxes de treball, i la participació guiada a través de dinàmiques, s’han treballat aquelles emocions negatives que ens col·loquen en una posició desfavorable per afrontar la intervenció, i s’han generat estratègies per afavorir les emocions positives que ens aportin benestar. Per altre banda, amb l’ajuda d’un professional de l’equip amb experiència i formació en ioga, s’ha realitzat el tast d’alguna estratègia de regulació emocional com la relaxació o la meditació.
Calendari de les sessions
1a sessió Introducció a les emocions Dijous 30/05 13:00 a 14:30
2a sessio Consciència Emocional Dijous 06/06 13:00 a 14:30
3a sessió La Relaxació Dijous 13/06 13:00 a 14:30
Intersessio Posicionament emocional Del 14/06 al 20/06
4a sessió Intel·ligència Emocional Dijous 20/06 13:00 a 14:30
5a sessió La Tristesa Dijous 27/06 13:00 a 14:30
5.2 Esquemes de les sessions
PRIMERA SESSIÓ – MARC CONCEPTUAL I – Introducció a les emocions
Temps Activitat Contingut
20’ Introducció a les emocions
- Justificació i objectiu del programa
- Què és una emoció? Per a què serveix?
- Esquema de la vivència emocional
35’ Classificació Democràtica
Bateria d’emocions
Classificació de les emocions (positives, negatives i ambigües).
Identificació de les 4 emocions bàsiques. Famílies emocionals.
5’ Emocions estètiques Petit tast de música. “Nesun Dorma”- Els tres tenors Explicació de les emocions estètiques
30’ Dixit Emocional Joc per practicar el llenguatge emocional
SEGONA SESSIÓ – MARC CONCEPTUAL II- Consciència Emocional
Temps Activitat Contingut
5’ Recordatori Què vam treballar ahir?
20’ La Funció de les 4 emocions bàsiques
Definició amb ajuda dels participants de les emocions bàsiques i d’altres més quotidianes.
5 a 10’ Presentació del material de treball
Breu presentació de l’autor d’Educador Social en Alaska i la seva obra.
8 a 11’ DVD Visualització del primer esquetx La IRA.
15’ Fitxes de registre
Treball d'introspecció - registre emocional – consciència individual
20' Debat - posta en comú Procés participació grupal – consciència col·lectiva
TERCERA SESSIÓ – PRÀCTICA DE REGULACIÓ EMOCIONAL – La Relaxació
Temps Activitat Contingut 5’ Recordatori
Què vam treballar ahir?
5’ Model de competències emocionals GROP Consciència Emocional Regulació Emocional Autonomia Emocional Competència Social
Habilitat de vida i benestar
35 ‘ Tècniques de relaxació Exercicis de la relaxació i consciència corporal.
5’ La relaxació Què és? Per a què ens pot ser útil?
20’ Gràfica Emocional Posicionar les emocions a la gràfica d’energia. ⬆⬌Gràfica individual i gràfica col·lectiva
15’ DVD - activitat Visualització de l’esquetx i identificació d’emocions a la gràfica. Identificar emocions dels esquetx i posicionar-les a la gràfica.
Intersessió
:Posicionament emocional de l’equip en una setmana. Realitzar una gràfica per dia. Posicionar l’estat d’ànim a nivell individual en la gràfica de forma anònima, a l’inici i al final del dia.
CUARTA SESSIÓ – MARC CONCEPTUAL III – Intel·ligència Emocional
Temps Activitat Contingut
5’ Recordatori Què vam treballar ahir?
15’ Compartir i valorar l’activitat inter-sessió
Posada en comú de les gràfiques diàries, reflexió comú i debat.
20’ Model d’Habilitats - Capacitats
IDENTIFICAR - USAR - ENTENDRE - GESTIONAR
10’ DVD Visualització de l’ esquetx La POR que ens provoquen algunes situacions.
5’ Informació addicional.
Mercé Conangla – Hàbitats emocionals
10’ Espai de reflexió Treball individual model d’habilitat - fitxa
20' Debat - posada en comú
Espai per compartir
10’ Confiança Cega
CINQUENA SESSIÓ – PRÀCTICA EMOCIONAL – La Tristesa
Temps Activitat Contingut
5’ Roda de massatges Massatges simultanis entre tots els participants.
5’ Recordatori Què vam treballar ahir?
5’ Lectura
Josep Toll: La tristesa - moment de recolliment – oportunitat. Lectura de text.
15 minuts
DVD Visualització del segon esquetx La TRISTESA que ens provoquen algunes situacions.
20’ Estratègies de regulació emocional (cognitives)
Anna Forés: Resiliència - capacitat humana per enfrontar-se, sobreposar-se i sortir enfortit o
transformat a partir de les experiències d’adversitat.
10' Debat - posada en comú
Què ens entristeix a la nostre feina? Per a què ens pot servir la tristesa?
Procés participació grupal – consciència col·lectiva
SISENA SESSIÓ – PRÀCTICA EMOCIONAL- Positivisme
Temps Activitat Contingut 5’ Recordatori
Què vam treballar ahir?
5’ La Alegria
Explicació dels conceptes d’Alegria i felicitat.
5’ Vídeo Elsa Punset
“El poder de las emociones positivas” – Elsa Punset. Programa REDES. TVE.
10’ Roda de positivitat Roda de “coses que fem bé a la feina, que ens caracteritza” - Vídeo “Pierde el miedo”
10’ DVD Visualització del segon esquetx La ALEGRIA -
MOTIVACIÓ que ens provoquen algunes situacions.
10’ Explicació
“Motivació i emoció, dos cares de la mateixa moneda”
EL FLUIR, el flux de pensament. Csikszentmihalyi
10' Activitat Compartir experiències de flux a la feina i fora de la feina.
5’ Reflexió
Formes d’afrontar canvis.
10’ Activitat Final
Cofre del tesor: deixar dins d’un cofre els tresors que heu trobat a la Zona Franca.
5.3 Procés d’aplicació.
El procés d’aplicació del programa s’inicia amb els primers contactes amb la direcció del centre i la planificació de les sessions.
Després de realitzar una enquesta als possibles participants i valorar els resultats es dissenya una fitxa orientativa del programa revisada per la tutora, que s’entrega a la direcció del centre i a la direcció territorial del districte. Un cop acceptada la proposta, es programen les sessions i s’elaboren les activitats en funció dels coneixements adquirits al Postgrau, la bibliografia i el material que es disposa.
L’anàlisi del DVD de l’obra de Teatre va ser clau per elaborar el disseny de les sessions. Aquest anàlisi consisteix bàsicament en identificar els estats emocionals presents a les escenes de l’obra de teatre. D’aquests anàlisi s’extrauen les dades necessàries per realitzar la programació d’activitats. S’ha generat un document amb l’extracte d’aquest anàlisi que es pot trobar a l’annex 2.
El dia 15 de maig es presenta el projecte a l’equip. S’informa als professionals presents la intenció de realitzar un programa d’educació emocional, emmarcat en el projecte final del Postgrau que he cursat. S’expliquen els objectius que es pretenen assolir a grans pinzellades: proporcionar un espai de cura, transmetre els aprenentatges que el formador a adquirit al Postgrau, i treballar, especialment, les emocions que ens provoquen els usuaris. També s’informa del format del programa, la destinació d’hores de feina reservades a l’agenda, i la realització d’alguna tasca excepcional, fora d’aquest horari.
Donat l’èxit de possibles participants, es decideix ampliar el número de persones a la totalitat de treballadores i educadores socials de l’equip, sense tancar el grup, però amb el compromís d’una mínima assistència. Es reserva l’espai a l’agenda de feina com a programa grupal, facilitant que no hi hagin interferències per altres gestions i com a recordatori real de les sessions. Tot i això, des del primer dia s’utilitza el correu intern, amb el llistat d’adreces de tot l’equip, per comunicar el inici de la sessió, i el material necessari. També s’utilitza aquesta eina per fer arribar el dossier de continguts de cada sessió una vegada finalitzada aquesta.
Abans d’iniciar el programa es fa un contacte amb el supervisor de l’equip, Felix Castillo, ja que a l’espai de supervisió mensual del centre, s’ha començat a treballar les dificultats dels casos des de lo que aquests ens fan sentir, i quin és el posicionament que prenem com a professionals. S’informa al supervisor del inici del programa i dels objectius que es treballaran. Es demana una possible col·laboració a l’espai de supervisió per treballar aspectes emocionals, als que no s’hagi donat resposta des de l’espai, si es donarà el cas.
El dijous 30 de maig es posa en marxa el primer espai de consciència emocional. L’espai habilitat és la sala de reunions on es realitzen al voltant de dos reunions setmanals, i fa les funcions de menjador ocasional. Es disposa la sala de forma totalment diferent a l’habitual, apartant les taules i col·locant les cadires en forma d’U.
6. Avaluació.
6.1 Estratègies d’avaluació.
Les estratègies plantejades per avaluar el programa han estat aplicades durant totes les sessions.
Per tal de realitzar una valoració global, s’han utilitzat paradigmes empírics, interpretatius i crítics.
A l’hora de cercar estratègies d’avaluació per valorar aspectes quantitatius (empírics), s’han tingut en compte les següents qüestions:
- S’han pogut portar a terme totes les sessions programades? I les activitats? - S’ha pogut realitzar el programa tal i com havia estat plantejat?
- Hi ha hagut un mínim de participants a totes les sessions? - Hi ha hagut continuïtat d’aquests participants?
A l’hora de cercar estratègies d’avaluació a nivell qualitatiu (interpretatiu), s’ha analitzat cada activitat, tenint en compte els objectius plantejats, la participació dels professionals, i l’observació del formador. També s’ha elaborat una avaluació general del programa, tenint en compte la missió proposada, i els objectius generals plantejats. Per últim, una vegada finalitzat el programa, s’ha passat una enquesta a tots els participants, per tal d’obtenir els resultats de la valoració subjectiva (crítica) dels protagonistes
6.2 Avaluació del programa
Aquest programa de consciència emocional aplicat a un equip de Serveis Socials, s’ha pogut realitzar en la totalitat de les sessions programades. Pel que fa a les 6 sessions presencials, s’han dut a terme en els terminis marcats i amb la temporalitat establerta. Crec que hi han hagut bons resultats donat que s’ha realitzat amb certa intensitat, però podrien haver estat millors si s’haguessin destinat dos hores per sessió, en comptes d’hora i mitja. La reserva d’espai a l’agenda laboral electrònica, comú a tots els professionals, ha estat un suport essencial per tal de reservar l’horari al treball grupal en retiment de possibles gestions que podien interferir. Tot i això, hi ha hagut algun professional que ha arribat tard a alguna sessió, o s’han hagut d’absentar per motius de feina.
La participació ha estat major de la que s’esperava, i tot i que això suposava un handicap a priori pel formador, finalment ha resultat molt enriquidor per a tots els participants i pel programa en general. Hi han hagut 14 persones que han participat al llarg de les sessions, 3 només han participat a una sessió, però la resta han participat com a mínim a 4 sessions. Hi han 6 persones que han participat a totes les sessions.
Finalment l’opció d’obrir el programa a qualsevol tècnic de l’equip ha estat molt encertada ja que això ha garantit una assistència de més de nou persones per sessió. L’avaluació de les activitats realitzades s’especifica a la fitxa de cada activitat, que trobareu als annexos junt amb la descripció, els objectius i d’altres característiques. Tot i això, a nivell general, cal remarcar que en la majoria d’activitats s’hauria de revisar la temporalitat, donat que moltes de les dinàmiques tenien un temps limitat que ha impedit realitzar-les tal i com s’havien plantejat. Això ha provocat la modificació o improvisació en algun moment. Els materials utilitzats a les diferents dinàmiques han estat els adequats. El suport del projector ha estat bàsic per poder portar a terme un gran nombre de sessions. Tot i això hi ha hagut alguna dificultat tècnica en la reproducció. A la primera sessió amb suport visual, el volum del vídeo estava molt baix, i distorsionava la veu. Amb uns altaveus externs es van poder salvar la resta de sessions.
La major part de les sessions s’han portat a terme tal i com s’havien programat, però evidentment hi han hagut modificacions en algunes activitats, tant en el ordre de presentació com en els continguts. Les darreres sessions han patit el major nombre d modificacions donat l’experiència de les anteriors i els esdeveniments que han anat passant durant el mes i mig que ha durat el programa. Així mateix la darrera sessió va patir canvis substancials, suprimint algunes activitats i incorporant d’altres que es va creure que eren més adients per les circumstàncies en les que es trobava l’equip i el propi formador. En especial, la darrera activitat del programa, que incorporava aspectes relacionals de l’equip, tot i que no era un objectiu del programa. Aquesta activitat es va incorporar a la darrera sessió perquè la mateixa setmana van haver-hi informacions de l’Administració que anunciaven la propera mobilitat dels professionals dels equips de Serveis Socials de l’Ajuntament, i en particular al nostre equip hi havien 9 persones de 13 que volien fer un canvi de centre.
Finalment no ha estat necessari utilitzar l’espai de supervisió per traslladar dubtes i preguntes sense resposta. Tot i això, el programa ha coincidit en un moment en el que aquest espai de treball d’equip, es centra en l’anàlisi del posicionament del professional davant les emocions que provoquen els usuaris. Aquesta línia de treball emocional coincideix amb la proposta del programa.
Una vegada finalitzat el programa es pot valorar que s’ha portat a terme la missió plantejada, mitjançant els objectius generals i específics programats.
A totes les sessions s’ha intentat facilitar un espai de cura i benestar pels professionals, que ens ha permès a tots parar, i pensar en allò que fem i sentim tots els dies a la feina. Durant les primeres sessions s’ha treballat la prevenció dels efectes nocius de les emocions negatives, i en especial a la darrera sessió s’ha fet èmfasi en la importància de les emocions positives i els seus efectes en la salut i el benestar. Crec que tant als participants com al formador, ens hagués agradat poder dedicar més sessions a aquest objectiu.
El fil conductor de totes les dinàmiques ha estat una base teòrica que s’ha transmès a cadascuna de les sessions a través d’explicacions, PowerPoint, i activitats didàctiques.
A la finalització de cada sessió s’ha fet arribar als participants els continguts teòrics treballats en format digital.
Hi han hagut moltes activitats que han propiciat el debat i la participació de tots els professionals. De fet, hi han hagut activitats on no estava previst el debat, i s’ha generat com a conseqüència de la inquietud d’algun dels tècnics. Aquesta participació ha estat molt enriquidora, i és una mostra de la motivació dels professionals, que han anat assolint aprenentatges. Tot i això, l’excés d’espais de debat i la manca d’experiència del formador en la difícil tasca de teixidor, ha dificultat la sintetització de conclusions, i la obligada flexibilitat del temps establert per cada activitat.
Durant la major part de les sessions, i sobretot mitjançant el material de suport del DVD i les activitats relacionades amb aquest, els participants han identificat les emocions que ens avoquen els usuaris, i han pres consciència de les emocions que ens provoquen. En les activitats proposades han fet un tast d’alguna estratègia per regular les emocions, a la vegada que els propis professionals proposaven d’altres generades per la seva pròpia experiència. A la darrera sessió es va treballar de manera intensa però insuficient les maneres d’adoptar una actitud positiva vers la vida.
Per últim, m’agradaria valorar la meva tasca com a formador. La veritat és que tot i no tenir experiència prèvia, les sensacions han estat molt positives. Les classes i el material que l’Andrés Martin ens ha facilitat al postgrau a les seves sessions de formació de formadors han estat de gran utilitat. Els cinc recursos que ens proposa per gestionar les emocions abans d’una acció formativa són una guia essencial per iniciar-se en aquestes pràctiques. A l’hora de preiniciar-sentar un programa d’Educació Emocional el crèdit del professional davant dels seus companys és molt important. En aquest cas els canvis que les meves companyes havien observat en la manera de posicionar-se davant la feina des de l’inici del Postgrau, va ser bàsic per construir aquest crèdit com a formador, i per començar a establir el contracte psicològic amb el grup.
La dedicació prèvia ha estat essencial en el desenvolupament de les sessions,realitzant la programació de continguts i la planificació de la cronologia d’activitats. Visualitzar la formació de forma positiva i teatralitzar els continguts va ser de gran utilitat per afiançar la confiança en un mateix. Pel que fa a la familiarització dels mitjans i de l’espai, ha estat bàsic per no trobar-se amb imprevistos.
El fet de portar a terme el programa amb les meves companyes de feina ha estat majorment positiu, donat que s’ha creat un clima de confiança que ha permès la participació de totes. Per altra banda, a vegades l’excés de confiança pot generar dificultats a l’hora de posar límits i respectar el temps establert.
L’avaluació realitzada pels propis participants es mostra en la següent fitxa de respostes.
6.3 Resum de la Valoració que els participants van realitzar un cop finalitzat el programa:
1. A quantes sessions del programa has assistit?
1 0 0% 2 0 0% 3 0 0% 4 2 18% 5 3 27% 6 6 55%
2. T'ha estat fàcil assistir a les sessions, o pel contrari ha estat un problema en la teva organització?
3. A nivell general, t'ha agradat el programa, tens la sensació d'haver aprofitat el temps?
5. De tot els continguts que hem treballat, què és allò que més t'ha cridat l'atenció, t'ha agradat, o simplement t'ha sorprès?
El model de pressa de decisions: Blueprint. El tema de poder relacionar les capacitats amb les preguntes per analitzar les situacions de manera senzilla.
M'ha agradat poder trobar un espai per a tots i totes. Un espai d'aprenentatge i creació de tots els companys.
Vaig trobar molt interessant com es va treballar la sessió de l'emoció de l'alegria. Penso que es pot caure en els tòpics i no aprofundir massa en el concepte...La sessió es va poder treballar d'una manera diferent, creant així un espai acollidor i uns moments molt bonics.
M'ha sorprès com es veuen les coses des de fora, quan hi participa tot l'equip.
És important poder parar-se a pensar en com et sents i com et vols sentir, i què fer per tal d'aconseguir-ho.
M' HA AGRADAT LA RELAXACIÓ, EL PRENDRE CONSCIENCIA DE LES EMOCIONS DE CADA DIA, REFLEXIONAR SOBRE COM ENS AFECTEN I LES PODEN CONTROLAR.
Allò que m'ha cridat l'atenció és el fet de poder educar les nostres emocions. I el contingut que m'ha sorprès és l'afirmació de " que no hi ha emocions bones o dolentes, sinó que hi ha emocions que ens aporten benestar i altres que no; que totes son importants i ens ajuden en algun moment.
El Modelo de Habilidad El model de pressa de decisions BluePrint, que permet analitzar les situacions des d'una perspectiva emocionalment intel·ligent.
Em va agradar molt el cercle en el qual ens hem de preguntar si realment volem estar sentint el que sentim, és a dir, ser conscient en cada moment del que un està vivint i de com ho està vivint.
M'HA AGRADAT PODER POSAR ATENCIÓ EN LES EMOCIONS: PODER ORDENAR SENTIMENTS / SENSACIONS/EMOCIONS EN RELACIÓ A LA NOSTRA FEINA.
M ha agradat posar-li nom a les emocions que tenim i com poder regular-les.
6. Com resumiries en una frase alguna cosa que hagis après?
Cada emoció ens dona pistes per millorar la nostra vida.
TOT I QUE ENS COSTA POSAR-HI NOM LES EMOCIONS ENS AFECTEN EN CADA MOMENT FIGHT OR FLIGHT
Les emocions que tenim són generades per la nostra actitud. Per tant, canviar-les només depèn de nosaltres.
Cal ser més conscient de les nostres emocions en tot moment.
He après que cal continuar-se formant en base de la intel·ligència emocional per tal donar una major qualitat a la nostra tasca educativa; no només amb els usuaris sinó també per la nostra serenitat.
La importància de no reprimir les emocions i sí de regular-les des de la capacitat d'identificar-les, utilitzar-les, entendre-les i controlar-les.
El fet que les emocions ens serveixen per sobreviure i es poden regular
Aprendre a ser conscient de les meves emocions en determinades situacions amb usuaris.
Reconèixer les emocions que t afloren el dia a dia, et permet regular-les de manera més adequada.
Que hem de ser conscients de les pròpies emocions, saber canalitzar-les i comprendre les emocions dels altres.
7. Durant el temps que ha durat el curs, o ara ja finalitzat, creus que has estat més conscient de les teves emocions i les dels altres?
9. T'has sentit còmode participant a les dinàmiques?
10.De les dinàmiques realitzades, digues almenys dos que t'hagin agradat, i dos
que t'hagin resultat més feixugues?
LES DINÀMIQUES QUE M'HAN AGRADAT:
La sessió de la Ira. Poder fer referència a la obra de teatre Educador en Alaska, Poder participar en jocs de taula, el saber identificar les emocions. Sessió de relaxació i pujar a la cadira a dir el que se fer bé a la feina. Em va agradar molt la relaxació. També em va agradar molt en la última sessió quan vam pujar a la cadira per dir el que fem bé, que costa bastant. LA DE RELAXACIÓ I LA DE DIR COSES BONES DE NOSALTRES. Les que més m'han agradat han estat les que s'han creat debats sobre les experiències. Les que més m'han agradat han estat la de relaxació, la visualització de vídeos i la carta a la Tania. La carta del Quique a la Tania. La caixa del tresor. Entre les més engrescadores destacaria les de la primera sessió (especialment l'adaptació del joc del Dixit) i la de "quique" i la seva carta a l'adolescent. La de posar-te en el lloc de l educador a l hora de citar a l adolescent, m ha agradat. La sessió de relaxació tb m ha agradat.
LES DINÀMIQUES MÉS FEIXUGUES:
La darrera, les dinàmiques treballades en la sessió de l' alegria van ser de caire personal / relacionat amb l'equip i no tant relacionades amb la feina (el dia a dia amb els usuaris); vaig trobar a faltar la relació amb la nostra feina cara els usuaris. Cap dinàmica m'ha resultat feixuga. Hi ha una en la que vam haver d'analitzar diferents situacions de la obra de teatre (quan es va treballar la por) on havíem d'exposar com ens sentíem, com creiem que es sentia l'usuari, quines habilitats podíem posar en marxa,... (més feixuga) En principi feixuc no he trobat res però potser algun tema relacionat amb la logística, informàtica, el so que a vegades era una mica així OMPLIR LA FITXA, POSICINAR LES EMOCIONS EN LA ESCALA. (són interessants però millor en grup gran directament) Les més feixugues les que són d'escriure molt.. El més feixuc ha estat pot ser l'horari i que teníem poc temps per aprofundir en algunes qüestions. Escriure les emocions i classificar-les La dinàmica més feixuga va ser la de després de la relaxació, doncs em va costar més posar-m'hi. Potser se m ha fet més feixuc, les activitats que eren d escriure sobre un esquetx de l obra de teatre.
11.Quina opinió et mereix el material de suport utilitzat (obra de teatre)?
INTERESSANT PER LA NOSTRA FEINA, PERÒ NO SE SENTIA BÉ.
És positiva perquè pots identificar-te amb el teu dia a dia i treballar aspectes de la feina i la relació amb els altres.
El material de suport utilitzat ha estat l'idoni.
El material utilitzat ha estat molt adequat. Sobretot els fragments de l'obra de teatre. Un recurs molt útil i interessant per poder treballar certs temes de l'àmbit laboral. L'he trobat molt adequat als continguts de les sessions i a la realitat dels participants a les sessions.
Moooooolt ben trobat!!! Genial, molt il·lustratiu de la nostra realitat (tant a nivell pràctic com de les emocions que es generen), divertit, educatiu...
Doncs m ha agradat molt, vaja, que tinc curiositat per veure l obra, em sembla força interessant.
Molt bé però la posaria sencera
El valoro molt en positiu. No és fàcil poder trobar material que reflexa tant els sentiments/ emocions/ anècdotes, etc.. que ens passen en el nostre dia a dia de feina. La obra de teatre m'ha encantat i per això m'agradaria poder-la veure sencera.
12.T'agradaria que féssim un grup per anar a veure Educador Social en Alaska al
teatre?
