Internet: http://www.bcn.es Núm. 14 / Any XC 30 d’abril de 2003 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió de 14-II-2003 ... 782 Acords sessió 21-III-2003 ... 810
Comissió de Govern
Acta sessió de 29-1-2003 ... 818 Acords sessió de 5-III-2003 ... 830
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Reglament del Síndic/a de greuges de
Barcelona ... 836
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 838
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 2 concursos per a la provisió de 2
llocs de treball ... 843 Director/a de centre de Serveis Socials ... 844 Responsable administratiu/iva ... 845
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 14 de febrer de 2003 i aprovada el dia 21 de març de 2003
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia catorze de febrer de dos mil tres, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora-leda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Te-resa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Eduard García i Plans, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Emma Balseiro i Car-reiras, Miguel E. Arredonda i Palacio-Valdés, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores.
Es donen per llegides les actes de les dues ses-sions anteriors, celebrades el 20 de desembre de 2002 i el 30 de gener de 2003, l’esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consis-tori; i s’aproven.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 9 de gener de 2003 (S1/D/2003 4), que nomena membre del Consell Mu-nicipal del Districte de Nou Barris, la Sra. Bárbara Baigol i Galván en substitució de la Sra. Lucia Lázaro i Barrios.
2. Decret de l’Alcaldia, de 9 de gener de 2003 (S1/D/2003 3), que: a) aplica a les retribucions del personal funcionari i laboral de la Corporació des de
l’1 de gener de 2003, l’increment autoritzat per la Llei 52/2002, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2003, conforme a les previsions establertes a l’efecte en els vigents Acord del personal funcionari i Conveni col·lectiu del personal laboral, aprovats pel Plenari del Consell Municipal de 27 d’abril de 2001; b) aprova les noves taules salarials per a l’exercici 2003; i c) incrementa en un 2 per 100 els complements es-pecífics de responsabilitat i dificultat tècnica atribuïts als diferents llocs de treball, a reserva del fons addi-cional previst per a la raaddi-cionalització del sistema retributiu, que serà objecte d’ulterior aplicació i distri-bució.
3. Decret de l’Alcaldia, de 6 de febrer de 2003 (S1/D/2003 367), que designa l’Im. Sr. Emilio Álvarez i Pérez-Bedia vocal del Consell General del Consorci de la Ciutat del Teatre en substitució del Sr. Santiago Fisas i Ayxelà.
4. Decret de l’Alcaldia, de 31 de gener de 2003 (S1/D/2003 368), que delega en l’Im. Sr. Ferran Mas-carell i Canalda la Presidència del Consell General del Consorci de la Ciutat del Teatre que es reunirà el proper 3 de febrer de 2003.
5. Decret de l’Alcaldia, de 29 de gener de 2003 (S1/D/2003 258), que imposa als Srs. Carlos Pallarès i Vila i Andrés Pascual Vivas la sanció disciplinària de separació de servei per la comissió de sengles infrac-cions disciplinàries de caràcter molt greu tipificades en els apartats E) i F) ambdós de l’article 48, de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals de Catalunya, concurrents amb altres infraccions disci-plinàries de caràcter greu tipificades a l’article 49.c) del mateix text legal, en haver estat condemnats per la sentència de 32/99, dictada el novembre de 1999 per l’Audiència Provincial en el procediment de Tri-bunal de Jurat núm. 15/99, i resultar vinculants per a l’Administració Municipal els fets que hi declaren provats.
b) Mesures de Govern
El compromís municipal per l’educació de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
que podria convertir-se en un factor de marginació, esdevingui tan sols una diferència susceptible d’ésser tractada dins d’una escola inclusiva.
Concreta, en aquest sentit, que avui ja s’han abordat molts aspectes com ara l’atenció de les criatures sor-des integrasor-des en escoles de la Ciutat a través del Centre Pere Barnils, l’escola municipal Tres Pins o l’atenció a les criatures cegues mitjançant la col·la-boració entre l’Once i la Generalitat de Catalunya, però calia un esforç especial per tractar les discapacitats fí-siques i psíquiques, perquè l’Ajuntament n’ha tingut cura a través de les escoles especials, com ara el Centre Municipal Vilajoana, per al tractament de les discapacitats psíquiques, l’Escola Pont del Dragó, re-centment renovada, per al tractament de les disca-pacitats físiques, i l’Escola Viver Castell de Sant Foix, on es desenvolupen programes d’educació especial en jardineria, a les quals s’ha afegit recentment l’Esco-la l’Esco-la Ginesta, abans a càrrec de l’Esco-la Diputació, però calia fer un pas endavant oferint tots aquests centres com a centres de recursos, de manera que no tan sols aten-guin les criatures que acullen, sinó que també donin suport a les escoles inclusives de la Ciutat, en les quals pugui haver-hi criatures amb aquestes necessi-tats. Afegeix que, de moment, aquesta idea s’ha des-envolupat en el present curs en les escoles municipals, especialment en les escoles bressol, mitjançant un programa especial que els permet atendre les criatu-res amb necessitats educatives especials, experiència que resulta molt interessant perquè permet detectar problemes difícilment perceptibles en criatures que ro-manen a casa.
Creu, en definitiva, que la Ciutat pot sentir-se satis-feta de com s’ha enfocat aquest problema i l’Ajunta-ment està contribuint a quelcom que li sembla fona-mental, perquè el grau de benestar i de civilització d’una ciutat i d’una societat es mesuren pel tracte que reben les persones més febles: la gent gran, les cria-tures i les persones amb discapacitat i, precisament l’atenció que es dispensa aquí persones amb dis-capacitats revela que estem en una ciutat que vol mi-llorar cada dia.
c) Informes
1. Turisme 2002.
El ponent de Turisme, Sr. Portabella, posa en re-lleu que les dades de turisme corresponents a 2002 denoten que Barcelona ha superat un estat de grà-cia temporal en passar d’ésser una ciutat de moda en el camp turístic –apreciació que contenia un cert ribet dubitatiu sobre les seves expectatives de futur– a esdevenir una ciutat plenament consolidada en el panorama internacional en tal terreny, fins al punt de convertir-se en la primera ciutat turística del planeta, entre aquelles que no són capital d’Estat; i també denoten la superació de la por a una insuficient ocu-pació dels nous hotels i places hoteleres que s’esta-ven creant a la Ciutat, ja que les dades de tanca-ment de l’any 2002, que no ha estat turísticatanca-ment fàcil, constaten un grau d’ocupació del 78,2%, amb una reducció només de 0,8 punts respecte a 2001, a pesar d’haver-hi hagut un increment de 3.000 llits, sense la creació dels quals Barcelona hauria viscut una situació d’over-booking durant diversos mesos de l’any.
Explica que les claus del bon funcionament turístic de la Ciutat són, per una banda, el seu enorme atrac-tiu turístic en ésser capaç de combinar diversos fac-tors, com ara el clima benigne, oferta cultural notabi-líssima i oferta arquitectònica i d’oci i, per altra banda, l’alta professionalitat de les persones que treballen en els diversos àmbits que integren el sector (els hotels, la restauració, la cultura, els transports i l’oci), la qual fa que els nostres visitants se sentin ben acollits i vul-guin tornar a Barcelona: gràcies a tots aquests ele-ments, el 2002 se superaren els 3,5 milions de turis-tes i els 8,5 milions de pernoctacions i això anima a continuar treballant per assolir els objectius turístics de la Ciutat que no són, en cap cas, fer de Barcelona un monocultiu turístic, sinó aconseguir que el sector turístic representi entre un 15 i un 16 per 100 del pro-ducte interior brut de la Ciutat.
Fa avinent que el darrer any hi hagué un lleuger in-crement del turisme vacacional respecte al turisme econòmic (motivat per fires, congressos i conven-cions), que representà un 40% del total mentre que el primer arribà al 60%, desequilibri que no li sembla preocupant donat que l’afluència de turisme econò-mic té caràcter bianual i, concretament, per al 2003 es preveu que ambdós percentatges s’equilibraran o, fins i tot, que el de caràcter econòmic pugui posar-se lleugerament per davant del vacacional.
Recalca que el 2003 presenta un fort repte, perquè el turisme exigeix bàsicament dues premisses, l’una, condicions de bonança econòmica, i l’altra, condi-cions de pau i seguretat, i tothom sap que en aquests moments l’any no es presenta enfocat en aquesta di-recció; que les incerteses sobre l’eventualitat d’una guerra comporten, en el terreny turístic, que les reser-ves es facin sense cap antelació, pràcticament d’una setmana per l’altra, o, fins i tot, dins la mateixa setma-na; i que mentre aquells indrets de l’Estat espanyol que depenen més del turisme americà estan patint les incerteses derivades de l’eventualitat d’una guer-ra, Barcelona, en tenir unes fonts turístiques molt di-versificades (turisme de proximitat, turisme europeu i turisme intercontinental), pot mantenir uns índexs d’ocupació i de visitants molt similars als de l’any pas-sat, que fou el millor any turístic de la seva història.
Diu, en conclusió, que la diversificació de Barcelo-na tant pel que fa a la procedència del seu turisme com pel que fa a les oportunitats de realitzar-hi activi-tats li permet consolidar-se, any rere any, com una de les primeres ciutats turístiques del món.
El Sr. Ainoza admet que el conjunt de l’activitat tu-rística del país i de la Ciutat és bona, però pensa que l’informe que ha presentat el Sr. Portabella no mereix el mateix qualificatiu, perquè no és l’adequat a una activitat que representa entre el 15 i el 16 per 100 del producte interior brut i és la finestra per la qual Ca-talunya es projecta cap al món i, això no obstant, s’ha presentat un informe absolutament insuficient i incon-sistent, que només recull els indicadors que a juí del ponent resulten més significatius, però s’oblida d’al-tres; això porta a preguntar:
tu-ristes provinents de Catalunya, de la resta d’Espanya i de l’estranger? ¿Quina influència ha tingut el turisme en l’evolució del mercat del treball i si ha generat o ha perdut llocs de treball? ¿Què ha fet l’Ajuntament per recuperar la davallada que abans de l’11 de setembre de 2001 ja hi havia en el nombre de visitants, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya?
La Sra. Ortega reconeix que el turisme és actual-ment un dels actius més importants de Barcelona, raó per la qual creu que valdria la pena parlar-ne més so-vint en la corresponent Comissió del Plenari; i recor-da que el seu Grup expressà la seva preocupació perquè l’increment de les places hoteleres sigui sos-tenible en vista que Barcelona comptarà el 2005 amb 45.000 places hoteleres, a part de les existents en la resta de l’Àrea metropolitana.
Fa notar que determinats problemes, tot i ésser col-laterals al sector turístic, repercuteixen en la imatge que transmet la Ciutat; i esmenta, concretament, la se-guretat, la neteja i la contaminació acústica, sobre els quals el seu Grup no ha rebut cap resposta de la Po-nència de Turisme quan els ha posat damunt la taula.
El Sr. Portabella indica que l’aspecte més nociu per al turisme és la posició del Partit Popular davant l’eventualitat d’una guerra, ja que influeix sobre la ca-pacitat turística, el grau d’ocupació hotelera i el pro-ducte interior brut de la Ciutat: per tant, si tal Partit està realment preocupat pel turisme, hauria de man-tenir una posició coherent amb això.
Puntualitza que no ha dit pas que el turisme repre-senti ja entre el 15 i el 16 per 100 del producte interior brut, sinó que aquest percentatge, que encara no s’ha assolit, és la aspiració límit en aquest terreny a fi d’aconseguir un creixement sostingut; ara bé, no aju-daran a assolir-lo les incògnites que es posen sobre la confiança de la mateixa ciutat, com ara l’informe del Gremi d’Hotels on es preveia, com a conseqüèn-cia de l’entrada en servei de 3.000 llits més, una dis-minució de tres punts en el grau d’ocupació, cosa que no s’ha produït, igual com tampoc es compliren les previsions, fetes fa un parell d’anys, que pronostica-ven també una davallada de dos punts per l’entrada en servei d’altres 1.500 llits.
Subratlla que la Ciutat funciona bé turísticament, perquè la bona actuació dels professionals que tre-ballen en el turisme es combina amb una bona pla-nificació d’aquest Ajuntament, el qual procura fer promocions conjuntes amb el Port de Barcelona per atreure-hi creuers i així, quan s’inaugura un nou vai-xell de creuers, envia a la cerimònia d’inauguració la Banda Municipal, dóna l’oportú ressò a l’acte i mira d’atendre tot allò que els operadors del sector li de-manen.
Indica que l’evolució de la demanda d’hotels per categories és estable i no és cert que els de cinc es-trelles tinguin més ocupació que l’any passat ni els de les altres categories tampoc, sinó que el grau d’o-cupació en cadascuna de les categories es manté es-table, unes dècimes amunt o avall, si bé els graus d’ocupació són diferents segons la categoria.
Diu, en resum, que el turisme de Barcelona conti-nua sent de qualitat i tendeix a augmentar la seva despesa, com demostren els estudis fets amb les tar-getes de crèdits emeses fora del nostre país.
El Sr. Ainoza opina que el Sr. Portabella no ha po-gut donar resposta a totes les seves preguntes per-què no portava el tema prou preparat.
La Sra. Ortega observa que si bé la demanda turís-tica s’ha incrementat, no ho ha fet al ritme dels anys anteriors; concretament el seu creixement ha baixat del 32% el 2001 al 16% el 2002, i el Sr. Portabella no ha pogut concretar què pot passar a partir de 2005 com ella demanava.
El Sr. Portabella indica que el Sr. Ainoza té tot el dret a pensar allò que li sembli sobre un informe que conté 16 gràfiques essencials, que no es poden im-provisar en un matí, sobre l’evolució turística entre 1990 i 2002 pel que fa al nombre de visitants i pernoctacions, sobre el rànquing turístic de les ciutats d’Europa i sobre tants altres aspectes.
2. Balanç de l’Any Gaudí.
El ponent de Cultura, Sr. Mascarell, informa que l’Any internacional Gaudí, que es tancà el proppassat 29 de gener en presència de l’alcalde de la Ciutat, el president de la Generalitat de Catalunya i la Directora General de Relacions Culturals del Ministeri de Cultu-ra, pot considerar-se un èxit i assolí tots els objectius que les diverses Administracions implicades havien marcat; que culturalment s’hi produí una revisió de molts dels tòpics sobre l’obra creativa de Gaudí, la personalitat del qual és avui més coneguda que abans; que tal any ha contribuït decisivament al co-neixement internacional de la figura de Gaudí, no tan sols en aquells entorns, com ara el Japó, que ja hi estaven familiaritzats, sinó també en altres països que no comptaven amb una tradició d’apropament a aquest arquitecte: Xina, Austràlia, Jordània, Xile, Sudàfrica, on s’han desenvolupat activitats relaciona-des amb Gaudí.
Comenta que, des del punt de vista del gran públic, els 6.000.000 de persones que s’han acostat a algu-nes de les activitats gaudiniaalgu-nes (exposicions, itinera-ris, etc.) revela l’interès tant de la gent de la nostra ciutat com dels visitants per a aproximar-se a la figura de Gaudí; que el debat professional sobre el món de Gaudí ha generat una mirada més precisa i oberta i, fins i tot, una certa reconciliació entre determinats àmbits del món acadèmic i arquitecte; que el públic escolar durant tot l’any ha convertit Gaudí en part del seus propis currículums, de manera que les genera-cions joves tindran, de l’arquitecte i de la Barcelona de començament del segle XX, un coneixement més alt que les generacions anteriors; i que en la crítica in-ternacional també s’ha produït una notable aproxima-ció de reconeixement profund de la figura de Gaudí.
l’es-tratègia combinada entre Turisme de Barcelona, Tu-risme de Catalunya i Turespaña i ha estat present en més de vuitanta fires de turisme.
Posa en relleu, finalment, que l’Any Gaudí ha es-tat també un bon exemple de cooperació interinsti-tucional, perquè la iniciativa presa per aquest Ajun-tament el 1999 ha estat ben compartida amb la Generalitat i el Ministeri de Cultura i les aportacions que han fet les tres Administracions s’han acostat als 2.000.000 d’euros, els quals n’han atret altres tants de patrocinadors i iniciatives de moltes al-tres entitats per una xifra similar: tot plegat ha gene-rat un notable volum de riquesa cultural, econòmica i social.
El Sr. Ciurana destaca el caràcter popular, partici-patiu i massiu que ha tingut l’Any Gaudí, la coopera-ció interinstitucional, que ha estat un exemple, i la col·laboració dels agents privats i del món acadèmic que ha suscitat; i recomana la creació d’una estructu-ra estable dedicada a promoure la figuestructu-ra de Gaudí, tot significant que el seu Grup havia suggerit crear una fundació Gaudí, i ara li sembla que la reconversió de l’Oficina Gaudí 2002 podria ésser un bon camí per continuar difonent la figura i l’obra de Gaudí arreu del món, objectiu que no s’ha de considerar esgotat amb la celebració de l’Any Gaudí, sinó que ha de tenir una continuïtat.
També recorda que Gaudí va rebre l’encàrrec de continuar les obres de la Sagrada Família quan esta-va a la ratlla dels trenta anys; i apunta que això hauria de fer reflexionar tothom sobre la conveniència de confiar més en la gent jove.
El Sr. Ainoza expressa: la satisfacció del seu Grup per la manera com s’ha desenvolupat l’any Gaudí; i la necessitat que la cooperació interinstitucional que s’hi ha pogut assolir s’estengui a altres àmbits i que l’èxit de l’Any Gaudí tingui continuïtat en el futur perquè l’arquitecte sigui més valorat i conegut arreu del món. El Sr. Portabella també se suma a les felicitacions mútues donada la cooperació institucional concitada entorn l’Any Gaudí.
Ressalta la notabilíssima activitat que s’ha des-plegat a l’àmbit municipal i que ha suscitat la im-plicació de molta gent; i concreta que durant tal any es vengueren 62.450 packs de la ruta Gaudí en cinc llengües, la primera més venuda de les qual fou el català, seguit de l’anglès, el castellà, el japonès i el francès; i que els diners aconseguits amb aques-tes vendes s’aplicaren a la rehabilitació d’obres de Gaudí.
El Sr. Mascarell manifesta que la continuïtat de molts elements de l’Any Gaudí està garantida i con-cretament l’Any del Disseny que, coincidint amb el centenari del Foment de les Arts Decoratives, se ce-lebra enguany vol posar de manifest les potencialitats vinculades a les activitats creatives de naturalesa plu-ral i diversa, de les quals Gaudí fou en el seu moment exemple i que tenen en la genialitat de l’invent i la in-novació el seu punt de referència, any que serà, tam-bé, un bon exemple de cooperació interinstitucional, perquè l’estan promovent les tres Administracions, és a dir, l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat, aquest dar-rer a través del Ministeri de Ciència i Tecnologia.
Observa que el reconeixement als valors dels crea-dors joves quedà ben palès a l’acte d’atorgament dels darrers Premis Ciutat de Barcelona, perquè entre els guardonats n’hi havia una proporció ben notable.
3. Ocupació i creació d’empreses.
La presidenta de la Comissió de Promoció Enòmica, Ocupació, Turisme i Comerç, Sra. Rojo, co-mença dient que aquest informe reflecteix la il·lusió, l’esforç i la convicció d’un ampli grup de persones a les quals vol agrair la seva feina, i és fruit de la volun-tat política de l’equip de govern de treballar a partir d’actuacions micro integrant els diferents serveis de l’acció per l’ocupació, l’atenció als emprenedors, els serveis a les empreses i la promoció econòmica; que estem en un context de canvi permanent tant pel que fa a les maneres de treballar, com pel que fa a les in-certeses de la conjuntura econòmica; que el 1999 s’expressà la voluntat d’arribar als nivells europeus en taxes d’ocupació, cosa que s’ha assolit, però la di-ferència substancial de Barcelona rau en la incorpo-ració de les dones al treball, o sia, en l’esforç que han fet tantes dones perquè avui es pugui dir que a Bar-celona la taxa d’ocupació femenina és europea amb una diferència de nou punts sobre la mitjana espa-nyola; que els llocs de treball enregistrats a la Ciutat són més de 945.000; i que s’han incrementat les ocu-pacions amb més sentit de futur en sectors emer-gents, intenses en coneixements indispensables per a treballar en ocupacions i més valor afegit.
Explica que en el període comprès en l’informe Barcelona Activa, SA, que és una agència de desen-volupament local, pot mostrar uns excel·lents resul-tats: 324.000 participants en els seus programes, xi-fra que duplica pràcticament la del període anterior; gairebé 2.000.000 d’usuaris de les cinc webs; més de 6.000 projectes empresarials acompanyats en marxa; més de 150.000 persones introduïdes en les noves tecnologies; 6.000 consultes d’informació i suport a la inversió estrangera.
Significa que més importants que les xifres, són, però, les persones i aquesta preocupació ha tingut una presència especial en els aspectes qualitatius i així: a) més de la meitat dels participants en els pro-grames d’ocupació i atenció als emprenedors han es-tat dones, perquè es treballa amb un compromís de garantir la paritat; b) s’han qualificat en diversos oficis 1.563 joves amb fracàs escolar, els quals han inter-vingut en la rehabilitació, entre altres, de la Farinera i de Can Jaumandreu; i c) s’ha parat especial atenció a els persones aturades més grans de quaranta anys, que representen la meitat de l’atur existent a Barcelo-na i als immigrants.
per a l’ocupació, que s’ha fet des de la proximitat i des de la subsidiarietat, com correspon a l’acció local, i segueix les recomanacions de la Unió Europea.
Diu, en resum, que Barcelona Activa, SA, ha treba-llat, i vol continuar fent-ho, amb rigor, eficàcia i trans-parència i el seu actiu més preuat és el consens i la participació amb els partits polítics, els agents so-cials, les universitats, el Departament de Treball de la Generalitat i les Administracions estatal i europea; i que ha signat el Pacte local per a l’ocupació i 61 con-venis i compta 930 empreses col·laboradores, de ma-nera que s’ha convertit en un referent, com ho de-mostren les diverses delegacions d’ajuntaments de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, de tots els colors polítics, que s’han interessat pel model que ofereix.
La Sra. Ortega manifesta que ningú no discuteix la contribució de Barcelona Activa, SA, pel que fa a l’as-sessorament i acompanyament dels processos de creació de noves empreses a la Ciutat, ni els esfor-ços que es fan per captar inversions internacionals mitjançant l’organització de seminaris en ciutats d’ar-reu del món que es tradueixin en la implantació de noves empreses, per a la qual cosa es disposa d’un instrument molt idoni, el Projecte 22@, amb l’objectiu d’acollir un important nombre d’empreses de noves tecnologies; ara bé, aquest projecte no s’està desen-volupant amb l’empenta i el ritme necessaris per la manca de facilitats que hauria d’oferir el govern muni-cipal i no ha aconseguit ésser el motor tecnològic es-perat, preocupació aquesta que també han expressat els inversors privats, i fins i tot, fa uns mesos, un membre de l’equip de govern municipal va admetre que tal projecte estava encallat, cosa que també re-coneixia implícitament el Sr. Alcalde en promoure un canvi en la presidència de la societat que el gestiona. Considera que per causa de les excessives traves econòmiques aquest projecte actua més aviat com a fre, que no pas com a catalitzador de la implantació de nous agents econòmics; i que la manca de lide-ratge del govern municipal no permet que tal projecte, un dels més emblemàtics de la Ciutat, vagi assolint els seus objectius, i consegüentment, s’ha refredat l’interès de moltes empreses per instal·lar-se al Po-blenou: per això, el seu Grup ja advertí de la conve-niència de donar un cop de timó i oferí la seva col-laboració per fer-ho.
Recorda que, segons un estudi sobre les empreses estrangeres instal·lades a l’àrea de Barcelona, encar-regat per aquest Ajuntament, el 85% d’aquestes em-preses estava satisfet d’haver-ho fet, el 80% estima-va haver obtingut la rendibilitat esperada, i el 90% es mostrava disposat a ampliar les seves inversions; que en tal estudi les empreses enquestades assenya-laven com a principals inconvenients per invertir a la nostra ciutat, l’alt cost immobiliari, els alts costos ope-ratius, la manca d’ajuts públics, el trànsit, les políti-ques de suport a l’empresa, les aliances amb socis locals, les actituds de les Administracions locals, el fi-nançament i el poc coneixement de l’idioma, mentre que indicaren com a elements satisfactoris, la ubica-ció de Barcelona, la qualitat de vida, la imatge de la Ciutat, l’estabilitat política i el clima social i responien a la pregunta de com les Administracions locals po-dien ajudar-les indicant les següents mesures: apor-tar informació sobre aspectes econòmics; faciliapor-tar els contactes amb les Administracions públiques i la co-ordinació entre les institucions públiques.
Creu, doncs, que l’Ajuntament pot fer més –per és-ser de la seva competència– en l’àmbit dels motius d’insatisfacció de les empreses, que en els de satis-facció; i que cal defugir les comparances i el debat estèril Madrid Barcelona i tenir present que Barcelo-na “no tira prou del carro” en comparació a Catalu-nya. A tall d’exemple indica que, en el període 1.992-2002, la població activa augmentà a Catalunya un 22% i a Barcelona només un 2%, la població ocupa-da s’incrementà un 25% a Catalunya i a Barcelona només un 9%, l’atur enregistrat baixà a Catalunya un 31% i a Barcelona un 32%, i el producte interior brut va créixer a Catalunya un 167% i a Barcelona un 76%; per tant, tots aquests indicadors aconsellen fer una reflexió interna i defugir el triomfalisme.
El Sr. Ainoza subratlla que de la lectura de l’infor-me que s’acaba de presentar, es desprèn que Barce-lona ha sabut utilitzar els vents favorables que bufen sobre el país en l’aspecte econòmic, perquè el Go-vern de l’Estat ha estat capaç de posar en marxa les reformes necessàries; que l’increment considerable del nombre d’afiliats a la Seguretat Social és reflex d’aquell que s’ha produït a la resta d’Espanya, fins al punt que s’ha arribat a la xifra de 16.300.000 perso-nes amb una diferència de 4.000.000 de persoperso-nes respecte a 1995, de manera que les polítiques econò-miques i les reformes posades en marxa pel Govern del Partit Popular han donat uns resultats dels quals Barcelona s’ha beneficiat i el seu Grup se’n sent especialment satisfet; que mentre el 1995 a Barcelo-na hi havia 78.000 persones en atur, el 2002 només n’hi havia 46.000; i que mentre entre 1980 i 1995 no-més 1.000.000 escàs dels nous llocs de treball creats foren ocupats per dones, entre 1996 i 2002 aquesta xifra ha estat de 2.000.000.
Significa que, curiosament, totes les mesures que han fet possible assolir aquests objectius reberen el vot contrari dels socialistes, els quals s’oposaren a la reforma del dèficit, a la baixada d’impostos i a tot un seguit de mesures que s’han demostrat positives per als interessos del conjunt dels espanyols.
No vol, doncs, regatejar els mèrits del govern muni-cipal en les dades que s’han presentat; però pensa que, alhora, caldria reconèixer que tot això ha estat possible gràcies a les reformes estructurals profun-des que ha tirat endavant el Govern de l’Estat i de les quals Barcelona també s’ha beneficiat.
La Sra. Rojo es mostra desconcertada perquè en la seva intervenció ha posat l’accent en la importàn-cia de les accions micro i, en canvi, les dels represen-tants de l’oposició s’han centrat en les estadístiques i les grans xifres.
Fa notar al Sr. Ainoza que les xifres d’atur del dar-rer any reflecteixen un augment en tots els sectors i són les pitjors dels últims anys, només comparables amb les de 1993; que Espanya és el país amb l’índex d’atur més alt de la Unió Europea, i l’última xifra d’atur enregistrat és la més alta dels darrers quatre anys i augmenta la distància amb la mitjana europea; que si bé s’ha aconseguit el nombre més alt d’afiliacions a la Seguretat Social, l’economia espanyola l’últim any només ha creat 250.000 llocs de treball, que és la xi-fra més baixa dels darrers vuit anys; i que val la pena continuar treballant per reduir la distància en què es troba la mitjana espanyola respecte a Barcelona.
entrar en el fons de la qüestió, es declara convençu-da que tal projecte, que és a mitjà i llarg termini, tin-drà molt d’èxit pel que fa a la creació d’empreses i de llocs de treball, i precisa que Barcelona Activa, SA, hi està contribuint des dos equipaments @.
Pensa que és un bon moment per reconèixer que amb actuacions com les d’aquest Ajuntament, el con-junt de l’actuació de la Generalitat pot donar bons re-sultats; en altres paraules, que si els ajuntaments, i concretament aquest, no treballessin com ho estan fent, l’actuació autonòmica a través del Departa-ment de Treball seria pràcticaDeparta-ment impossible: confia, doncs, que el desplegament del Servei d’Ocupació de Catalunya permeti avançar en la descentralització en-vers els ajuntaments per tal de millorar unes polítiques autonòmiques que han estat àmpliament qüestionades pel que fa a la seva capacitat d’innovació i al seu rigor. La Sra. Ortega matisa que ha començat reconei-xent la feina feta per tot l’equip de Barcelona Activa, SA; que cal distingir entre la realitat percebuda i, per tant, subjectiva, i la realitat estadística que mostren els indicadors; que l’actuació municipal ha comptat sempre amb el suport autonòmic i, tanmateix, sol caure, en aquest i en altres camps, en el victimisme; i que si bé en l’ocupació femenina hi ha hagut a Barce-lona i a Catalunya un increment que la situa en la mit-jana europea, l’atur femení encara continua doblant el masculí.
El Sr. Ainoza assegura que el seu Partit continuarà treballant en les reformes previstes en el seu Progra-ma electoral; i recorda que el 1995, abans de les eleccions locals, el Govern socialista preveia 150.000 persones aturades més i, en canvi, avui el Govern del Partit Popular es planteja assolir la plena ocupació.
La Sra. Rojo puntualitza que els sis darrers mesos l’atur ha augmentat un 12,5% a Espanya i un 6% a Catalunya i, en canvi, a Barcelona s’ha reduït un 1,5%; i que si l’informe, en lloc d’agafar des de juny de 1999 a desembre de 2002, hagués agafat els dar-rers quatre anys, en comptes de mostrar un incre-ment de 700 persones en atur, mostraria una dismi-nució de 3.500.
El Sr. Alcalde comenta que l’informe presentat fa palesa la bona situació i l’empenta de l’economia de la Ciutat i l’esforç que s’ha fet per afavorir-hi l’ocupa-ció i l’empresarialitat.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
4. Ratificar els Convenis entre l’Ajuntament de Bar-celona i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, pels quals s’atorguen subvencions a les Oficines de rehabilitació dels Districtes de Gràcia i de Sants-Montjuïc.
5. Ratificar el Conveni de col·laboració entre el De-partament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Barcelona per a l’execució de les obres de la remodelació de la Gran Via de les Corts Catalanes (C-31) en el tram comprès entre la plaça de les Glòries i el carrer d’Extremadura, de 15 de ge-ner de 2003, desenvolupador del signat entre les dues Administracions el 15 de juny de 2001.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
6. Ratificar el Conveni entre l’Ajuntament de Barce-lona i el Departament de Política Territorial i Obres Pú-bliques per a la construcció d’uns 86 habitatges prote-gits de lloguer per a joves a la ciutat de Barcelona.
El Sr. Ciurana anuncia l’abstenció del seu Grup perquè no considera una bona solució promoure ha-bitatges per a joves en solars d’equipaments i resulta-ria profundament incoherent que en aquest cas votés a favor, en tractar-se d’un conveni amb la Generalitat, a pesar de creure que tals habitatges s’han d’edificar en sòl residencial.
El ponent d’Habitatge, Sr. Forradellas, observa que en la Comissió quedà sorprès en veure que el Grup de Convergència i Unió votava a favor d’aquest punt i en contra del relatiu a la constitució d’un dret de su-perfície, de la Fundació Família i Benestar, en un so-lar de les mateixes característiques: per tant, després de sentir les repetides crítiques de tal Grup al Projec-te 10-hj, el capProjec-teniment que s’acaba d’anunciar li sembla més rigorós, però el porta a preguntar-se si es deu haver trencat la sintonia entre el Grup esmen-tat i el Govern de la Generaliesmen-tat, atès que el Conveni en qüestió de la Generalitat permet incrementar l’es-cassa presència de la Generalitat en les polítiques d’habitatge a la Ciutat i, en general, a tot Catalunya, incrementarà el parc d’habitatges i contribuirà a fer més assequible l’habitatge al col·lectiu de joves sen-se possibilitats econòmiques.
El president de la Comissió de Política de Sòl i Ha-bitatge, Sr. Julián, addueix que, d’aquest conveni que afecta 86 habitatges, començà a parlar-se’n el no-vembre de 2001 i després d’un procés plagat de reflexions i d’anàlisis demogràfiques i sobre els es-tàndards del Pla General Metropolità, s’arribà a la conclusió que veritablement el Projecte 10-hj era una bona proposta, que s’ofereix a la resta d’ajuntaments de Catalunya, perquè els joves necessiten emanci-par-se; per això, estan en curs treballs que poden comportar altres 270 habitatges d’aquestes caracte-rístiques: li hauria agradat, doncs, que el Grup de Convergència i Unió se sumés al consens assolit.
El Sr. Ciurana agraeix que el Sr. Forradellas hagi reconegut que el posicionament que adopta avui el Grup de Convergència i Unió té més rigor; i insisteix que, a parer seu, la Ciutat té prou recursos per no haver de destinar sòl d’equipaments a habitatge.
El Sr. Julián concreta que els habitatges per a jo-ves que s’estan construint en el carrer de Garcilaso i en el carrer de Londres només aprofiten el vol d’a-quests immobles que estan destinats a equipaments –concretament un centre d’atenció primària, en el pri-mer cas; i un escola bressol, en el segon– i, per tant, no es perjudica l’ús d’equipament de tals solars, sinó que hi ha l’equilibri necessari entre l’equipament i l’habitatge.
El Sr. Casas troba que el posicionament coherent del Grup de Convergència i Unió no seria abstenir-se en aquest punt, sinó votar favorablement el rela-tiu a la Fundació Família i Benestar i pujar-se al car-ro que cerca pcar-romoure habitatge de lloguer per a gent jove.
El Sr. Ciurana es reserva contestar en el debat de la proposició sobre el Sr. Jiménez de Parga, aquest darrer comentari sobre la coherència política.
de Convergència i Unió sobre els habitatges de llo-guer per a joves.
S’aprova el dictamen en debat, amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón, i Gar-cía, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
b) Acords sobre societats, consorcis i entitats
7. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades a l’Ajuntament com a soci únic de la so-cietat Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA, els acords següents:
1r) Designar l’Im. Sr. Eduard Garcia i Plans mem-bre del Consell d’Administració de l’esmentada socie-tat en substitució de la Ima. Sra. Joana Ortega i Ale-many.
2n) Establir que el termini de designació del conse-ller que es nomena serà l’establert en els Estatuts so-cials, sens perjudici de la renovació que fos proce-dent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el Secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam-bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
La Presidència disposa que en aquest moment es tracti també, tal com es convingué a la Junta de Por-taveus, la moció següent:
M. Única. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya l’autorització administrativa general que ha d’atorgar el conseller de la Presidència, prevista en l’article 9 del Decret de la Generalitat de Catalunya 15/2003, de 8 de gener, que regula el règim jurídic transitori de les televisions locals per ones terrestres, per a la televi-sió local que emet amb el nom de Barcelona Tele-visió i que és de titularitat d’aquest Ajuntament.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, explica que aquesta moció té per objecte formalitzar la sol·licitud administrativa perti-nent per a les emissions de BTV.
S’aproven, per unanimitat, el dictamen núm. 7 de l’ordre del dia i la moció precedent.
Tot seguit, es dóna per aprovada l’acta en la part que estrictament correspon a l’aprovació del dicta-men núm. 7, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
8. Aprovar l’adhesió, en la condició de membre ad-herit, de l’Ajuntament de Barcelona a l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA), entitat de naturalesa asso-ciativa constituïda pel Consell de l’Audiovisual de la Generalitat de Catalunya; i facultar el ponent de Ciu-tat del Coneixement perquè procedeixi a la signatu-ra del corresponent conveni d’adhesió, així com per a la formalització de qualsevol altre acte que gene-ri aquesta adhesió i per a la designació de la per-sona que representarà l’Ajuntament en l’esmentada agència.
9. Aprovar l’adhesió, com a membre de ple dret, de l’Ajuntament de Barcelona a la Comunitat de Ciutats Ariane (Communauté de Villes Ariane, CVA), associa-ció d’empreses, governs locals i institucions que té per objectiu promoure el desenvolupament econòmic, cul-tural i pedagògic de les ciutats que participen en activi-tats relacionades amb el transport espacial europeu; i facultar l’alcalde perquè procedeixi a la signatura del corresponent conveni d’adhesió, així com per a la for-malització de qualsevol altre acte que generi aquesta adhesió, i per a la designació de la persona que repre-sentarà l’Ajuntament en l’esmentada agència.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
La Presidència disposa tal com es convingué a la Junta de Portaveus, el debat conjunt del dos punts següents a l’ordre del dia.
10. 1r) Aprovar, com a accionista únic de Barcelo-na de Serveis Municipals, SA, a BarceloBarcelo-na, el 14 de febrer de 2003, els acords que figuren en el núm. 1 de l’annex, relatius a l’ampliació del seu capital social en la quantitat de 9.240.000 euros, deixant-lo fixat, per tant, en la xifra de 30.000.000 euros, mitjançant l’emissió de 15.400 noves accions de 600 euros de valor nominal cadascuna a subscriure per l’accionista únic i a desemborsar mitjançant l’aportació de les ac-cions que representen la seva participació a les em-preses d’economia mixta que es descriuen en el núm. 1 de l’annex. 2n) Aprovar la modificació dels Estatuts socials de Barcelona de Serveis Municipals, SA, a fi de reflectir-hi l’ampliació del seu capital social, tal i com s’estableix al número 1 de l’annex, modificació que, juntament amb les modificacions estatutàries aprovades per aquest Plenari el 20 de desembre de 2002, completa les modificacions estatutàries aprova-des inicialment per aquest Plenari el 26 de juliol de 2002 i que ara s’aproven definitivament. 3r) Facultar l’Alcaldia perquè, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, pugui dur a terme les actuacions ne-cessàries per a l’execució, desenvolupament i la ple-na efectivitat de l’acord anterior.
11. Precisar, com a soci únic de la societat privada municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA (ante-riorment Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA), que l’acord pres per aquest Plenari en la sessió ordinària de 22 de novembre del 2002, (núm. de re-solució CP02/09 PR/6), relatiu al nomenament de les companyies PricewaterhouseCoopers Auditores, SL, i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA., com a auditors, conjuntament, per als exercicis 2002, 2003 i 2004 ha d’entendre’s efectuat tant en relació als comptes anuals individuals de l’empresa, com als comptes anuals consolidats del seu grup.
La Sra. Recasens avança l’abstenció del seu Grup perquè, tot i estar a favor d’aquesta reorganització de serveis de la qual es pot derivar un augment de l’efi-càcia i l’eficiència de l’acció municipal en benefici de la ciutadania, els nous Estatuts socials no asseguren la presència del seu Grup en el Consell d’Administra-ció de la societat, de manera que tal presència es converteix en quelcom graciable, dependent de la vo-luntat de l’equip de govern.
La Sra. Balseiro reitera l’oposició del seu Grup al procés de transformació de Barcelona de Ser-veis, SA.
Tre-serra i Balseiro, i l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
S’aprova el dictamen núm. 11 amb l’abstenció dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Arredonda, i les Sres. Treserra i Balseiro, i també dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciura-na, Gascón i García i les Sres. Oranich, Ortega, Fan-dos, Recasens i Servitje.
Tot seguit, es dóna per aprovada l’acta en la part que estrictament correspon a l’aprovació dels dos dic-tàmens precedents, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
Es dóna compte que el dictamen següent a l’ordre del dia té aquesta nova redacció presentada a la Jun-ta de PorJun-taveus:
12. 1r) Aprovar definitivament la Memòria justificati-va de la participació d’aquest Ajuntament en la consti-tució de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA. 2n) Aprovar definitivament, amb càrrec al Pressu-post de l’exercici 2003 i per import total de 150.000 euros, la subscripció i desemborsament per part d’aquest Ajuntament de 2.500 accions de 60 euros de valor nominal cadascuna d’elles de la societat Barce-lona Sagrera Alta Velocitat, SA. 3r) Facultar l’Alcaldia perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
13. Donar conformitat, per part de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat, a l’acord adoptat per l’Assemblea General del Consorci per a l’organització del Desè Campionat Mundial de Natació Barcelona 2003 el 4 de juny de 2002, relatiu a la proposta de modificació dels articles 1, apartat 1; 2, apartat 3; 3, apartats 1, 2, 3, 4 i 5 i disposició transitòria dels Esta-tuts de tal Consorci, de conformitat amb el document annex. Sotmetre a informació pública el present acord durant un termini de trenta dies, mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Ofi-cial de la Generalitat; i si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi rectificacions, considerar definitivament aprovats els esmentats Estatuts, després que hagin estat ratificats per l’òrgan competent de cadascuna de les entitats consorciades i transcorregut els termi-nis d’exposició pública dels acords sense haver-s’hi presentat al·legacions. Delegar en la Diputació de Barcelona, les publicacions corresponents per a l’e-xecució del present acord.
La Sra. Recasens anuncia el vot favorable dels membres del seu Grup tot advertint que faran un se-guiment molt curós de les contractacions d’aquest Consorci per tal que s’hi respectin els principis de pu-blicitat i concurrència.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
14. Constituir un dret real de superfície, a favor de la Fundació Privada Família i Benestar Social, sobre la finca situada al carrer d’Alí Bei, núms. 92-94, grafiada en el plànol annex, per un termini de setan-ta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la promoció i construcció d’habitatges de protecció pública per a gent jove en règim de lloguer; i formalitzar en escrip-tura pública la constitució del dret de superfície, amb la pràctica de les operacions registrals de segregació, agrupació o altres encaminades a identificar com a finca independent, la que és objecte del dret de su-perfície, la regulació del qual s’ajustarà a les clàusu-les contractuals annexes, que s’aproven.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
15. Constituir un dret real de superfície, a favor de la Generalitat de Catalunya, dels solars de propietat municipal, situats al carrer de la Marina núms. 193-195 i a l’interior de l’illa delimitada pels carrers de Sardenya, de la Marina, de la Diputació i del Consell de Cent, grafiats en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’un institut d’educació secundà-ria (IES); practicar les operacions de segregació, agrupació o altres necessàries per a identificar la fin-ca objecte del dret de superfície; formalitzar-lo en es-criptura pública d’acord amb les condicions del docu-ment annex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, cla-rificar i executar el present acord.
16. Constituir un dret real de superfície, a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge, sobre la finca de propietat municipal situada a la Via Favència núms. 364-386, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatges tutelats per a gent gran, de conformitat amb el Conveni de col·laboració amb el dit organisme aprovat pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 29 de juny de 2001 i formalit-zat el 18 d’octubre de 2001; practicar les operacions de segregació, agrupació o altres necessàries per a identificar la finca objecte del dret de superfície; for-malitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les con-dicions del document annex, que s’aproven; inscriu-re’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encamina-des a concretar, clarificar i executar el present acord.
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ
17. Aprovar inicialment, per motius d’interès gene-ral i vistos els informes que consten a l’expedient, la supressió comercial del Mercat del Carme donant-ne de baixa les parades i dipòsits magatzems; sotmetre-la a informació pública per un termini de trenta dies perquè puguin formular-s’hi al·legacions; i tenir-la per aprovada definitivament cas que no s’hi presentin al·legacions o suggeriments en el termini d’informació pública esmentat.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-cedents.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
Districte de Ciutat Vella - Districte de l’Eixample - tricte de Sants-Montjuïc - Districte de les Corts - Districte de SarriàSant Gervasi DisDistricte de Gràcia Districte d’HortaGuinardó Districte de Nou Barris -Districte de Sant Andreu - -Districte de Sant Martí
modifica-cions a què fa referència l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Joan Puigdo-llers i Fargas, en la seva qualitat de president del Grup Municipal de Convergència i Unió, i per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, de conformitat amb l’informe de l’esmentat Departa-ment de valoració de les al·legacions esDeparta-mentades; tots dos informes consten a l’expedient i es donen per reproduïts.
El Sr. García manifesta que el seu Grup considera la rehabilitació com una de les claus per a incremen-tar el parc d’habitatges, però no acaba de veure clar l’increment de densitats, perquè troba positiu el que resulta de partir, després de rehabilitar-lo, un pis de 160 metres quadrats, en dos de 80, però no pas que un pis de 80 metres quadrats es parteixi en dos de 40, perquè això comportaria empitjorar les condicions de vida dels seus ocupants i de la Ciutat en general; ara bé, en haver-se admès la seva al·legació en aquest sentit i fixat una superfície mínima per als pi-sos resultants de la rehabilitació, opta per votar favo-rablement el dictamen.
El Sr. Álvarez significa que el seu Grup està d’a-cord en molts aspectes d’aquesta modificació de les Ordenances metropolitanes d’edificació, especial-ment després d’haver-se acceptat part de les seves al·legacions, però considera:
a) Que la qüestió relativa a la densitat d’habitatges per parcel·la no es pot tractar aïlladament d’allò que s’acordà en el punt 34 de l’ordre del dia de la sessió de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme de di-jous passat, ja que la nova regulació pot afavorir la proliferació indiscriminada d’apartaments petits a l’Ei-xample i als nuclis antics i l’aparició de zones mar-ginals, més i quan una recent proposició de llei presentada pel Grup Socialista en el Parlament de Catalunya preveu uns estàndards de 10 metres qua-drats per ocupant, de manera que en un pis de 20 metres quadrats hi podrien viure dues persones, quan actualment la superfície mínima dels pisos és de 42 metres quadrats.
b) Que la reducció de la superfície pot contribuir a apujar el preu per metre quadrat dels habitatges, per-què resultarà més fàcil de vendre un pis de 80 metres quadrats que un de 160.
c) Que la reducció de la superfície dels pisos com-portarà un augment de la densitat de població.
Propugna que es faci una modificació general del Pla General Metropolità que eviti les puntuals que s’estan presentant en cada sessió plenària; que es posi en marxa el Consorci de l’Habitatge de Barcelo-na; i que es promogui la constitució d’un altre Consor-ci d’àmbit metropolità.
Anuncia, en conclusió, que per les consideracions anteriors els membres del seu Grup opten per abste-nir-se.
El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-banisme, Sr. Casas, explica que el dictamen pretén dinamitzar encara més un mercat que ja es prou di-nàmic, posar a disposició de les persones que els ne-cessiten, habitatges en el centre de la Ciutat, millorar la remodelació dels barris ja construïts i evitar cons-truccions a l’exterior de la Ciutat; que la rehabilitació fou l’únic aspecte del Pla d’habitatge 1998-2001 que
funcionà a Catalunya fins al punt que assolí el triple de les actuacions previstes inicialment; que, concre-tament, les Oficines de rehabilitació de Ciutat Vella, l’Eixample, el Poble-Sec i Gràcia han estat l’autèntic motor de la rehabilitació a Catalunya i en els seus respectius àmbits s’han produït més de la meitat de les rehabilitacions finançades pel pla esmentat, dada que cobra encara més importància si hom té present que més de la meitat de les operacions de rehabilita-ció fetes a Espanya correspon a Catalunya, de mane-ra que es pot dir que més d’una quarta part de les re-habilitacions fetes en tot l’Estat han estat impulsades per les oficines de Barcelona; ara bé, estem tot just a la meitat d’allò que es desitja: cal, doncs, augmentar la capacitat d’actuació i això explica la proposta en debat.
El Sr. Portabella anticipa el vot favorable del seu Grup perquè estima que la modificació que es propo-sa afavorirà la rehabilitació, en la qual, juntament amb la nova construcció i el lloguer, veu un front d’a-tac per combatre les dificultats de la gent per a acce-dir a un habitatge, sense que li sembli que hi hagi cap risc que es produeixi una divisió desmesurada o impròpia d’habitatges, sinó tan sols una voluntat de superar la penalització que pesa sobre les rehabilita-cions per causa dels seus costos.
Creu, en definitiva, que aquesta proposta, junta-ment amb altres mesures fiscals, pot incentivar les re-habilitacions i afavorir l’accés a l’habitatge.
El Sr. Forradellas troba molt positiu el dictamen, tot indicant que la qüestió de la densitat també caldria abordar-la en el dictamen relatiu a la Ciutat de la Jus-tícia; i apunta la conveniència d’anar plantejant meca-nismes que permetin adequar la tipologia de l’habitat-ge a allò que demana l’actual composició de la nostra societat, en la qual hi ha diversos tipus d’unitats fami-liars.
El Sr. Álvarez matisa que el seu Grup també és ab-solutament partidari de la rehabilitació i només discre-pa del dictamen per la qüestió de la densitat.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Ainoza, Álvarez, i Arredonda, i les Sres. Treserra i Bal-seiro.
Districte de les Corts-Districte de Sarrià-Sant Gervasi
19. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació viària del sector de Pedralbes i de l’en-torn del Parc de l’Oreneta, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe del De-partament de Planejament de Transformació; resol-dre les al·legacions presentades en el tràmit de la in-formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament; tots dos informes consten a l’ex-pedient i es donen per reproduïts; i trametre l’expe-dient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
ron-da de Dalt. Hi agrega que es tracta d’un espai ja prou castigat per la pressió urbanística i pel seu caràcter fronterer amb el parc de Collserola el nou vial no hi aporta cap solució positiva, a pesar que el seu Grup ja havia suggerit alguna alternativa per a donar sorti-da al barri de Can Carelleu a través del carrer dels Esports; i que no queda garantida la no afectació de les instal·lacions del tren de vapor existents en el Parc de l’Oreneta.
S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gerva-si - Districte de Gràcia
20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità en els àmbits discontinus de Clínica Quirón-Gràcia, la plaça d’Alfons Carles Comín i el camí de la Mare de Déu de Lorda, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-forme de valoració de les al·legacions que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a la present resolució i trametre l’expedient a la Subco-missió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
La Presidència disposa el debat conjunt dels dos punts següents de l’ordre del dia.
Districte de Ciutat Vella
21. Aprovar el Conveni entre l’Ajuntament de Bar-celona i Renfe, que té per objecte l’ordenació ur-banística de l’entorn de l’Estació de França, àmbit corresponent a la Modificació del Pla General Metro-polità per a l’ordenació de l’Estació de Rodalies i l’avinguda de Circumval·lació, aprovada inicialment el 14 de novembre de 2002; i facultar al primer tinent d’alcalde per a la seva signatura.
22. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació dels terrenys de l’Estació de Rodalies i l’avinguda de Circumval·lació, promoguda conjunta-ment per Tricéfalo, SA, i Ajuntaconjunta-ment de Barcelona, amb les modificacions a què fa referència l’informe del Departament de Planejament de Transformació; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit de la informació pública de l’aprovació inicial, de confor-mitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament; tots dos informes consten a l’expedient i es donen per reproduïts; i trametre l’ex-pedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva, tràmit que restarà condicionat a la formalització del corres-ponent Conveni amb Renfe.
El Sr. Puigdollers avança l’abstenció dels membres del seu Grup respecte dels dos dictàmens precedents argumentant, primer, que tenen seriosos dubtes que acabin fent-se realitat els determinis que s’hi preve-uen, ja que és la segona o tercera vegada que, a
fi-nals d’un mandat, es porten a aprovació instruments urbanístics sobre aquest terreny i té la sensació que això es repetirà en el futur per la manera com s’ha ti-rat endavant la tramitació.
Considera, després, que el Conveni amb Renfe re-sulta draconià per a aquest Ajuntament, donat que s’hi imposen condicions de molt difícil acceptació, perquè s’hi preveu el pagament del preu del terreny per a la Biblioteca provincial mitjançant un increment d’edificabilitat i, en cas que no s’aconsegueixi, trami-tar-lo mitjançant expropiació forçosa; ara bé, en opi-nió del seu Grup, l’adquisició d’aquests terrenys no s’hauria de finançar per la via d’un increment de l’edificabilitat.
Observa, en darrer lloc, que la Modificació del Pla General Metropolità, preveu uns 5.223 metres qua-drats de sòl qualificat d’equipament per fer-hi la Bi-blioteca provincial i, en canvi, els annexos del Conve-ni amb Renfe parlen de 6.000 metres quadrats, dels quals una part corresponen a zona verda, cosa amb la qual el seu Grup no està d’acord.
El Sr. Casas, davant les paraules del Sr. Puigdo-llers, expressa la preocupació perquè la Subcomissió d’Urbanisme no respecti la decisió majoritària d’a-quest Plenari i l’opinió dels veïns que no s’han pro-nunciat pas en contra del planejament que es propo-sa, el qual comporta una operació extraordinària per a la Ciutat, ja que permetrà tirar endavant més de 200 habitatges, necessaris per endegar la transfor-mació de 1.000 quarts de casa de la Barceloneta, dis-posar de més de 20.000 metres quadrats de zona verda per a ampliar el Parc de la Ciutadella i connec-tar-lo amb el de la Barceloneta, i obtenir un solar on instal·lar-hi la Biblioteca provincial: confia, tanmateix, que tal eventualitat no es produeixi i que no calgui re-córrer a un plet que acabi donant la raó a l’Ajunta-ment, més i quan la solució que es proposa és molt millor que l’ordenació actual i, per això, l’equip de go-vern la impulsa.
Puntualitza que l’increment d’edificabilitat en uns 3.200 metres en un espai del Parc de la Ciutadella no és per al solar, sinó per a l’edifici actualment ocupat per la Universitat Pompeu Fabra amb un sostre, avui ja construït, de 4.000 metres quadrats; que en el cas que el solar per a la Biblioteca provincial s’hagi d’ob-tenir anticipadament, s’iniciarà un expedient expro-piatori; i que es preveuen uns 5.200 metres quadrats de sòl d’equipament situats en una peça d’uns 6.000 metres quadrats amb un entorn d’espai lliure que serà oportunament definit en el Pla especial.
El Sr. Puigdollers renuncia a intentar endevinar el futur, com, a juí seu, ha pretès fer el Sr. Casas; i vol deixar clar que Renfe no fa pas gratuïtament la ces-sió de l’espai per a la Biblioteca provincial, perquè, segons el Conveni, serà degudament compensada amb els aprofitaments urbanístics establerts en l’esti-pulació octava, on es preveu un increment d’edifi-cabilitat, cosa amb la qual el Grup de Convergència i Unió no està d’acord.
incre-ment d’uns 3.200 metres quadrats de sostre, el valor del qual es considera equivalent al de l’edificació es-mentada; ara bé, si fos necessari disposar anticipada-ment d’aquest terreny abans de l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla General Metropolità, l’Ajunta-ment procedirà per la via expropiatòria, però en tal cas passarà a ésser titular d’aquests 3.200 metres qua-drats d’escreix: per tant, hi ha una cessió gratuïta del sòl i una cessió onerosa del vol, avui ja edificat.
El Sr. Álvarez expressa la satisfacció del seu Grup per aquest Conveni i, alhora, la seva estranyesa da-vant el capteniment de Convergència i Unió, que no troba coherent amb el mantingut per tal Grup respec-te al Conveni amb la Conselleria de Justícia sobre el trasllat de les presons, el qual també comportà requalificacions urbanístiques i densificació urbana.
S’aproven, els dos dictàmens en debat, amb l’abs-tenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Reca-sens i Servitje.
23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de les finques del carrer de l’Arc del Teatre, núms. 4, 6, 8, 10, 12, 14 i 16 i del carrer de Lancaster, núms. 14, 16, 18, 20 i 22, promogut per Foment Ciutat Vella, SA; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit de la informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Districte de Sants-Montjuïc
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana dels terrenys situats a la confluència del Parc de Montjuïc i el camí de la Font Trobada, dins l’àmbit del Parc de la Primavera, d’iniciativa mu-nicipal.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de les illes 18a (1), 18a (2), 18b (1), 18b (2) i 18b (3) incloses a la Modifi-cació del Pla General Metropolità de part de l’illa for-mada pel passeig de la Zona Franca, el carrer de la Foneria, el carrer de l’Energia i la carretera del Prat a Barcelona, promogut per Immobiliaria Mar, SA, Edifi-cis Barcelona, SA, i Despal, SA; i resoldre les al·le-gacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
El Sr. Arredonda explicita que les al·legacions pre-sentades pel seu Grup pretenien aconseguir un mo-del urbanístic més equilibrat traslladant edificabilitat de les torres més altes a les més baixes i alineant les edificacions amb la carretera del Prat; per tant, en no haver estat ateses, el seu Grup opta per abstenir-se. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Ainoza, Álvarez i Arredonda, i les Sres. Treserra i Bal-seiro.
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic per a la concreció de la titularitat, del tipus i ordenació de l’equipament situat a l’avinguda del Paral·lel, núm. 63, i al carrer de Nou de la Ram-bla, núms. 110-112, i per a l’ordenació volumètrica de les parcel·les de l’avinguda del Paral·lel, núm. 65, i Nou de la Rambla, núms. 114-116, promogut per Immobiliaria Coimbra, SA, amb les modificacions a què fa referència l’informe del Departament de Plane-jament de Desenvolupament de 9 de gener de 2003.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic de la Ciutat de la Justícia de Barce-lona i l’Hospitalet de Llobregat a l’àmbit corresponent al terme municipal de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes i General Almirante), promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat de Cata-lunya, en el benentès que l’execució de les diferents fases de la Ciutat de la Justícia s’acomodarà al des-envolupament del transport públic adequat a les no-ves exigències de mobilitat que comporta l’actuació; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de valoració de les al·legacions que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incor-pora a la present resolució; publicar aquest acord d’aprovació definitiva quan es produeixi l’aprovació definitiva de la Comissió Territorial d’Urbanisme.
El Sr. Casas fa avinent que només un 15% de l’àm-bit d’aquest Pla correspon al terme municipal de Bar-celona, mentre que la part principal pertany al de l’Hospitalet de Llobregat, de manera que es tracta d’un pla d’abast metropolità; que el Pla comporta unes densitats altes, per no dir molt altes, però exi-geix una colla de requeriments complementaris en el terreny del transport públic; i que en aquest moment cal valorar els elements estrictament urbanístics, prescindint de la conveniència o no de concentrar en un àmbit els diferents espais relacionats amb l’Admi-nistració de Justícia.
Concreta que s’hi preveu l’edificació 200.000 me-tres quadrats de sostre sobre rasant, superfície que, tanmateix, és inferior als planejaments inicials; que s’hi millora també la connectivitat i, amb aquesta fina-litat, es determina que l’entrada en servei de les di-verses actuacions no podrà anar per davant de la dels diversos sistemes de mobilitat, entre altres, la lí-nia 9 del metro i els ferrocarrils de la Generalitat; que, recollint les peticions dels veïns i de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, s’hi recull la conveniència d’atendre part de les necessitats que tal Pla vol co-brir, amb una peça contigua, d’entre 6.000 i 8.000 metres quadrats, inclosa en el Pla especial de Can Batlló-Magòria i qualificada d’equipament privat, de manera que el sostre que abans ha assenyalat s’es-tengui no sobre 53.000 metres quadrats de sòl, sinó sobre 60.000 o 61.000.