OQk,
w\\V *4
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Actasessió2-11-1988
Actasessióextraordinària 12-11-1988 Acords sessió 4-111-1988
Disposicions Generals
Acords delsòrgans degovern
Creació de la Direcció de Serveis de Finança¬
menti adscripció de funcions
Criteris d'aplicació del Fons de Lliure Disposició dels Districtes
Decrets de l'Alcaldia
Modificació del decret de l'Alcaldiasobre divisió del'Administració municipal executiva Modificacions de crèdit
j^rtipàs
NomenamentCap de la Secretaria executiva de
l'Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis
Nomenament Coordinador deServeis d'Urbanis¬
me
Nomenament Director de Serveis de Planeja¬ mentUrbanístic
Nomenament Director de Serveis de Disciplina Urbanística
Nomenament Director deServeis Urbans Encàrrecsobre elfuncionamentde les formesde
participació
Nomenament Coordinador de Serveis de l'Àrea d'Organització i de Personal
NomenamentCoordinadorade Serveis de l'Àrea
d'Informacióde Base
Nomenament Comissionat per al Pla estratègic
econòmic i social
Nomenament President del Consell d'Adminis¬ 154 170 170
173 173
174 174
177
177
177
177 177
177
177
178
178
tració de l'Institut municipalper ala promoció urbanísticai els JocsOlímpics de 1992
Designació membres del Consell d'Administra¬
ció de l'Institut municipal per a la promoció urbanística i els Jocs Olímpics de 1992
ConsellsMunicipals de Districte
Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 25-11-1988 Districte3. Sants-Montjuïc. Acords
sessió 4-11-1988
Districte 4. Les Corts. Acords sessió 4-11-1988 Districte 8. Nou Barris. Acords sessions
10-XII-1987, 14-1-1988 i 25-11-1988
Personal
Concursos Ioposicions
Bases que han de regir l'oposició lliure per a la provisió de 16 places de Tècnic d'Administra¬
ció General
Bases quehan de regir el concurs-oposicióper a la provisió de 22 places de Tècnic Superior d'Economia
Bases quehan de regir elconcurs-oposicióper a la provisió de 3 places de Tècnic Mitjà de
Bibliología
Circulars de Secretaria General Provisió de llocs detreball Nomenaments
Provisióde lloc de treball Concursos i oposicions Provisióde lloc de treball Vacances de Setmana Santa Anuncis
Llicències d'obres. Novembre i desembre de 1987 i gener de 1988
Ajuntament
^¡fir
de
Barcelona
178
178
179 179 180 180
181
185
189 191 191 192 192 192 193
194
MUN#
Núm.
8/AnyLXXV154 GASETAMUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 8
20-111WQgp
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió del 2 de febrer de 1988, aprovada el 4
de
marçde
1983.
Al Salóde la Reina Regentde la Casa de la
Ciutat de
Barcelona, el dos de febrer de mil nou-cents vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió
ordinària,
sota la presidència de l'Excm. Sr.Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren
els
ll·lms. Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬
dors, Josep M. Serra i Martí, Joan Torres i
Carol,
MartaMata i Garriga, Joan Clos I Matheu,
Mercè Sala i
Schnorkowski, Xavier Valls i Serra, Albert Batlle i Bastar¬ das, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i
Caparà,
M.Aurèlia Capmany i
Famés, Raimon Martínez i Fraile, Jordi Parpal i Marfà,
Guerau Ruiz i Pena, Jordi Borja i Sebastià, Antoni
Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Francesca
Masgoret i Llardent, Josep M.
Cullell i Nadal, Antoni
Comas i Baldellou, Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric
Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas
i Falp, Pere Miró i Sellarés, Teresa
Perelló
i Domingo, Artur Mas i Gavarró, JosepBueno i Escalera,Fèlix
Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí,Joan Puigdollers i Fargas, Eduard Cardona i Romeu, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente,
Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto
Fernández i Díaz i Antoni Lucchetti i Farré, assistitsper I'lllm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr.
Martí-Pago-nabarraga i Garra.
Constatadal'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i onze minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior cele¬
brada el 23 de desembre de 1987, l'esborrany de la qual ha estattramésatotsels membres del Consistori; i s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 31 de
desembre de 1987(NC-237), quedisposala constitució d'una Comissió ciutadana per preparar, organitzar i coordinar les diferents activitats que es realitzin per a la
commemoració del Centenari de l'Exposició Universal
de Barcelona de 1888, i en nomena President el Sr.
Pere Duran i Farrell, Vice-president I'llIm. Sr. Raimon Martínez i Fraile, i Director General Executiu, el Sr.
Jaume Carrasco i Belmonte.
Quedarassabentat i ratificar els decrets de l'Alcaldia,
de 30 de desembre de 1987, que nomenen Coordina¬
dors de Serveis de Districte, la Sra. M. Lluïsa Sindreu i
Torrent, de les Corts(NC-231);elSr. Ricard Huertas i de Trias, d'Horta-Guinardó (NC-234);el Sr.Josep M. Figue¬
ras i Jacomet, de SantAndreu (NC-230); i elSr. Jaume
Tomàs i Vidal, de Nou Barris (NC-235); i el decret de l'Alcaldia, de 22 de desembre de 1987 (NC-229), que
nomena el Sr. Rafael A. de Càceres i Zurita, Coordina¬
dor de Serveis de Projectes i Obres.
El Sr. Comas manifesta queelseuGrup nopot donar
suport ala
ratificació
dels decretscompresos enaquestpunt de l'ordre del dia pels motius ja exposats en
anteriors ocasions; i precisa: primerament, que l'Alcal¬
dia ha justificat els anteriors nomenaments fets a dit i
prescindint del parer dels
Consells
de Districte, perlanecessitat de comptar amb persones amb capacitatde
gestió adequada
atès
el volum de recursosadisposició dels Districtes i, pertant, ell invita l'Alcaldia i l'equipdegovern a exposar el
currículum
i la capacitat de gestióde les persones avui designadesque ell coneix perso¬ nalment i això li permet afirmar que no tenen cap
capacitat de gestió; i en segon lloc, que, malgrat les
afirmacions de l'Alcaldia nohi hahagutcapacordquant al nomenament de Coordinadors enels Districtespresi¬ dits per membres del Grup convergent, si bé s'han mantingut converses sobre aquest tema.
S'aproval'anteriorpuntamb el votencontra delsSrs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró,Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, i Fabregat.
Quedar assabentati ratificareIs decrets de l'Alcaldia,
de 13 i 28 de gener de 1988 (NC-1 i 12) que,respecti¬
vament, nomenen: el Sr.SimóArtigues i
Martín,
DirectorTècnic de Descentralització i el Sr. Blai Alascio i Ruiz,
Coordinador de Serveis de Protecció Ciutadana.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
generde 1988 (NC-2), que nomenamembre
i President
substitut de la Junta de la Biblioteca Pública Arús, la
ll·lma. Sra. M. Aurèlia Capmany i Farnés.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de28 de
gener de 1988 (NC-10), que nomena
membres
del
Patronat de laFundació Pública Municipal Escola
Avillar
Chavorros, les ll imes. Sres. Marta MataiGarriga,
Mercè
Sala i Schnorkowski, Francesca Masgoreti
Llardent,
i la
Sra. Montserrat Casas i Vilalta, delegant la
Presidència
del Patronat en la ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga.
Quedar assabentatdel decretde l'Alcaldia, de28
de
gener de 1988 (NC-11), que nomena
els
Srs.
Lluís
Ducet i Vilardell i Jordi Serra i Rovira, membres
del
Consell Municipal del Districte 6 de
Gràcia,
ensubstitu¬
ció dels Srs. Josep M. Sadurní iOrdeixi Alfons
Casas
i
Gassó.Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia,
de
19
de gener de 1988 (NC-5, 4 i 3), pel
quals,
respectiva¬
ment, es nomena membre dels Consells
d'Administra¬
ció de l'Institut Municipal dels
Serveis
Funeraris,
de
l'Institut Municipal d'AssistènciaSanitària,
i
del
Consell
General de l'Institut Municipal dePrestacions
i
Assistèn¬
cia Mèdica al Personal Municipal
(PAMEM),
el
Sr.
Eduard Spagnolo i de la Torre, ensubstitució
del
Sr.
Josep Ignasi Cuervo i Argudín, tot
deixant
constància
de l'agraïment perla seva
col·laboració.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de
19
de
gener de 1988 (NC-6), que nomenael
Sr.
Josep
Subi¬
ros i Puig, representant de l'Ajuntament enla
Fundació
Privada Museu d'Art Contemporani.
l·J!ílLfí__
20-111-1988
GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 155Govern
de
13
de
gener
de
1988,
que aproven
les
tarifes del
Parc
Zoològic
per a
1988
i dels
serveis
d'entrada i
aparcament
de
l'Escorxador de Mercabarna,
Mprrat de Fruites i Verdures, Mercat del Peix i Mercat
delesFlors
també
pera1988.
Quedar
assabentat
i
ratificar eIs decrets de
l'Alcaldia,
de29 dedesembre
de
1987 (E-80), i 4 de
generde
1988
(E-10),
que,respectivament,
aproven
els
textos
dels Convenissegüents:
a) amb la
Generalitat sobre
la
integració
ala
xarxade
centres
docents
públics, de
diverses escoles
privades;
i b) amb el Departament
d'Ensenyament
de
la Generalitat
sobre
programesd'e¬
ducació
compensatòria.
Quedarassabentati
ratificar l'acord del
Consell d'Ad¬
ministració de la Societat Privada
Municipal Vila
Olímpi¬
ca,SA, de18 de
generde
1988, sobre el perfecciona¬
ment de ladocumentació aportada
perl'esmentada
empresa
al
«Banco
de Santander
de Negocios, SA»,
com agent
del
crèdit-subhasta de
15.000 milions de
pessetes.
Quedar assabentat de la resolució de la Delegació
d'Hisenda de Barcelona, de 4 de desembre de 1987,
que
autoritza
unpréstec amb
càrrec al Tresor Públic
per l'importnecessari
perfer efectiu,
enla
sevatotalitat, el
retorn de les quantitats ingressades en
excés
perla
contribució urbana corresponent als anys 1984,
1985
i 1986.S'inicia, tot seguit, la
deliberació
dels assumptescompresos a l'ordre del
dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de
gener de 1988, pel qual s'aprova l'Oferta d'Ocupació
Pública de l'Ajuntament de Barcelona, corresponent a 1988.
Ratificareis acords de laComissió deGovern, de 27
de gener de 1988, pels quals, respectivament, s'apro¬
ven: A) inicialment: 1) l'Estudi de detall d'ordenació de
volums de la parcel·la compresa entre els carrers de Melcior de Palau, de Rosés i del Brasil; i 2) l'Estudi de
detall del sectord'equipaments de l'illa delimitada pels
carrersdels Alts Forns, de la Mare de Déu de Port, del
Foc i dels Ferrocarrils Catalans; i B) provisionalment: 1 )
el nou text del Pla especial d'ordenació i determinació
del tipus d'equipament a què
es destinen les finques
núms. 273-275, del carrer d'Aragó; 2) el Pla especial d'ajustamentde sistemes i zonesi d'ordenació volumè¬
trica de la finca «la Tamarita»; i 3) el Pla especial de
reforma interior de Vallbona.
Ratificarels acords de laComissió de Govern, de 27
de gener de 1988, pels quals, respectivament, se
suspenen, pel termini d'un any, l'atorgament: 1) de Hicències de parcel lació de terrenys, d'edificació i de
demolició a les parcel·les del carrer de Lluçanès entre els d'Alcoi i dels Quatre
Camins; i 2) de llicències de
parcellaciódeterrenys, d'edificació i d'enderrocament i dimplantacióde
noves activitats i d'ampliació
d'aques-es a I illademilitadaperl'avinguda
de laMeridiana, pels
carrers de la Primavera i Gran de Sant Andreu i per la
Plaçade Mossèn Clapés.
El Sr.
Fargas
observaque en la redacció del Pla
especial de Vallbona s'han
esmerçat vuit anys i que
s na trigat un
any i mig per emetre informe sobre les
renta-sis
al·legacions
presentades en la fase
d'informa-0 pub'¡ca;
que es desestimen les al·legacions dels
ocupants d'habitatges força degradats i afectats de sistemes; que caldria complir la normativa sobre la
relocalització dels veïns afectats de manera ràpida per tal d'evitar la perpetuació de les situacions de
precarie-tat i incertesa que viuen; que l'estudi econòmic preveu
uns costos de 2.000 milions de pessetes, dels quals
1.379 corresponen a inversió pública i 900 a
inversió
privadaperò dubta que els residents tinguin la suficient capacitat econòmica perassumir-la, i no es presenten
fórmules de finançament que puguin resultar interes¬
sants per a la iniciativa privada; i que no hi ha tampoc
una planificació de les inversions municipals anyals.
Consegüentment anuncia que pertotes les considera¬
cions anteriors elseu Grup nopotdonar el votfavorable a la ratificació de l'esmentat Pla.
El Sr. Albesa s'adhereix a les manifestacions del Sr.
Fargas sobre el Pla de Vallbona; i, quant a
l'Oferta
d'Ocupació Públicaper a 1988, creu que s'ha deposar unaespecial cura enels vessantsde
l'ocupació
juvenili
de la promoció interna perquè les expectatives d'una certa carrera administrativa són una de les poques
compensacions dels funcionaris; i que per evitar
suspi¬
càcies d'un cert favoritisme en els procesos selectius,
convindria donar cabuda en els Tribunals qualificadors
a representants dels Partits de
l'oposició.
El Sr. Alcalde contesta que el suggeriment del Sr.
Albesas'estudiarà amb el rigornecessari, tanmateix els
Tribunals qualificadors incorporen molts membres aliens a l'Ajuntament i la seva
composició,
establertareglamentàriament comporta les suficients garanties d'imparcialitat.
S'aproven els tres primers punts de l'ordre del dia
amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz, quant al Pla especial
de Vallbona.
ALCALDIA
Aprovardefinitivament els Estatuts de la
Mancomuni¬
tat de Municipis de
l'Àrea
Metropolitana de Barcelona,tramitats conforme a l'acord del Consell Plenari de 3
d'abril de 1987.
La Presidència informa que, en cas d'aprovar-se l'anterior dictamen, el nombre de representants d'a¬ quest Ajuntament en la nova Mancomunitat que cor¬
respondrà als diferents Grups municipals,
és
el se¬güent: Grup Socialista, 7; Grup de
Convergència
iUnió,
6; Grup d'Aliança Popular, 1; Grup d'Iniciativa per
Catalunya, 1; i ofereix posar-se en contacte amb els
Portaveus de cada Grup perefectuar les designacions
pertinents.
La Sra. Sala explica que la majoria de Municipis metropolitans ja expressaren, en el moment
d'aprovar-se la Llei que suprimia la
Corporació
Metropolitana, eldesig de constituir una Mancomunitat que s'encar¬ regués de les tasques no assignades ni a les noves
Entitats Metropolitanes del Transport i dels Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus ni a les Comar¬
ques; que en les reunions de la
Comissió
Mixta de Transferències, la necessitat de constituir la nova Man¬comunitat quedà demostrada per l'execució -no el planejament que només és un aspecte de
l'acció
urba¬nística- de projectes a cavall entrediversos Municipis i,
156 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 8
2n-llj-iopfl
nuclis urbans, les zones menys desenvolupades i ne¬ cessitades de vertebrado entre Municipis i entre con¬
junts o assentaments
urbans
són
precisament
les fron¬
tereres-comsón, perexemple, les actuacions relativesal pont del Molinet, al parc de l'Esperit
Sant, la urba¬
nització entorn al parc de la Font Santa, altrament hauria calgut constituir
vint-i-vult Mancomunitats
específiques
per tirar endavant aquests projectes concrets; que
la
nova Mancomunitat també estàjustificada per la crea¬ ció d'eixos de desenvolupament industrial, el qual tétambé un vessant urbanístic perquè exigeixun planeja¬
ment dels terrenys industrials que faciliti l'assentament d'empreses, i la urbanització posterior i
perquè
el plane¬ jamenturbanístic, amés
de l'aspecteformal
deconfigu¬
ració i disseny, comporta també un
diàleg
amb elssectors Interessats perquè es convencin de la seva
conveniència i aportin els recursos necessaris per a dur-lo a terme, de manera que, gràcies a aquesta
actitud de diàleg, a la carretera del Mig de l'Hospitalet s'hapogut executar unaobra de 900 milions de pesse¬
tes, un 70 % dels quals serà aportat per la iniciativa privada i operacionssimilarsestan ja endegades a Sant
Boi, a Sant Feliu i a Molins de Rei; que el Parc de Collserola, que és l'única gran zona verda de tota la
conurbació barcelonina, afecta també a tres Comar¬
ques- el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès- i s'ha
de continuardesenvolupant amb uncriteri de solidaritat
entre tots els Municipis metropolitans; que la mateixa solidaritat reclama l'execució del Pla de Costes redactat per la Corporació Metropolitana que no afectatan sols
els Municipis amb zona costanera sinó al conjunt dels
Municipis metropolitans, tots ells preocupats per l'ac¬
cessibilitat dels seus ciutadans al mar.
Remarca quetots els problemes esmentatsreclamen
unacapacitat de gestióconjuntaque lesComarquesno
poden aconseguir perquè es tracta de problemes a cavall entre diverses Comarques; que hi ha múltiples
arguments per defensar l'existència d'una sola unitat
urbana que no coincideix amb els límits de les tres Comarquesesmentades sinóqueés més reduïtcom es
podria comprovarsobrevolant la zona.
Puntualitza, per últim, que el maig de 1987els repre¬ sentants de dinou Municipis Metropolitans, entre ells el
de Barcelona, varen aprovar la versió inicial dels Esta¬
tuts de la nova Mancomunitat i el text avui sotmès a
l'aprovaciódel Consistori recull lesesmenesformulades
durant la informació pública que la majoria dels Munici¬
pis metropolitans han considerat adients; que dinou Municipies tenen entràmit l'aprovació definitiva de tals
Estatuts i altres set la inicial; i que els Municipis gover¬ nats per majories del Partit Socialista, d'Iniciativa per
Catalunya o conjuntes d'ambdues forces polítiques,
pensen aprovar laconstitució de lanova Mancomunitat però ignoren quina serà l'actitud dels altres cinc gover¬ nats per altres majories si bé haurien de reflexionar seriosament sobre els beneficis que reportarà la nova Mancomunitat al conjunt dels Municipis metropolitans.
La Presidència crida a l'ordre una persona que des
de la tribuna del públic pretén adreçar-se al Consistori. El Sr. Bonet, conseqüentment amb la posició expres¬ sada durant el debat sobre aquesta Mancomunitat
tingut el mes d'abril de 1987 i que no desitja reproduir,
indica que les Lleis d'Ordenació Territorial publicades
amb posterioritat atal sessió, han implantataCatalunya
un determinat model territorial; que la Mancomunitat en estudi pretén comprendre, en un primer moment, els vint-i-set Municipis integrats en l'extingida Corporació
Metropolitana, dels quals, en principi, se n'hi hansumat
dinou, però deixa oberta la porta a l'adhesióals altres que integren l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràu¬
lics i de Tractament de Residus; que tal
Mancomunitat
respon a un model legítim que defensa una unitat
urbana entorn la qual en els últims temps s'hamantin¬
gut una discussió difícil per les posicions contraposa¬
des de les diferents instànciesrepresentatives del País-que els Municipis tenen, evidentment, el dretamanco¬
munar-se i els seu Grup veu amb bons ulls aquelles
Mancomunitats que realment suposin una milloradels serveis prestats als ciutadans i els donaràel seuvist i
plau en la mesura que no suposin una
càrrega
econò¬mica excessiva per als ciutadans; que, tanmateix, la
Mancomunitat proposada avui, respon al desig d'una certa continuïtat de laCorporació Metropolitana enuna
escala més reduïda perquè alguns dels serveis s'han
adequat al nou model definit per la Llei d'Ordenació Territorial; que la Mancomunitat, en la seva opinió no
pot succeir directament la Corporació en els serveisi crèdits que li assignen les disposicions transitòriesdels
Estatuts en debat, perquè hi ha un Decret de transfe¬
rències que els adscriu a altres ens (Entitats Metropoli¬
tanes, Comarques i Municipis), de manera que noés
correcte atribuir a la Mancomunitat la participacióde la
Corporació en Mercabarna, sense comptar amb el permís de laComarca del Barcelonès aqui és assigna¬
da per l'esmentat Decret i altre tant pot dir respecte al
Centre de Dades i al Centre deCartografia.
Creu que la creació de la nova Mancomunitatreque¬ reix un procés de maduració més allunyatde larèplica
política adreçada a la defensa de la unitat urbana representada per l'extingida Corporació i que el model adoptat per les Lleis d'Ordenació Territorial ha vinguta modificar. Pregunta què li costarà a l'Ajuntament de Barcelona la creació del nou ens; i considera que la
separació d'un Municipi de la Mancomunitat noha
de
dependred'un acord de l'Assemblea sinó de la voluntat
del respectiu Ajuntament.
Anuncia, per últim, que el seu Grup, tot i no estar
d'acord amb els criteris que han inspiratla
creació
deia
novaMancomunitat -sobretot, quanel DecretdeTrans¬
ferències preveu la possibilitat d'establirconvenis entre
Municipis- està disposat a intervenir en el nou ensper adequar-ne el funcionament a allò que hauria
d'ésser
segons el seu parer.El Sr. Albesa manifesta que la
Corporació
Metropoli¬
tana ha entratlegalmenten unafase dedissolució
però,
evidentment, hi ha unes necessitats ben
notòries
de
coordinació entre els Municipis limítrofs, que
presenten
una continuïtat que fa difícil distingir on
acaba
l'un
i
comença l'altre; que la nova
Mancomunitat
noés
pot
veure pas com unacontinuacióde la
Corporació Metro¬
politana perquè els Estatuts no li atorguen pas
les
mateixes funcions i s'han creat dues Entitats
metropoli¬
tanes: la de Transports i la de Serveis
Hidràulics
i
de
Tractament de Residus, i que en el si dela
Comissio
Mixta han quedat ben paleses les
necessitats
comunes
de Barcelona i els Municipis de la rodalia.Referint-se al contingut estatutari,
suggereix que a
l'art. 10 s'hauria de puntualitzar que elsrepresentants
dels Municipis seran designats segonsla
proporcionali¬
tat de les forces polítiques existent enels
respectius
Consistoris; I que per a la separació d'un
Municipi
de
la
Mancomunitat no s'hauria d'exigirl'acord
de
l'Assem¬
blea sinó que hauria de bastar lavoluntatdel
respectiu
i ñ 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 157
separi
hagi
de
respectar
les
obligacions
contretes
en
el
període
enquè
hi
va
pertànyer.
Diu, en
conclusió,
quesi
tals
esmeness'accepten,
el
Grup
popular
votarà
positivament, altrament
haurà
d'abstenir-seperquè estima
necessària
la
creació del
nouens.
LaSra.Salaindicaque en
el Parlament de
Catalunya
elGrup de
Convergència
i
Unió
no vavoler arribar
a un
consens sobrela
realitat urbana
del conjunt
metropolità
ilesLleisd'Ordenació Territorial han resolt malament
la
problemàtica de
la
conurbació barcelonina
perquè,
a
part
de
dividir
el
conjunt,
es varen
oblidar de
preveure
unorganisme quegestioni
nola
defensa
de
la legalitat
urbanística que ha passat a
la Generalitat,
sinó la
materialització dels Plans dissenyats
pels tècnics,
co¬mesaaquesta que
complia la
Corporació Metropolitana
iaquesta
raó ja justifica
la
creació
de la
Mancomunitat
que esproposa; queels ciutadans dels
Municipis
quenoes mancomunin, perdran serveis i els altres
Munici¬
pis s'haurande
plantejar
què
esfa amb les
obres
previstes en
aquests
Municipis;
quede moment, els
Municipis que no
s'hi integren,
són cinc però
und'ells
probablement
s'incorporarà atesa la correlació de for¬
ces existent en el seu Consistori i l'Alcalde d'un altre també haexpressat el desig personalde fer-ho si
bé
es trobava sotmès a altres condicionaments, de manera que, en principi,només quedarien fora dos Municipis
moltpetits iunaltre de relativamentgran
però
important per al futurde laserra de Collserola.Insisteix que si no es constituís la Mancomunitat en
discussió, caldria crear-ne una quarantena d'específi¬
ques ques'excusa d'enumerarper no cansarel Consis¬ tori;ique, pertant, laComissió de Transferències amb
molt bon sentitoptà per no dificultar la constitució de la
nova Mancomunitat i no procedí a l'assignació dels
corresponents mitjans materials i propietatsa les
trenta-vuitagrupacions possibles.
Remarca que la successió de la Corporació per la
Mancomunitatesfarà dintre del més extricte respectea la Llei; que a la Mancomunitat es traspassaran els serveis residuals no adscrits ni a la Generalitat ni a les
Entitats Metropolitanes ni a les Comarques, i aquells
altres que els Municipis vulguin voluntàriament manco¬ munar; ques'estudiaun sistemade finançament solida¬
ripartint de les quantitats actualment assignades a la
conurbació i que una taula central assignarà als dife¬
rents serveisenfunció de lesseves necessitats: conse¬
qüentment, aquest Ajuntament destinarà els mateixos
dinersque dedica, des de fa molts anys, al conjuntde
realitzacionssobre la conurbació barcelonina i unataula
decidirà, després, les assignacions concretes als dife¬
rents serveis,
segons les seves necessitats específi¬
ques quevarien en eltemps. No té, per últim, inconvenient
a recollir les matisa¬ cionsformulades pel Sr. Albesa peròlamenta
que no se
ha9uessin indicat abans perquè ara poden complicar el procés
d'aprovació definitiva.
El Sr. Armet subratlla que la proposta de l'equip de
govern pretén reconstruir allò que s'ha destruït i dotar
de racionalitat
un plantejament que ha esdevingut el
mes irracional
de totes les Administracions públiques europees.Afegeix que la política ha de tenir present els
lm|ts del sentit comú, tanmateix per una Llei legítima¬ mentaprovada
pel Parlamentde Catalunya, les
compe-encjes aplegada
en la CorporacióMetropolitana s'hanls
['buit
entre
quatre Comarquesi dues Entitats Metro¬politanesi cal encara unaMancomunitat que reculli els
serveis residuals, altrament, d'un sol ens no espassaria
a set, cosa quejaés una greu irracionalitat,
sinó
a deu o onze; quecaldria plantejar-se quinserà
el costeconò¬
mic de passar d'unaa set i, encara
més,
a onze novesEntitats; que durant l'estiu passat fou
preocupació
pri¬mordial assegurarel finançament provinent dels Pressu¬ postos Generals de l'Estat: invita, doncs, al
Grup
con¬vergent a sumar-se aaquest esforç de
racionalitat.
El Sr. Albesa no creu que la incorporació de les
modificacions proposades per ell comporti gaires difi¬ cultatsi, entot cas,ofereix lacol·laboraciódel represen¬ tant del seuGrupen la Corporació Metropolitanaper
re-soldre-les.
El Sr. Bonet lamenta que el Sr. Armet hagi usat el
terme irracionalitat per reiterar les posicions mantingu¬ des en el Parlament, la decisió del qual el Grup socialis¬
ta no s'acaba d'empassar: creu, doncs, que la Presi¬
dència hauria d'haver indicat al primer Tinent d'Alcalde
que moderés el seu llenguatge.
El Sr. Alcalde contesta que no troba cap
immodera-ció enel to de les manifestacions del Sr. Armetque han
estat més objectives que no pas
acusatòries.
S'aprova la proposta introduint en els Estatuts les
modificacions a l'art. 10i a les disposicions addicionals
indicades pel Sr. Albesa -modificacions que queden
supeditades, lògicament, a
l'acceptació
per part delsaltresMunicipisintegrants de la Mancomunitat- i amb el
vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, i Fabregat.
DELEGACIÓ DEPROMOCIÓ URBANÍSTICA
I JOCS OLÍMPICS 1992
Sol·licitar del Ministeri d'ObresPúbliques i Urbanisme
que procedeixi, respecte del tram de
Cinturó inclòs
entre el carrer de la Mediterrània i el carrer de Bilbao i
respecte del Pas sobre la
línia
de la Rente aSant Adrià,
en aplicació del paràgraf segon de la
clàusula
sisenadel Convenisignat entreel Ministeri
d'Obres Públiques
iUrbanisme i l'Ajuntament de Barcelona per al finança¬
ment d'obres i de la xarxa arterial metropolitana de
Barcelonaenel tram corresponental Cinturó del Litoral, de data 30 d'octubre de 1987, atès que es produeixen
els supòsits
d'urgència
iinterrelació
preceptuáis ala
clàusula indicada.
Sol·licitar, en conseqüència, la transferència de 5.401 milions de pessetes, import corresponent al pressupost
per a la construcció dels trams indicats, que s'ha
calculat mantenintl'importfinal previsten el Conveni. Encarregarala Societat Privada Municipal Vila
Olímpi¬
ca, SA, les obligacions municipals de finançament i
d'execució i els drets d'explotació dels espais que
resultin, en virtut del Conveni de col·laboració entre la Corporació Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament
de Barcelona i el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanis¬
me, per a la
recuperació
de la façanamarítima de
Barcelona, de data9 de maig de 1986.
Designar la Societat Privada Municipal Vila
Olímpica,
SA, perquè actuï com a beneficiària de
l'expropiació
dels terrenys inclosos al Polígon 1 del Pla especial de reforma interior del sector del passeig de Carles I i de
l'avingudad'Icària, que s'alliberen en virtut del
Conveni
signat entre Renfe i l'Ajuntament de
Barcelona
endata
13 de febrer de 1986.
158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8
20-llinQgg
JocsOlímpics perquèactuïcom abeneficiari de l'expro¬ piació dels terrenysques'alliberen envirtut del Conveni
abansesmentat, exceptuant elsque es troben inclosos
al Polígon 1 del Pla especial abans indicat.
La Presidència dóna compte que aquesta darrera proposta ha rebut l'informe del
Consell
Municipal Per¬manent amb l'addicció següent al final: «i condicionar
aquestadesignació a
l'aprovació
definitiva dels Estatutsi constitució de l'esmentat Institut.»
El Sr. Parpal explica l'abast de les dues propostes
precedents indicant que la primera, a l'empara del
Conveni sobre laxarxa arterial, demana que el Ministeri
d'Obres Públiques i Urbanisme delegui en l'Ajuntament
la construcció del Cinturó Litoral mentre que l'altra afecta als Convenis referents ales obres de defensa de la costa i a l'aixecament de les vies del Ferrocarril i a la
disponibilitat dels terrenys resultants de manera queels terrenys ubicats en la VilaOlímpica passin aVila Olímpi¬
ca SA, els situatsaSant Andreu passin a laCorporació Metropolitana o a l'organisme que la substitueixi, i la
resta a l'Institut per ala Promoció Urbanística i els Jocs
Olímpics perquè aquest pugui aportar-los al Cinturó del
Litoral o bé els destini als parcs i jardins previstos al
Districte de Sant Martí.
S'aproven perunanimitat ambdues propostes, la dar¬
rera amb l'addició de l'informe del Consell Municipal Permanent.
ÀREA DECULTURA
Secretaria Tècnica de l'Àreade Cultura
Aprovar la participació institucional i econòmica de l'Ajuntament de Barcelona en la Fundació d'Art Con¬ temporani «Tous/De Pedro», d'acord amb el projecte
d'estatuts pels quals l'Ajuntament disposarà de dos
representants a la Junta Directiva de la Fundació, que
prestaràespecial col·laboració als projectes de l'Ajunta¬
ment en matèria d'Art Contemporani; autoritzar la for¬ malització de la integració de l'Ajuntamenten la Funda¬ ció; i aprovarla despesa de 50.000.000 de pessetes,
com aportació de l'Ajuntament al capital fundacional,
amb càrrec a la partida 762 1110 0101 del vigent Pres¬
supost.
Queda retirat.
PRIMERATINÈNCIA D'ALCALDIA
Resoldre les reclamacions i aprovardefinitivament el Programa d'Actuació 1988-1991.
El Sr. Armet informa que calia un esforç perquè la
versió definitiva del Programa d'Actuació 1988-1991 recollís tots els suggeriments constructius formulats i assolís el màxim de consens entre tots els Grups
municipals; que amb aquest propòsit es demanà als
responsables dels diferents
Àmbits
iÀrees
sidesitjavenafinar més lesprioritats oconcretarmés les inversions;
ques'hamantingutundiàleg molt aprofundit i construc¬
tiu amb el Grup d'Iniciativa per Catalunya, gràcies al
qual s'han pogut sintetitzar les millores apuntades du¬
rant el debat de l'aprovació inicial; que no desitja 'detallar lesesmenes introduïdesperquè són conegudes
pel Consistori tanmateix ha de remarcar que al costat
de correccions tècniques n'hi ha d'altres de caràcter
qualitatiu, comsón les relatives al reequilibri de la Ciutat,
a la descentralització i al benestar social, que compor¬
ten un increment dels compromisos i unaaccentuació de les voluntats polítiques en tals direccions.
El Sr. Cullell manifesta que desconeix elcontingutdel
text definitiu,que seli ha lliurat aquest mateix matí,però la documentació que el seu Grup ha tingut a la
seva
disposició fins avui, no recollia cap modificació
impor¬
tant de contingutenel Programa d'Actuaciómunicipali, pertant, ha de reiterar-seen les opinions exposadesen
la sessió del 4 de desembre i recollides en
l'al·legació
del seu Grup, és a dir, que el Programa no
compliala
legalitat vigent, no contenia la previsió acurada de l'estat financer i de l'evolució futura de la ciutat, ni cap
quantificacióni programaciótemporal de les inversions. Agregaque en la documentació que hatingutalseu abast des de dimarts passat, no constaven tampocles
modificacions introduïdes a conseqüènciadels
suggeri-mets formulats, la passada sessió, pel Grupd'Iniciativa per Catalunya, quan parlava de les mancances en el
finançament, en la descentralització i participació ciuta¬
dana, en el reequilibri de la Ciutat, en el medi ambienti
enla definició de les inversions: el Programa, doncs,en
la versió examinada pel seu Grup continuava essent
unagran volada de coloms.
Significa que l'Alcaldia ha ofert a l'oposició -i els mitjans de comunicacióse n'han fet ressò- unPactede
Ciutat i el seuGrup també s'hi sent predisposatafi
que els interessos de partit no siguin un obstacle perresol¬
dre els problemes de Ciutat puix, si béno li agradauna Ciutat regida mitjançant acords per aclamació i falses unanimitats -que tenen velles resonànciesque novol¬
dria veure repetides perquè la democràcia exigeix una
oposició que critiqui, controli i impulsi l'acció del go¬
vern- creu convenient assolir un Pacte de Ciutat en
temes prioritariscom són la Carta Municipal, els recur¬
sos econòmics a disposició de la Ciutat, i la droga,ara
bé, no veu com l'esmentat pacte pot lligar amb un
programa d'actuació que l'oposició s'ha trobat damunt
la taula perquè li doni el seuassentiment quan un pacte
no ha de comportar la submissió de
l'oposició
sinó
concessions mútues per ambdues parts per arribaraacords bàsicsen temes fonamentals que ara
resultaran
condicionats per un programad'actuacióque
l'oposició
ni tan sols coneix del tot.Acaba anunciant que el seu Grup votarà en
contra
del dictamen perquè el Programa que ha pogut
exami¬
nar, continua essent dolent, no compleix lalegalitat
vigent, no recull res d'allò que hauria de
recollir
i
contradiu l'esperitdeconsens que hauria de
regir el
Mu¬
nicipi.
El Sr. Albesa es congratula de les bones
relacions
existents entre els Grups que integren elgovern
munici¬
pal donat que només s'han acceptat les esmenesformulades pel Grup d'Iniciativaper Catalunya;
i lamen¬
ta que, en canvi, no s'hagi pres enconsideració
cap
dels suggeriments ni l'oferta decol·laboració
del Grup
popular l'al·legació del qual ha estat
contestada
avui,
conjuntament amb la de l'altre Grupde
l'oposició,
dient
que s'hi adduïen arguments
preconstitucionals
apesar
que tots ells partien del Ple respecte a la
Constitució i
a
la legislació local posterior.Opina que la nova versió del Programa
d'Actuacio,
no ha variatgaire de l'anterior excepte en
el
vessant
de
benestar social que, ajuíseu, continuaessent
inespeci-fic; que el Programa d'Actuació hauria
d'ésser
el marc
definidor de l'actuació dels altres deu
mini-ajuntaments
rjíuj
20-111-1988
GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 159llursprogrames
si
no
compten
com a
referència amb
un
programa
conjunt de
tota la Ciutat;
que
mancant
un
programa
d'actuació adequat, els Pressupostos tam¬
poc
poden
tenir
el punt
de referència
indispensable
per
fer front a lesdiverses
necessitats d'una
manera nocaòtica
sinó
programada;
queel Programa
endebat
continua essent, comja
digué
el 4 de desembre, la
solfa d'un cantd'autocomplaences de l'equip de
go¬vern; que la
representativitat del
coselectoral
queté
l'equipde
govern noés gaire superior
a
la
que
tenen els
Grups
d'oposició;
que aprovaravui el Programa d'Ac¬
tuacióperal
quadrienni només amb el vot de la majoria
que
dóna suport
al
governmunicipal,
no
significarà
un
enriquiment
de la
democràcia;
queel
seuGrup
s'ha
compromès
acomplir la
sevafunció d'oposició
senseposar
pals
ales
rodes
però
noli sembla
seriós
no
haver
tingut
fins
aquest matí
la
versió
definitiva del
Programa
d'Actuació; que
l'enumeració dels objectius
-quelle¬
geix-
de la
lluita contra
la droga
noés pròpia
d'un
programasinó d'una partitura
ainterpretar només
perdeterminadesveus i no pas pertot elcor. Lamentaque
nos'hagi acceptat ni tan
sols
una comade
l'al·legació
delseuGrup i propugna que el Programa presentat es
deixi damunt la taula per reconsiderar-lo d'acord amb
l'oferta de pacte que els Grups de
l'oposició
han acceptat perquè, altrament, el seu hihaurà
de votar encontra.
ElSr. Lucchetti indica que el seu Grup, en la sessió del 4 dedesembre, formulàunes aportacions construc¬
tives al Programa d'Actuació i després les traslladà a
l'equip de govern en forma d'esmenes de caràcter progressista, raó per la qual el Grup convergent no ha
de tenir porde votar-hi en contra; que el fragment, llegit pel Sr. Albesa, relatiu a la lluita contra la droga havia d'ésser, com correspon a un Programa quadriennal, forçosament esquemàtic peròrepresentants de tots els Grupsassistiren a una reunió sobre aquest tema, en la qual reberen una informació exhaustiva que permetia
haver escrit dues-centes pàgines.
Referint-sealesaportacions formulades pelseuGrup perprecisar alguns conceptes del Programa, totes les quals han estat acceptades, comenta que calia rectifi¬
carla valoració excessivament neutra que feia el Pro¬
gramade la pèrdua del caràcter industrial de la Ciutat puix aquesta transformació s'ha d'operar, en tot cas,
sense una disminució neta de llocs de treball i això
exigeix determinades polítiques concretes respecte al
sòlindustriali altres factors;
quetambé s'ha rectificat la
visió de l'atur com un fenomen inevitable perquè es
tracta d'un problema lligat als desequilibris inherents al funcionamentdel sistema econòmic que no ho és;
que
shacorregituncert triomfalisme
en matèriade descen¬
tralització per tal com les quantitats absolutes que s'hi
dediquen
són encara petites; que es procura un refor¬çament
desequilibrat
dels Districtes, precisament percorregir els nostres desequilibris territorials que fan de
Gutat Vella i Nou Barris casos paradigmàtics de les
zoneson cal accentuar
l'esforç de conservació i inver¬
sió,apropòsitdelqual insisteix
en la necessitat d'un Pla
lnversi°ns que distingeixi entre les inversions olímpi¬
ques i les imprescindibles
per als barris i que s'ha
elaborar
mitjançant
una discussió participativa amb esEntitats i, concretament, amb la Federació
d'Asso-ciacions deVeïns.
Expressalaseva preocupacióperla dificultat
d'intro-uirelementsde
progressivitaten la fiscalitat municipal,
pecialment després de les informacions rebudes so¬
bre els treballs de revisió cadastral, com comentarà
més endavant; i anuncia que el Grup de «Izquierda
Unida - Esquerra Catalana» en el Parlament espanyol
està preparant una proposició de llei sobre modificació de la contribució territorial urbana perquè és un dels impostos municipals en què és possible introduir pro¬
gressivitat.
Assenyala, per últim, que el Programa insisteix en
l'objectiu de la distribució dels recursos públics entre
les Administracions estatal, autonòmica i local del 50,
25 i 25 per 100, respectivament; ara bé, els dèficits
estructurals de la Ciutat no es poden resoldre nomésa
través de la Llei de Finançament sinóque cal pensar en
unaalternativa que millori la Llei deMesures urgents de
sanejament de les finances locals, i el seu Partit
està
estudiant formular una proposta en aquest sentit en el
Parlament de l'Estat.
El Sr. Armet distingeix, primerament, una esmena d'una observació verbal en el Plenari per demanarque
quan els Grups d'oposició vulguin participar activament
en untext trametin lessevesobservacions perescrita fi
que es pugui arribar a un acord.
Puntualitza, a continuació, que el Programa d'Actua¬
ció reflecteix lògicament, el compromís electoral dels
Grupsque formen l'equipde govern, davant la ciutada¬
nia marcant clarament les seves prioritats i no és un
pacte políticde totes les forces encara que determinats
aspectes puguin ésser pactats; que durant el debat de l'aprovació inicial s'indicàque les prioritats institucionals
formaven part de la matèria susceptible de pacte que restava oberta altres àmbits, com després succeí amb la lluita contra la droga.
Fa notar, més endavant, que el Capítol d'ingressos presenta algunes dificultats perquè hi pesa un conjunt
d'incerteses de primera magnitud de manera que es dóna una situació anàloga a la que va viure el Govern de la Generalitat durant les negociacions sobre el finan¬
çamentautonòmic perquè no sabia el margede manio¬
bra amb què contava per elaborar els seus Pressupos¬
tos, ara bé el Programa persegueixuna distribució dels
recursos públics a raó d'un 50 % per a l'Administració
estatal,un25 % per al'autonòmica i l'altre 25 % per ala
local i això reclamaun esforç de l'Estat i de la Generali¬
tat i unaactuació comunarespecte a les dues primeres
Administracions; que un altre puntd'incertesadel Capí¬
tol d'ingressos són els efectes de la revisió de la contribució urbana; que les inversions dels Districtes
-queexperimenten uncreixement espectacular arribant
als 2.400 milions de pessetes, equivalents a 10.000
milions en 4 anys- i les negociacions sobre les rela¬
cions entre els Districtes i les Àrees centrals i les
polítiques de col·laboració, que s'estan incentivant, per assolir el màxim d'inversions descentralitzadesobliguen
a un encaix que comporta una certa dificultat per acabar de perfilar el Programa d'inversions; i que la
realitat olímpica, perfectament dissenyada en el seu
aspecte financer, comporta també un cert problema
d'encaix final de determinades inversions.
Afirma, per últim, que el Programa sotmès a l'aprova¬
ció consistorial respon als compromisos de l'equip de
govern i a les necessitats de la Ciutat i no fa un
plantejament demagògic sinó que és conseqüència
d'una doble preocupació -crear riquesaa la Ciutat per
després distribuir-la- preocupació que és constant en tots els seus elements; que s'hi assenyalen unespriori¬ tats institucionals, en les quals s'invita a participar als
160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-1OM
sigui compartit ni consensuat al cent per cent per les
forces de l'oposició perquè
això
seria il·lusori i no es correspon amb la voluntat dels ciutadans palesa en el pluralisme existent en el Consistori; i que noés
unPrograma d'objectius solament sinó d'objectius acompanyatsde xifres que permetenvalorar-ne el com¬
pliment: és, doncs, un Programa d'autoexigència, i
també de renovació i detransformaciói apesar queels
programes d'aquestes característiques són els més
arriscats per als seus autors, l'equip de govern assu¬ meix el risc d'un procés de transformació de la Ciutat que crea unes esperances de cara al futur i se'n sent
satisfet.
El Sr. Cardona manifesta que, segons les seves
notícies, els veïns de la zona compresa entre la Diago¬
nal i la plaça Molina han presentat 108 al·legacions que
s'oposen ala remodelació de la Via Augusta i defensen
l'estat actual d'aquest carrer no tan sols per motius d'estalvi sinó també per poder atendre amb més inten¬
sitat altres greus mancances que pateix la Ciutat; i pregunta per quins motius cap d'aquests escrits, en¬ tratsen el Registre els dies 8, 13, 28 i 29 degener, no
figurava en l'expedient corresponent perquè els Regi¬
dors puguessin estudiar-los, la qual cosa representa
una infracció dels articles 95 b i 149,4 de la Llei Municipal de Catalunya.
El Sr. Batlle precisa que el cas esmentat pel Sr. Cardona fa referènciaal'actuació núm. 8 (Remodelació de l'eix Rambla - plaça de Catalunya - rambla de
Catalunya - Via Augusta) de la llista de les 25 mesures més significatives; que la seva realització s'haurà de concretaren un projecte executiu i l'equip degovern té
intenció, aleshores, de donar una àmplia explicació de
la posició municipal i d'examinar totes les al·legacions que s'hi puguin formular.
El Sr. Alcalde confirma les paraules del Sr. Armet
quant a l'abast del Pacte de Ciutat ofert a les altres
forces polítiques municipals.
El Sr. Cullell prega que en les sessions posteriors la documentació no és faciliti en el moment de començar
la sessió i el Sr. Alcalde contesta que vetllarà perquè sigui així.
El Sr. Albesa observa que exigint la presentació formal d'unes esmenes quan les actes reflecteixen ja
quin és el parer de l'oposició, no es demostra pas la voluntat de l'equip de govern de teniren compte l'opo¬ sició.
El Sr. Alcaldepuntualitzaque en el futuresprocurarà que la contestació de les al·legacions no es trameti només al Grup que les ha presentades, sinó a tots perquè tots els altres tinguin també contància dels
resultats del diàleg.
El Sr. Batlle, com a Portaveu del Grup socialista, matisa que el Grup convergent ha presentat un escrit d'al·legacions en el període d'informació pública però
no pas cap esmenaja que aquesta suposa una inter¬
venció com a Grup per ala reconducció d'un text; i el
Sr. Alcalde abonaaquest criteri.
El Sr. Cullell demana que consti en acta que fins
aquest matí no se li ha lliurat el text definitiu sotmès a
aprovació; i el Sr. Alcalde precisa que el document
lliurat avui és el text refós que incorpora les esmenes del Grup d'Iniciativa per Catalunya.
S'aprova, amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardo¬
na, Fabregat, Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz, la
proposta en debat relativaa la resolució de les
al·lega¬
cions al Programa d'Actuació municipal 1988-1991 ia
l'aprovació de la versió definitiva de l'esmentat Pro¬
grama.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Negociat d'Administració de Personal
Imposar al funcionari Antonio López i Bonet, envirtut
de l'expedient disciplinari núm. 2/81 instruïtal'efecte, la
sanció de separació definitiva del servei d'acord amb l'art. 54 del Reial Decret3046/77, de 6 d'octubre, vigent altemps de la comissió del fet, i de l'art. 148.1 delText
refós de Disposicions legals vigents en matèria de
Règim local (Reial Decret Legislatiu núm. 781/86, de 18
d'abril), per la comissió, el dia 16 de gener de 1981,
d'un fet considerat com a falta de probitat moral i material i així mateix dedelicte, la qualcosa constitueix
una falta molt greu segons allò que es preveu a l'art.
27.3 apartat c) de la Llei Orgànicade Forces i Cossos de Seguretat, i perquè, segons l'art. 138 de l'esmentat Text refós, la condemna penal que li va ser imposada perla comissió del fet, implica la pèrduadefinitiva de la
condició de funcionari públic.
Imposar alsenyor Pedro
Álvarez
i Toledo, envirtut de l'expedient disciplinari núm. 21/83 que s'ha instruït, lasanció de separació definitiva del servei d'acord amb l'art. 54 del Reial Decret3046/77, de 6 d'octubre, vigent al temps de la comissió dels fets, i de l'art. 148.1 del Text refós de Disposicions legals vigentsen matèriade
Règim local (Reial Decret Legislatiunúm. 781/86, de 18 d'abril), per haver comès, el dia 18 de febrer de 1983,
un fet considerat com una falta de probitat moral i
material i també com a delicte, la qual cosaconstitueix una falta molt greu de disciplina segons allò que pre¬ veuen l'art. 52, b) del Reial Decret abans assenyalat i
l'art. 217.3 c)de la LleiOrgànica de Forces i Cossos
de
Seguretat, i perquè, segons l'art. 138 del citat
Text
refós, la condemna penal imposada perla
comissió del
fet comporta la pèrdua definitivade laseva
condició de
funcionari públic.S'aproven per unanimitat les dues propostes prece¬
dents.
ÀREA DE FINANCES
Departament de Finançament
Aprovar la formalització d'una operació de
crèdit,
fins
a un valor màxim de 28.000 milions de pessetes, per finançar la part que pertoca a l'Ajuntamentde
Barcelo¬
na del Projecte de Cinturons de ronda,
d'acord amb
el
Conveni signat el passat 30 d'octubreamb
el
Ministeri
d'Obres Públiques i Urbanisme i laGeneralitat
de
Catalunya; atorgarel mandat per a la
realització
d'a¬
questa operació a la Caixa de Barcelona i
al
«Bank
of
AmericaSAE», com aagents conjunts de
la
mateixa, en
les condicions que figuren a la
carta-oferta
ques'adjun¬
ta, assegurada, endemés, perBanca
Catalana,
«Banco
Flispano-Americano», Caixa de Catalunya,
Caixa
de
Pensions i «Crédit Lyonnais»; i autoritzara
l'Excm.
Sr.
Alcalde o Regidor en qui delegui,l'atorgació de
tota
la
documentació necessària i lasignatura
