tAS4
F*í&^
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 27-XI1-1986 106
Acords sessió4-11-1986 123
DisposicionsGenerals
Acords delsÒrgansde Govern:
Projectede transferència núm. 5alsConsellsMunici¬
pals de Districte en matèriade conservació dels edificis i instal·lacions constitutius dels equipa¬
ments de Districte 126
Organigramade l'Àreade Sanitat 145
Cartipàs:
Nomenament Directoradjunt d'Espais Locals 151
ConsellMunicipal Permanent
Actasessió23-XII-1985 152
Consells Municipals de Districte Districte 7. Horta-Guinardó. Acords.
sessió30-1-1986 155
Personal
Circulars de Secretaria General
Nomenaments 156
mm
ITAMU»^'
bb
Ajuntament
If
/Anv T YYïtt
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió de 27 del desembre de 1985 aprovada el 4 de
febrer de
1986.
AlSaló de la Reina Regentde la
Casa de la
Ciutat
de Barcelona, el vint-i-set de desembre de mil
nou-cents vuitanta-cinc, es reuneix el Consell Plenari,so¬
ta la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual
Ma-ragall i Mira, i
hi
concorrenels ll·lms.
Srs. Tinents
d'Alcalde, Jordi Parpal i
Marfà,
Joaquimde
Nadal i
Caparà, i Raimon
Martínez i Fraile,
els ll·lms.
Sr. Re¬
gidors, amb rang
de Tinent
d'Alcalde,
Jordi Borja i
Sebastià, Pau Cernuda i Barrios, i RamonTrias i Far¬
gas, i els ll·lms.
Srs. Regidors,
Guerau Ruiz i Pena,
M. AurèliaCapmanyi
Farnés, Josep M.
Serra i
Martí,
Joan Clos i Matheu, Francesca Masgoret i Llardent,Enric Truñó i Lagares, Joan Torres
i
Carol, Albert
Batlle i Bastardas, Antoni Dalmau i Ribalta, MercèSala i Schnorkowski, Jordi Vallverdú i Gimeno, Ger¬
mà Vidal i Rebull,Josep Espinàs i Xivillé, Josep Anto¬
ni Garcia i España, Xavier
Valls i Serra, Francesc
Se¬
gura i de Luna, FrancescBorrell i Mas,
Antoni Comas
i Baldellou, Joaquima Alemany i Roca, Josep
Bueno
i Escalero, Josep Thió i de Pol, Fèlix Amat i
Parceri-sa, Antoni Fabregat i Fabregat,
Sebastià Alegre i Ro¬
selló, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet iAgustí,
JoanGarcia i Domingo, Josep Bascompte i
Solà,
Manuel
Rial i Ferrer,Antoni M.
¿atorras
i Roji, Mercè Muñozi Ramonet, Ferran Clemente i Solsona, i Jordi Conill i Vall, assistits per l'Hm. Sr. Secretari
General, Jordi
Baulies i Cortal, que certifica.
Excusen la seva assistència la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró iCastells, i l'Il·lm. Sr. Josep M. Pujadasi Porta.
Hi és present l'Interventor
Municipal Sr.
Martí
Pa-gonabarraga i Garro.
Oberta lasessió perla Presidènciaa les deu hores
i vint minuts, és llegida i aprovada, amb una
precisió
del Sr. Serra i Martí, l'acta de la sessió anterior cele¬
brada l'11 de desembre de 1985.
En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda: Quedarassabentat, constituïten Junta General de
la S.P.M., "AnellaOlímpica de Montjuïc, S.A.", delde¬
cret de l'Alcaldia de 16 de desembre de 1985, que
designa l'Il·lm. Sr. Regidor amb rang de
Tinent d'Al¬
calde, Ramon Trias i Fargas, membre del Consell
d'Administració de l'esmentada Societat; i ratificar
aquesta
designació.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia de 17 de desembre de 1985, que nomenen: President de
l'Òrgan
Especial deGestió
FrontMarítim
del Poble¬nou, l'Il·lm. Sr. Primer Tinent d'Alcalde Jordi Parpal i Marfà; Conseller Delegat, el Sr. Ramon Boixadós i
Martí; i Vocalsels ll·lms. Srs. Jordi Bonet iAgustí,Jo¬
sepAntoni Garcia i España, Josep M. Pujadas i Por¬
ta, Mercè Sala i Schnorkowski, Joan Torres i Carol,
Germà Vidal i Rebull, Josep Miquel Abad i Silvestre,
Joan Nieto i Comajuncosa, i Joan Saura i Laporta, i
els Srs. Joan Laporta i Argelich, Leopold Rodés i
Castañé i Josep M. Vergara i Carrió.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 13 de desembre de 1985, que nomenaels membres que han d'integrar la
Comissió Tècnica
de Mantenimenti Millora de l'Eixample.Quedar assabentat iratificar el decret de l'Alcaldia,
d'11 de desembre de 1985, que crea un Consell
Assessorde l'Alcaldia i de laComissióde Governper assistir tots aquells projectes i iniciatives municipals encaminades a fomentar i incentivar la creació de llocs de treball, la resposta a l'atur, i l'autoocupació;
i nomena les persones quel'integren.
Quedar assabentati ratificar elssegüents convenis
amb: a) la
Corporació
Metropolitana, per a la venda de patrimoni (Conveni-marc); b) laGeneralitat, la Cor¬
poració Metropolitana i Catalana de
Gas
i Electricitat, S.A., per a l'aprofitament delgasproduït
perl'aboca¬
dor de Garraf; c), els Municipis metropolitans, la Cor¬ poració Metropolitana i el
Consorci
d'Informació
i
Do¬cumentació de Catalunya, per a
l'actuació
conjunta en la realitzaciódel Padró d'habitantsde 1986; id) laUniversitatPolitècnica, per a l'execució d'aquarel·les
sobre determinatsespais ciutadans.
Quedar assabentat iratificar el decret de l'Alcaldia, de 19 de desembre de 1985, que encomana a la Diputació de Barcelona, de forma interina,
el cobra¬
ment en període voluntari de la restade la
imposició
municipal fins al moment de concertar, de maneradefinitiva i mitjançant els oportuns acords, la
forma
de gestió procedent; i facultar la
Tinència d'Alcaldia
de Finances perconvenir amb l'esmentadaDiputació
el premi de cobrançai normativa aplicable.
El Sr. Comass'oposa a laratificació dels dos punts precedents, tot significant: a) que noestima
suficient
la documentació complementària del Conveni
amb la
Corporació Metropolitana, relatiu a la
venda de
patri¬
moni per valor de 1.500 milions de pessetes,
i
ala
subrogació en lesobligacions d'una
operació de
crè¬
dit per altres 1.800, puix, a juí seu, per una
banda,
l'expedient hauria decontenir els informes
de
l'Inter¬
ventor i del Secretari General i, per l'altra,
l'operació
només resulta aconsellable de cara al pagament
d'uns deutes que caldria examinaren quina
part
han
d'ésser prèviament reconeguts; i b) que
resulta
pocresponsable concertar amb la
Diputació el
cobra¬
ment,en període voluntari, de la resta de la
imposició
municipalsenseconèixerabansel costde
tal
decisió,
sobretot quan, per una banda, el cobrament
de
la
contribució urbana confiat a la Diputació no ha
fun¬
cionat prou bé com reconeixia el mateix
Tinent
d'Al¬
calde i, per l'altra, el sistema vigentfins ara, a
través
de determinades entitatsbancàries, eramillori
possi¬
blement més barat
El Sr. de Nadal, explica que el Pressupost
ja
pre¬ veu l'anualitat de 1986 de la subrogacióesmentada
en el Conveni amb la Corporació Metropolitana,
per
al pagament de les resultes amb talEntitat
deguda¬
ment auditades; que les condicions
oferides
perla
co-NÚM. 5 20-11-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 107
brament
serà de
1*1,2% fins als
20.000 milions de
pessetes
i
de
1*1,5 %
quan
se
superin els 30.000, i
un
contracte
paral·lel de
tresoreria
permet
d'obtenir bes¬
tretes suficients; que
el
concertdefinitiu serà sotmès
a la
consideració del
Plenari;
queel sistema
de
co¬brament de la
contribució
urbana ha funcionat
co¬ rrectament; que elscontribuents
podrancanalitzar
els seus pagaments a
través
de qualsevol de les
su¬cursalsde laCaixade Catalunya, de la Caixa de Bar¬
celona, i de la Caixa de Pensions; i que, denunciats
els contractes vigents fins ara amb diverses entitats
bancàries, convéencetar l'any tenint establert el nou sistema.
El Sr. Comas replica que no s'ha contestat la seva
observació sobre la manca dels informes de la Inter¬
venció i de la Secretaria General ni consta la realitza¬
ció de cap auditoria respecte de les quantitats degu¬
des a la Corporació Metropolitana; i que els percentatges
del
premi de cobrament
apercebre
perlaDiputació, noqueden
explicitats
enel decret
sotmès
a ratificació elqual els deixa en mans del Tinent d'Al¬
calde: pertant, no sap,exactament,
què
s'aprova. S'aproven ambdós punts en debat amb el vot encontra dels Srs. Trias, Segura, Borrell, Comas, Ale¬
many, Bueno,Thió, Amat, Fabregat, Alegre, Vila, Bo¬
neti Garcia i Domingo, quanta la ratificació del Con¬
veni amb la Corporació Metropolitana i al decretque
encomana interinament a la Diputació, el cobrament
de laresta de la imposició municipal.
Quedar assabentat de no haver-se presentat cap reclamació durant el reglamentari període d'informa¬ ció pública contra la modificació de l'art. 804 de les Ordenancesmunicipals, queaprovàel Consell Plena¬
ri l'1 d'octubre de 1985, en el sentit d'augmentar la
multa pecuniària de 500 ptes. a 1.000 ptes. en els
transports municipals de superfície; i, en conseqüèn¬ cia, aprovardefinitivament l'esmentada modificació.
Quedar assabentat de no haver-se presentat cap reclamació durant el reglamentari període d'informa¬ ciópública contral'Ordenança municipal de Cementi¬
ris aprovada pel Consell Plenari el 29 d'octubre de 1985; i, en conseqüència, tenir-la per aprovada defi¬
nitivament.
S'entra,tot seguit, en el debat de l'ordre del dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords adoptats per la Comissió de Govern en sessió de 18 de desembre de 1985, pels
qualss'aproven:
a) Inicialment, el Plaespecial per a l'ampliació del
Parc del Putget, desenvolupament d'un equipament
esportiu públic i la construcciódel Centre Meteorolò¬
gicde
Catalunya.
b) Inicialment, el Pla especial de reforma interior del barri del Baró de Viver.
c) Mesures per a la protecció del paisatge urbà. Aquest darrer acord de la Comissió de Govern té lasegüent redacció:
Declarar subvencionables les següents actuacions realitzades pels particulars, afi i efecte de potenciar
a millora i qualitat del
paisatge urbà, i de fomentar
Iusdelsjardins privats: 1- Enjardinament
d'espais d'ús privat i la seva
obertura al públic.
1-1. Els espais situats a l'interior d'illes tancades,
comsón elspatis interiors de l'Eixample,o els jardins existents a l'interior d'illes que, tenint una superfície
mínima de 400 m2, s'enjardinin i esfacin accessibles a l'ús públic, mitjançant galeries o passatges de ca¬ ràcter público semipúblic que garanteixin les condi¬ cions d'accés, gaudiran d'una subvenció que podrà arribar fins al 20 % del pressupostpresentaten laso¬ l·licitud de la prèvia i preceptiva llicència, sense que el cost mitjà de les obres de realització superi les
15.000 ptes. m2.
1.2. Els espais que poden tenir accés directe des de la via pública dels quals s'eliminin les tanques opaques, gaudiran d'una subvenció que podrà arri¬
bar fins al 20 % del pressupost presentaten la sol·li¬
citud de la prèviai preceptiva llicència, sense que el
costmitjà d'aquestes obres i lesd'urbanització supe¬
rin un preu global de 10.000 ptes.
m2.
Quan aquests espais, demés, esfacin accessibles a l'ús públic en horaris acordats amb l'Ajuntament,
gaudiran d'una subvenció anyal que podrà arribar
fins al 20 % de la contribució territorial urbana de la finca.
2. Façanes.
2.1. Façanes a la via pública.
Lesfaçanes que siguin objecte de restauració, ne¬
teja o agençament per part dels seus propietaris, gaudiran de les següents exempcions i subven¬
cions:
a) Exempció del pagament de drets de
llicència
d'obres per la neteja.
b) Exempció de les taxes
d'ocupació
de la viapú¬
blica, amb ponts voladissos, bastides o prestatges
col·locats per a l'execució d'aquest tipus d'obres. c) Subvenció en funció del grau de dificultat
tècni¬
ca de la restauracióo neteja i del grau de qualitatas¬ solit en la mateixa. A aquests efectes el sistema de
subvencions s'establiràper l'Ajuntament, en la Cam¬
panya en la qual, amb
independència de les
actua¬cions d'iniciativa privada també subvencionables, es
potenciarà aquest tipus
d'intervencions
endetermi¬
nats sectors de la Ciutat.
Aquestes subvencions no seran
d'aplicació
quan s'opti, per partdel propietari, perl'explotació publici¬
tària de les lones de protecció de les obres.2.2. Façanes corresponents a
les
paretsmitge-res.
Les parets mitgeres consolidadescom a
façanes i
les mitgeres
pròpiament
dites, quesiguin objecte de
restauració o agençament, seransubvencionades
d'acord amb elprocediment que l'Ajuntamentestabli¬
ràa aquests efectes.
En ambduessituacions, aquesta
subvenció
esfarà
per unasolavegada i en capcasserà superior
al'im¬
port anyal dels arbitris que
els
propietaris de les
fin¬
ques paguen sobre la
propietat.
No
és compatible
aquesta
subvenció
ambl'explotació amb
usospubli¬
citaris de lesesmentades mitgeres.
3. Adequació de tendais,
marquesines
i elements
decoratius visibles de la via pública.Els esmentats elements, situats en edificis catalo¬ gats, zones
protegides
i vies importants i
que,mal¬
grat disposar de
llicència
municipal, siguin adaptats
a la normativavigent, gaudiran
d'una
bonificació
que podrà arribar finsal 20 %
del
cost
de la
instal·lació.
A aquestsefectes
s'entendrà
percost
de la
instal-lació el que s'estableixid'acord
amb el barem
que es108 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 5 20-11-1Qñfí
Facultar la Comissió de Govern perquè estableixi
les previsions
específiques de
procediment
per afi¬
xarquè s'entén percostos, a aquests
efectes,
enles
diferents activitats subvencionables.
Instrumentarambcaràctergeneral, el
següent
pro¬cediment per a l'efectivitat de les presents
subven¬
cions:
1. Podran sol·licitar subvencions per coadjuvar a la protecció del paisatge
urbà i la
utilització del verd
urbà elspropietaris únicso enrègim de propietat ho¬
ritzontal i, en el punt tercer,també
elsarrendataris
que realitzin en els seus immobles
alguna de les
ac¬tuacions abans esmentades.
2. Les subvencions seran atorgades per
l'Alcal¬
dia.3. El pagamentde les subvencions es
farà efectiu
un cop comprovada, pels
Serveis
tècnics municipals,
la correcta execució de les obres.
4. Les sol·licituds d'aquestes subvencions s'hau¬
ran de presentar abans del dia 15 de març de cada
any. Les que es
presentin
després
d'aquesta
data
esfaran efectives l'any següent.
Aplicar aquestessubvencions a la part.
483.06-03/
02 del Pressupost Municipal de 1986,corresponent a les aportacions per a la
protecció del paisatge i verd
urbà.Modificar l'acord del Consell Plenari de data 11 de desembre, en relació als beneficis fiscals sobre la quota de l'arbitri de
radicació,
salvant les errades deforma i deixant-lo redactaten els següents termes: "A) Atorgar els següents beneficis
fiscals
sobrela
quota de l'arbitri deradicació:
1. Quan es produeixi l'adequació a les disposi¬
cions de l'Ordenança municipal sobre Instal·lacions i activitats publicitàries, dels rètols situats en edificis catalogats, zones protegides i vies importants, el subjecte passiu
gaudirà
d'unabonificació
en la quotaque podrà arribar fins a una quantitat equivalent
al
48 % del cost real de l'adequació, acumulant un 1 %
percada mes ques'avanci alsquatreanys establerts com a termini d'adaptació a l'Ordenança.
Si hi harequeriment exprésde l'Administracióper¬
què es realitzi l'adequació dels rètols indicats, a la
bonificació anterior s'hi podrà acumular un 3% per cada mes que s'avanci als sis mesos previstos en el requeriment.
Aaquestsefectes s'entendrà percostrealdel rètol
el que s'estableixi d'acord amb el barem que es de¬
termini en el procediment.
L'aplicació d'aquesta bonificació, independent¬
ment de la seva quantia, comportarà l'exempció de
lestaxes perocupació de la viapúblicai per llicència
d'obres,encaraque s'hauran de demanar lescorres¬
ponents autoritzacions.
2. Quan els bars i establiments similars millorin les
seves condicions ambientals higiènico-sanitàries, gaudiran d'exempció total o parcial en la quota du¬
rantels tresexercicis fiscalssegüentsfins una quan¬ titat acumulada equivalent,com a màxim,al 50 % del
costreal de les millores.
Aquestes millores estaran exemptes de la taxa per llicència d'obres, encara que s'haurà de demanar la corresponentautorització.
A aquests efectes s'entendrà per cost del rètol el
que s'estableixi d'acord amb el barem que es deter¬
mini en el procediment.
Facultar la Comissió de Govern perquè estableixi
el procedimentper a l'efectivitat dels presents bene¬
ficis fiscals.
B) Facultar l'Alcaldia
perquè,
en cas de robatori,incendi, inundació o qualsevol tipus de
catàstrofe!
atorgui els beneficisfiscals adients
pertal
de dismi¬nuir els danys patits.
El Sr. Comas subratllaque el Pla especial del Parc del Putget ha trigat quinze mesos a
ésser
informatpels Serveis de Planejament i inclou una aportació municipal de230 milions depessetesque notédota¬
ció pressupostària; que
després
d'haver discutit du¬rant molt temps la
problemàtica urbanística
del barri del Baró de Viver (circumstància que denota manca de sensibilitat donades les necessitats del barri i elsproblemes tècnics estructurals
d'alguns habitatges)
avui s'ha sotmès a la consideraciódel Consistoriuna
caricatura de Pla especial de reforma interior: a) hi
falten plànols-i altres estan repetitssense especificar
quin és el vàlid; b) no hi ha
índex
dels documents,manquen els plànols comparatius de la solució pro¬
posada i la realitat existent; c)
l'anàlisi sociològica
i poblacional es fonamenta en dadesdesfasades
de l'any 1981, d) l'expedient recull dosinformes
contra¬ris: l'un, de la Direcció de Serveis de Planejamentur¬ banístic(que llegeix en els seus
paràgrafs més
signi¬ficatius relatius a la trama viària a la morfologia urbana i tipologia edificatoria a
l'ús
delsòl,
els enllaos viaris i l'estudi
econòmic)
i l'altredel Districte
on també s'assenyalen diversos defectes i la inadequa-ció del planejament proposat a les necessitats del barri. Demana, doncs,que s'aclareixin tots elspuntsassenyalats
perquè,
altrament, el seuGrup haurà
de
votar negativament la ratificació de l'esmentat
Pla.
En absència del Sr. Ferreiro, Presidentdel Distric¬
te, el Sr. Vidal, President del Patronat Municipal de l'Habitatge, contesta que el ritme del planejament no
haentorpit laremodelaciódel barri del
Baró
de Viver,ja iniciada i que
arribarà
a la meitatdel
seucamí
en unperíode de dos anys; que, per lesdeficiències d'u¬
bicació, en un principies plantejàlaconveniència de
canviar l'emplaçament del barri però,
després d'ha¬
ver-se inaugurat una estació de Metro, els
mateixos
veïns han descartat aquesta solució; que el
planeja¬
ment proposat(delqual se n'han redactat
més d'una
dotzena de versions) ha estat discutit a
bastament
amb els afectats i no es limita a la volumetria sinóque detalla el projecte específic de les cases a rea¬
litzar; que la contigüitat del barri al
Cinturó litoral,
a una línia de la Renfe i a una zona industrial, hacom¬plicat tot el procés exigint no solament
valoracions
econòmiques i converses amb els afectats
sinó
tam¬
bé la definició de fases i aspectesnomés
determinats
a escala del Pla General Metropolità peròno enpro¬ jectes concrets i per
això són lògiques les
recomana¬cions formulades pel Districte i pels
Serveis
centra¬
litzats de cara a laversiódefinitiva del Pla; que, sibé
només hi ha un compromís de finançament
de
la pri¬
merafase, la Direcció General d'Arquitecturasembla
disposada a trobar el finançamentnecessari
pera
executar-ne la totalitat; i que el període
d'informació
pública servirà, també, per superarles reserves
i
les
preocupacions formulades pels tècnics.El Sr. Comas insisteix que un planejament que
no
mereix la plena aprovació de l'equip de govern
que
el presenta, noésprou acurat;queelConsell
del
Dis¬
tricte deSantAndreu, presidit, percert, pel
Sr.
Vidal,
Di-mha/Í 5 20-11-1986 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 109
recció de
Serveis de Planejament
afegint-hi diverses
observacions a
les
quals
dóna
lectura;
i
quetot
això
fa
impresentable,
ajuí
seu,
el Pla especial
en
debat.
El Sr. Vidal
puntualitza
queels suggeriments for¬
mulats pel
Districte i
queha
llegit el Sr. Comas,
tenen
per
objecte
millorar aspectes
perfectibles;
i
que
la
fa¬
se
d'informació
pública
notindria sentit si
es negava aquestapossibilitat.
El Sr. Parpal
matisa
queel Pla
especial
endebat
ha experimentat
successives
millores
en
cada
fase
dela seva
gestació
i
queés
undels
casos enquè
les
diverses etapes
d'execució
han estat
estudiades
més acuradament.
El Sr.Alcalde assenyala queen una recent
visita al
barri del Baró de Viver
constatà, amb
satisfacció, l'i¬
nici delesobresde
substitució
d'unshabitatges molt
petits ideteriorats
peraltres
de molt
dignes; i
que
partde
les
recomanacions
formulades
pel Districte i
pels
Tècnics
municipals ja han estat
recollides
a
la
darrera versió del Pla mentre que les altres podran
ser-hodesprés de la
informació pública.
ElSr. Clos comenta l'abast del'acord de la Comis¬
sió de Govern de 18 dedesembre de 1985, que inte¬
gral'apartat
c)
del primer punt
de l'ordre del dia, pel
qual, per una
banda,
s'aproven les
mesures, anun¬ciades a la darrera sessió plenària del dia 11 de de¬
sembre, referents a l'enjardinament i obertura
al
pú¬
blic d'espais d'ús privat (patis o
jardins
d'interiors
d'illa),alademolició de lestanques opaques
dels
jar¬
dinsprivats i la sevasubstitució
peraltres de
translú¬
cides,al'agençamentde façanesi
mitgeres,i
al'ade¬
quació de tendais, marquesines
i
elements
decoratius, visibles des de la via pública; i, perl'altra, es modifica, donant-li la redacció que llegeix, l'acord adoptat a la mateixasessió
plenària,
sobre l'atorga¬ ment de beneficis fiscals per l'adequació delsrètols
al'Ordenança sobre instal·lacions i activitats
publici¬
tàries,per millora de les condicionsambientalshigiè-nico-sanitàries dels bars i establimentssimilars, i per
robatori, incendi, inundació o qualsevol tipus de ca¬ tàstrofe.
El Sr. Borrell pertal d'aconseguir la igualtat d'opor¬
tunitats per a tots els ciutadans, recomana que la
convocatòria per a l'atorgament de les
subvencions
espubliqui amb la degudaanticipacióen els
diaris de
la Ciutata fi ques'hi puguin acollir els ciutadansque
hodesitgin; i que la relació de les subvencions ator¬
gades es publiqui a la Gaseta Municipalperquè tots
aquells sol·licitants que es considerin marginats pu¬
guin recórrer.
El Sr. Alcalde indica que l'equip de govern
vol do¬
nar la màxima difusió a tais subvencions i publicar¬
ies successivament els mesos de gener, febrer
i
març encara que no haestat possiblevertebrar-Iesa través d'un decret-llei de reduccions de lacontribucióurbana;i suggereix queel Regidor proponent
miri de
fer-ne, també, una explicació pública a través d'una roda de premsa odel sistema que cregui més eficaçperassabentar-ne totsels ciutadans.
S'aprova el primer punt de l'ordre del dia amb el votencontra dels Srs. Trias, Segura, Borrell, Comas,
Alemany,
Bueno, Thió, Amat, Fabregat, Alegre, Vila,Bonet, i Garcia i Domingo, quant a la
ratificació
de Iaprovació inicial del Plaespecial del barri del
Baró
deViver.
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Sol·licitud i declaració oficial per a la presentació
davant el ComitèOlímpicInternacional de laCandida¬
tura de Barcelona per als Jocs de la XXV Olimpíada
de 1992.
L'anterior punt de l'ordre del dia es concreta en la següentproposta:
1. Sol·licitar del Comitè Olímpic Internacional, l'a¬
torgamentde la celebració dels Jocs de la XXV
Olim¬
píada modernaper a l'any1992, a la ciutat de Barce¬
lona.
2. Aprovar, d'acord amb la Carta
Olímpica,
la de¬ claració dels compromisos i intencions assenyalats en la resolució adjunta, per a contribuir ambtota cla¬redat i transparència, la ciutat de Barcelona i el seu Consell Plenari Municipal, al futur de l'Olimpisme i a la celebraciódels Jocs de 1992.
ElSr. Alcaldeexplicaque taldeclaració ésconegu¬ da pertotsels Grups municipalsa
través
de la sevapresentació en el Consell Rector de
la
nostracandi¬
datura i suposa l'adhesió de l'Ajuntament a les de¬
mandes de Carta Olímpica i als requeriments
especí¬
fics del Comitè Olímpic Internacional sobre els compromisos formals que la
Ciutat ha d'assumir
al'hora de sol·licitar ésser designada seu de la XXV Olimpíada; i dóna,tot seguit, lectura
al
textde la de¬
claració quediu:
El Plenari de l'Ajuntament de Barcelona,
reunit
aBarcelona,el dia d'avui, representant
l'interès
de totsels ciutadans, acorda presentar davant el
Comitè
Olímpic Internacional, les
següents
resolucions:
1) Totcontemplant els
ideals de
concòrdia i partici¬
pació inherents al moviment
olímpic, i amb la
cons¬tància que la celebració dels Jocs
depèn,
en granmesura, de la col·laboració desinteressada dels
membres del ComitèOlímpicInternacional, de les Fe¬
deracions Internacionals, del Comitè Olímpic Nacio¬
nal i de les Federacions Nacionals i de milersd'entu¬
siastes de l'esport, s'afirma que
els Jocs
no seranutilitzats amb finalitats polítiques o lucratives. Ni durantels Jocs Olímpics, ni unasetmana abans ni una després, secelebraran
reunions
omanifesta¬
cions decaràcterreligiós,
polític
ocomercial
al'Esta¬
di, les instal·lacionso la Vila
olímpica;
esfomentarà
una atencióespecial al
desenvolupament
dels valors
espirituals,així
comdels
mèrits esportius
queinfo-nen vida al gran festival
juvenil
que suposal'orga¬
nització d'uns Jocs Olímpics; es
tindrà
cura,natural¬
ment de contribuir a difondre els valors socials,
educacionals, estètics i morals presents a
l'Olimpis¬
me;i es confirma, ambrotunditat
i
atítol general,
que nos'aprofitarà
l'ocasió dels Jocs amb
capaltra
finali¬
tatquel'interès del moviment
olímpic.
2) Es manifesta
la
convicció
queels Jocs
Olímpics
han de ser celebrats amb la dignitat i
l'exclusivitat
que es mereixen,
constituint
unesdeveniment
relle¬
vanti independentde
qualsevol altre.
En
estricta
lògi¬
ca, no es contemplarà la
celebració de
capaltre
es¬deveniment(fira,
exposició, certamen) internacional
o
nacional durant els Jocs Olímpics, una setmana
abans o una setmana després dels Jocs
Olímpics.
En el cas de resultarseleccionada com a seu
olím¬
pica, la Ciutat
vetllarà especialment
pertal
que no
s'infringeixi aquestanorma,
ni
aBarcelona,
ni
a
la
se¬
va rodalia.
110 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 20-11-19ñfí
relacionat ambels JocsOlímpics, previ a la signatura
del Contracte amb el Comitè Olímpic Internacional, no podrà serinvocat contra aquest darrer i, pertant,
serà desestimat en tal qualitat.
4) L'Ajuntament es responsabilitzarà, de forma conjunta i solidària amb el Comitè Olímpic Espanyol,
de l'organització dels Jocs Olímpics, si aquests
són
atorgats a la ciutat de Barcelona. Ambdós organis¬ mes, per tant, respondran davant el Comitè Olímpic
Internacional.
5) En franc reconeixement del desig del Comitè Olímpic Internacional a l'hora de tractar amb peu d'i¬ gualtat a totes les ciutats candidates, així com del principi de "fair-play"queels representants de la pro¬
posta barcelonina han expressaten tot moment, s'a¬
corda:
-Facilitar les condicions de treball que permetin a lestres Comissions designades extraureuna visió
objectiva i fidedigna de la preparacióde Barcelona
per a convertir-se, eventualment, en la seu dels
Jocs Olímpics de 1992.
-No convidar directament a cap altra persona que
detenti capacitat de decisió decara aladesignació final de la seudels Jocs Olímpics de 1992. Amb les expressades intencions, el Plenari de la
Corporació municipal, de forma unànime, espera contribuir amb netedat i transparènciaal futur de
l'O-limpisme.
El Sr. Trias manifesta que el desig d'organitzar els JocsOlímpics de 1992, queinforma lapolíticamunici¬ pal dels últimstemps, no té l'oposició de ningú però Barcelona és quelcom més que uns Jocs Olímpics; que després de l'adveniment dels Consistoris demo¬ cràtics, elsprimersquatre anysde gestiós'havien de
dedicar a redreçar el desgavell deixat per la política municipal franquista, tanmateix, en accedir el Sr. Ma-ragall a l'Alcaldia, lagent pensàques'iniciaria l'etapa
del treball, però començà l'etapa dels projectes (que
són indispensables per a treballar seriosament i as¬ soliruna execucióòptima i perdurable), etapaqueha tingut una sèrie d'avantatges, sobretot per a una co¬ lla de professionals de foraque han treballat per a la
Corporació malgrat comptar aquesta amb unes 20.000 personesal seu serveientrefuncionaris, con¬ tractats i personal laboral; ara bé, els projectes no són suficients i calen realitzacions que,si tenim sort, s'iniciaran el propermandat, passantper unafase de preparació, moviment de terres i fonamentació, una
altra d'execució pròpiament dita i una última de re¬
tocsi acabats, de maneraquetota aquestadinàmica
pretén assegurar vintanys de permanènciaen el go¬
vern de la Ciutat del mateix Partit: consegüentment, quan la gent s'ha adonatque els Pressupostos muni¬ cipals arribaven a 100.000 milions, que l'Ajuntament
comptava amb una plantilla de 20.000 persones,
aproximadament, i que no s'havien realitzatmés que
projectes, la fèrtil imaginació política de l'Alcaldia va
llençar la idea d'organitzar els JocsOlímpics, iniciati¬ va que no té enemics per part de ningú sinó que hi
són favorables els tècnics, els constructors, els co¬ merciants, els taxistes i, fins itot, els socialistes(pels
vots electorals que recolliran) i les autoritats (pels triomfs i homenatges que acumularan).
Reitera el suport del seu Grup a la iniciativa però observa: que en undels documentsque se li han lliu¬
rat (presentats abansal Consell Rector) la informació resulta escassaperquè es proposa la celebració dels
Jocsentre els dies 27 dejuny i 12de juliol, sense ex¬
plicitar les raons que justifiquen aquestes dates, i s'anuncien possibles canvis en algunes disciplines
olímpiques sense precisar-les, mentre que en l'altre,
s'explica demanerainsuficient la producció de mate¬ rialàudio-visual (vídeo, àudioi disquets) i s'hi fa pale¬
sa la no disponibilitat de dades sobre el programa
cultural, lesinstal·lacions,els dictàmens de les Fede¬ racions Internacionals, el finançament i la destinació
dels ingressos procedents de la Televisió. Creu, doncs, que els Regidors de l'oposició no es poden pronunciar de manera responsable al respecte tot demanant que l'equip de govern els faciliti un accés
a la informació equivalent a la seva responsabilitat
per la seva participació, de bon grat, a la iniciativa, i
remarcant ensems, que alguns representants en el Consell Rector de l'Administració Central s'han quei¬
xat, també, del fet que, per haver-se delegat la feina en la Comissió Executiva o en una personade con¬ fiança, l'únicque hosap i ho controla totés l'Alcalde,
per via personal o delegada, de manera que el mèrit
serà exclusivament seu si l'èxit acompanya l'empre¬ sa però, si no és així, tots hauran de compartir, en
peu d'igualtat, el protagonisme de l'Alcaldia.
Estima que s'aprofita poc la capacitat dels mem¬ bres del Consell Rector i de la gent del seu voltant,
de realitzargestionsen favor de la nostra Candidatu¬
ra puix ell, personalment, només ha acompanyat el
Sr. Alcaldeen unviatge aBuenos Aires i Montevideo, (durant el qual rebé del Sr. Maragall un tracte exqui¬ sit)però en el qual, per cert, noaconseguígran cosa
en profit de la nostra pretensió; i que aquest
desper-dici de recursos es faperquè no s'hi pensa operquè
no es vol compartir el protagonisme, fins al puntque ha arribat a pensar que si un dia el Sr. Maragall es
trobava a l'estàtua de Colom amb Lluís XIV de Fran¬ ça, diria també, indicant-li la Ciutat: "Barcelone c'est
moi", actitud que troba excessiva.
El Sr. Maragall matisa que les qüestions avui en debat són la sol·licitud oficial dels Jocs Olímpics ila declaració exigida pel Comitè Olímpic
Internacional,
però el Sr. Trias ha aprofitat l'ocasió perfer una dis-gressió sobre la formade portar el dossier, el
qual
nos'ha repartit perquè conté elements sobre els quals manté certadiscreció a fi que no perdin part del seu
efecte sorpresa; que la manera de portar la
iniciativa
ja ha evolucionatenel sentit indicat pel Sr. Trias per¬ què les delegacions conferides suposen ladesperso-nalització d'una colla degestions de manera que
ell,
gràcies a la tasca desenvolupada pel Sr. Josep
Mi¬
quel Abad, que porta el Comitè Executiu, i pel
Sr.
Carles Ferrer, que té encomanades les relacions
in¬
ternacionals, ara dedica a la Candidatura moltes
menys hores que no pas abans de l'estiu i la seva
intervenció personaleslimita ara aaquelles
ocasions
més transcendentals (és el cas dels seus viatges a
Lisboa i a Lausana) per demostrar, davant la
família
olímpica, quetotala Ciutatsesentimplicadaenla
ini¬
ciativa.
Inquireix, perúltim, si l'actitud del Grup
convergent
davant la iniciativa olímpica ha passat del
silenci
pa¬ triòtic a la crítica oberta.ElSr. Triascontestaqueels Regidors del seu
Grup
no volen fer capcrítica perquè novolen quese'ls
pu¬ gui imputar el fracàs-que no espera- de lainiciativa
(di'iM. 5
20-11-1986
GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 111millorsi béno les
precisarà perquè això
no esconsi¬
deri una
crítica:
consegüentment, recalca
quesón
partidaris
de la
celebració dels Jocs
a
Barcelona,
que
nofan cap
crítica i
que eslimita
aqueixar-se
que nose'ls utilitza prou en
favor de
la
nostraCandidatura.
El Sr. Alcalde pren nota del desig de
participació
expressat
pel
Sr. Trias i
quemirarà
de satisfer,
tot
assenyalant
la
conveniència de formular davant el
Conséll Rector els suggeriments
tècnics;
i remarca també latranscendència delcompromís
de la Ciutat quantala
utilització dels Jocs
enel sentit indicat
perla famíliaolímpica i a la
divulgació
del'Olimpisme.
ElSr. Trias matisa que, evidentment, els membres
de
l'oposició
nopoden
decidir la Candidatura de Bar¬
celonaperò si pertorbar
seriosament les
seves pos¬sibilitats, tanmateix no desitgen fer-ho perquè són
bons barcelonins, creuen en la idea i volen donar-li suport.
El Sr. Alcalde replica que essent el Sr. Trias cons¬ cientde la bondat de la idea, no li pot agrair l'afirma¬
ció de no pertorbar-la; i que nos'escau el silenci per
raons patriòtiques
sinó
l'entusiasmecompartit.
S'aprovaperunanimitat la proposta en debat, rela¬ tiva a la sol·licitud de la celebració a Barcelona dels Jocs de la XXV Olimpíada i a la declaració de com¬promisos i intencions.
Informe sobre la situació i el Pla d'actuació espe¬ cial en el Districte de Ciutat Vella.
El Sr. Cernuda, després d'advertir que no creu ne¬ cessària una àmplia exposició de motius que justifi¬ quin aquest informe, explicaquesibé totsels Distric¬ tes de la Ciutattenen una zona deprimida, el nostre
Centre històric pateix uns greus processos de dete-riorització urbanística i social: a) la seva població
censada s'ha reduït en un 33 % a causa, principal¬
ment, de l'emigració dels matrimonis joves amb fills petits, que ha comportat el consegüent envelliment
de lapoblació, superior al de la resta de la Ciutat; b) s'hi donentambé, els índexs més alts de dependèn¬
ciasenil i de mortalitat; c) la pèrdua de població cen¬ sada no suposa, però, un descens de la població perquè ha crescut, en canvi, la població nocensada constituïda per transeünts nord-africans o dels paï¬ sos del golf de Guinea, i immigrants marginals que viuenen pensions, pisos de lloguerobarraquesama¬ gades als terrats de les cases, com les situades al
voltant de la plaça Reial; d)
l'índex
d'escolarització només arriba al 48 % i es combina amb un alt grau d'absentisme i de fracàs escolar -el 43 % delsjoves menorsde vint-i-quatreanys no han acabat els estu¬ disprimaris o no han passatmés endavant, i el 12 %
de les dones en edats compresesentre els quinze i
els vint-i-quatre
anys es declaren mestresses de ca¬
saperò l'expressió sol encobrir altres activitats mar¬
ginals-; s'hi dóna l'índex més alt dedelinqüènciaa la
Ciutat:el 12,8%, xifra que duplica la del Districte que
live darrera; e) el percentatge d'aturats
supera en 4
punts la mitjana de la Ciutati l'economia submergida és l'altemativa del 40 % de la població juvenil; f) la població noactiva està constituïda en un32 % perju¬
bilats mentre que la mitjana de la Ciutat és del 19 %, inomésen un27 % perestudiantsquan la mitjana de
laCiutat és del 36%.
Subratlla que les anteriors dades palesen el dete¬
riorament del Centre històric de Barcelona perla fu¬
gidade la població jove amb el natural envelliment de la queroman a la zona, i per la progressiva expansió
de les activitats i formes de vida marginals; que el fu¬
tur del Districte depèn de la definició del paper que ha dejugar en el conjunt de la Ciutat, pertal que no
es converteixi en un suburbi, en el "caldo" de cultiu i
puntd'atracció de qualsevol manifestació de la pato¬ logia social, ien font d'inseguretat ciutadana com re¬ flecteixen els fulls repartits aquest matí sobre loca¬ lització d'activitats delictives o marginals: cal, doncs, desplegar una actuació integral a la zona que ha de
tenircaràcter pluri-institucional,encara que la iniciati¬
va la porti l'Ajuntament, ha d'anardirigida a la pobla¬ ció censada, i s'ha de desenvolupar en dues eta¬ pes:
1) una, d'urgent, per estabilitzar la situació actual
aturant el procés de progressiva degradació amb
mesures administratives (mitjançant la inspecció de
pensions, bars i botigues marginals, i la investigació
dels salons recreatius queincideixenen l'absentisme
i el fracàs escolar) i policials de coordinació de les forces que operen en el Disctricte (que constitueix una única demarcació, subdivida en 36 zones, de la Guàrdia Urbanaperòes troba repartitentresComis¬ saries de Policia), objectiu que implica una reforma
profunda dels sistemes de patrulla i de desplegament policial, aixícom determinades operacions especials
contra alguns tipus de delictes -tràfic de drogues,
tràfic d'objectes robats, bandes organitzades, roba¬
toris a vehicles-.
2) i una altra, de preventiva global en un triple
sentit:
A) L'acció policial integral per vèncer el sentiment d'inseguretat que passa per uns programes de des¬ plegament policial, de recolzament a la
investigació,
de creació d'un sistema integrat d'informacions, i co¬ municacions, de tècniques de patrulla i intervenció policial (procurant resoldre el problema de la curta permanència dels policies nacionals en els barris
conflictius i orientant l'acció policial en un sentitpre¬ ferentment preventiu i no pas repressiu) i d'ajuda a lesvíctimes.
B) El pla de prevenció através dels serveis perso¬ nals, concretament: a) l'atencióa la infància i adoles¬
cènciamitjançant el seguiment del
fracàs
escolar, l'a¬ daptació de les escoles a lasituació
marginal dela
població escolar dels Districtes (Escoles
d'actuació
especial amb uns"ratios" professor-alumne
majors, i
un professorat qualificat), campanyes
d'informació
sobre la realitat social de la mainada, i la creació
d'aules-taller; b) la destinació de partdels fons dels
Plans d'ocupació a formació i a facilitar activitats al¬ ternatives amb rendibilitateconòmica; c) la reconver¬ sió d'alguns delsequipaments
culturals
peradequar-los a les necessitats del Districte, i el foment de la pràctica esportiva no tan sols entre
els escolars
sinó
també com un mitjà per a la
reinserció dels joves
marginals per la seva
subcultura de
valoració de les
activitats corporals, de la força i de la velocitat;
d) la
prevenció de la
drogodependència
queté
enel Dis¬
tricte l'índex més alt de la Ciutat, en funció, no sola¬
ment delsjoves que hi viuen,
sinó
peraltres
ques'hi
desplacen a tal fi.
C) La rehabilitació
urbanística -ja
enllestida,
enbonamesura, en lafase de planejament-que
és prè¬
via a alguna de les actuacionsdetallades
anterior¬
ment perquè mentre no escanviï l'aspecte
físic d'al¬
guns carrers es
continuaran
produint
situacions de
112 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 5 20-11-19fífí
a la sol·licitud (aprovada per aquest
Cçnsell Plenari
el 17 dejuliol de 1984) dedeclaració
d'Àrea
dereha¬
bilitacióintegrada que és
l'única
formad'actuació
co¬ herentconjunta iplanificada, tanmateix,sense renun¬ ciar-hi, es proposen actuacionsprioritàries
en cinczones: 1a) els voltants de la Casa de la Caritat;
2a)
l'illa que envolta Sant Pau del Camp; 3a) el sector
constituït per les places deSant
Agustí
i de Sant Cu¬ gat i els carrersde les Basses deSant Pere, de
Tan-tarantana i de Vermell; 4a) la zona central de la
Bar-celoneta (terrenys de la Maquinista); i 5a) les illes situades a l'entorn de la Plaça Reial, delimitades per la Rambla i elscarrers de Ferran,d'Avinyói
d'Escudi-llers;operació de rehabilitacióqueofereix,
també,
unvessantde reactivacióeconòmica i comercial perquè s'ha detectat un procés de tancament de comerços
tradicionals que exigeixmesures enèrgiques de l'es¬ til del projecte, recentment inaugurat, de
remodelació
dels carrersde la Portaferrisa, dels Boters i delaCu-curulla.
Espera que el Pla quedarà definitivament enllestit
dintre dels mesos de generi febrer vinent i es
podrà
posar en marxadurantel mesde març,fetqueexigi¬
rà una estructura orgànica de coordinació entre els responsables dels serveis personals i del programa urbanístic i el Delegat especial de seguretat; i acaba
puntualitzantque les mesures sanitàries s'han incor¬ porat a la documentació distribuïda com un annex, donat que l'exposició d'avui només tenia per objecte traçar les línies generals del Pla.
El Sr. Comas agraeix la inclusiódel tema a l'ordre del dia i la documentació facilitada però expressa la seva perplexitat quant a l'abast de l'informe perquè
la Ciutat no reclamaoperacions d'imatge sino actua¬
cions efectives i malgrat això la documentació pre¬ sentada no constitueix realment un Pla.
Fa avinent que de la problemàtica del Districte de
Ciutat Vella se'n parla des de l'any 1984, quan es
presentà la sol·licitud
d'Àrea
de rehabilitacióintegra¬da de conformitat amb els Plans de reforma interior de la Barceloneta, del Raval, i del sector oriental del Centre Històric, ija llavors el seuGrup considerà que la proposta no semblava viable: per una banda, per¬
què, basada econòmicament en la Llei de 28 de juliol
de 1983 i en l'Ordre del 30 de novembre del mateix any, elsfons havien de provenir del Pla triennal d'Ha¬ bitatges que havien estat reduïts per al període de 1984-1987; i perl'altra,perquè, segons l'Ordreabans
citada:
1) Les accions derehabilitacióhan de teniruns es¬ tudis detallats que afectin una
Àrea
determinada, co¬sa que no s'ha complert car al Raval, per exemple, es preveu enderrocar 1.700 habitatges i només se
n'hi construiran 650 amb unscostos econòmics molt
importants que no tenen el finançament necessari, i
ambunscostos socials també molt greus perquè les famílies que no es puguin ubicar en els nous habitat¬
ges no en podran aconseguir un altre amb les
750.000 pessetes que l'Ajuntament sol donar com a indemnització i, pertant, s'empitjora la situació d'uns
ciutadans que haurien de merèixer el suport de l'A¬ juntament.
2) Les accions de rehabilitació s'han de referir a un planejament urbanístic adequat i el tres plans es¬ mentatsanteriorment no són aprovats encara.
3) S'han deconcretarels aspectes econòmics i no hi ha cap estudi ni pla financer al respecte.
Segueix dient que des del juliol de 1984 ens tro¬ bem en un atzucac però no es pot esperar una res¬
posta de la Generalitat quan encara no se li ha tra¬ mès tota la documentació exigida per l'Ordre abans esmentada; quesi bé els habitatges de la Barcelone¬
ta seran acabatsaviat, no s'hafetencara res respec¬ te alsquarts decasa que quedaran lliures; quelado¬ cumentació presentada no constitueix un pla ni tan solsunes líniesd'actüació; que nocalcap pla perde¬ nunciar la precària situació de la Ciutat Vella i si bé les dades facilitades han estat força il·lustratives al
respecte, darrera nohi haresperquè: a) éselemental
indicar actuacions urgents per la via administrativa; b)endiverses ocasions s'ha repetit lanecessitat d'in¬
crementar els serveis i és també evident, la necessi¬
tatde confeccionar un censde les pensions i establi¬
ments d'hosteleria i dels salons recreatius; c) resulta poccomprensible l'establiment d'un termini per al'a¬ daptació a la normativa vigent d'aquells establiments
que nos'hi ajustin; i d)nocalengransestudis perjus¬
tificar la coordinació entre els diversos efectius
poli-cials i,encanvi, nos'expliciten les raons que aconse¬ llen fixar-los en els volums proposats ni es detallen
suficientment el contingut delscursos de formació ,i
dels manuals detècniques policials, ni les caracterís¬
tiques i costos de les comunicacions i informatitza-ció, i tampoc es precisen les consignacions pressu¬
postàries per atendre les inversionsen infrastructura
dels serveispolicials, ni les compensacions a les víc¬
times. Agregaque li sembla ben tractat el capítol de les mesures dedicades a la infància i l'adolescència;
que, en canvi, no es raona perquè calen vuitanta pla¬ ces en les residències assistides; i que el Consellde Seguretat del Districte ja hauria d'estar en funciona¬ ment.
Diu, en resum, que la documentació lliurada no constitueix una veritable Pla concret i precísquanta fons econòmics imitjans, sinó una
operació
d'imatgeque no respon ales esperancesdels ciutadans, i una
declaració de bones intencions que li sembla insufi¬
cient.
El Sr. Cernuda assenyalaque la
documentació lliu¬
rada constitueix les línies bàsiques del Pla
integral
d'actuació per al Districte de Ciutat Vella; que , se¬
gons el calendari d'execució, la primera etapa
s'ha
dedicat a dissenyar-lo, el mes de gener s'encetaran
les operacions immediates i durant el mateix mes
de
generi el de febrer següentes prepararan les actua¬cions en matèria policial, de serveis personals i
d'ur¬
banisme; que la determinació dels efectius
policials
no pertoca als polítics sinóals tècnics peròen
el
seu moment s'explicarà perquè s'ha optat per unaxifra
determinada en aquest punt i en el de les places
de
les residències assistides per a la tercera edat; que les preocupacions pressupostàries del Regidor con¬
vergent obliden que algunes de les actuacions
s'es¬
capen ala competènciade l'Ajuntamenti cauenen
la
de l'Estat;que les operacions puntualsenel camp
de
l'habitatgeestan supeditades al'arribada delsfons
fi¬
nalistes procedents de l'Administració
estatal
perla
via de l'Acord Econòmic i Social;queel Patronatestà
desplegant pel seu compte unes operacions,
molt
costoses, de reestructuració d'edificis i de recupera¬
ció d'espais alscarrersde l'Almirall Cervera i
de
Gui-ter; que l'expedient de
l'Àrea
derehabilitació integra¬
MilM. 5 20-11-1986 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 113
reforma
interior;
i
queel cost
de l'Area de rehabilita¬
ció integrada no
és superior
al
d'obertura
(prevista
pel
Pla
General
Metropolità i
que
segueix damunt la
taula no per una
qüestió econòmica sinó de visió de
ciutat)de les
avingudes de les
Drassanes i de Fran¬
cescCambó i
del
carrerde
Méndez Núñez importa,
en pessetes
de
1983,
35.000 milions (dels
quals
8.000 corresponen a
habitatges de
promoció pública)
i estàdetallat per partidesde
manera queadduint
la
mancade
documentació adequada del Pla
econòmic
es vol amagar el
problema
real de
l'existència d'un
planejament
alternatiu i deixar
que
continuï el
proce¬
diment de deterioració dels habitatges, comporta¬
mentaquest que
també
denota
mancade sensibilitat
perquè
quanfalta
undocument,
cal demanar-lo
en
lloc dedirque no es contesta per manca
de dades.
ElSr. Parpal posa de relleuque
l'Àrea
deRehabili¬
tació Integrada, no
és altra
cosa que unòrgan
de
gestió
per al'execució d'un Pla de reforma
interior;
que
aprovada la
sol·licitud de la declaració
correspo¬ nentaljuliol de 1984, ladocumentació
fou
tramesa alaGeneralitat el desembre de l'esmentatanyi el març
següent s'hi
envià
unaltre
exemplar
apetició de la
Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, però la
Generalitat no ha respost encara a la petició, tanma¬
teix, l'Ajuntamentno ha deixat d'actuar en
el Distric¬
te: les inversions en construcció denous habitatges, en rehabilitació i en expropiacions i desnonaments
totalitzen 2.014 milions de pessetes (no tots d'apor¬
tació municipal) i amb
l'Àrea
derehabilitació
integra¬ da o sense, se seguirà invertint a la zona através
dels convenis amb el Ministeri d'Obres Públiques i de
lestransferències del PatronatMunicipal de l'Habitat¬
ge; que els Plans especials de reforma interior pro¬
posats per l'Ajuntament i l'efectivitat dels quals no¬ més es troba penden de l'aprovació per la Generalitat de les modificacions introduïdesen el Pla General Metropolità, no impliquen noves afectacions,
així, per exemple: 1) al Raval el PlaGeneral Metropo¬
lità afecta 231.670 m2 de sostre, superfície que el Pla especial proposat deixa reduïda a 25.800
m2;
2)i alsector oriental, el Pla General Metropolità afecta
3.016 habitatges (és a dir, 248 edificis), que en el pla¬
nejament proposat queden reduïts a 1.124 (és a dir
148 edificis). Creu, doncs,que l'aprovació dels Plans
especials de reforma interior resulta més urgent que la de l'Àreade rehabilitació integrada
perquè
aquellacomportarà la desaparició de les afectacions per a grans vies que pesen sobre moltes famílies, reduirà el volum de les inversions a realitzar -que era molt
mésalt,segons les previsions del Pla General Metro¬
polità-i tals Plans són l'única via per adesenvolupar unes accions coherents i definides, i per a aconse¬
guirqueel Ministeri, la Generalitat i, sobretot, el sec¬
tor privat, s'interessin a invertir en habitatges en el
Districte de Ciutat Vella. El Sr. Comas objecta
que el calendari d'execució esmentat pel Sr. Parpal no precisa res; que la docu¬
mentació presentada noés un pla ni resque s'hi as¬
sembli;queels políticsno són tècnics però espoden
assessorar per tècnicsper avalorar si unestudi tèc¬
nic és vàlidono;que, efectivament,
l'Àrea
de Rehabi¬litacióIntegrada ésunòrgandegestió però,ajuíseu,
no resulta
adequat; que la Generalitat ha invertit
1 678 milions en les obres indicades
pel Sr. Parpal;
que l'acció municipal ha de seguir unes prioritats i per raons
d'imatge
no poden crear falses expectati¬
ves que després no es realitzaran: consegüentment,
si per atendre aspectes prioritaris són necessaris di¬ ners d'altres partides, cal estudiar les oportunes
transferències; que, segons l'art. 6.è de l'Ordre del
30 de novembre de 1983, per a l'aprovació de
l'Àrea
de rehabilitació integrada, cal acreditar el planeja¬
ment urbanístic i adjuntar els estudis de rehabilitació percostos no globals sinó de cada actuació; que els plans especials de reforma interior afecten ciutadans
humils com ja deixà ben palès quan es discutíel de Gràcia;que al Raval s'enderrocaran 1.700habitatges
i noméssen'hi bastiran 650 denous, deíxant-nesen¬
se a 1.050 famílies, les quals tan sols rebran una in¬
demnització de 750.000 pessetes notòriament insufi¬ cient; i que perfer bé les coses, cal tenir els mitjans
i comptar amb un pla ben confeccionat circumstàn¬
cies que no es donenen el cas en debat.
El Sr. Ruiz i Pena significa que des de la constitu¬
ció, arafa dos anys, del Consell de Seguretat, s'han desenvolupat, amés dels estudis teòrics, actuacions
coordinades entrela Policia Nacional i la Guàrdia Ur¬ bana però l'actuació policial que es preveu desenvo¬
lupara la Ciutat Vellatéun aspecte substantiui quali¬
tatiu molt diferent i innovador perquè s'ha projectat
una experiència completament nova en el nostre
País: que les tres policies actuïn com una de sola en el mateix territori mitjançant un comandament únic, un milloraprofitament delsrecursostanthumans (du¬ rant lesvint-i-quatre hores del dia i no tan sols finsa les deu de la nit com succeïa fins ara per part de la
Policia Nacional)com materials (amb un sol sistema de comunicació i amb l'establiment d'un banc de da¬ des que faciliti informació a la
investigació
policial particularment sobre ladelinqüència
menor, que re¬presenta el 90 % dels fets delictius comesos
i
és
elque genera inseguretat),
gràcies
a laqual
experiència
a la llarga es podrà reduir, probablement, el nombre d'efectius policials presents en una determinada cir¬ cumscripció.
El Sr. Conill destaca la dramàtica situacióque viu
el Districte de la Ciutat Vella, i alhoraque es congra¬ tula perquè el tema s'ha elevat a la
consideració
del
Plenari expressa, també, la seva recança
perquè
nos'aixequin expectatives que no es
puguin complir,
puix el redreçament de talsituació exigeix
unnivell
de col·laboració institucional, de recursos i d'imagi¬
nació que avui no són al nostreabast,
malgrat el Pla
integral presentat i queel
seuGrup recolza.
Significa que tal redreçament
reclama
també
unavoluntat política ja que una
situació
comla
queviu
aquest Districte és
incompatible
amb la
realització
del Projecteolímpic; i qué
els
desequilibris territorials
sovint es plantegen entre
l'Àrea
Metropolitana
i la
resta de Catalunya, oblidantquedintre
de la
mateixa
Ciutatespateixen les pitjors
condicions
de desequili¬
bri territorial i entre elles la més sagnantés la de la
Ciutat Vella: cal, doncs, que toteslesinstitucions, en¬
tre elles també la Generalitat, prenguin
consciència
d'aquest problema a l'horade
determinar les
zones deprimides ja que elsbarcelonins,
especialment els
residents al Districte, demanen una voluntat política
que doni realment
solució al problema prescindint
dels defectesformals -la manca de documents-i de
lesdificultats tècniques.
Suggereix, per tant, que
fent
unesforç de solidari¬
tat, els recursos del Patronat
