Gaseta municipal de Barcelona. Any 093, núm. 12 (20 abr. 2006)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 12 / Any XCIII 20 d'abril de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Disposicions generals

Decrets de l’Alcaldia

Delegació de la presidència de Tribunals de

selecció de personal ... 878 Modificacions de crèdit ... 878

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Cultura, Educació i Benestar

So-cial. Acta sessió 14-II-2006 ... 882 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació

i Coneixement. Acta sessió 14-II-2006 ... 891 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió 14-II-2006 ... 897 Comissió de Presidència, Hisenda i

Coordina-ció Territorial. Acta sessió 15-II-2006 ... 901 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habi-tatge. Acta sessió 15-II-2006 ... 920

Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta

ses-sió 16-II-2006 ... 933 Acords

Acords de les sessions del mes de març

de 2006 ... 942

Personal

Concursos

Bases generals que han de regir la convoca-tòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc

de treball ... 943 Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis

Personals ... 944

Anuncis

Laudes de la Junta Arbitral de Consum de

(2)

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l’Alcaldia

Decret. En ús de les atribucions que em confereix

l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dispo-so:

Delegar en el gerent del Sector de Seguretat i Mo-bilitat la presidència dels Tribunals de selecció de personal en els procediments indicats a continuació, i designar com a suplent el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Procediments de selecció:

– 135 places d’agent de la Guàrdia Urbana de Bar-celona. Oferta Pública de 2006.

– 25 places de caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Promoció interna.

– 8 places de sergent de la Guàrdia Urbana de Bar-celona. Promoció interna.

Barcelona, 27 de març de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 1375)

* * *

Decret. En ús de les atribucions que em confereix

l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Delegar en el gerent del Sector de Seguretat i Mo-bilitat la presidència del Tribunal de selecció de per-sonal per a cobrir 45 places de bomber de l’Ajunta-ment de Barcelona, corresponent a l’Oferta Pública de 2006, i designar com a suplent el director de l’SPEIS.

Barcelona, 27 de març de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 1374)

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2005

(Generació de crèdits per ingressos)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 30 de desembre de 2005)

Expedient núm. 3-95/2005

INGRESSOS

Partida Descripció Alta

39944-61114-9901 Ingressos realitzats per “Barcelona d’Infrastructures Municipals, SA” procedents de l’aportació de Barce-lona Serveis Municipals, SA, relatiu a l’aparcament en la Plaça Fòrum, d’acord amb l’addenda II de 2 de

maig de 2005 del Conveni de data 17 de juliol de 2001. 910.615,80

DESPESES

74919-43230-9901 Transferència de capital a Barcelona d’Infrastructures Municipals, S.A. per a l’execució del projecte d’inversió de les obres d’urbanització de l’explanada (fase 3) i l’es-tructura suport de la segona placa fotovoltaica inclòs en

l’Àmbit Fòrum. 910.615,80

INGRESSOS

0606-39604-61114 Ingrés procedent de l’aportació dels promotors Minor 70 SL i Rialpi BCN SL pels costos d’urbanització i enjar-dinament dels entorns del Ptge. d’Isabel i c/ Sant Camil

(3)

DESPESES

0606-60134-43230 Obres d’urbanització i enjardinament dels entorns del

Ptge. d’Isabel i c/Sant Camil en el Districte de Gràcia. 179.855,18

INGRESSOS

39611-43270-9901 Ingressos per cessió aprofitament de béns del

Patri-moni Municipal d’Urbanisme. 1.315.535,00

52001-43270-9901 Ingressos per interessos ajornats per venda de

so-lars del Patrimoni Municipal d’Urbanisme. 13.456,44 60003-43270-9901 Ingressos per venda de solars del Patrimoni Municipal

d’Urbanisme. 2.720.043,56

60003-43270-9901 Ingressos per venda de solars del Patrimoni Municipal

d’Urbanisme. 1.932.746,12

5.981.781,12

DESPESES

71901-43230-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Urba-nisme per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del

Patrimo-ni MuPatrimo-nicipal d’UrbaPatrimo-nisme (Exprop. UA3 TriPatrimo-nitat Nova). 13.456,44 71901-43230-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal

d’Urba-nisme per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del

Patrimo-ni MuPatrimo-nicipal d’UrbaPatrimo-nisme (Exprop. UA3 TriPatrimo-nitat Nova). 255.043,56 71901-43230-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal

d’Urba-nisme per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del Patrimo-ni MuPatrimo-nicipal d’UrbaPatrimo-nisme (Gestió sòl UA Illes B, P, Q,

D Turó de la Peira). 2.465.000,00

74918-43230-9901 Transferència de capital a Bagursa per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del Patrimoni Municipal

d’Urbanis-me (MPGM Colònia Castells - Expropiació). 1.315.535,00 74918-43230-9901 Transferència de capital a Bagursa per projectes per

a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del Patrimoni Municipal d’Urbanisme

(AA7 MPGM Barri d’Hostafrancs- Expropiació). 1.932.746,12 5.981.781,12

INGRESSOS

76301-61114-9901 Aportació de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per al finançament de la fase de connexió viària entre Barcelona i Montcada i

Reixac. 2.000.000,00

DESPESES

74919-43230-9901 Transferència de capital a Barcelona d’Infrastructures Municipals, S.A. per a l’execució del projecte d’inver-sió de les obres de la ronda Montcada i connexions

(4)

INGRESSOS

75564-61114-9901 Aportació de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació) per a la creació de noves places

d’educa-ció pre-escolar a la Ciutat de Barcelona (Anualitat 2005). 1.500.000,00

DESPESES

71918-42210-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Educa-ció de Barcelona per el desenvolupament del Pla d’es-coles bressol (creació de noves places d’educació

pre-escolar). 1.500.000,00

INGRESSOS

60006-61114-9901 Ingressos procedents de la “Tesoreria General de la Seguridad Social” per la venda de la finca Av. Diagonal

(Llull-Selva de Mar). 545.310,00

60006-61114-9901 Ingressos procedents de la “Tesoreria General de la Se-guridad Social” per la venda de la finca Av. Diagonal

(Llull-Selva de Mar). 399.722,00

(Llull-Selva de Mar). 1.304.750,00

(Llull-Selva de Mar). 1.252.350,65

3.502.132,65

DESPESES

60514-43220-0607 Expropiacions c/ Dr. Cadevall 545.310,00

60515-43220-0607 Expropiacions c/ Canovelles 399.722,00

60518-43220-0607 Expropiacions c/ Penyal 1.304.750,00

71901-43230-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Urba-nisme (IMU) per finançar parcialment expropiacions

pendents. 1.252.350,65

3.502.132,65

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006 (Generació de crèdits per ingressos)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 3 de març de 2006)

INGRESSOS

0101-75573-61114 Subvenció atorgada per l’Agència Catalana de Co-operació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya segons el conveni signat en data 25 de novembre de 2005 amb l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Gaza per al projecte d’urbanització i adequació a la via pública en el barri d’East Al-Nasser

(5)

DESPESES

0101-78005-32510 Transferència de capital a la Municipalitat de Gaza pel projecte d’urbanització i adequació de la via pública

en el Barri d’East Al-Nasser a la ciutat de Gaza. 400.000,00

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006 (Transferències)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 17 de març de 2006)

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

48101 0201 32390 MC7 Premis, beques i pensions d’estudi 503.094,21

48001 0601 31280 MC8 Ajuts a famílies 95.773,14

22706 0201 12130 MC7 Estudis i treballs tècnics 12.000,00

22706 0201 12110 MC7 Estudis i treballs tècnics 6.000,00

22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 18.000,00

22610 0603 12110 MC7 Despeses varies 2.490,03

22109 0101 12310 MC8 Altre material consum no inventariable 2.490,03

20200 0607 42210 MC7 Arrendament edificis i altres construccions 7.669,21

43003 0607 43240 MC8 A l’Institut Municipal de Parcs i Jardins 7.669,21

(6)

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 14 de febrer de 2006 i aprovada el dia 14 de març de 2006

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2006, s’hi reuneix la Co-missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori, Pere Alcober i Solanas, Immaculada Moraleda i Pé-rez, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Can-tons, Ignasi Fina i Sanglas, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran i la Sra. Glòria Figuerola i Anguera, gerent del Sector de Serveis Personals.

Excusa la seva absència la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.

S’obre la sessió a les nou hores i quaranta-cinc mi-nuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte d’informació i asses-sorament jurídic per a dones a través dels punts d’as-sessorament jurídic per a dones, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 91.812,42 euros.

De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte d’assistència tècnica i metodològica a l’Associació Barcelona, per a l’acció social (ABAS), per als exercicis 2006-2007, i per un import de 230.636,56 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Cruz Roja Española

el contracte de gestió dels apartaments tutelats de l’equipament municipal per a la gent gran Pau Ca-sals, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 317.538,31 euros.

De la gerent municipal, de data 22 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Thyssenkrupp Eleva-dores, SL el contracte de servei de manteniment dels aparells elevadors de l’edifici de l’avinguda Diagonal, 233, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 28.639,32 euros.

De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió d’un punt d’informació d’arrelament per a immigrants, que sol·licitin autorització de residència temporal en supòsits excepcionals, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 102.491,99 euros.

6. Districte de l’Eixample

De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Ludic 3, SCCL el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Casa Elizalde, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 517.905 euros.

De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Transit Projectes, SL el contracte de gestió de serveis públics, en la moda-litat de concessió, per a la gestió i explotació del cen-tre cívic Cotxeres Borrell, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 617.181 euros.

De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat 6 Tell, Treball, Edu-cació i Lleure, SCCL el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Sagrada Família, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 591.454 euros.

(7)

De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Ludic 3, SCCL el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Fort Pienc, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 680.898 euros.

De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que declara desert el concurs relatiu a l’execu-ció de les obres definitives en el projecte de millora al CEIP Lope de Vega, en ho haver-se rebut cap propo-sició per concórrer a la licitació esmentada, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 200.000 euros.

De la gerent municipal, de data 27 de desembre de 2005, que concerta amb efectes 1-1-06 l’arrendament del local del menjador social de Navas, situat a l’avin-guda Meridiana, 238-240, a la societat Park-Quel, SL per un termini de quatre anys i una renda trimestral de 9.210 euros, més el 16% d’IVA, per als exercicis 2006-2009, i per un import de 170.937,60 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Nous espais i noms a la ciutat. Any 2005. El Sr. Mascarell explica que durant el 2005 la Po-nència ha informat, favorablement, les denomina-cions de vies públiques següents: plaça del Mar, camí del Mar, plaça de l’Aqüeducte, placeta de Joan Brossa, perllongament dels carrers de l’Alumini i del Corral, carrers d’Anaïs Nin, de Francesc de Borja Moll, de Josep Narcís Roca, de Pierre Vilar, places d’Àngel Rodríguez, de Joan Capri, placeta de Luis Buñuel, jardí d’Àurea Cuadrado, places de Carme Monturiol, de Cal Muns, jardins d’Elena Maseras, plaça de Tisner, carrer Nou de Sadurní, perllon-gament del carrer de Fortuna, passatge de Daró, pas de Ramón Cabau, jardins de l’Amistat, escales de Tenerife, passatge de Madrona Prat i ha informat, també, favorablement, el canvi de denominació del passatge de Maria Llimona —abans carrer Fluvià— i del carrer del Palau de la Música —abans carrer de Sant Francesc de Paula. En el dossier consta qui for-mula les peticions i com s’han materialitzat les pro-postes.

El Sr. Ciurana, atès que els grups municipals de l’oposició no són presents a la Ponència del Nomen-clàtor, demana que els informin de les propostes de noms pendents d’assignació.

El Sr. Mascarell respon que no és senzill donar aquesta informació perquè la relació de noms és ex-tensa, per raons diverses, i no pensa que tingui mas-sa sentit fer circular aquesta llista, tot i que s’ofereix a parlar d’aquest assumpte.

La Sra. Esteller demana si els poden fer arribar un informe resumit de les sol·licituds i dels criteris d’ator-gament.

El Sr. Mascarell repeteix que a l’informe consta quin és l’origen de les propostes (serveis del Pla de la Ciutat, Ponència del Nomenclàtor, Districte, associa-cions, etc.).

La Sra. Esteller insisteix a saber quin és el criteri utilitzat per a la selecció.

El Sr. Mascarell torna a dir que els noms relacio-nats estan basats en propostes, que la Ponència les accepta si estan correctament raonades i que, única-ment, es rebutjarien si el nom proposat ja fos present a la Ciutat o tingués alguna connotació estranya o poc democràtica. Pel que fa a les propostes de canvi de nom, el criteri és el d’una màxima restricció i les propostes només s’accepten quan estan molt fona-mentades i afecten pocs o cap veí.

El Sr. Ciurana recorda que continuen existint car-rers a la Ciutat amb noms com Duc de la Victòria o Conde de Salvatierra i insisteix que cal revisar aques-ta qüestió. Pel que fa al carrer de Josep Narcís Roca creu convenient que el carrer ha de dur el nom com-plet i denominar-lo carrer de Josep Narcís Roca i Farreras.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

2. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-na a la Xarxa Local de Serveis Socials d’Atenció Do-miciliària, projecte impulsat per la Diputació de Barce-lona, amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament qualitatiu i quantitatiu dels serveis socials d’atenció domiciliària; acceptar el document fundacional de la Xarxa, que s’adjunta; i designar l’Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, ponent de Benestar Social, com a repre-sentant polític d’aquest Ajuntament als òrgans de go-vern de l’esmentada Xarxa i facultar-lo per a que de-signi als representants tècnics que procedeixin.

El Sr. Gomà explica que la incorporació de l’Ajunta-ment a la xarxa de serveis d’atenció domiciliària de la Diputació té una confluència doble: la Diputació ha ampliat la xarxa, pràcticament, a tots els municipis del Barcelonès, i l’Ajuntament ha innovat els seus serveis d’atenció domiciliària, motiu pel qual la incorporació, que té un valor quantitatiu i qualitatiu important, es fa amb la voluntat d’aportar l’experiència municipal, tot i estar obert a l’aprenentatge d’altres experiències.

El Sr. Forn avança el posicionament favorable dels seu Grup i pregunta arran d’una informació que apa-reix a l’expedient, si en algun moment s’ha deixat d’oferir el servei d’atenció urgent.

El Sr. Gomà respon que el servei d’atenció a per-sones grans sense sostre no s’ha interromput mai, però que a causa d’unes obres a l’equipament, durant un període concret, es va oferir el servei de manera diferent i ara s’oferirà, ampliat, a l’equipament inicial.

La Sra. Esteller considera positiva l’adhesió i vol-dria saber com es complementarà amb el nou model de gestió de l’atenció domiciliària de la Ciutat, perquè les premises bàsiques del conveni amb la Diputació tenen un caràcter molt generalista i no concreten massa els beneficis.

El Sr. Gomà diu que la pregunta quedarà contestada amb l’explicació que farà en el punt 4 de l’ordre del dia.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

(8)

al·lega-cions presentades durant el termini d’exposició públi-ca al Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelo-na 2006-2008, aprovat inicialment per la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social del Consell Muni-cipal el 13 de desembre de 2005, i aprovar-lo definiti-vament.

La Sra. Mayol explica que l’al·legació única presen-tada per Convergència i Unió al Pla d’acció de drogodepèndencies de Barcelona 2006-2008 i al Pla d’equipaments ha estat acceptada, i que de les al·le-gacions presentades pel Partit Popular, disset han estat acceptades, dues s’han considerat incorpora-des en altres parts del redactat i sis han estat incorpora- desesti-mades. Diu que el grau d’acceptació del Pla és im-portant i que no hi ha hagut al·legacions d’institucions de la Ciutat.

El Sr. Forn avança el posicionament favorable del seu Grup perquè s’han incorporat al Pla els criteris que consideraven indispensables.

La Sra. Esteller sap que moltes de les al·legacions que han presentat al Pla de drogues han estat incor-porades al text i ho considera un avanç molt positiu. Manifesta la diferència que hi ha entre el Pla de dro-gues i el Mapa d’equipaments amb la redistribució dels recursos en funció de les necessitats de cada barri. Avança que faran reserva de vot i demana que es diferenciï entre el Pla de drogues i el Pla d’equipa-ments per fer un pronunciament de vot per separat.

La Sra. Mayol entén que el Partit Popular es posici-ona favorablement en el Pla de drogues i fa reserva respecte al Pla d’equipaments.

La Sra. Esteller puntualitza que el seu Grup fa re-serva de vot a tot el punt i que espera poder votar, diferenciadament, en el Plenari del Consell Municipal. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

4. Aprovar inicialment el plec de clàusules que ha de regir el contracte que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de Barcelo-na, mitjançant la realització independent de diferents parts en funció de l’àmbit territorial de la prestació, de conformitat amb el que estableix l’article 68.3 del Re-ial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques (TRLCAP) i d’acord amb el detall que seguidament s’especifica, per un preu mà-xim de 23.800.823,76 euros i una durada de divuit mesos, a comptar des del dia 1 de juliol de 2006, mitjançant la forma de concessió prevista als arti-cles 156, a) del TRLCAP i 243 i següents del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Regla-ment d’obres, activitats i serveis dels ens locals: Núm. contracte 06000221: Zona 1: Districte de Ciutat Vella i Districte de Sants-Montjuïc. Núm. contracte 06000224: Zona 2: Districte de l’Eixample, Districte de les Corts i Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Núm. contracte 06000227: Zona 3: Districte de Gràcia, Dis-tricte d’Horta-Guinardó i DisDis-tricte de Nou Barris. Núm. contracte 06000230: Zona 4: Districte de Sant Andreu

i Districte de Sant Martí. Sotmetre’l a informació públi-ca pel termini de vint dies hàbils comptats des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, d’acord amb l’assenyalat a l’article 232.2 decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i, si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per elevat automàticament el present acord d’aprova-ció inicial a definitiva. Autoritzar la despesa de 23.800.823,76 euros que anirà contra els Pressupos-tos dels anys 2006 i 2007, d’acord amb el desglossa-ment pressupostari i funcional que consta en fulls an-nexos, subordinada al crèdit que per a l’exercici posterior a l’actual autoritzin els Pressupostos munici-pals. Convocar concurs obert per a l’adjudicació del contracte d’acord amb els articles 85 i 159.1 del TRLCAP condicionat a que no s’hagin formulat al·le-gacions en el termini d’informació pública. Facultar al regidor ponent de benestar social per a la resolució de les al·legacions que poguessin formular-se i, en aquest supòsit, la convocatòria de concurs.

(9)

amb discapacitat. Diu que s’ha cobert la primera fase de desplegament del nou model amb un increment del 32% on s’ha d’afegir l’augment del nombre de persones ateses amb teleassistència, que ha passat de 4.300 a 7.173. Explica que l’increment ha significat un augment important dels recursos econòmics per fi-nançar el servei i recorda que en el plec aprovat fa un any i mig el valor del servei es quantificava en 16.500.000 euros i en el que es presenta, avui, es quantifica en 23.800.000 euros, sense incloure els serveis de bugaderia i neteja, que es convocaran mit-jançant plecs separats. Diu que a finals del 2007 les previsions pressupostàries pel servei d’atenció domi-ciliària són de 18.000.000 euros doblant-se els 9.000.000 euros de 2003. Pensa que el mandat s’acabarà amb els objectius de cobertura proposats i disposant d’un servei de qualitat.

El Sr. Forn avança el vot favorable del seu Grup i recorda que ja van donar suport a l’aprovació del do-cument marc. Esmenta, però, alguna de les coses que pensa que no han acabat de funcionar prou bé. El Sr. Gomà parla d’un augment del 50%, que cal, clarament, perquè el conveni inicial de juliol de 2004 es va haver d’ampliar per donar una cobertura ade-quada i fins al desembre del 2005 les ampliacions van superar els 700.000 euros que, per tant, s’hau-rien d’afegir als 16 milions inicials del contracte. Con-sidera que el contracte no acaba de funcionar bé i lle-geix algunes de les queixes que, des dels Districtes, es van adreçar als Serveis Centrals: el Districte de Ciutat Vella manifesta una manca de resposta d’aco-lliment residencial per part de l’Institut Català d’Assis-tència Sanitària —en endavant, ICAS—, fet que ha provocat l’augment de l’atenció domiciliària, però que el 47% de les persones ateses reben un servei per sota de les dues hores setmanals i demana un aug-ment de noranta hores setmanals; Sants-Montjuïc manifesta que l’estratègia desenvolupada pels Ser-veis Personals implica una mitjana d’hores setmanals a cada llar inferior a la desitjada i lluny de l’objectiu del mateix Districte, de quatre hores setmanals. En-tén que, malgrat que sempre s’ha fet un esforç, s’està lluny d’assolir el que realment seria desitjable. Diu que la clàusula 4 del plec fixa els horaris de servei de dilluns a divendres de les set a les vint hores i els dis-sabtes de les set a les quinze hores determinant que només un 5% del volum total de les hores contracta-des podrà ser en horari festiu o nocturn. Pensa que cal avançar en la franja dels dies festius ja que aquesta previsió és la mateixa del plec anterior. Vol saber el nombre d’hores de més que representa aquest contracte respecte a l’anterior i si hi ha un in-crement de la plantilla fixa perquè una de les queixes de la contractació anterior era el gran nombre de per-sonal eventual.

La Sra. Esteller explica que ha analitzat detinguda-ment el plec i, tot i que hi ha canvis respecte al model anterior, no hi veu novetats substancials que perme-tin dir que el model respondrà a les necessitats ac-tuals de la gent gran amb dependència moderada i de les persones discapacitades; troba que no hi ha una diferenciació prou clara entre la línia d’atenció a les persones discapacitades i la d’atenció a les famí-lies. Quant al pressupost, és cert que els recursos s’incrementen en un 45%, però l’augment només re-presenta un 10% anual i entén que els recursos són insuficients per atendre les necessitats, només un

25% de les persones ateses reben 12 hores setma-nals d’ajuda, un altre 25% reben dues o quatre hores setmanals i, en conjunt, troba que els percentatges d’hores d’atenció estan molt per sota del que són les necessitats reals, ja que l’atenció domiciliària ha de possibilitar que la persona pugui romandre al seu do-micili. Manifesta que cal avançar més en la qualitat de l’atenció i que el creixement que incorpora el plec és insuficient per assolir l’objectiu bàsic d’atendre 13.000 persones l’any 2007. Demana quina és la co-bertura actual amb indicadors qualitatius i quantitatius i com s’aborda la millora en la professionalització del sector perquè es pugui disposar de personal preparat i amb qualificació professional adequada, tenint en compte que el sector està precaritzat.

El Sr. Gomà agraeix el suport dels grups i, pel que fa a la intensitat del servei, afirma que l’objectiu és ar-ribar a les cinc hores setmanals i, actualment, s’està en unes 4,7. Afirma que el 60% de les llars reben una atenció entre les quatre i les vuit hores setmanals i que hi ha una franja de llars que reben atenció per sobre de les vuit hores que, probablement, més que atenció domiciliària necessitarien un centre de dia i que, també, hi ha llars amb atenció puntual de zero a dues hores diàries que utilitzen serveis complementa-ris. Diu que es progressa cap a la mitjana de les cinc hores i els agradaria acabar el mandat aconseguint que 8 de cada 10 llars estiguessin en aquesta franja. Pel que fa a la cobertura, tal com ha dit abans, en conjunt han estat ateses 8.800 persones i es manté l’objectiu d’arribar al 4% de les persones grans, que significa 13.000 persones. Pensa que en els propers dos anys els recursos per fer aquest augment estaran disponibles i que els mecanismes d’accés i atenció funcionaran àgilment. Explica que en horaris no ordi-naris de prestació dels serveis s’ha pres l’opció que les necessitats que es produeixin siguin ateses pel CEMAUS —Centre d’Atenció a les Urgències Soci-als— i, quant a la plantilla, per solucionar la manca de treballadores familiars amb la formació necessà-ria, s’ha subscrit un conveni amb els Departaments de Treball i Benestar i Família de la Generalitat per als mòduls específics de formació, amb l’objectiu que les persones que donin el servei tinguin la formació que cal. També s’ha fet un avanç important en les condicions laborals de prestació del servei i, per primera vegada, hi ha un conveni col·lectiu que ho re-gula.

El Sr. Forn torna a preguntar quantes hores es van prestar en el primer contracte i quina és la previsió del nombre d’hores en el segon contracte. Pensa que el CEMAUS pot ser una bona solució per a les emer-gències, però que és més desitjable que la persona que fa el servei pugui continuar-lo en cap de setma-na. Finalment, creu que cal posar-se d’acord amb les dades, els objectius i els indicadors perquè el regidor ha parlat de 8.800 persones ateses, però té la sensa-ció que es barregen molts conceptes. Recorda que el PAM 2000-2003 ja fixava com a objectiu atendre 6.000 persones amb serveis personals directament i, actualment, se n’atenen 5.604.

(10)

moment, considera insuficient; cal incrementar el grau de cobertura i recorda que la Unió Europea re-comana arribar a una cobertura del 8% l’any 2006. Posa de relleu que hi ha gent que rep atenció domici-liària, quan en realitat necessita uns altres serveis, que no hi ha suficients centres de dia i dues terceres parts de les llars que reben assistència domiciliària tenen acceptada una sol·licitud de plaça residencial i estan a l’espera d’ingressar. Pregunta si es pot quan-tificar el grau de cobertura actual.

El Sr. Gomà respon que farà arribar als regidors el volum d’hores prestades i les previsions del nou con-tracte. Comparteix la preocupació d’establir definitiva-ment quins són els indicadors que han de permetre mesurar, exactament, la cobertura del servei perquè, en el passat mandat, quan es parlava d’atenció domi-ciliària, es referien estrictament a l’atenció personal, però, a poc a poc, el ventall s’ha obert i cal acordar quines són les modalitats que es comptabilitzen per determinar el grau de cobertura. Amb les xifres que acaba de donar es compta l’atenció personal més el que abans eren serveis complementaris —àpats, bu-gaderia i neteja— més els serveis conveniats amb les entitats, més l’atenció domiciliària que es dóna en els habitatges municipals de gent gran. Recorda que el 2002 aquests habitatges no existien i ara hi ha 651 persones que reben atenció domiciliària. Està d’acord que cal fixar els criteris, i diu que fins a finals del 2007, per determinar la taxa de cobertura, es compta-ran les quatre modalitats de serveis esmentades.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

Districte de Sants-Montjuïc

5. Executar la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 14 de juny de 2005 per la qual s’anul·la l’acord de la Comissió de Benestar So-cial de 5 de febrer de 2002 sobre adjudicació al Se-cretariat d’entitat Sants-Hostafrancs i la Bordeta de la concessió de les instal·lacions del polisportiu de la Bordeta, per un termini de trenta anys, sense perjudi-ci de allò que es deperjudi-cideixi en l’inperjudi-cident de nul·litat d’actuacions presentat per l’Ajuntament contra citada Sentència. Desestimar les al·legacions formulades per l’entitat UBAE FITNESS, SL d’acord amb el con-tingut de l’informe de la Direcció de Serveis Tècnics adjunt. Adjudicar l’esmentada concessió, d’acord amb la nova proposta de la Mesa de contractació, a la mateixa entitat, és a dir, al Secretariat d’Entitats Sants-Hostafrancs i la Bordeta, amb efectes des de la data de l’acte anul·lat, en aplicació de l’art. 57.3 de la Llei de 30/1992, de 26 de novembre, sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Proce-diment Administratiu Comú. Conservar, a l’empara de l’article 66 de l’esmentada Llei 30/1992, els actes an-teriors a l’acte anul·lat per la Sentència.

El Sr. Alcober explica que amb aquesta proposta s’executa una sentència del Tribunal Superior de Jus-tícia que deixava sense validesa un acord d’aquesta Comissió de concessió de la gestió d’un poliesportiu. Ara es prenen les mesures per arreglar el defecte, es dóna per complimentat el requeriment i es proposa

l’adjudicació de la concessió al gestor escollit ini-cialment.

La Sra. Fandos entén que aquest no és un expe-dient de tràmit i mostra, un cop més, com s’adjudica i es gestiona l’esport. Recorda la sentència d’Aiguajoc, on ja es va considerar que la concessió no s’havia fet bé i diu que, en aquest cas, un jutge torna a dir que no s’ha fet bé l’adjudicació i anul·la un acord d’aques-ta Comissió però, a diferència del cas anteriorment ci-tat, el jutge considera que ni l’entitat adjudicatària ni els altres dos participants reunien les condicions de solvència tècnica i, per tant, la sentència no significa-rà, a diferència del cas anterior, un cost econòmic per a l’Ajuntament. Avança l’abstenció del seu Grup per-què creuen que, tal com diuen les al·legacions d’UBAE FITNESS, l’únic que ha fet l’Ajuntament és demanar l’acreditació de la solvència tècnica i no de-clarar el concurs desert, que hauria estat més senzill i potser hauria evitat problemes futurs i, a continuació, adjudicar per concurs negociat, probablement al ma-teix adjudicatari. Els preocupa el precedent que aquest procés pot representar perquè el fet que un jutge digui que aquestes entitats, que a la fi són les gestores de l’esport i no les constructores, no han presentat la solvència tècnica suficient, segurament es podria aplicar a molts altres processos d’adjudica-ció, a entitats esportives, perquè amb aquest sistema, com el seu Grup ha dit sempre, el que es fa més que gestionar l’esport és construir edificis. Fan abstenció de vot perquè, probablement, si s’hagués optat per un procediment negociat també s’hauria adjudicat al secretariat d’entitats de Sants-Hostafrancs i la Borde-ta, cosa amb què estan d’acord, però el tràmit podria evitar que l’entitat que en el seu moment va recórrer, pugui tornar a fer-ho, dient que la sentència no s’ha executat adequadament.

La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup i manifesta que l’execució d’una sentència és comple-xa. Abans d’entrar en aquest punt, destaca que el que ha portat a aquesta situació és una mala gestió esportiva, fruit de molts antecedents que consten a l’expedient i que són conseqüència de decisions arbi-tràries com, per exemple, la no petició a les empre-ses de la justificació de la solvència tècnica. Demana que els processos d’adjudicació s’avaluïn per evitar repetir situacions similars i que s’habilitin les mesures necessàries perquè el projecte no s’endarrereixi.

El Sr. Alcober repeteix que aquesta Comissió va acordar l’adjudicació del concurs on s’havien presen-tat tres licitadors, i que un dels quals va recórrer da-vant dels Tribunals.

(11)

Sants-Hostafrancs i la Bordeta presenta el contracte entre l’entitat i una empresa constructora que detalla els professionals i mitjans dedicats al projecte i, un cop justificada la solvència, es torna a proposar com a adjudicatària del concurs. Puntualitza que les obres no s’han parat perquè l’adjudicació es va fer a finals de 2002, i la sentència és del 2005, i l’equipament està en procés de construcció avançat, per la qual cosa la paralització hauria significat retardar la possi-bilitat d’utilització dels serveis per als ciutadans. Con-clou i afirma que la mesa de contractació ha donat compliment als requeriments judicials i presenta no-vament a aprovació de la Comissió l’adjudicació del contracte.

La Sra. Fandos puntualitza que el problema no és que qui es consideri lesionat en els seus drets recorri, sinó que guanyi. Recorda que una situació similar ja s’ha produït en dos casos; un d’ells va representar un gran cost per a l’Ajuntament i hi ha un tercer sobre el que molt aviat recaurà una sentència. Els preocupa el precedent que es crea i pregunta si en els propers plecs de clàusules s’exigirà la solvència tècnica; de-mana que es tingui molta cura en aquests processos perquè és evident que alguna cosa es fa malament en l’adjudicació de les instal·lacions esportives.

La Sra. Esteller manifesta la preocupació del seu Grup perquè això no torni a passar i reclama una avaluació dels procediments d’adjudicació.

El Sr. Alcober diu que aquesta nova circumstància obliga a una reflexió, però recorda que en la immensa majoria de concursos celebrats no hi ha hagut proble-mes.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

Districte de Gràcia

6. Modificar el contracte per a l’explotació del Com-plex Esportiu Claror mitjançant gestió interessada, adjudicat a Fundació Privada Claror per acord del Consell Plenari de 22 de març de 1991, en el sentit de redistribuir els espais de servei d’acord amb el pla de transformació presentat per l’entitat i acceptar l’aportació a la gestió del servei, a títol gratuït, d’un local annex a les actuals instal·lacions en els termes continguts en la compareixença de 2 de desembre de 2005 incorporada com a annex al present acord, sen-se que aquesta modificació afecti a la resta de condi-cions contractuals.

El Sr. Alcober explica que el contracte es modifica per donar un servei millor als abonats i que la Funda-ció privada Claror proposa que l’espai que fins ara ocupava el bar passi a ser un espai per a la pràctica esportiva i traslladar el bar a l’edifici del costat, que han adquirit. Diu que l’Ajuntament accepta la modifi-cació i que el nou espai on s’instal·la el bar passarà a ser propietat municipal quan acabi la concessió.

La Sra. Fandos afirma que la modificació serà una millora per als usuaris, però vol saber si el nou espai se cedeix a l’Ajuntament durant els 50 anys de la concessió o per sempre. Pregunta si el bar té sortida al carrer i en aquest cas recorda que l’atorgament de llicència de bar al Districte pot ser problemàtica o si,

per contra, el bar continuarà sent només per a l’ús dels usuaris de la instal·lació.

El Sr. Mascarell puntualitza que la zona no està afectada per l’ordenança específica de bars de la vila de Gràcia.

El Sr. Alcober insisteix que hi ha una unitat d’equi-pament que s’amplia, però els serveis del bar seran els mateixos que fins ara i continuarà sent un servei més que hi ha dins de la instal·lació esportiva. El nou espai retornarà a l’Ajuntament quan finalitzi la con-cessió.

La Sra. Fandos, atesa la resposta del regidor, avança el vot favorable del seu Grup.

La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup i demana si l’ampliació de l’oferta de serveis represen-tarà un augment de les quotes dels associats.

El Sr. Alcober respon que aquesta acció no motiva un canvi en els preus.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

7. Estudiar la viabilitat, dins del futur Pla Director de la Muntanya de Montjuïc, de la recuperació de la construcció emblemàtica “Torre de Suècia”, erigida amb motiu de l’Exposició Universal de 1929.

El Sr. Ciurana formula la proposició que obeeix a una iniciativa de la societat civil per recuperar la me-mòria històrica del que havia estat una part del pave-lló de Suècia a l’Exposició Universal del 1929. La “Torre de Suècia” era una construcció de fusta de base piramidal amb tres plataformes, representació emblemàtica de l’arquitectura rural sueca i del moder-nisme rus. Els consta que la petició d’aquests ciuta-dans també s’ha tramès a altres grups polítics i a la mateixa Alcaldia i pensa que pagaria la pena que en el marc del Pla director de la muntanya de Montjuïc l’Ajuntament estudiï la recuperació d’aquesta cons-trucció. Recorda que aquesta torre, juntament amb el pavelló Mies Van der Rohe, es van considerar les dues construccions més emblemàtiques de l’Exposi-ció Universal.

El Sr. Basso manifesta l’acord del seu Grup a la proposició i recorda que el 25 d’octubre passat, van presentar un prec per escrit on demanaven que s’es-tudiés aquesta possibilitat. Demana que la recons-trucció segueixi els criteris del museu d’arquitectura d’Estocolm.

(12)

una ubicació que sigui adient en el context del Pla di-rector de la muntanya de Montjuïc.

La Sra. Vallugera deixa constància que el seu Grup també està d’acord amb el projecte. Diu que en les reunions successives amb els Grups municipals han aparegut qüestions que cal discutir amb els promo-tors, com per exemple, l’accessibilitat; pensa que cal reproduir el que la torre era, però, alhora, cal que si-gui un monument del segle XXI, que tothom el pusi-gui utilitzar.

El Sr. Ciurana es dol de l’obstinació de l’equip de govern de no acceptar res que vingui de l’oposició. Coincideix amb els plantejaments del Sr. Mascarell, quant al manteniment, l’ús, la ubicació i el finan-çament de la torre i per això demana que s’estudiï la viabilitat del projecte, però no entén que el regidor di-gui que el projecte està en un grau molt avançat de treball, quan encara no s’ha fixat ni la ubicació, ni el finançament, ni el manteniment. La Sra. Vallugera ha introduït l’accessibilitat, que és complexe perquè la barreja d’ús entre monument i espai d’ús, segura-ment, no quadra amb la mateixa estructura de l’edifi-ci. Pensa que al Sr. Mascarell no li costaria gaire ac-ceptar la proposició i li sorprèn que es pugui votar negativament a aquesta proposta.

El Sr. Basso està d’acord amb el que han dit la Sra. Vallugera i el Sr. Ciurana.

El Sr. Mascarell repeteix que els assumptes que estan en procés de treball i en un grau avançat d’es-tudi no es poden convertir en una proposició.

El Sr. Ciurana demana que, pensant en els promo-tors, s’accepti la proposició perquè aquests ciutadans desitjarien que hi hagués una resolució municipal so-bre aquest compromís.

El Sr. Mascarell repeteix que aquest assumpte fa setmanes que està en procés d’estudi i que fa dies que s’hi treballa.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Basso expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:

8. Paralitzar els nous equipaments de la Vall d’He-bron, l’alberg de persones sense sostre, la sala de venopunció i el centre de justícia juvenil, fins que s’aprovi el mapa d’equipaments de Barcelona.

La Sra. Esteller formula la proposició perquè els tres equipaments que s’estan posant en marxa: la sala de venopunció de la Vall d’Hebron, que ja funcio-na, el centre integral de baixa exigència i el centre tu-telar de justícia juvenil formen un triangle de 2.000 metres quadrats amb un impacte molt considerable sobre la zona. Recorda que el seu Grup ha insistit en reiterades iniciatives que l’impacte s’avaluï, però l’es-tudi encara no s’ha fet. Diu que uns 2.000 alumnes desenvolupen la seva vida ordinària en aquesta zona, on hi ha moltes escoles, llars d’infants i parvularis i, tant els pares com les mateixes escoles, desconeixen l’efecte que aquests equipaments tindran a l’entorn i quina serà la seva influència, demanen la paralització dels equipaments fins que es disposi d’un mapa d’equipaments que els distribueixi per districtes i bar-ris, segons les seves necessitats.

La Sra. Fandos comparteix la filosofia exposada i pensa que calia haver elaborat el mapa d’equipa-ments, però creu que la proposició arriba tard i que

l’equip de govern no li donarà suport perquè en al-guns casos els equipaments ja s’estan construint. Avança l’abstenció del seu Grup perquè, en aquest moment, la proposta no aporta res i entenen que hi altres maneres d’intentar arribar a un acord entre ad-ministració i veïns. Quant al centre de Justícia juvenil, recorda que CiU va votar en contra la venda, però ara és difícil de paralitzar i el que el seu Grup ha intentat és propiciar el diàleg entre els veïns i Justícia juvenil. Quant a la sala de venopunció, diu que des del pri-mer moment van demanar que no es posés en marxa fins a l’aprovació del Pla de drogues i sempre han in-tentat aconseguir el diàleg entre l’equip de govern i els veïns. Pel que fa a l’alberg per a persones sense sostre, van demanar al Sr. Gomà que es reunís amb les Ampas i així ho va fer. Creuen que la proposta actual, segurament presentada amb bona voluntat, aprofundeix el conflicte en lloc de cercar vies de solu-ció reals. Aquest assumpte preocupa molt i torna a demanar a l’equip de govern que busqui acords i so-lucions, ja que en el Districte d’Horta-Guinardó aquests tres equipaments són molt conflictius, creen enfrontaments entre entitats i veïns i cal, per tant, tro-bar fórmules de diàleg i d’acord.

El Sr. Mascarell avança que no acceptarà la propo-sició. Entén que una de les missions d’un govern de progrés és posar sobre el territori els equipaments que la ciutat i els diferents col·lectius socials afectats per problemàtiques de tota naturalesa necessiten i cal fer-ho amb una feina que expressi la seva diversi-ficació en el territori compartint els beneficis i les càr-regues que els ciutadans han de compartir. Diu que el procés de definició d’equipaments sempre és simi-lar: es determinen les necessitats i es busquen els emplaçaments més adients garantint un procés de participació on es pugui arribar a acords i, en el cas que no s’aconsegueixin, cal mantenir el criteri perquè el mal de no fer els equipaments és pitjor que el pos-sible desajustament amb alguns col·lectius. Quan la Sra. Esteller parla de 2.000 metres quadrats no s’ajusta a la realitat, la zona de la que es parla és àmplia i afecta un conjunt de barris, sembla que amb la intervenció de la regidora hi hagi més interès a incentivar el conflicte que no pas a resoldre’l. Afirma que calen els serveis i que és necessari trobar, amb la ciutadania, l’acord entre càrregues i beneficis.

El Sr. Gomà pel que fa al centre d’atenció integral de persones en situació d’exclusió social, diu que l’equipament està en marxa i que s’han iniciat les obres de rehabilitació de l’edifici. Li sembla que serà una aportació important a la xarxa d’equipaments d’inclusió de la Ciutat per l’increment del nombre de places, la diversificació de la tipologia de serveis i l’equilibri territorial. Pensa que l’equipament tindrà un impacte positiu en l’entorn, en la mesura que el col·lectiu de persones sense sostre d’Horta tindrà un nou recurs per iniciar processos personals de reinserció social.

(13)

sala de venopunció i el centre tutelar i que aquests equipaments estan en una zona amb moltes escoles i amb una població d’uns 20.000 alumnes —nens i jo-ves—, que poden patir una influència negativa en el seu entorn. Considera que l’equip de govern és inca-paç de corregir les seves decisions i adaptar-les a les necessitats. Li sorprèn, també, la resposta de la Sra. Fandos i afirma que la regidora no li pot donar lliçons de com fer oposició. Creu que els equipaments es poden paralitzar, només cal voluntat de govern per prendre aquesta decisió, com a mínim fins que es fa-cin els estudis d’impacte i es fixin els recursos mate-rials i humans que calen per reduir l’impacte a la zona. Insisteix que els veïns estan molt preocupats i desconeixen els efectes que els equipaments tindran en aquest radi.

La Sra. Fandos afirma que no pretén donar lliçons, l’únic que li diu a la Sra. Esteller és que CiU té una altra forma de fer oposició i recorda que han dema-nat, reiteradament, el Pla d’equipaments. Com a exemple, diu que amb les premises que s’han incor-porat, a petició de CiU, el Pla de drogues, la sala de venopunció, avui, ja no es podrien ubicar a la Vall d’Hebron. Repeteix que estan d’acord amb el fons de la proposició, però discrepen amb la forma.

La Sra. Esteller respon a la Sra. Fandos que la sala de venopunció de la Vall d’Hebron existeix pel suport inicial de CiU. Torna a dir que encara no hi ha criteris de distribució d’equipaments ni de redistribució de càrregues.

El Sr. Mascarell observa que el PP s’oposa a tot, sistemàticament, i no fa cap proposta constructiva. Afirma que els processos no es paralitzaran, es dialo-garà amb les persones, però es continuarà prenent decisions. El Pla d’equipaments s’està fent dialogant amb els col·lectius veïnals i el resultat serà un conjunt de criteris globals en cadascun dels àmbits i sectors on els territoris tindran un marc per prendre deci-sions.

La Sra. Esteller no pot admetre que el regidor digui que fan una oposició sense presentar alternatives.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

9. Que s’elabori un pla municipal per a la prevenció de la violència juvenil, amb la participació de tots els col·lectius que puguin estar implicats.

La Sra. Fandos formula el prec i, atès que el Pla jove està en debat, demana que d’una forma més es-pecífica hi hagi un Pla municipal per prevenir la vio-lència entre els joves —terme que considera més ido-ni que l’expressat en la proposició— amb participació de tots els col·lectius implicats. El prec no respon a fets concrets que hagin succeït i es refereix tant a la violència dels joves cap enfora com a la violència dels joves entre ells. Recorda que en les jornades del

Consell de la Joventut del desembre passat, es va parlar de joves i violència i de la importància de la prevenció i es van determinar les accions integrals i de prevenció que es considerava que les administra-cions havien de dur a terme. Demana que s’iniciï un procés de diàleg i es formuli el Pla, que inclogui una diagnosi sobre quines violències afecten el col·lectiu jove, la formació de professionals per detectar i pre-venir, la coordinació, la dinamització de recursos i la formació d’agents d’intervenció.

El Sr. Florensa agraeix que s’utilitzi el terme de vio-lència entre joves i no el de viovio-lència juvenil, que té unes altres connotacions. Manifesta que ja es treballa en aquest àmbit i que no s’ha de formular un altre pla perquè aquest assumpte s’ha d’incloure en el Pla di-rector de polítiques de joventut. Si s’accepta el fet que es pugui treballar aquest assumpte dins el marc del futur Pla, acceptarà el prec en el sentit de treba-llar més específicament en aquest àmbit amb els dife-rents agents. Recorda que la Regidoria de Joventut té el compromís de treballar amb totes les propostes que el Consell de la Joventut de Barcelona els ha fet arribar, fruit del procés de debat dut a terme.

El Sr. Gomà diu que, quant a l’acció socioeducativa amb joves, es va posar en marxa el programa “a par-tir del carrer” i que, un cop acabada la fase experi-mental, el Sr. Florensa i ell mateix van tenir l’oportuni-tat de presentar el primer balanç. Explica que ara es treballa en la consolidació i expansió d’aquest progra-ma, que té un component important de prevenció.

La Sra. Fandos diu que aquesta és un proposta oberta i que l’important és que es faci independent-ment que s’estructuri com un pla municipal específic o que s’incorpori amb més èmfasi dins el Pla jove. Pensen que cal tenir en compte, també, les experièn-cies pilot com les que la Secretaria General de Jo-ventut ha signat amb tres ajuntaments sobre plans d’aquests tipus: el primer que es posarà en marxa és al municipi de Castellar del Vallés. Creuen que cal in-cidir més i posar tots els esforços globals per avançar en aquesta qüestió. Demana tenir les dades sobre el que consideren que ja estan fent i ofereix la seva col·laboració.

El Sr. Florensa afirma que s’estan duent a terme altres mesures a més de la que ha explicat el Sr. Gomà, com poden ser els treballs de mediació amb col·lectius específics, els educadors de carrer, etc., però es compromet a donar més entitat a aquestes mesures que tindran un apartat específic dins del Pla director que les que es fan ara i les que es puguin fer en un futur no apareguin dispersament, sinó que s’in-corporin dins del Pla.

Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP:

10. Que l’Ajuntament de Barcelona insti al vicepresident del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc a rectificar les seves manifestacions i que el president del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, d’acord amb el procediment corres-ponent, en promogui el cessament dels seus càrrecs en el Districte, així com l’alcalde de Barcelona, d’acord amb el procediment corresponent, promogui el seu cessament a l’Institut Barcelona Esports.

(14)

apare-gudes a la revista “Línia Sants” sobre la participació ciutadana. Molts líders veïnals es van sentir insultats perquè el Sr. Soler va dir que no capten els interes-sos reals de la gent i que els interlocutors són els mateixos des de fa quinze anys, les paraules que van ferir més la gent van ser les següents: “ho dic amb tota l’estimació que es mereixen, però sovint ens tro-bem amb persones que responen a una lògica indivi-dual bastant malaltissa, sembla que acudeixin a l’Au-diència Pública a donar sortida al seu ego personal o a resoldre una carrera política frustrada”. En opinió del PP aquestes paraules mostren el que també pen-sen alguns membres de l’equip de govern, que tenen responsabilitats en l’àmbit de la participació ciutada-na, i creuen que són greus i ofensives per a la gent que treballa pel districte i pel barri i que no són pròpi-es d’una persona que té un càrrec públic.

El Sr. Mascarell manifesta que se sent ofès per les paraules de la regidora i per la voluntat que sembla tenir de constituir-se en líder de moviments veïnals.

El Sr. Alcober recorda a la regidora que el pensa-ment únic i la intolerància ja no estan de moda. Diu que la Sra. Esteller es basa en un argument que no és cert i entén que la regidora, com qualsevol ciuta-dà, pot, en llegir un diari, treure’n unes conclusions, però quan presenta aquesta informació a una Comis-sió del Plenari Municipal té l’obligació de verificar-la. En primer lloc, explica que els fets neixen d’una ini-ciativa del Districte de Sants-Montjuïc d’encarregar a la Fundació segle XXI un estudi en profunditat del grau de compliment de la participació ciutadana al Districte. Al Sr. Albert Soler, vicepresident del Distric-te, se li va fer una entrevista privada de tres hores on es van tractar assumptes diversos i es van assenya-lar dèficits de les aportacions que fan alguns dirigents veïnals i algunes associacions de veïns i una revista, la “Línia Sants”, en va treure unes conclusions i en va publicar una pàgina. Recorda que dins de la mateixa conversa, també es posen de manifest dèficits de la mateixa administració que s’han de solucionar. Entén que el que la regidora exposa no es correspon amb la realitat i demana que faci servir la informació que li arriba del Districte. Li recomana que si és aficionada a llegir la premsa de barri, llegeixi el número següent de la mateixa revista en el que el Sr. Soler ha tingut la possibilitat d’explicar-se. Afirma que el Sr. Soler en l’audiència pública del Districte va ser requerit a do-nar explicacions i va afirmar que la situació, tal com ell havia dit, no era generalitzable, però que creia que algunes persones podrien millorar la seva conducta. També hi ha hagut converses privades amb les enti-tats explicant el fet i el portaveu del Grup Popular al Consell de Districte, Sr. Calleja, en una conversa amb el Sr. Soler, divendres passat, va dir que no te-nia coneixement de la formulació de la present pre-gunta a aquesta Comissió, va afirmar que entenia les explicacions del Sr. Soler i que si no hagués estat així hauria formulat ell mateix un prec per respondre en el Plenari del Districte. Resum els fets dient que s’està fent un treball encarregat a la Fundació segle XXI, per aprofundir en la participació ciutadana al Districte i, en aquest context, un seguit de gent, entre ells el Sr. Soler, ha estat entrevistada i els comentaris fets s’utilitzen d’una manera determinada. Després es rectifica i a més es dóna satisfacció i explicacions a les associacions, entitats i líders veïnals que es pu-guin haver sentit ofesos i que en la immensa majoria

compleixen amb la seva obligació. Pensa que aquests fets no s’han de relacionar amb la feina d’un funcionari municipal, que té un càrrec de responsabi-litat i gestió a l’Institut Barcelona Esports i que fa bé la seva tasca. Entén que si aquesta persona un dia dei-xés de complir amb les seves obligacions seria ell mateix, com a president de l’Institut, qui demanaria la seva dimissió, però vincular les dues coses és una caça de bruixes amb la que el PP el té cansat i no li sembla, políticament, admissible. Demana a la regi-dora que reconsideri el prec i que el retiri perquè, evi-dentment, no serà recollit ja que l’equip de govern dóna suport al treball i a la dedicació del Sr. Soler, com a vicepresident del Districte, i a la feina magnífi-ca que fa com a gerent de l’Institut Barcelona Es-ports.

La Sra. Esteller diu que la resposta del Sr. Alcober és contradictòria i li demana que la revisi. D’una ban-da li diu que verifiqui les fonts d’informació, com si el Sr. Soler no hagués dit aquestes paraules, però des-prés afirma que ja es van donar explicacions al Dis-tricte i que en les declaracions no es referia a tothom. Explica que quan ella va rebre aquesta informació va reclamar tota la referida al fet i va consultar la pagina web del Districte on consten, també, aquestes parau-les. Afirma que el Sr. Soler va dir aquestes paraules i va ofendre i desacreditar molta gent i el que no es pot permetre és que hi hagi persones amb càrrecs pú-blics que tinguin aquest menyspreu per la feina de moltes persones que treballen per al Districte. El que ella ha dit no es pot qualificar de pensament únic. Li demana al Sr. Alcober que no confongui els termes, diu que el pensament únic és el que té ell, que no ad-met cap tipus d’observació ni recomanació perquè sembla que tingui en tot la veritat absoluta. Espera que el que el regidor ha dit referit a ella i al seu partit no ho torni a repetir. Demana més respecte i li reco-mana que tingui més cura en la seva gestió. Reprova les declaracions del Sr. Soler i pensa que el regidor hauria de fer el mateix.

El Sr. Alcober demana a la regidora que escolti. In-sisteix que en una entrevista privada de tres hores, el Sr. Soler va explicar que en la participació que es produeix quotidianament al Districte hi ha punts posi-tius i negaposi-tius i s’arriba a un seguit de conclusions: diu això i moltes altres coses, majoritàriament, les persones que estan en el moviment associatiu del Districte tenen una història i fan una feina fabulosa, però això no vol dir que no hi hagi dèficits, també de la mateixa administració que a l’entrevista s’assenya-len. El que no es pot és treure de context les declara-cions i torna a dir a la regidora que parli amb el con-seller del seu Grup al Districte perquè li expliqui què ha passat.

11. Que s’informi de quants estrangers han estat traslladats a Barcelona, des d’altres punts d’Espanya, al llarg de l’any 2004, 2005 i el que portem d’exercici 2006.

La Sr. Esteller formula el prec.

(15)

l’Ajuntament; des del novembre de 2005 que es van iniciar aquests trasllats, no solament a Barcelona, sinó, equilibradament, a les diferents ciutats d’Espa-nya; fins al 31 de gener de 2006 han arribat 280 per-sones. En principi aquest és un treball que fan les ONG d’acord amb el govern de la Generalitat i amb el govern central entenent que, quan cal una coordina-ció amb els serveis especialitzats de l’Ajuntament, es treballa conjuntament.

La Sra. Esteller pregunta si hi ha dades anteriors al novembre de 2005.

La Sra. Figuerola diu que des del setembre de 2004 fins al novembre de 2005, en les diferents reuni-ons que hi va haver amb el govern central, es van discutir la fórmula i els compromisos dels trasllats, però no se’n va dur cap a terme.

La Sra. Esteller pregunta quins són els criteris amb què se sustenta l’arribada de persones immigrants a la Ciutat.

La Sra. Figuerola respon que se sustenten en el sentit comú, que aquestes persones no caben a Fuerteventura ni a Ceuta.

El Sr. Mascarell clou dient que ja se li ha donat la resposta. Reitera que els criteris són els de distribu-ció entre les diferents ciutats del país, situadistribu-ció que re-corda que no es donava quan governava el PP, que arribaven a la ciutat de Barcelona grups nombrosos d’immigrants sense ni tan sols avisar a la Ciutat.

b) Preguntes

12. Com es pensa donar compliment a l’article 32 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística i, per tant, informar a tots els sol·licitants de llicències d’activitats per als establiments oberts al públic dels requisits lingüístics en la senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix?

El Sr. Ciurana formula la pregunta, que deriva d’una proposició presentada i aprovada en aquesta Comissió l’octubre de 2005 perquè s’informi als peti-cionaris de llicències d’establiments comercials oberts al públic de la necessitat de complir els requi-sits de la Llei 1/1998 de política lingüística en el sentit que els cartells d’informació, de caràcter general fix,

han de ser, com a mínim, en català, ja que es va constatar que cap dependència municipal informava d’aquest precepte legal i en cap moment es denega-va una llicència pel fet de no complir aquest requisit. La Comissió va acordar que en tres mesos es pre-sentaria una proposta de com informar i atès que, passats quatre mesos, no ha estat presentada, torna a demanar com es pensa donar compliment a aquest precepte legal.

El Sr. Mascarell respon que s’ha treballat amb els diferents serveis per millorar el conjunt d’aplicacions, però que la solució encara no s’ha materialitzat per-què té unes connotacions informàtiques, principal-ment pel que fa als serveis d’informació de les OAC i el sistema s’haurà de modificar. Diu que gairebé sem-pre, quan es demana la llicència d’activitat, els petici-onaris no saben concretar quin serà el contingut dels rètols informatius i normalment la llicència de rètol es tramita amb posterioritat i, per tant, si es vol que la mesura sigui efectiva caldrà combinar el que es fa en aquests dos moments. Sembla convenient, també, in-corporar informació complementària de la feina que fa el Centre de Normalització Lingüística, que l’any passat va assessorar a més de 200 establiments del món de la restauració sobre aquestes qüestions i la feina que fa l’Institut municipal del Paisatge Urbà, que arriba a finançar fins al 40% del cost per canviar la retolació al català. Pensa que d’aquí a poques setma-nes, s’estarà en condicions que tot això hagi quedat perfectament integrat i, tal com ja va dir en el seu moment, quan estigui materialitzat, es posarà en co-neixement del regidor.

El Sr. Ciurana es congratula dels canvis i demana que es facin, com més aviat millor; està d’acord que la informació es doni en els dos espais de temps a què ha fet referència el regidor i insisteix que aquest assumpte és important perquè la normalització lin-güística i la retolació en català a la Ciutat vagin enda-vant. Demana que la informació i les instruccions si-guin clares i precises.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-dència aixeca la sessió a dotze hores i quinze minuts.

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement

Acta de la sessió celebrada el dia 14 de febrer de 2006 i aprovada el dia 14 de març de 2006

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2006, s’hi reuneix la Co-missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Montserrat Ballarin i

Espuña, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Jaume Oliveras i Maristany, Ignasi Fina i Sanglas, Jo-ana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, So-nia Recasens i Alsina, i M. Caridad Mejías i Sánchez, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva absència l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas, i la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez.

(16)

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova, realitzant la modificació següent:

A petició de la Sra. Ortega se substitueix, en el pa-ràgraf 5è del punt 1, la frase: “tal vegada només ho estarà l’informe de la telefonia mòbil de tercera gene-ració, dintre del recinte firal” per la frase: “El que si estarà acabat abans del Congrés 3GSM és la conne-xió de telefonia mòbil de tercera generació dintre del recinte firal, però la connexió a la resta de la ciutat encara no estarà acabada”.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Canal coneixement.

El Sr. Oliveras procedeix a exposar l’informe, co-mençant pels objectius que es van marcar en el Pla d’Actuació Municipal 2004-2007: que la web del co-neixement esdevingués el portal de coco-neixement tec-nològic i científic de la ciutat de Barcelona, un punt on es reflectissin les actuacions que tenen lloc a la ciutat en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la co-municació, un espai obert a la participació de les en-titats i la societat civil en l’àmbit de les noves tecnolo-gies, i ressaltar els projectes destinats a l’ús social de les tecnologies de la informació i la comunicació. Això s’ha iniciat amb una xarxa de col·laboradors: les uni-versitats, el Departament d’Uniuni-versitats, Recerca i Societat de la Informació, entitats, etc.

A continuació, informa que la web del Coneixement s’ha posat en marxa a finals de l’any 2005, i es com-posa de cinc seccions: agenda, notícies, monogrà-fics, documentació i enllaços; fa una breu descripció de cadascun d’aquests apartats, i cita diversos exem-ples del que es pot trobar actualment a la web. Conti-nua dient que la feina feta fins al moment correspon a la primera fase del projecte del Canal del coneixe-ment, que l’objectiu per al 2006 és anar incrementant el potencial d’aquesta web, i anar-la consolidant com un portal de referència de la societat del coneixe-ment, les noves tecnologies i l’àmbit científic de la ciutat de Barcelona.

La Sra. Ortega es mostra decebuda perquè espe-rava que Canal del Coneixement no fos una web més de l’Ajuntament, sinó que fos més ambiciosa, un refe-rent del coneixement, la innovació i les noves tecno-logies a la ciutat. A continuació, pregunta al Sr. Oliveras a què es deu el retard en la posada en mar-xa del projecte, que en principi havia de ser a finals d’any. També es mostra sorpresa pel contingut pobre d’alguns apartats, com el de monogràfics o el de do-cumentació, i considera que els objectius previstos no s’estan complint actualment. Continua dient que, si bé és cert que és un primer pas i s’ha de consolidar, cal fer un esforç molt més important per tal que esde-vingui un referent i un veritable canal del coneixe-ment. Seguidament, remarca alguns aspectes nega-tius de la web, com ara que li ha costat de trobar des de fora de l’Ajuntament, i que no queda clar fins a quin punt són la mateixa cosa la web de la Regidoria de Ciutat del Coneixement i la web del Canal del Co-neixement. Finalment, pregunta quin cost ha tingut

aquesta web, quan estarà en ple funcionament, quin és el calendari que hi ha sobre la taula per a la seva consolidació, i a qui se li havia adjudicat.

La Sra. Mejías considera que aquesta presentació arriba amb un cert retard, que els objectius han de-fraudat les expectatives que s’havien creat des d’un bon principi, que els objectius són poc ambiciosos i estan poc desenvolupats, i voldrien que, en un futur, aquest projecte fos més consistent.

El Sr. Oliveras considera que no tindria sentit que s’hagués estat treballant durant més temps en el pro-jecte sense posar-lo en marxa esperant que aquesta web del Coneixement tingués una potencialitat més gran, i creu que és molt millor i més lògic fer-ho amb la metodologia que han utilitzat: partir d’una base i una estructura inicial que s’anirà ampliant i poten-ciant, ja que d’aquesta manera es pot garantir millor que aquesta web avanci i creixi. També creu que no s’està fent amb retard, perquè s’ha iniciat durant la tardor del 2005, tal com preveu el PAM, i considera que, si bé és cert que hi ha apartats de la web que cal potenciar més durant l’any 2006, altres apartats ja es-tan agafant força embranzida. Finalment, informa que el pressupost destinat ha estat d’uns 30.000 euros, en col·laboració amb BTV.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions

2. Crear un Pla Director de Promoció Econòmica de la ciutat que marqui les directrius i els objectius bàsics a assolir per cadascun dels organismes i de-partaments municipals que tenen encomanada la fun-ció de promoure l’economia de la ciutat i de vetllar per assolir uns nivells competitius d’ocupació i de tre-ball.

La Sra. Ortega considera que aquesta Comissió hauria de ser el marc de discussió dels aspectes rela-tius a la promoció i al desenvolupament econòmic de la ciutat, però en realitat no és així, i això impedeix que es puguin plantejar polítiques globals i cohesionades que englobin totes les àrees de l’Ajuntament implica-des. És en aquest marc que formula la proposició.

La Sra. Mejías anuncia el vot favorable del seu Grup a aquesta proposició.