núm. 17 gener 2006
Cinc anys de la
Unitat de Protecció
La Sala Conjunta de
Comandament, a ple rendiment
Sector de Seguretat i Mobilitat
15a entrega de postals
col·leccionables
Entrevista a José López, cap
superior de Policia de Catalunya
B a rc elona
2
La imatge
3
B
a rc elona
Índex
Editorial
- Policia integral i col·laborativa
De portada
- Any nou, material nou
A fons
- La Unitat Muntada s’exhibeix a Viena
Notícies GuB
- La UT-9 treu a relluir la seva creativitat - Premi europeu al projecte de l’IRIS
- Campanya “comerç segur” a Horta-Guinardó
Bravo Charlie November
- Cop nadalenc a les xarxes de pirateria
Formació
- Treballant per a una formació unificada
Som notícia
Seguretat viària
- La GU ofereix l’eina informàtica d’accidents
Parlem de
- Cinc anys de la Unitat de Protecció
L’expert opina
- Entrevista al cap Superior de Policia de Catalunya
Recorda
- Com evitar els riscs de contacte amb fluids
Marc Legal
- La nova llei del tabac
Taula rodona
- GU i Mossos, dos mesos de col·laboració
Un apunt d’història
- La història del “gravat” a la postguerra
El reportatge
- Com funciona la nova sala de comandament
La nostra gent
- Àngel Giménez Salas: “L’objectiu és ajudar a les persones” - Martín Cela, medalla d’Honor de Barcelona
Activitats esportives i socials - Visitar el sud del Marroc en moto
El tauler
Els nostres convidats
Desconnecta 5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Carles Reyner, Miquel Fernàndez, Juani Gómez, Mònica Navas, Susana Suárez
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Mònica Navas ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra
Redacció i fotografia: Susana Suárez, Pedro Rolán
Col·laboradors en aquest número:
Joaquim Arandes, Frederic Balanzó, Joan Carles de Blas, Teresa Coedo, Alfred Gràcia, José Antonio López, Juan I. Paso, Joan Rabaixet, Francisco Ruiz i Àlex Vidal.
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
8 13 22 25 12 28 16 18 21 20 4 30 35 11 14 26 9 32 34
B a rc elona
4
Editorial
A
quest 2005 ha estat un any de
canvis per a la Guàrdia Urbana.
Començant pels fets del Carmel,
que van treure a la llum la
capacitat de treball, preparació i
esperit de servei de la Guàrdia
Urbana cap a la ciutat, i finalitzant per l’arribada
dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, on
l’experiència i el coneixement d’un dels cossos de
policia municipal més antics de Catalunya ha
estat decisiu per encertar en el desplegament de la
policia autonòmica, hem sortit amb el cap alt.
Afrontem reptes constants i diaris amb la
millor disposició. Afrontem ara amb ganes aquest
primer tram d’un 2006 que comença amb la
posada en funcionament de la nova ordenança de
civisme. Una ordenança que, juntament amb el fet
del desplegament de Mossos d’Esquadra, porta a
la Guàrdia Urbana a assumir noves competències.
Reforcem el nostre paper de policia de
proximitat, treballant coordinadament amb els
Mossos d’Esquadra. Seguirem treballant per a la
millora de la mobilitat i de la seguretat viària,
però també ho farem per a la millora del civisme i
la convivència.
L’any també comença amb la
renovació del material de servei i
la incorporació de noves peces
de l’uniformitat, modernes i de
qualitat.
Renovem part de la flota de
vehicles i alguns materials de
servei per millorar la nostra seguretat i la nostra
eficàcia. Serem testimonis a la ciutat d’un
esdeveniment històric: la consolidació del nou
sistema de seguretat global, del qual, en som una
part important.
Només resta felicitar-nos per la bona feina
feta i encoratjar tota la plantilla a seguir
treballant plegats, mantenint el nivell i el nom de
la Guàrdia Urbana en el lloc ben alt que li
correspon. Enhorabona!
Policia integral
i col·laborativa
B a rc elona
5 5
Any nou, material
nou
L
a renovació de part de la flota de vehicles s’està fent efectiva du-rant aquestes primeres setmanes de 2006, amb la in-corporació de 56 cotxespa-trulla, 6 cotxes sense distintius de la marca Citroën i model Xsara Picasso i 2 tot-terreny de la marca Nissan i model Pathfinder. Tanmateix, l’arribada dels nous elements d’uniforme es farà progressiva-ment durant els pròxims mesos i en un termini de fins a tres anys.
La primera fase de renovació dels vehicles del Cos, ja encetada, continuarà amb una segona eta-pa al mes de març, on està previst el lliurament de 18 furgonetes. D’aquestes, 12 seran mixtes, 4 d’ac-cidents i 2 de senyals. També hi ha previst el lliura-ment de 20 scooters i 16 motos de gran cilindrada, durant aquest 2006 que tot just comença.
En l’elecció dels nous vehicles s’han tingut en compte de manera prioritària la seguretat (frens i airbags) i el sistema de control de tracció ESP; la comfortabilitat (amplitud interior i ergonomia) i el consum (seguint les directius de la CEE (93/116)).
Concretament, el consum urbà, el consum extra-urbà i el consum mixt del vehicle han estat tres as-pectes molt importants a l’hora de fer-ne una valo-ració positiva dels models disponibles. També s’ha considerat com un avantatge el sistema de mante-niment, que s’ha acordat amb el concessionari en un sistema rotatori de revisió de vehicles “in situ”, és a dir, el control i el seguiment de la flota.
Quant a comfortabilitat, els nous cotxes patru-lla incorporen, per exemple, en el maleter, un contenidor de material realitzat en PVC, per poder distribuir ordena-dament l’equipament del vehicle. El contenidor dispo-sa, a més, d’una llum pròpia instal·lada per facilitar la vi-sibilitat en l’accés al material i la seva manipulació. Al ma-leter, s’ha substituït la safata rígida del vehicle per una sa-fata plegable, per tal de fer més operativa la part del contenidor.
Els nous Xsara incorporen també a les portes davanteres del vehicle dos suports individuals per a la defensa de fusta reglamentària i, ubicats a ban-da i banban-da del quadre de comanban-dament del vehi-cle, dos suports per a les gorres dels agents. Al cos-tat, s’han col·locat uns leds, que milloren la senya-lització per a la resta de conductors en la part da-vantera del vehicle.
Renovem part de la flota de vehicles en l’exercici 2006 i incorporem durant l’any els
nous materials d’equipament i vestuari. Durant aquest mes, s’han d’incorporar 64
vehicles a l’actual flota per substituir els vehicles ja amortitzats i, progressivament,
arribaran les noves pistoles, abrics, cinturons i càmeres digitals.
De portada
Seguretat, comfortabilitat
i consum han estat els
tres elements clau en
l’adquisició dels vehicles
B a rc elona
6 6
De portada
Contenidor de material Ubicat en el maleter del cotxe. Realitzat en material de PVC. Il·luminació específica per facilitar l’accés al material i la seva mani-pulació.
Llanterna
Personalitzada amb color i escut corporatiu. Fabricada en leds. Il·lu-mina en dos colors: vermell i groc. Ubicada al costat de l’extintor i fo-ra del contenidor a la part dreta.
Suports de defensa Fixats a cadascuna de les portes davan-teres del vehicle dos suports individuals per a la defensa de fusta reglamentària (progressivament, defensa de fibra).
Safata
S’ha substituït la safata rígida del vehicle per una plegable.
Cons
Es substitueixen per tetràpodes. Senyalització més ràpida i més se-gura per a l’agent (pot mantenir posició d’alerta vertical).
Suports de gorra Per a les gorres dels agents, ubicats a ambdues bandes del quadre de comanda-ment del vehicle.
Pistola Walter P’99
Pistola semiautomàtica de 15 car-tutxos, amb sistema anti-estrés i un pes de 650 gr.
Calibre 9 mm pb, alça regulable, sistema disparador: simple i de doble acció, extracció carregador ambidextra (dreta i esquerra)
Funda pistola
Rígida, compta amb cinta de polí-mer abatible amb accionador de seguretat, fiador addicional que li proporciona nivell de seguretat III, i sistema d’inclina-ció per dirigir l’impacte en cas de dispar acci-dental cap a terra.
Funda segon ca-rregador El model nou de pistola incorpora un segon carrega-dor. La funda es facilitarà a qui la vulgui.
Polo d’alta vi-sibilitat Peça d’estiu d’uniformitat per a ciclistes, servei de plat-ges i Unitat de Circulació.
Alta visibilitat i seguretat. No requereix la utilització de l’armilla reflectant i és fabri-cat en material tècnic de gran transpirabi-litat.
Distanciòmetres làser
10 equips per a la Unitat d’Acci-dents. Medició més precisa que les actuals rodes
de mesurar. L’equip ocupa un espai més reduït fàcilment portable en escúter.
Càmares digitals
Substitució de les dues càmeres manuals dels radars per unes digi-tals. Informatització del procés d’infracció.
Pel que fa a la seguretat passiva, en els nous cotxes s’ha incorporat una eina que permetrà el trencament de vidres i el tall dels cinturons de se-guretat en cas de necessitat. Així mateix, els cons tradicionals s’han substituït per tetràpodes, que fa-ciliten una senyalització ràpida i permeten a l’a-gent estar en posició d’alerta vertical durant el ser-vei operatiu.
També a l’interior del vehicle s’ha tingut en compte la comoditat dels materials. Per aquest motiu, els seients a la part posterior de tots els nous vehicles patrulla s’han confeccionat amb fun-des de folre transpirable. Aquesta innovació en el material permet una neteja més ràpida i fàcil. Amb el mateix objectiu, el sòl i les portes de darrera es-tan recoberts amb paviment i material ABS de plàstic.
Pel que fa a les llanternes, se n’ha produït una sèrie de leds, personalitzada segons el color i l’es-cut corporatiu. En els nous vehicles es trobaran ubicades al costat de l’extintor i a la part dreta ex-terior del contenidor.
A l’exterior del vehicle s’han millorat aspectes com el sistema de pont de senyalització, que fun-ciona en aquestes noves patrulles amb leds de baix consum, i s’ha equipat amb tota la senyalització reglamentària. Els vehicles estaran equipats amb GPS i emissora amb tecnologia de nova implemen-tació Tetra (truncking digital). A més, a 20 dels 64 vehicles se’ls ha dotat d’una segona bateria de su-port per a l’alimentació de l’etilòmetre, i en alguns, també amb una preinstal·lació d’etilòmetre amb safata i suport.
En general, les novetats en les característiques dels vehicles adquirits busquen millorar la comodi-tat i l’ergonomia de la tasca diària dels agents. En matèria de vestuari i equipaments individuals, les novetats han estat envers d’una major operativitat i polivalència en les peces i un alleugeriment del pes en conjunt.
7 7
transpirabilitat, que substitueix a la camisa i que no requereix utilització de l’armilla reflectant.
També es dota a la Unitat d’Accidents de 10 dis-tanciòmetres làser per a una medició més precisa. A la Unitat de Circulació, se substitueixen les dues càmeres fotogràfiques manuals de radars per dues de model digital, per tal de contribuir a la mil-lora de la informatització del procés d’infracció.
S’incorpora a l’estoig de les medalles, una mi-niatura, un pin i un passador a fi de poder-los uti-litzar en els diferents actes civils o institucionals.
Durant l’any 2006, es completarà el lliurament de la pistola Walter P’99, la seva funda i el segon carregador a tothom. Es tracta d’una pistola se-miautomàtica amb simple i doble acció, de 15 car-tutxos i més lleugera que l’arma actual.
Es dotarà a tota la plantilla d’un cinturó doble amb sivella de tancament de tres punts d’ancorat-ge i amb passadors de “velcro” per separar i sub-jectar cada part de l’equip, de manera que quan s’extreu el cinturó exterior, cada peça queda col·lo-cada en el seu lloc habitual.
L’equip d’abric i pluja d’alta visibilitat es reno-varà a partir d’aquest 2006 per a tota la plantilla en quatre anys. L’antic anorac impermeable se substitueix per dues peces desmuntables: la jaque-ta jaque-tallavent i l’impermeable. El nou equipament de pluja consisteix en: impermeable, cobre-gorra, co-bre-pantaló i bossa per dur-ho tot. La peça d’abric és la jaqueta tallavent, que disposa d’un folre in-trerior desmuntable i que, en cas de molt fred, es complementa amb l’impermeable.
Leds interns
Al costat dels suports de gorres s’-han col·locat uns leds per a una millor senyalització davantera a la resta de conductors.
Eina que permetrà el trencament de vidres i el tall dels cinturons de seguretat en cas de necessitat.
Nou sistema de pont de senyalit-zació, amb leds de baix consum i senyalització reglamentària. Equip d’abric i pluja d’alta visibilitat
Substitució progressiva de l’anorac impermeable vigent per a tota la plantilla en 4 anys.
Es composa d’impermeable, jaqueta talla-vent, cobre-pantaló, cobre-gorra i bossa.
Cobre-gorra
Material amb membrana impermeable i transpirable de baix pes. Peça-faldó des-muntable.Incorpora el damer reflectant.
Cobre-pantaló
Material amb membrana im-permeable i transpirable de baix pes
Disposa d’obertures laterals amb cremalleres fins quasi la cintura que faciliten la super-posició al pantaló d’uniforme. Bossa
Nova peça per transportar, en el mínim es-pai, l’equip de pluja.
Cinturó doble
Permet extracció del cinturó ràpi-da amb tot l’equip amb els “vel-cro” del cinturó interior i l’exterior. Material de cordura hidrofugada i resistent a la tracció de 100 Kg.
Medalles i pins S’afegeix a la meda-lla el lliurament de la miniatura, el pin i el passador, a efec-tes de poder-les uti-litzar en els dife-rents actes civils o institucionals. Impermeable
Superposat a la jaqueta tallavent. Material amb membrana impermeable i transpirable de baix pes. Utilitzable en els dies de pluja de tot l’any. Complement de la jaqueta en dies de molt fred.
Jaqueta tallavent
B a rc elona
8
A fons
El passat mes de novembre, la Unitat Muntada va ser convidada a participar en la
Festa del Cavall de Viena, una cita ineludible per als amants dels equins i de les
cabrioles hípiques. L’organització de l’esdeveniment publica en la seva pàgina web
comentaris molt positius del grup de la Guàrdia Urbana.
El carrusel és una de les figures que més agraden al públic de les exhibicions de la Unitat Muntada
L
a Muntada acudia per segona vegada en la seva història al certamen hípic de la capital austríaca, amb 17 cavalls i 17 genets per a una exhibició fora de competició.La Festa del Cavall de Viena (Fest der Pferde Wien) es va celebrar al 2005 dels dies 3 al 7 de no-vembre, i va aplegar participants d’Alemanya, Bèlgi-ca, Brasil, Bulgària, DinamarBèlgi-ca, Eslovàquia, Estats Units, França, Gran Bretanya, Holanda, Irlanda, Isra-el, Itàlia, Líban, Liechtenstein, Malàisia, Noruega, Polònia, Rússia, Suècia, Suïssa i Ucraïna, a més dels genets del país amfitrió, Àustria, i l’equip de Barce-lona. Es tracta d’una prova de salt i doma de cavall amb molt de renom entre els aficionats i professio-nals internacioprofessio-nals, on la Guàrdia Urbana ja havia participat al 1996, també en qualitat de convidada.
L’organització d’aquesta competició elogia en la seva pàgina web oficial la tècnica i la sincronització dels moviments dels cavalls i genets de la Unitat Muntada, a qui qualifiquen com “els número 1 de la
llista de desitjats”. D’aquest equip, en destaquen, a
més, “l’alta elegància i precisió” en l’execució del seu carrusel. De fet aquest número és un dels més reputats entre el món hípic i els més reconeguts de la bateria de compassos de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana.
La Unitat Muntada va compartir els entreactes del programa de la festa amb altres delegacions de François Pignon, Hellmayr & Irish Fire, Theres Militä-rakademie; Bachinger Quadrille, Dressur Pas de Deux, Gespann Quadrille, Frisby Weitwurf, i Voltigier EM-Kür.
Per a més informació podeu visitar la pàgina web www.festderpferde-wien.at,
L’organització elogia la
tècnica i la precisió dels
cavalls i genets de la
Muntada a la seva web
La Unitat Muntada
9
E
l 24 de novembre, el ministre britànic d'Ad-ministracions Públiques, Jim Murphy, i la comissària europea en l'àmbit de l'Adminis-tració Electrònica, Viviane Reding, lliuraven els premis als vuit projectes seleccionats per la Comissió Europea. Entre ells, l'IRIS barceloní va obtenir finalment una menció d'honor en la cate-goria “Millora dels serveis als ciutadans”, que va guanyar el cadastre on-line del govern holandès.Segons el gerent de Sistemes d’Informació, José
Ramon Rodríguez, l’IRIS ha produït un impacte
positiu en la participació dels ciutadans en la millo-ra dels serveis municipals en un 42% –el 74% de les incidències s'han resolt en menys de 48 hores–. "El
tret diferencial per a l'èxit del programa és el telèfon del civisme, que rep el 75% de les peti-cions dels ciutadans", assegura Rodríguez.
A la reunió de Manchester, es va anunciar la posada en marxa enguany d'un nou pla europeu
d'acció sobre Administració electrònica, que forma part de les accions estratègiques previstes fins a 2010. El pla centra la seva atenció en quatre punts: no excloure cap ciutadà del procés d'innovació i implantació de les tecnologies de la informació (TIC); que el seu ús serveixi per millorar els serveis públics, l'eficiència de l'Administració, per reduir costos i perquè els governs guanyin transparència; que s’identifiquin i es desenvolupin serveis que donin més beneficis, llocs de treball, béns i capitals; i, per últim, que es promogui l'accés a serveis públics on-line de forma senzilla i segura.
Premi
europeu al
projecte de l’IRIS
B
a rc elona
Notícies GuB
El projecte municipal de gestió d'incidències, queixes i suggeriments als ciutadans
va obtenir un guardó de la Comissió Europea en la reunió ministerial sobre
Admi-nistració electrònica celebrada a Manchester. L’IRIS va ser premiat amb una menció
d’honor en la categoria de “Millora dels serveis als ciutadans”.
Es va anunciar la posada
en marxa enguany d’un
pla d’acció europeu sobre
Administració electrònica
Campanya “comerç segur” entre
els comerciants d’Horta-Guinardó
D
es del dia 20 de desembre, l'equip unifor-mat de Policia Comunitària del districte d’Horta-Guinardó visita els establiments comercials situats als eixos més concorre-guts del districte. L'objectiu és proporcionar infor-mació sobre la campanya “comerç segur”, assesso-rant i aconsellant els comerciants en les accions preventives que poden dissuadir els lladres d’atacar els seus comerços, i les actituds i comportaments que poden contribuir a una millor actuació de la Guàrdia Urbana en aquests casos.Per reforçar aquesta tasca, els agents reparteixen un fulletó informatiu i recullen informació d'in-cidències o suggeriments dels comerciants. Al fulle-tó, s’explica que no és possible evitar els delictes al 100%, però que existeixen un seguit de conductes que poden prevenir-los, assumint una corresponsa-bilitat entre els cossos policials i els ciutadans.
B a rc elona
10
J
ordi Guardiola, Joan Herrera, Isabel Hernández i Ángeles Uviedo són
quatre dels companys que van exposar al mes de desembre les seves obres a la seu de la UT-9. La idea va sorgir de l’inten-dent de la unitat, que ja havia realitzat amb molt d’èxit aquesta iniciativa a la
UT de Les Corts.
Al 2005, la UT-9 va veure l’oportunitat de preparar una altra exposició de pintura i manualitats dels seus agents i comandaments. Al principi es va pensar com una participació a les festes patronals de Sant Andreu, però les agendes van acabar col·locant-la just després, del 2 al 5 de desembre.
A la mostra d’obres dels companys de la unitat de Sant Andreu es van exposar pintures, elements de col·leccionisme, maque-tes, fotografies, poesies,
auques, obres d’orfe-breria i bijuteria i modelisme. Guardiola, Herrera, Hernández i Uviedo són quatre dels 22 autors que van exhi-bir les seves peces a la seu de la unitat, entre olis, aquarel·les, acrílics, pintura en llapis, carbó
i esmalt; filatèl·lia, numimàstica, plaques de cava, gorres policials, joguines antigues, teixits, etc.
Entre el grup d’autors, cadascú aporta una expe-riència molt diferent. Per exemple, Guardiola es va
La UT-9 treu a relluir
la seva
creativitat
formar a l’Escola d’Arts Apli-cades i Oficis Artístics, i va deixar la seva feina de deco-rador de mobles artesà per ingressar a la Guàrdia Urbana. Amb el temps sembla haver-se decantat per la pintura d’aquarel·les, tot i que també s’atreveix amb la poesia. Herrera conserva encara el seu coneixement com a fotògraf professional, un ofici que va exercir durant molts anys. El seu àmbit és la fotografia artística, i ja té en el seu fill un deixeble a conside-rar. Isabel Hernández i Ángeles Uvie-do exposen les seves pintures. Hernández fa 15 anys que pinta i ha vist ara l’ocasió per donar a conèixer els seus olis, acrílics i pastels als companys, molts dels quals ni ho sospitaven. Uviedo fa dos anys que s’endinsa en el món de la pintura, i ha triat el surre-alisme com a model per als olis, acrílics i dibuixos en carbonet.
Els quatre coincideixen a valorar molt positiva-ment l’experiència, agraeixen l’ajut de la regidoria i comenten com els agradaria tornar a repetir.
Notícies GuB
La mostra va ser un homenatge al company difunt José A. Villarejo
Els agents i comandaments de la UT de Sant Andreu van organitzar una exposició
sobre pintures i manualitats a la seu de la unitat durant el mes de desembre. A la
mostra es van poder apreciar algunes de les obres dels companys en les arts de la
pintura, fotografia, poesia, col·leccionisme, maquetisme i orfebreria.
B a rc elona
1 1 11
Les empreses afectades
xifren el valor del material
copiat il·legalment en
1.100.000 euros
L
“Operació Seco” va culminar el 30 de desembre amb quatre detinguts i la incautació de material divers en un cop conjunt a la delinqüència orga-nitzada dedicada als de-lictes contra la propietat intel·lectual.Feia dos mesos que UPAS i el Grup de Delic-tes Tecnològics treballa-ven per identificar i lo-calitzar els membres d’u-na organització de
delin-qüents dedicada a la còpia, elaboració i venda de CDs i DVDs il·legals, que actuava preferentment a la zona del Raval. Els pressumptes delinqüents capta-ven persones entre els immigrants en situació irre-gular i amb necessitat econòmica, per vendre al ca-rrer els CDs i DVDs copiats il·legalment.
Les investigacions van conduir els agents fins a la seu central de l’organització, un pis del carrer Blasco de Garay. Allà es van realitzar quatre deten-cions a persones d’origen pakistaní i es va interve-nir material informàtic i còpies il·legals, per un va-lor que les empreses afectades pel delicte contra la propietat intel·lectual han xifrat en prop de 600.000 euros.
Es tracta de vuit regravadores de CD, dinou re-gravadores duals, un reproductor de DVD, un equip de música, 5.500 DVDs, 7.500 CDs i milers de fun-des de plàstic amb caràtules fotocopiafun-des, docu-mentació variada i material divers preparat per a la venda ambulant.
Els detinguts van passar a disposició policial, i es va comprovar que un d’ells ja comptava amb set antece-dents policials pels matei-xos motius de la detenció.
Carrer Robadors
El mateix cas es va do-nar, deu dies abans, en un pis del carrer Robadors, on es va intervenir material de còpia il·legal per un valor aproximat de 500.000 eu-ros. La vigilància del domicili sospitós va finalitzar amb la detenció del seu propietari, quan portava una motxilla amb 125 CDs i 152 DVDs piratejats.
A l’interior del pis es va trobar una torre amb nou regravadores duals i un lector, un reproductor de DVD, 7.000 CDs, 3.500 fundes de plàstic, milers de caràtules de CD i DVD –legalment cada caràtu-la equival a una còpia-, 400 euros i documentació i material preparat per a la venda ambulant. La FAP va fixar el valor de tot aquest material en torn als 500.000 euros, xifra que sumada amb el resul-tat de l’Operació Seco representa la incautació de prop d’1.100.000 d’euros en material piratejat.
Cop nadalenc a les
xarxes de
pirateria
Bravo Charlie November
Imatge de l’Operació Seco, al carrer Blasco de Garay
B a rc elona
12
L
es línies de treball en matèria de formació fixades al conveni entre l’Ajuntament i el departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya estableixen l’homologació i reco-neixement per part de l’Escola de Policia de Cata-lunya (EPC) dels cursos de formació bàsica i perma-nent impartits per l’extinta Escola de la Guàrdia Urbana i per l’actual Servei de Formació del Cos.L’acord subscrit per les dues administracions amb el conveni de col·laboració Mossos-Guàrdia Urbana, actualitza el conveni de 21 de novembre de 1988. Aquest document previ ja establia la incorpo-ració de les noves promocions de GU a la formació bàsica de l’EPC i la col·laboració de la GU als cursos que allí s’imparteixen. Deixava sense resoldre, però, l’homologació de les formacions impartides des de la Guàrdia Urbana amb anterioritat a aquesta data. Amb l’actual conveni, s’ha assolit l’homologació de la formació de la GU per tal que tingui validesa en els processos de promoció interna o de mobilitat interadministrativa. De la mateixa manera, el conveni estableix el treball conjunt en la formació d’agents i comandaments de la GU, i la col·labora-ció de l’Ajuntament també mitjançant l’aportacol·labora-ció
Treballant per a una
formació
unificada
de recursos pedagògics i docents, establint l’EPC com a principal eix vertebrador de la formació policial a Catalunya i reconeixent el pes de la policia de Barcelona, com a un dels cossos més antics i de més importància històrica i social. A propòsit del desplegament, l’acord estableix les línies per a una formació específica d’agents i comandaments de Mossos d’Esquadra a càrrec de la GU. L’objectiu és aportar un ampli coneixement de la realitat física, institucional i social i de les singu-laritats culturals de la ciutat, així com de l’especial demanda ciutadana en matèria de policia adminis-trativa i de civisme. També en aquesta línia s’ha previst la formació per part de l’EPC a la GU en matèria de competències, funcions i organització dels Mossos d’Esquadra.
En general, l’acord compromet a Ajuntament i Generalitat a col·laborar en la funció formativa i, en definitiva, a treballar plegats per construir un currí-culum professional formatiu dels i les policies de Catalunya i Barcelona amb qualitat i perfectament ajustat a les necessitats de la societat actual.
Formació
Les sessions formatives de trànsit de la GU a Mossos són un exem-ple de la col·laboració
El conveni de col·laboració signat per l’Ajuntament i el departament d’Interior de la
Generalitat de Catalunya estableix la cooperació per al desenvolupament de
programes formatius i amb la intenció d’equiparar la formació en la Guàrdia
Urba-na i els Mossos d’Esquadra.
Ambdues administracions
s’han compromès a
B a rc elona
13
Som notícia
L’agent de la Unitat d’Accidents,
Fer-ran Casas, (a l’esquerra de la imatge)
va ser entrevistat per Toni Marín, de Ràdio
Nacional d’Espanya, el passat 15 de
desem-bre, en el seu programa matinal.
L’agent Josep Serra Feliu va mostrar
als periodistes de l’agència Atlas,
treballant per a Telecinco, el funcionament
de l’aplicatiu informàtic d’accidents a la
furgoneta d’atestats.
El caporal José Martín Moreno va
atendre els periodistes de Barcelona
Televisió durant les pràctiques de circulació
dels alumnes de l’Escola de Policia de
Cata-lunya a la plaça Boticelli d’Horta-Guinardó.
Els agents José Medina i Manuel
Do-mene, de l’UT de l’Eixample, van
participar en la gravació de Barcelona
Tele-visió sobre el patrullatge de la Guàrdia
Urbana durant l’Operació Nadal d’enguany.
Televisió de Catalunya va entrevistar
Carles Reyner a propòsit de la
recla-mació d’un conductor denunciat en trucar
pel mòbil per avisar d’un accident, mentre
conduïa.
B a rc elona
1 1 44
La GU ofereix l’eina
informàtica d’accidents
L
’objectiu de la Jornada Tècnica sobre el pro-grama informàtic d’explotació de dades d’ac-cidents era donar a conèixer a la resta de po-licies i col·lectius interessats en el tractament de dades sobre accidents l’aplicatiu que utilitza la Guàrdia Urbana. Aquest software, creat expressa-ment per l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI), és una aplicació feta a mida per a la Guàrdia Urbana, tenint en compte les necessitats de la tasca especí-fica de la Unitat d’Accidents. Xavier Roca, responsa-ble tècnic a l’IMI, va explicar com es va conceptua-litzar l’eina durant un any, per polir les funcionali-tats del programa informàtic d’explotació de dades d’accidents (PIEDA) abans de la seva implantació.A la jornada, Roca va oferir els serveis de l’IMI en l’assessorament per a la instal·lació d’aquest progra-ma a d’altres municipis i va comentar els requisits tècnics per a la utilització del PIEDA en qualsevol entorn informàtic. Requeriments com, per exemple, que l’aplicatiu estigui relacionat amb altres bases de dades, com la cartogràfica o la guia de carrers. Per aquest motiu, per a la seva implantació en altres municipis, el programa necessitaria un servidor de
bases de dades Oracle, un servidor d’arxius compar-tits, i cartografia alfanumèrica i gràfica; a més de servidor d’aplicacions d’internet amb control d’ac-cés, servidor citrix o metaframe, servidor de comu-nicacions GPRS-UMTS i un mòdul de presentació cartogràfica municipal.
Superada la introducció tècnica sobre el suport informàtic necessari per a l’explotació del sistema,
Catherine Pérez, de l’Agència de la Salut Pública de
Barcelona, va abordar la utilitat del programa en el vessant sanitari dels accidents. En aquest sentit, Pé-rez va parlar de les oportunitats d’aprofitament de les dades que ofereix el programa informàtic actual de la Guàrdia Urbana i va remarcar la importància d’aquesta informació proporcionada per la GU, que representa la principal font per al sistema d’infor-mació sanitària, juntament amb l’enquesta de Salut, el registre de mortalitat, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i DUHAT (Dades d’Urgències Hospi-talàries d’Accidents de Trànsit) –que agrupa les da-des dels set hospitals principals de Catalunya–.
A partir de l’encreuament d’aquestes dades, l’Agència de Salut Pública de Barcelona elabora fit-xes resum, informes monogràfics i avaluacions d’in-tervencions, com per exemple sobre l’impacte de la llei d’obligatorietat d’ús del casc o, més recentment, la implantació de radars.
Mercè Navarro, del Departament d’Estudis i
Se-guretat Viària, també va parlar de la utilitat de les dades obtingudes amb el programa d’accidents de
Amb 6,7 milions de
desplaçaments a l’any, a
Barcelona la mobilitat és
una preocupació prioritària
La Guàrdia Urbana va convocar els interessats d’altres cossos policials i entitats
re-lacionades amb els accidents de trànsit a la Jornada Tècnica sobre el programa
in-formàtic d’explotació de dades d’accidents. La sessió es va celebrar el passat 12 de
desembre al Palau de Congressos del recinte firal de Montjuïc.
Seguretat viària
1 1 55 cara a planificar les actuacions específiques de
se-guretat viària des de l’Ajuntament. Navarro i el cap del Departament d’Operacions de la Direcció de Ser-veis de Mobilitat, Enric Barquets, van recordar que Barcelona registra un total de 6,7 milions de des-plaçaments i que millorar aquesta mobilitat és una de les principals preocupacions municipals. Bar-quets, a més, va recalcar la importància de la tasca de la Guàrdia Urbana en l’elaboració de mapes de zones de risc i la dinàmica de propostes de millora encetades pels EATO.
Una eina eminentment útil
Després de la pausa, el sotsinspector Manuel
Haro, cap de la Unitat d’Accidents, va fer una
de-mostració pràctica de les utilitats del software, i va exposar les premisses bàsiques amb què es va pro-gramar l’aplicació d’accidents. Segons Haro, el PIEDA es va construir amb l’objectiu de ser una eina pròpia dels agents de la seva unitat, dinàmica i interactiva, que “permetés gestionar la informació,
transfor-mant-la en coneixement per a una ràpida detec-ció i soludetec-ció posterior”. En la creadetec-ció de l’aplicatiu
es va perseguir que la patrulla controli el procés fins al final, sense abandonar-lo en cap de les seves fa-ses; que les dades només s’hagin d’introduir una ve-gada i en el menor temps possible; que el mateix programa acomplimenti automàticament l’imprès del Servei Català de Trànsit; que usar l’eina informà-tica no suposi una càrrega de feina addicional per als agents; que permetés la localització de zones de risc de forma gràfica i, sobretot, que permetés ex-plotar la informació introduïda en aquest programa de manera fàcil i entenedora.
La demostració pràctica va servir per conèixer l’aspecte visual i les funcionalitats del programa.
Finalment, el cap de la Guàrdia Urbana, Xavier
Vilaró, va cloure la Jornada Tècnica sobre el
progra-ma informàtic d’explotació de dades d’accidents oferint de manera gratuïta aquest software als cos-sos i col·lectius interessats i recordant les xifres de mortalitat a les carreteres espanyoles, d’actualitat per la proximitat amb el pont de la Puríssima. El ge-rent del Sector de Seguretat i Mobilitat, Joan Albert
Dalmau, va insistir, a més, en l’important paper de
les policies locals en aquest panorama d’accidentali-tat, ja que el 55% dels accidents succeeixen a vies urbanes.
B a rc elona
1 1 66
Cinc anys de la Unitat
de
Protecció
F
ins al 2000, les funcions de vigilància i pro-tecció d’autoritats del consistori barceloní, només s’havien prestat d’una forma integral a la figura de l’alcalde des de 1843. Aquell any, una atmosfera enrarida pel terrorisme i pels atemptats a regidors municipals, i posteriorment l’ex ministre Ernest Lluch, van propiciar la creació de la Unitat de Protecció.A l’octubre del 2000, la brigada de protecció de l’alcalde formada per 16 agents es transforma en la Unitat de Protecció, amb 12 nous agents. La nova unitat va ser comandada per tres caporals i un ser-gent, sota les ordres de l’intendent major Ignacio
Marín. A primers del 2001, 27 agents més i un
ser-gent van engruixir el servei de protecció, que pas-sa a finals d’any a mans del sotsinspector Alfonso
Puche, sota les ordres del superintendent Luis Al-fonso Vidal.
L’augment de plantilla va permetre ampliar el nombre de tinents d’alcalde i regidors objecte de protecció, fins aleshores limitat a les personalitats polítiques del Partit Popular de Catalunya, conside-rades possibles objectius d’amenaça més immedia-ta.
Actualment, la Unitat de Protecció està integra-da a la DS i comanintegra-daintegra-da per l’intendent Jesús
Her-nando. La formen 100 agents que s’encarreguen de
la protecció de personalitats, la vigilància i custò-dia de l’Ajuntament i les instal·lacions policials de la Zona Franca. La unitat s’organitza en dos grups di-ferenciats: el de l’alcaldia i el de la resta de tinents d’alcalde i regidors. Els agents adscrits al primer grup s’encarreguen de la seguretat personal de l’al-calde de Barcelona.
Exerceixen íntegrament la vigilància dinàmica de l’alcalde, són xofers executius de protecció en els seus desplaçaments, i executen la vigilància estàtica, en l’àmbit corporatiu i residencial.
Els agents del grup de tinents d’alcalde i regi-dors són els responsables de seguretat de la resta de personalitats institucionals de l’Ajuntament de Bar-celona. Puntualment, la visita a Barcelona d’alguna autoritat d’un altre municipi, ja sigui nacional o es-tranger, activa un pla coordinat entre els responsa-bles de protecció personal de la personalitat que ens visita i el servei de la Unitat de Protecció.
Protecció integral
L’escorta esdevé un veritable guardià de la per-sona que protegeix. L’autoritat protegida ho és so-ta el temor que, pel càrrec que desenvolupa, se li pressuposa un potencial risc afegit a una vulnera-ció dels drets fonamentals que tot ciutadà gaudeix en societat. És per això que l’escorta actua com a garantia tant de la seva integritat física com de la seva llibertat.
L’acompanyament, defensa i protecció d’autori-tats de l’Ajuntament per impedir que siguin objec-te d’agressions o acobjec-tes delictius és, però, només una part de les tasques encomanades als escortes. Cal tenir en compte que l’autoritat pública no només
Vigilar i protegir persones és la funció més bàsica de totes les policies i va ser una
de les primeres encomanades a la Guàrdia Urbana. Tanmateix, no va ser fins a l’1
d’octubre de 2000, que un grup d’agents va assumir les funcions de vigilància i
protecció d’autoritats del consistori barceloní. Naixia la Unitat de Protecció.
Parlem de
L’escorta actua com a
garantia de la integritat
física i la llibertat de la
personalitat protegida
1 1 77
Pla d’acció
La compareixença pública d’una
personalitat acciona l’elaboració d’un
dispositiu de seguretat que requereix
d’una minuciosa planificació prèvia.
Un equip d’avançada, amb el suport
d’altres brigades del Cos, recull en un
informe, supervisat pel responsable del
dispositiu, la valoració dels possibles riscs
emergents en la jornada de l’acte.
En funció d’aquest informe previ, es
decideixen les línies d’actuació i la
intervenció d’efectius de la unitat.
A partir d’aquí, la seguretat de l’operatiu
resulta de la suma de diversos cercles
concèntrics policials que parteixen de la
personalitat a protegir.
El cercle del radi més curt el cobreix
l’escorta més proper, aquell que és visible
i clarament identificable com a tal i que
l’acompanya en tot moment.
Aquesta càpsula segueix vigilada de prop
pels efectius de requisa, és a dir, aquells
agents que examinen i mantenen en
condicions de seguretat l’escenari per on
s’ha de moure l’autoritat. El tercer cercle
el composen la resta de grups de seguretat
ciutadana i/o de trànsit, que donen suport
a l’acte en el pla de protecció.
pot ser objecte d’a-menaces externes si-nó que també pot patir qualsevol mena d’accident que posi en perill la seva sa-lut.
L’escorta no no-més tindrà cura d’e-vitar que això passi, en la mesura del seu abast, sinó que tam-bé reaccionarà amb prestesa per socór-rer el seu protegit davant d’una crisi mèdica. Tot escorta està preparat per practicar reanimació cardiopulmonar i mantenir la persona, ferida o malalta, es-table fins a l’arribada dels serveis sanitaris.
La constant proximitat de l’escorta al subjecte a protegir, tant en l’àmbit privat com en el públic, obliga també el policia a conduir-se dins d’una èti-ca professional meritòria de la confiança i credibi-litat del seu protegit. L’escorta desenvolupa les ves funcions amb el deure de la discreció i de la se-riositat que hauran de garantir el dret a la intimitat personal i familiar i el secret de comunicacions.
Donar bona imatge
La projecció pública de la seva conducta profes-sional ha de ser excel·lent. Aquest policia acompan-ya permanentment la personalitat i, per tant, esde-vé el representant del Cos fora de Barcelona acom-panyant autoritats en les seves compareixences pú-bliques arreu de l’Estat i de l’estranger. Una reacció errònia o fora de lloc de l’amatent pot afectar se-riosament el renom de l’autoritat i el crèdit de la Guàrdia Urbana com a policia de l’Ajuntament.
De fet, la seguretat de la personalitat passa per la seguretat del mateix escorta. Són policies amb funcions específiques de gran responsabilitat que requereixen un nivell de preparació, tant física com de coneixements, de primer ordre.
L’escorta de la Guàrdia Urbana supera un curs general de 100 hores amb un programa ampli. El curs abasta no solament l’aprenentatge de tècni-ques operatives específitècni-ques de la particular meto-dologia de treball, sinó que també dota aquests po-licies d’eines que els faculten per ser veritables tot terreny en matèria de seguretat personal. Des de la qualificació en primers auxilis d’emergència, a no-cions en extinno-cions d’incendis, fins al mateix entre-nament físic i psicològic, l’escorta rep una comple-ta formació validada per anys de professió al nivell de les més modernes policies europees.
Malgrat l’aparent individualitat amb què trebal-la un escorta, trebal-la feina que desenvolupa és resultat d’una laboriosa actuació en equip que coordina les diverses seccions internes de la unitat (equips d’a-vançades i contravigilàncies) amb altres unitats.
Perfil de l’escorta
L’escorta és un agent
de característiques
físiques i perfil
psicològic lluny de la
imponent i temible
imatge dels
B a rc elona
1 1 88
El cap Superior de Policia de Catalunya, José López Rodríguez, al seu despatx
“Volem un
CNP
molt
especialitzat”
- GUB: Quina ha estat la relació durant aquests
anys de CNP amb la Guàrdia Urbana?
José López (JL): Els dos cossos han col·laborat molt i s’han compenetrat davant problemes en comú. En el seu dia, es va elaborar un protocol amb l’Ajunta-ment, que va marcar les nostres actuacions conjun-tes. I, pràcticament, a través de la Junta de Segure-tat i el Consell de SegureSegure-tat hem esSegure-tat molt units en els dispositius i plans d’actuació. Crec que això ha redundat en benefici de la ciutadania.
- GUB: Quins fets de col·laboració entre els dos
cossos opina que són els més remarcables?
JL: Per a mi, ha estat molt important la col·labora-ció desenvolupada en qüestions de seguretat ciuta-dana, principalment al districte de Ciutat Vella. De fet és un districte molt sensible, en el qual tant la Policia Nacional com la Guàrdia Urbana hem tingut molt clar que les nostres respostes havien de ser rà-pides i puntuals. I la nostra reacció ha tingut sem-pre en compte el factor més important: les relacions amb comerciants i veïns del barri.
- GUB: Quins esdeveniments han marcat més la
se-va actuació al capdase-vant de la prefectura del Cos
Nacional de Policia a Catalunya?
JL: Ha estat una etapa interessant la que m’ha tocat de viure com a cap, amb cites importants com els campionats de natació FINA, els Jocs Mundials de Policies i Bombers o el Fòrum, i més recentment, el desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona. Entre tots hem format un model nou de col·labora-ció de tots els grups policials que treballem dins del mateix espai.
- GUB: Quines particularitats ha observat a la
ciu-tat de Barcelona, respecte d’altres ciuciu-tats?
JL: La meva experiència em fa pensar que els ciuta-dans de Barcelona són gent molt sensible davant la problemàtica de la seva ciutat. Els trobo molt exi-gents amb el dia a dia, però també se’ls ha de re-conèixer que són molt agraïts i saben rere-conèixer la feina ben feta.
- GUB: A partir del desplegament dels Mossos
d’Es-José López Rodríguez és el cap Superior de Policia de Catalunya. La seva
expe-riència l’ha portat a conduir aquest cos policial en esdeveniments tan rellevants
com el Fòrum de les Cultures o el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la
ciu-tat de Barcelona.
L’expert opina
“Els barcelonins són molt
sensibles davant la
1 1 99
“El CNP se centra ara en
intel·ligència, estrangeria,
delinqüència organitzada,
fronteres i documentació”
Per a José Irineo López Rodríguez, cap
Superior de policia de Catalunya, una de
les experiències més gratificants de la
seva època com a inspector en la secció
d’investigació al districte de Ciutat Vella,
a finals dels 80, va ser el treball contra
la xarxa de tràfic d’estupefaents i els
conflictes socials derivats d’aquesta xacra
social, perquè “ens va apropar molt a les
associacions de veïns i comerciants del
barri”. D’aquella època, destaca la
col·laboració “exquisida i total” amb
UPAS de la Guàrdia Urbana, i recorda
també l’èxit de la creació d’un grup
quadra, quins canvis es preveuen a CNP?
JL: De moment, ens hem reestructurat i especialit-zat en intel·ligència, delinqüència organitzada i es-trangeria, a més de les competències pròpies del control de fronteres i documentació d’espanyols i estrangers.
- GUB: Com qualifica la disposició de col·laboració
de la Guàrdia Urbana?
JL: Ens hem procurat un tracte cordial, sense perdre mai de vista l’objectiu comú de treballar de cara a garantitzar als ciutadans de Barcelona i de Cata-lunya la seva seguretat.
- GUB: Quines expectatives té en el futur?
JL: Tenir un Cos Nacional de Policia molt
especialit-José López va ressaltar la col·laboració positiva registrada en tots aquests anys de col·laboració entre la Guàrdia Urbana i el Cos Nacional de Policia, durant l’entrevista amb la revista GuB
especialitzat en menors, al 1987,
“pioner a Espanya i d’abast nacional”,
que més tard va ser traspassat als Mossos
d’Esquadra. Eren altres temps, com
comenta López, molt poc comparables
als actuals, “amb una delinqüència
organitzada molt focalitzada, a nivell
nacional i amb una participació
estrangera mínima”, que difereix
enormement de la situació actual, “on la
participació estrangera volta el 70%, si
tenim en compte les estadístiques dels
detinguts”.
L’anàlisi d’un expert
B a rc elona
20
E
n el cas que existeixin fluids orgànics en el lloc d’intervenció o que aquests fluids apareguin en el decurs de la prestació d’un servei, s’han de prendre mesures per evitar el risc de contagi. Malalties tan greus com ara l’Hepatitis B i C i el SIDA es poden transmetre per aquesta via. En el cas de l’Hepatitis B, la contagio-sitat és d’un 20% a un 30% amb punxades de sang contaminada; en el cas de l’Hepatitis C, aquest risc es redueix al 3%, i en el cas de la SIDA és inferior al 0,5%, en el supòsit de contacte amb fluids contaminants.Les indispensables mesures de protecció s’han de prendre sempre, i sempre resulta quelcom fona-mental. En el cas que es percebi un risc potencial de contagi, es faran servir guants de làtex per tal d’evitar el contacte directe amb el fluid. Per aquest motiu les patrulles de servei hauran de comprovar sempre l’existència del material imprescindible per realitzar una actuació: guants i farmaciola amb material i amb povidona iodada al 10%. En el cas d’intervenció durant un servei de xeringues o objectes tallants, es prendran les mesures corres-ponents per evitar autolesions. Tanmateix, la primera qüestió que s’ha de tenir molt clara abans d’iniciar qualsevol tècnica de primers auxilis, és que prèviament s’han d’adoptar les mesures que impedeixin el contacte dels fluids amb qualsevol lesió cutània, tall o ferida que pugui tenir el perso-nal en el decurs de la prestació del servei.
En els casos en què es produeixin ferides a la pell, especialment a les mans, o en el cas de contacte amb persones en condicions higièniques penoses, s’han d’extremar les mesures d’higiene
posteriors a aquest contacte. Pel que fa als acci-dents que es produeixin per contacte amb fluids, s’ha de deixar córrer lliurement la sang durant dos o tres minuts sota l’aigua de l’aixeta, es pot recór-rer a induir el sagnat de la part afectada si fos necessari. Finalment, s’ha de rentar la ferida amb abundant aigua i sabó, primer, i amb povidona iodada al 10% en un segon moment. La povidona iodada al 10% és un producte que es troba en totes les farmacioles de les patrulles i a les seus de districte.
En cas de contaminació de la mucosa oral, nasal o conjuntival el procediment s’ha de reduir a rentar amb aigua abundant.
Recorda
Les mesures de protecció resulten fonamentals davant el menor risc de contagi
per fluids. Per aquesta via es poden transmetre malalties tan greus com són
l’Hepatitis dels tipus B i C i la SIDA. És per això que la prevenció és la millor
vacuna.
Davant la sospita de risc de contagi:
• Farem servir guants de làtex
En cas de contacte amb persones amb greu manca d’higiene:
• Extremarem les mesures d’higiene posteriors al contacte
Si es produeix contacte amb fluids:
• Deixarem córrer la sang 2 ó 3 minuts sota l’aixeta • Induirem al sagnat de la part afectada si fos necessari • Rentarem la ferida amb aigua i sabó
• Aplicarem sobre la ferida povidona iodada al 10%
En cas de contaminació de mucosa oral, nasal o conjuntival:
• Rentarem amb aigua abundant
La prevenció: primera i més important consideració prèvia abans d’actuar
Com evitar els
riscs
per contacte amb fluids
B a rc elona
21
Llocs on està totalment prohibit fumar:
• Centres de treball públics i privats, llevat dels espais a l’aire lliure.
• Centres i dependències de les administracions públiques i entitats de dret públic.
• Centres sanitaris, centres docents i formatius.
• Instal·lacions esportives i llocs on es desenvolupen espectacles públics, llevat dels espais a l’aire lliure.
• Zones destinades a l’atenció directa al públic. • Centres comercials.
• Centres d’atenció social per a menors de 18 anys i d’oci on es permeti l’accés a menors.
• Centres culturals, sales de lectura, exposició, biblioteca, conferències i museus.
• Sales de festa o d’ús públic on accedeixin menors de 18 anys. • Àrees d’elaboració, transformació, preparació o venda
d’aliments.
• Ascensors i elevadors.
• Cabines telefòniques, caixers automàtics i altres espais públics de tamany reduït (menys de 5 m2).
• Vehicles o mitjans de transport col·lectiu urbà i interurbà, vehicles de transport d’empresa, taxis, ambulàncies, funiculars i telefèrics.
• Tots els espais del transports suburbà (vagons, andanes, passadissos, escales, estacions, etc.), llevat dels espais que es trobin per complert a l’aire lliure.
• Mitjans de transport ferroviaris i marítims, llevat dels espais a l’aire lliure.
• Aeronaus amb origen i destí en territori nacional i en tots els vols de companyies àrees espanyoles.
• Estacions de servei i similars.
• En qualsevol altre lloc que, per imperatiu legal o per acord del seu titular, es prohibeix fumar.
Està prohibit fumar, però es permet habilitar espais a:
• Centres d’atenció social.
• Hotels, hostals i establiment anàlegs.
• Bars, restaurants i altres establiments de restauració tancats, amb una superfície útil destinada a clients o visitants igual o superior a 100 m2(llevat que es trobin ubicats a l’interior dels
centres o dependències on és totalment prohibit fumar). • Sales de festa o d’ús públic general on no es permet l’entrada
de menors de 18 anys.
• Sales de teatre, cine i altres espectacles públics que es realitzin en espais tancats. La zona de fumadors haurà d’ubicar-se fora de les sales de representació o projecció.
• Aeroports, estacions d’autobusos i de transports marítim i ferroviari.
• En qualsevol altre lloc que, sense existir prohibició de fumar, el seu titular ho decideixi.
Requisits mínims de les zones per fumar:
• Hauran d’estar degudament i visiblement senyalitzades. • Hauran d’estar separades físicament de la resta de
dependències i completament compartimentades.
• No poden ser zones de pas obligat de persones no fumadores, llevat que siguin treballadors o empleats de la dependència. • Hauran de disposar de sistemes de ventilació independent o
d’altres dispositius o mecanismes que permetin garantir l’eliminació de fums.
• La superfície d’aquesta zona no pot superar el 10% de la superfície total destinada a clients o visitants. En el supòsit dels hotels, hostals, bars, restaurants i altres establiments de restauració tancats, es pot arribar a un 30%. En cap cas la superfície de la zona habilitada per a fumadors pot superar els 300 metres quadrats.
• No es permetrà la presència de menors de 16 anys.
Marc legal
A
l 2006, la venda i subministrament al detall de productes del tabac només pot realit-zar-se a la xarxa d’expenedories de tabac o mitjançant màquines expenedores autorit-zades, llevat de la venda manual de cigars (puros) a bars i restaurants autoritzats. Quant a la venda mitjançant màquines expenedores, n’és prohibit l’ús als menors de 18 anys i es fa obligatori incorporarL’1 de gener d’aquest 2006 va entrar en vigor la nova regulació de la venda,
submi-nistrament, consum i publicitat dels productes del tabac (Llei 28/2005, de 26 de
desembre). Molts mitjans s’han fet ressó de la notícia, i nosaltres no hem volgut
deixar de comentar-la al detall en aquestes línies.
mecanismes tècnics que impedeixin l’accés als menors i la seva inscripció a un registre especial.
Les infraccions lleus a aquesta nova regulació són sancionades amb multa de fins a 600 euros, les greus amb de 601 fins a 10.000 euros, i les molt greus, amb multa de 10.001 fins a 600.000 euros.
Els establiments de restauració on no es prohi-beix fumar, han d’informar en un lloc visible de l’en-trada i en la publicitat de l’establiment, sobre la decisió de permetre fumar o no al seu interior.
Per Joan Rabaixet
La
nova
llei del tabac
La nova regulació de la llei del tabac
B a rc elona
22
A
l debat sobre les experiències amb els Mossos d’Esquadra desplegats a la ciutat, hi van participar l’agent Francesc Xavier Fortuny, de la UT-1 a Ciutat Vella; Diego José Calero, de la UNO-1; Francisco Soro, de la CECOM;Quim Ollé, de la UNOC; iBartolomé Jimé-nez Mejías, de la UT-4 a Les Corts.Francisco Soro va destacar el bon enteniment entre tots dos cossos a la CECOM (Sala Conjunta) i va ressaltar la millora que ha suposat el fet d’estar ubicats en un mateix espai,“perquè facilita i agili-ta el traspàs de serveis, l’intercanvi d’informació, etc. I fins i tot en els serveis peculiars, com petits serveis, extraviats o trucades repetides”. Aquesta facilitat de comunicació serà encara més efectiva a partir de la primavera d’enguany, quan s’integrin
Taula rodona
La dotzena taula rodona proposada per la revista GuB va tractar de fer balanç del
canvi en el funcionament de la Guàrdia Urbana després de més de dos mesos de
servei conjunt amb els Mossos d’Esquadra a la ciutat. Els agents van coincidir a
valorar positivament el pes de la seva experiència i l’entusiasme dels nouvinguts.
GU i Mossos, dos mesos
de
col·laboració
D. J. Calero és agent de la UNO-1
23
els sistemes informàtics, de manera que es pugui compartir la informació a través de la pantalla.
L’agent Soro també comenta que la diferència d’edat i la veterania és un fet diferencial entre la plantilla de la Guàrdia Urbana i la de Mossos, i expli-ca com la Guàrdia Urbana els assessora en els serveis de persones extraviades, on diu “nosaltres portem un registre exclusiu de la GU, dels casos recurrents amb gent gran, amb problemes o malalta”. Aquesta iniciativa de la Guàrdia Urbana sintonitza amb la imminent col·laboració amb Inter-sos, una organització que recopila dades de persones desaparegudes i que compartirà informació amb la GU per tal de millorar les actuacions en aquests casos.
Xavier Fortuny, creu que la Guàrdia Urbana treballa al mateix ritme d’abans del desplegament i que ara s’ha pogut millorar en el tema de civisme, perquè hi ha més guàrdies. L’agent de la UT-1 també va valorar positivament el tracte en comissa-ria, “ara és més àgil, després d’un període inicial d’ajustaments”.
Quim Ollé, de la UNOC, va exposar com la diver-sitat de criteri en els dos cossos en proporcionar reconeixement mèdic als detinguts ha causat algu-nes diferències, però va minimitzar-ne la importàn-cia en ressaltar que el Cos Nacional de Poliimportàn-cia també tornava a llegir els drets després de la deten-ció efectuada per la Guàrdia Urbana.
L’agent Ollé va compartir amb els companys a la taula rodona l’opinió que en general a Mossos tot està molt establert i això deixa poca capacitat d’im-provisació.
Bartolomé Jiménez Mejías, de Les Corts va resal-tar que els Mossos van demostrar la seva capacitat d’improvisació en el primer partit de Lliga de Campions que van coordinar, quan es van trobar amb prop de 4.000 seguidors alemanys arribats en transport públic, quan normalment el proto-col d’acompanyament dels aficionats de
l’equip visitant està previst per a autocars i transport privat.
Serveis conjunts
Ollé va opinar que“a nivell de carrer no exis-teixen problemes”, fins i tot va posar com a exem-ple l’actuació conjunta en un tiroteig prop de la Via Júlia, a Nou Barris, on hi va resultat ferit un home de nacionalitat ucraniana. Els agents de la GU juntament amb Mossos van localitzar l’home ferit, i els protagonistes del tiroteig a un domicili del carrer Japó número 40. L’operació va saldar-se amb 15 detinguts ucranians i el reconeixement de la feina per part del sotsinspector de Mossos a la nit.
L’agent Calero també va parlar d’un servei conjunt en un atracament nocturn a una entitat de la ronda Sant Antoni. El guàrdia de la UNO-1 va explicar com, mentre l’equip de mossos entrava amb l’arma a l’entitat, ell i el seu company dema-naven a dues persones que esperaven a prop, una descripció de l’atracador, que va servir per localit-zar-lo.
Pel que fa a serveis conjunts en assumptes competència de la Guàrdia Urbana, Xavier Fortuny va explicar que creu que“potser existeix una rela-xació després d’una atenció intensiva els primers dies”. El que sí es nota és l’actuació en alcoholè-mies, “de fet, la nit de dissabte a diumenge passat hi havia sis patrulles de GU i sis de mossos a la Unitat d’atestats i a la UNOC no hi havia alcoholímetres disponibles”.
En general, tots a la taula
rodona van coincidir a
valorar positivament la
feina dels mossos
Xavier Fortuny és agent a la UT-1 a Ciutat Vella
B a rc elona
24
En general, tots els assistents a la taula rodona de la revista GuB van coincidir a valorar positivament la feina dels Mossos d’Esquadra a la ciutat, i relegar a allò anecdòtic les males experiències. Per als agents, la Guàrdia Urbana continua desenvolupant la seva tasca i continuarà desenvolupant-la.
També es va ressaltar l’esforç per coordinar les actuacions amb el nou cos policial a Barcelona i la política interna a la Guàrdia Urbana que perse-gueix l’optimització dels recursos disponibles. Així, per exemple, es tracta de prioritzar la planificació de serveis i reforçar la figura de l’operari de gestió telefònica, l’objectiu del qual és solucionar a través del telèfon 092, les demandes ciutadanes que puguin solventar-se telefònicament per alleujar la càrrega de treball de les patrulles en servei. En aquest sentit, l’agent Francisco Soro va mostrar-se molt satisfet del reforç d’aquesta figura a la CECOM perquè es declara partidari de “tornar al patrullatge de proximitat” i, per a ell, “patrullar
Quim Ollé, de l’UNOC Francisco Soro està
desti-nat a la Sala Conjunta de Comandament (CECOM)
Taula rodona
és poder anar a poc a poc i mirant; no anar d’un lloc a un altre per a requeriments”.
Desplegament
Calero va explicar una anècdota d’un conegut que arribava a Barcelona, desconcertat just unes hores abans del desplegament, i des del seu destí habitual: la Seu d’Urgell. A ell i uns companys els van portar agents de la Guàrdia Urbana fins a la seva comissaria, on havien de començar aquella mateixa nit.“És difícil actuar en un escenari que no coneixes”.
Ollé va tornar a incidir en el desplegament, on per a ell“va ser un error començar canviant del dia a la nit”. Per a l’agent, “hagués estat més profitós que hi hagués hagut un període de convivència, per exemple durant tot el novem-bre”.
Jiménez Mejías va fer notar també el clima receptiu que existeix
amb “aquesta data
històrica” del desple-gament, ja què els Mossos es van trobar amb un ambient favo-rable abans d’arribar, pel fet de ser un cos autonòmic. “Igual que un guàrdia, que pel sol fet de ser d’aquest Cos ja té la meitat guan-yada”.
B a rc elona
25
Un apunt d’història
n’havia fet de sonades. Una vegada, va netejar Barcelona en una tarda de venedores de clavells. Va omplir la camioneta de clavells i els va portar a l’Asi-lo del Port. Les monges no sabien què fer-ne amb tanta quantitat i van omplir la capella dient “Què macos que són i quina oloreta!”. El “gravat” somreia beatíficament; Déu, potser no tant.
Una altra va ser en ocasió de la posada en marxa d’una instrucció de l’Ajuntament que ordenava als establiments d’alimentació a no poder perllongar l’establiment de portes en fora. El “gravat” i els seus sequaços van recórrer els carrers a la recerca d’una presa. Tothom havia fet cas de la instrucció i no s’ob-servava cap rastre d’ocupacions a les voreres, però el nostre protagonista va trobar a un pobre botiguer que no s’havia assabentat de la normativa. Llavors el “gravat”, sense ni una paraula, va començar a omplir la camioneta. El botiguer eixelebrat, en veure que el seu gènere desapareixia cap al camió i divisar aquell homenet amb poca pinta d’autoritat competent, va començar a cascar-li amb el pal. El cap del “gravat” va fer un soroll semblant al d’un meló quan es clive-lla. Quan aquest personatge va recuperar el coneixe-ment, amb el cap embenat i set grapes sota les benes, no va descansar fins que no va veure el trist botiguer rere les reixes. Un altre cop la seva justícia havia vençut al malfactor.
Com que aquest personatge té molt a contar-nos, deixo oberta la seva història. Bon any a tots.
E
l “gravat”, com ja deia el seu mot, tenia lacara marcada amb foradets, com picat de la verola. Això feia que mostrés contínuament “cara de vinagre”. I sembla que el seu rostre sí era el mirall de l’ànima, doncs tenia molt mala llet i aquesta era coneguda per tothom del seu entorn.
No era de la “bòfia”, com es deia a la policia; era de la Guàrdia Urbana, la “brigadilla” d’aquells que anaven per les places i mercats i perseguien a les dones que venien alls, llimones i tabac, les “matute-res” i “estraperlistes”. Dels que portaven gorra de plat i porra, i no eren tan simpàtics com els del “salacot”. El “gravat”, a més, portava pistola –deien que era l’únic de la GU–, per si les mosques, ja que alguns la hi tenien jurada. Era gelós complidor del seu deure. Un agent que veiés a un pobre vell venent pedres d’encenedor podia fer la vista grossa, però ell no. I encara que fos fora de servei, el detenia. “El deure abans de tot”, i alhora li donava gust al seu cor.
Sempre anava en camioneta. Així detenia no a un, sinó a deu que es poguessin presentar. Hi ficava el gènere i als venedors. De paisà portava una corba-ta peticorba-ta negra que li significava poca presència, fent-li aparentar molt poca cosa.
En una ocasió li va treure una caixa de tomàquets a una venedora i la pobre, totalment espaordida perquè amb aquella caixa se n’anava el sopar dels seus quatre fills, va apel·lar als bons sentiments del “gravat”, tractant-lo de la manera més fina possible: “Senyor Gravat...”, li va dir la venedora. “Senyor merda!”, va contestar ell amb males maneres. No li agradava gens aquest nom i sense donar opció a la venedora, la va ficar a la camioneta i la va portar a “Misiones”, on la van rapar al zero. Però el “gravat”
El “gravat” o “picao” era un personatge de la Guàrdia Urbana de la postguerra. El
sobrenom li venia perquè tenia la cara com si li haguessin passat un corró dels que
s’usaven en aquella època per gravar el ciment a les voreres, quan estava fresc. El
seu caràcter i la seva manera de fer de guàrdia han perdurat fins als nostres dies.
Per Joaquim Arandes