SEGON BLOC: La investigació
5. El procés de la investigació
3.2. Quines han donat millors resultats? Per què?
3.3.- Quines han servit de poca cosa? Per què?
3.4.- Quines altres coneixes? Quins punts forts i febles veus en cadascuna?
b) L’apartat quart del qüestionari feia referència a l’autonomia de centres, aspecte que era rellevant per a la investigació que es realitzava però que no formarà part de la present investigació. Per aquesta raó se n’han obviat les modificacions.
c) Es va crear un nou apartat, que sorgeix de la modificació de l’apartat de les dificultats de dur a terme les propostes de millora:
5.- Propostes de millora
5.1. D’on han de sortir? (origen) Com s’han de concretar? (pla d’acció) Quin paper hi han de tenir els docents? (implicació docent)
5.2. Quin procés s’ha de seguir per tirar endavant accions de millora?
Qui ha de tirar-lo endavant? (lideratge) Qui n’ha de fer el seguiment i valorar els resultats? (avaluació)
d) Es modifica l’apartat de dificultats, tot reduint-lo a dos únics apartats:
6.- Dificultats per a la posada en pràctica d’accions de millora
6.1.- Quines són les principals dificultats que han d’afrontar els centres a l’hora de portar a la pràctica propostes de millora de la convivència?
6.2.- Quines són les principals limitacions que cal assumir (principi de realisme) a l’hora d’endegar accions de millora?
En la següent sessió, que es va dedicar a l’explicació de com s’havia de dur a terme el grup de debat i de com s’havia d’elaborar la síntesi del mateix, es va fer especial incís a no allargar-se excessivament en l’apartat 2 del protocol, que fa referència a la identificació dels problemes, ja que en el qüestionari s’hi continuaria insistint.
També es va comentar que la realització del grup de debat tindria lloc durant dos dies. Això facilitava poder revisar allò fet i replantejar la segona sessió per tal de fer sorgir aspectes que no ho havien fet a la primera.
Es van analitzar diferents aspectes a tenir en compte durant la realització del grup de debat:
a. La necessitat de crear un ambient relaxat, distès, on la gent es pogués expressar lliurement.
b. La necessitat de conèixer plenament el protocol.
c. La possibilitat d’intercanviar temes, sense que s’hagin de desenvolupar linealment, i podent introduir-ne de nous.
d. Realitzar una explicació acurada a tots els membres del grup de debat de què s’espera d’ells.
e. Fer especial èmfasi en la millora i en els processos organitzatius dirigits a la millora.
f. Preveure la possible gravació del grup de debat, que ha de ser sollicitada a tot el grup. La possibilitat d’anar anotant cites importants, però no tot el desenvolupament de les dues sessions.
g. Repassar, a casa, un cop acabat el grup de debat, les anotacions preses i la gravació, per tal de preveure possibles canvis a realitzar el segon dia.
h. Demanar tots els aclariments i concrecions que calguin als membres del grup.
i. Fomentar la participació de tot el grup, tot “provocant”
que aquelles persones que participen poc, puguin dir-hi també la seva.
j. Intentar evitar valoracions del que la gent explica i entrar en una dinàmica de lamentacions collectives.
k. Pactar inicialment el temps que es necessitaria per desenvolupar els grups de debat. (Entre dues hores i dues hores i mitja i dues sessions. Es deixava llibertat per decidir si en calia una tercera).
Un cop rebudes les aportacions dels collaboradors, es va passar a analitzar els resultats, tot elaborant d’entrada un document de síntesi d’aquestes aportacions (Annex 5).
5.3.2. Qüestionari
Per tal d’elaborar el qüestionari es va seguir un procediment anàleg al del protocol dels grups de debat.
El grup d’investigadors va crear una versió inicial del mateix que va ser enviada als collaboradors. Seguidament es va realitzar una sessió de treball amb ells per tal de valorar la idoneïtat de les diferents qüestions plantejades, tant a nivell de fons com a nivell de forma.
En aquest sentit els collaboradors van exercir de validadors d’aquest instrument de recollida de dades.
El qüestionari inicial (Annex 3) va experimentar una sèrie de canvis després de la sessió de treball i de les aportacions posteriors del grup de collaboradors per acabar-se convertint en un qüestionari en format electrònic que va ser enviar a un miler d’equips directius (Annex 4). Els canvis que va experimentar són els següents:
1. Es va adequar la nomenclatura de les Delegacions Territorials tal com surt al web del Departament d’Ensenyament.
2. En l’apartat de la població (ítem 10) es va eliminar la paraula
“municipi” i es va canviar el primer ítem que va passar de ser “menys de 10.000 habitants” a ser “fins a 10.000 habitants”.
3. En l’apartat del nivell socioeconòmic (ítem 11) es va eliminar l’afegit
“del centre” per trobar-se reiteratiu.
4. En els ítems 12 i 13 es van fer unes correccions ortogràfiques.
5. En l’ítem 14 es van fer les correccions:
14.- Prenent com a referènciaSi fos possible establir el nivell mitjà de dificultats de convivència de les escolesdels centres de Catalunya, consideres que el nivell en el que es trobaon se situaria el teu centre és
a.- Molt inferior. a la mitjana b.- Força inferior a la mitjana c.- Una mica inferior a la mitjana d.- Una mica superior a la mitjana e.- Força superior a la mitjana f.- Molt superior a la mitjana
6. En els ítems 15 i 16 es va procedir a canviar l’escalat, passant de ser d’1 a 4 a ser d’1 a 5.
7. L’ítem 17 va ser millorat tant en l’apartat de l’enunciat (Quins sónQuina incidència tenen els principals problemes/dificultats de convivència segons el grau d’incidènciaque s’esmenten en el clima de centre) com en l’apartat de les dificultats: