Pla Estratègic de Turisme de Catalunya ( ) i Directrius Nacionals de Turisme 2020

(1)

Pla Estratègic de Turisme

de Catalunya (2013-2016) i

(2)

Catalunya és en el seu conjunt una destinació madura, diversa i en expansió, però amb una part important de la seva oferta en estat d’obsolescència, essent el seu principal repte equilibrar la quantitat amb la qualitat del turisme

DIAGNOSI

• 12% del PIB i 15% de la ocupació • 82 MM de visitants i 15.200 MM d’Euros

• 600.000 places d’allotjament legal, amb ocupació màxima només del 58%

• 1.000.000 places estimades d’allotjament no regularitzades sense control estadístic, fiscal o de qualitat turística oficial

• Gran dependència del turista europeu i alta estacionalitat a l’estiu

• Lideratge en quantitat de turistes per superfície de territori, però no en ingressos turístics per superfície de territori o per població

• Estada i despesa per turista per sota de les CCAA espanyoles turístiques

• Gran èxit de Barcelona, que compensa en part un model turístic basat en la explotació poc sostenible del litoral tant en termes ambientals com econòmics

• Manca de coneixement sobre la oferta, la demanda i la competència

Resum de la diagnosi

• Una proposta de valor

sostenible i competitiva que permeti augmentar els

indicadors de qualitat sense renunciar a un model turístic inevitablement lligat a la quantitat

(3)

Directrius Nacionals Un projecte de país internacional Catalunya, destinació de destinacions Una direcció de turisme transversal Excel·lència El producte, base del màrqueting 2 1 3 4 5 Programes 1. Sistema de Governança 2. Desenvolupament de destinacions 4. Administració i Gestió Turística 5. Excel·lència de la indústria turística 3. Desenvolupament de productes

Les directrius nacionals estan associades a uns programes sota els que es desenvoluparan les diferents actuacions i projectes

Subprogrames 1.1 Marc d’acord 1.2 Eines de governança 1.3 Dinamització empresarial amb projecció internacional 2.1 Territori 2.2 Oferta i Infraestructures 2.3 Qualitat 2.4 Gestió 4.1 Normativa 4.2 Organització i gestió 4.3 Intel·ligència 5.1 Formació 5.2 Innovació i tecnologia 5.3 Sensibilització social 3.1 Gestió de producte 3.2 Grans projectes

PLA D’ ACTUACIONS

Vi s ió

2020 _{5 pilars} Node geoestratègic

Gestió integral de la destinació Diversitat d’experiències Cooperació i saber fer Plataforma d’innovació 3

(4)

Objectiu 2016: millorar els índex relacionats amb la qualitat del turisme

OBJECTIUS

Objectius estratègics

2016

1. Augmentar la despesa diària del turista 2. Augmentar els ingressos totals del turisme 3. Augmentar els ingressos de setembre a juny 4. Augmentar la estada promig del turista

5. Augmentar l'índex de repetició del turista 6. Augmentar l'índex de satisfacció del turista 7. Reduir l’oferta d’allotjament obsoleta

8. Incrementar el poder de la marca Catalunya 9. Millorar l’equilibri territorial del PIB turístic

(5)

La destinació Catalunya s’ha d’estructurar en base a quatre grans àmbits territorials que ofereixin experiències diferenciades i complementàries

ESTRATÈGIA TERRITORIAL

• Àmbit configurat per tota la franja litoral catalana.

• Destinacions amb una demanda molt elevada a l’estiu i concentrada en el sol i platja, però amb una oferta creixent i diversificada la resta de l’any

• Model que combina grans

destinacions massificades, vil·les marineres i petits pobles amb encant.

Litoral

• Àmbit configurat principalment per Barcelona amb una importància creixent de les grans ciutats i altres capitals de comarca

• Destinacions que ofereixin

experiències tot l’any amb una forta component moderna i cosmopolita

Urbà

• Àmbit configurat principalment pel Pirineu, però també amb altres espais de gran potencial com els Ports de Beseit o el Montseny. • Destinacions que ofereixin

experiències tot l’any conservant la seva ànima tradicional

• Model que combina valls amb estil, paratges d’alta muntanya i

aventura

Muntanya

• Àmbit configurat per la gran franja situada entre el litoral i la muntanya • Destinacions que ofereixin

experiències tot l’any conservant la seva ànima tradicional

• Model que combina paratges culturals i rurals amb territoris enològics i gastronòmics

Interior

El model es basa en la “competitivitat sostenible” de cada àmbit, més la generació de sinèrgies entre àmbits

(6)

La estratègia està basada en el desenvolupament de 17 productes turístics classificats en dues grans categories

ESTRATÈGIA DE PRODUCTES I MERCATS

Son motiu principal o influeixen decisivament en la decisió del viatge i asseguren un volum destacat d’arribades

Representen un volum d’arribades menor però atrauen segments de mercat de qualitat i alhora enriqueixen la oferta principal fent-la més atractiva

Productes principals • Urbà • Cultural • Costa • MICE • Creuers • Enogastronomia • Neu Productes de nínxol • Luxe • Educació-coneixement • Actiu-Natura • Grans esdeveniments • Esportiu • Lleure-oci • Golf • Rural • Wellness • Mèdic

(7)

Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya

2013-2015

(8)

+15%* ingressos turístics+15%* ingressos turístics Mètrica Ingressos turístics totals Mètrica Ingressos turístics totals

1

+15%* despesa diària+15%* despesa diària Mètrica Despesa mitjana diària Mètrica Despesa mitjana diària

2

+15% poder de marca+15% poder de marca Mètrica

“Brand equity”Mètrica “Brand equity”

4

+15%* diversificació temporal +15%* diversificació temporal Mètrica Ingressos turístics en temporada M i B Mètrica Ingressos turístics en temporada M i B

3

*Creixement acumulat respecte 2012, inflació inclosa i transport exclòs **De setembre a juny (inclosos) Font: IET

Els 4 objectius del pla

Aconseguir una marca “Catalunya” més poderosa i

5.

Màrqueting públic-privat vs. màrqueting públic

5.

Màrqueting públic-privat vs. màrqueting públic

5 objectius estratègics

9

(10)

Les experiències s’agrupen en 6 categories de producte

Escapades per desconnectar a Catalunya Vacances per gaudir de l’estil de vida mediterrani a la costa catalana Itineraris per descobrir un petit país amb una gran cultura Estades per gaudir de la natura, aventura, muntanya i entorn rural Viatges per gaudir d’un interès especial Oportunitats per fer reunions diferents 1 2 3 4 5 6

(11)

El pla recomana prioritzar 6 mercats emissors

(12)

(13)

Impost sobre les estades en

(17)

Fons per al Foment del Turisme

 El 30% de la recaptació del Fons està destinat a les administracions locals.  D’acord amb la recaptació efectiva en el seu àmbit territorial.

 A partir del 2014 els Ajuntaments amb una recaptació inferior a 6.000€ no gestionaran l’impost directament, sinó el corresponent Consell Comarcal.

 En el cas de la ciutat de Barcelona, la capital catalana participa del

percentatge del 30% de la tarifa base i del 50% de l’increment de tarifa dels establiments de la ciutat en relació a l’aplicada a la resta d’establiments del territori de Catalunya.

 El Conselh Generau d’Aran percebrà el 20% de la recaptació del Fons corresponent al tram de l’impost de gestió pròpia de la Generalitat.

 El percentatge del Fons gestionat per les administracions locals ha de ser destinat al finançament d’actuacions concretes en l’àmbit de la promoció turística.

Com es distribueixen els recursos del Fons?

(18)

Fons per al Foment del Turisme

 El Fons es regeix i gestiona per una Comissió i un Comitè bilateral.

 La Comissió del Fons per al Foment del Turisme garanteix la informació prèvia del sector afectat, proposa les directrius d’actuació de conformitat amb la planificació turística de la Generalitat de Catalunya i l’aplicació dels recursos del Fons. La Comissió està formada per membres de

l’administració local, de la Generalitat de Catalunya i del sector turístic privat.

 La Comissió del FFT es va constituir formalment en la sessió de 10 de juny de 2013.

 El Comitè bilateral del Fons per al Foment del Turisme és l’òrgan rector del Fons i està composat pels departaments competents en matèria d’economia i en matèria de turisme. El Comitè bilateral té la funció d’aprovar les directrius d’actuació, decidir l’assignació dels recursos del Fons, d’acord amb la proposta rebuda per la Comissió del Fons, i controlar el percentatge de Fons amb destí local.

 El Comitè bilateral del Fons per al foment del turisme es va consituir formalment en sessió de 6 de juny de 2013.

 Superat el període inicial de posada en marxa, aquesta assignació es fa efectiva cada 3 mesos.

(19)

Recaptació i distribució de l’ Impost sobre les

estades en establiments turístics

Període: Novembre 2012 a Setembre 2013

RECAPTACIÓ INGRESSOS IMPORT % s/total

Barcelona Ciutat establiments turístics 16.295.518,00 € 47,40% Creuers 138.921,75 € 0,40% Estades municipis resta de Catalunya 17.278.248,38 € 50,26% Pendent assignació Agència Tributària de Catalunya 665.013,45 € 1,94%

TOTAL 34.377.701,58 € 100%

RESUM REPARTIMENT FONS IMPORT % s/total

AJUNTAMENT DE BARCELONA 5.542.636,35 € 16,44% RESTA DE MUNICIPIS 5.078.110,82 € 15,06% CONSELH GENERAU D'ARAN ‐TRANSFERÈNCIA ORDINÀRIA 51.115,53 € 0,15% CONSELH GENERAU D'ARAN ‐TRANSFERÈNCIA EXTRAORDINÀRIA 204.462,11 € 0,61% CONSELL COMARCAL ALTA RIBAGORÇA ‐TRANSFERÈNCIA EXTRAO. 27.475,19 € 0,08% CONSELL COMARCAL PALLARS SOBIRÀ ‐TRANSFERÈNCIA EXTRAO. 53.068,63 € 0,16% GENERALITAT 22.755.819,51 € 67,50%

TOTAL 33.712.688,14 € 100%

(20)