GRUP RELLANÇAR BARCELONA
DIA: 14 de maig de 2018 HORA: 18:00-20:00h
LLOC: Sala 3 (pl. Sant Miquel, entresol)
Assistents:
- Mercè Rei Grup de PdCat
- Anna Balletbò Persona d’Especial Rellevància - Delfí Cosialls Registre Ciutadà
- Juan José Casado UGT
- Vicenç Tarrats CCOO
- Àlex Goñi PIMEC
Persona Convidada:
- Josep Amat Catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors
Ajuntament de Barcelona
- Orland Blasco Secretari tècnic del Consell de Ciutat
- Miriam Esteve Consultoria MiT – suport al Consell de Ciutat
SINOPSIS DE LA REUNIÓ
Miriam Esteve: presenta el document de propostes i explica que aquestes propostes procedeixen tant dels membres del grup com dels experts de les visites. Recorda que el document està estructurat per conceptes i no per l’ordre de les visites amb els experts. Afegeix que aquest document conté totes les idees que han sortit al llarg de totes les sessions i que cal consensuar. També indica que les propostes s’han de classificar segons siguin objectius o accions. Recorda que les accions han de sortir del grup.
Vicenç Tarrats: informa que el marc estratègic correspon al model de ciutat i que del model es desprenen les àrees següents:
o Economia i empresa o Mobilitat i infraestructures
o Coneixement, innovació i investigació o Benestar social
Anna Balletbò: exposa que respecte al model de ciutat el grup va establir una sèrie de principis que són els següents:
o Ciutat sostenible o Ciutat inclusiva o Ciutat oberta o Ciutat policèntrica o Ciutat compacte o Ciutat ben comunicada o Ciutat ben construïda o Ciutat amb mixtura d’usos
Vicenç Tarrats: explica que en base al tipus de ciutat que dibuixa aquest grup, s’han de definir els marcs d’actuació per fer possible el model. Indica que el policentrisme es refereix a una ciutat que contingui diferents especialitzacions i afegeix que el concepte de compacta significa una ciutat continua, és a dir, diferent del centre i la perifèria.
Anna Balletbò: comenta que mixtura d’usos implica la capacitat de combinar habitatge amb hotels, centres d’estudi, centres culturals, cinemes, associacions, etc. I exposa que aquest principi té a veure amb el de policentrisme. Així doncs, proposa combinar la ciutat policèntrica, compacta i amb mixtura d’usos per tal que esdevingui un sol apartat. Afegeix que la sostenibilitat i la inclusió són dos principis que han d’anar per separat ja que el primer fa referència a les coses i el segon a les persones.
Vicenç Tarrats: proposa transformar els títols de les quatre àrees en frases que aportin un cert atractiu.
Orland Blasco: respon que el grup es pot inspirar en les línies d’actuació del PAM per extreure els conceptes que aniran com a títols de les àrees.
Delfí Cosialls: informa que en el primer paràgraf del document de propostes hi ha altres conceptes que poden alimentar la pota més social per tal que el model no sigui massa economicista i tecnològic i incorpori també la xarxa social.
Anna Balletbò: pregunta al Delfí Cosialls què vol dir la proposta de l’artesanalitat de les solucions que conté el document.
Delfí Cosialls: respon que l’artesanalitat es refereix a una forma de treball compartit. Indica que aquest primer paràgraf de propostes correspon més a la quarta pota de Benestar Social. Proposa fer un petit escrit que argumenti aquests conceptes per tal d’aclarir millor la idea.
Anna Balletbò: opina que li sembla correcte la proposta sobre la dualització social i soledat.
Delfí Cosialls: sobre la proposta “Actuar en els dos problemes del futur: l’habitatge i la soledat” proposa separar aquests dos últims conceptes.
Anna Balletbò: proposa canviar el terme de soledat pel d’inclusió de la gent gran.
Orland Blasco: considera que cal plantejar d’una altra forma aquesta qüestió ja que en el futur hi haurà més població envellida.
Anna Balletbò: pregunta al Vicenç Tarrats què és la dualització de la pobresa.
Vicenç Tarrats: respon que és refereix a la dualització social on hi ha un sector creixent de persones que treballen però que segueixen sent usuaris dels diferents registres de protecció social. Destaca que l’envelliment d’aquest sector de la població anirà lligat a la pobresa que també repercutirà en el seu entorn. Comenta que la proposta “Promoure decisions polítiques que facin front a la dualització social (...)” fa referència a la societat de Barcelona. Informa que des del sector sindical es proposa que les persones disposin d’un treball digne i que, en relació a aquest plantejament, es poden prendre mesures com és el salari mínim de ciutat que hauria de ser un pacte polític amb tots els agents de la ciutat on hi hagués aquest compromís d’establir quin seria el salari mínim per garantir la qualitat de vida i les perspectives de futur dels habitants de la ciutat i afegeix que s’han realitzat estudis que estableixen un salari d’entre 1.000 i 1.200 euros al mes per persona que treballa.
Mercè Rei: informa que dins una empresa els salaris són molt dispars.
Anna Balletbò: indica que s’han de formular propostes que s’acostin a les capacitats de decisió de l’Ajuntament.
Vicenç Tarrats: comenta que es pot intentar proposar una acció tot i que l’Ajuntament no disposi de les competències però que cal afegir aquesta proposta a nivell de recomanació perquè el fet que una sèrie d’entitats recomanin formalment que s’ha d’anar per aquesta línia li atorga valor polític.
Anna Balletbò: se li acut que aquesta proposta podria esdevenir una recomanació justificada en base als informes.
Juan José Casado: proposa introduir aquesta proposta a l’àrea d’Economia i empresa ja que es tracta d’un element més d’estratègia competitiva.
Anna Balletbò: explica que l’Amartya Senn va elaborar un mètode que mesurava no només el valor monetari sinó la cobertura sanitària, el nivell d’educació, l’esperança de vida, etc. Proposa prioritzar tres o quatre les recomanacions.
Delfí Cosialls: posa sobre la taula que l’objectiu del grup és plasmar sis o set idees que serveixin per reflexionar i es puguin fer servir d’element de repetició al llarg del dictamen sense més capacitat d’anàlisi.
Orland Blasco: planteja unir en una sola proposta els conceptes de ciutat amigable amb l’envelliment i la soledat. Exposa que la proposta “Promoure activitats de nivell que motivin a la ciutadania” significa que s’ha de facilitar l’accessibilitat de les persones que no tenen un nivell econòmic que li permeti acudir a les activitats culturals de manera regular. En relació a això, indica que s’ha d’intentar buscar elements que no passin només per la folkrorització sinó que tinguin capacitat real d’atracció
Anna Balletbò: proposa fomentar la relació entre ajuntaments i altres institucions públiques per realitzar activitats de caire cultural així com obrir la possibilitat de permetre que les empreses contractades per l’Ajuntament fessin una mena de retorn amb aquests elements més intangibles més enllà de la cultura popular. A continuació, dona la benvinguda al Josep Amat, emèrit expert en Robòtica.
Intervenció de Josep Amat
Informa que la robòtica als seus inicis era industrial però que al 1995 va començar a entrar també al món de la medicina. Actualment, realitzen tasques d’experimentació amb robots quirúrgics i destaca que les inversions provenen del diner privat. Explica que per superar la normativa el procés té una duració d’uns vuit o deu anys i que en aquests moments els queda un any i mig per poder patentar aquests robots. Comenta que també estudia els aspectes ètics i morals de la robòtica. Finalment, passa a explicar l’estructura de la presentació:
1. Les quatre revolucions industrials.
2. Les oportunitats que se’n generen fruit de les revolucions.
3. Realitat, potencialitats i reptes d’aquesta ciutat en relació a la intel·ligència artificial.
Esmenta les quatre revolucions industrials i els fets característiques de cadascuna d’elles:
o 1ª revolució industrial: aparició de la màquina de vapor a la societat que va revolucionar no només el món industrial sinó també el transport.
o 2ª revolució industrial: el petroli substitueix al vapor pel motor d’explosió que representa avenços importants: automòbil, aviació, atracció elèctrica, telefonia, etc.
o 4ª revolució industrial: revolució a nivell de comunicacions, internet de les coses, Big Data i robòtica.
Afegeix que aquesta 4ª revolució industrial abasta el sector serveis i el de salut i exposa que va lligat a la intel·ligència artificial. Indica que en les comunicacions aquesta 4ª revolució té una implicació diferent per la possibilitat d’interconnexió sense fils com és, a mode d’exemple, la telepresència mitjançant l’ús de la robòtica que en el sector mèdic millora l’eficiència en les visites als pacients. Informa que estan intentant crear un robot que sigui assumible econòmicament pels hospitals públics. En relació a això, destaca que la cirurgia és més precisa amb la telepresència i la realitat virtual. Explica que internet ha permès que tot estigui a l’abast del telèfon així com l’ús de la mineria de dades que permet a través de programes buscar i trobar la informació que interessa. Atorga importància al Big Data que facilita la disponibilitat de dades de l’Administració i incrementa la transparència.
Afegeix que ara es pot garantir una traçabilitat en sectors mèdics i industrials gràcies al volum de dades i que aquest fet genera una major facilitat en la recerca de les causes de determinats fenòmens.
Destaca els sistemes cibernètics físics com els sensors intel·ligents que detecten la temperatura o la presència ja que es doten de capacitat estadística i permeten identificar anomalies o la impressora 3D que permet la creació de teixits d’òrgans a través de les cèl·lules mare tot i que posa de relleu que la robòtica mèdica té les seves dificultats perquè és un camp recent i els pacients són diferents entre ells.
Així doncs, afegeix que la robòtica mèdica està impregnada d’intel·ligència artificial així com les comunicacions, l’internet de les coses, la mineria de dades i el Big Data tot i que afegeix que en la 3ª revolució industrial la indústria ja disposava de robots que podien fer parades de manteniment sense afectar directament les fases de producció. Així doncs, posa de relleu que la intel·ligència artificial no és patrimoni de la 4ª revolució industrial però que l’estil de fabricació ara és diferent a l’estil del robot industrial, de fet, indica que actualment hi ha varis robots en un mateix robot quirúrgic perquè es necessiten més braços per realitzar les intervencions als pacients. Aclareix que aquests robots quirúrgics s’anomenen Medical Device perquè d’aquesta forma no s’incompleix amb la normativa de la robòtica industrial.
Explica que les oportunitats empresarials que tot això genera són notables juntament amb la generació de noves ocupacions. Destaca que el més important és el computador ja que ara gairebé és accessible per a tothom i disposa d’una potència de càlcul força gran. Aquests computadors inclouen programes que permeten dissenyar peces així com agafar dades lliures per estudiar les persones que hi ha ocupades o a l’atur a través del programari Open Source, un generador de software lliure pel qual ha apostat també aquest Ajuntament.
coneixement del factor humà com a gran oportunitat d’aquesta nova tecnologia que data del segle XX.
Pel que fa a la realitat de la ciutat de Barcelona, indica que tenen sectors industrials molt potents i molt actius com el sector de l’automòbil que dona feina a 95.000 persones no només a Barcelona. Destaca que després està el sector de les TIC que ha crescut un 20% en els últims anys i que genera ocupació per 115.000 persones, afegeix que després es troba el Biotech que no només es dedica als biofàrmacs sinó que també treballa en equipament mèdic cosa que genera una part important del PIB de Catalunya.
Comenta que Barcelona té un port fabulós que atreu molt visitants per la riquesa arquitectònica, l’art, les festes i tradicions com la de Sant Jordi. Comenta que Barcelona disposa d’una xarxa de comunicació internacional que a pesar d’AENA va creixent i que per això Catalunya és una de les millors ciutats del Sud d’Europa per invertir segons el Financial Times.
D’altra banda, indica que Barcelona és la primera ciutat del món en realització de congressos i fa referència al supercomputador que té la ciutat anomenat Mare Nostrum que ara construirà un nou mòdul on treballaran 1.000 investigadors. Comunica que no es troba en les primeres posicions en el rànquing global però que és el primer d’Espanya, de fet, exposa que aquest supercomputador va aterrar a Barcelona bàsicament pel factor humà. Explica que a través de les ampliacions del Mare Nostrum s’han incorporat els tres consorcis: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri.
Exposa que a Londres hi ha un supercomputador que recull totes les dades genètiques per l’estudi de les malalties i que van decidir crear un altre a Barcelona perquè van pensar que era un risc que estigués tota la informació concentrada en un sol supercomputador. Destaca la creació de la Xarxa Galileu al Centre de Computadors de la Universitat Politècnica. Informa que Barcelona també té el Mobile World Capital que ha aconseguit posicionar la ciutat com un hub important a nivell mundial, a més de la posada en marxa d’altres programes com el Fouryearsfromnow. D’altra banda, indica que a Barcelona el programa ICREA ha tingut molt d’èxit però que ara no rep suficient finançament per part de l’estat. Informa que Barcelona serà la seu d’un departament de Facebook i indica que les potencialitats són enormes però que això suposa també pensar en reptes.
Anna Balletbò: pregunta quins són els reptes.
Josep Amat: indica que falta gent formada perquè ara les persones matriculades en la carrera d’enginyeria han disminuït un 20%. Comenta que falten dones en el sector de la informàtica i indica que és degut al rebuig social dels seus companys de carrera.
Anna Balletbò: comenta que a Munich es fan sessions amb dones per debatre sobre tecnologia i ciència i d’aquesta forma engrescar-les perquè apostin per aquesta formació.
Josep Amat: respon que al departament hi ha una catedràtica de robòtica que ensenya als instituts i un becari alliberat que fa de guia als centres escolars que venen a visitar el laboratori. Afegeix que els professors de tecnologia dels centres tenen titulacions diferents que no corresponen a la matèria que imparteixen i destaca el programa catedràtics jubilats fan de tutors a les escoles.
Anna Balletbò: comenta que s’han de potenciar les noves generacions.
Vicenç Tarrats: comenta que els estudiants formats no poden treballar aquí tot i que hi ha una demanda forta per part de les empreses perquè no hi ha un reconeixement ni econòmic ni social. Afegeix que el sector empresarial perquè no es capaç de creure suficientment amb la seva pròpia capacitat productiva.
Àlex Goñi: explica que la bretxa digital es troba també en la pròpia empresa.
Vicenç Tarrats: proposa generar sinèrgies entre centres universitaris i d’investigació per cobrir les necessitats tecnològiques de les empreses
Josep Amat: explica que hi ha tres tipus de subvencions: les estatals, les europees i les industrials. Exposa que les primeres triguen a convocar-se i són exigents administrativament. Indica que les industrials no demanen memòries però tampoc reconeixen la tasca de recerca com podrien ser les promocions o les publicacions i els investigadors no disposen de temps, becaris i congressos.
Vicenç Tarrats: comenta que costa que es generalitzi l’impacte del Mobile amb la vinculació de llocs de treball vinculat a les noves tecnologies.
Josep Amat: afirma que el repte es troba en ajuntar l’experiència d’un jove que té el coneixement però no l’experiència amb la d’un altre que disposi d’aquesta experiència però no té coneixement.
1. S’acorda que les sessions restants seran els dies 4 de juny, 18 de juny i 25 de juliol.
2. El Vicenç Tarrats es compromet a elaborar un petit escrit sobre la seva proposta de dualització social.
