Sant Martí tindrà 2.800
pisos protegits més el 2007
INFORMACIÓ
L’Oficina de l’Habitatge
informa sobre els
requisits per accedir-hi
ZONES
Al Fòrum, al 22@ i
també al Sud-Oest
del Besòs
PROMOTORS
Cooperatives sindicals
i de veïns també estan
construint promocions
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Pep Callau
Un treballador de l’espectacle
“Un nas vermell ben
utilitzat és una arma
de comunicació
absoluta”
E N T I TAT S Pàg. 6
Casino L’Aliança
del Poblenou
Es converteix en fundació PLE DEL DISTRICTEPàg. 4Els pressupostos
i els equipaments
van centrar l’últim
Ple de 2005
Entre les múltiples activitats dels casals municipals de gent gran de Sant Martí, s'hi destaca el Circuit d’Activitats. Es tracta de compar-tir i intercanviar activitats i expe-riències entre els diferents casals. Cal sortir dels centres per mos-trar algunes d’aquestes propostes que es fan al llarg de tot el curs, i per a això es programa una actua-ció trimestral de forma rotativa a cada un dels quatre territoris del districte. La propera cita serà el mes de febrer al Centre Cívic de Can Felipa, amb actuacions de te-atre, cant coral, country i sevilla-nes. Tot i que les activitats estan obertes a tothom, van adreçades principalment a gent més gran de 60 anys.
Els casals de gent gran
comparteixen activitats
Acte del Circuit d’Activitats dels Casals Municipals de gent gran. Pàg. 5
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
CE Montseny
Un equip que creix S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6Subvencions
a entitats
El mes de gener s’inicia el termini per sol·licitar-ne
SANT MARTÍ
B A R C E L O N A
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 6
SANT MARTÍ
B A R C E L O N AI N F O
Ú T I L
t
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Pl. de Valentí Almirall, 1.
Telèfon d’informació 010
(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
C. Cultural La Farinera del Clot 93 291 80 80 G. Via de les Corts Catalanes, 837.
Centre Cívic Besòs 93 266 39 36 Rambla de Prim, 87-89.
C. Cívic Poblenou-Can Felipa 93 266 44 41 Pallars, 277.
Centre Cívic Sant Martí 93 308 97 93 Selva de Mar, 215.
Centre de barri La Palmera 93 305 37 05 Maresme, 218-224.
Centre de barri La Pau 93 278 05 35 Pere Vergés, 1.
Centre de barri Besòs 93 313 29 42 Cristóbal de Moura, 230.
BIBLIOTEQUES
Bibl. Pública Xavier Benguerel 93 402 36 44 Av. Bogatell, 17.
Bibl. Pública Alòs-Moner 93 266 39 36 Rambla de Prim, 87-89.
Bibl. Pública Sant Martí 93 308 68 03 de Provençals
Selva de Mar, 215.
Sala de lectura Clot 93 246 39 28 Clot, 21-25.
SERVEIS SOCIALS
Centre Clot-Camp de l’Arpa 93 291 84 48 G. Via de les Corts Catalanes, 837.
Centre Serveis Socials Besòs 93 266 39 36 Rambla Prim, 87-89.
Centre Serveis Socials Poblenou 93 296 79 69 Pallars, 277.
Centre Serveis Socials Verneda 93 308 97 93 Selva de Mar, 215.
GENT GRAN
Casal Joan Casanelles 93 485 03 24 Pl. Joan Casanelles, s/n.
Casal Joan Maragall 93 313 08 96 Bermejo. 1-5.
Casal Paraguai-Perú 93 305 12 04 Paraguai, 11-15.
Casal de Gent Gran Parc 93 300 62 78 Buenaventura Muñoz, 21.
Casal de Gent Gran del Taulat Llull, 220.
Casal de Gent Gran Sant Martí 93 308 97 93 Selva de Mar, 215.
Casal de G. Gran Verneda Alta 93 305 17 54 Binèfar, 16-20.
ALTRES SERVEIS
Arxiu Municipal de Districte 93 221 94 44 Av. Bogatell, 17.
Agència Tributària Poblenou 93 308 51 66 Josep Pla, 163.
C. de Normalització Lingüística 93 352 24 14 Clot, 228, 1r.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Sant Martí Gran Via de les Corts Catalanes, 924. Comissaria Mossos d’Esquadra Bolívia, 30-32.
Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088 Cos Nacional de Policia 091
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061
Bombers 080
SALUT
CAP Vila Olímpica 93 221 37 85 Joan Miró, 17.
CAP Poblenou 93 433 77 00 Lope de Vega, 132.
CAP Besòs 93 278 82 35 Alfons el Magnànim, 57.
CAP El Clot 93 351 57 01 Biscaia, 305.
CAP Sant Martí 93 307 04 12 Pl. Infància, s/n (cantonada Fluvià) CAP La Pau 93 278 86 60 Pere Vergés, 3.
CAP Passeig Maragall 93 446 29 50 Pg. Maragall, 52-54.
CAP Ramon Turró 93 446 57 00 Ramon Turró, 337-339.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
W
W
L ’ A G E N D A
Diumenge 15 de gener
Rossini, Wagner i Verdi
A les 11.30 h. Aliança del Poblenou (Rba. del Poblenou, 42)
Amb peces com La Cenerentola, La Walkyriao Rigoletto.
Dimarts 17 de gener
Lunares i son
A les 20.30 h. C. Cívic Besòs (Rambla Prim, 87-89)
Flamenc de petit format. Amb Olga i Lucero (ball) i Pa-blo (cajón)
Dijous 19 de gener
Cava concert
A les 21 h. C. Cultural i Moral del Poblenou (Pujades, 176)
Amb l’actuació del duet de violins Zwei Violinen.
Divendres 20 de gener
Música swing
A les 23 h. La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts, 837)
Dani Alonso Supercombo.
Diumenge 22 de gener
De Johan de Meij a la sarsuela
A les 11.30 h. Aliança del Poblenou (Rba. del Poblenou, 42)
Amb sarsueles com La reina mora, La pícara molinerao
Luisa Fernanda.
Diumenge 29 de gener
Autors valencians
A les 11.30 h. Aliança del Poblenou (Rba. del Poblenou, 42) La venta de los gatos (J. Serrano), El tambor de los grana-deros (R. Chapi), Magdalena (F. Signes)...
Dissabte 18 de febrer
Gossos
A les 22 h. La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts, 837)
Concert acústic del grup català que presenta el seu disc 8.
De l’11 al 22 de gener
Exili, resistència i deportació
La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts, 837)
Organitzen: Amical Mauthausen, Attac-Clot i Centre Cultural La Farinera. En el marc del seminari sobre la Memòria Històrica.
Del 18 de gener al 17 de febrer
Ahí està
A les 20.30 h. C. Cívic Besòs (Rambla Prim, 87-89)
Fotografies de Antonio Villa Godoy.
Dissabte 14 de gener
Fashion Feeling Music
A les 22 h. La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts, 837)
Companyia Somni al Terrat
Dijous 19 de gener
Vivir del cuento
A les 20 h. Centre Cívic Sant Martí (Selva de Mar, 215)
Una degustació entre la màgia i el conte que ofereix Diego Calavia.
Dissabte 28 de gener
Pim, pam, pum
A les 22 h. La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts, 837)
Companyia Males Companyies
Dijous 2 de febrer
Dia-logos
A les 21 h. La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts, 837)
Dansa. Companyia Comodin-A4.
Dijous 16 de febrer
Trompa bèl·lica
A les 20 h. Centre Cívic Sant Martí (Selva de Mar, 215)
Espectacle sobre el “propifranquisme” d’Arnau Vilarde-bó i Albert Dueso.
Dissabte 4 de febrer
La nit abans
A les 20.30 h i 22 h. La Farinera del Clot (Gran Via, 837)
Companyia Les Veus de la Sirena.
Divendres 13 de gener
Contes de la Marina Baixa
A les 18 h. Bib. Ramon d’Alòs Moner (Rambla Prim, 87-89)
A càrrec de Blai Senabre.
Divendres 10 de febrer
Comicomix
A les 18 h. Bib. Ramon d’Alòs Moner (Rambla Prim, 87-89)
A càrrec de Salvador Boix. Dimarts 21 de març
Dissabte 11 de febrer
Bernat l’artista contat
A les 17.30 h. C. Cívic Besòs (Rambla Prim, 87-89)
En Bernat és un petit artista que un bon dia descobreix que “tot” és qüestió de dibuixar un punt... A càrrec de Quasi un Punto.
www.bcn.es/publicacions [email protected]
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Joaquim Balsera, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Joan Soto.
Coordinació general:Jaume Novell. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro.
Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.
Redacció
E
l Pla de l’Habitatge de Bar-celona impulsa la cons-trucció de 10.000 habitatges de protecció oficial i/o asse-quibles fins al 2007. Aproxi-madament el 28% d’aquests pisos es faran a Sant Martí, se-gons que ha explicat el regidor del Districte, Francesc Narvá-ez. La majoria es faran al 22@, a la zona Fòrum situada al fi-nal de la Diagofi-nal i al barri del Sud-Oest del Besòs, on se substituiran les cases afecta-des per aluminosi.“Sant Martí està aprofitant to-tes les oportunitats de
remo-delació urbanística per incor-porar habitatge protegit o de règim concertat”, ha declarat el regidor. A més del Patronat Municipal de l’Habitatge, tam-bé hi ha altres promotors pú-blics i privats amb els quals s’ha signat un conveni: Incasòl (Generalitat de Catalunya), Regesa (Consell Comarcal del Barcelones), cooperatives sin-dicals i veïnals, fundacions com La Caixa i empreses pri-vades. Actualment hi ha uns 2.800 nous habitatges projec-tats o en fase d’execució i s’ha arribat a un acord perquè en algunes promocions es reservi
el 25% dels pisos a residents del mateix barri.
Les persones que vulguin ob-tenir un habitatge d’una pro-moció pública han de complir una sèrie de requisits i, a més,
inscriure’s a l’Oficina de l’Ha-bitatge de Barcelona, on exis-teix un llista única a partir de la qual, i mitjançant un sor-teig, es fan les adjudicacions. D’altra banda, per accedir a un dels habitatges que impulsen les cooperatives sindicals, cal fer-se’n soci i esperar poder ac-cedir a una promoció segons l’ordre d’inscripció, però s’ha de tenir en compte que les llis-tes d’espera a la ciutat de Bar-celona són llargues. Una de les promocions que s’estan fent al districte és la de la cooperativa de CCOO Habitatge Entorn, al carrer
Llull, 422, a la zona del Fò-rum. Són 67 habitatges de protecció oficial, ja adjudicats, que s’estan construint en uns terrenys comprats a TMB. L’alcalde, Joan Clos, va
col·lo-car la primera pedra en un acte el passat 21 de desem-bre, al qual va assistir també Joan Coscubiela, secretari ge-neral de CCOO de Catalunya.
Joan Clos va posar la primera pedra d’una promoció d’Habitatge Entorn.
Dels 10.000 pisos previstos
al Pla de l’Habitatge de Barcelona
fins al 2007, el districte en tindrà
el 28%. La majoria se situaran
a la zona del Fòrum, el 22@ o el
Sud-Oest del Besòs
Sant Martí concentrarà el 28% del
nou habitatge protegit de Barcelona
C I U TA D A N S O P I N E N
M. Dolores Leal
Verificadora
Me parece bien. Son servicios esenciales que hacen falta porque los pisos están inasequi-bles para cualquier per-sona. La vivienda debe-ría estar más al alcance de todos.
Ángel Pajarón
Funcionari
Toda esta zona está bastante degradada y ahora se está recupe-rando mucho. Por lo menos nos da una oportunidad a los jóve-nes de tener un piso en Barcelona.
Joan Coscubiela
Secretari General de Comissions Obreres a Catalunya
“Poder iniciar aquestes obres ens fa molta il·lusió, perquè demostra que es pot fer habitatge assequible per a la gent. S’han d’entregar els pisos a preu de cost.
Ricard Albalat
Gerent
El món cooperativista és una manera alterna-tiva d’aconseguir coses. S’ha d’anar en contra de l’especulació i lluitar perquè els preus siguin assequibles.
Lolita Fragoso
Autònoma
Es un proyecto muy bueno, sobre todo para la juventud, para que al menos tengan una ilu-sión.
Ivan Julià
Informàtic
A Barcelona és gairebé impossible accedir a un pis. Aquesta és una manera que tots puguem participar una mica i que el dret uni-versal de l’habitatge pugui ser més vertader.
Q u è o p i n a d e l p r o j e c t e p e r c o n s t r u i r p i s o s p r o t e g i t s a l d i s t r i c t e ?
Alguns projectes
reserven el 25%
dels pisos a veïns
del mateix barri
O F I C I N A D E L’ H A B I TAT G E
A
P L E D E L D I S T R I C T E
Redacció
E
l pressupost aprovat en l’últim Ple del 2005 augmenta un 4,31% els di-ners destinats a Sant Martí per a manteniment i nete-ja. Les subvencions i ajuts augmenten un 13,29%, fet que segons el regidor del Districte, Francesc Narvá-ez , significa “ l’augment més important dels últims deu anys”. Pel que fa a obres, el pressupost inclou treballs d’arranjament al Sud-Oest del Besòs, la se-gona fase d’obres al futur equipament municipal Sandaru (on hi haurà, en-tre d’alen-tres, un casal de gent gran), la reurbanitza-ció de la plaça Valentí Almi-rall o la reforma de lafàbri-ca Can Saladrigas per a ús públic. El caràcter social del pressupost va ser destacat per tot l’equip de govern (PSC, ERC i ICV), tot i que el republicà Carlo Marava-lle va deixar espai a la
críti-ca: “En la discussió d’uns pressupostos, sempre s'hi poden trobar forats”. Ma-nuel Gallardo (PP) va salu-dar els increments en nete-ja, ja que, al seu parer, l’any anterior aquest assumpte
havia estat “de suspens”. En la mateixa sessió es va aprovar també el Pla d’e-quipaments del Besòs, on es recullen les necessitats actuals i futures dels barris de la zona. El document s’ha consensuat amb els col·lectius implicats, tot i que segons Eduard Garcia (CiU), “l’oposició no ha es-tat convidada a participar-hi”. El document assenyala que calen 238 noves places d’escola bressol, una ludo-teca, l’ampliació de l’escola d’adults, dos centres de ba-rri que complementin la feina del Centre Cívic Besòs, diversos equipa-ments per a la gent gran o l’ampliació del Centre d’A-tenció Primària.
Amb l’aprovació d’aquest document, Sant Mar tí completa la planificació dels equipaments que caldrà construir en un fu-tur a tots els seus barris. Segons Narváez, seria el primer districte de la ciutat que aconsegueix aquesta fita. Tot plegat es completa amb un pla específicament dedicat a persones amb discapacitats, el qual també es va aprovar en el mateix Ple. La consellera Maite Collelldemont (PSC), que n’ha fet el seguiment, va destacar el “laboriós” pro-cés participatiu seguit en l’elaboració d’aquest últim document.
Pressupostos i equipaments
centren el Ple de Sant Martí
Sant Martí ha completat la planificació dels equipaments.
En l’últim Ple de
l’any es va aprovar
el pla
d’equipa-ments dels barris
del Besòs
El Districte dedica aquest any més diners
a manteniment i neteja. Les subvencions
registren l’augment més important de
l’última dècada
El mercat del
Poblenou
J. M. Contel
A L B U M H I S T Ò R I C
Venedors a l’exterior del mercat de Poblenou entre els anys 1900-1920.
El mercat municipal del Poblenou està situat al bell mig del nucli antic d’aquest barri. Construït l’any 1889, poc abans de l’annexió de Sant Martí a Barcelona el 1897, l’e-difici era de planta rectangular i ocupava la totalitat de la plaça de la Unió, topònim que li va donar el nom. La seva estructura és de ferro, seguint el patró de totes les grans construccions de final del segle XIX, però les parets es van aixecar d’obra vista i amb vidrieres laterals.
Al començament, el mercat va acollir un comerç principal-ment d’intercanvi en el qual predominaven les taules de venda i el bestiar viu. Atenia una zona que va destacar per la seva gran activitat industrial i de serveis relacionats amb el transport. Però de poques dècades ençà, l’entorn del mercat ha viscut una gran transformació urbanística causada per la desapararició o trasllat de les antigues fà-briques i tallers i la substitució per una gran quantitat d’habitatges que han convertit tota aquesta zona en un punt vital de creixement de població i d’activitats. El mercat, en el qual s’havien fet diferents intervencions modernitzadores els anys 1923, 1945 i 1966, ha viscut, a partir del 2004, una reforma integral que ha permès ade-quar-lo a les exigències que planteja la societat actual. Aquesta reforma va ser inaugurada el 5 de novembre de 2005. A més se li ha canviat l’antic nom d’Unió pel de Po-blenou.
N O T Í C I E S
f
Els nens i les nenes del Besòs aprenen
ci-visme
El Districte de Sant Martí va organitzar l’últim tri-mestre del 2005 una prova pilot per fomentar el ci-visme entre els escolars. Durant 15 dies, els nens i les nenes de 4t, 5è i 6è de primària del col·legi Antoni Brussi van rebre la visita d’un educador que els va ex-plicar quines accions es consideren incíviques. La ne-teja dels grafits de l’exterior de l’escola per part d’u-na brigada va ser la classe pràctica
El II Cros Escolar de Sant Martí se supera
La segona edició del Cros Escolar de Sant Martí, cele-brada el passat 18 de desembre al CEM Marbella i al Parc del Poblenou, va resultar tot un èxit, tant per la quantitat de participants, que va superar els 200, com per les marques assolides en les deu categories existents. Aquest any, els temps aconseguits pels nens i les nenes que van prendre part en les proves van millorar els de la primera edició.
El Clot-Camp de l’Arpa “fa dissabte”
El Districte de Sant Martí i la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa van organitzar una nova edi-ció del “Fem Dissabte”, un recorregut pel barri que difon i potencia actes cívics que ajuden a mantenir net l’entorn: treure adhesius, despenjar cartells, po-sar els cartrons i les bosses d’escombraries als conte-nidors, etc. L’Escola d’Actors de Barcelona va donar un caràcter lúdic i festiu a l’acte.
Presentat el llibre de poesia comparada
El passat mes de desembre es va presentar el llibre de la 3a Mostra de Poesia Comparada de Sant Martí, un recull dels poemes que van participar en aquest cer-tamen literari anual, en el qual, a més d’haver-hi una selecció de les millors obres d’autors i autores novells del districte, un jurat especialitzat cerca entre els po-emes dels clàssics obres que tinguin una temàtica o una inspiració similar.
Beatriu Sanchís
E
l passat 29 de novembre va tenir lloc la presentació oficial del Circuit d’Activitats dels Casals Municipals de gent gran de Sant Martí. La finalitat és compartir i inter-canviar experiències entre els diferents casals del territori. Els centres desenvolupen, al llarg de tot el curs, una sèrie d’activitats artístiques que es queden a les aules. El fet de treballar en aquestes activi-tats ja té sentit en si mateix, però si també es poden donar a conèixer a la resta de casals i persones s’aconsegueix un va-lor afegit. D’aquesta manera, es programa una actuació tri-mestral de forma rotativa a cada un dels quatre territoris del districte. La propera cita serà el febrer, al Centre Cívic Can Felipa, amb actuacions de teatre, cant coral, country i sevillanes. Al mateix temps, ital com afirma la tècnica en gestió i planificació en gent gran del Districte, Visitación Tarilonte, “el circuit està obert a tothom, principal-ment a persones a partir de 60 anys per aconseguir
arri-bar a la gent gran i oferir-los una programació atractiva que aspira a millorar la quali-tat de vida d’aquests ciuta-dans”. “S ’ha de continuar sempre treballant en temes de prevenció, promoció i par-ticipació de la gent gran, per això el ventall de propostes al districte és ampli”, recorda Tarilonte. Cal destacar tam-bé, entre aquestes propostes, una de les més noves, com és
l’activitat de Memòria Vir-tual. Es tracta d’una iniciati-va del 22@Barcelona i del Districte per impulsar l’ús de les noves tecnologies. Des del Districte es té clar que a les noves tecnologies hi ha de tenir accés tothom, també els grans. El projecte es tre-balla en col·laboració amb la gent gran, el centre de recur-sos pedagògics i els centres educatius de Sant Martí. En-tre els objectius destaquen fomentar l´ús de les T IC (Tecnologies de la Informa-ció i ComunicaInforma-ció), recuperar una part de la memòria del districte o apropar la gent gran a l’ús d’Internet. Final-ment, entre les propostes dels casals del districte cal esmentar la creació, aquest curs 2005-2006, de la Co-missió Responsable de Sar-danes de Sant Martí. L’objec-tiu és fomentar la ballada sardanística entre els joves i els grans per promocionar l’intercanvi i la participació intergeneracional i transme-tre sentiments de solidaritat i unitat.
Activitats dels casals de gent gran
per a compartir experiències
La Memòria Virtual
de la gent gran vol
impulsar l’ús de les
noves tecnologies
Un dels objectius del Circuit és compartir
les activitats i experiències entre els casals,
sortir dels centres per mostrar algunes de
les propostes que es fan
Els casals han creat una comissió per al foment de la sardana.
El regidor Francesc Narváez i els assistents van cantar una nadala.
Recollida solidària de regals per a la gent gran
Joan Soto
E
l Nadal Solidari a Sant Martíva tenir lloc el 19 de desembre, i va ser organit-zat pel Districte de Sant Mar-tí amb la col·laboració de di-verses entitats dels barris. Durant tota la tarda, un bon nombre de ciutadans i ciuta-danes van respondre a aques-ta crida solidària i es van apropar a l’estand situat a la confluència dels carrers de Rogent i de Bassols amb unobsequi per a la gent gran amb menys recursos. Aquests regals es van sumar als do-nats per les entitats col·labo-radores i als adquirits pel Dis-tricte de Sant Mar tí. Els professionals dels Serveis So-cials municipals, que conei-xen bé les situacions de pre-carietat de les persones que viuen al districte, van ser els encarregats de repartir-los entre la gent gran més neces-sitada els dies posteriors.
A les 6 de la tarda, va tenir lloc l’acte central, que va consistir en una cantada de nadales on van participar diverses corals dels casals de gent gran, a més de la coral de la Ludoteca Ma-ria Gràcia Pont.
E N T I T A T S
Daniel Venteo
E
l Casino L’Aliança, que fins ara era una entitat cultural recreativa sense ànim de lucre, es converteix en una fundació. El nou règim jurídic garantirà certs beneficis fiscals que con-tribuiran a una implicació econòmica de particulars i em-preses més àmplia, gràcies a la llei de mecenatge. En l’actuali-tat, l’entil’actuali-tat, que té uns sis-cents socis, es nodreix fona-mentalment de les seves quotes, aportació que resulta del tot insuficient. L’entitat deixarà de funcionar mit-jançant la tradicional Junta Directiva i els seus membres es convertiran en patrons. Entre els projectes que té en marxa el Casino, i que podran ser impulsats amb més recur-sos en aquesta nova etapa, hi ha la millora de la històrica seu a la rambla del Poblenou. Amb més de 6.000 m2i 75 anysd’e-xistència, l’edifici necessita modernitzar-se per donar res-posta a les necessitats actuals, com ara l’adequació de la sala del teatre i noves sales de reu-nions. Segons el seu president,
Jaume Fontcuberta, “el Casi-no, concebut en el segle XX, s’ha d’adaptar al segle XXI”. Els orígens de l’entitat remun-ten, de fet, al segle XIX. El pri-mer antecendent de l’entitat és de l’any 1869, quan es va crear la Societat Recreativa L’Aliança, en ple període revo-lucionari. L’Aliança, com el seu
nom indica, era una més de les associacions d’assistència mútua creades a l’època. Dis-posava d’espais ben represen-tatius de les seves aspiracions socialitzadores, com ara una biblioteca.
Un dels períodes més convul-sos de L’Aliança va començar arran del cop d’estat militar de
Primo de Rivera, el qual fou secundat per l’entitat, fet que provocà una escissió de part dels seus membres. La divisió interna, acompanyada d’una crisi econòmica greu, precipi-taren la suspensió de les seves activitats i la seva pràctica desaparició. El renaixement de l’entitat, ja denominada Casino L’Aliança, es va produir de la mà d’una part de l’antiga junta presidida per Napoleon Ferran. Reunits en sessió ex-traordinària, els socis impulsa-ren la refundació i acordaimpulsa-ren iniciatives com la construcció d’una seu pròpia, un elegant disseny de l’any 1929 degut a l’arquitecte Amadeu Llopart, situat al cor de la rambla del Poblenou.
Més informació
Casino L'Aliança del Poblenou Rambla Poblenou, 42 Telèfon: 93 225 28 14
Les aportacions de
particulars i
empre-ses al Casino tindran
beneficis fiscals
La conversió en
fun-dació permetrà a la
històrica entitat del
Poblenou encetar
una nova etapa en
la seva rica i llarga
trajectòria al servei
dels ciutadans
El Casino L’Aliança del Poblenou.
El Casino L’Aliança inicia una nova
etapa històrica com a fundació
J
a fa 25 anys que va obrir aquest bar i en aquest temps ha estat testimoni de la re-novació del barri de la Perona. En Manuel i l’Araceli van obrir l’establiment i avui dia hi trobem l’Araceli i el seu fill Manuel. Com diu el Manuel, hi ha hagut un canvi molt impor-tant a la zona en els darrers anys, ja que abans era un barri molt marginat, però amb la futura estació de l’AVE espera que encara hi hagi una integració més gran i es trenqui la frontera que sempre havia estat el Pont delTreball. Tenen clients habituals del barri, i la gent de la zona ha convertit aquest bar en un punt de trobada. A més de servei de cafeteria, ofereixen menú diari i els caps de setmana fan sopars informals, amb tapes d’embotits, formatges, gambes a la planxa... El Ramblero té la calidesa dels establiments on batega la vida dels barris.
Bar El Ramblero C/ Pont del Treball, 13
E L T A U L E L L
Un bar que viu molt de prop l’evolució de la Perona
El Ramblero fa 25 anys que dóna servei al barri.
Joan Anton Font
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
A final de gener començarà el termini per demanar subvencions a l’Ajuntament de Barcelona. Tan bon punt s’engegui el procés, s’hi anunciarà el tema con-venientment. A partir de llavors, hi haurà un mes de temps per presentar els papers (explicació del pro-jecte per al qual es demana subvenció, fotocòpies de DNI, dades bancàries…).
Des de l’any passat, els diferents departaments mu-nicipals que atorguen subvencions han unificat el procediment al voltant d’unes bases conjuntes. De tota manera, els requisits legals continuen essent exigents, i per això caldrà prestar molta atenció a la documentació requerida per tal de no oblidar cap paper. El millor és començar consultant el web de l’Ajuntament, on es poden descarregar tots els for-mularis que caldrà omplir. En aquests mateixos do-cuments ja s’especifica la documentació que cal pre-sentar, la qual variarà segons el tema del projecte. Convé recordar que les subvencions no s’adrecen úni-cament a entitats, sinó també a grups de fet que acre-ditin la seva existència i un projecte prou fonamen-tat. Per tal de facilitar el tràmit i resoldre dubtes, l’Ajuntament posa a disposició de tothom equips d’a-tenció específics a tots els districtes i serveis munici-pals implicats. A la mateixa documentació que es des-carrega d’Internet, ja s’hi especifica on cal dirigir-se. Convé resoldre tots els dubtes aviat i no deixar la presentació dels papers per als últims dies, ja que se solen formar cues importants que es podrien evitar amb una mica de previsió. Com a criteri general, l’Ajuntament de Barcelona atorga subvencions per tal de promoure l’associacionisme i la cohesió social a la ciutat.
Els formularis especifiquen els papers que s’han de presentar.
Atenció: s’acosta el
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
C
arles Vila, president de la secció de futbol sala del Centre d’Es-tudis Montseny, de Sant Martí, està orgullós d’haver aconseguit que tots els alumnes del centre no deixin de jugar a futbol sala en aca-bar els estudis en aquesta escola. Vila explica quan al començament “a mitjan anys vuitanta, l’escola va co-mençar a promoure més i més es-ports com el bàsquet, l'handbol fe-mení i el futbol sala. Tots els pares eren els responsables, voluntaris més ben dit, de la part esportiva de l’escola. Però sempre ens trobàvem amb un problema quan un noi o noia acabava els estudis al centre ihavia de canviar d’institució. Sempre deixaven de jugar amb el seu equip”. La resta d’esports van anar desapa-reixent, mentre el futbolsala masculí s’anava enfortint amb campionats guanyats i amb noves categories. “Quan, per l’edat, els jugadors havien de deixar els estudis a l’escola —con-tinua el president—, els vam donar continuïtat en tenir l’oportunitat de federar l’equip, ja que no podia
conti-nuar jugant a les competicions es-portives del Consell Escolar”. Aquest equip juga actualment a Na-cional B, utilitza les instal·lacions municipals del poliesportiu de Bac de Roda i “té el rècord d’haver pujat sis cops de categoria en vuit anys”, manifesta Vila.
El Centre d’Estudis Montseny té un centenar de jugadors a les seves fi-les, repartits entre els equips que juguen en categories de nivell terri-torial i de nivell nacional. Finalment, Carles Vila explica l'orien-tació del CE Montseny: “estem molt oberts per estar al servei del barri i molt contents pel fet d'haver aconse-guit una continuïtat pedagògica a la vegada que eduquem fent esport”.
Aquest centre
d’estu-dis pretén educar
mit-jançant esport per a
tothom, donar
conti-nuïtat als seus
juga-dors i estar sempre al
servei dels seus veïns
L’equip de futbol sala,
que actualment juga a
Nacional B, ha pujat sis
vegades en vuit anys
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, d’12.30 a 15.30 Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
Ràdio Unión Catalunya - 88.0 FM
Almogàvers, 68-70
Ràdio Algaravia - 89.4 FM
Fernando de los Ríos, 6, local 2
PUBLICACIONS
Més ciutat
C/ Espigolera, 1. Edifici principal, 4t 08960 Sant Just Desvern Telèfon: 93 480 61 95 i 93 202 30 21
La Veu de Sant Martí
Maresme, 220-230. Tel. 93 314 71 65
El Butlletí
AV Clot-Camp de l’Arpa Joan Sibelius, 3. Tel. 93 232 46 10
Poblenou
AV del Poblenou
Pallars, 277. Tel. 93 266 44 41
A tot esport
Associació Sant Martí Esport Campo Arriaza, 99. Tel. 93 266 44 41
INTERNET
Tot l'oci de Barcelona
En aquest web hi ha la informació dels equipaments d'oci de Barcelona –entre els quals hi ha les platges, els parcs i jardins i les fonts de Montjuïc– i també de les activitats lúdiques i culturals que tenen lloc als museus, teatres, cinemes i centres cívics de la ciutat.
www.bcn.es
Els districtes de la ciutat al web bcn.es
El web bcn.es té un apartat que permet fer una visita virtual a cadascun dels deu districtes de la ciutat. Així, en aquest apartat es pot triar la pàgina web del districte que es vol visitar fent un clic al mapa o sobre el nom del dis-tricte escollit. Al web de cada disdis-tricte, s'hi pot trobar tota mena d’informació relacionada, com ara els barris que l'in-tegren, la seva situació dins la ciutat, les activitats que s'hi celebren i els equi-paments que té.
www.bcn.es/districtes/
w
El CE Montseny té més d’un centenar de jugadors de diferents categories.
per MANEL
Quina és la funció del pallasso avui?
Oferir al públic de totes les edats la possibilitat de plantejar-se la relativi-tat del nostre modus vivendidiari a par-tir del prisma de l’humor, aplicant la fórmula de les tres RRR (relativitza, re-laxa't, riu).
Com es tria aquesta feina?
Procedeix d'un còctel de coses dife-rents, com l’interès per presentar els festivals de final de curs enfront de les classes de matemàtiques; beure de les actuacions de Terra d’Escudella, Tortell Poltrona..., fer des dels divuit anys ani-macions de carrer, etc. tot això dóna forma a la meva professió.
I a casa seva què hi van dir?
Com que venia d’un batxillerat difícil i a casa s’estimava el teatre amateur, la meva decisió no va sorprendre tant, perquè era una feina digna, econòmi-cament viable i vitalment intensa.
Això vol dir que de petit ja havia pujat a un escenari?
Des de ben petit havia participat en
Els Pastoretsde Folch i Torres a La Verbena, a Sant Joan de Vilatorrada, com també en diferents obres de tea-tre a la parròquia i l’esbart dansaire del poble, etc.
En què ha canviat el seu ofici els darrers anys?
Companyies com Comediants, que se-guien l’estela de Charlie Rivel, van ge-nerar un espectacle de carrer més me-diterrani que va deixar de banda el clàssic pallasso espanyol. Es van inspi-rar en fonts europees més modernes i que han tingut nombrosos deixebles.
El nas vermell què significa?
Un nas vermell de làtex amb un cost de 60 cèntims d’euro posat i ben utilit-zat es converteix en una arma de co-municació absoluta.
Com és la seva vida diària?
Entre setmana molta feina de gestió, mentre la resta “carretera i manta”, que vol dir furgoneta i quilòmetres, carregar i descarregar, fer l’espectacle. Després, per Nadal, Carnestoltes, final de curs i festes majors d’estiu, vius pràcticament a la carretera.
I amb la família?
Potser sóc una mica egoista i he viscut intensament la meva feina, cosa que
em va dur un divorci, però també em va permetre conèixer una professional de la dansa que, a més de ser la mare dels meus fills, m’entén, em dóna su-port i m’ha facilitat compaginar la fei-na amb la família.
Parli’m de la seva tasca solidària
El 1993, amb Gog i Magog vam acon-seguir 500.000 ptes. per anar amb la tercera expedició als camps de refu-giats bosnians. Més tard vaig entrar a formar part de Pallassos sense Fronte-res, i entre 1993 i 1996 vaig fer dife-rents expedicions, espectacles benèfics i xerrades, i hi vaig tornar després de la guerra. I ara acabo de tornar de l’últi-ma expedició a l’Índia.
Per què riu poc la gent?
Qui riu poc és la gent d’Occident, perquè la gent del tercer món,
mal-grat la pobresa i la misèria, riuen molt, ja que viuen al dia i gaudeixen els bons moments amb més intensi-tat. Aquí, en canvi, pensem que po-dem planificar la nostra vida a deu anys vista i això ens genera un estrés individual tan alt que no ens deixa gaudir dels bons moments esponta-nis del dia.
Què ha après en la seva feina?
Que donar és rebre; el sentit veritable del compromís; el poder de la comu-nicació; a ser petit per créixer a l’esce-nari i, sobretot, a renéixer mil i una vegades tant professionalment com personalment.
Però si no hagués estat pallasso, què li hauria agradat ser?
De petit em preguntaven què volia ser quan fos gran i jo sempre contestava que m’agradaria ser un voyeur, bé, un analista social, un psicòleg, un sociò-leg, un periodista, un artista...
I com a resultat es va fer pallasso?
Si he de definir-me com a professional, sóc més barroc que no pas complet, sóc un comunicador, un clown i, sobretot, més un treballador de l’espectacle que no un artista.
E N T R E V I S T A
P e p C a l l a u
, u n t r e b a l l a d o r d e l ’e s p e c t a c l e
Pep Callau fent l’espectacle al seu estudi del Clot.