3 de juliol de 2021
54ª
Cantada
d’Havaneres
de Calella de
Palafrugel l
Aut or a obr a: Bruna V alls Dis seny: Grafic Art Studio
PEIX FREGIT
ELS CREMATS
ULTRAMAR
a a
Tornem a cantar!
Després que les circumstàncies del Covid-19
forcessin la suspensió, per primera vegada
en 54 anys, aquest estiu els seguidors de la
Cantada de Calella de Palafrugell tenim una
motivació especial. Tornar a cantar.
Probablement per això esperem aquesta
edició encara més il·lusionats. Veurem
l’escenari, damunt les roques d’Es Fesol,
ple de cantaires. Les voltes del Port Bo
il·luminades de festa per celebrar el retorn
de la cantada. Escoltarem alguns dels temes
més populars que entonàven els antics
pescadors de Calella. Noves composicions
que han enriquit el repertori mariner actual.
L’havanera serà la gran protagonista!
El Port Bo, fundat a l’hora que la cantada,
l’any 1967, es fusionarà musicalment amb
la cobla degana de Catalunya. Això vol dir,
empastar les veus del grup calellenc amb
les tenores, els tibles o els fiscorns dels
instrumentistes dels Montgrins, dirigits per
l’Antoni Mas. Els Cremats, sempre amb
un estil propi i innovador, celebraran el seu
vint-i-cinquè aniversari. El Peix Fregit, tercet
palafrugellenc de gran qualitat musical,
fundat per en Josep Bastons, commemorarà
la seva quaranta participació a la cantada.
I, Ultramar, grup vallesà encapçalat per la
Núria Berengueras, festejarà el Premi 2x4
atorgat per la Fundació Ernest Morató a la
seva cantaire, pionera femenina del cant de
taverna.
a a
Per tot plegat, permeteu-me
que us faci una proposta.
Oblidem cabòries, visquem
aquest inici d’estiu amb un
somriure. En el cançoner que
teniu a les mans trobareu les
lletres, no tingueu vergonya,
segur que afinarem. Ens afegim
a la festa, traiem el mocador i
tornem cantar.
Francesc Sànchez Carcassés
Director artístic de la Cantada
de Calella
a
ÍNDEX
PEIX FREGIT
LA COLOMBIANA
LA NENA DEL MAR
LAMENTO ESCLAVO
ELS BRAUS DEL NORD
OJOS MALIGNOS
ELS CREMATS
LA PERLA DE CUBA
LOLA LA TAVERNERA
DESPERTA
LA RUMBA DE BARCELONA
HABANERA EMBRUJADA
ULTRAMAR
VEINTE AÑOS
L’HAVANERA I EL MAR
ADIÓS DEL SOLDADO
MARE VULL SER PESCADOR
QUAN EL COR EM PLORA
PORT BO i COBLA MONTGRINS
ALLÁ EN LA HABANA
EL CAPITÀ
SALIÓ DE JAMAICA
BUSCA’M A L’EMPORDÀ
LA GAVINA
5
6
7
8
9
15
16
17
18
19
25
26
10
11
12
13
14
20
21
22
23
24
CANTS CONJUNTS
LA BELLA LOLA
EL MEU AVI
5 a
Peix Fregit
LA COLOMBIANA
Popular
Yo vi en un jardín florido llorar a una colombiana. Yo vi en un jardín florido llorar a una colombiana. Pues el hombre,pues el hombre que ella amaba, de la noche a la mañana, del jardín se había llevado a su rosa más lozana. Son los rizos de tu pelo el altar de mis amores. Son los rizos de tu pelo el altar de mis amores. Pues tú eres
para mi tan hechicera, que de tantos sinsabores el amor que fue sincero se ha convertido en dolores. Anoche soñé contigo y creí volverme loco. Anoche soñé contigo y creí volverme loco.
Y soñé, y soñé que tu eras mía, que te di un beso tan fuerte que al unirse nuestros labios sentí el frío de la muerte. Yo vi en un jardín florido llorar a una colombiana.
a
Peix Fregit
LA NENA DEL MAR
Lletra i música: Joan Tarrús de Vehí
Mentre els canons tronaven al mar de Cuba i la senyera feien fort onejar
vora la nau vaig veure una criatura
que amb sa claror semblava la llum d’un far. Ai, que jo m’hi acosto,
ai, que encara hi és, ai, sembla que hi arribo, però quan l’empaito desapareix! Nena del mar, vine aquí amb mi,
que em sento sol i cerco algú que em doni amor. Nena del mar, sens tu sento morir,
lluny de ma terra enmig d’una guerra el meu pobre cor. Una sirena alegre jo contemplava
de dalt de la coberta del meu vaixell, i no volia creure que era un miratge de fina pell, escates i llarg cabell. Ai, que jo m’hi acosto,
ai, que encara hi és, ai, sembla que hi arribo, però quan l’empaito desapareix! Nena del mar, vine aquí amb mi,
que em sento sol i cerco algú que em doni amor. Nena del mar, sens tu sento morir,
lluny de ma terra enmig d’una guerra el meu pobre cor. Nena del mar, vine aquí amb mi,
7
a
Peix Fregit
LAMENTO ESCLAVO
Lletra: Aurelio Riancho. Música: Eliseo Grenet
Cautivo estoy, negro nací. Esclavo soy, soy lucumí. Esclavo soy, negro nací. Negro es mi color y negra es mi suerte. Pobre de mi, sufriendo voy este cruel dolor
¡ay! hasta la muerte. Soy lucumí cautivo, sin la libertad no vivo que los negros libres un día serán. Ay! mi negra pancha vamos a bailar, que los negros libres un día serán.
Esclavo soy, negro nací. Negro es mi color y negra es mi suerte. Pobre de mi, sufriendo voy este cruel dolor
¡ay! hasta la muerte.
Soy lucumí cautivo, sin la libertad no vivo que los negros libres un día serán. ¡Ay! mi negra pancha vamos a bailar, que los negros libres un día serán.
a
Peix Fregit
ELS BRAUS DEL NORD
Lletra i música: Ramon Carreras i Perich
La barca encara és a port els pescadors són a la taverna, entre ells es desitgen sort encara que pensin en la galerna. Les dones a casa cusen, resen o bressolen a vora la llar,
totes tristes son fill es contemplen i totes tremolen pensant en la mar. Del Cantàbric valent
les onades s’aixequen, va bufant el ponent i les barques no venen i lluny a l’horitzó la primera ja es veu. Disset homes marxaren i en tornen deu, i en tornen deu. Disset homes marxaren i en tornen deu, i en tornen deu. El cel ben asserenat
el mar estava talment en calma tot ell era ben tallat
per una barca lleugera i galana de sobte i sense avisar
arriba una plena i una altra després i la mar que envesteix sens parar s’emporta de popa a set mariners.
Del Cantàbric valent les onades s’aixequen va bufant el ponent i les barques no venen i lluny a l’horitzó la primera ja es veu. Disset homes marxaren i en tornen deu, i en tornen deu. Disset homes marxaren i en tornen deu, i en tornen deu.
9
a
Peix Fregit
OJOS MALIGNOS
Lletra i música: Juan Pichardo Cambier
Las miradas de tus ojos son tan sutiles que penetran en el alma de quien los mire. Y como soles, irresistibles son sus destellos que no puede uno mirarse, mirarse en ellos, que no puede uno mirarse, mirarse en ellos. Las miradas de tus ojos son tan sutiles que penetran en el alma de quien los mire. Y como soles, irresistibles son sus destellos que no puede uno mirarse, mirarse en ellos, que no puede uno mirarse, mirarse en ellos. Y como sabes que tus miradas tienen hechizo miras con imprudencia y maleficio.
Ay, no me mires a los ojos porque no quiero que tu mirada penetrante me deje ciego, que tu mirada penetrante me deje ciego. Y como sabes que tus miradas tienen hechizo miras con imprudencia y maleficio.
Ay, no me mires a los ojos porque no quiero que tu mirada penetrante me deje ciego, que tu mirada penetrante me deje ciego.
a
LA PERLA DE CUBA
Popular / 2a part lletra Koko de Murga
Cuba, donde yo nací, bajo tu hermoso sol. Tierras en las que yo aspiré los perfumes de amor de una hermosa mujer. Adiós, Cuba querida, con tus playas de plata, en tus olas se retrata la imagen de mi amor. Una mañana partí para nunca volver. Lejos de la joya que amaba, de la perla de Cuba, de una ingrata mujer. Adiós, Cuba querida, con tus playas de plata, en tus olas se retrata la imagen de mi amor.
11
a
Els Cremats
LOLA LA TAVERNERA
Lletra i música: Carles Casanovas / Josep Bastons
Ja de negra nit, buscant aixopluc entra a la taverna, el vent i la pluja van malmenant dies de tardor Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll, alt, roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre, Lola, posa’m un got de vi i et cantaré una cançó! I mentre li canta una havanera amb la guitarra ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla! I mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera! EI teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella! Jo t’estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva! I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant! I, com cada vespre, la tavernera encisadora espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar. Amb la guitarra i un got de vi cantarà alegre tota la nit cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí. Corre, Lola, posa’m un got de vi i et canto tota la nit. I mentre li canta...
a
DESPERTA
Lletra i música: Enric Ferrer
Jo et canto una havanera d’un somni que vola ben alt. Jo et canto, no crec en sirenes ni en prínceps que t’han de salvar. Jo et canto una havanera d’un somni a punt de salpar. No deixis que et posin fronteres ni motlles que et privin volar. Prepara’t, que venen curves, tu i jo sense por.
Revela’t, trenca les normes. Avui vas sobrada de pólvora. Desperta, bonica,
i prepara’t per a la llibertat. Revela’t, capgira els versos. No facis cas d’aquest pureta que et diu com aquesta havanera s’ha de cantar.
Jo et canto una havanera que quan et despertis el somni es farà realitat.
L’infant esmicola l’argila bressol del cremat. Desperta, refés el dia, fes un motí a la rutina. Desperta, bonica, i prepara’t per a la llibertat. Desperta, refés el dia, fes un motí a la rutina. Desperta, bonica, desperta, segueix somiant.
13
a
Els Cremats
LA RUMBA DE BARCELONA
Lletra i música: Xavier Patricio “Gato” Pérez
La rumba que coneixem no és de la Xina ni del Japó. La nostra rumba de Barcelona està marejada de voltar el món. La nostra rumba de Barcelona està marejada de voltar el món. La rumba neix al carrer, filla de Cuba i d’un gitanet. La rumba neix al carrer, filla de Cuba i d’un gitanet. I sa germana, que és l’havanera viu gronxadeta entre mariners. I sa germana, que és l’havanera viu gronxadeta entre mariners. Somorrostro, Bon Pastor, Hostafrancs, la Guineueta, Sants, Carmelo, Guinardó, Poble Sec, Barceloneta. Meridiana, Hospitalet, Sant Adrià, Verdum, Roquetes, Vall d’Hebron, Les Corts, Sagrera, Horta, Coll, Trinitat Vella. La nena té un ritme inquiet, penja el compàs i belluga els peus. La nena té un ritme inquiet, penja el compàs i belluga els peus. I sa família de ritmes guapos viuen contents en l’estranger. I sa família de ritmes guapos viuen contents en l’estranger.
La rumba neix al carrer, filla de Cuba i d’un gitanet. La rumba neix al carrer, filla de Cuba i d’un gitanet. I sa germana, que és l’havanera viu gronxadeta entre mariners. I sa germana, que és l’havanera viu gronxadeta entre mariners. El candombe a l’Uruguai, la milonga és argentina, el bolero mexicà i la plena, que és boricua. Fabricant el uauancó que és un ritme de New York, neix un boogaloo simpàtic, que és un ritme més mafiós. Somorrostro, Bon Pastor, Hostafrancs, la Guineueta, Sants, Carmelo, Guinardó, Poble Sec, Barceloneta. Meridiana, Hospitalet, Sant Adrià, Verdum, Roquetes, Vall d’Hebron, Les Corts, Sagrera, Horta, Coll, Trinitat Vella. Camp de l’Arpa, Montjuïc, Born, la Mina i Sant Andreu, el Morrot per allà Can Tunis, Zona Franca i Poblenou, Santa Eulàlia, Casc antic, Clot, el port i la Verneda. Gràcia, rei de tots els barris de la festa i del sabor.
a
HABANERA EMBRUJADA
Lletra i música: Manuel González
Prometió darle su vida, con ella se desposó,
pero a La Habana en un barco a cortar caña partió.
Tejiendo lana y traperas ella en Canarias quedó. Pasaron años sin saber nada la muchachita, loca de amor al ver que el cielo no la ayudaba con el demonio se apalabró. Vendió su alma por la receta que usan las brujas pa la ocasión. Jugo de tuno, ojos de baifo cola lagarto y poquito e ron, tres oraciones a Santa Marta pa que nos firme la absolución. Y en una noche de luna clara volando a Cuba sola llegó. En sueños lo amó esa noche, él no la reconoció,
ella le robo un pañuelo que una mulata le dio. Volando volvió a Canarias antes de salir el sol.
Pasó el invierno, volvió el indiano, ella preñada lo recibió,
aquel pañuelo que le robara como fiel prueba le devolvió y a los parientes que murmuraban
les respondía con este son: Jugo de tuno, ojos de baifo cola lagarto y poquito e ron tres oraciones a Santa Marta pa que nos firme la absolución. Que más vale mujer hechicera que llevar cuernos por cabezón. Cantando el son...
Bailando el son...
15
a
Ultramar
VEINTE AÑOS
Lletra i música: Guillermina Aramburu / Teresa Vera
Qué te importa que te ame si tú no me quieres ya. El amor que ya ha pasado no se debe recordar. Fui la ilusión de tu vida un día lejano ya.
Hoy represento el pasado, no me puedo conformar. Si las cosas que uno quiere se pudieran alcanzar, tú me quisieras lo mismo que veinte años atrás. Con qué tristeza miramos un amor que se nos va: es un pedazo del alma que se arranca sin piedad.
a
L´HAVANERA I EL MAR
Lletra i música: Joan Ramon Berruezo
Ha arribat l’hora, l’envelat ja ressona, una sardana, és la festa major,
i la Mariona, no sap com, però s’ha enamorat d’un jove guapo i ben plantat.
És la pubilla d’un honorable comerciant, la flor més dolça de Vilassar,
de Cuba ell ha tornat, amb els pares i el seu germà, terres i finques, lluny han quedat.
Mira, bonica!, que jo soc un bon català, he nascut a l’Havana, amb el sol i la canya si vens amb mi tindràs, el Maresme i l’Havana, l’havanera, el mar i també la sardana (bis). En una ermita del Maresme es volen casar i pensa el pare, si la vol de veritat escolti’m bé senyor, jo l’estimo i soc honrat i tinc negocis a ultramar.
Mira bonica!...
17
a
Ultramar
ADIÓS DEL SOLDADO
Lletra i música: José Ma. Garavito / J. Ankerman
Adiós, adiós, lucero de mis noches dijo un soldado, al pie de una ventana. Me voy, me voy pero no llores alma mía que volveré mañana.
Ya se asoma, la estrella de la aurora, ya se divisa, por el oriente el alba En el cuartel, tambores y cornetas, están tocando a diana...
Hora después, cuando la negra noche cubrió de luto, el campo de batalla a la luz, del vivac pálido y triste, un hombre... expiraba... Alguna cosa, veía el centinela que al sentirse, morir dijo en voz baja soltó el fusil, luego, cerró los ojos y se enjugó una lágrima
Hoy cuentan por doquier, toda la gente que cuando asoma, por el oriente el alba en el cuartel, tambores i cornetas, están tocando a diana...
Se ve vagar, la misteriosa sombra, que se detiene, al pié de una ventana
mañana!”-a
MARE, VULL SER PESCADOR
Lletra i música: Antònia Vilàs
A un poble de pescadors, entre el mar i la muntanya, una mare al seu fill, li inculcà que fora frare.
A dalt d’un vell monestir, un jove amb hàbits de frare, tot contemplant el blau mar, tot contemplant el blau mar així a sa mare li parla...
Mare, vull ser pescador, no m’ho privis dolça mare, ja sé amb quanta buidor et deixà la mort del pare. Mare, vull ser pescador, vull ser pescador i no frare, que soc fill de pescador, i malgrat el teu dolor jo tinc les venes salades.
Mare, vull fer-me a la mar; mare, vull fer-me a la mar, i que em bressin les onades.
A un poble de pescadors, davant la verge del Carme, prega una mare amb fervor veient la mar abrivada, prega que torni el seu fill, que marxa amb la mar en calma i mentre resa plorant, en aquest precís instant
torna el fill i així li parla: Mare, vull ser pescador...
19
a
Ultramar
QUAN EL COR EM PLORA
Lletra: Francesc Miralles. Música: Núria Berengueras
Des de la finestra d’aquell vell bohío allà a ultramar contemplo la platja, paisatge que em porta records de la llar, m’envolta nostàlgia d’aquella contrada que allí vaig deixar cançons i rondalles, aquelles rialles a prop de la mar. Amb pena recordo aquell dia gris en què vaig marxar, deixava la mare, deixava la pàtria per haver de lluitar. Jo no vull la guerra, jo no vull la guerra
m’omple de tristesa, haver de lluitar. Jo no vull la guerra, jo no vull la guerra jo vull esperança, jo vull estimar.
Quan el cor em plora, quan el cor em plora fora les tristeses, visca l’alegria
doncs tinc al costat, la bella mulata la dolça cubana, que m’omple de vida. Quan el cor em plora, quan el cor em plora fora les tristeses, visca l’alegria
doncs tinc al costat, una tassa de rom dolç i calentet, que m’omple de vida
a
ALLÁ EN LA HABANA
Popular
Allá en La Habana cierta mulata de un hombre blanco se enamoró. ¿Dígame usted lo que pasó? Que la mulata muy zalamera a su bohío se lo llevó.
Y cuando estaban entusiasmados y se juraban eterno amor, llegó el marido de la mulata. ¿Dígame usted lo que pasó? Que el mulato se quiso vengar y un machete muy largo sacó, pero al ir a tirarse a matar, los miró, se paró y se marchó. Allá en La Habana,
allá en La Habana
son tan dulces los besos de las cubanas.
Allá en La Habana, allá en La Habana
pasan las mismas cosas, vidita mía, que allá en España. La mulatita que allá en La Habana a su negrito le traicionó. ¿Dígame usted lo que pasó? Que, al poco tiempo, la muy fresquita
de un marinero se encaprichó.
Y cuando estaban entusiasmados y se juraban eterno amor, llegó el marido de la mulata. ¿Dígame usted lo que pasó? Que a la agüita los iba a tirar, cuando el hombre, después se acordó que su negra no sabe nadar y dudó, los miró y se marchó. Allá en La Habana, allá en La Habana
son tan dulces los besos de las cubanas.
Allá en La Habana, allá en La Habana
pasan las mismas cosas, vidita mía, que allá en España.
21
a
EL CAPITÀ
Lletra: Carles Casanovas i Rigall. Música: Antoni Mas i Bou
Quan naveguis de bolina, sota el grop, orsant la nau. Quan la boira sigui espessa i el redós quedi llunyà. Quan terregis entre lloses, perquè el vent és massa fort. Quan el cel no té resposta, llavors sabràs el que costa (TOTS) menar la nau fins a port. Que senzill ser capità
quan el vent bufa de popa, quan no hi ha esculls a tocar, quan la pesca és generosa. Que senzill ser capità sota estrelles i a coberta, tot singlant per mar oberta i amb la lluna de costat. Quan el far no et sigui guia perquè no ho volen els déus. Quan l’onada trenqui a sobre, quan et costi estar dempeus.
Quan la mar brami gelosa i tremoli tot el casc, quan la força et sigui escassa, llavors sabràs quina traça li cal a un bon capità. Que senzill ser capità quan el vent bufa de popa, quan no hi ha esculls a tocar, quan la pesca és generosa. Que senzill ser capità sota estrelles i a coberta, tot singlant per mar oberta i amb la lluna de costat. Quan la mar dorm encalmada, quan Neptú fa migdiada, jo també soc capità.
a
SALIÓ DE JAMAICA
Popular
Salió de Jamaica rumbo a Nueva York un barco velero, un barco velero, cargado de ron. En medio del mar, el barco se hundió. La culpa la tuvo el señor capitán que se emborrachó. No siento el barco, no siento el barco que se perdió. Siento el piloto, siento el piloto y la tripulación. Pobres marinos, pobres pedazos de corazón, que la mar brava, que la mar brava se los llevó.
Señor capitán, déjeme subir a izar la bandera del palo más alto de su bergantín. Que quiero mirar, del palo mayor si en el puerto se halla, si en el puerto se halla esperando mi amor.
23
a
Port Bo i Cobla Montgrins
BUSCA’M A L’EMPORDÀ
Lletra: Carles Casanovas. Música: Antoni Mas
On el sol neix discret sempre besant la mar. On et desperta encara la veu cansada d’un campanar. On el vent ha marcat un tarannà a la gent, a cops de tramuntana.
Així és la plana que em fa content. Perquè si em vols trobar, busca’m a l’Empordà. Busca’m a l’Empordà d’indrets salvatges, prop d’una platja.
Que el meu poble viu cara al mar. Busca’m a l’Empordà,
racons d’encís, barquejant per les cales enamorades del blau marí. On el mar és de casa. Busca’m a l’Empordà. On el sol pinta el cel abans d’anar a dormir. On la paraula és noble, així és el poble que em fa fruir. On la tenora n’és
signe d’identitat.
On la terra demana una proclama de llibertat. Perquè si em vols trobar, busca’m a l’Empordà. Busca’m a l’Empordà d’indrets salvatges, prop d’una platja.
Que el meu poble viu cara al mar. Busca’m a l’Empordà,
racons d’encís, barquejant per les cales enamorades del blau marí. On el mar és de casa. Busca’m a l’Empordà.
a
LA GAVINA
Lletra i música : Frederic Sirés
Oh, gavina voladora que voleies sobre el mar, i al pas del vent, mar enfora, vas volant fins arribar a la platja assolellada, platja de dolços records, on dia i nit hi fa estada la nina dels meus amors. Quan la vegis sola, prop (de) la quieta onada, don(a)-li la besada que li envio més fervent. Digue(s)-li que sento dolça melangia i que penso en ella en tot moment.
Oh! Si igual que tu, gavina, el mar pogués jo travessar fins (a) arribar a la platja, on tan dolç és recordar i veure la imatge bruna en un suau despertar de la nina que entre somnis és tan grat acariciar.
Quan la vegis sola, prop (de) la quieta onada, don(a)-li la besada que li envio més fervent. Digue(s)-li que sento dolça melangia i que penso en ella en tot moment.
25
a
Cants Conjunts
LA BELLA LOLA
Popular
Cuando en la playa la bella Lola, su larga cola luciendo va, los marineros se vuelven locos y hasta el piloto pierde el compás.
¡Ay! que placer, sentía yo, cuando en la playa sacó el pañuelo
y me saludó, pero después, llegó hacia mí,
me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir...
Después de un año de no ver tierra,
porque la guerra me lo impidió, me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón... ¡Ay! que placer, sentía yo,...
La cubanita lloraba triste, de verse sola y en alta mar, y el marinero la consolaba: no llores Lola, no llores más.. ¡Ay! que placer, sentía yo,...
a
Cants Conjunts
EL MEU AVI
Lletra i música: J.L. Ortega Monasterio
El meu avi va anar a Cuba a bordo del “Catalán”, el millor barco de guerra
de la flota d’Ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell...
Quan el “Catalán” sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat, mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar: Visca Catalunya! Visca el “Catalán”!... Arribaren temps de guerres, de perfidies i traïcions en el mar de les Antilles retronaren els canons. I els mariners de Calella, el meu avi enmig de tots, varen morir a coberta, varen morir al peu del canó!
Quan el “Catalán” sortia a la mar, cridava el meu avi:
apa nois que és tard! però els valents de bordo no varen tornar, no varen tornar tingueren la culpa
a
ORGANITZEN
COL·LABOREN
Autor de l’obra del cartell d’enguany: Bruna Valls Disseny: Grafic Art Studio
