LA SEGONA REPÚBLICA ( )

1.1.‐ La crisi de la monarquia. . a c s de a o a qu a

‐ Al 1930 mobilitzacions a favor de la democràcia i  la 

República: República:

 _{Derecha Liberal Republicana(antic monàrquics com}

Maura Alcalà Zamora)

 _{Acción Republicana (Manuel Azaña)}

 _{Al Servicio de la Republica (intelectuals com Ortega)}

‐ L’oposició es reunirà a Sant Sebastian al 1930 “Pacte de 

San Sebastian” – formació d’un comité revolucionari

‐ Al desembre de 1930 es va avançar el moviment, 

Fermín Galán i Ángel Hernández, van ser afussellats.  ‐ Alfons XII va substituir al govern, Berenguer per Aznar, 

convocant eleccions per al 12 d’abril.

1.2.‐ La proclamació de la República

‐ Eleccions considerades de poca importància política ‐ Es van convertir  en un plebiscit davant monarquia.

R id i  

 Regidors monarquics: 41224

 Republicans: 39248 (doc 1)

‐ el 14 d’abril es proclama la Segona República (Eibar)el 14 d abril es proclama la Segona República (Eibar) ‐ A Catalunya es van reorganitzar la CNT i altres

organitzacions obreres i es va crear Esquerra Republicana  de Catalunya (Francesc Macià, 1931)

‐ Proclamació de la República Companys i Macià la 

Republica Catalana dins la Federació de Repúbliques Republica Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques (Doc 2 i 3)

‐ Movilitzacions a Madrid, sense repressió davant la Movilitzacions a Madrid, sense repressió davant la 

magnitud que prenia i desde el Ministeri de Governació es  va proclamar la República espanyola.

l l’ l

1.3.‐ L’obertura d’un procés constituent

1er gover fou el còmite revolucionari, 1er president Alcalà  Zamora

1a tasca: convocar eleccions generals (28 de juny)

Victòria de la conjunció republicanosocialista (Doc 5)j p 5

 _{Creació d’una Junta  per redactar un projecte de J p p j}

constitució

 _{Principals trets:}

‐ República democràtica de treballadors ‐ Sistema bicameral

‐ poder judicial independent: Tribunal de  Garanties       

Constitucionals

Nova organització de l’estat  autonomies (D   )

‐ Nova organització de l estat, autonomies (Doc 4)

‐ drets individuals i col∙lectius avançats (dret al  treball  sufragi universal o divorci) treball, sufragi universal o divorci)  _{S’aprova  la Constitució el 9 de desembre, sense}  consens per:p ‐ autonomia de Catalunya ‐ separació entre església i estat (Unió Democràtica de  C l   í      i  fid l) Catalunya, sí es va mantenir fidel)

Manuel Azaña

Niceto Alcalá Zamora Manuel Azaña

2 1 ‐ La difícil consolidació de la República 2.1. La difícil consolidació de la República ‐ Govern inicia una política de reformes Es va aprovar la constitució sense consens  divisió entre  ‐ Es va aprovar la constitució sense consens, divisió entre  les mateixes esquerres

Espanya escàs suports social  sí de intel lectuals ‐ Espanya escàs suports social, sí de intel∙lectuals ‐ A catalunya major suports socials al republicanisme l l b f ‐ Inicialment les organitzacions obreres, fins i tot CNT,  els més radicals van imposar les seves tesis  i i l  ( C Vi j ) CRISIS DEL  ??? insurreccionals (ex.Casas Viejas) CRISIS DEL 29??? ‐ Hostilitat de l’exèrcit, Sanjurjo al 1932 ‐ Amb aquesta inestabilitat política, massa oposicions,  es va formar govern cap: Alcalà Zamora, president  A ñ Azaña. 12

(D    Di  d’A ñ b  l’E  d  C l ) (Doc 11 Discurs d’Azaña sobre l’Estatut de Catalunya)

18 LA SEGONA REPÚBLICA (1931‐1936)

2.3.‐ La crisi del bienni de les esquerres3 q ‐ Creixent crispació social, crisi i atur (Doc 12) ‐ Impossibilitat de complir el programa del govern ‐ Impossibilitat de complir el programa del govern ‐ Radicalització de l’anarquisme (FAI, València 1927)  lluita social  treballadors i forces de l’ordre lluita social, treballadors i forces de l ordre ‐ Aprovació de la Llei de defensa de la República, Casas 

Viejas  Azaña és atacat al congrés  responsabiltat Viejas, Azaña és atacat al congrés, responsabiltat. ‐ Constants tensions al congrés, tema religiós  R di lit ió t bé d l   i li t   t  d   ‐ Radicalització també dels socialistes, proposta de  Largo Caballero de trencar coalició amb els  republicans republicans ‐ Enfortiment de la dreta: 20

‐ Enfortiment de la dreta 1933, creació de: C ió T di i li t ‐ ‐ Comunión Tradicionalista ‐ ‐ Renovación Española ‐ ‐ Falange Españolag p ‐ Enfortiment també del Partit Radical de Lerroux ‐ Major participació en la dreta dels catòlics ‐ Major participació en la dreta dels catòlics ‐ Formació de la CEDA amb Jose María Gil robles (Doc 15)  ‐ Resultat d’aquesta tensió:  dissolució de les corts i  ò i  d’ l i     b convocatòria d’eleccions a novembre.

22

3 1 ‐ El triomf electoral de les dretes a Espanya 3.1. El triomf electoral de les dretes a Espanya ‐ Incorporació del dret de les dones Gran mobilització de les dretes ‐ Gran mobilització de les dretes ‐ Radicalisme social, divisió de les esquerres, la CNT fa  campanya per la abstenció campanya per la abstenció ‐ Triomf de la dreta l l d’ l l d ‐ Alguns analistes d’esquerra culparen a les dones,  influïdes per la església . ‐ Resistència de les esquerres a Catalunya, Azaña parla  del “baluard de la República”

3.2.‐ El govern de les dretes

‐ Formació de govern pel Partit Radical‐ Lerroux ‐ Temes destacats: religiós, laboral i agrari

N li ió d  l    d l   d’A ñ di  

‐ Neutralitzazció de les mesures del govern d’Azaña dintre 

de la legalitat Conseqüències: increment de la conflictivitat  social ‐ Conseqüències: increment de la conflictivitat  social ‐ Desde la dreta més radical crítica al govern per la tebiesa de  la repessióp ‐ Finalment, forta oposició desde tots els costats i destitució  de Lerroux Ricardo Samper ‐ Any 1934, conflictes:     l d  t b ll d  d l  ‐ + vaga general de treballadors del camp ‐ + A Catalunya, Lei de contractes de conreu (rabassaires) ‐ + entrada al govern de la CEDA (Treball, Justícia i Agricultura)g ( J g )

3 3 Astúries i Catalunya l’octubre del 1934 3.3.‐ Astúries i Catalunya l octubre del 1934

Video: La Revolució D'Asturies I la Vaga General a Cataluña  Video: La Revolució D Asturies I la Vaga General a Cataluña 

.1934  ‐ Entrada de la CEDA, gran alarma en les esquerres (feixisme) Promogut pel PSOE s’inicia un moviment revolucionari al  ‐ Promogut pel PSOE s inicia un moviment revolucionari al  nord, fracassa al Pais Basc, triomfa a Astúries, el 6 d’octubre. ‐ Gran proporció per la unió de:Gran proporció per la unió de: ‐ + UGT ‐ + CNT ‐ + comunistes, Comité General de l’Aliança Obrera 26

‐ Situació: conques mineres i grans ciutats: Mieres, q g , Gijón, Oviedo ‐ Accions preses pel comité revolucionari:p p ‐ + control de les comunicacions ‐ + socialitzar la produccióp ‐ + repressió contra els enemics de la República  (propietaris i religiosos) Resposta del govern: + repressió, encomanat a Franco, general de l’exercit

l i l  O ió b t l   i t   t    d  

colonial. Operació brutal 1000 insurrectes morts, 300 de  les forces republicanes)

30 LA SEGONA REPÚBLICA (1931‐1936)

A Catalunya: ‐ Luis companys declara l’Estat Català el 6 d’octubre ‐ Poques forces van secundar aquella iniciativa ‐ Resposta del govern: declaració de l’estat de guerra ‐ Ocupació del Palau de la Generalitat pel general BatetOcupació del Palau de la Generalitat pel general Batet ‐ Companys es va rendir i Batet no va actuar  violentament evitant un bany de sang. violentament evitant un bany de sang.

L   ió  l        t d    t t  E ‐La repressió al 1934 es va estendre a tota Espanya ‐ 27000 detencions, tortures freqüents ‐ Condemnes  a mort i cadena perpètua ‐ Empresonament d’Azaña, no va participar en res ‐ Companys i el seu govern van ser reclosos en el vaixell  pressó Uruguay, ancorat al port de Barcelona 32

3.4.‐ La radicalització del govern de les dretes ‐ Després de la repressió es va continuar governant  neutralitzant l’obra reformista ‐ Suspensió de l’Estatut de Catalunya ‐ Aquesta política i accions del govern conservador va Aquesta política i accions del govern conservador va  fer que aquest període es coneguera com Bienni  Negreg ‐ 1935 Llei de contrareforma agrària ‐ S’aturen les reformes i Franco és nomenat cap de S aturen les reformes i Franco és nomenat cap de  l’Estat Major

‐ Surtiren casos de corrupció “estraperlo”, queda Surtiren casos de corrupció  estraperlo , queda 

Al   Gil R bl  l   t  d  G ‐ Al 1935 Gil Robles ocupa la cartera de Guerra ‐ Davant la major presència de la CEDA i la possibilitat  d    d’  Al là Z    d  f de cop d’estat, Alcalà Zamora encarrega de foramr govern a Portela Valladares

I ibli d    f l  d    di l ió 

‐ Impossiblitat de governar, falta de suport, dissolució 

de les corts i eleccions 16 de febrer de 1936.

Presidents de la Generalitat republicana

Niceto Alcalá Zamora – Manuel Azaña – Santiago Casares Quiroga

1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937 President República: Alcalà Zamora  (D.L.R) Cap de Govern: Manuel Azaña (I.R) Guerra  F r President República: Alcalà Zamora  (D.L.R) Cap de Govern: A. Lerroux (P.R) President República: Manuel Azaña (I.R) Cap de Govern: Casares Quiroga  (F.P) Governs  Berenguer i  Aznar. “DICATABLAN DA” Bienni  d’Esquerres Bienni Negre Guerra  Civil (1936‐39) ront  Po p u DA” q g 28 de gener.  Dimissió de Primo lar 10 d’agost.  Aixecament  general Sanjurjo. 6 d’octubre de  1934. Proclamació  de la República  14 d’abril.  Proclamació de la  II República. 19 de novembre  1933. Triomf de les  dretes.  16 de febrer 1936.  Triomf del Front Popular.  de Rivera. 17 Agost. Pacte de  Sant Sebastià. g j j p catalana.  p 28 de juny.  Eleccions a corts  constituents. dretes.  9 de setembre.  Aprovació Estatut  d’Autonomia. 6 d’octubre de  1934. Revolució a  Astúries. Desembre de  1933.  Govern de  Lerroux. 17‐19 de Juliol 1936.  Insurrecció militar en  contra la República. 

Generalitat de Catalunya 

Catalunya.  6 d’octubre de 1934.  _{Empresonament del} 

16 de febrer de 1936.