DIMENSIÓ: EFECTIVITAT CLÍNICA

2.8. Incidència de bacterièmies associades a catèter vascular a la UCI.

Aquest indicador tenia una tendència molt estable des de l’any 2004 al 2006, l’any 2007 va baixar de forma molt marcada, i aquest any s’ha tornat a situar en una taxa lleugerament inferior a la dels altres anys, encara que superior a la del 2007.

L’estàndard del Pla de salut per a l’any 2010 és de 0,5 bacterièmies per cent dies de catèter vascular central.

Infecció nosocomial, altres

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Any

Infecció nosocomial per MARSA Incidència de bacterièmies nosocomials Pneumònies per ventilació mecànica UCI Bacterièmies per catèter vascular UCI

3.2. Intervals en càncer

3.2.1. Unitat funcional de càncer colorrectal

Tant l’interval (mediana en dies) entre la primera consulta i el primer tractament com el interval entre el diagnòstic i el tractament han disminueix durant l’últim any, passant de 43 a 37 dies i de 37 a 31 dies, respectivament.

3.2.2. Unitat funcional de càncer de mama

La mediana en dies entre la primera consulta i el primer tractament s’ha mantingut durant el l’últim any, essent de 42 dies al 2007 i 2008, recordem que l’any 2006 era de 37. Els dies entre el diagnòstic i el tractament s’ha incrementat durant l’últim any i s’ha situat en 30 dies al 2008, 3 dies per sobre de la xifra de l’any 2007.

3.2.3. Unitat funcional de càncer de pulmó

Aquesta unitat es va posar en funcionament l’any 2006, per tant el període de seguiment és més curt. L’interval entre la primera consulta i el primer tractament ha empitjorat respecte l’any anterior i s’ha situat en 42 dies (9 dies més respecte al 2007), mentre que entre el diagnòstic i el primer tractament la mediana és de 22 dies, incrementar-se en 7 dies respecte l’any 2007.

Interval diagnòstic-tractament (mediana en dies)

0 5 10 15 20 25 30 35 40

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Any

Dies

UF Colorectal UF Mama UF Pulmó

INFORME DEL PROGRAMA DE QUALITAT DE L’IMAS 47

3.3. Mortalitat

3.3.1. Taxa bruta de mortalitat

La taxa bruta de mortalitat per 100 malalts ingressats ha augmentat lleugerament respecte als últims anys, situant-se en 3,6% l’any 2008.

3.3.2. Raó estandarditzada de mortalitat

Si bé la taxa bruta de mortalitat ha augmentat, quan s’estandarditza (ajust de risc per APR- DRG) baixa en un 6% respecte al any 2007, essent l’any 2008 de 0,94.

Si bé en la majoria de Serveis la taxa bruta de mortalitat augmenta, quan s’estandarditza tenen un bon comportament (respecte al mateix servei l’any anterior) Pneumologia, Nefrologia, i Cirurgia general.

3.3.3. Mortalitat a Urgències

La mortalitat a urgències presenta una tendència descendent des de l’any 2003 amb una baixada molt acusada l’any 2006, el 2008 s’ha mantingut al mateix nivell que l’any 2007 i es situa en un 0,14%.

M o r t a lita t a u r g è n c ie s

0 ,0 0 0 ,0 5 0 ,1 0 0 ,1 5 0 ,2 0

2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8

3.4. CMA ingressades

El percentatge de malalts atesos a CMA i que s’ha hagut d’ingressar durant el 2008 ha estat de 1,22% mentre que l’any 2007 havia estat de 1,17%.

3.5. Reingressos no programats a hospitalització

El nombre de reingressos urgents dins els primers 30 dies després de l’alta hospitalària havia disminuït fins a un 5,7% els anys 2004 i 2005, des del 2006 ha tornar a augmentar, l’any 2008 es situa en un 6,95%.

Els serveis que més hi contribueixen són Digestologia, Hematologia, Gine-obstetrícia, COT i Cirurgia vascular.

El Pla de salut marca diferents estàndards per patologies concretes.

3.6. Reingrés a urgències en 3 dies

Els percentatge de reingressos a urgències abans del quart dia està 3,6%, xifra una mica superior a la de l’any 2007 (3,38%), just per sobre dels objectius comuns contractats amb el CatSalut per a l’any 2008 que és del 3,5%.

3.7. Reintervencions no programades

El percentatge de reintervencions no programades, enteses com les que es produeixen de manera urgent en el mateix episodi d’hospitalització o abans de 30 dies de la primera intervenció quirúrgica, s’ha mantingut tots aquests anys en xifres molt properes al 3%, essent el 2008 de 3,4%. Cirurgia general i COT són els serveis en que més ha augmentat respecte l’any anterior.

4.- DIMENSIÓ: EFICIENCIA DE PRODUCCIÓ 4.1. Desprogramació de quiròfan

El percentatge de intervencions desprogramades ha anat disminuint de forma progressiva des de l’any 2003 en que estava en un 6,6%, situant-se l’any 2007 en un 5,10% i va tornat a augmentar l’any 2008 fins a un 5,27%. El motiu pel que s’ha agut de desprogramar més freqüentment a l’Hospital del Mar és per causes relacionades amb l’estat del malalt (malaltia, AAS, Simtrom…) un 35%, seguit de no ingrés del malalt, un 18%.

Els estàndards disponibles donen una taxa de desprogramació del 7%, de manera que estem situats per sota.

INFORME DEL PROGRAMA DE QUALITAT DE L’IMAS 49

4.2. Malalts coordinats amb l’atenció primària

Amb la posada en funcionament del Pla de coordinació a l’alta l’any 2005, es va incrementar el percentatge de malalts coordinats amb atenció primària situant-se l’any 2008 en un 2,82%

de les altes.

3.2.2. Unitat funcional de càncer de mama

La mediana en dies entre la primera consulta i el primer tractament s’ha mantingut durant el l’últim any, essent de 42 dies al 2007 i 2008, recordem que l’any 2006 era de 37. Els dies entre el diagnòstic i el tractament s’ha incrementat durant l’últim any i s’ha situat en 30 dies al 2008, 3 dies per sobre de la xifra de l’any 2007.

3.2.3. Unitat funcional de càncer de pulmó

Aquesta unitat es va posar en funcionament l’any 2006, per tant el període de seguiment és més curt. L’interval entre la primera consulta i el primer tractament ha empitjorat respecte l’any anterior i s’ha situat en 42 dies (9 dies més respecte al 2007), mentre que entre el diagnòstic i el primer tractament la mediana és de 22 dies, incrementar-se en 7 dies respecte l’any 2007.

Interval diagnòstic-tractament (mediana en dies)

0 5 10 15 20 25 30 35 40

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Any

Dies

UF Colorectal UF Mama UF Pulmó

3.3. Mortalitat

3.3.1. Taxa bruta de mortalitat

La taxa bruta de mortalitat per 100 malalts ingressats ha augmentat lleugerament respecte als últims anys, situant-se en 3,6% l’any 2008.

3.3.2. Raó estandarditzada de mortalitat

Si bé la taxa bruta de mortalitat ha augmentat, quan s’estandarditza (ajust de risc per APR- DRG) baixa en un 6% respecte al any 2007, essent l’any 2008 de 0,94.

Si bé en la majoria de Serveis la taxa bruta de mortalitat augmenta, quan s’estandarditza tenen un bon comportament (respecte al mateix servei l’any anterior) Pneumologia, Nefrologia, i Cirurgia general.

3.3.3. Mortalitat a Urgències

La mortalitat a urgències presenta una tendència descendent des de l’any 2003 amb una baixada molt acusada l’any 2006, el 2008 s’ha mantingut al mateix nivell que l’any 2007 i es situa en un 0,14%.

M o r t a li ta t a u r g è n c i e s

0 , 0 0 0 , 0 5 0 , 1 0 0 , 1 5 0 , 2 0

2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8

3.4. CMA ingressades

El percentatge de malalts atesos a CMA i que s’ha hagut d’ingressar durant el 2008 ha estat de 1,22% mentre que l’any 2007 havia estat de 1,17%.

3.5. Reingressos no programats a hospitalització

El nombre de reingressos urgents dins els primers 30 dies després de l’alta hospitalària havia disminuït fins a un 5,7% els anys 2004 i 2005, des del 2006 ha tornar a augmentar i l’any 2008 es situa en un 6,95%.

Els serveis que més hi contribueixen són Digestologia, Hematologia, Gine-obstetrícia, COT i Cirurgia vascular.

El Pla de salut marca diferents estàndards per patologies concretes.

INFORME DEL PROGRAMA DE QUALITAT DE L’IMAS 51