Inversió municipal a
Horta-Guinardó 2008-2011
266,56
milions
€
196
actuacions
ARXIU
M A PA Pàg. 4 i 5
Algunes de les
actuacions
principals del
període 2007-2011
PAT R I M O N I Pàg. 6
Turó de la Rovira
L’antiga bateria antiaèria esdevé espai museísticE Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Edificis recuperats
Antics edificis com el mas Guinardó o el casal Font d’en Fargues tornen a la vida amb noves activitatsF U T U R Pàg. 8
Algunes propostes
de futur per a
Horta-Guinardó
CONVIVÈNCIA Pàg. 6
Nous equipaments
per a petits i grans
Espais on compartir experiènciesACCESSIBILITAT
Escales mecàniques
i ascensors alleugen
els desplaçaments
EQUIPAMENTS
Més escoles bressol
i casals de barri
per a gent gran
PLANEJAMENT
El parc dels Tres
Turons i el Carmel
La ronda del Guinardó sense el viaducte. LUIS CLÚA
Grans transformacions per
millorar la qualitat de vida
22
%
Equipaments
21
%
Sòl
30
%
Espai
públic
H O R TA - G U I N A R D Ó
SUPLEMENT
E L B A I X G U I N A R D Ó
·
C A N B A R Ó·
E L G U I N A R D Ó·
L A F O N T D ’ E N FA R G U E S·
L A T E I XO N E R A EL CARMEL·
SANT GENÍS DELS AGUDELLS·
MONTBAU·
LA VALL D’HEBRON·
LA CLOTA·
HORTAServeis
urbans
14
%
4
%
Altres
Habitatge
9
%
Pàg. 2 i 3
L
a rutina, si fa no fa, és sempre la mateixa: el matí, les feines de la casa, una volteta per estirar les ca-mes i fer les compres domès-tiques, i a dinar. I a la tarda, després d’haver descansat una mica, cap al casal a bes-canviar la solitud per amena companyia. D’ençà que la Francisca Martí es va quedar viuda, fa tres anys, les seves tardes transcorren al casal de gent gran del Baix Guinardó. “És una gran distracció”, con-fessa la Francisca, que no apa-renta els seus 87 anys. “Visc sola, i la meva filla sempre m’ha animat molt a venir. Moltes vegades em truca a la nit per saber si he anat al casal i com m’ha anat.” La compa-nyia és també el reclam que atrau el Jesús Blanco cap alcentre, a qui agrada llegir el diari al costat dels seus amics del casal i sortir de tant en tant a fer una mica de gimnàs-tica amb els aparells situats en la façana que dóna als jardins del Príncep de Girona. Ells
són dos dels més de 2.400 so-cis d’aquest equipament obert fa gairebé tres anys, al mateix temps que ho van fer els altres dos nous casals de gent gran del districte, el de la Vall d’He-bron (amb més de 1.100 so-cis) i el d’Horta (amb uns 3.000 usuaris inscrits). Tots tres responen a la nova filoso-fia municipal en relació amb els equipaments per a la gent gran, basada en la constatació que l’augment de l’esperança de vida i la formació més bona dels usuaris requereix un ser-vei molt dinàmic, participatiu
i connectat amb l’actualitat. Des de classes d’informàtica i anglès fins a cursos de creixe-ment personal, el ventall d’ac-tivitats, sovint ofertes pels mateixos usuaris, és molt am-pli. El creixement personal i l'associatiu són també altres aspectes que es donen als di-ferents casals de barri del Dis-tricte, començant pel ja fun-ciona de fa temps (el basal El Pirireu a Can Baró), les noves instal·lacions que s’obren aquestes setmanes (les del mas Guinardó i del casal Font d’en Fargues), o el casal de Barri de la Vall d’Hebron, seu d’entitats diverses, festives i culturals. Des de l’octubre de 2009, a Can Travi hi funciona una ludoteca, un espai per aprendre tot jugant que com-plementa la tasca de les esco-les bressol, també en clara ex-pansió al districte. Aquest curs ha obert les portes l’es-cola bressol municipal L’Har-monia, i el curs vinent ho fa-ran dos centres més: la Marina/Jovellanos i la Font d’en Fargues. Una altra esco-la, l’Albí, ampliarà les seves instal·lacions en un altre edi-fici. En conjunt, les noves es-coles bressol aportaran 362 places més.
D I S T R I C T E
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.
Directora adjunta:Rosa Pueyo.Director editorial:José Pérez Freijo.Director de contin-guts:Joan Àngel Frigola.Redactora en cap:Felicia Esquinas.Redacció:Belén Ginart i Josep Maria Contel.Coordinació general:José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rufina Redondo.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clúa, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina Garcia.
Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera i Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.Producció:Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).
www.bcn.cat/publicacions bcnrevistes@bcn.cat
HORTA-GUINARDÓ
BALANÇ 2007 · 2011
Casal de barri de la Vall d’Hebron-Can Travi.
JULIO PARRALO
Espais on compartir experiències
C O N V I V È N C I A
Tres casals de gent gran, quatre casals de
barri i les noves escoles bressol afavoreixen
la relació i la convivència entre els veïns
Som al final d’un mandat en el qual han passat mol-tes coses a Horta-Guinardó. I no és una frase feta. S’han transformat els nostres barris i aquests canvis, a més, han estat la resposta a una voluntat política, a uns valors i a una manera de fer. Hem aconseguit ti-rar endavant molts dels grans projectes pendents i ho hem fet en un moment econòmic complicat cre-ant les complicitats necessàries. Parlem d’actuacions de gran impacte com l’enderroc del viaducte i la re-modelació de la ronda del Guinardó, la Mare de Déu de Montserrat, l’adquisició de la masia de Can Far-gues per fer-hi l’escola de música, la remodelació de l’avinguda de l’Estatut i el dipòsit d’aigües pluvials. Molts nous equipaments posats en marxa com els casals de gent gran d’Horta, la Vall d’Hebron o el Baix Guinardó, el mas Guinardó, els casals de barri de la Font d’en Fargues i de la Vall d’Hebron, la masia de Can Soler a Sant Genís o les escoles bressol de Mont-bau, el Baix Guinardó, la Font d’en Fargues o la nova Albi, al Carmel, per posar-ne alguns exemples. Sense oblidar el projecte de l’illa d’equipaments del mercat del Guinardó. Parlem d’accessibilitat amb els ascen-sors i les escales mecàniques d’Alguer, al Carmel; de Telègraf, al Guinardó; de José Millán González, a Can Baró, o del mirador d’Horta. Parlem de millora de l’es-pai públic amb els jardins dels Garrofers, a la Teixone-ra; el Pla de Montbau; la remodelació del parc de les Aigües, o molts carrers arreu dels barris.
Però no només és “la pedra” la que ha permès trans-formar. Hem apostat per la cohesió social i la dinamit-zació cultural, el treball en xarxa dels equipaments i els serveis. I sobretot ho hem fet amb complicitat. Creant comissions de seguiment de les grans actua-cions, donant protagonisme als consells de barri i buscant el debat i l’acord amb el moviment associa-tiu, que ha sabut treballar per posar sobre la taula les necessitats dels barris. Sabem que no ho hem fet tot bé i sabem que, sobretot, no hem aconseguit arribar tan lluny com voldríem per les limitacions econòmi-ques i tècnieconòmi-ques que sempre poden sorgir, però sa-bem també que les bases de treball per al proper mandat ja estan posades. Hem fet molta feina que avui tothom pot veure i hem fet molta feina per po-der seguir construint el futur.
“Visc sola i passo les tardes
al casal de gent gran del Baix
Guinardó. Per a mi és
una gran distracció”
Francisca Martí
La construcció dels
tres nous casals de
gent gran ha tingut
un cost total de
5.024.000 euros
CAROLINA GARCIA
Profunda
transformació
Elsa Blasco
C
ap a les cinc de la tarda, el deam-bular d’escolars que acaben de dir adéu a la jornada lectiva és constant als voltants de la Font d’en Fargues. Els alumnes, afavorits amb el privilegi de tenir el bosc a tocar de l’aula, se’n van cap a casa. L’indret forma part del parc dels Tres Turons, una àrea que ampliarà la seva població escolar amb la creació de noves escoles bressol. Aquests centres són alguns dels equi-paments previstos en el nou planeja-ment de la zona, el qual ha permès desafectar gairebé dos terços dels 771 habitatges que havien estat afectats pel planejament urbanístic inicial. Una àrea que té el caràcter d’espai verd estratègic de la ciutat. L’objectiu principal d’aquesta intervenció és la reorganització del territori, millorar-ne l’accessibilitat i la mobilitat, aixícom ampliar el nombre de serveis existents amb la creació d’equipa-ments culturals, educatius i socials. El mateix criteri s’aplica als barris del Carmel, Teixonera, Font d’en Fargues, el Guinardó i Horta, materialitzat en l’ampliació de les zones verdes i l’in-crement del nombre d’equipaments existents. El parc representa també una racionalització de l’espai que con-centra els terrenys edificables entorn de la plaça i l’avinguda de l’Estatut. Els espais lliures resultants d’aquesta re-ordenació tenen un pes cabdal en la creació d’un gran parc urbà per al bar-ri que, com els Tres Turons, vol donar protagonisme al verd.
E
ls tenia comptats. Però ara que fa tants anys que els puja i baixa, cada cop amb més esforç, la Carmen Gómez ja no recorda quants graons d’obra separen el seu carrer de les botigues on va a comprar, del metro, de la farmàcia. “Com a mínim he de pujar i baixar un cop al dia. I la veri-tat és que fer–ho a peu se’m fa molt pesat.” A vegades, com avui, el nombre de viat-ges es multiplica. “ Vaig al metge”, puntualitza aquesta dona de 76 anys resident des de fa deu al Guinardó. “Quan la meva néta era petita, por-tar-la a l’escola bressol era un patiment. Abans venia a casa una senyora gran que m’aju-dava a fer les feines. Ho va haver de deixar, perquè quan arribava a dalt ja estava can-sada”, afegeix. Per a la Car-men, però, viure a dalt és un luxe: “Des de la terrassa decasa veig el mar”. I entre això i l’escarpada orografia del seu barri, sortir se li feia una muntanya. El nou ascensor panoràmic i les escales mecà-niques instal·lats al carrer Telègraf, entre l’avinguda de la Mare de Déu de
Montser-rat i el carrer Dr. Cadevall, li permetran estalviar-se temps i fatigues en els recorreguts diaris.
Aquests auxiliars de la mobili-tat de les persones grans o amb dificultats per als des-plaçaments comencen a ser un element amb força
presèn-cia al districte. El plànol d’as-censors i escales mecàniques fa parada al carrer José Mi-llán González, en una inter-venció que inclou també la urbanització d’un talús, la nova pavimentació de les vo-reres i la rampa existent, així com la renovació de les xarxes de serveis. L’itinerari conti-nua al carrer de l’Alguer, entre els carrers Murtra i Santuari, amb un ascensor inclinat pensat per salvar un desnivell de 29 metres i accedir al CAP i a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé. I segueix al psatge de Tossa, amb un as-censor adreçat a millorar l’accessibilitat entre la rambla del Carmel i el carrer de Lis-boa, separats per un desnivell de 16 metres. “La gent jove no té tants problemes. Però per als que ja som més grans podia arribar a ser terrible haver de sortir per fer qualse-vol gestió. A més, crec que ha donat molta vida al barri”, conclou la Carmen Gómez a tall de balanç d’una obra que, com a mínim, li permetrà arribar més descansada per gaudir de la seva terrassa amb vistes al mar.
Les escales mecàniques i els ascensors de
carrer alleugen els desplaçaments a
diver-sos barris del districte, entre d’altres el
Guinardó. Els de més pendent, al carrer
Telègraf, salven els 50 metres de desnivell
Un espai més accessible i ordenat, amb més serveis
i amb una mobilitat més bona. Això és el que
persegueix el nou planejament d’aquest espai verd
estratègic de la ciutat
S’han millorat els
accessos a espais
emblemàtics com
el Pla de Montbau,
el parc de la Unitat
i els jardins dels
Garrofers
El nou ascensor inclinat del carrer Alguer.
Ascensor panoràmic de pujada al mar
AJUNTAMENT DE BARCELONA
P R O X I M I T A T
El parc dels Tres Turons es repinta de verd
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Inversió en accessibilitat
La inversió global en la millora de
l’accessibilitat als habitatges i els serveis
és de 7.048.857 euros
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Hi ha un 61,74% menys
d’habitatges afectats
M A P A D ’ A C T U A C I O N S
Algunes de les actuacions principals
del període 2007- 2011
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
1 Escales mecàniques i ascensor al c. Telègraf
2 Escales mecàniques al c. José Millán González
3 Ascensor inclinat al c. Alguer
4 Ascensor a la rambla del Carmel
5 Casal de gent gran Vall d’Hebron
6 Casal de gent gran Horta
7 Casal de gent gran Baix Guinardó
8 Casal de barri Vall d’Hebron
9 Recuperació de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira
10 Adquisició de la masia Can Fargues
11 Recuperació del mas Guinardó
12 Recuperació del casal Font d’en Fargues
13 Enderroc del viaducte i urbanització de la ronda del Guinardó
14 Reurbanització de Mare de Déu de Montserrat
15 Nou dipòsit a l’avinguda de l’Estatut
16 Planejament del parc Turons
17 Planejament del Carmel i entorns
18 Reordenació de la Clota
19 Illa d’equipaments Mercat del Guinardó
20 Metro línia 5 Carmel
21 Metro línia 5 La Teixonera
22 Metro línia 5 Vall d’Hebrón
23 Masia Can Soler
24 Centre de Serveis Socials Baix Guinardó
25 OAC Districte i
Arxiu Municipal del Districte
26 Punt d’Informació Juvenil
27 Escola bressol L’Harmonia
28 Escola bressol Marina/Jovellanos
29 Escola bressol Font d’en Fargues
30 Escola bressol Albí
31 Millores al Pla de Montbau
32 Millores als jardins dels Garrofers
33 Millores al parc de la Unitat
34 Millores al parc de les Aigües
35 Millores al Vista Park
36 Habitatges de Can Travi, 30
37 Habitatges de l’av. Estatut, 57
38 Habitatges de la Clota. Av. Estatut, 1
23
27
31
5
8
36 37
15 18
38 32
4
21 30
20
3
17
1
12
29
2
9 35
16
34
1
14
11
13
7 24
25
28 22
Pla de Montbau.
Què pensa de les noves infraestruc-tures per facilitar l’accés dels veïns a casa seva?
Aquest és un districte amb una orografia molt irregular, on s’han urbanitzat in-drets, on això segurament no s’hauria d’haver fet a causa de la dificultat que pre-senten per accedir-hi. Quan la gent del barri era jove, no li costava gaire arribar a casa, però amb el pas dels anys aquesta fa-cilitat ha anat disminuint, per això és molt important que es pugui facilitar l’ac-cés als llocs on s’arriba amb més dificultat. I dels nous equipaments?
Com deia, aquest és un districte molt marcat per l’orografia i això ha fet que molts barris quedessin aïllats, per això els nous equipaments que es posen en servei faciliten la cohesió veïnal, perquè perme-ten als veïns trobar-se pel barri. Ha estat important la recuperació del casal de la Font d’en Fargas? Sí, sobretot perquè aquesta tradició de co-hesió del barri ja ve de lluny, si tenim en compte que aquest casal es va inaugurar fa més de 80 anys, concretament l’associació de propietaris d’aquell moment el va crear
el 1928 com a centre social, impulsat per la Cooperativa de Periodistes. Com que lla-vors no hi havia associacions de veïns, aquestes associacions s’organitzaven per tenir els seus barris en condicions, i fins i tot eren les promotores de la urbanització dels carrers. Després de la guerra, el casal va passar a mans de la parròquia fins que fa uns anys l’Ajuntament va arribar a un acord de compra.
Com valora la recuperació de patri-moni que ha fet el Districte? S’ha avançat molt en la presa de cons-ciència del valor dels llocs o edificis que tenen un valor patrimonial i històric i so-bretot popular, entès dins la microhistò-ria dels barris. Està bé conservar coses que convencionalment són patrimoni ar-quitectònic, però també hi ha altres coses que són patrimoni cultural i històric d’a-quell territori. Fa anys era impensable salvar coses que ara s’han pogut conser-var, rehabilitar o reconstruir amb segure-tat, coses que hi havia anteriorment com el casal, on hi ha objectes que tornaran a ser tal com eren, com l’estufa de ferro com a element patrimonial.
“És molt important
que es faciliti l’accés
als llocs on hi ha més
dificultat per arribar-hi”
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Carlota Giménez
Veïna de la Font d’en Fargues
i membre del Grup d’Estudis
de la Vall d’Horta
i la Muntanya Pelada
E L T E S T I M O N I
33
6
26
10
14
19
“S’ha avançat molt
en la presa de consciència
del valor dels llocs
o edificis amb valor
patrimonial i històric”
Ronda del Guinardó.
Jardins dels Garrofers.
Av. Mare de Déu de Montserrat.
“E
l barri dels canons.” Amb aquest nom es coneixia el nucli de bar-raques aixecades al turó de la Rovira una dècada després de la Guerra Civil. Aquí es trobava la bateria antiaèria uti-litzada en la defensa de la ciutat. I enca-ra que els canons van desaparèixer , van inspirar la denominació popular d’a-quest espai edificat a partir de l’auto-construcció. Amb el temps, les males herbes, la runa i la brutícia havien anat conquerint espai a la muntanya. Ara, aquesta zona ha assolit la condició d’es-pai museístic del Museu d’Història de Barcelona. Servirà per explicar la guerra i la postguerra a partir d’uns itineraris que seguiran les petjades deixades pels combatents republicans i també pels ci-vils que van acabar instal·lant-s’hi enbarraques. També s’han conservat i in-corporat al recorregut guiat les restes d’un poblat iber trobades al turó. La ba-teria antiaèria s’incorpora al patrimoni del barri i es converteix en Espai de Memòria Històrica, en un projecte en dues fases que preveu tant la recupera-ció dels elements constructius com la millora de l’accessibilitat i la dignificació de la zona, amb la plantació de 431 nous arbres i la col·locació de trenta punts de llum.
Tràmits àgils
per a tothom
C
onsultar els diferents serveis dis-ponibles en una pantalla electrò-nica. Seleccionar l’opció desitjada. Pré-mer. Esperar el document imprès. La generalització de les targetes de crèdit ha convertit els caixers automàtics en un element d’ús quotidià. I un funcio-nament senzill ha permès adaptar-los a altres tipus de gestions com ara ob-tenir un volant del Padró d’Habitants, consultar l’agenda del barri o adreçar una queixa a l’Ajuntament. Aquestes són algunes de les possibilitats delsdos caixers/quiosc d’autoservei situats a l’entrada de la nova Oficina d’Aten-ció Ciutadana (OAC) del districte, a les antigues casernes dels jardins del Príncep de Girona, creada amb l’objec-tiu de millorar el servei a la ciutada-nia. Però tot i que les màquines estan molt desenvolupades, les persones en-cara continuen sent insubstituïbles, per això l’OAC té un equip de tretze professionals per atendre les consultes i facilitar els tràmits dels usuaris. La nova OAC es regeix per un model multiservei i és una de les més grans de la ciutat.
H
avia de ser una autopista ur-bana, però el projecte no va anar endavant. I malgrat això, du-rant anys el viaducte de la ronda del Guinardó va ser com una cica-triu oberta, una frontera dissuasiva entre els veïns d’un costat i de l’al-tre. Mar i muntanya compartien, però, la mateixa incomoditat deri-vada de la gran densitat de trànsit. “Per anar a l’escola jo havia de tra-vessar cada dia el viaducte i nom’a-gradava gens fer-ho. Hi havia molts racons i brutícia”, recorda la María José Luna. Ara ja és mare de famí-lia i la satisfà molt veure com els fills patinen per les zones d’estada sorgides de la transformació de la zona, arran de l’enderrocament del viaducte. L’obra ha permès reduir la circulació de vehicles, ha obert zo-nes verdes i àrees de joc infantils i ha permès també millorar la conne-xió entre dos nuclis del barri del
Baix Guinardó que fins ara vivien d’esquena l’un de l’altre. “Hem guanyat molt en visibilitat i espai. La gent surt més al carrer, i la prova és que se’n veu molta més que abans”, explica la Gemma Castillo, veïna de la zona.
La remodelació de la ronda del Gui-nardó ha estat l’actuació més relle-vant en matèria d’urbanisme que s’ha realitzat al districte en els úl-tims anys. Però n’hi ha hagut d’al-tres de gran envergadura, pensades per humanitzar els carrers: la reur-banització de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, que s’ha con-vertit en un dels eixos comercials i socials del Guinardó, i la reforma de l’avinguda de l’Estatut, on s’ha construït el segon dipòsit d’aigües pluvials de la ciutat.
L’antiga bateria antiaèria concentra dos itineraris que
expliquen la guerra i la postguerra. La rehabilitació
comprèn també la millora dels accessos i els entorns
La María José Luna i la seva família a la ronda del Guinardó.Els vianants recobren
el protagonisme als carrers
CAROLINA GARCIA
El turó de la Rovira esdevé espai museístic
B A R R I S
La nova Oficina d’Atenció
Ciutadana del districte
és una de les més grans
de la ciutat
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Les actuacions principals
Enderrocament del viaducte i la reurbanització de la ronda del Guinardó.
Millora de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat.
Construcció d’un dipòsit sota l’avinguda de l’Estatut.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Espais recuperats
Turó de la Rovira
Masia Can Fargues
Mas Guinardó
C
osta imaginar-se què veien els primers habitants del mas Gui-nardó quan, al segle XV (data de construcció), guaitaven l’horitzó. El que avui es contempla des d’aquí és una magnífica panoràmica de Barce-lona que compensa la pujada pel cos-terut carrer del Feliu. El mas que dóna nom al districte va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona als anys 80. Una profunda reforma l’hareconvertit en casal d’entitats, amb sales d’actes i reunions i despatxos. El Jordi Artigas i el Francisco Vila, dos veterans veïns de la zona, han se-guit atentament el procés d’obres; fins i tot van poder visitar-lo per dins abans d’estar acabat. “L’edifici ha que-dat espectacular. La nostra preocupa-ció és que la gent el cuidi i que hi hagi vigilància per garantir que no se’l farà malbé.” Els veïns fan
exensi-va la demanda de conserexensi-vació per als jardins de Frederica Montseny que envolten la masia, també recuperats. Una altra masia històrica, Can Soler, s’ha posat també a l’abast de tothom com a seu de l’Escola d’Art Floral de Catalunya. Hi ha, a més, 32 parcel·les d’horts urbans.
La promoció d’espais per donar servei a entitats i residents té un dels pun-tals més ambiciosos en la gran illa d’e-quipaments del Guinardó, que entre d’altres engloba un CAP, un centre de dia, una residència per a gent gran, una escola bressol, un casal de joves i el mercat municipal. El casal de barri de la Font d’en Fargues i el nou Cen-tre de Serveis Socials del Baix Guinar-dó són altres incorporacions recents a la cada cop més tupida xarxa d’equi-paments del districte.
El mas Guinardó, després de les obres de remodelació.
CAROLINA GARCIA
PEPA ÁLVAREZ
Creix el parc
d’habitatge públic
Dues noves promocions impul-sades al districte posaran al mer-cat 292 habitatges públics a Can Cortada i la Clota, els quals s’afe-giran als 81 nous habitatges amb serveis per a gent gran del carrer de Can Travi, repartits en dos edificis; al pati central s’hi ha instal·lat una ludoteca i el ca-sal de barri de la Vall d’Hebron. Entre les tres promocions es guanyaran 368 places d’aparca-ment i 14 locals comercials. La inversió en aquests habitatges públics puja a 35.304.762 euros.
Nous temps per a un vell mas
E Q U I P A M E N T S
E L S G R U P S M U N I C I P A L S O P I N E N
O
G R U P S M U N I C I PA L S
S’acosta l’hora de fer balanç de mandat. Quatre anys en què els socialistes, des del govern de la ciutat i sota el lideratge de l’alcalde, Jordi He-reu, hem impulsat molts canvis i transformacions que han mi-llorat, com mai abans, les con-dicions de vida de les persones a tots i cadascun dels onze bar-ris del districte. Amb més i mi-llors equipaments i serveis pú-blics, com les noves escoles bressol i la futura escola de mú-sica de Can Fargues. Amb més i millor accessibilitat, transport i infraestructures, com les noves estacions de metro al Carmel i la Teixonera o la desaparició del viaducte de la ronda del Guinardó. Amb un veritable impuls a les polítiques socials, educatives i culturals. Hem promogut l’esport i el suport als joves. Hem treballat per la igualtat de gènere, la gent gran o el comerç, sempre a prop de la gent, amb veïnes, veïns i en-titats. Ha estat el mandat de les persones. El mandat del compromís ferm amb Horta-Guinardó.
Amb l’alcalde Jordi Hereu hem millorat Horta-Guinardó
PSC. Montserrat Ballarín
Estem al final d’un mandat que per a Horta-Gui-nardó ha tingut “clarobscurs”. Projectes com el Pla del Car-mel, que ha estat una suma despropòsits, i que ha acabat deixant un munt de gent afec-tada urbanísticament. Els Tres Turons, després de tants anys esperant, s’ha quedat a mig camí i no ha acabat de resoldre les injustícies històriques que suporten moltes famílies. A la Zona Nord han estat oblidats i encara esperen saber on són les promeses de la Llossa. A La Taxonera cap dels dos plans s’ha dut a terme. La Clota es-pera que els seus plans s’exe-cutin. El Guinardó ha patit l’endarreriment de les refor-mes de l’illa del mercat. El Baix Guinardó no entén com la millora de la plaça d’Alfons el Savi i la ronda no ha resolt el mur i la mobilitat del barri. Can Baró segueix esperant que el govern pensi en ells. I la Font d’en Fargues i Horta po-sen esperances en el futur. Un futur que esperem que sigui millor.
Un mandat que acaba, un futur que comença
CiU. Maite Fandos
El mandat 2007-2011 marcarà el canvi imparable que Barcelona ne-cessita després de 32 anys governant els matei-xos. Els barris d’Horta-Guinar-dó, com a principal força de Barcelona, han de ser els prota-gonistes d’aquesta transforma-ció. Des del PP apostem per més inversió als barris, deixant enrere les polítiques d’aparador del bipartit municipal, més pre-ocupat a invertir en publicitat institucional, o el fracàs de la consulta de la Diagonal. El bipartito municipal, lejos de atender a las necesidades de nuestros distritos, ha agravado las carencias y déficits de los ba-rrios. Es necesaria una decidida lucha contra el incivismo y la inseguridad con más Mossos y Guardia Urbana en las calles, más guarderías, mejorar la atención a la tercera edad, lu-char contra la inmigración ile-gal, un mayor apoyo al comer-cio de barrio y emprendedores para superar la crisis, más in-versión en infraestructuras, transporte público y mejores servicios.
El canvi imparable
PPC. Gloria Martín
El balanç del mandat a Horta-Guinardó és un bon exemple del model de govern i de gestió que com a ICV-EUiA volem per a tota la ciutat. Amb el lideratge de la nostra regido-ra Elsa Blasco, els barris d’Hor-ta-Guinardó han viscut una transformació com mai havien vist. Hi ha millorat l’urbanisme i ho ha fet d’una manera parti-cipativa i per aconseguir una ciutat per a tothom, una ciutat accessible, amable, amb espais de trobada. Però Horta-Guinar-dó també ha estat un referent en el model de casals de gent gran a Horta, Vall d’Hebron o Baix Guinardó; en el treball de reagrupament familiar i el pro-grama de nous veïns i veïnes, o en l’impuls de nous models de gestió al casal de la Font d’en Fargues, el mas Guinardó o el Punt d’Informació Juvenil. La feina feta a Horta-Guinardó és un bon reflex de tot allò que com a ICV-EUiA volem seguir fent a la ciutat de Barcelona. Apostem per una ciutat més justa, inclusiva, ecològica, crea-tiva i solidària.
Governem per transformar
ICV-EUiA. Ricard Gomà
La voluntat d’Es-querra d’estar al costat de les per-sones i la necessi-tat de fer front a la crisi econòmica ha determi-nat que haguem dodetermi-nat suport a tots els pressupostos d’a-quest mandat. Calia reforçar les polítiques de suport a les persones, en especial a aque-lles en situació d’atur per tal d’enfortir la cohesió social. Hem prioritzat la formació, co-ordinant les escoles d’adults i els equipaments educatius per generar sinergies que milloren les capacitats laborals de la po-blació adulta, i hem posat en marxa un programa d’alfabe-tització digital per facilitar la inserció laboral. Esquerra ha fet possible mesures com la gratuïtat de les quotes d’accés a activitats de formació, cultu-rals o esportives en equipa-ments de titularitat municipal per a aturats o mesures per ga-rantir la continuïtat dels pro-grames de suport i atenció a persones i col·lectius especial-ment vulnerables que en l’ac-tual context de crisi econòmica reforcen la cohesió social.
Al costat de les persones
ERC. Ester Capella
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Illa d’equipaments
La gran illa d’equipaments del Guinardó té un pressupost de 39,6 milions d’euros
A L G U N E S P R O P O S T E S D E F U T U R
Horta-Guinardó segueix
avançant en la millora
de la qualitat de vida
L’ara ja és passat i el present comença a ser història.
La feina feta és important, però cal avançar, continuar
pensant com millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
En aquesta pàgina, s’hi reflecteixen algunes de les
propostes per al futur de Horta-Guinardó.
Plaça Eivissa
Es preveu remodelar la plaça d’acord amb els resultats del procés participatiu, que de-manaven respectar la perso-nalitat d’aquest espai tan re-presentatiu del barri d’Horta.
Aparcaments
Es preveu la construcció de di-versos aparcaments. Per exem-ple, al carrer Thous (projecte que forma part de la transfor-mació urbanística de la Ronda del Guinardó), a Ramiro de Maeztu, al carrer Grècia o al barri del Carmel.
Escales
mecàniques
Es preveu la construcció de noves escales mecàniques. Entre altres, al carrer Telègraf, entre Mare de Déu de Mont-serrat i Varsòvia, i al barri de la Font d'en Fargues.
Jardins Príncep
de Girona
Renovació i posada al dia d'a-quest parc al barri del Baix Gui-nardó, al voltant del qual s'han instal·lat nous equipaments com l'OAC, el casal de gent gran, el centre de Serveis So-cials i l'Arxiu del Districte.
Desenvolupament
de planejaments
S'aniran executant el seguit de projectes de planejament dels Tres Turons, de la Clota Conservació i la Clota Reorde-nació, o els plans de millora Taxonera 1 i Taxonera 2, en-tre d'alen-tres.
Illa d'Equipaments
del Guinardó
Més de 26.000 m2que
inclou-ran un CAP, un centre de dia, una residència per a gent gran, un nou mercat, una su-perfície comercial, un aparca-ment, un casal de joves, una escola bressol i habitatges.
Escola de música
de Can Fargues
Creació d’una escola de música municipal a la masia de Can Fargues i obertura al públic del jardí romàntic que envolta el mas.
Avinguda Jordà
Projecte que preveu la urba-nització d’aquesta avinguda, porta d’entrada i via principal del barri de Sant Genís dels Agudells.
Placetes de
Montbau
Es continuarà modernitzant els carrers, places i espais. Un cop renovat el Pla de Montbau, serà el torn de les anomenades placetes (entre els carrers Har-monia, Joan de Sales, Vayreda i la plaça Mossèn Ferran Palau).
