GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
ConsellPlenari Acords sessió 28-XI-1988 886
Acta sessió 25-X-1988 870
Acords sessió 25-XI-1988 881 DisposicionsGenerals
Decretsde l'Alcaldia
Comissió de Govern Habilitacions i suplementsde crèditdins el
Pressu-Acta sessió 11-XI-1988 883 post general de 1988
888
IPCIÛ:
Ajuntament
mF
de
Barcelona
""""
870 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 m-XH-iQpp
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió de 25 d'octubre de 1988,
aprovada el 25 de novembre de 1988.
AlSaló de la Reina Regent de laCasade la Ciutat de
Barcelona, el vint-i-cinc d'octubre de mil nou-cents
vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde,
Pasqual Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinentsd'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raven¬ tós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Regidors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí,
Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra,
Raimon Martínez i Fraile. Jordi Parpal i Marfà, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebastià, Enric Truñó
i Lagares, Francesca Masgoret i Llardent, Antoni Luc-chetti i Farré,Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric Vila iAndreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez,
JosepM. Fargas i Falp, Teresa Perellói Domingo, Artur
Mas i Gavarró, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i Fargas,
Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu,
Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i Novell,
Josep Lluís Olmedo i López, Enric Lacalle i Coll, Antoni
Albesa iVilalta, i José Alberto Fernándezi Díaz, assistits
per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal,
que certifica.
Excusa la seva assistència la ll·lma. Sra. M. Aurèlia
Capmany i Famés.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí
Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les nouhores i vint-i-dos minuts,tot
significant que l'ajornament d'aquesta sessió fins avui
ha estat motivat perla defunció de lamarede l'll im. Sr.
Josep M. Cullell i Nadal; per tant, proposa i així s'a¬
corda:
Fer constar el condol del Consistori perla defunció
de la Sra. Margarida Nadal i Fortuny, mare de l'll im. Sr.
Regidor Josep M. Cullell i Nadal.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 16 de setembre de 1988, l'esborrany de la qual ha estat tramès atotselsmembres del Consistori; i
s'aprova amb les precisions de la Sra. Vintró i del Sr.
Vila.
En el despatxd'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 de
setembre de 1988 (NC-112), que constitueix la Comis¬
sió Municipal de Descentralització Ciutadana com a
Comissió informativa del Consell Plenari per a assump¬ tes dels Districtes municipals, i en nomena els mem¬
bres.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 21 de
setembre de 1988 (NC-119), quedesigna membres del
Consell d'Administració de la Societat d'Economia Mix¬ ta Promoció Ciutat Vella, SA, enrepresentació d'aquest
Ajuntament, l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, els
ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, Josep M. Serra i Martí,
Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, Enric
Lacalle i Coll, Eulàlia Vintró i Castells, Josep M. Cullelli
Nadal, i els Srs. Xavier Casas i Masjoan i Francesc
Rafart i Estela.
Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 21 de setembre de 1988 (NC-120), que designa membredel Comitè de Govern la ll·lma. Sra. Marta Mata i
Garriga,
Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia, de 23 de setembre de 1988 (NC-121), que nomena
e'l
Sr. Josep M. Llop i Torné, Director de Serveis dePlanejament i Gestió Urbanística.
El Sr. Albesa pregunta si en el nomenament del Director de Serveis de Planejamenti Gestió Urbanística ja s'han seguit les bases-marcper a la provisió de llocs
de treball, aprovades en la sessió plenària de 23 de juliol de 1988; i el Sr. Alcalde contesta que es tracta
d'un càrrec de confiança que queda fora de l'àmbit
d'aplicacióde l'esmentada normativa, aplicable tan sols
als nomenaments de funcionaris de carrera.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de
setembre de 1988 (NC-122), que delegaatribucionsen el Sr. Francisco Longo i Martínez, Coordinador de Serveis d'Organització i Personal.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de23 de
setembre de 1988 (NC-123)que designa el Sr. Antonio Fernández i Teixidó representant de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea General del Consorci Comitè
Organitzador Olímpic de Barcelona 92, en
substitució
de l'll im. Sr. Ramon Mas i Sumalla.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de23 de
setembre de 1988 (NC-124), que designa els següents membres de la Comissió Ciutadana per ala Commemo¬
ració del Centenari de l'Exposició Universal de
Barcelo¬
na 1888: els Excms. Srs. Claudio Boada i Villalonga,
Joan Echevarría i Puig, i José Luis Díaz i
Fernández,
l'Il·lm. Sr. Óscar Fanjul i Martín i els Srs. JorgeNúñez
i
Lasso de Vega, i Josep M. Grau i Greoles.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
d'octubre de 1988 (NC-126), que designa el
Sr.
Jordi
Sopeña i Gil, membre del Consell Tributari de
l'Ajunta¬
ment de Barcelona.
Quedarassabentat i ratificar el Conveni decol·labora¬
ció formalitzat el 19 de setembre de 1988, amb
el
Ministeri de Justícia per promoure les actuacionsneces¬
sàries per transmetre a l'Administració de
l'Estat
el
terreny situat en les dues illes delimitades pels carrers
de Wellington, de Ramon Turró, de Francesc
Aranda
i
de Villena amb la finalitat de millorar els serveis del'Administració de Justícia a Barcelona.
Quedarassabentat i ratificar el Conveni decoopera¬
ció institucional, subscrit el dia 21 de
juliol de
1988,
entre la Mancomunitat de Municipis de l'AreaMetròpoli;
tana deBarcelona, l'Entitat Metropolitanadel
Transporti
l'Entitat Metropolitanade ServeisHidràulics
idel
Tracta¬
mentde Residus, pertal de donar eficàcia a laclàusula
MT/A/f 32 10-XII-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 871 El Sr. Albesa recorda les reserves
del
seuGrup
aaquest
Conveni de
cooperació institucional
perquè,
a
juí
seu, comporta una
extralimitació del
paperde la Junta
delaMancomunitat de
Municipis,
ala qual
espresenta
com a òrgan decoordinació
quan enrealitat hauria
d'ésserde
col·laboració;
i
significa
que enla reunió de
laJuntade la
Mancomunitat del dia
13, l'aportació dels
Municipisal
Pressupost de l'ens s'establí
enla quantitat
equivalent
a untipus
impositiu del 2 % sobre
la
contri¬
bució territorial urbana, sense superar
mai el 3 % del
respectiu
Pressupost
municipal, tanmateix
la clàusula 2
b)de
l'esmentat
Conveni,
arasotmesa
aratificació,
ve areproduir
l'article
33 del Decret 3276/1974,
quedesen¬
volupa el
Decret-Llei
5/1974, de creació de la Corpora¬
ció Metropolitana.
El Sr. Alcalde confirmaque, efectivament, el Conveni
recull el tracte històric que tenia el finançament de la
Corporació
Metropolitana el qual el 21 de
juliol, data de
la signatura, encara eravigent; i
queels acords poste¬
riors que han modulatl'aportació municipal
enbenefici
delsAjuntaments, seranexaminats
enel
seumoment.
El Sr. Albesaobservaque avui, en el momentque es
porta a
ratificació
el
Conveni, aquella legalitat ja
noés
vigent; i el
Sr. Alcalde disposa
que esfaci constar
aquesta
observació i
que quan esdebati el Pressupost
jaes discutiràquè
cal pagar.ElSr. Bonet anuncia queelseuGrup
votarà
encontra de laratificació que es proposa percoherència amb
laseva posició respecte ala Mancomunitat.
S'aprova el punt anterior amb el vot en contra
dels
Srs, Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,
Perelló,
Mas,Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,
Cardona,
Fa¬ bregat, Audet, i Olmedo.S'inicia, tot seguit, la
deliberació
dels assumptesinclosos a l'ordre del dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 23
de setembre de 1988, pel qual s'adquireixen, lliures
de
càrregues
i gravàmens, les finquesnúms. 24 del
passeig de la Font d'En Fargues, i 46 del carrer
d'A¬
guilar.Ratificar els acords adoptats per la
Comissió
deGovern de 14 d'octubre de 1988, que aproven definiti¬ vament: 1) l'Estudi de detall d'ordenació volumètrica de lafinca núm. 5 del carrer de Petritxol; i 2) l'Estudi de
detall d'ordenació volumètrica de la finca núms. 262 bis-264del carrerde la Diputació.
El Sr. Fargas, referint-seal'Estudi dedetall de la finca
núm. 5 del carrer de Petritxol, observa que si bé les
obres corresponents ja s'han dut a terme sense
la
llicència pertinent, el seu Grup votarà positivamentla
ratificaciódel planejament que l'afecta.El Sr. Serra i Martí contesta que no li consta que les obres ja estiguin fetes, però es practicarà l'oportuna
Inspecció
per esbrinar-ho i imposar la sancióque s'es¬caigui.
El Sr.Lucchetti anuncia que el
seuGrup
té
elpropòsit
d'abstenir-se respecte al mateix expedient
perquè
enzona12-bestà prohibida l'edificació en pati interior; i el Sr. Serra i Martí
aclareix que tal
zonificació
permetconservar l'edificació anterior si no se superen els
volums. El Sr. Lucchettireplica
que això les normes no
no expressen
específicament i que hi ha un error de
calcul en l'altura mitjana de les façanes; i el Sr.
Serra
iMartí insisteix quela zonificació 12-b és de
conservació
dels edificis existents.
S'aproven els dos primers punts de l'ordre del dia
amb l'abstenció del Sr. Lucchetti i de la Sra. Vintró, quanta l'Estudi de detall de la finca núm. 5 del carrer de Petritxol.
ALCALDIA
DELEGACIÓ DE PROMOCIÓ URBANÍSTICA I
JOCSOLÍMPICS 1992
Institut Municipal per alaPromoció Urbanística i els Jocs Olímpics 1992
Aprovar, inicialment el Pla especial de Galeries de
serveis en el II Cinturó, Cinturó del Litoral i vies de
connexió; sotmetrel'esmentatPla especiala informació públicadurant eltermini d'un mes publicant els edictes
corresponents en el Butlletí Oficial de la
Província
i enels diaris de major difusió; i en el cas que no s'hi
formulin al·legacions, considerar que, transcorregut
el
termini d'informació pública, el Pla especialquedarà
aprovat provisionalment sense necessitat
d'un
nouacord municipal.
El Sr. Alcalde destaca la transcendència d'aquest
dictamen quant a
l'ordenació
del'ús
delsubsòl urbà
perpartde les companyies subministradoresde serveis
públics.
El Sr. Albesa es congratula de la
racionalització
queel Pla especial de Galeries comporta,
però
desitja
que s'aclareixi si el seu finançament anirà acàrrec de les
companyies subministradores i expressa, per una
ban¬
da, els seus dubtes quant a l'encert
tècnic de fer
passar per unes
mateixes galeries l'aigua,
el
gasi
l'electricitati, per l'altra, la seva
preocupació perquè el
treball dels operaris que en facin el
manteniment,
es desenvolupi en les condicions de seguretati
d'higiene
establertesen el Reial Decret 555/1986,raó
perla qualel seu Grupes reserva de presentar, durant
el
període
d'informaciópública, unescrit
d'al·legacions
enaquest
sentit.El Sr. Fargasrecorda que elmarc
normatiu
regulador
d'aquesta matèria
està constituït pel Decret
de 22 de
novembre de 1952, aplicable a Barcelonade conformi¬
tat amb l'article 57 de la Llei Especial, per
l'Ordenança
sobre cales i canalitzacions, vigent des de
1965
-on s'estableix laincompatibilitat del gasamb altres
submi¬
nistraments il'obligació
de lescompanyies
d'efectuar al
seu càrrec els desplaçaments de les
respectives
xar¬xes- i per l'Ordenança
sobre la
utilització dels béns
d'ús públic municipal,
vigent des
de 1982,
queexigeix
l'obtenció de l'oportuna
llicència i
marca untermini de
deu anys per al'amortització tècnica de les instal·la¬
cions.Comenta quehi ha a la
Ciutat
uns65 km
de galeries,
més uns encreuaments de 350 m cada 400 m; que lavoluntat d'ordenar els serveis del subsòl arriba
trenta-cinc anystard ies presenta
de forma
parcial i
coordina¬
daamb laconstrucció dels Cinturons després d'unany d'haver-se signat elConveni amb el
Ministeri d'Obres
Públiques i Urbanisme
i la Generalitat;
quela
Corporació
Metropolitanatampocno
tingué mínimament
encompte
el problema en elsplans de
definició del traçat dels
872 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-XII-1Qfíp
representants de l'Ajuntament i les companyies submi¬
nistradores palesen imprevisions tècniques pel quefaa la inundabilitat, a les càrregues freàtiques, a la imper¬ meabilització, als sistemes de desguàs i ventilació, a la neteja ia la seguretat, tant enl'aspecte de prevencióde
sabotatges com en el de prevenció de riscs; que li
sobta la lleugeresa de la Memòria pel que fa a les
responsabilitats genèriques en cas d'accidents raona¬ blement previsibles; que no hi ha una definició tècnica que permeti una avaluació plausible dels costos de manteniment; que la compatibilitat del gas amb els
altres serveis -formalment prohibida en l'article 5 de
l'Ordenançade cales i canalitzacions i més quediscuti¬
da arreu, encaraque esdoni en tramsmoltconcretsen
algunes ciutats- aconsella extremar les precaucions
amb controls molt sofisticats tecnològicament; que no
es fa cap previsió respecte al clavegueram, tot i ésser un servei gestionat directament pel Municipi que pre¬ senta unes interferències -que s'haurien de resoldre conjuntament- amb els serveis propis de les galeries;
que no esjustifica la raó de fixar en 500 m la banda d'ordenació; que l'art. 12 preveu solucions alternatives
fonamentades en la magnitud excepcional de la ins¬
tal·lació, fórmula aquesta que no és mesurable objecti¬ vament, que permetrà ales companyies pressionar els
serveis tècnics municipals i que pot ésser origen de
discrecionalitat i amiguisme; que les imprecisions jurídi¬
ques s'estenen de l'art. 12 al 17 i peraixò tots aquests
articles haurien d'éssersuprimits; que la construccióde
galeries hauria d'ésser simultània i fins i tot anterior, ala
construcció de l'obra viària derivada del Conveni amb la Generalitat i el Ministeri d'ObresPúbliques i Urbanisme, sobre el compliment del qual pensa formular una pre¬
gunta a l'equip de govern; i que tractant-se de serveis
de conurbació, que superen el terme municipal de Barcelona, caldriaconcretarcom esplantejala continuï¬
tat física de les galeries en els Municipis veïns.
Anuncia que exposarà directament al Regidor Dele¬ gat de Promoció Urbanística i Jocs Olímpics, altres aspectes tècnics i financers, i creuque, per l'alt risc de
l'operació -de la qual el seu Grup és partidari- seria
convenient signar, amb les companyies homologades,
una pòlissa d'assegurances percobrir les responsabili¬
tats civils i penals en què puguin incórrer les persones
físiquesi jurídiques compromeses en la solució final. Subratlla, per últim, que els dubtes de l'equip de
govern sobre la necessitat dels cinturons n'han retardat
la construcció i quan el Conveni amb el Ministeri d'O¬
bres Públiques i Urbanisme i la Generalitat imposa als
Municipis la relocalització dels serveis afectats s'ha pensat a reordenar-los mitjançant l'aplicació d'un De¬
cret de fa trenta-sis anys i d'una Ordenança de fa vint-i-tres anys; que el Pla especial, malgrat la seva
necessitat, arriba tard perquè calia haver-lo presentat
quan Barcelonaaconseguí la designació olímpica, i ara només podrà ésser aplicat parcialment per noaturarles obres i això generarà problemes amb el Ministeri, amb laGeneralitat, ambles companyies i amb els ciutadans; consegüentment el seu Grup s'abstindrà en la votació
del dictamen.
El Sr. Parpal constesta que el Sr. Fargas ha donat
una visió molt catastrofista que, en tot cas, s'estima
més tenir problemes amb les companyies de serveis
públics que no pas amb els veïns afectats amb el traçat
dels Cinturons; que en la reunió informativa s'explica
àmpliament l'abast del Pla especial en debat; que els
riscs de totes les obres públiques estan coberts perles
assegurances adequades; que el procés de construc¬ ció complirà les normes de seguretat i d'higiene
en el
treball; i en el manteniment de les galeries -que serà assumit per un consorci on seran presents totes les
companyies implicades- també es compliran escrupu-losament totes les condicions de seguretat i higiene i, peraixò, acollirà de molt bon grat tot els suggeriments
que en aquest sentit pugui formular el Grup popular;
que els costos de desplaçament dels diferents serveis
en mesura que vagin avançant les obres s'han avaluat,
si es fa pel sistema tradicional, en 7.032 milions de
pessetes-que hauria de pagaraquest Ajuntament-en
el termemunicipal de Barcelona i en altres1.384 milions -que serien assumits per la Corporació
Metropolitana-enel terme de Sant Adrià delBesòs, mentre quefent-ho
pelsistema de galeries, importen7.800 milions aBarce¬
lona i 1.462 a Sant Adrià, ara bé són indiscutibles els beneficis d'aquest darrer sistema per ala Ciutat i
per a les companyies; que per primera vegada, per
finançar
les obres s'aplicaran contribucions especials als benefi¬ ciaris que sónles companyies usuàriesde les galeriesales quals, quan s'aprovin els projectes constructius,
repercutiran els costos en els percentatges que es decideixi en funció de l'ús que en faci cadascuna i el
mateixAjuntament perles líniesde senyalitzaciósema¬
fórica, de manera que la càrrega per a l'Ajuntament
serà menor que la d'un trasllat normal de serveis; que
aquest Ajuntament ja construí galeries de serveisquan obrí la Via Laietana i quan urbanitzà l'avingudade Maria
Cristina l'any 1929 i la Ciutat no li perdonaria que la construcció del Segon Cinturóesportés atermesense fer-ne.
El Sr. Albesa pregunta quan li costarà de més al ciutadà la construcció de les galeries de serveis i en contestar-li el Sr. Parpal que res, anuncia que el seu
Grup votaràafirmativament el dictamen si bé es reserva de presentar al·legacionssobre les condicions desegu¬ retat i higiene del treball en tals galeries.
El Sr. Fargasexpressa la seva recança per nopoder votar també afirmativament tot esperant poder-ho fer quan es tractil'aprovacióprovisional, si esplantejaenla
forma adequada segons els seus criteris.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Cu-llell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Amat,
Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona,
Fabregat,
Audet, i Olmedo.AMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
UnitatOperativa de Gestió de Personal
DesestimareIrecursde reposició interposat,
el
dia20
de juny de 1988, per la Sra. Montserrat Vilanova
i
Servià, contra l'acord del Consell Plenari, del dia 14
de
juny d'enguany, que li desestima la sevasol·licitud
referent a la inclusió de les places d'Oficial
Major
i de
Secretaris de Districte dins l'Ofertad'Ocupació
Pública
aprovada per l'Ajuntament de Barcelona per a
l'any
1988, ja que, d'acord amb allò que preveuenl'article
141.3 del Reglament de Funcionaris del'Administració
Local i l'article 13.2 del Reial Decret
1174/1987,
de
18
de setembre, enrelacióamb els articles46.2.cde la
Llei
7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Basesdel
Règim
local, i 90.1 i 109.1.f) del Reglament
d'Organització,
MÍIM. 32 10-XÍI-1988 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 873
Secretari de
la
Corporació
pot
delegar,
endeterminades
ocasions, les seves
funcions
en unfuncionari
que notingui
habilitació
de
caràcter nacional,
delegació
que, en
l'actual estructuraorganitzativa,
s'atribueix als Caps de
Divisió dels Serveis
Generals,
essentcompetència
ex¬ clusiva de laCorporació
l'aprovació
de la
plantilla
i la
formació de larelació
dels llocs detreball, inclosos els
reservats a funcionaris amb
habilitació
de
caràcter
na¬ cional, segons esdedueix dels articles
90 i 99
de
la
referida Llei 7/1985, de 2 d'abril,
290
i291 de la Llei
8/1987,
de
15 d'abril,
Municipal i de
Règim
local de
Catalunya.
El Sr. Albesa dóna per reproduïdes les seves mani¬
festacions sobre el mateix assumpte formulades a la
sessiódel 14 dejuny i recollides enla
Gaseta Municipal
del dia 10 de setembre proppassat.
S'aprova el
dictamen
anterior amb el vot
encontra
delsSrs. Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz.S'incorpora la
sessió
l'll im.Sr. Josep Bueno i Esca¬
lera.
Cordinació de Serveis d'Economia i Empreses
Modificar els Estatuts del Patronat de Turisme de
Barcelona d'acord amb la nova redacció que figura en el document adjunt.
El Sr. Mas manifesta queel seu Grup votaria
favora¬
blementaquesta propostasicom li ha donataentendre
el Sr. Raventós es recullen les modificacions següents suggerides pel seu Grup: 1a) que l'Alcaldiaconservi la
Presidència del Patronat encara que
després
puguidelegar-la, pels mateixos motius que aconsellen que presideixi altres organisme de
promoció
econòmica
de
laCiutat; i2a) que els nomenaments dels
membres del
Consell d'Administració del Patronat siguin sotmesos a ratificació plenària.
El Sr. Raventós puntualitza que el primer aspecte es
recolliria en el sentit indicat pel Sr., Mas i que dels
nomenaments formulats per l'Alcaldia en l'exercici de lessevescompetències, se'n donaràcompteal Plenari.
El Sr. Mas indica que aquesta darrera
fórmula
norecull ben bé lesseves observacions i, pertant, el seu
Grup
votarà en contra.S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,
Perelló,
Mas,Bueno,
Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona,Fa¬
bregat,
Audet, i Olmedo.ÀREADE FINANCES
Departamentd'Ordenances Fiscals i Ingressos
Aprovació de les modificacions de les Ordenances Fiscalsper a 1989.
L'anterior punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Aprovar, per a l'exercici de 1989 i successius, les
modificacions en les Ordenances Fiscals: General; núm. 1, De la via pública; núm. 2, Taxes per serveis 9enerals i per aprofitaments de béns municipals;
núm.
3, Taxesperserveisespecials; núm. 4, Museus i Parcs;nLJm. 5, Taxes
per serveis mèdics assistencials,
higiè-n|cs,sanitaris i medi-ambientals iprestacions dels labo¬
ratoris; núm. 6, Serveis fúnebres i cementiris; núm. 7, ServeisdeBombers; núm. 8, Prestacions de laGuàrdia
Urbana i circulacions especials; núm. 9, Mercats; núm.
10, Llicènciesper a construccions i instal·lacions;
núm.
12, Neteja; núm. 13, Taxa de clavegueram;núm.
14,Contribucióterritorial urbana; núm. 15, Llicències fiscals
d'activitats comercials i industrials i de professionals i
artistes; núm. 17, Increment del valor dels terrenys;
núm. 18, Arbitri sobre la radicació; núm. 19, Impost sobre lacirculació; núm. 20, Impost municipal sobre les
despeses sumptuàries; núm. 21, Impost municipal so¬
bre la publicitat; núm. 22, Arbitri sobre tinença i circula¬ ció de gossos.
El Regidor de Finances, Sr. de Nadal, comença la
presentació del dictamen anterior dient que
l'abast
jurídic de les modificacions introduïdes a les
Ordenan¬
cesFiscals de 1989ésmolt limitatperquè el proper any
serà, probablement, l'últim de
vigència
de l'actual nor¬mativa reguladora de les finances locals
i s'espera
l'aprovació d'una Llei que modernitzi la majoria de les figures tributàries municipals; conseqüentment,
les
mo¬dificacionssecircunscriuena adaptar les nostres Orde¬
nances Fiscals, sobre tot la General, a aquells canvis
introduïts en la Llei General Tributària per la Llei de
Pressupostos de l'Estat.
Explica després que els canvis de
tarifes s'han plan¬
tejat també amb lamàxima moderació possible atès
que s'està realitzant un dels
plans d'inversions
més
ambiciosos de la història d'aquest Ajuntament idifícil¬
ment els ciutadans el creurien viable sense unaactua¬
lització dels ingressos municipals de
caràcter tributari;
que l'any vinent esproduirà
unanotable millora
enels
ingressos procedents del Fons
de
cooperació municipal
de l'Estatperò noquedarà encararesolta lacreació
del
Fons de cooperació local de Catalunya i, pertant,
cal
una actualització dels recursos propis d'aquest Ajunta¬
ment; i que tal
actualització
ha seguit, com aregla
general, el criteri de no superar
l'evolució
de
la inflació
durantl'any 1988, és adir, el 5 %, amb les
excepcions
següents:
Laprimeraes deu al finançament
de la
Mancomunitat
de Municipis del'Àrea
Metropolitana,mitjançant la
ces¬sió de 2 punts del tipus de la
contribució
territorial
i
urbana, que es reparteixen absorbint-ne un
i incremen¬
tant i'altreen el tipus i això unit al
3 %
d'incrementdels
valors cadastrals previsten la Llei de Pressupostos
de
l'Estat, pot comportar un augmentde la quota
del
4,36 %; lasegona, es
dóna
enles
llicències d'obertura
d'establimentsjaque s'ha cregut
convenient
d'aprofitar
l'expansió de l'activitateconòmica
queviu la Ciutat i
queproduirà
un incrementdel rendiment d'aquesta
figura, pel
fet
demantenir les
tarifes actuals; la tercera
ésen la taxa declavegueramon s'aplica l'incrementde
5 pessetes per
m3
per compensarel capteniment dels
anys anteriors i permetreatendre les inversions
enla
construcció i modernitzacióde la nostraxarxade clave¬
gueram, tanmateix aquest
increment
esreconsideraria
si s'arribava a un acord de finançament d'una partdel
nostrepla declavegueram amb
la Junta de
Sanejament
de Catalunyaque, en el temps que portagestionant la
taxa de sanejament, l'haincrementada
gairebé
un 100% fent-la passar de les12
pessetesel m3
que aplicava l'Ajuntament aquasi
24 i, malgrat
això, les
seves inversions a la nostra Ciutat han estat pràctica¬
ment nul·les; i la darrera -que ha de formular
in
voceperquè la proposta
de
l'Àrea
arribà tard-, s'opera
enles
tarifes i matrículas del Conservatori on els percentatgesde creixement són del 20 i 15 per 100,
respectivament,
874 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 32 10-XII-iQfífí
Destaca, per últim, que comparant-los padró amb padró el total dels nostres recursos, tindrà un creixe¬
ment del 4,3 %, percentatge que palesa la
moderació
de la revisió fiscal proposada per a l'any vinent, en laqual els Gremis, les Cambres Oficials, la
Federació
d'Associacions de Veïns i les Associacions de Consu¬ midors, han tingut una àmplia participació; i que amb l'acord d'avui el Plenari s'acomiada d'un sistema d'or¬ denances obsolet que serà extraordinàriament millorat gràcies a la novaLlei reguladora de les finances locals, però que, malgrat els seus defectes de concepció
tècnica, ha permès de mantenir l'equilibri econòmic de
l'Ajuntament d'ençà 1979.
El Sr. Mas començaindicant que
exposarà
tot seguitdiverses consideracions generals d'ordre global i con¬
ceptual i es reservade formularen el període d'informa¬
ció pública les observacions que consideri pertinents sobre aspectes puntuals de les modificacions fiscals
que es proposen; i que el present debat podria quedar
devaluat en haver remarcat el Regidor de
l'Àrea
elcaràcter transicional de les Ordenances del'any vinent, tanmateix la discussió de les Ordenances Fiscals ha de
partir d'una perspectivamés global jaque afectaapro¬ ximadament un 50 % dels ingressos ordinaris munici¬
pals, molts dels quals no estan adscrits a una necessi¬
tat específica i determinada sinó que s'assignen lliurememt i, pertant, caldria aprofitar aquest debatper dibuixar les granslínies pressupostàries atès que Orde¬
nances i Pressupost formen un sistemainteractiu.
Reconeix després que Barcelonaestrobaimmergida
en una dinàmica de creació de grans infrastructures
que exigeixen recursos; que el finançament local no està resolt sinó que és una assignatura pendent i això obliga a qualsevol equip de govern a intentar obtenir
recursos d'allà on pugui.
Considera que en una primera aproximacióhom té la impressióque els increments proposats sónmoderats, i possiblement ho són en termes absoluts, ara bé, les
Ordenances Fiscals s'integren en un procés continu i
així, des d'aquest punt de vista, si homté present que
esparteix d'unes bases d'anys anteriors que eren més
altes, els increments jano semblen tan moderats; que,
concretament, els tributs recaptats a finals de 1988,
acabaran representant entre un 17 i un20 per100 més dels liquidats el 1987 i, pertant, si el 4,3 % indicatpel
Regidor de
l'Àrea
s'aplica sobre aquesta base fentbona l'expressió«ploure sobre mullat», s'obté unamitja¬
na bianual excessivament elevada.
Argumenta que el Govern central preveu per al pro¬ per any un increment de l'índexde preus alconsum del
3 % querecullen molts paràmetresde la Llei de Pressu¬ postos de l'Estat i que, a pesar que possiblementno es
complirà, constitueix, com a mínim, un punt de referèn¬
cia per adiverses negociacions, entre elles les relatives
a emoluments i salaris i determina el nivell de rendes de diversos col·lectius com, per exemple, el dels empleats
de les Administracions públiques i, consegüentment, per atais col·lectius un4,3 % d'augment de la fiscalitat
resulta un percentatge elevat.
Recorda que l'any passat s'adduí que no tot l'aug¬
ment del volum d'ingressos eradeguta l'augment dels
tipus sinó que, en part, provenia de la lluita contra el frau, de la millora de la gestió i de la recuperació de
l'activitat econòmica, i, suposa que enguany aquestes
condicions difícilment variaran perquè previsiblement el dinamisme econòmic -encara que es moderi en algun
sector- continuarà i també ho farà l'esforç en la lluita
contra el frau i en la millora de la gestió; creu, doncs que tot això cal tenir-ho en compte al'hora d'avaluarla
recaptació final del proper anyi permet propugnaruna majormoderació en els increments fiscalsper al'anyvi¬
nent.
Subratlla que un procés continuat d'increment de la fiscalitat porta, a termini mitjà, a un increment de la inflació i a una reducció de l'estalvi i, per tant, de la inversió i del dinamisme de l'activitat econòmica;
que sovint es parla de pressió fiscal global però la gent
es
fixa més en lapressió queexperimentaatítol individual; que és molt fàcil jutjar els impostos aïlladament, admi¬
nistració peradministració, però, en definitiva, totsaca¬
ben recaient sobre els ciutadans, entant queconsumi¬
dors i les empreses, entant que productors deriquesa;
cal ésser, doncs, conscients que els increments acu¬
mulats en els darrers anys ajuntats amb la resta de la
fiscalitatexigible entotl'Estatacaben repercutint enles mateixes butxaques.
Com a conclusió de les anteriors consideracions i
malgrat el caràcter de transició de les ordenances
Fiscals en debat, formula les aportacions següents: 1a)
que en cap Ordenança l'incrementpugi perdamunt del
3 % previst en el Projecte de llei de Pressupostos de
l'Estat -que, per altra banda, ja s'aplicarà sobre unes bases més altes que les de l'any anterior -conservant,
lògicament, aquells casos en què es mantenen els
nivells actuals de tramitació; 2a) que els increments de
la contribució territorial urbana es limitin a la correcció del 3 % dels valors monetaris que recull l'esmentat
Projecte de llei sense aplicar l'1 % addicional per al
finançament de la Mancomunitat metropolitana; i 3a)
que escongeli os'augmenti nomésen el 3 % lataxade clavegueram mentre que no s'aprovi i entri en vigorun
pla de clavegueram on es demostri la necessitat d'in¬
crements superiors.
Afirma, finalment, que les propostes anteriors repre¬
senten un 2 % d'increment global sobre les
previsions
de recaptació líquida d'aquest exercici i tenen darrera
aquest missatge: que aquestAjuntament,
després d'un
esforç molt important d'elevació dels índexs detributa¬
ció, modera els increments en el 3 % previst enel
Projecte de llei de Pressupostos que
serà
elpunt
de
referència de moltes negociacions.El Sr. Albesa manifesta d'antuvi que no es
poden
dir
veritats a mitges parlant en termes absoluts orelatius
segons les conveniències de cada moment,
perquè
al'hora de pagar novalen les il·lusions
òptiques
i s'impo¬
sa la realitat tangible; que l'any vinent
el
debat dels
textosreguladors dels tributs municipalss'hauria
de
fer
d'una forma diferenta lad'enguany jaques'ha ignorat
a l'oposició en donar-li un termini de
cinquanta-dues
hores per estudiar, abans de la
reunió
del
Consell
Municipal Permanent, un total de 211
pàgines,
temps
notòriament insuficient tractant-se d'unaqüestió
tan
seriosa com són els diners dels ciutadans; i queen un Ajuntamentdemocràtic cal que governi
la
majoria
però
la minoria participi també en elperfeccionament
de
l'acció de govern, cosa que enguany nos'ha
produït
i,
per això, ara ha de presentar a
corre-cuita
unacolla
d'observacions i objeccions.
Comenta que parlar d'un increment
del
4,5 % en
la
recaptació éstant com demanar a
l'oposició
quetingui
un atac d'amnèsia i s'oblidi que elsaugments
d'en¬
guany s'aplicaran sobre allò que ja
s'augmentà l'any
MIM. 32 10-XII-1988 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 875
Agrega que
les
autoritats econòmiques
preveuen un
increment
del 3 %
enels
índexs
del
preual
consumi,
per
això,
el Projecte
de llei de Pressupostos
de l'Estat
preveuunaugment
correlatiu
en
el
valor de la contribu¬
ció territorial urbana
però l'equip de
govern noestà
satisfet d'aquest percentatge
i aplica
un4,36 %
que sumatal 3 %representa un7,3 %;
queles
pensions
nos'apujaran
més d'un 3 % brut i
això
encarasi
són
pensions
mínimes;
que unsincrements del 7
o
8
per
100 poden
semblar moderats comparats amb
unsín¬
dexsd'inflació del 24 % com els que hi havia uns anys
endarrera, però no pasamb
els actuals;
quel'equip
de
governaddueix mitjanes d'increments
però
els
contri¬
buents individuals poden arribar a suportar
percentat-1
ges que
arribin fins al 60
o70
per100;
queBarcelona
pateix una
pressió fiscal molt forta i s'han
encès
els
llums vermells que anuncien el
perill de
despoblació
perquè la gent
emigra
afora ja
queviure
aBarcelona
resulta molt car; que a la Ciutat
hi ha moltes
personesquepertanyena
les
classes passives i
un17 % d'atur; i
que s'haparlat de
creixements econòmics
i de
grans negocis i dela Barcelona
del futur però hi ha també
la
Barcelona de l'actualitat i de la misèria, que cal tambéteniren compte.
Indica que, en
conseqüència, el
seuGrup
nopot
compartir els plantejaments
de
l'equip de
govern quenosón progressius
sinó espectacularment
regressius, i
desitja concretar:
1r) Que és totalment
contrari
al'increment proposat
en la contribució territorial urbana perquè la
revisió
cadastral -realitzada en alguns casos en contra
del
principi de legalitat sensetenir
encompte
queels
terrenys no tenen el valor que
se'ls ha fixat
quandamunt hi ha determinades cases amb els seus ocu¬ pants- ha comportat un increment
del
155,58 %
enel
valor cadastral a conseqüència del qual les quoteshan
pujat entre el 60 i el 70 per 100 i, per
això,
noresulta
acceptable per a l'any vinent un nouincrement
de
7,4% que supera el 3 % previst en
el Projecte
de llei
dels Pressupostos i atempta contraels interessos
dels
barcelonins, ja que els seus salaris no
pujaran
per damunt dels límits establerts en la Llei de Pressupostos-en els quals el mateix equip de govern ja s'excusava
l'any passat per no apujar els sous
dels empleats
municipals- hauran de suportar, a
més,
increments enel
clavegueram
i en els altres serveis queutilitzin i
tot aixònoés gens favorablea laconvivència ciutadana
ni
al creixement del comerç de la
indústria, sobretot
si
es tenen presents les dificultats de lesempresesdecaràc¬
terfamiliar o artesanal; 2n) que l'increment de
la
taxadel clavegueram no està d'acord amb les
necessitats
reals i un increment de 5 pessetes elm3,
és
adir, d'un
30 % -quevindràasumar-se al 84,4 %acumulat enels
últims anys- li sembla exagerat, més i quan
hi ha
un miminexigible sobre 18 m3s'hagingastat o no;i 3r)
quecomja exposà el President del seu Grup, l'Ordenança
Fiscal relativa als cementiris no salvaguarda els drets
adquiritsper persones quetenen sepulturesa perpetuï¬
tat, i la retrocessió de sepultures no atorga cap
prefe¬
rència als familiars mentre que, per altra
banda, les
taxes per determinats serveis compresos en aquestaOrdenança
s'incrementen perdamunt del5 %,
cas en què es troba, perexemple, laincineració
que,malgrat
naver-sereconegutcom unaacció molt
higiènica,
expe¬ rimenta un augment del 68,07 %.Clou la sevaintervenció remarcant que el
ciutadà
deBarcelona no pot suportar un nou augment
de la
pressió fiscal encara que l'equip de govern
el consideri
molt moderat i se senti socialment satisfet; que cal
arbitrar mesures per procurar que la despesa no
sigui
tant voluptuosa, i limitar-la; i que el seu
Grup s'oposa
absolutament a les modificacions fiscals proposadesperquè no es potincrementar
més
lapressió fiscal
que pateixen els nostres ciutadans.El Sr. Lucchetti considera que l'oposició, des de la
seva situació de no responsabilitat del govern, ha
reiterat els arguments ja invocats en debats
anteriors
sobre les Ordenances Fiscals; i que malgrat l'imperatiulegal existent, les modificacions de
les Ordenances
Fiscals serien molt més ben enteses dins del discurs
pressupostari, que
permetria lligar l'augment
dels in¬
gressos en partides de despeses.Explica que si bé el seu
Grup
noés
partidari d'incre¬
ments de la pressió fiscal
perquè
laCiutat
jaha arribat
al límit del seuesforç fiscal, els consideratolerables, si
van acompanyats d'una certa
progressivitat, tanmateix
enguany no
se'n donen
perquè
enels càlculs
cor¬ responentss'han d'excloure lesxifres degudes
al'aflo¬
rament de nous contribuents i a la persecució del fraufiscal i, fet això, apareix un augment que es mou entre
el 4,3 i el 4,5 per 100, percentatge que, en un any en
què
l'índex
de preus al consumsuperarà àmpliament
les previsions delGovern
passantsegurament
del 6 %,
li sembla assumible -encara que tot augmenttributari
sigui
dolorós-,
sobretot quan entreles xifres facilitades
figura el 3 % d'augmentdels valors
cadastrals previst
en el Projecte de llei de Pressupostos
de l'Estat,
i el
rebut mitjà de lacontribució territorial urbana
és de
l'ordre de 40.000 pessetes aSarrià-Sant Gervasi, de
8.000pessetes aCiutat Vella i
d'11.000
pessetes
aNou
Barris, de manera que els elements de
progressivitat
resulten ben evidents; en conseqüència, el seu
Grup
votarà afirmativament lapropostaendebat i
propugnarà
durant la discussió dels Pressupostos lainclusió
departides per
subvencionar
el
pagament
dels impostos
municipalsa aquelles
famílies
quevisquin situacions de
necessitat degudamentcomprovades,
cosa queequi¬
valdria a unaexempció tributària.Sosté queel
dèficit municipal
acumulat exigeix trobar
solucions desanejamenteconòmic
perafrontar
el
repte
de les despeses i
inversions dels
propers anysi
peratendre les necessitats de la Ciutat; que l'increment
dels ingressos
necessaris
nopot
provenir
d'un
nou augmentde lapressió fiscal,
enla qual
ja s'ha arribat
al
sostre, com ha dit abans; que el Municipirealitza
unesforçper atendre
les despeses
de
capitalitat i serveis
que sóncompetència d'altres
Administracions;
quecal
unasolucióestructural,que no
ofereix la Llei de
finança¬
ment local en estudi i que passa per lareafirmació del
principid'autonomia ja
que nohi ha
autonomia
local si
no hi ha autonomia financera i això no ho ha resolt la Llei de Finançament
local
sinó
ques'ha
d'aconseguir
mitjançant: a) un
increment
de la participació
enel
Fons
de Cooperació
municipal de
l'Estat
pertal d'avançar
vers el percentatge de
distribució dels fons
públics de
l'ordre del 50 % per al'Estat,
el 25 %
per al'Autonomia
i el 25 % per al'Administració local,
tanmateix el Projec¬
tede llei esmentatnocomportacapprogrés
enaquesta
direcció i això el preocupa; b) la
creació dels Fons
de
Cooperació municipal de
Catalunya
que,malgrat haver
estat promès, no
s'ha creat
encarai això
impedeix
aconseguir les
compensacions
degudes
perles
despe¬
876 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 10-XII-1QM
davant les Administracions estatal i autonòmica per incrementar lasevaparticipació econòmicaenles inver¬
sions estructurals de la Ciutat i vetllar perquè l'esforç financer perals Jocs Olímpics impulsi el reequilibri entre
els diferents barris i tingui el paper redistributiu que li
correspon.
Reitera que un percentatge d'increment que es mou per a 1989entre el 4,3 i el 5 per100, és assumible ino
comporta augment de la pressió fiscal en termes glo¬
bals i, per tant, les modificacions fiscals proposades
tindran el vot favorable del seu Grup, pendent de les
al·legacions que espresentin durant lainformació públi¬
ca i de la discussió definitiva que es faci sobre els
Pressupostos de 1989.
El Sr. De Nadal contestantprimerament la intervenció del representant delGrupconvergent, després d'agrair-11 el to emprat i el reconeixement de la moderació dels increments fiscals que es proposen per a l'any vinent,
significa que, efectivament, la discussió de les Orde¬
nancesestà estretament lligada amb la dels Pressupos¬ tos i qualsevol rebaixa de la fiscalitat hauria d'anar
acompanyada d'una altra paral·lela en el sostre de les obligacions i compromisos que l'Ajuntament té assu¬
mits, cosa en aquests moments molt difícil; que les
consideracions macroéconomiques i sobre la pressió fiscal acumulada al llarg del temps també preocupen
l'equip de govern; que a l'hora de revisar les Ordenan¬
ces, esprocura no canalitzarinjustificadament recursos dels ciutadans cap a l'Ajuntament i complir les exigèn¬
cies de la justícia distributiva tant en l'aspecte de
l'ingrés com en el de la despesa; que es poden
presentar estadístiques per a tots els gustos però
segons l'estudi sobre la renda familiar disponible
-encarregat percomplementar els relatius al producte
interior brut de la Ciutat i per analitzar l'evolució de la
pressiófiscal segons elsseus protagonistes- el 1983la
totalitat dels ingressos tributaris, incloses les llicències,
representava el 3,19% d'una renda disponible d'1,1
bilions de pessetes, és a dir, de cada 100 pessetes de
renda que el ciutadà rebia, n'arribaven 3,19 a l'Ajunta¬
ment i aquesta proporciós'ha mantingut gairebécons¬ tant fins a 1989, trets els dos anys en què baixà fins a
2,92 pessetes, i es confia que el 1989 se situï per dessota de les 3,18 pessetes perquè s'espera un increment de la rendadisponible, qüestió a propòsitde laqual puntualitzaqueles pensionsmínimespujaran un 12 % i no pas un 3 %, com s'ha dit en una intervenció
anterior.
Subratlla que al'hora de decidir el repartiment de la
fiscalitat entre la propietat i l'activitat econòmica,
l'equip de govern ha optat per no gravar excessiva¬
mentaquesta últimaafi de noagreujar els efectes de
la crisi econòmica i perquè lesfigures que hi recauen -la radicació i la llicència fiscal- són les més obsole¬ tes de tot el sistema tributari municipal; que Barcelo¬
na té un problema de pressió fiscal alta en compara¬
ció amb altres Municipis però les diferències s'escursen cada vegada més per l'intent d'aquests d'oferir un nivell de serveis similar al de Barcelona;
que resta pendent de solució el problema de les despeses de capitalitat però és d'esperar que l'es¬ pectacular creixement -del 22 %- que tindran l'any
vinent els Pressupostos de la Generalitat permetrà
crear el Fons de Cooperació local de Catalunya, ara bé cal ésser també conscients que, com ha dit el Sr. Mas, la butxaca és única amb independència de l'Administració a qui paga, i que l'expansió de certs
sectors públics -les Autonomies- també
comporta pressions sobre la butxaca del ciutadà si no va
acompanyada del correlatiu traspàs de competències
i recursos vers elsAjuntaments, quesónl'Administra¬ ció més pròximaals ciutadans.
Tocanta la intervenció del Portaveu del
Grup
popu¬
lar, contesta que un creixement del 4,3 % no es pot
considerardesorbitat; que la solució d'aplicarun punt
addicional sobre la contribució urbana per
finançar
laMancomunitat metropolitana, s'ha triat perquèsembla més justa i progressiva -a través de la demanda de
superfícies més grans i através de la mateixavalora¬
ció dels immobles- tot i que la progressivitat del sistema local no s'operaperla via delsingressossinó
per la via de la despesa; per tant, resulta perfecta¬
ment comprensible tant l'actitud dels Grups conser¬ vadors de novoler la progressivitatcom la delsGrups
d'esquerra d'aprofitar tots els elements al seu abast
per a fer-ne.
Respecte a la intervenció del Sr. Lucchetti, matisa
que aquest Ajuntament desitjaque l'Estat i la Generali¬
tatparticipin en els projectes que tenen entremans, no per unproblemade dèficits sinóper unaraóde solidari¬
tat entre Administracionsperòsi noho aconsegueix, els tirarà igualment endavant, precisió aquesta que fa per
no deixar laimpressió que tals projectes tenen finance¬
ramentels peus de fang.
El Sr. Mas observa que ell abans no ha comparat la
pressió fiscal de Barcelona amb la d'altres ciutats
homologables encara que ho hauria hagut de fer per¬
quèquan propugna unamoderació més acusadaenles
Ordenances Fiscals de l'any vinent, ho fa precisament,
perquè cal reconèixer que Barcelona té uns nivells de
pressió fiscal sensiblement més alts que els de tals
ciutats, de la mateixa manera que la subvenció perles despeses de capitalitat s'inclou de formatestimonialen el Pressupost perquè les altres Administracions s'ado¬ nin de tals despeses. Puntualitzatambé queel fet que els debats es repeteixin d'un any per l'altre ha
d'ésser
motiu de reflexió.
El Sr. Albesa opinaque el Regidor de Financesen
la
seva contestació no ha dit res de nou i s'ha limitata precisar que les pensions pujarien un 12 %, cosa que
és certa pelque faa les pensionsassistencials
però
no paspel que faa les contributives; que peral'equip
de
govern la gent només té raó quan li diu quesí
ité les
mateixes idees que ell; que els ques'autointitulen
progressistes pertanyen ai «beautiful people»;
i
quesi
progressisme vol dir crear pobresa, ell es
queda
molt
satisfet amb el seu conservadurisme que creariquesa
per a tothom.
El Sr. Armet remarca que l'equip de govern
s'ha
negat a apujar la pressió fiscal quan diversos
condi¬
cionaments l'obligaven a fer-ho; que en els
darrers
anys s'ha produït un creixement notable del graude
descentralització de ladespesa pública jaqueentres
anys s'ha passat d'una situació en què engestiona¬
ven un 13,50% l'Administració local, un
15,8%,
les
Comunitats Autònomes i el 70,70 % restant
l'Estat
aunaaltraen què-excloent les variacions dels
passius
financers- l'Administració local en
gestiona
el
14,70%, les Comunitats Autònomes el
21,50%,
i
l'Estat el 63,90 %; que aquest procés
palesa una
expansió molt forta del pes relatiu de lesComunitats
Autònomes mentre que el poderlocal es
manté
enun
NÍIM. 32 10-XII-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 877
pressupost
presentat
enguany, enei qual hi ha
unaexpansió forta del
finançament estatal, l'increment
netdels Ajuntaments
és
d'un
22 %
mentre queel de
les Comunitats
Autònomes és
del
20
%;
quesi les
ComunitatsAutònomes
no donen alsAjuntaments
elmateix tracte que els
dóna
l'Estat esproduirà
unaclara
discriminació
envers els Municipis i aquestaserà la situació en què quedaran els Ajuntaments
catalans en cas de no produir-se un tractament de
proporció i de
col·laboració
de
mínims;
quesi
no esdonen unes hipòtesis raonables de redreçament d'a¬ questa
situació, aquest Ajuntament,
pertal de donar
alsnostres ciutadans el tracte correcte quemereixen,haurà de reduir la seva participació en els projectes compartits, on
la despesa
és
assumida
en un50 %
per
l'Administració autonòmica i
enl'altre 50 %
per l'Administració local malgrat que els Pressupostosestan en una proporció de 8 a 1, tanmateix espera
quepodran
trobar-se solucions i la
moció
presentada
en aquesta
sessió sobre les despeses de capitalitat
té la voluntat de trobar un punt comú.
El Sr. Cullell, sense ànim depolemitzar, puntualitza:
1r)quedes de laseva
òptica, hi ha
unincrement de la
pressió
fiscalqueés important si
escontempla al llarg
del temps, i Barcelona
és
fiscalment la ciutatmés
carad'Espanya; 2n) que ens estem acostant al desi¬
deratum de distribució ideal de la despesa pública
peròen el 21 % que correspon a les Autonomies s'hi
computen les Autonomies de règim foral que es
troben en una proporció de 3 a 1 al seu favor en
comparació amb les Autonomies de règim comú; 3r)
que l'article de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya que preveu la creació del Fons de Coope¬
ració municipal de Catalunya, està suspès pel recurs
d'institucionalitat interposat pel Govern de l'Estat; 4t)
que la subvenció per les despeses de capitalitat ha
estat reclamada contundentment diverses vegades per la part catalana de la Comissió Mixta de Valora¬
cions i denegada per la representació estatal en
aquella Comissió, el President de la qual ha indicat
que no s'hi podia accedir i per altrabanda, enguany elGrup de Minoria Catalana tornaràapresentar,
com
en anys anteriors, una esmena als Pressupostos de
l'Estatperquè incloguin unadotació per aatendre-les; espera, doncs, que, els representants catalansen els Grups socialista i d'«lzquierda Unida» en el Congrés
dels Diputats donaran aquesta vegada els seus vots
afi que Barcelona
pugui gaudir de lescorresponents compensacionsper les despeses de capitalitat jaque
no es pot predicar una cosa ací i fer-ne una altra a
Madrid.
El Sr. Armet ofereix facilitar al Sr. Cullell un full
explicatiu del càlcul dels diferents percentatges de
distribució de la despesa pública i matisa que les
seves paraules tenien per objecte fer palès, per una
banda,
que en tres anys s'ha produït un creixementespectacular del pes específic de les Autonomies quehan assolit una mitjana del 21 % de la despesa
Pública,
mentre que en el mateix període el poderpeal
només ha
passat del 13 al 14 per100,
i, per 'altra,que l'Estat preveu incrementar en el 27 % el
seu Fons de
Cooperació local i la Generalitat hauria també de crear, en la
proporció adequada de
recur-s°s,el seu Fons de Cooperació local per complir el mandatconstitucional en virtut del qual els recursos delsAjuntaments s'han de nodrir de
participacions de
Estat i de les Comunitats Autònomes ja que, altra¬
ment, l'actitud de la ComunitatAutònoma discrimina¬
ria la vida local catalana.
Insisteix que l'equip de govern s'ha negat a aug¬ mentar la pressiófiscal sobre els ciutadans i si, contà-riament a allò que espera, no obté les compensacions
degudes per les despeses de capitalitat, haurà de
reduir lasevaparticipacióen la despesa compartida ja
que aquest Ajuntament amb uns Pressupostos vuit vegades inferiors als de laGeneralitat, moltes vegades
fa front al 50 % de les responsabilitats compartides i, malgrat això, l'Administració autonòmicano ofereix als
ajuntaments un ajut complementari proporcional a
aquell que els dóna l'Estat, com fan en canvi les
Administracions del País Basc, de Navarra i del País
Valencià amb una actitud de col·laboració entre la Comunitat Autònoma i el món local; confia, doncs, que el diàleg permeti d'establir una estratègia per
desblo-quejar la qüestió des del punt de vista autonòmic i
trobar punts comuns per plantejar-la després davant
l'Administració estatal, com sempre ha defensat el
nostre Alcalde.
S'aprova la proposta en debat amb el vot en contra
dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló,
Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,
Cardona, Fabregat, Audet, Olmedo, Lacalle, Albesa, i
Fernández i Díaz.
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovarles habilitacions i suplements de
crèdits
dinsdel Pressupost General de 1988, mitjançant majors ingressos i
transferències,
segonsdocumentació ad¬
junta.S'aprova per unanimitat.
Negociat d'Administració de Béns
Incoar,al'emparade l'art.
8è.
del Reglament deBéns
de les Entitats locals, expedient de
desafectació
deldomini públic de la finca de propietat
municipal,
grafia-da el plànol adjunt, situada al carrerde Pujades
núms.
2-6, i de 493,35 m2 de superfície total; sotmetre'l a informació pública pel termini d'un mes;
i si
nos'hi
formulen reclamacions, considerar la finca desafectada
del domini públic de conformitat amb
l'article 81 de la
Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora deles Bases del
Règim local.
El Sr. Bonet demana que esjustifiqui per
què
s'ator¬ga edificabilitat tan gran a
la finca
que espretén
desafectar del domini públic idesprés
permutar ambuna altra de particular, afectada de zona
verda.
El Sr. De Nadal explicaque l'edificabilitat de la
finca
de la plaça deSant Josep de
Calassanç deriva d'una
sentència del Tribunal Suprem recaigudaen un conten¬
ciós entre l'Ajuntamenti el propietari que, en
denegar-li
l'Ajuntament la corresponent
llicència
d'edificació de la
finca que el Pla GeneralMetropolità qualifica
per errorde 6-a en lloc de 6-b, interposà el corresponent recurs
que el Tribunal Suprem ha
estimat de
manera queencara que l'esmentat Pla no donavacap
edificabilitat,
perculpa de l'esmentat