Núm. 27 / Any XCIV 20 d'octubre de 2007 Consell Municipal
Acta sessió 20-VII-2007 ... 1519 Acords sessió 28-IX-2007 ... 1553
Comissió de Govern
Acta sessió 4-VII-2007 ... 1557 Acta sessió 13-VII-2007 ... 1570 Acords sessió 12-IX-2007 ... 1572
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Estructura de la Gerència d'Educació, Cultura
i Benestar ... 1575 Estructura de la Gerència de Medi Ambient ... 1580 Creació de la Secretaria Executiva adscrita
a la Gerència Municipal ... 1585 Creació del lloc de treball de cap de Gabinet
de Tinències d'Alcaldia i Regidories
assi-milades ... 1585 Modificacions de crèdit ... 1586
Cartipàs
Designació representants a l’Assemblea Gene-ral de la Caixa d’Estalvis de Catalunya ... 1587
Proposta designació representants en el Con-sell d’Administració de la Societat Capital
Risc Barcelona Emprèn ... 1587 Nomenament presidenta de l’Observatori
Perma-nent per a la Convivència i la Promoció del Ci-visme ... 1587 Designació representant a l’Assemblea General
de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja ... 1587 Designació membre del Consell General del
Consorci Universitat Internacional Menén-dez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest
Lluch ... 1587 Designació membre del Consell Rector del
Con-sorci Barcelona World Race ... 1587 Nomenament vicepresidenta del Consell
Munici-pal del Districte d’Horta-Guinardó ... 1587 Nomenament regidor adscrit del Districte de
Gràcia ... 1588 Designació vicepresident primer del Consell
d’Administració i proposta designació mem-bre del Comitè Executiu del Consorci de l’Au-toritat del Transport Metropolità ... 1588 Nomenament vicepresidents de Consells
Mu-nicipals de Districtes ... 1588
Proposta nomenament vocal del Consell
Rec-tor de la Biblioteca de Catalunya ... 1588
Comissions del Consell Municipal Acords
Setembre de 2007 ... 1589
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de tres concursos per a la provisió de
tres llocs de treball ... 1594 Assessor/a tècnic/a - Secretari/ària tècnic/a
del Consell Municipal d'Immigració ... 1595 Cap de Projectes de Serveis Tècnics de
Dis-tricte ... 1596
Un lloc de treball d'Informador-tramitador ... 1597 Bases generals que han de regir les
convoca-tòries de tres concursos per a la provisió de
tres llocs de treball ... 1597 Cap del Servei de Cartografia ... 1599 Tècnic d'explotació del SITEB ... 1600 Administrador/a del Nomenclàtor de la Ciutat 1600
Nomenaments
Nomenament interventora delegada ... 1601 Nomenament funcionàries de carrera ... 1601
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de juliol de 2007 i aprovada el dia 28 de setembre de 2007
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint de juliol de dos mil set, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Imma Mayol i Beltran, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon García-Bragado i Acín, i Ricard Josep Gomà i Carmona, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Aven-daño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es donen per llegides les actes de les dues ses-sions anteriors, celebrades el 16 de juny i el 3 de juliol de 2007, l’esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aproven.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juny de 2007 (S1/D/2007 2609), que faculta, amb caràcter provisio-nal, el Sr. Josep García i Puga, gerent del Districte de Sants-Montjuïc, per tal que assumeixi així mateix les funcions de gerent del Districte de Ciutat Vella, fins que es procedeixi al nomenament del nou gerent d’aquest Districte.
2. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juny de 2007 (S1/D/2007), que delega determinades atribucions en
el Sr. Albert Soler i Sicilia, gerent de l’Institut Barcelo-na Esports.
3. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juny de 2007 (S1/D/2007), que delega la presidència de les meses de diversos expedients de contractació en el Sr. Ricard Barrera i Viladot, gerent de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida.
4. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juny de 2007 (S1/D/2007), que faculta provisionalment la Sra. Mar-ta Clari i Padrós, gerent adjunt de l’Institut de Cultura de Barcelona, per tal que assumeixi les funcions que estatutàriament corresponen al director gerent de l’esmentat Institut, fins que es procedeixi al nomena-ment del nou director gerent.
5. Decret de l’Alcaldia, de 27 de juny de 2007 (S1/D/2007 2762), que nomena el Sr. Joan Pedreny i Abella director de Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament.
6. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2007 (S1/D/2007 2947), que faculta provisionalment el Sr. Antoni Sorolla i Edo, Delegat Sectorial d’Habitatge, per tal que assumeixi les funcions que estatutà-riament corresponen al gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, amb efectes de 16 de juny de 2007, fins que es procedeixi al nomenament del nou gerent.
7. Decret de l’Alcaldia, de 2 de juliol de 2007 (S1/D/ 2007 2948), que comunica al Plenari del Consell Mu-nicipal la designació dels Portaveus Adjunts dels di-ferents Grups Polítics Municipals.
8. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2007 (S1/D/ 2007 2949), que designa el Sr. Ramon Nicolau i Nos Comissionat de l’Alcaldia per a Participació Ciutadana. 9. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2007 (S1/D/ 2007 2974), que designa membres del Consell d’Ad-ministració de l’Autoritat del Transport Metropolità en representació de l’Ajuntament de Barcelona: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert i I’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, en substitució, respectivament, del Sr. Xavier Casas i Masjoan, de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete i del Sr. Ferran Julián i González.
10. Decret de l’Alcaldia, de 5 de juliol de 2007 (S1/ D/2007 2985), que delega en la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, Regidora d’Hisenda, diferents atri-bucions en aquesta matèria.
11. Decret de l’Alcaldia, de 9 de juliol de 2007 (S1/ D/2007 3038), que designa l’Im. Sr. Francesc Nar-váez i Pazos, regidor del Districte de Sant Martí, per tal que presideixi la sessió extraordinària de juliol del Consell del Districte de Sant Martí.
12. Decret de l’Alcaldia, de 9 de juliol de 2007 (S1/ D/2007 3036), que designa gerent municipal el Sr. Andreu Puig i Sabanés.
13. Decret de l’Alcaldia, d’11 de juliol de 2007 (S1/ D/2007 3077), que designa a la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert representant de l’Ajuntament de Bar-celona al Consell de Direcció de l’Escola de Policia de Catalunya en substitució del Sr. Ferran Julián i Gon-zález.
b) Mesures de govern
Mg1. Procés participatiu del Programa d’actuació municipal (PAM) i dels Programes d’actuació dels districtes (PAD) 2008-2011.
El primer tinent d’alcalde, Sr. Martí, explica que, un cop completat el procés inicial de constitució del nou govern municipal i de l’aprovació del nou Cartipàs municipal de l’estructura executiva, escau iniciar, de conformitat amb el procés regulat en el Reglament orgànic municipal, els treballs i tràmits per a l’ela-boració del Programa d’actuació municipal i dels Pro-grames d’actuació dels districtes, documents que definiran el full de ruta de l’actuació general municipal en el quadrienni, raó per la qual el govern municipal es proposa fer un esforç especial en aquest inici de mandat perquè l’Ajuntament en el seu conjunt, és a dir, tant l’Administració centralitzada com els deu districtes, els debati en profunditat amb la ciutadania a títol individual, amb el teixit associatiu que, de ma-nera ordinària, vol ser interlocutor d’aquest Ajun-tament en tots i cadascun dels camps i territoris, i també amb els treballadors municipals, perquè la complicitat de tots aquells que formen part de l’estructura de gestió i de treball quotidià és bona per al funcionament de l’Ajuntament i per al servei que s’ofereix a la ciutadania, i amb els Grups polítics que formen el Consistori: es preveuen, doncs, quatre me-sos de debat que serà, alhora, reglat d’acord amb el reglament i els òrgans de participació i consells es-tablerts per a validar el procés, i també més obert i flexible que en altres ocasions, motiu pel qual es farà un gran esforç per posar tot aquest procés en co-neixement de la ciutadania i mostrar-lo obert a la participació i a les aportacions de tothom.
Continua dient que el setembre es dedicarà a la configuració del document inicial perquè, òbviament, no es pot encetar un procés de participació obert si no hi ha damunt la taula una proposta inicial que correspon fer al govern i al conjunt de les forces polítiques i no tindria cap sentit portar un full en blanc, però el govern municipal és conscient que un procés de participació ha de permetre incorporacions i, en conseqüència, el document inicial deixarà uns mar-ges que permetin incorporar propostes dels diferents agents; que en els mesos d’octubre i novembre es tindrà una fase de debat suportada per una cam-panya de comunicació que informi la ciutadania del document inicial i que, lluny de la propaganda, in-centivi la participació i permeti que tothom pugui parti-cipar a través de les noves tecnologies, a través de les velles maneres de comunicació encara vigents i a través de reunions presencials i de contactes, tot això amb la garantia de retorn, és a dir que tothom pugui saber si s’ha admès o no la seva proposta i per quin motiu; que, en definitiva, tal procés serà més obert que mai, més pautat que mai, més ambiciós que mai, perquè realment el conjunt de la Ciutat, el conjunt de l’Ajuntament, el conjunt de les forces polítiques pu-guin percebre que estan davant un moment important i que cal fixar entre tots el document de referència en l’actuació dels propers quatre anys a partir, certa-ment, de les posicions del govern, però també molt més enllà.
Destaca que la mesura de govern en debat és co-herent amb allò que s’ha plantejat aquests dies; i que no es pot deixar que es paralitzi l’activitat, sinó que,
ben al contrari, cal garantir que l’Ajuntament funcioni i fer-ho, alhora, d’una manera més dialogant, més oberta i més participativa que mai.
La Sra. Recasens significa que en el document lliurat sobre aquesta mesura de govern es diu que el Programa d’actuació municipal es confecciona en base a les il·lusions col·lectives i, per tant, el seu Grup ha de demanar, d’entrada, que tals il·lusions col·lec-tives després no es puguin sentir frustrades com succeeix moltes vegades després dels processos participatius perquè la participació ciutadana no acon-segueixi introduir canvis substancials en la versió ini-cial del Programa d’actuació municipal, com constata-ren els titulars dels diaris en relació al Programa d’actuació municipal del mandat anterior: reclama, doncs, que tal participació sigui efectivament real i es tradueixi en la incorporació de mesures que els veïns volen.
Fa notar, més endavant, que segons el document relatiu a aquesta mesura de govern, la participació ciutadana, una major transparència i corresponsa-bilitat seran signes identitaris d’aquest mandat i, per tant, el seu Grup vol demanar que el govern municipal doni mostres de transparència explicant quin pressu-post pensa dedicar a l’esmentada campanya de fo-ment de la participació donat que en l’anterior mandat ja hi havia alguns dels canals previstos, com ara la web, el qüestionari que s’enviava a les cases de tots els ciutadans, els consells de districte, els consells sectorials i l’única diferència que es preveu ara és la posada en marxa d’una megacampanya de comu-nicació ciutadana, la qual no es pot convertir en una campanya publicitària per a donar a conèixer l’alcalde i acostar-lo a la realitat ciutadana, cosa que podria crear confusions: en conseqüència, el seu Grup vol saber quin és el pressupost previst per a aquest projecte de participació, ja que en el de l’anterior mandat participaren, segons dades de l’equip de govern, 5.940 persones que representaven només el 0,37% de la població barcelonina.
Finalment, vist que en la darrera sessió de la Co-missió de Presidència, Funció Pública i Territori s’a-cordà la creació d’un grup de treball que vetlli perquè la publicitat institucional respongui a interessos pú-blics, demana que el Sr. Martí expliqui la manera de casar la comesa de tal grup de treball en relació a l’esmentada megacampanya de comunicació que es pensa posar en marxa.
La Sra. Esteller comenta que el Sr. Martí ha fet l’exposició de les línies estratègiques del procés de participació en l’elaboració del Programa d’actuació municipal que figuren en el document repartit als mem-bres del Consistori; que per al seu Grup, l’Ajuntament, tenint en compte la baixa participació que hi hagué en les darreres eleccions municipals, té el repte de tro-bar la manera d’implicar tothom en la definició de les línies estratègiques de l’actuació municipal i, això, en la seva opinió, cal fer-ho amb determinació i estimu-lant en la gent la convicció que les seves propostes i alternatives seran tingudes en compte.
pro-cés d’elaboració del Programa d’actuació municipal del mandat anterior fou, a parer seu, negatiu perquè hi participaren moltes persones, però no hi hagueren canvis substancials en el moment de resoldre les seves propostes i així, concretament, en el cas del Districte de Sarrià-Sant Gervasi aquest Plenari mo-dificà substancialment allò que havia acordat el Consell de Districte: en conseqüència, demana que aquesta vegada hi hagi una clara voluntat de tenir en compte els resultats de la participació.
Referint-se després a la campanya per a incentivar la participació de la gent, creu que la Comissió de Presidència, Funció Pública i Territori hauria d’establir els eixos bàsics de com es durà a terme per tal d’evitar que la comunicació es converteixi en publi-citat del govern municipal; i que s’hauria d’aclarir també quina dotació econòmica se li dedicarà.
Recomana, més endavant, que la documentació es trameti a les diferents organitzacions amb temps su-ficient perquè se la puguin estudiar, atès que al Con-sell de Ciutat només se li envia quaranta-vuit hores abans.
El Sr. Florensa manifesta que el Programa d’actua-ció municipal i els Programes d’actuad’actua-ció dels dis-trictes seran els documents que configuraran l’ac-tuació d’aquest ajuntament en els propers quatre anys i definiran el full de ruta de l’acció de govern; que l’esquema del procés de participació per a l’elaboració de tal document és compartit, evident-ment, pel Grup d’Esquerra Republicana de Cata-lunya, i segueix, a grans trets, l’aplicat en l’inici del mandat anterior; que correspon a l’equip de govern i a aquest Plenari dissenyar i debatre els plans de ciutat i de districte recollint les aportacions presentades pels ciutadans tant a través de les diverses entitats com a títol individual, cosa que els dóna valor afegit i com-plicitat sempre i quan el procés es faci bé i garantint, sobretot, el retorn de tal participació, la qual és un element molt important més enllà de l’elaboració dels esmentats programes i ha de constituir una mesura d’aprofundiment democràtic al llarg de tot el mandat.
Apunta, a continuació, que el període de dos me-sos per al debat amb els diferents agents socials pot resultar una mica escàs a l’hora de vehicular tota la força participativa que té la Ciutat; i fa notar que es parla dels mecanismes de participació amb els di-ferents agents socials i el personal municipal, però no del paper dels Grups municipals, especialment els de l’oposició, en el disseny, elaboració i negociació de tals programes d’actuació, quan, a parer seu, els Grups esmentats hi ha de tenir un paper molt im-portant: per això, vol saber quins mecanismes de negociació i participació tindran els Grups de l’opo-sició en aquest procés.
El Sr. Gomà explicita el suport i la plena corres-ponsabilitat del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA amb el govern de la Ciutat per tal d’impulsar un programa d’actuació municipal ambiciós i partici-patiu ja que el conjunt de canvis profunds que operen a la Ciutat, com són les noves formes de convivència, el canvi climàtic, la diversitat cultural, l’economia del coneixement, els vells i nous riscos d’exclusió social, ha de ser abordat des de l’esfera pública i el Progra-ma d’actuació municipal ha de ser un instrument fonamental per a fer-ho amb valors i convenciment, amb capacitat de diàleg polític i des d’un ampli procés d’implicació ciutadana.
Destaca que per al seu Grup són fonamentals aquests tres elements:
1r) L’Acord per al govern de Barcelona 2007-2011 configura una bona base de partida donat que s’hi reflecteixen valors objectius i compromisos que cal-drà desplegar i concretar, ja que es vol continuar dotant de contingut el model de ciutat inclusiva, ecològica i compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, convivencial en la proximitat, amb habitatge digne i ocupació de qualitat.
2n) El Programa d’actuació municipal ha de com-portar un exercici de diàleg polític, sincer, amb vo-luntat d’integrar i d’arribar a acords, amb vovo-luntat d’acollir i de reflectir la pluralitat política, perquè enca-ra que no sempre sigui possible trobar espais de síntesi entre posicions i interessos legítimament dife-rents i, fins i tot, contradictoris, hi ha, en tot cas, es-pais de trobada que cal explorar i treballar articulant idees i criteris amb flexibilitat i voluntat d’entesa.
3r) El Programa d’actuació municipal ha de ser resultat, també, d’un ampli procés de deliberació i el procés de participació que es presenta en la mesura de govern en debat ha de ser plural des d’una me-todologia ben trobada i articulada, amb un calendari precís tal com s’hi proposa, que faci possible la implicació del teixit social, del conjunt de la ciutadania i del col·lectiu de professionals de l’Ajuntament, i ha de ser també rellevant, és a dir, amb informació i comunicació de qualitat i amb capacitat d’impacte real i efectiu sobre el Programa d’actuació municipal; dit en altres paraules, un exercici de democràcia parti-cipativa, de radicalitat democràtica per a configurar l’horitzó dels propers anys de la Ciutat.
Acaba expressant la seva sòlida confiança en la capacitat del govern de la Ciutat per a exercir la iniciati-va política i liderar l’elaboració del Programa d’actuació municipal des del convenciment i les complicitats, des de les idees i la voluntat de debatre-les amb la ciu-tadania i amb les forces polítiques; i assegurant que el seu Grup es compromet a treballar a fons i de valent en l’elaboració de tal programa des de la seva llarga experiència i compromís de govern municipal, des del seu propi projecte polític i des de la seva il·lusió per la nova etapa que s’obre: està, doncs, convençut que el nou Programa d’actuació municipal serà un bon full de ruta per a encarar els reptes de la Ciutat i per a conti-nuar avançant en els drets, les responsabilitats i el benestar de totes les persones.
El Sr. Martí contesta les intervencions anteriors dient que, evidentment, el procés de participació per a l’elaboració del Programa d’actuació municipal ha de ser en profunditat i ha de tenir marge per als canvis, tant per la pròpia naturalesa d’un procés participatiu com, lògicament, pel context polític en què es troba el Consistori i, per tant, sobre aquesta qüestió no ha de planar en aquest moment cap ombra de dubte perquè els Grups municipals tindran en aquest procés un paper preponderant tant abans de l’aprovació inicial de tal document, la qual requereix majoria en la comissió corresponent, com en el moment de l’apro-vació definitiva que requereix la majoria en aquest Plenari; i que, evidentment, la primera aproximació es farà amb el Grup d’Esquerra Republicana de Cata-lunya sense que això obviï que també s’entrarà amb converses amb la resta de Grups de l’oposició.
ter-cer grau, constitueix una experiència novedosa en el camp de la participació a escala del país i més enllà i ofereix una bona oportunitat per a treballar d’una ma-nera diferent amb el conjunt d’un teixit associatiu, que s’organitza i té vocació d’establir línies d’interlocució estratègiques.
Puntualitza que ell no ha parlat de cap campanya de megacomunicació i s’ha limitat a dir que es farà una campanya de comunicació ajustada a les ne-cessitats del procés de participació; i que tampoc l’ha presentada en cap moment com de propaganda perquè, afortunadament, el Sr. Alcalde no necessita cap campanya que el doni a conèixer i així ho han refrendat les eleccions: en conseqüència, tal cam-panya serà mesurada i ajustada a les necessitats pròpies d’una ciutat amb 1.600.000 habitants amb diversitat d’interessos i pluralitat d’opinions. Afegeix que en la propera sessió de la comissió que pre-sideix, tindrà molt de gust d’informar sobre els costos de tal campanya; mentre que en relació al grup de treball que s’ha esmentat, és ben sabuda la posició del govern municipal que no ha variat d’ençà l’última reunió de tal comissió.
La Sra. Recasens no entén que el Sr. Martí no pugui informar ja ara de quin és el pressupost associat a la campanya de comunicació a escala de ciutat que consta en el document que s’ha distribuït i que està segura que ja es coneix; i recalca que el grup de treball que ha de vetllar per la publicitat institucional està aprovat, però el govern municipal oferí crear la comissió assessora de publicitat ins-titucional: per tant, pregunta com s’intentarà casar ambdues coses en aquesta primera megacampanya que es posarà en marxa en aquest mandat.
Mg2. Reforç a la proximitat de l’Ajuntament. La Guardia Urbana ajusta el seu model organitzatiu i am-plia i renova els efectius al territori.
Es retira la presentació d’aquesta mesura de go-vern, que queda subsumida en el debat de la pro-posició segona.
Mg 3. Sobre la seguretat i transparència dels treballs de construcció de la connexió ferroviària entre Sants i la Sagrera.
El quart tinent d’alcalde, Sr. García-Bragado, co-mença exposant que aquesta mesura de govern es proposa tenint en compte les circumstàncies que referirà tot seguit i, concretament, que el 12 de juny de 2002 se signà un acord institucional entre el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament de les actuacions relatives a la xarxa ferroviària d’alta velocitat a la ciutat de Barcelona, acord que fou ratificat per aquest Plenari el dia 28 del mateix mes; que en el desplegament de tal acord institucional, s’han fet projectes i planejaments urbanístics de diferent naturalesa tant en l’àmbit de l’Estació de Sants, com en l’àmbit de Sant Andreu-la Sagrera; que el dia 2 de juliol de 2007 el Ministeri de Foment acordà aprovar el projecte de línia d’alta velocitat Ma-drid, Saragossa, Barcelona, frontera amb França, en el tram de connexió entre Sants i la Sagrera de Bar-celona d’acord amb les prescripcions de l’estudi informatiu complementari sobre les modificacions del traçat tram Sants-la Sagrera; que el proppassat 13 de juliol el Consell de Ministres acordà autoritzar la licitació de les obres del tram corresponent al túnel de connexió entre les Estacions de Sants i de la Sagrera
d’acord amb el projecte aprovat; i que, en conse-qüència, estem davant un acord institucional de l’any 2002 desenvolupat progressivament per successives resolucions en relació a la seva executivitat.
Destaca, a continuació, que la importància infra-estructural i de potencial de creixement que té aquesta actuació per a la nostra ciutat queda fora de discussió; que el pas del tren d’alta velocitat pel mig de Barcelona no respon tan sols a l’acord signat per les tres Administracions, posteriorment ratificat per unanimitat en aquest Plenari, sinó sobretot a un determinat model ferroviari que ha de servir per a permetre les connexions continentals amb França i les peninsulars amb Madrid, Bilbao, Saragossa i el passadís mediterrani, per a alliberar l’actual xarxa de rodalies dels trens regionals i de llarg recorregut i per a permetre la connexió dels trens de rodalies de cos-ta-costa i interior-interior, que és una vella reivin-dicació del sistema ferroviari, i l’execució, a l’àmbit de la Sagrera, del planejament amb l’aprofitament urba-nístic acordat per les tres Administracions.
Explica que l’acord que abans ha esmentat s’està implementant a través dels relatius a l’execució de les obres del túnel de la connexió ferroviària entre Sants i la Sagrera; i que la importància que tals obres tenen per al conjunt de la Ciutat aconsella que el govern municipal adopti determinades decisions pel que fa al seguiment i seguretat de tals obres com són:
1r) Potenciar el funcionament de les comissions de seguiment de les obres entre Sants i la Sagrera als districtes de l’Eixample i de Sant Martí, la constitució de les quals està prevista per aquest mes de juliol, reforçant-les amb la incorporació del suport adminis-tratiu i tècnic necessari.
2a) Demanar als Col·legis professionals d’Engi-nyers de Camins, Canals i Ports, d’Arquitectes i de Geòlegs que creïn sengles comitès tècnics de se-guiment dels treballs d’execució de les obres.
3a) Preveure la compareixença periòdica del De-legat del Ministeri de Foment a Barcelona, com a pro-motor de les obres, juntament amb representants de la direcció de les obres i amb representants muni-cipals per tal d’informar regularment de la marxa dels treballs.
4a) En el marc de les reunions mensuals de la Comissió de seguiment general sobre el pas de la línia del tren d’alta velocitat per Barcelona, en la qual estan presents totes les Administracions i la Fede-ració d’Associacions de Veïns, proposar la implemen-tació d’un pla d’informació al ciutadà i de seguiment del compliment de les mesures de seguretat, pla que inclourà, a més de la implantació de dues oficines d’atenció al ciutadà, la realització d’una campanya in-formativa-divulgativa i la previsió de la programació de visites a les obres amb caràcter informatiu.
Confia, en conclusió, que l’adopció de totes aques-tes mesures permetrà superar la sensació de neguit que s’ha manifestat en alguns sectors de la població barcelonina com a conseqüència des grans projectes d’obres públiques.
està d’acord, tema en el qual entrarà quan es debati la proposició presentada pel seu Grup sobre aquesta qüestió; que la Ciutat ha viscut una situació difícil de pèrdua de confiança en l’execució de l’obra pública després dels fets produïts en el barri del Carmel, que li semblen un exemple d’incompetència i d’una mane-ra de fer malament les coses, perquè el resultat d’una mala gestió comportà l’esfondrament d’un túnel, i un exemple de mala gestió a l’hora d’estimar-ne les res-ponsabilitats donat que a hores d’ara ja se sap què es va fer malament, però no qui varen ser els responsa-bles de tal esfondrament a pesar que era important saber-ho per a evitar que es generalitzi donat que els fets que es produïren al Carmel no són quelcom que vagi produint les obres públiques, sinó que varen ser un cas localitzat producte d’una malíssima gestió i, per tant, la manera de generar confiança en la gent passa per procurar esbrinar completament aquesta situació.
Continua dient que per causa dels fets del Carmel i la subsegüent desconfiança envers l’obra pública es va prendre la decisió de canviar el traçat de la línia ferroviària d’alta velocitat de manera que en lloc de fer el bucle del carrer València, es decidí fer passar el túnel tocant la Sagrada Família a fi d’evitar el seu pas per dessota les cases, decisió que trencava l’acord de 2002, és, a juí seu, absolutament equivocada i pot comportar la paralització de les obres de la línia d’alta velocitat al seu pas per la Ciutat, cosa que Barcelona no es pot permetre de cap de les maneres; que el Grup de Convergència i Unió vol deixar ben clara la seva posició: els túnels no s’enfonsen per bé que puguin donar molèsties en forma d’esquerdes i vi-bracions i això exigeix prendre mesures, evitar els ris-cos al màxim possible, fer el seguiment de les obres, prendre solucions ràpides que no s’han ofert en la majoria de casos en què s’han produït esquerdes, cosa que fa perdre la confiança de la gent i també exigeix cura en els màxims responsables de la cons-trucció i funcionament donat que el desprestigi dels serveis ferroviaris de rodalies afecta també la con-fiança en l’Administració pública. Afegeix que les declaracions que feia la persona que dirigeix l’ADIF en el sentit que el túnel no faria pessigolles a la Sa-grada Família, que no era necessari el mur pantalla que s’hi farà davant, i que el retard fins al 2012 en la connexió amb França es deu a raons de seguretat, responen a unes maneres de fer absolutament equi-vocades, que perjudiquen la confiança de la gent i, per tant, cal demanar a aquests màxims responsa-bles de les obres en qüestió que deixin de dir xim-pleries i cerquin acords i punts de col·laboració.
El Sr. Fernández Díaz comenta que algunes ve-gades ha tingut la percepció que determinades me-sures de govern municipal responien a una voluntat de contraprogramació de les iniciatives de l’oposició i que determinades mesures de govern exemplificaven a la perfecció la desmesura de l’equip de govern de la Ciutat, com succeeix en la que ara s’està discutint, perquè, curiosament, s’hi silencien els successius canvis en el traçat de la línia ferroviària d’alta velocitat aprovat el juny de 2002, introduïts de facto i que mai no varen ser traslladats a aquest Plenari perquè els ratifiqués.
Fa notar que fa pocs dies el Sr. Alcalde digué que aquest Plenari no tenia res a dir sobre el traçat de la línia d’alta velocitat en qüestió i, tanmateix, la mesura
de govern en debat pressuposa que hi té moltes co-ses a dir; que fa pocs dies el Ministeri de Foment aprovà l’estudi informatiu i de licitació de les obres del tram Sants-la Sagrera i, tanmateix, a hores d’ara en-cara ningú no ha explicat al Grup del Partit Popular la resposta que s’havia donat a les al·legacions pre-sentades per tal Grup fa més d’un any en el tràmit for-mal d’informació pública, i tampoc no sap si el govern municipal coneix per què han estat desestimades ni si ha contrastat tal resposta.
Significa, a continuació, que evidentment el Grup del Partit Popular comparteix els aspectes de la me-sura de govern en debat relatius a la necessària seguretat de les obres i a la informació, sense cap mena d’exclusió, a tots els veïns afectats, inclosos, per tant, aquells veïns i moviments ciutadans que expressen el seu rebuig a les obres en qüestió; però, en tot cas, cal no oblidar que a Barcelona hi ha en construcció o en projecte altres infraestructures del transport públic, tant del tren d’alta velocitat com del metro, i tampoc no es pot oblidar l’angúnia veïnal a conseqüència de la tragèdia, en forma de nyap, que representa la construcció de la cua de maniobres del túnel del Carmel, cas que provoca una veritable pèrdua de confiança en la gent.
Demana, més endavant, aclariment sobre la frase “garantir al màxim la seguretat de les obres” ja que ell pensava que estava garantida del tot; i pregunta: per què és aquest Ajuntament qui ha de tirar endavant les campanyes informatives a pesar que es tracta d’una obra a càrrec del Ministeri de Foment; quin serà el calendari i el finançament de tals campanyes; i per què s’aprofita l’ocasió per anunciar la realització d’altres campanyes publicitàries i no per a reclamar un bon funcionament de Renfe-Rodalies, un servei ben necessari per a Barcelona i la seva Àrea metro-politana, però que l’Ajuntament, amb el seu silenci, contribueix a fer que no es resolgui satisfactòriament. El Sr. Portabella troba molt decebedora la mesura de govern en debat perquè, a juí seu, no respon a l’anunci que es féu en el seu moment, i continua induint a la confusió sobre allò que s’aprovà el 2002.
Vol, doncs, aclarir, en primer lloc, que tal any s’aprovà un traçat que baixava per l’avinguda de Roma, com també defensa ara el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya quan propugna del traçat pel carrer d’Aragó, i passava del carrer d’Aragó al de Mallorca, si bé després es produí una modificació que feia un bucle cap al de València per salvar la Sagrada Família i després continuava pel carrer d’Aragó; que hi ha, per tant, diferències molt substancials perquè no és igual sortir per un carrer de 20 metres d’am-plada que fer-ho per un de 50; que tals canvis es produïren arran dels fets del Carmel i, tanmateix s’intentà amagar-ho pretenent fer veure que això es planteja ara és el mateix que s’aprovà el 2002 quan no és així; i que els fets del Carmel s’havien produït el gener de 2005 i la modificació del traçat s’acordà, segons consta a l’acta de la Junta de Govern del Consorci de l’Alta Velocitat, el 3 d’abril de 2006 i aquesta decisió provocà desconfiança, perquè si, se-gons consta en la documentació lliurada, allò que es pot fer gràcies a la tècnica és infinit, hom pot pregun-tar-se per què després dels fets del Carmel es decidí canviar el traçat del túnel.
go-vern municipal ho tenia molt fàcil, bastava que agafés l’informe de la Generalitat aprovat per unanimitat en el Parlament de Catalunya que parla de les con-seqüències de l’esvoranc del Carmel i de les mesures de seguretat que s’han d’aplicar a partir d’aquell moment com són, per exemple: la formació del perso-nal que treballa en el túnel; la prohibició de sobre-passar les hores de treball legalment establertes; o la justificació de la professionalitat dels treballadors vinculats a la unió temporal d’empreses; la justificació tècnica de la contractació d’una unió temporal d’em-preses determinada. Afegeix que totes aquestes són veritables mesures de seguretat relacionades amb aspectes socials que els Grups Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA havien d’incorporar a un document relatiu a la seguretat, en el qual pràcti-cament no es parla de la seguretat, sinó de mesures de comunicació d’allò que s’està realitzant, i entre les quals hi ha coses tant sorprenents com no recollir, com sí que ho fan les conclusions sobre l’esvoranc del Carmel, la participació directa, sinó només la informació a la ciutadania.
La Sra. Mayol expressa el convenciment del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA que avui no s’estaria debatent sobre el traçat del tren d’alta velocitat si no hi hagués hagut l’accident del Carmel; i que el canvi de posicionament de l’oposició es deu a una instrumentalització partidària del trauma del Carmel, que el seu Grup ha indicat que era de llarga digestió ciutadana i, tanmateix, l’actitud dels Grups de l’oposició l’està dificultant, cosa que comporta, a parer seu, un capteniment irresponsable en la mesura que tals Grups no tenen cap pudor a instrumentalitzar la por en profit dels seus interessos partidaris.
Posa en relleu que en aquests moments les con-clusions dels perits evidencien que el problema no és fer túnels, sinó fer-los malament, i d’això se’n deriven unes conclusions, ja acordades en el Parlament de Catalunya, en el sentit d’incrementar els controls i les garanties de seguretat i transparència; que aquesta és una lliçó que cal aprendre del drama del Carmel, com ho és també el fet, que pot copsar qualsevol per-sona que s’hi acosti, que després de la digestió trau-màtica dels fets que es produïren en aquell barri, els seus veïns i veïnes estan desitjosos que s’acabin les obres i el metro arribi al barri.
Puntualitza que l’equip de govern i el seu Grup acolliran les pors de la gent, però no les instru-mentalitzaran i la mesura en debat vol justament acollir els neguits i preocupacions de la ciutadania perquè és raonable que es produeixin i, per això, planteja un conjunt de mesures que comprometen el govern municipal i impliquen els col·legis professio-nals i els responsables de les obres a garantir-ne la transparència, el control i la informació, tal com es féu ja amb l’acord que s’assolí amb la Federació d’Asso-ciacions de Veïns i amb algunes de les plataformes veïnals, de manera que avui es fa un pas més per a ajudar a digerir un trauma, el del Carmel, i per a ga-rantir que l’obra pública no es fa només amb control, responsabilitat i garanties de futur, sinó també amb transparència i cohesió.
El Sr. García-Bragado contesta les intervencions anteriors dient que amb les referències permanents als canvis de traçat respecte a l’acord de 2002 sem-bla que s’estigui reivindicant el pas per dessota de les cases fent un bucle per evitar la Sagrada Família, a
pesar que la decisió de les institucions de recuperar el traçat pel carrer dessota de Mallorca fou presa justament per a minimitzar riscos i evitar possibles afectacions a tercers; que l’Ajuntament de Barcelona per si sol no té competències per a fixar el traçat de les infraestructures ferroviàries, però sí per a exercir el control sobre les condicions en què s’executen aquest i altres treballs en el seu terme municipal, establint mesures de seguretat, de manera que proposant i rebutjant traçats no exerceix les seves competències, sinó que només exterioritza opinions; que l’adopció de mesures tendents a apaivagar el neguit derivat del sotrac que significaren els fets del Carmel és una obligació de tot el Consistori i així es posa de manifest en les decisions adoptades pel Parlament de Catalunya i, per tant, reivindicant-les s’hauria de donar per sentat que es compleixen les condicions de seguretat, i no s’haurien d’acompanyar les crides a la histèria i a l’alarmisme que s’han sentit aquests dies; i que entre les mesures adoptades pel Parlament de Catalunya, n’hi ha unes quantes que són predicables del projecte que ja s’han aplicat, i altres predicables de l’execució de les obres i, per tant, el seu compliment serà objecte d’anàlisis en el moment, probablement a finals d’any, en què estigui designada l’empresa constructora i se sàpiguen quins són els seus treballadors.
Confia que, un cop superada la discussió sobre el traçat, aquest Consistori pugui ser capaç d’assolir una unitat, avui no aconseguida, en el control i se-guiment de les obres.
El Sr. Trias ofereix la mà estesa del seu Grup a la proposta que acaba de fer el quart tinent d’alcalde, però demana que no es diguin mitges veritats, perquè la seguretat s’ha de defensar en tot moment.
El Sr. Alcalde puntualitza que així es fa sempre.
c) Informes
1. Barcelona per l’acció comunitària. Plans, pro-jectes i accions comunitàries.
El cinquè tinent d’alcalde, Sr. Gomà, significa que el Balanç general de l’acció comunitària en el últim any expressa una triple aposta.
d’ajuda mútua i de solidaritat. Agrega que l’acció comunitària aporta elements a la política de barris perquè esdevinguin espais compartits d’identitat amb consciència de pertinença, amb comunitats a les quals es reconeix la capacitat de ser protagonistes de processos, i amb voluntat de millora concreta de les seves condicions de vida quotidiana; i que, en síntesi, l’acció comunitària articula l’aposta per les transfor-macions en els barris tot enfortint la capacitat de convivència veïnal.
Explica, en la segona aposta, que l’acció comu-nitària s’ha estructurat a Barcelona sota un punt de vista metodològic compartit, una metodologia aquesta acordada i pactada en la Taula de referents comu-nitaris dels deu districtes de la Ciutat, en el Grup d’Acció Comunitària del Consell de Benestar Social i en el primer Fòrum d’Entitats per l’Acció Comunitària que tingué lloc el passat mes de setembre a la nostra ciutat; que els resultats del consens han estat quatre eixos principals d’actuació: a) els plans comunitaris, com a forma més integral i compromesa d’abordar el treball comunitari en un barri i que implica, en tots els casos, la signatura d’un conveni plurianual per al des-envolupament comunitari del territori entre l’Ajunta-ment, la Generalitat de Catalunya i la plataforma d’entitats gestora de cada pla; b) els projectes co-munitaris de serveis socials que estan orientats a la inclusió social de persones i col·lectius vulnerables mitjançant l’activació dels recursos existents a la comunitat; c) els bancs del temps i les altres mo-dalitats de xarxes d’intercanvi existents a la Ciutat, en els quals es tracta d’intercanviar necessitats per habilitats sense cap mediació dinerària i amb això s’enforteixen els vincles de suport i reciprocitat i es teixeixen solidaritats quotidianes que reforcen també el capital social dels barris; d) la promoció del voluntariat social i el bon veïnatge, de manera que els veïns i veïnes esdevenen agents actius de suport, companyia, atenció i afecte. Afegeix que la metodo-logia es concreta organitzant aquests quatre eixos en tres nivells, plans, projectes i activitats, i en l’orien-tació cap a determinats sectors de la població en funció de la seva edat o de perfils específics.
Comenta que la tercera aposta consisteix a fer par-tir l’acció comunitària de la necessitat de concertació interinstitucional, és a dir, d’una presència indispen-sable en cada cas, quan se signa un pla comunitari, del districte com a marc institucional que impulsa, lidera i fa el seguiment i, per tant, té el principal paper institucional, del Servei d’Acció Comunitària de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, i del Govern de la Ge-neralitat que té una implicació de 50% en el finan-çament i que orienta tot el seu suport només cap aquells plans que l’Ajuntament posa damunt la taula a partir, lògicament, d’un treball previ amb les entitats.
Referint-se als indicadors de balanç que vol res-saltar avui, diu que: 1r) Barcelona disposa avui de 16 plans comunitaris en els deu districtes de la Ciutat quan el 2004 només en tenia 7 corresponents només a quatre districtes, de manera que en els darrers quatre anys la xifra s’ha doblat, però, a més, tal metodologia de treball s’ha estès al conjunt dels districtes de la Ciutat; 2n) que a Barcelona s’estan desenvolupant avui 207 activitats comunitàries aglu-tinades en els 16 plans i en els 37 projectes comu-nitaris de serveis socials; que totes elles són activitats concertades entre l’Ajuntament i les entitats i la meitat
van adreçades al conjunt de la població, però n’hi ha 36 d’orientades a la infància i adolescència, 25 a per-sones grans i 8 a l’acollida de perper-sones nouvingu-des; 3r) que s’estan desenvolupant també 39 d’accions d’intercanvi i solidaritat presents també en els deu districtes de la Ciutat, entre les quals desitja destacar els 13 projectes de bon veïnatge convertits en una peça clau en l’atenció comunitària a la gent gran, que varen néixer com un projecte pilot de la Unió Europea al Casc Antic i avui ja s’han estès a set districtes, i amb els quals s’està atenent avui 7.300 persones grans per mitjà de 1.400 voluntaris i voluntàries; els 14 bancs del temps i d’intercanvi que configuren una xarxa, cada cop més consolidada, de solidaritat i reorganització comunitària dels temps, en la qual participen de manera estable més de 3.500 persones.
Posa en relleu que a Barcelona hi ha 364 agents vinculats a l’acció comunitària amb un finançament específic per a projectes que se situa per damunt d’1.500.000 euros en l’any 2007, amb un increment del 42% respecte el 2006 i del 75,2% respecte dels 874.000 euros que s’hi destinaren el 2005; que, en síntesi, els plans i projectes d’acció comunitària s’es-tenen al conjunt de la Ciutat, van articulant xarxes de solidaritat comunitària i adquirint centralitat en les polítiques municipals d’atenció a les persones i d’ac-ció en els barris, i configuren una aportad’ac-ció, cada vegada més qualitativa, al projecte d’una ciutat cohe-sionada i inclusiva amb voluntat permanent d’anar superant les desigualtats socials i territorials.
La Sra. Fandos expressa, d’antuvi, la seva sorpre-sa en veure que l’informe que se li ha lliurat no està a l’alçada dels que sol presentar el Sr. Gomà, perquè hi manca rigor i criteris d’avaluació i és més aviat un llistat d’activitats elaborat sense cap metodologia, raó que explica que en alguns districtes s’incloguin els agents col·laboradors i en altres no i que en un districte on es desenvolupen 101 activitats hi hagi 31 agents col·laboradors i en un altre amb 11 activitats n’hi hagi 102.
Suposa que el Sr. Gomà disposa de més infor-mació sobre tals actuacions, tot demanant que se li faci a mans per tal de poder fer una avaluació més positiva.
El Sr. Villagrasa no posa en dubte l’eficàcia dels plans que s’han dut a terme, però considera que la informació que s’ha facilitat no permet fer-ne l’ava-luació ni un balanç dels resultats aconseguits i tam-poc no especifica les actuacions de futur que s’hau-rien de fer en els barris.
Constata que s’hi reflecteix un incompliment greu i important del Programa d’actuació municipal 2004-2007, on preveia la confecció d’un pla d’equipaments de proximitat: reclama, doncs, urgentment, que es presenti aquest pla d’equipaments per tal de poder-lo debatre i aprovar, si escau; que no hi ha tampoc un desenvolupament del sistema d’avaluació i resultats que permeti valorar l’impacte de les accions comuni-tàries i la seva continuïtat en el temps; que s’hi recull una relació de dades i xifres que mostra unes grans descompensacions entre els territoris, perquè, con-cretament, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi li cor-respon un pla, una acció i 3 activitats, al de Ciutat Vella dos plans, 18 projectes i 19 activitats i, en canvi, al de Nou Barris li corresponen 5 plans, 87 projectes i 101 activitats, i tals descompensacions es donen igual-ment pel que fa al nombre d’agents socials ja que el Districte d’Horta-Guinardó amb un pla, quatre projec-tes i 11 activitats compta amb 102 agents socials mentre, en canvi, el Districte de Nou Barris només té 31 agents a pesar de totes les activitats que s’hi estan realitzant i el de les Corts i de l’Eixample només compten amb dos i cinc agents socials respectivament, xifres totes elles que deixen ben clars els desequilibris entre els diferents territoris pel que fa a les accions que s’hi executen, i a la relació entre territoris, projectes i agents socials, sense que s’expliqui per què es margi-na determimargi-nats territoris, barris o districtes.
Indica, també, que manquen actuacions en as-pectes vitals perquè, per exemple, en el camp de la gent gran hi ha zero actuacions en el Districte de l’Eixample, de les Corts, de Sarrià-Sant Gervasi o de Sant Andreu, en el de les persones nouvingudes es preveu una acció en el Districte de Ciutat Vella, i cap en els de l’Eixample i de Sants-Montjuïc, tot i ser districtes amb una forta presència de població im-migrada.
Sol·licita, doncs, que els faciliti un balanç dels resultats reals que estan obtenint les actuacions en marxa; i, sense posar en qüestió l’eficàcia de les accions que s’han dut a terme, apunta que caldria: a) equilibrar les accions en el territori, és a dir, en els barris; b) realitzar el pla d’equipaments; c) presentar el resultats dels diversos projectes per tal d’avaluar quins cal reforçar i millorar; d) intensificar les actua-cions en aquells sectors de població que necessiten una major incidència; i e) preveure una planificació d’actuacions futures per tal d’afrontar problemes que ja es poden començar a detectar.
La Sra. Capella significa que el seu Grup municipal sempre ha defensat que l’esquerra ha de prioritzar i posar l’accent de la seva obra de govern en les polítiques socials i inclusives, i, per tant, ha de pro-moure i incentivar les accions i els valors de la solidaritat i el treball comunitari; que el sentiment de pertinença a una comunitat creix quan les persones que hi viuen incrementen els seus llaços de relació
humana i de cooperació i quan, alhora, millora el seu nivell de benestar.
Pensa que s’ha presentat un bon informe, però hi troba a faltar l’especificació dels imports correspo-nents a cada projecte concret i, si no es volia entrar al detall dels imports econòmics, tal vegada hauria estat bé concretar almenys les quantitats atorgades a cada districte; que en l’experiència dels plans comunitaris s’ha de posar més cura i estratègies per a aconseguir que derivin en una veritable estructura social de barri i no en un reguitzell d’actuacions puntuals que no fo-menten pas la cohesió social; i que seguint per aquesta línia, s’han d’incrementar, si és possible, aquelles par-tides que permetin impulsar més projectes comu-nitaris per reforçar el valor d’una Barcelona solidària i inclusiva.
La Sra. Moraleda expressa la satisfacció del Grup Socialista per l’informe presentat pel Sr. Gomà, i alhora el compromís del seu Grup a continuar man-tenint, ara més que mai, l’impuls a l’acció comunitària: 1r) perquè comporta una bona manera de treballar, compartida entre les diferents Administracions i el teixit associatiu dels barris de la nostra ciutat; 2n) perquè reforça la identitat dels barris i la seva capa-citat d’autoorganitzar-se; i 3r) perquè treballa en la línia, prioritzada per l’equip de govern en aquest mandat, d’aprofundir en totes aquelles polítiques que volen incrementar els nivells de cohesió social i millorar els serveis en el territori.
Destaca que el seu Grup fa una avaluació altament positiva dels 16 plans, de les 207 activitats, dels projectes comunitaris, dels bancs del temps, de les xarxes existents en els nostres barris i de les accions de voluntariat i bon veïnatge, perquè aquestes ex-periències ajuden a enfortir el sentit territorial de la nostra ciutat, són enriquidores, participatives, plurals, i milloren la convivència en els nostres barris.
Posa també de manifest el respecte que totes aquestes accions tenen per la diversitat existent en el teixit associatiu i en la seva manera d’organitzar-se, i per la realitat existent en molts dels districtes i barris; i creu que cal avançar i aprofundir en aquesta direcció. El Sr. Gomà, després d’agrair-les, contesta les anteriors intervencions dient d’entrada que, efectiva-ment, la metodologia del document és de caràcter genèric, tanmateix el document distribuït intenta subratllar els elements de caràcter més general de ciutat sense entrar en una avaluació concreta i deta-llada de cadascun dels plans i iniciatives comuni-tàries, però, en qualsevol cas, en cada un dels dis-trictes de la Ciutat s’ha de fer el seguiment detallat de cada pla en els espais institucionals i associatius adients i amb participació de tots els Grups polítics, cosa impossible de fer en l’espai de temps que li pot dedicar aquest Plenari, on calia presentar una visió general necessàriament panoràmica però de conjunt de l’aposta de la Ciutat per l’acció comunitària.
de la Ciutat, de manera que s’ha produït un reequilibri sobre la base del respecte a la realitat de cada districte i dels seus barris; que també seria con-tradictori amb la filosofia comunitària parlar de grans pressupostos, perquè l’acció comunitària implica, sobretot, una manera de fer les coses, d’organitzar el treball conjunt entre els serveis municipals de pro-ximitat i el teixit associatiu, però, en tot cas, l’informe consigna només el pressupost específic per a fi-nançar les entitats que gestionen els diferents plans comunitaris i, per tant, els projectes específics, de manera que la xifra seria molt més alta si s’hi afegís tot el pressupost municipal vinculat al treball del col·lectiu de professionals dels districtes i del territori vinculats a l’acció comunitària.
Destaca, a continuació, que s’ha avançat, i molt, en el Pla d’equipaments i al llarg del mandat anterior es féu una feina de diagnosi i d’establiment de criteris acordada i dialogada amb la Federació d’Associa-cions de Veïns, i que a hores d’ara està en un estat molt madur que permetrà en aquest mandat la con-clusió dels treballs i, conseqüentment, una millor vertebració entre equipaments i comunitats; que, efectivament, en alguns districtes manquen algunes accions específiques per a les persones nouvingudes i la gent gran, però això no pressuposa que aquests col·lectius no estiguin realment atesos per l’acció comunitària, ja que el 50% de les actuacions comu-nitàries tenen caràcter universal, és a dir, s’adrecen al conjunt de la població, però de manera prioritària als sectors més vulnerables o amb més risc d’exclusió relacional en els seus barris, i que són, moltes vegades, les persones grans que viuen soles, i les persones nouvingudes que tenen un procés d’acollida fràgil.
Acaba agraint a la Sra. Capella la valoració positiva que ha fet de l’acció comunitària, i posant a disposició dels regidors els documents més concrets on figuren les assignacions pressupostàries i els elements més concrets de l’acció comunitària en cadascun dels districtes i territoris de la Ciutat.
La Sra. Fandos agraeix l’oferta que ha fet el Sr. Gomà de participació en els grups d’avaluació que es posaran en marxa en els districtes; i matisa que el seu Grup és conscient que l’acció comunitària no pot ser igual en tots els districtes, perquè contribuí a po-sar en marxa alguns dels programes, però també sap que justament perquè la Ciutat i els barris evolucio-nen contínuament que cal procurar equilibrar molt més i, per tant, ha d’assenyalar el desequilibri existent entre els districtes perquè, efectivament, s’avança, però massa poc a poc i, per això, hi ha barris que necessitarien determinades accions i, tanmateix, no n’hi ha ni una. També precisa, en relació al pres-supost, que el seu Grup no reclama accions su-permilionaràries, però troba molt desequilibrat, per exemple, que per part d’un govern que es diu pro-gressista es destinin 3,8 milions d’euros als Premis Laureus i, en canvi, la quantitat dedicada a l’acció comunitària no arribi ni tan sols a un milió.
El Sr. Villagrasa demana que es presenti a debat, tan aviat com sigui possible, el Pla d’equipaments; i que s’intenti millorar els desequilibris existents entre barris d’un mateix districte.
La Sra. Capella demana que el lideratge dels plans comunitaris es porti directament des del districte per tal de crear xarxa territorial.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
2. Adoptar, en l’exercici de les competències
re-servades a l’Ajuntament com a soci únic de la So-cietat Privada Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA, els acords següents:
1r. Designar el Sr. Lluís Reales i Guisado membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat en substitució de la Sra. Eulàlia Ferrando i Serra.
2n. Establir que el termini de designació del con-seller que es nomena serà l’establert en els Estatuts socials, sens perjudici de la renovació que fos pro-cedent en el canvi de mandat consistorial.
3r. Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam-bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
La Presidència, d’acord amb la proposta de la Jun-ta de PorJun-taveus, acumula al debat d’aquest punt de l’ordre del dia la moció següent:
M. Única. Primer. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Barcelona de Gestió Urbanística, SA, els acords següents:
1. Designar el Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat en substitució del Sr. Ricard Frigola i Pérez.
2. Establir que el termini de designació del con-seller que es nomena serà l’establert en els Estatuts socials, sens perjudici de la renovació que fos pro-cedent en el canvi de mandat consistorial.
3. Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas ne-cessari.
Segon. Proposara l’òrgan competent de Barcelona de Serveis Municipals, SA la designació dels mem-bres dels Consells d’Administració de les empreses que s’indiquen a continuació:
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA: Sr. Javier Basso Roviralta en substitució de la Ima. Sra. Emma Bal-seiro Carreiras.
Mercabarna, SA: Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina en substitució de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà.
El Sr. Ciurana reitera la petició, formulada priva-dament en més d’una ocasió, de convocatòria im-mediata del Consell d’Administració d’Informació i Comunicació de Barcelona, SA, perquè pugui afrontar la renovació, si escau, de la Direcció de Barcelona Televisió, tot advertint que si la presidència no convo-ca tal reunió, la promourà una tercera part dels membres de tal consell.
El Sr. Martí respon que ja hi haurà ocasió de con-versar sobre la petició que ha formulat el Sr. Ciurana.
S’aproven, per unanimitat, la proposta i la moció en
debat.
b) Ratificacions
COMISSIÓ D’HISENDA I PRESSUPOSTOS
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 25 de maig de 2007 (S1/D/2007 2231), que inclou la finca del carrer de Valldonzella, núms. 10-16, dins l’àmbit de l’en-càrrec fet a la societat Foment de Ciutat Vella, SA, pels acords del Plenari del Consell Municipal de 22 de desembre de 2000 i de 22 de novembre de 2002.
La Sra. Recasens anticipa que els membres del Grup de Convergència i Unió no poden donar cober-tura legal a quelcom que fa un any denunciaren com a un escàndol social i una actuació administrativa matussera, tot precisant que donen suport a la Fun-dació Blanquerna i a la realització de la seva bibliote-ca mitjançant la signatura d’un nou conveni, però no pas a la incorporació, dins l’encàrrec fet a Foment de Ciutat Vella, SA, de la finca núm. 12 del carrer de Valldonzella per la qual l’any passat s’abonaren a unes famílies que l’ocupaven, unes indemnitzacions de 12.000 euros i se’ls atorgaren uns pisos en una operació que era legalment discutible però que es presentà com la manera d’agilitar-ne els tràmits a pe-sar que representava un greuge envers totes aquelles altres famílies necessitades que no poden acudir al mercat de l’habitatge: pregunta, doncs, com pot ser que Foment de Ciutat Vella entrés en tal negociació i acordés la concessió d’unes indemnitzacions i pisos si no tenia cap encàrrec formal de gestionar tal finca.
El Sr. Villagrasa anuncia, també, que el Grup del Partit Popular votarà en contra, no de la realització de la biblioteca de la Fundació Blanquerna, a la qual do-nen suport, sinó pels fets produïts en la finca núm. 12 del carrer Valldonzella ja que estava ocupada il·le-galment i, tanmateix, els seus ocupants varen treure profit d’aquesta situació d’il·legalitat i, a més, se’n van jactar públicament amb el consentiment d’aquest Ajuntament, a pesar que Foment de Ciutat Vella, SA, mai no hauria d’haver negociat amb unes persones que estaven cometent un delicte d’ocupació il·legal d’un immoble privat i, tanmateix, varen obtenir un habitatge de protecció oficial, de manera que amb tal operació es produí una veritable presa de pèl a tota la ciutadania de Barcelona.
El primer tinent d’alcalde, Sr. Martí, contesta que els Grups de l’oposició s’equivoquen quan intenten remoure un debat que fa un any varen perdre es-trepitosament, perquè l’expedient que hi ha damunt la taula no hi té res a veure; que Foment de Ciutat Vella, SA, és la beneficiària de totes les expropiacions que es fan en aquell districte, però no està facultada per fer cessions a tercers de propietats municipals de les quals és beneficiària, si no consten en unes relacions que les detallen finca per finca, de manera que en no figurar-hi la finca núm. 12 del carrer de Valldonzella, els lletrats han indicat que calia incloure-la-hi a fi que Foment de Ciutat Vella pugui constituir ulteriorment un dret de superfície a favor de la Fundació Blan-querna perquè hi constitueixi una biblioteca; i que, en conseqüència, l’acord que es proposa s’inscriu pnament en la legalitat i no pretén donar cobertura le-gal a res del que es féu abans perquè ja la tenia, però, a més, el Sr. Villagrasa s’ha ficat de peus a la galleda ja que l’immoble en qüestió no és de propietat privada, sinó municipal des de fa molt temps.
La Sra. Recasens no té inconvenient a reobrir el debat tingut l’any passat i, en aquest sentit, recorda que en indicar l’equip de govern que les famílies que ocupaven l’immoble tenien necessitats socials, el seu Grup demanà un informe social que justifiqués el dret de tals famílies a rebre els habitatges i indem-nitzacions en qüestió, però mai no l’ha arribat a veure. Pregunta com Foment de Ciutat Vella, SA, podia gestionar la finca en qüestió si no la tenia inscrita en el registre, com deixen ben clar els informes jurídics que figuren a l’expedient, perquè el govern municipal està acostumat a aquestes actuacions administra-tivament barroeres, però el Grup de Convergència i Unió avui no pot, amb el seu vot, donar cobertura le-gal a la situació que està comentant; i insisteix a demanar un informe de la Secretaria sobre si Foment de Ciutat Vella podia assumir, sense tenir un encàrrec formal d’aquest Ajuntament, les gestions i indem-nitzacions que féu en relació a la finca en qüestió.
El Sr. Villagrasa observa que l’edifici estava ocupat de manera il·legal tant si era privat com públic, però si era públic ha de preguntar, a més, per què aquest Ajuntament consentí que fos ocupat il·legalment pel moviment okupa durant tan de temps.
El Sr. Martí replica que el debat sobre el moviment okupa no l’ha obert ell, sinó els Grups de l’oposició, els quals s’han equivocat en fer-ho perquè Foment de Ciutat Vella, SA, és beneficiària de totes les ex-propiacions que es fan en el Districte, expropia i després inscriu les finques en el Registre a nom de l’Ajuntament de Barcelona i necessita l’autorització d’aquest Ajuntament per a poder cedir-les a tercers; i que la Secretaria farà l’informe pertinent i espera que els Grups de l’oposició no el considerin parcial i reconeguin el seu valor.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i García i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cor-net, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE
4. Ratificar el Conveni, de 15 de maig de 2007,
signat amb el Ministeri de Medi Ambient i la Ge-neralitat de Catalunya per a la gestió integrada del li-toral de Barcelona, en desenvolupament de l’article 6.3 de la Llei 1/2006, de 13 de març, que regula el règim especial del municipi de Barcelona.
la Carta Municipal no s’està desenvolupant correc-tament.
El Sr. Cornet anuncia també l’abstenció del Grup del Partit Popular perquè, a juí seu, el Conveni impli-ca renunciar al control conjunt de la zona marítimo-terrestre amb l’Administració central i, sobretot, per-què amb la nova delimitació de tal zona l’Ajuntament pot guanyar unes 7 hectàrees urbanitzables que el seu Grup demanà que no tinguessin conseqüències sobre l’edificabilitat ciutadana en la primera línia de mar i, no obstant això, l’equip de govern no ha aclarit aquesta qüestió.
El Sr. García-Bragado lamenta les abstencions que s’han anunciat, tot puntualitzant que no hi ha cap renúncia a controlar, i que allò que no s’arribi a con-certar serà objecte de control.
Destaca que es porta a aprovació un gran acord que: a) permet concertar, gestionar i aprovar el pla de gestió integrada del litoral, cosa que ofereix un marc de seguretat, avui inexistent, en relació a les in-tervencions en la línia de costa; b) no inicia l’ex-pedient d’atermenament de la zona marítimoterrestre, sinó que tant sols anuncia que, una vegada clos tal expedient, els terrenys que deixin de ser zona marítimoterrestre passaran a ser de domini públic municipal.
Significa que quan a la Comissió del Plenari es plantejaren els aspectes urbanístics que en el futur podien derivar de la incorporació a l’actiu municipal de tals béns, ja s’explicà que el conveni en debat no té abast urbanístic i no pot predissenyar el futur urbanístic dels terrenys en qüestió; que no és ben cert que aquest Ajuntament pugui fer coses que no podia fer fins ara, sinó que allò que ha canviat és el valor dels informes i la intervenció de cada una de les Administracions, perquè abans l’Ajuntament feia uns informes que l’Administració de l’Estat havia de pren-dre en consideració, i d’ara endavant serà al revés, de manera que l’Ajuntament tindrà l’última paraula i l’Administració de l’Estat haurà de fer informes sobre les propostes que li elevi l’Ajuntament. Afegeix que en l’esmentada comissió s’explicà també que en aquests moments hi ha un repartiment de costos entre l’Ad-ministració de l’Estat i les Administracions locals implicades –aquest Ajuntament i l’Àrea Metropolita-na–, segons el qual les tasques de manteniment de les platges estan assumides per aquest Ajuntament com una manera d’assegurar que els ciutadans les trobin en les condicions adequades, mentre que la reposició de les sorres i el manteniment estàtic de les platges continua sent competència del Ministeri de Foment; i que a partir d’ara una sèrie de béns gestionats actualment per l’Estat passaran a ser-ho per aquest Ajuntament que en percebrà uns cànons en quantitats superiors a les despeses que hi destina. El Sr. Hereu remarca la importància històrica del conveni en debat, perquè aquest Ajuntament reivin-dicava des de fa vuitanta anys algunes de les fites que s’hi aconsegueixen.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vi-ves, Blasi i García i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cor-net, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín.
5. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 18 d’abril de
2007 (S1/D/2007 1460) que presenta a la Generalitat
de Catalunya, a l’empara de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixin una atenció especial, els barris de la Bordeta, al Districte de Sants-Montjuïc, i del Coll, al Districte de Gràcia, perquè s’acullin al finançament previst en el fons de barris de l’esmentada llei, per un import de 20 milions d’euros per al barri de la Bordeta, i de 20 milions d’euros per al barri del Coll, tot concretant que les aportacions econòmiques municipals aniran a càrrec del Programa d’actuació municipal.
El Sr. García-Bragado explica que mitjançant el decret de l’Alcaldia ara sotmès a ratificació, aquest Ajuntament presenta com a optants a la convocatòria d’enguany per acollir-se als beneficis de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que reque-reixin una atenció especial, els barris del Coll i de la Bordeta; que quan la Comissió del Plenari es pro-nuncià sobre tal qüestió, ja es tenia constància de l’acceptació, per part del Govern de la Generalitat, de tal proposta, de manera que el barri del Coll, que rebrà 15,7 milions d’euros, i el de la Bordeta, que en rebrà 14,7, s’incorporen al conjunt de barris de la nostra ciutat ja acollits als efectes de la llei es-mentada: els de Santa Caterina-Sant Pere, el de les Roquetes, el del Poble Sec, el de la Trinitat Vella i de Torre Baró-Ciutat Meridiana. Afegeix que en el curs de la sessió de la Comissió del Plenari, se sol·licità informació sobre l’estat de desenvolupament del conjunt de les actuacions relatives a la Llei de barris i ell es va comprometre a facilitar tal informació tan bon punt pogués disposar-ne d’una manera estructurada, a fi de poder analitzar en el si de la comissió el grau de desenvolupament i d’èxit d’aquestes iniciatives; que, concretament, les dues primeres plantejades han assolit, respectivament, un grau de desenvo-lupament del 85% dels projectes en el barri de Santa Caterina i del 76% dels projectes en el de Roquetes; que la filosofia de la Llei de barris respon a una de-manda històrica de les ciutats i viles de Catalunya que mai no havia tingut resposta fins a l’aprovació de tal llei; i que la ratificació de la proposta es produeix quan ja ha estat acceptada la proposta, com a conseqüència del lògic funcionament dels òrgans de govern en els darrers mesos.
