Núm. 23 / Any C 30 de juliol de 2013 Consell Municipal
Acta sessió 28/6/2013 ... 3499 Acords sessió 24/7/2013 ... 3556
Comissió de Govern
Fe d’errates ... 3561 Acta sessió 17/7/2013 ... 3562 Acords sessió 25/7/2013 ... 3573
Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Coneixement, Creati-
vitat i Innovació. Acta sessió 18/6/2013 ... 3593 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo-
ventut i Esports. Acta sessió 18/6/2013.... 3620 Comissió de Presidència i Règim Interior.
Acta sessió 19/6/2013 ... 3665 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació.
Acta sessió 19/6/2013 ... 3708 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses-
sió 20/6/2013 ... 3752 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
Acta sessió 20/6/2013 ... 3781
Acords
Sessions del mes de juliol de 2013 ... 3816
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Aprovació inicial modificacions SOM ... 3824 Modificacions crèdit Pressupost 2012
prorrogat ... 3845 Aprovació inicial del servei d’identificació di-
gital al mòbil de l’Ajuntament de Barcelona 3847 (idBCN)
Decrets de l’Alcaldia
Nomenament personal eventual, Tècnic/a 2
Cinquena Tinència d’Alcaldia ... 3848 Nomenament personal eventual, Director/a 2, Direcció de Serveis a les Persones i al Te-
rritori. Districte de Ciutat Vella ... 3848 Nomenament personal eventual Tècnic/a 2,
Direcció de Programa de Gestió del Gabi-
Facultar regidor/a per a substitucions durant
el període de vacances ... 3849 Facultar gerents d’Àrees d’actuació i gerents
de Districtes per a substitucions durant el
període de vacances ... 3850 Prorrogar termini d’informació pública de ....
l’expedient relatiu al canvi de forma de
gestió dels aparcaments municipals ... 3852
Cartipàs
Nomenament membre Consell Municipal del
Districte de l’Eixample ... 3853 Proposar designació membre del Consell
d’Administració de Catalana d’Iniciatives,
SCR de Régimen Común, SA ... 3853 Modificació Decret d’Alcaldia de data 8/7/2013
sobre la designació membre del Consell d’Administració de Catalana d’Iniciatives,
SCR de Régimen Común, SA ... 3853 Designació membre Consell Rector de l’Ins-
titut Municipal de Mercats de Barcelona .... 3854 Designació vocal del Consell Rector de
l’Institut Municipal d’Hisenda ... 3854 Designació representant al Consell General
del Consorci de Turisme de Barcelona ... 3854 Designació vocal del Consell d’Administració
de l’Institut Municipal fundació Mies van
der Rohe ... 3854
Personal Concursos
Modificació tribunal concurs 1/2013 Agència
Salut Pública ... 3855
Modificació tribunal concurs 2/2013 Agència
Salut Pública ... 3855 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball de IMSS ... 3856 Tècnic/a 2 família Serveis Socials. Gerència
de l’IMSS ... 3858
Nomenaments funcionaris/àries de carrera Funcionaris/àries en pràctiques
Subalterns d’Administració Generals ... 3863 Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona ... 3864 Tècnic/a Superior en Educació i Psicologia.
Categoria Pedagogia. Promoció Interna .... 3867 Tècnic/a Superior en Educació i Psicologia.
Categoria Psicologia. Promoció Interna ... 3868 Tècnic/a Superior en Educació i Psicologia.
Categoria Pedagogia. Torn Lliure... 3868 Tècnic/a Superior en Educació i Psicologia.
Categoria Psicologia Torn Lliure ... 3868
Nomenament concursos
Concurs 145/13. Suport 4 família general. Departament de relacions amb el contri-
buent ... 3869
Nomenament lliures designacions
Directora 2 família general. Direcció de Ser-
veis Generals Districte de Les Corts ... 3869
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 28 de juny de 2013, aprovada el dia 24 de juliol de 2013
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit de juny de dos mil tretze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 31 de maig de 2013, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen
les resolucions següents:
1.Decret de l’Alcaldia, 28 de maig de 2013 (S1/D/2013 1688), que designa els membres de la Comissió d’Ordenances Fiscals.
2. Decret de l’Alcaldia, de 28 de maig de 2013 (S1/D/2013 1691), que nomena membre del Consell Municipal del Districte d’Horta-Guinardó el Sr. Antonio Salado Pérez en substitució del Sr. German Alonso Cantorné.
4. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juny de 2013 (S1/D/2013 1772), que delega temporalment facultats, des del dia 3 fins el 9 de juny de 2013, ambdós inclosos, per absència del regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, a favor de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, tercer tinent d’alcalde.
5. Decret de l’Alcaldia, de 7 de juny de 2013 (S1/D/2013 1737), que designa els membres del Jurat dels Premis Consell d’Immigració, edició 2013, i delega en el Comissionat d’Immigració i Acció Comunitària la presidència d’aquest Jurat.
6. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juny de 2013 (S1/D/2013 1817), que designa la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, Tinent d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de l’Associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic.
7. Decret de l’Alcaldia, de 18 de juny de 2013 (S1/D/2013 1916), que accepta la renúncia de la senyora Cristina Iniesta Blasco com a membre del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitaria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau efectuada en data 7 de juny de 2013, amb efectes des de la mateixa data.
8. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juny de 2013 (S1/D/2013 1917), que designa la senyora Cristina Iniesta Blasco membre del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitaria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en representació de l’Ajuntament de Barcelona.
b) Mesures de govern
Única. Pla de suport a l’alumnat d’ESO. Suport a l’estiu, èxit al setembre. Juliol-Setembre 2013.
El Sr. Ardanuy presenta la mesura de govern, treballada conjuntament amb el Consorci d'Educació de Barcelona, que té com a objecte treballar amb els instituts de la ciutat, tant públics com concertats, amb la franja d'edat que abasta de primer a quart d'ESO, a fi de posar a disposició dels centres un seguit de recursos per treballar amb aquells alumnes que tenen de dues a quatre assignatures suspeses el juny. Precisa que la mesura ateny concretament 63 centres públics i 28 de concertats, amb un impacte total sobre 3.600 alumnes.
Precisa que les activitats previstes al pla disposen d'una inversió municipal de 161.450 euros, que s'esmercen amb l'objectiu d'augmentar la taxa de graduats, que segons les darreres dades del Departament d'Ensenyament a Barcelona està en un 85,7% en finalitzar l'ESO, mentre que Catalunya està en un 82,8%, tenint en compte que els objectius de els objectius 2020 de la UE està en un percentatge de graduats del 85%. Tot i amb això, consideren que l'Ajuntament, el Consorci d'Educació de Barcelona i el Departament d'Ensenyament han de treballar per incrementar l'índex de graduats.
Entrant en el contingut de la mesura de govern, assenyala que té quatre eixos de treball que impliquen els centres escolars, les famílies i les persones voluntàries i agents educatius en el territori.
Indica que el primer eix és la feina amb els instituts públics, on es faran les trenta hores de reforç educatiu, prioritzant aquells alumnes amb uns resultats acadèmics més fluixos de cara a l'èxit dels exàmens del setembre.
El segon eix és el programa Suport Educatiu a les Famílies, impulsat per l'Institut Municipal d'Educació, amb la col·laboració dels Districtes municipals, que inclou xerrades i treball conjunt a fi d'ajudar les famílies a valorar i donar-los instruments per a l'acompanyament dels fills i de les filles en el procés de l'estudi i la preparació dels exàmens de setembre.
Finalment, es refereix a l'eix que inclou 38 biblioteques municipals que preparen activitats per als alumnes d'ESO, onze de les quals estaran obertes tot l'agost.
Assenyala que es farà el seguiment dels instituts, professorat que farà tutoria dels alumnes, i es compta amb un conjunt de més de tres-cents voluntaris que faran l'acompanyament d'un màxim de deu alumnes cadascun; alhora que s'utilitzen els guions que el Departament d'Ensenyament posa a disposició dels centres de Catalunya.
Així doncs, conclou que amb aquestes eines, allò que pretenen és dur a terme una tasca més concreta durant l'acompanyament de l'alumnat, alhora que estan convençuts que amb aquest suport incrementaran el nombre de graduacions a l'ESO.
La Sra. Andrés agreix en nom del seu Grup la presentació de la mesura, i remarca que comparteixen plenament l'objectiu de millorar l'èxit escolar, i que valoren molt positivament el fet de posar a disposició de l'alumnat amb més dificultats els recursos necessaris.
Consideren que la mesura, com a extensió del programa "Èxit 1", confirma que l'atenció a les necessitats educatives dels i les alumnes són necessàries per a l'èxit escolar.
En aquest sentit, avança que vol fer un parell de reflexions, tot i que no siguin competència estricta d'aquest plenari. En primer lloc, addueix que cal atendre les necessitats educatives de cada alumne durant tot el curs, posant-hi els mitjans i els recursos necessaris.
Afegeix que no es volen estar de dir que actualment hi ha mesures en l'àmbit educatiu que, justament, van en contra d'atendre les necessitats educatives de cada alumne, com ara l'increment de les ràtios a les aules, la reducció de la plantilla de personal docent, l'eliminació d'hores lectives a la Primària, o la restricció de programes adreçats als centres i famílies, com ara la socialització de llibres de text o les que tenen a veure amb la cohesió social com són les activitats extraescolars organitzades per les AMPA.
En conseqüència, considera que incrementar en aquest context el percentatge de graduats de l'ESO no s'aconseguirà només amb un esforç puntual durant l'estiu, sinó que s'han de recuperar totes les mesures que anaven encaminades a millorar l'índex d'èxit escolar a què s'ha referit el regidor.
Afegeix que pedagogs i professionals reconeguts coincideixen en què els exàmens del setembre no són la solució per a què els alumnes que tenen un risc més alt puguin assolir l'èxit escolar i, per tant, que abandonin el sistema educatiu. Altrament, són del parer que allò que cal és abordar aquesta problemàtica durant tot el curs.
Així, doncs, es plantegen si, a més d'aquesta mesura puntual, no fóra bo plantejar-se la jornada continuada i esmerçar les tardes amb els alumnes en risc de fracàs escolar.
Acaba la seva intervenció preguntant si s'ha comptat amb la comunitat educativa per elaborar la mesura; i per quin motiu aquesta comunitat no té representació en la comissió de seguiment.
La Sra. Pajares, després d'agrair al Sr. Ardanuy la presentació de la mesura, posa de manifest que el seu Grup es felicita perquè un dels objectius del govern municipal sigui continuar treballant per millorar la formació del jovent, fomentant l'èxit escolar i lluitant contra el fracàs.
Quant a la valoració concreta de la mesura, posa de manifest que tot i que en subscriuen plenament el contingut, lamenten el moment i la forma en què es presenta. D'una banda, consideren que el moment escollit no és l'adequat, atès que es tracta d'una mesura que ja van presentar fa una setmana en roda de premsa la Consellera Rigau i l'Alcalde, i diu que haurien trobat més adient que s'hagués presentat en la comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació ja que permet un debat molt més ampli que no pas el Plenari; alhora que fa notar que es presenta dos dies abans que es posi en marxa.
per fer arribar als centres, alumnes i famílies l'existència d'aquestes actuacions. A més, pregunta també, considerant que les activitats s'inicien el proper 1 de juliol, quants alumnes s'han inscrit en cadascun dels programes, detallant el curs, el tipus de centre –públic o concertat–, i quins Districtes podran oferir aquestes actuacions, tot plegat a fi de fer-se una idea de l'èxit obtingut amb la mesura. Coincideix amb què un 85% d'èxit escolar al final de l'ESO és una bona mitjana, per aquest motiu demanen que s'entri al detall.
D'altra banda, atenent les diferències existents a la ciutat, i que la mateixa mesura reconeix, demana saber, quant a la mitjana de graduats escolars, quins criteris han emprat per determinar els Districtes en què es posarà en marxa aquest pla de suport, i si el programa, a dia d'avui, ja està tancat o si, altrament, s'hi pot afegir algun barri més.
Igualment, diu que voldrien saber el cost total d'execució de la mesura, desglossat per les aportacions que fa cadascuna de les administracions implicades, i si la Generalitat també hi ha de fer alguna aportació i, en cas afirmatiu, si ho fa a través del Consorci d'Educació de Barcelona; així com també amb quins recursos materials i personals compten.
Finalment, demana, atès que les actuacions del programa seran valorades per una comissió de seguiment, si en faran saber els resultats als grups municipals.
La Sra. Sanz agraeix al seu torn la presentació d'aquesta mesura al Sr. Ardanuy. Posa en relleu que fa molts anys que la ciutat lluita contra el fracàs escolar per les grans repercussions que té a escala social, cultural i econòmica, però molt especialment en el desenvolupament dels diferents àmbits vitals de les persones.
Subscriuen, doncs, que el fracàs escolar és un dels grans impediments per avançar cap a una societat més inclusiva, democràtica i justa. Posa en relleu que el fet de no superar l'ESO té grans conseqüències en els àmbits laboral i personal, però també ciutadà, com ara el fet que multiplica per quatre les possibilitats de viure en el futur sota el llindar de la pobresa respecte a les persones que superen els estudis postobligatoris. Igualment, significa tenir tres vegades menys possibilitats de caure en l'analfabetisme digital i funcional i, alhora, també repercuteix en un nivell més baix de salut.
Entén que és sobrer dir, per tant, que aquest seguit d'arguments posen en evidència la necessitat de lluitar contra aquestes xifres de fracàs escolar que encara persisteixen malgrat els esforços que cada vegada més el situen en el terreny de les prioritats polítiques.
Observa que el govern diu que vol lluitar contra el fracàs escolar, tot i que ara com ara només ho demostra a base de propostes determinades i concretes, pedaços al seu parer, en comptes de dissenyar una estratègia i unes polítiques integrals que incideixin realment en aquells factors estructurals que provoquen el fracàs escolar.
Entrant en el contingut concret de la mesura, fa avinent que hi identifiquen certs dèficits; així, sabent que el fracàs escolar no es distribueix uniformement, haurien volgut trobar-hi les dades d'èxit escolar desglossades per barris i per Districtes. Afegeix que, atès que el fracàs escolar no només es dóna en l'etapa de l'ESO, sinó també en etapes anteriors, haurien trobat interessant haver plantejat actuacions concretes per als infants que no assoleixen els coneixements propis de cadascuna de les etapes.
Finalment, observa que la mesura atorga a les famílies un paper fonamental en la promoció de l'èxit escolar, però, a canvi, no s'hi proposa l'avaluació de la participació familiar, ja sigui a través dels consells escolars o les AMPA.
Conclou, en definitiva, que l'èxit escolar passa per un seguit d'actuacions que avui no s'estan donant ni a la ciutat ni al país com demostra, d'entrada, la supressió de grups i l'augment de les ràtios; la supressió de la sisena hora; la reducció del nombre de docents per atendre cada vegada més alumnes; les retallades laborals del personal docent; l'encariment de les matrícules de la FP; i la reducció del suports educatius a les escoles.
Per tot plegat, remarca que per lluitar contra el fracàs escolar i a favor de l'èxit cal inversió educativa i no pas retallades.
El Sr. Portabella posa en relleu que és un objectiu cabdal d'un país disposar d'una comunitat educativa eficient, que palesa els seus esforços en uns bons nivells educatius entre els nois i les noies; més encara si parlen de ciutats i de països amb una estructura econòmica de llarga tradició industrial i innovadora com és el cas de Catalunya.
Així doncs, considera que aquesta mesura de govern de suport a l'alumnat de l'ESO és positiva, atès que el fet de destinar un reforç a l'alumnat que té assignatures pendents per recuperar el setembre és essencial a fi d'assolir l'èxit educatiu i, si més no, disminuir el fracàs escolar, que és l'altra cara de la moneda. Tot i amb això, fa un seguit de consideracions sobre la manera d'arribar a l'objectiu comú de les forces polítiques d'aquest ajuntament, i avança que ho farà en base al programa "Èxit 1".
Posa de manifest que l'esmentat programa està adreçat a la millora dels aprenentatges bàsics i d'acompanyament de l'alumnat en el pas a l'ESO, amb un abast de tot el curs curs escolar, en què professors, tutors i, sovint, exalumes o alumnes de cursos superiors s'ofereixen als qui tenen més dificultats. Afegeix que l'Ajuntament ha destinat al programa "Èxit 1" 162.360 euros durant el curs 2012-2013; mentre que en la mesura que avui proposen, la xifra és de cent seixanta-un mil euros; és a dir, per l'esforç d'acompanyament dels nois i noies amb dificultats durant tot el curs, s'esmerça pràcticament el mateix que per tres setmanes el juliol.
Dit això, posa de manifest que el seu Grup considera molt millor reforçar el programa "Èxit 1" dotant-lo amb més pressupost, atès que és molt més eficaç per a la generació de mètode i de constància a fi d'obtenir uns resultats que facin disminuir el nombre d'alumnes que, en acabar el curs, estan al llindar de no poder continuar estudiant perquè han suspès més de dues assignatures.
Apunta, també, que per primera vegada el govern incorpora en el pressupost quaranta mil euros com a import total màxim a les escoles concertades, i remarca que el seu Grup no hi té res en contra, però els demana que ho valorin en referència a l'escola pública, a la qual se li resta la mateixa xifra.
El Sr. Ardanuy observa, arran de l'apreciació del Sr. Portabella, que els altres cursos no es destinaven cent seixanta-dos mil euros a els escoles durant el curs: no s'hi destinava res. Per tant, no ho han de valorar des del punt de vista comparatiu, sinó considerar la que avui presenten com una mesura d'excel·lència, de suma d'esforços de projectes que funcionen, com és el cas de l'esmentat programa "Èxit 1", i replicar-lo de cara al setembre; en aquest sentit, fa notar que les forces polítiques que ara clamen contra les retallades i les ràtios i a favor de la millora i la qualitat del sistema educatiu, quan tenien responsabilitats de govern mai no van prestar atenció a aquesta franja de temps estival.
Es reafirma, per tant, que una mesura com la que acaba de presentar millora el sistema educatiu i fa que l'Ajuntament s'impliqui, amb els instruments de què disposa, amb la millora de la qualitat educativa a Barcelona.
Puntualitza que fa quatre anys les taxes de graduats eren molt més baixes que les actuals, fins a quatre i tres punts per sota. Consideren que això demostra que han d'assolir unes mitjanes més elevades –la UE la situa en el 85%– cosa que actualment ja compleixen, tot i que tenen la voluntat d'ultrapassar-la, incidint en el 15% que resta.
Quant a la intervenció de la Sra. Andrés, fa avinent que la participació de les famílies respon a l'intent d'aconseguir reforçar competències com ara l'organització i la sistematització del temps d'estudi, aclarir conceptes i mirar que les famílies s'impliquin molt més en l'educació dels seus fills i filles; afegeix que la regidoria treballa al llarg del curs amb les AMPA, planificant activitats conjuntes i ajudant a incrementar el seu nombre d'associats i, en la mateixa línia, volen que també s'impliquin durant el període estival.
2006-2007, de manera que els creixements de tres punts són continus curs rere curs.
Acaba dient que l'"Èxit 1", que ja té una trajectòria de deu anys, no s'aplicava en període estival perquè no hi havia exàmens de setembre, que han estat recuperats per la Consellera Rigau fa un curs. Altrament, remarca que l'aposta d'altres governs ha estat l'avaluació continuada, que consideren força més efectiva per donar a cada alumne el tracte pedagògic que necessita.
La Sra. Pajares, quant a la implicació de les famílies, pregunta si les hauran d'aportar alguna quantitat. Afegeix que, atesa la manca de temps, li formularan les preguntes que ha apuntat en la seva primera intervenció per escrit.
La Sra. Sanz entén que no s'hi val dir, d'una banda, que volen lluitar contra el fracàs escolar i, d'altra banda, desmantellar les condicions estructurals per aconseguir que l'escola sigui realment un espai d'èxit i de cohesió social.
El Sr. Portabella fa notar al regidor d'Educació com en surt, de car, retallar en educació, atès que en tres setmanes es gasten el mateix que en nou mesos.
c) Informes
1. El rol de Barcelona a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores i estat de la qüestió. XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores Barcelona, novembre 2014.
El Sr. Martí Galbis presenta l’informe, i assenyala que en dividirà l’explicació en dues parts; una primera relativa al paper de Barcelona dins l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE); i una segona part referida a la preparació i futura celebració del Congrés Internacional de Ciutats Educadores que es farà a la ciutat el novembre del 2014.
Precisa que Barcelona ha apostat des de sempre per ser una ciutat educadora amb tot l’abast del terme, havent liderat a escala de l’estat i de Catalunya tots els moviments pedagògics i socials més avançats en cada període històric. Actualment, l’ajuntament de Barcelona és responsable de la presidència i acull la seu de la Secretaria General de l’AICE d’ençà que es va crear el 1994.
Destaca que a aquest compromís s’hi ha afegit el fet que la ciutat serà la seu del XIIIè Congrés Internacional de Ciutats Educadores, després que la candidatura de Barcelona, defensada pel govern municipal, va guanyar al congrés de l’any passat aChangwon, Corea.
Posa de manifest que amb el congrés internacional es promou el diàleg, l’intercanvi i l’aprenentatge mutu entre les més quatre-centes cinquanta ciutats de trenta-sis països signants de la Carta de Ciutats Educadores, coneguda també com a Declaració de Barcelona.
Precisa que, actualment, l’AICE compta amb sis xarxes territorials i tres xarxes d’abast regional a Amèrica central, Sud-amèrica, Europa central i Àsia-Pacífic i, paral·lelament, des de la secretaria de l’AICE es duen a terme iniciatives per a la captació de nous membres i ciutats. Així, els primers mesos d’enguany, s’hi han incorporat divuit ciutats de sis països diferents.
Apunta breument, atès que l’informe ja conté informació molt detallada, les accions que ha desenvolupat l’AICE, entre les quals seminaris de formació a polítics i tècnics i l’exposició itinerant “Ciutats Educadores. Accions locals, valors globals” amb l’objectiu de fer palès el potencial educatiu de les ciutats i donar a conèixer el seu compromís amb l’educació en un sentit ampli i establir noves formes de cooperació entre ciutats i, alhora, fer el seu compromís amb l’educació, no només des del punt de vista del sistema educatiu, sinó també des de la perspectiva de la cohesió social i la inclusió que, en definitiva, és l’objectiu últim del Congrés de l’any vinent.
d’Experiències Destacades o mitjançant altres publicacions com poden ser els materials monogràfics o els butlletins, alhora que també s’atenen i es coordinen les demandes de visites d’estudi de les experiències de Barcelona, i s’estableix contacte amb les diverses direccions municipals per tal de divulgar arreu les polítiques i les iniciatives de l’Ajuntament i la ciutat.
Quant a la segona part, assenyala que és la que fa referència estrictament a la preparació del XIIIè Congrés de Ciutats Educadores del novembre de 2014 a Barcelona, sota el lema “una ciutat educadora és una ciutat que inclou”, que deixa ben clara la voluntat que volen tota la ciutat al servei de la inclusió, de l’educació, però també de la igualtat d’oportunitats de totes les persones que hi viuen i que hi treballen.
Seguidament, es refereix als antecedents d’aquests vint anys de l’AICE, i esmenta que, el 1990, en el Primer Congres Internacional de Ciutats Educadores, Barcelona va presentar a totes les ciutats del món la proposta conceptual de la ciutat educadora, un fòrum internacional d'intercanvi i debat sobre la incidència de l'entorn urbà a l'educació. Afegeix que l'èxit d'aquella convocatòria es va fer palès amb la creació de l'AICE el 1994, i amb l'aprovació de la Carta de Ciutats Educadores.
Destaca que des d'aleshores ençà, els ajuntaments, institucions i municipis d'arreu del món han fet un treball molt intens, convençuts que l'educació és una eina fonamental si es vol que les ciutats siguin llocs de progrés personal i col·lectiu, entenent que no només s'educa en el marc del sistema educatiu, sinó que la ciutat educa amb molts altres mitjans, entre els quals la cultura, la mobilitat, l'esport o la participació ciutadana.
Manifesta que la que acaba d'expressar és la raó per la qual Barcelona, amb la perspectiva del vintè aniversari de l'AICE, va considerar oportú llançar-se novament a conduir novament un congrés, i després de guanyar-ne la candidatura, l'estan preparant atenent sobretot a la seva vinculació als continguts del Pla d'inclusió social 2013-2015, amb la prioritat de continuar fent de Barcelona una ciutat d'oportunitats on ningú no hi quedi exclòs.
Precisa, quant a l'estructura del congrés, que la presidència recau en l'Alcalde, i la direcció en el regidor de Presidència i Territori, i compta amb els suports del comitè organitzador, en què hi són representants gairebé tots els òrgans municipals; un comitè científic amb experts de solvència reconeguda; la secretaria de l'AICE, un comitè d'honor i la secretaria tècnica del congrés.
Afegeix que estan fent un conjunt d'activitats off-congress, algunes de les quals ja s'estan executant i que duraran fins a la celebració del congrés, i que compten amb la col·laboració del tercer sector, i l'àmbit docent i universitari.
Conclou expressant la voluntat d'aprofitar tota la feina feta durant vint anys, i el congrés que es farà l'any vinent, a fi que Barcelona sigui una ciutat inclusiva i que posa la força de la col·laboració amb el tercer sector al servei del concepte de ciutat educadora.
El Sr. Martí Grau destaca la importància del Primer Congrés de Ciutats Educadores el 1990, celebrat per iniciativa de la regidora d'Educació, la Sra. Marta Mata, una de les figures centrals en la renovació pedagògica del país, hereva dels grans pedagogs de la República, que ha tingut un paper decisiu i transcendental en el debat global pedagògic i educatiu.
Es refereix a què des dels anys trenta del segle XX, a molts països van començar a aparèixer els moviments de renovació pedagògica centrats en la institució escolar; tots tenien la pauta comuna d'incorporar a l'escola la vida de fora per convertir les antigues institucions dedicades a la instrucció en veritables centres educatius.
Recapitula, doncs, que aquesta va ser la importància d'aquell congrés, que va portar, quatre anys després, a la creació de l'AICE.
Seguidament, aprofita per reconèixer la tasca de la Sra. Pilar Figueras, pedagoga destacada que ha dirigit l'AICE pràcticament durant els seus vint anys d'història, i que ha tingut un paper central en l'evolució del concepte de ciutat educadora i en la potència que té avui dia.
Quant al congrés del 2014, fa notar que significa una oportunitat ideal per a la ciutat, d'una banda, per continuar el debat, la reflexió i les aportacions teòriques als tres àmbits que el congrés planteja: la inclusió com a dret, la participació i el compromís ciutadà per l'educació i la ciutat com espai de creativitat. D'altra banda, per refermar el compromís de la ciutat que acull el congrés amb els principis de la Carta de Ciutats Educadores, que també ha de ser un objectiu de Barcelona.
Observa, però, que per moltes circumstàncies, avui Barcelona no és una ciutat tan educadora com ho havia estat; en primer lloc, perquè l'impacte de la crisi està provocant unes desigualtats que afecten d'una manera important als infants ja que la pobresa severa afecta especialment les famílies amb fills, petits i adolescents, de manera que néixer segons on dóna oportunitats molt diferents de formació i d'educació a Barcelona.
Esmenta, també, la circumstància que afecta més la responsabilitat pública, que és la implantació, cada vegada més evident, d’un sistema educatiu de doble velocitat; que segons la titularitat de l’escola i també de la seva ubicació geogràfica les possibilitats educatives són diferents.
Així doncs, justifica l’argument que Barcelona és menys ciutat educadora que no pas era, amb que quan Barcelona va convocar el primer congrés el noranta, hi havia altres ciutats que competien per ser capital de les ciutats educadores, i va aconseguir aquesta capitalitat per l’excel·lència de sistema educatiu públic, molt especialment el municipal. Recorda que el Grup del PSC va proposar llavors un gran pacte per l’educació, i considera que l’horitzó de 2014 seria una bona oportunitat de recuperar-lo.
La Sra. Pajares agraeix al regidor la presentació de l’informe, tot i que precisa que tan sols perquè se’ls comunica que Barcelona serà el centre de totes les mirades en l’àmbit educatiu el novembre de 2014, ja que consideren que l’informe desmereix aquesta bona notícia.
Lamenta que un informe de dotze pàgines, ple de repeticions de termes i conceptes, es presenti al Plenari de la ciutat, sobretot perquè hi manquen idees, calendari i pressupostos. Fa avinent que ha trobat molta més informació a la pàgina web que no pas en aquest document, cosa que els porta a considerar que és tracta més aviat d’una manera de cobrir l’expedient, que no pas de posar en valor el mèrit i l’esforç que estan convençuts que s’ha esmerçat i s’esmerça per part dels comitès, experts i tècnics que treballen perquè aquest congrés sigui un èxit.
Suggereix, en conseqüència, que canviïn la manera de presentar els treballs. Remarca que Barcelona, com a garant de la secretaria de l’AICE, ha de ser conscient de la importància d’aquest proper congrés, i aprofita per oferir la col·laboració del seu Grup per treballar conjuntament amb el govern municipal a fi que la ciutat sigui, durant els dies del congrés, la imatge de Barcelona al món sigui la d’una ciutat oberta, integradora i plural.
Per això, demana que es posi molta cura en el contingut del congrés i, tenint en compte que se celebrarà el 2014, demana al govern municipal que en tot allò en que hi té competències, eviti els debats identitaris, la immersió i el tricentenari i que, altrament, tots plegats puguin treballar amb més de quatre-centes cinquanta ciutats en la defensa d’una ciutat inclusiva i una educació de qualitat; que es persegueixi l’èxit escolar i la inclusió de les persones; que el mèrit i l’esforç es valorin com a eines de competitivitat en un món global, on la competitivitat i la igualtat d’oportunitats marquin les polítiques educatives dels països.
Acaba la seva intervenció demanant al Sr. Martí Galbis amplitud de mires, atès que actualment moltes persones es replantegen un nou model de societat, profundament marcada pel context socioeconòmic i cal que la globalització no es perdi de vista, ni en tractar polítiques d’educació ni en buscar solucions conjuntes als problemes.
El Sr. Gomà agraeix al Sr. Martí la presentació de l’informe, malgrat que el defineix com a profundament decebedor, sobretot pel contrast entre el seu contingut concret i la potència del que podria haver estat un informe sobre ciutats educadores a Barcelona. Posa en relleu que l’informe s’emmarca en la magnífica oportunitat que significa el paper rellevant i les aportacions que Barcelona ha fet i està fent al moviment internacional de ciutats educadores i la importància que el proper congrés mundial tingui com a fil conductor la relació entre ciutat, educació i inclusió social. És a dir, valora l’educació, cada vegada més, com un eix vertebrador de la ciutat inclusiva, i la inclusió social com a aposta que dota de sentit i fa possible desenvolupar una pràctica de ciutat educadora.
Altrament, creu que és evident que aquesta aposta no s’inclou en l’informe; la trajectòria i el potencial de Barcelona no es reflecteixen en el contingut del document, que no aporta cap element rellevant.
Quant a l’AICE, observa que l’informe només en descriu l’entramat burocràtic, però no fa cap esment als continguts que vehicula, ni als projectes, línies de reflexió ni aportacions innovadores. Igualment, pel que fa al paper de Barcelona, diu que, si s’atenen al contingut estricte de l’informe, només en treuen que la ciutat és responsable de la presidència i la secretaria del congrés.
En referència a la celebració del congrés, posa de manifest que el text recull una cronologia descriptiva i els noms dels integrants del comitè científic, però no s’hi diu res del eixos del debat, ni quina rellevància tenen els temes triats en el context actual. Admet que tot això està en el web i, per tant, es pregunta si calia presentar avui aquest informe al Plenari.
Considera que aquest informe ni tan sols fa possible el debat, per tant es remet a la darrera sessió de la comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, en què el seu Grup va presentar una proposició, aprovada amb el vot del govern, que proposava fer del congrés mundial una oportunitat real i, en conseqüència, que es prioritzés el curs vinent la reconstrucció de tots els factors estructurals que permeten fer de l’escola i de l’educació un espai d’inclusió social. En aquesta línia, apunta que la reflexió clau és, quan afirmen que Barcelona vol ser referent com a ciutat educadora i educació inclusiva, de quina manera podran explicar que, en només dos anys, han massificat aules, amb ràtios per sobre de vint-i-cinc i de trenta alumnes; han reduït el nombre de mestres, quan el nombre d’alumnes no para de créixer; han suprimit la sisena hora en més del setanta per cent de barris populars; han retallat les beques de material curricular; o l’increment de 0 a 360 euros les taxes de la FP pública.
Qüestiona, doncs, si alguna d’aquestes mesures té a veure amb l’enfortiment dels criteris de ciutat educadora i d’educació inclusiva. Considera que és ben bé al contrari, ja que la millor credencial per acollir el congrés seria que el govern municipal pogués explicar, el novembre de 2014, que a Barcelona hi ha més mestres que mai, que les AMPA han recuperat els suports, que hi ha nous plans d’entorn, que les ràtios actuals han passat a la història i que s’han restablert les àrees de proximitat. Entén que si fóra així, el congrés de Barcelona tindrà tot el sentit, altrament, es corre el risc que sigui, essencialment, un aparador retòric, desconnectat d’una realitat que significa el desmantellament de la ciutat educadora i inclusiva.
El Sr. Portabella posa de manifest el fet que totes les ciutats volen situar-se en l’àmbit internacional mitjançant l’organització de congressos, però que resulta evident que, entre les diferents temàtiques per tractar, algunes tenen un valor estructural i essencial en la vertebració de la ciutat i la societat que suposen un valor afegit.
Assenyala que la situació socioeconòmica actual és complicada, cosa que repercuteix en la comunitat educativa i l’alumnat, alhora que limita la incorporació de noves iniciatives per facilitar i millorar l’educació atès que s’ha establert un marc restrictiu.
Per tot plegat, diu que el seu Grup considera fonamental que en aquest congrés Barcelona no només sigui capaç d’explicar algunes de les experiències que ha tirat endavant amb èxit durant vint anys, entre les quals cita la immersió lingüística, sinó que també demostri capacitat d’acarar els reptes de la societat europea, amb riscos evidents que cada vegada més persones quedin excloses socialment, o que no puguin desenvolupar satisfactòriament les seves aptituds acadèmiques.
Adverteix al govern, doncs, que se li ha girat molta feina, d’una banda, per quedar bé com a ciutat, però, d’altra banda, sobretot per fer un salt qualitatiu endavant en el sistema educatiu, tant a escala territorial com de continguts.
Fa avinent, en aquest sentit, que el seu Grup, a la darrera sessió de la comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, posava de manifest la seva preocupació pel fet que l’educació inclusiva havia fet un pas endarrere, atès que hi havia 423 alumnes, amb requeriments especials, que havien deixat de formar part de l’escola ordinària per impossibilitat de continuar-los-hi mantenint.
Considera que s’han de plantejar aquesta gran oportunitat que els atorga el congrés no només com un aparador a la societat internacional, sinó per fer un salt qualitatiu que encara posi més en valor l’educació, valorar quins són els nous horitzons, de quina manera es vincula territorialment, a escala de ciutat i de país, a fi que esdevingui el punt vertebrador que tots defensen que sigui l’educació.
El Sr. Martí Galbis agraeix les intervencions que, tot i que en sentit crític, aporten elements per millorar els processos.
En primer lloc, respon al Sr. Martí Grau que no ha de témer una manca de voluntat política per part del govern municipal per reiterar el seu compromís amb allò que en el seu moment va suposar la Declaració de Barcelona; remarca que el fet d’expressar aquesta voluntat política per liderar el congrés és una prova suficientment clara que assumeixen i ratifiquen el compromís assumit per governs anteriors respecte a l’AICE i els valors que hi ha al darrere.
Quant a la intervenció de la Sra. Pajares, lamenta que consideri insuficient l’informe, ja que considera que recull les principals bases i eixos de treball, alhora que destaca que es tracta d’un document obert en permanent evolució pel que fa als continguts i les actuacions off-congress, que són la prova fefaent que no esperen passivament l’arribada del novembre de 2014.
En referència al cost d’organització de l’esdeveniment, fa avinent que el cost total el sabran amb la presentació de les bases del concurs per gestionar el congrés, entorn dels set-cents mil euros.
Pel que fa als criteris de selecció del comitè organitzador, puntualitza que està format per gairebé la totalitat de les regidories i les direccions de l’Ajuntament. Precisa que la perspectiva del congrés és transversal, i que no se circumscriu a l’entorn escolar educatiu; la seva filosofia és la ciutat com a element educador en tots els àmbits, en el sistema educatiu, en el lleure, l’esport, les relacions veïnals, és a dir, engloba tot un conjunt d’activitats de ciutat. Per tant, al comitè organitzador hi són representats tots els regidors i responsables gerencials que tenen responsabilitats en aquest concepte transversal i integrador de l’educació, i precisa que una altra cosa és el comitè científic, els membres del qual s’han escollit en base a la seva expertesa i pluralitat.
Quant a la intervenció del Sr. Gomà, considera que va en la seva línia habitual de considerar que tot el que fa el govern és decebedor i deficitari, i manifesta que no té intenció d’entrar en una esmena a la totalitat, tot i que considera que l’autèntic aparador retòric és el que posa de manifest el regidor amb les seves intervencions.
La Sra. Pajares replica que el seu Grup no dubta que s’està treballant en el congrés, però justifica l’esperit crític de la seva intervenció atesa la rellevància de l’esdeveniment i que, al seu parer, l’informe no reflecteix.
El Sr. Gomà insisteix que allò que demanen són fets que reflecteixin autènticament que el govern està per una ciutat educadora en termes d’inclusió.
2. Impacte del moviment festiu a Barcelona.
El Sr. Ciurana comença la seva intervenció al·ludint al debat de l'anterior informe, en què s'ha posat de manifest l'existència de molts elements que, al marge de l'escola, eduquen. Fa avinent, doncs, que el present informe també es pot incloure en el context de la ciutat educadora que voldrien que Barcelona esdevingués d'una manera integral.
Indica que l'informe és el resultat d'un estudi encarregat a l'ens de l'associacionisme cultural català a fi de mesurar l'impacte del conjunt del moviment festiu a Barcelona, complementat amb el treball i l'experiència del personal tècnic de l'Ajuntament, en especial el de l'ICUB.
Aprofita, doncs, per saludar els representants de l'ens de l'associacionisme cultural català presents en aquesta sessió, entre els quals els Srs. Antoni Carné i Joan Ramon Gordo, que ha estat el coordinador de l'estudi.
Entrant en el contingut de l'estudi, diu que allò que essencialment pretén és posar en valor i fer emergir una realitat que molta gent coneix, però que mai no ha estat quantificada en xifres ni inscrita en un marc a partir del qual explicar l'impacte que genera el moviment festiu a la ciutat.
Precisa que, segons l'informe, un 7% de la població de la ciutat participa en el moviment festiu, cosa que significa que entorn de cent disset mil set-centes persones dediquen part del seu temps a la cultura popular; així, des del voluntariat, participen activament en la creació de ciutat, cultura, identitat i, també, en facilitar cohesió social.
Precisa que arran de l'estudi s'ha pogut identificar que hi ha 514 entitats de cultura popular, i d'una tria prèvia de 250, en van ser les escollides 130 per fer el treball de camp. Destaca que les entitats culturals de la ciutat organitzen o participen en 6.200 activitats anuals, una mitjana de 119 activitats setmanals; i durant tot l'any, el conjunt d'activitats de cultura popular i tradicional organitzades per aquestes entitats han tingut més de 8,3 milions d'assistents.
Afegeix que l'informe tracta altres aspectes com la força del sector en la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya, i que les entitats són en moltes ocasions les millors ambaixadores, motiu pel qual l'ICUB promou les seves activitats fora de les fronteres pròpies; alhora que també signifiquen un atractiu afegit de la ciutat per al turisme que la visita.
Es refereix, tot seguit, a què l'informe també aborda la creença estesa que aquest sector rep gran quantitat de subvencions, cosa que desmenteix les xifres que aporta, ja que per cada euro públic invertit en aquest sector, aquest genera una despesa de 4,23 euros; i comparant-ho amb altres àmbits culturals com ara el de les arts escèniques o el cinema, és un retorn molt més elevat. Per tant, manifesta la voluntat d'acabar amb el mite que la cultura popular, si no se subvenciona, no és sostenible. Contràriament, posa en valor el fet que el sector té una gran autosostenibilitat.
Destaca, en conseqüència, l'interès que té per a la ciutat aquest sector i la gran feina que fan les entitats i les persones que hi ha al darrere; així, es calcula que, de forma voluntària, hi esmercen entorn de dotze milions d'hores anuals.
Admet, tanmateix, que no tot és tan positiu i, per tant, l'informe també recull aspectes com ara la normativa del foc europea, que suposa un condicionant, o fins i tot la diversitat de criteris entre un Districte i un altre, aspectes en què l'Ajuntament, en l'àmbit de les seves competències, ha de continuar avançant. En aquesta línia, avança que estan treballant amb la taula de policia administrativa a fi d'unificar criteris i fer més fàcils les activitats de cultura popular que, essencialment, s'esdevenen a la via pública amb totes les connotacions que això comporta.
Conclou destacant l'extensió de l'informe, i la idea de l'enorme força del moviment festiu a Barcelona, el seu gran impacte ciutadà i la sòlida estructura d'entitats i associats que contribueixen a fer ciutat, cultura i a crear identitat.
del Consell Municipal, atès que es tracta d'un estudi per encàrrec que no reflecteix l'actuació del govern, ni fa cap proposta de treball, que és el que consideren que s’ha de debatre en aquesta cambra.
Dit això, considera que aquest estudi els permet tenir més dades sobre la realitat del moviment associatiu de cultura popular i tradicional; apunta, en aquest sentit, que aquells que com ell provenen de territoris amb una llarga tradició associativa, saben que l'associacionisme de cultura popular i tradicional aporta un valor afegit molt considerable, tal i com ha expressat el Tinent d'Alcalde en acabar la seva intervenció. Precisa que aquest valor afegit no només s'ha de valorar en termes econòmics, sinó també pel que fa a la cohesió social, un dels vessants que mereix més anàlisis.
Quant a les entitats com a agents de participació, posa de manifest que el document conté un seguit de xifres sorgides de les preguntes que s'han plantejat com a metodologia de l'estudi; així, es dedueix que les entitats tenen un grau de participació regularment positiu, tot i que encara queda marge per millorar i guanyar més presència en els òrgans de participació municipal.
Addueix que si l'objectiu era estudiar amb cert rigor la participació en els espais municipals, s'haurien d'haver introduït paràmetres més enllà del territori; i, alhora, també s'hauria d'haver analitzat amb més detall la participació de l'associacionisme de cultura popular en el conjunt dels espais participatius de la ciutat.
Quant a les conclusions sobre la necessitat de racionalitzar els espais de participatiu, diu que no sembla que sigui una deducció arran de les dades extretes de les enquestes, sinó de la translació de debats fets en altres ocasions i espais, i ho valora com una conclusió ex-informe, i sobre la qual el govern fa dos anys que treballa sense haver fet explícit, encara, cap resultat.
Entén, en aquest sentit, que haurien pogut estudiar com fer arribar la cultura popular al Consell de Cultura, i de quina manera valoren les entitats la seva comissió de cultura popular i tradicional.
Es pregunta, tanmateix, què farà el govern amb aquestes dades; en aquest sentit, recorda que la comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació vaaprovar el març una proposició arran de la qual el govern ha de presentar un informe sobre l'aplicació de la normativa per a la utilització de l'espai públic, i confia que ho faci la propera sessió de la comissió. Igualment, es refereix a què també s’hi va presentar un prec en què s'instava el govern a impulsar els protocols festius als Districtes, atès que cal aprofitar les eines existents a fi de donar més garanties a les activitats festives dels territoris de la ciutat.
Demana, doncs, que el govern aprofiti la informació que recull l'estudi que avui els presenten i activi polítiques concretes que ajudin a millorar la vida de les entitats de cultura popular que són un gran valor patrimonial de la ciutat.
La Sra. Esteller agraeix en nom del Grup del PP la presentació de l'informe, que els permet conèixer amb detall el funcionament de les entitats de cultura popular i tradicional de Barcelona, el seu impacte i també la dimensió que tenen per a la ciutat, tant pel que fa al nombre de persones que hi participen com pel temps que hi dediquen.
Per tant, fa avinent que el seu Grup considera que cal passar de l'anàlisi als fets. Subratlla que el govern municipal ja porta dos anys de mandat i, en conseqüència, entenen que ha de plantejar accions concretes.
Quant a les revelacions de l'estudi, s’hi constata que les associacions culturals tenen prou autosuficiència econòmica, no obstant això, necessiten molta més estabilitat en el seu finançament. En aquest sentit, diu que el seu Grup considera que se'ls ha de donar més suport, especialment establint més convenis i més concerts amb aquestes entitats a fi de poder estabilitzar les seves actuacions. Destaca que en les ocasions en què el Grup del PP ha tingut oportunitat, com ara amb l'aprovació del pressupost de 2012, ha treballat per superar la xifra prevista pel govern, de 80.000 euros, a 500.000 euros, perquè entén que aquestes associacions s'han de finançar amb una certa estabilitat perquè puguin dur a terme les seves activitats amb previsió d'ingressos.
705.000 euros, sobretot perquè aquests diners s'haurien pogut destinar d'una manera molt més eficient.
D'altra banda, creuen que el govern ha de definir quines actuacions té previstes per millorar l'activitat d'aquestes associacions i, també, si ha valorat vincular més l'activitat cultural de les festes populars amb el turisme a fi que suposin un atractiu més de la ciutat.
Afegeix que també han demanat la finestreta única, cosa que el govern els va assegurar que tenia prevista, atès que consideren positiu que amb una única instància es pugui facilitar la celebració de festes i actes populars pel que fa a l'ús de via pública, seguretat o neteja.
Consideren que el protocol de col·laboració s'ha de fer amb rapidesa i, sobretot, valorar el vessant més participatiu de les festes populars i determinar més clarament quins són els criteris.
Subscriuen que el protocol de col·laboració amb els centres educatius és positiu perquè dóna a conèixer aquestes activitats en el marc escolar.
Demanen, també, l'actualització de la web del Consell de Cultura a fi de poder fer un seguiment més acurat de les activitats, i diu que tenen coneixement que s'està treballant en la comissió de seguiment del protocol festiu. Consideren, en conseqüència, que convé una coordinació efectiva de totes aquestes actuacions.
Conclou que l'informe fa un bon diagnòstic, però que el govern ha de passar al terreny de l'acció a fi donar més respostes per enfortir l'activitat cultural popular.
La Sra. Ribas se suma a l'agraïment expressat per la presentació d'aquest extens estudi, que no tindran temps ara per debatre amb la profunditat que mereix.
Reconeix el paper fonamental que al llarg de la història ha protagonitzat el món associatiu i reitera un cop més la necessitat de comptar amb el conjunt del sector, des del compromís mutu, cercant complicitats i concretant propostes de cogestió i afavorint sinergies, i remarca que una ciutat amb densitat cultural innovadora i rica en entitats i moviments socials, suposa una ciutat il·lusionada i convençuda de les seves capacitats i dels seus reptes.
Destaca que el teixit associatiu de la cultura popular i tradicional, i les diverses formulacions associatives, són un exponent clar de treball en proximitat, formació, programació i creativitat i, per tant, és clarament un proveïdor de servei públic i de qualitat.
Posa en valor, doncs, el paper del món associatiu i del tercer sector que, des del voluntariat i la proximitat ciutadana, esdevenen veritables dinamitzadors en la construcció del país, com ho han estat al llarg de la història. Fa notar que moltes vegades han assumit un paper substitut de l'administració pública, i ara cal saber trobar el punt de corressponsabilitat i construcció conjunta que la ciutat necessita i la ciutadania reclama.
Assenyala que l'acció cultural pública en el territori, basada en la cohesió i la integració, s'ha de fer amb els ajuntaments, però també amb els creadors i l'associacionisme, atès que la cultura popular és estratègica en el futur del país, i passa per implicar la societat civil organitzada entorn les manifestacions de cultura popular, que no són immòbils, sinó que muden i es transformen, canvien i s'adapten.
En aquest sentit, posa en relleu que s'han anat cremant etapes en la reconstrucció cultural d'ençà de la recuperació democràtica, i sense donar per concloses les polítiques de preservació del patrimoni cultura, consideren que ara cal posar l'accent en la democràcia cultural, en què la ciutadania hi té un paper central, actiu, participatiu i compromès, i les associacions i entitats culturals hi tenen un paper protagonista.
festes populars quan això és valorat com un element negatiu pels organitzadors, que ho viuen com una pèrdua de l'esperit popular.
Finalment, es refereix al fet evident que les entitats necessiten recursos adients, en aquest cas el seu Grup també prefereix els convenis plurianuals no vinculats a una subvenció anual, però també detecten que calen polítiques fiscals facilitadores per a l'adequació de les infraestructures i per a l'accés i l'autorització de les noves tecnologies. Consideren que cal continuar invertint en equipaments, però també, invertir i garantir les programacions i els continguts.
Conclou que la cultura popular els ofereix una oportunitat de crear una vinculació cultural i animen al govern a passar a l'acció concretant com hi donarà suport i com farà front als reptes que l'informe planteja.
El Sr. Laporta, en primer lloc, agraeix la presentació de l'informe, que el seu Grup valora molt positivament atès que és una bona fotografia d'un sector molt important a la ciutat i, tenint en compte que Barcelona és la capital del país, també per a la resta de Catalunya.
Diu que han valorat l'informe com una manera de reivindicar un àmbit de la cultura tradicional i popular que, si bé està basada en la tradició, innova, treballa i evoluciona a fi de reformular-se i adaptar-se als temps.
Posa en relleu que de l'informe se'n desprèn que les expressions de cultura tradicional i popular són marcadament intergeneracionals, un aspecte que consideren fonamental per a la transmissió de valors. Afegeix que l'informe tampoc no deixa de banda l'atractiu turístic del sector; alhora que revela el seu impacte i potencial i alerta dels riscos de la sobreexplotació i massificació dels actes, a la qual cosa el seu Grup hi afegeix l’advertiment del risc de la banalització.
Tot i amb això, la cultura tradicional i popular mostra al món la identitat pròpia de la ciutat, una oportunitat que no es pot desaprofitar, atès que tota aquesta expressió d'arrel popular conté l'aspecte identitari i universal alhora.
Consideren que un bon coneixement de la realitat, com aporta l'informe, permet una formulació més adequada de les polítiques públiques, i en aquest cas l'estudi permet detectar fortaleses i debilitats del sector.
Tot seguit, destaca, d'entrada, l'impacte de participació en les entitats i associacions de cultura popular, un percentatge que assoleix el 7% de la població de la ciutat; amb un nombre d'assistents als actes entorn de 8,3 milions de persones el 2012.
Igualment, també posa en relleu que de l'informe es desprèn que hi ha certa dificultat per obtenir un cens fiable de totes les entitats, un aspecte que s'ha de treballar. Quant a la metodologia, en base a les respostes obtingudes d'una mostra que representa el 65% del sector, entén que convindria assegurar que no es produeixen certs biaixos.
Pel que fa a les conclusions de l'estudi, creu que han de servir al govern per fer els plantejaments necessaris a fi d'acompanyar el sector a aconseguir la seva plenitud, considerant que l'espai públic és l'espai natural on es desenvolupen la majoria d'activitats del sector i, per tant, fer compatibles les expressions del moviment festiu amb la resta d'activitats, i facilitar la convivència i l'intercanvi.
Acaba, quant al finançament de les entitats, remarcant que l'informe trenca el mite de la gran dependència que aquestes activitats tenen de les subvencions públiques, atès que només arriben al 24%.
Anima el Tinent d'Alcalde, doncs, a entomar els reptes que revela l'informe, aprofundir en les mancances i destinar les eines necessàries perquè la cultura tradicional i popular es pugui desenvolupar en plenitud.
El Sr. Ciurana agraeix a tots els Grups la seva participació en aquest debat, al seu parer força enriquidor.
Cultura, els programes pedagògics, els intercanvis amb altres ciutats, tot plegat mostres que l'activitat del govern és constant en aquest àmbit.
Dit això, es refereix als àmbits de participació que el Sr. Espriu ha qualificat d'una conclusió extra-informe, i li fa avinent que es tracta d'una conclusió a la qual arriben les entitats i no pas aportada pels tècnics de l'ICUB; així, les entitats han posat de manifest que l'enorme quantitat d'àmbits de participació és una dificultat en ocasions.
En referència a la diversitat de criteris als Districtes, li recorda que dilluns vinent hi ha convocada una reunió en què s'explicarà com està la situació, conscients que és un aspecte que s'ha de treballar.
A la Sra. Esteller, li fa avinent que l'impacte que cal valorar és la importància de gent associada a aquesta mena d'entitats.
Pel que fa a festes populars i turisme, i al·ludint al risc de banalització que ha expressat el Sr. Laporta, entén que mentre que les activitats tinguin una participació elevada de gent que les entén i que hi participa, aquest risc serà menor; justament la cultura popular i tradicional té sentit perquè és viscuda, i en aquest aspecte els percentatges demostren que té molt bona salut.
Subscriu la idea expressada per la Sra. Ribas de la construcció conjunta i de democràcia cultural i, en aquest sentit, a través de la comissió de seguiment del protocol festiu de la ciutat, es constata que ja és així atès que moltes decisions les prenen les entitats.
Acaba dient que gairebé ningú no viu de la cultura popular i, a canvi, hi ha molts ciutadans que viuen per la cultura popular.
El Sr. Espriu, després de manifestar està d'acord amb aquesta conclusió final del Sr. Ciurana, precisa que no qüestionava pas que aquest plenari fos un fòrum de debat d'informes, sinó la composició de l'informe, que deixa clara quina és la part d'estudi i quina la de valoració tècnica de l'ICUB. Afegeix que tampoc no qüestiona el document de base, sinó que hi troba a faltar una valoració de tot allò que fa l'Ajuntament en aquest àmbit.
Insisteix que és conscient que l'informe és una fotografia del sector, però que ha de permetre avaluar línies de treball, algunes de les quals el govern ja està implementant.
Indica, doncs, que tenint en compte aquests dos aspectes, allò que esperaven era un informe valoratiu de la feina que fa l'Ajuntament en el marc d'intervenció en base a les dades aportades, que és sobre el que haurien d'haver debatut.
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
Espectarama, SA (Cinemes Verdi); pel Districte d'Horta-Guinardó, a la Federació del Comerç del Cor d’Horta, al Centre Comercial d’Horta, el Mercat d’Horta i al Taller Escola Sant Camil; pel Districte de Nou Barris, a l’Asociación Cultural Amigos de San Froilán i a la Fundación Yehudi Menuhin España; pel Districte de Sant Andreu, a la Sra. Montserrat Cararach i Bruguera i al Sr. Juan José Moro Viñuela; pel Districte de Sant Martí, al Club Esportiu Júpiter i al Sr. Jordi Giró i Castañer.
El Sr. Martí Galbis presenta aquest punt de l'ordre del dia, amb què, un any més, l'Ajuntament i la ciutat es preparen novament per retre homenatge a persones i entitats que amb el seu esforç fan de Barcelona una ciutat líder en iniciatives socials i en compromís cívic.
Recorda que aquest ajuntament va instituir les Medalles d'Honor de la Ciutat fa setze anys amb motiu de la commemoració del centenari de les agregacions dels municipis del pla i, per aquest motiu, el guardó incideix especialment en el concepte territorial dels Districtes, que en proposen vint de les vint-i-cinc medalles que s’atorguen anualment.
Remarca que amb aquesta medalla, l'Ajuntament reconeix la consciència ciutadana, la convivència i les virtuts i els valors cívics a persones i entitats que els difonen amb la seva tasca professional o associativa, ja sigui en l'àmbit de la participació, el voluntariat o l'acció social quotidiana.
Assenyala que en l'edició d'enguany s'han premiat persones i institucions d'àmbits molt diversos, entre els quals el socioeducatiu, el cultural, l'esportiu, l'empresarial, el professional, l'acadèmic i el polític.
El Sr. Martí Grau es refereix a les Medalles d'Honor de la Ciutat, instituïdes amb motiu del centenari de l'agregació dels municipis del pla, com una distinció a entitats i ciutadans per la seva contribució a valors cívics aportats a la ciutat.
Observa que la lectura de mèrits i currículums dels guardonats d'enguany, com ha passat en altres ocasions, descobreix que la ciutat s'ha fet a si mateixa, i on és més certa que enlloc la frase de Shakespeare "la ciutat és la gent".
Remarca que, tot i la impossibilitat de glossar els vint-i-cinc guardonats, hi ha uns arquetips que es repeteixen, com ha succeït en altres edicions. En primer lloc, els lluitadors incansables pels drets i les llibertats dels ciutadans, entre els quals destaca Isidre Molas; en segon lloc, els representants del moviment veïnal i associatiu, com Jordi Giró, Josep Vicenç Ortiz i Alfons Huéscar. Un altre arquetip són les persones que han contribuït al dinamisme cultural de la ciutat, entre les quals destaca Enric Pérez, per la seva tasca al capdavant del cinemes Verdi, probablement un dels pocs cinemes de barri que queden a la ciutat; AntòniaVilàs, Jordi Bonet, els Ballets de Catalunya o Amigos de Sant Froilán.
Finalment, el tercer grup és el de les persones i entitats dedicades a millorar les condicions de vida dels sectors més vulnerables, aquells que, en temps de crisi, han vist augmentar el risc de pobresa, i considera que no és casual que sigui en aquest grup que la llista de guardonats és més nombrosa, i en què s'hi compten les associacions amigues de poble sahrauí, l'associació per a joves TEB, les escoles Miquel Bleach i Paideia, Marta Mestres, el Taller-escola Sant Camil, Juan José Moro i Montserrat Cararach que, entre altres, són guardonades enguany, i a les quals aprofita per donar l'enhorabona i expressar-los el seu reconeixement.
El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que, un any més, amb l'atorgament d'aquestes medalles l'ajuntament de Barcelona fa un acte de reconeixement a la trajectòria cívica de persones i entitats que han deixat una empremta positiva en la ciutat i la societat amb el seu treball i compromís per Barcelona.
Així doncs, subratlla que la concessió d'aquestes medalles significa un acte de gratitud cap a veïns i entitats que han contribuït al llarg de les seves trajectòries a forjar la Barcelona d'avui i fer-la millor, i que simbolitzen en el seu conjunt les millors aspiracions de la societat, així com els valors i principis que la sustenten.
Per tot plegat, avui expressen el reconeixement del consistori a la generositat de persones i entitats que, des de sensibilitats diverses i ideologies plurals, amb el seu altruisme, esforç i compromís han fet, fan i continuaran fent, de ben segur, de Barcelona una ciutat més humana.
