ÀTÀLUNYÀ MARITIMA
R E V I S T A Q U I N Z E N A L
ANY II B A R C E L O N A 50 D E A G O S T D E 1920 NUM. 19
Subscripció: Barcelona 15'00 pessetes l'any
> F o r a . . . ' 18 00 » »
Subscripció: Estranger 20'00 pessetes l'any Número solt 075 » K e d a c c l ó l A d m i n i s t r a c i ó : C a r r e r d ' E s c u d e l l e r s , n ú m . 10 b i s — T e l è f o n A . 148
L A M A N C A D E V A I X E L L S
La deficiència del tonellatge causa a l'economia es- panyola greus perjudicis, ultra els perills que repre- senta pel fet que amb els nostres vaixells no podem íer el tràfec necesari a les mercaderies del p a í s , ex- pusant-nos a que succeeixi com abans de la guerra que
ies Companyies estrangeres eren mestresses de l a ma- jor part de les principals l í n i e s de n a v e g a c i ó d'Es- jianya.
¿A qui hem de donar l a culpa de l a m a n c a de vaixells? A l Govern? ¿A l a manca d'una conscièn- cia marinista del p a í s ? É s possible que sigui degut a una cosa i a l t r a ; però no h i h a dubte que princi- palment prové de l a falta de coneixements m a r í t i m s , puix cal tenir en compte que no n'hi h a prou amb exercir u n a indústria a l m a r ; és precís saber donar- hi l'empenta n e c e s s à r i a per a arribar a formar, amb l'ajuda dels diversos elements indicats, una bona Companyia. Dic que cal l'ajuda de tots perquè l'ar- mador sol, sense el tècnic per un cantó i el pràctic per un altre no aconsegueix l a perfecció que reque- reixen els negocis m a r í t i m s dels nostres dies.
Un home especialitzat en m a t è r i e s econòmiques, però que no hagi enfondit en la part teòrica i pràc- tica del negoci naviler, no pot regentar u n a Hota.
Si aquest home director no s'assessora degudament ocorre el que h a passat a l a nostra terra des de fa molts a n y s : que aquesta manca de coüaboració d'uns elements amb els altres h a estat l a causa principal de l a fallida de cases navileres.
Per a desenrotllar u n a Companyia de n a v e g a c i ó no s'ha de buscar l'ajuda material de l'Estat. Aques- ta sols por reservar-se per a alguns serveis especials de passatge, però el que constitueix l a n a v e g a c i ó de càrrega no s'ha de buscar l a protecció de l'Estat, sinó que cal posseir bons vaixells, desfent-se de la major part del material vell que h i h a a E s p a n y a .
L a nostra flota es troba en u n estat tan deplorable que si a r a treu rendiment é s degut a que els nòlits són encara relativament elevats. P e r ò el dia que les cotitzacions tornin a u n estat de competència com abans de l a guerra, ens quedarem novament sense vaixells espanyols que naveguin com requereix el nostre tràfec i els importadors i els exportadors hau- ran de treballar i produir per a ajudar a fomentar i sostenir Companyies estrangeres.
L a protecció de l'Estat s'hauria de buscar en les constraccions navals i en u n p a í s com el nostre que tenim de tot per a produir vaixells, les drassanes s'haurien de desenrotllar, donant u n a producció no tan sols suficient per a l nostre mercat, sinó també per a vendre a fora.
Tots els elements que determinen el cost de l a construcció d'un vaixell s ó n orientats pel preu de les primeres m a t è r i e s i els de l a m à d'obra. E l s mate- rials, com j a he dit abans, els tenim aquí i l a m à d'obra igualment.
Malgrat aquests aventatges, encara que es tingut en compte que el preu dels materials i l a m à dlobra resultin igual que a altres p a ï s o s , u n vaixell cons- truït a E s p a n y a costa m é s que u n altre de les matei- xes condicions construït a 1 estranger.
L a causa d'aquesta desigualtat c a l buscar-la en la inferioritat t è c n i c a que implica u n a producció menor de l a que s'obté a altres països. Aquesta infe- rioritat no es pot remeiar per l'acció particular sinó que cal u n a acció de l'Estat que canalitzi els esforços i protegeixi totes aquelles iniciatives que puguin te- nir per base u n a major capacitat tècnica, veritable clau de l a prosperitat d'una i n d ú s t r i a . Mentre les construccions navals no passiu d'ésser en molts ca- sos m é s que provatures sense una orientació i u n a possibilitat productora, els esforços individuals que es facin seran m é s aviat perjudicials que beneficio- sos, tota vegada que la ineficàcia d'aquests esforços destrueix l'aproximació del capital vers les indús- tries m a r í t i m e s .
S i el Govern es preocupés en aquest sentit de pro- curar-se bons elements directors i d o n é s majors ga- ranties de protecció de les que d ó n a a r a , v e u r í e m com les drassanes espanyoles en plena activitat no serien u n n ú m e r o exigu s i n ó que anirien creixent Fins donar u n contingent de construccions ben apre- ciable i amb les qualitats que satistessin els compra- dors m é s exigents. Aleshores els compradors no acu- dirien a l'estranger per adquirir vaixells, perquè si aquí n'hi havien a l preus corrents i l a condició d'ésser do construcció espanyola els donava dret a gaudir dels aventatges proteccionistes que tant per l a n a v e g a c i ó com per a l r è g i m ferroviari s'haurien de dictar, seria un benefici per a l'armador espanyol al qual no podrien optar les Companyies estran- geres.
Seguint l'exemple d'altres p a ï s o s i acordant-se els procediments protecionistes que millor s'escaigues- sin a les característiques del p a í s , l a nostra flota mer- cant, a r a a n é m i c a , es convertiria en floreixent i els nostres armadors deixarien de recorre a intermedia- ris anglesos, grecs, italians, etc., per a comprar a preus de c o n v e n i è n c i a vaixells vells que exploten fins el m à x i m de l a decència.
ANTONI T O R R E S
L A B R Ú I X O L A O I R O S C O P I C ^
L a brúixola giroscòpica é s u n a de les noves m à - quines que hom iiaurà d afegir als darrers aven- ços de la n a v e g a c i ó .
. Aquesta brúixola es basa en l a força de gravetat de la terra, força absolutament immutable molt m é s potent que la del magnetisme terrestre. E l giroscopi és un instrument que permet servir-se d'aquesta for- ça directriu per a obtenir u n a bona i ben exacta brúixola.
L a brúixola giroscòpica o bé girobrúixola indica sempre la direcció del meridià veritable, en comptes de l'inexacte i variable nord m a g n è t i c .
L a força directiva de la girobrúixola é s tan consi- derable que l'instrument resulta de l a m é s gran pre- cisió i va destinat a suprimir les antigues brúixoles m a g n è t i q u e s que tants de beneficis han proporcionat als navegants, geòlegs, enginyers i altres tècnics. E l s xinesos pretenen haver usat l a brúixola molt abans de l'era cristiana, no podent precisar de quants se- gles l a brúixola m a g n è t i c a h a estat u n a de les coses m é s precioses que h a inventat el g è n e r e h u m à , prin-
cipalment al navegant que veu amb la b r ú i x o l a quelcom extraordinari i a l que fia l a seva pròpia vida.
Per al capità d'una nau l a b r ú i x o l a é s la seva amiga i consultora, buscant en ella en els bons i els mals temps una qualitat suprema: la bonesa, com si es tractés d'un nen a l qual os peguen uns cops suaus quan no compleix amb el seu deure. Per a nosaltres, els marins, l a brúixola és molt estimada i és per a ella la primera visita que fem al sortir de l a cambra per veure la direcció i la busquem per ins- tint com es busca la m i r a d a d'una dona. No obstant els navegants moltes vegades es veuen compromesos per la seva infidelitat.
S ó n innombrables els estudis que s'han fet d'ençà de molts anys per a eliminar els erros als quals estan sotmesos tots els compassos empleats fins avui a la n a v e g a c i ó . E l s anglesos han estat els que m é s s'han ocupat d'nquest assumpte; els que hi han fet modi- ficacions m é s importants, obtenint resultats molt bons i que la Marina ha acollit amb la m é s gran satisfac- ció. De totes maneres, però, aquests aparells estaven subjectes als erros del desviament, erros que, en part, eren corregits per u n a bona compensació, peró, que donats els canvis diversos de direcció, de les càr- regues, del temps que el vaixell estava al port, de les navegacions per zones en les quals existeixen mi- nerals de ferro i altres substàncies que tenen influèn- cia sobre el magnetisme del c o m p à s , aquesta com- pensació resultava un xic deficient i, per tant, estava exposada a que el vaixell sofrís erros en l a direcció, els quals, moltes vegades, s ó n causa d'una m a l a re- calada que representa u n a p è r d u a de temps; erros en l a direcció que es corregeixen diàriament en na- v e g a c i ó , però que representen u n a sèrie de milles.
C a l tenir en compte que un erro en l a direcció de dos graus representa en una distància navegada de 30 milles u n a milla de diferència.
P e r això é s de la m é s gran importància per a la humanitat aquest nou instrument que indica sempre el veritable meridià, anul·lant per complet els erros
de variació i desviament que sofreixen les brúixolc.
m a g n è t i q u e s .
L'enginyer a m e r i c à E l m e r Sperry, després molts anys de treball intens que tingué per resulti prestar u n gran servei a l a n a v e g a c i ó , ens d o n à a c o n è i x e r la girobrúixola que avui porta el seu noi
«Girobrúixola Sperry», l a qual primerament trob;
l'entusiasme en l a Marina dels Estats Units i avui i coneguda per totes les marines del m ó n .
Aquesta b r ú i x o l a no es basa per res en el mag- netisme terrestre, i aquesta é s l a causa que sigi m é s perfecta que totes les que tenen per base el mat netisme. Permet seguir amb m é s perfecció la d recció desitjada amb un moviment menor del Umó, molt inferior a l que es necessita amb un dels con - passos empleats fins avui. Aquestes s ó n les raon que aconsellen l'empleu de l a nova b r ú i x o l a constru- da per a l'auxili i el perfeccionament de l a n a v - gació.
L a b r ú i x o l a g i r o s c ò p i c a Sperry indica sempre i canvi absolutament veritable i e s t à construïda am i el propòsit de buscar i situar-se en el m e r i d i à ver;
table de l a c o m b i n a c i ó de la força de gravetat i d l a força de rotació de la terra de m a n e r a que oi magnetisme terrestre no la influeixi per a res.
E l fet que u n a g i r o b r ú i x o l a no estigui subject i a la influència m a g n è t i c a fou el mitjà d'obtenir mu jors i m é s completes infonnacions del magnetisni;' terrestre, j a que, des del temps en q u è s'usa han estat descobertes moltes correccions de direcció qu,' en c i r c u m s t à n c i e s normals s'haurien corregit COÜI corrents o c e à n i q u e s i que en realitat eren causadi per variacions i n c ò g n i t e s del magnetisme terrestn.
E s pot dir t a m b é que els vaixells de l a Marina mercant usant els compassos m a g n è t i c s h a n obtin gut resultats molt satisfactoris durant els molts anys que els usaren.
F a pocs anys que la campana submarina i la te- legrafia sense fils eren considerats com articles de luxe que les Companyies de n a v e g a c i ó feien servir com a reclam per a l'embarc de passatgers, é s a dir, que aquests dos grans invents els anunciaven com si es tractés de l ' e l e g à n c i a del decorat a bord. Ara aquests invents s ó n reconeguts com auxilis indispen sables de l a n a v e g a c i ó .
L a g i r o b r ú i x o l a Sperry economitza temps, car nu requereix regulacions sovintejades i el vaixell no ne- cessita fer giravoltes de b r ú i x o l a per a provar l a seva precisió. L a b r ú i x o l a per ella mateixa busca auto- m à t i c a m e n t el m e r i d i à veritable i si es troba allu- nyada d'aquest, per mitjans externs, un dispositiu independent i especial no solament indica de quina part del m e r i d i à s'ha allunyat sinó que senyala, de- més, el n ú m e r o exacte de graus d'aquesta diferèncin.
E s feren mants experiments continus i comparatius per a determinar com u n a g i r o b r ú i x o l a influeix sobre el govem del vaixell, i es trobà que si bé aparentment el vaixell a n é s segons l a b r ú i x o l a m a g n è t i c a sobre la seva veritable derrota, aquest difícilment es podia obtenir amb l'aproximació de dos graus. S'instaHà un indicador a l a m à q u i n a del timó i s'obtingueren els diagrames dels à n g u l s del timó fets pel mateix
C A T A L U N Y A M A R I T I M A 271 1 inioner i en les mateixes condicions, tant per la brú-
xoia m a g n è t i c a com per l a giroscòpia o girobrúixola, es comprovà que amb les dues brúixoles el timoner .lona el mateix n ú m e r o de cops de timó. Durant el lemps que el t i m ó estigué fora de l a seva posició cen- tral, usant u n a girobrúixola, fou exactament una tercera part del temps que el timó v a estar fora del seu centre amb u n a b r ú i x o l a m a g n è t i c a . Aquesta prova fou feta amb mar en calma i en un cuirassat en el qual totes les condicions resultaven favorables a la brúixola m a g n è t i c a .
Suposant que el resultat d'aquest millorament en el govern del vaixell sigui el m í n i m , r e l i m i n a c i ó del '•ecorregut d'un quart d'hora, recorregut inútil cn rada hora, significa això que l a velocitat del vaixell ha estat augmentada en un quart de milla sense aug- ment de combustible i é s una millora pel sol fet del millor govern obtingut.
l l i h a també un altre coeficient d'augment en la velocitat, degut a l temps m í n i m que el timó e s t à fura de l a línia de l a quilla. L a possibilitat d'ob- tenir aquests aventatges no é s sols en l a teoria j a que aquests s'han obtingut i s'obtenen en la pràctica.
C a d a instrument que en aquests temps de gran c o m p e t è n c i a i concurrència ajudi al navegant a allu- nyar-se el menys possible de la seva veritable derrota significa temps economitzat. Cada hora guanyada representa augment de r è d i t ; cada milla recorre- guda fora de la derrota o direcció que es pugui eli- minar, representa guany de temps i reducció de des- peses.
S i considerem el que costa mantenir avui u n trans- atlàntic nou cada hora, per carbó, sous, provisions, matèries greixoses, menjars per a l passatge i tripu- lació i interessos sobre el capital i premi d'assegu- rança, resultarà claríssim que cada petit dispositiu que no requereix despeses ulteriors de combustible i que pugui augmentar i a velocitat efectiva i, per tant, l'eficiència i el poder renditiu del capital enter, me- reix la m é s gran consideració. P e r aquest motiu la girobrúixola Sperry no é s solament un objecte de luxe en un vaixell mercant, sinó també una veritable ne- cessitat des del punt de m i r a econòmic i de la segu- retat del vaixell.
( C o n t i n u a r à )
L A S A N I T A T M A R I T I M A
A conseqüència de les variacions que en el cri- teri sanitari van introduint els a v e n ç o s científics, lia hagut d'ésser modificat el vigent Reglament de Sanitat exterior (3 març 1917), que, si a l publicar-se reunia totes les premises científiques, avui s'ha fet ne- cessari adaptar-lo al moment actual.
Quan el reglament de Sanitat es v a promulgar fou considerat com u n dels m é s perfectes en matè- ries sanitàries, suficient per a defensar les fronte- res terrestres i m a r í t i m e s contra possibles invasions morboses.
No anem a examinar la nova disposició ministe- rial (30 de m a r ç de 1920) des del punt de mira cien- tífic, per no considerar-nos capacitats per a fer-ho ni ésser aquest un lloc adequat per a explanar-ho. E n s ocuparem solament del nou reglament pel que tin- gui relació amb la M a r i n a mercant.
E n l'article 50 del reglament es disposa que «tot vaixell espanyol destinat al cabotatge internacional, així com els que viatgen entre l a P e n í n s u l a i C a - nàries, que estiguin autoritzats per a portar m é s de cent passatgers i que e m p l e ï n en llurs traves- sies m é s de 48 hores, incloent en aquest temps les escales, hauran de dur a bord u n metge, u n infer- mer i u n a infermera, i, si és possible, que els dar- rers siguin titulats, c i r c u m s t à n c i a que a s s e n y a l a r à dret preferent per a l'embarc, decidint en tot cas el director de l'Estació S a n i t à r i a corresponent. E l s citats infermers no podran tenir a bord altres fun- cions que les pròpies de llur càrrec».
«Quan els passatgers excedeixin de 1,200, el vai- xell portarà un altre metge i un infermer i una infermera de m é s . T a m b é han de portar metge els vaixeUs espanyols destinats a l transport de merca- deries, la tripulació dels quals excedeixi de 40 ho- mes, sempre que en llurs travessies toquin en ports en els quals existeixin com e n d è m i q u e s la pesta, el
còlera, la febre groga, o en altres ports contaminats amb les malalties e s m e n t a d e s . »
E l reglament anterior no especificava els particu- lars que acabem de copiar.
Lff R . O. de i de febrer de 1915, que no h a estat derogada, ordena que cada vaixell h a de portar metge quan l a tripulació es compongui de m é s de 40 homes i quan entre tripulació i passatgers siguin m é s de seixanta a bord.
L a llei d'emigració disposa t a m b é que si el nombre de passatgers excedeix de 1,000 portarà un metge de m é s .
De la lectura de l'article 51 se'n desprèn el pro- pòsit d'organitzar definitivament els serveis sanita- ris a bord en forma distinta de com es desempenyen actualment, tota vegada que — diu — »mentre s'or- ganitzen aquells en altra forma» continuaran des- empenyant-los els actuals metges de la M a r i n a civil.
U n a novetat molt plausible hi h a en el nou regla- ment i que tendeix a donar facilitats per a l'embarc de metges a bord en cas d ' a b s è n c i a 0 m a n c a de titular del vaixell.
E n una altra ocasió (1) v à r e m exposar les difi- cultats amb les quals topaven els armadors, en haver de substituir el metge de bord i els tràmits empalle- gadors que s'havien de realitzar per a conseguir-ho.
E n el nou reglament es prescindeix de totes aquelles gestions i amb molt bon encert es disposa que si un vaixell, en empendre viatge, no p o g u é s disposar d'un metge pertanyent a la Marina civil, el director de l'Estació S a n i t à r i a p o d r à nomenar qualsevol metge de l a localitat que ho soUiciti, solament per un viatge rodó, i a s s u m i r à els drets, deures i responsabilitats corresponents als metges de l a M a r i n a civil.
Amb això s'eviten les gestions prop dels gover-
(1) Vegi's CATALUNYA MARITIMA. Any II, número 4, p à g . 55.
nadors civils (no sabem quina relació hi pot haver entre aquesta autoritat i l a marina) perquè autoritzessin els embarcs, trobant molt lògica i racional l a intervenció de l'autoritat s a n i t à r i a del Port.
T a m b é per l'article 82 han de dotar-se els vaixells amb metge, ultra els elements sanitaris que j a
es detallaven en el reglament anterior, de «menja- dors de c o n v a l e s c e n t s » , installats a les infermeries.
E l nou reglament encara conté altres particula- ritats, però que, per no é s s e r d'interès general, prescindim de detallar-les.
F. DE p. C O L L D E F O R N S
Les construccions en curs al 1" de juliol de 1920
8 , 5 0 0 . 0 0 0 de t o n e s de v a p o r s m é s q u e e n 1914 (1)
E l Lloyd Register h a publicat les estadístiques de Segons aquestes estadístiques, les construccions la construcció mundial existent en el segon trimes- al Regne Unit eren les s e g ü e n t s :
tre d'aquest any.
CLASSIFICACIÓ
Vapors i vaixells a motor.
Formigó armat Fusta i varis
Total.
30 juny 1920 N."
895
Tones brutes 3.563,251
860 1,799 3.565,910
31 m a r ç 1920
IM.»
814 7 4 825
T o n e s brutes 3.379,731
1,401 1,799 3.382,931
30 juny 1920 N.°
701 10 719
T o n e s brutes 2.489,820
2,456 2,293 2.494,569 V E L E R S
Acer . . . . Formigó armat.
Fusta i varis . Total.
41 3 2 46
9,469 2,174 600 12,243
35 4 1
8,451 2,854 189
35 28
40 11,494 63
9,873 19,607 29,481 Total vapors, vaixells a motor i
velers . 941 3.578,153 865 3.394,425 782 2.524,050
E l s districtes que m é s construeixen s ó n : Clyde- tones; Midlesbro, Stockton i Whithy, 249,160 tones.
Glasgow, 874,347 t.; Newcastle, 650,169 t.; Clyde-Gree- L e s construccions fora del Regne Unit s ó n les , noc, 383,430 t.; Belfast, 338,070 t.; Sunderlant 329,503 s e g ü e n t s :
P A Ï S O S
VAPORS I VAIXELLS MOTORS
A C E R N.° Tones brutes
F U S T A N." T . brutes
V E L E R S ACER
N." T . brutes
F U S T A N.° T . brutes
T O T A L
N." Tones brutes E S T A T S U N I T S
a) b) c) d)
Costes de l'Atlàntic.
Ports del Golf. . . Costes del Pacific. . Grans llacs. . . .
C O L Ò N I E S A N G L E S E S
Canadà . í Grans llacs.
I Costes . . Altres colònies . . . . Bèlgica
Brasil Xina Dinamarca França Alemanya (2) Grècia Holanda
Itàlia (inclòs Triste) . . Japó
Noruega Portugal Espanya Suècia
230 37 69 80 18 40 20 6 7 59 1 152 65 56 51 30 02
1.352.750 181,841 423,124 95,201 40,891 150,450 53,464 24,210 29,850 117,389 263,319 900 398,465 316,508 254,260 83,978
4,800 16,060 8,400
14
1 6,156 4,075
12 1 2
9,9501 400 3,200 I
12 1 10,469
450 14
10 7,595 5,480 2
3 1 52 12
3,196 1,050 600 23,630
435 450 550 47
1,548
13,226 3,101
99,682
122,405 1,600 2,774
500 3,500 150 720
414
115 6 2 7 62 95 2 153 166 56 64 6 33 73
2.105,956
266,799 24,210 3,196 29,850 118,439 265,302 1,500 398,915 353,914 254,260 87,570 3,500 101,432 125,899 TOTAL. 1,021 P) 4.008,687 111 76,130 19 (') 11,665 103 46,269 1,254 4.142,751
(1) Retirat del número anterior per e x c é s d'original. — (¿) Les xifres d'Alamanya no s ó n conegudes. — (3) Inclosos 11 vaixells de formigó armat de 27,618 lones. — (4) Inclòs un vaixell de formigó armat de 230 tones.
C A T A L U N Y A M A R I T I M A 273
LA F L O T A C O M E R C I A L D E C A D A P A Í S
Abans que s o r t í s el v o l u m del « L l o y d ' s Register)), corresponent a l ' a n y 1920-21 i que, com é s sabut, conté l a classificació de tots els vaixells del m ó n , s'han donat a c o n è i x e r les e s t a d í s t i q u e s de les flotes de cada p a í s d'abans de la g u e r r a i les d ' a v u i en
dia, fins a p r i m e r de j u l i o l . L ' e x a m e n d'aquestes es- t a d í s t i q u e s comparant-les amb les dels anys 1914 i 1919, donen el s e g ü e n t resultat (vaixells de 100 to- nes per a m u n t ) :
l.er juliol 1914
» » 1919
» » 1920
V A P O R S 1 V A I X E L L S A M O T O R Nombre
24,444 24,386 26,518
Tonellatge brul
45.408,877 47.897,407 58.904,688
V E L E R S
Nombre
6,392 4,869 5,082
Tonellatge brut
3.685,675 8.021,866 3.409,877
T O T A L
Nombre
30,836 29,265 31,595
Tonellatge brut
49.089,552 50.919,273 57.314,065
Deixant de costat els velers, que representen prop d'un sis per cent de l a flota comercial del m ó n , re- sulta que el tonellatge en vapors, a l a data de p r i - mer de j u l i o l d'aquest any, és superior de sis
m i l i o n s de tones al tonellatge de p r i m e r de j u l i o l de l ' a n y 1914.
Heu's a q u í el q u a d r o dels vapors que posseeix cada p a í s :
P a ï s o s I . " juliol 1914
(Tones brutes)
I . " juliol 1920
( T o n e s brutes) D i f e r è n c i a Regne-Unit .
Colònies Britàniques Estats Units: Oceà Grans Llacs . Austria-Hongria . Dinamarca . França . Alemanya Grècia . Hol·landa Itàlia . Japó . Noruega Espanya Suècia .
18.892,000 1.632,000 2.027,000 2.260,000 1.052,000 770,000 1.922,000 5.135,000 821,000 1.472,000 1.430,000 1.708,000 1.957,000 884,00o 1.015,000
18.111,000 2.032,000 12.406,000 2.119,000 719,000 963,000 419,000 497,000 1.773,000 2.118,000 2.996,000 1.980,000 937,000 996,000
t
+
781,000 400,000 10.379,000 141,000 51,000 1.410,000 4.716,000 324,000 301,000 688,000 1.288,000 23,000 53,000 19,000
T O T A L 45.404,000 53.905,000
+
8.501,000Deixant de banda A l e m a n y a i À u s t r i a , es veu com el Regne U n i t i Gfècia s ó n els ú n i c s p a ï s o s en els quals el tonellatge m o s t r a encara u n a d i s m i n u c i ó aprecia- ble en c o m p a r a n ç a amb 1914. De totes maneres, pel que respecta a l a Gran B r e t a n y a , aquesta dismi- n u c i ó s e r à compensada d u r a n t aquest a n y , t e n i n t en compte l ' a c t i v i t a t intensa de les construccions na- vals.
L ' a u g m e n t t o t a l de tonellatge h a estat p r o d u ï t
p r i n c i p a l m e n t a causa de les construccions n o r d - americanes, d e t e r m i n a n t a i x ò que en 1920 aquest p a í s t i n g u i 10.400,000 tones de vaixells de t o t a m e n a . A l e m a n y a , del segon lloc que ocupava, amb cinc m i - lions de tones, es queda r e d u ï d a a v u i a 419,000, puix que t o t el tonellatge l i h a estat llevat a con- s e q ü è n c i a de les incautacions fetes a causa de l a g u e r r a s u b m a r i n a i de les condicions del t r a c t a t de p a u .
E L N O U V A P O R " C E S A R E B A T T I S T I
Les fotografies que p u b l i q u e m del l l a n ç a m e n t del vapor « C e s a r e B a t t i s t i » , palesen que l ' o p e r a c i ó v a resultar f a l l i d a ; car el vaixell v a quedar parat a la grada i fou necessari l ' a u x i l i de dos grans va- pors de l a casa Ansaldo, dels que fan el servei del Pacífic, per a poder-lo treure. Els cables d'acer d ' u n g r u i x com l a cuixa, es trencaren com cordes senzilles.
F i n a l m e n t , d e s p r é s de molts e s f o r ç o s es v a con- seguir t r e u r e ' l .
• E l « C e s a r e B a t t i s t i » é s el p r i m e r vaixell de pas- satge que s'ha l l a n ç a t a l ' a i g u a d e s p r é s de l a guer- ra. P e r t a n y a l a T r a n s a t l à n t i c a I t a l i a n a i é s de 12,000 tones. F o u c o n s t r u ï t per l a casa Ansaldo a les drassanes de Sestri Ponente (Gènova), l l a n ç a n t - s e el 17 de j u l i o l . A . T. ( G è n o v a ) .
La Conferencia Internacional Marítima de Gènova
R e s u m de les s e v e s tasques i dels acords p r e s o s
( C o n t i n u a c i ó )
Dotzava sessió
El butlletí taquigràfíc coresponent a aquesta sessió ens manca i malgrat haver-lo reclamat a Gènova encara no ha vingut. En l'ordre del dia de la sessió, corres- ponent al dimarts, 29 de juny, hi fígurava l'aprovació definitiva del text de la convenció limitant l'edat del treball a bord. El text d'aquesta Convenció va al final.
Tretzava sessió
Té Hoc el dia 30 de juny al matí, c o m e n ç a n t ami) la. lectura d'una declaració del delegat m a r í japonés referent a l a qüestió de les hores de treball a bord.
Seguidament hom posa a discussió el projecto de recomanació limitant les hores de treball a les indus- tries de la pesca.
E l delegat M. Odfjell (Noruega) s'oposa que sigui.i aprovats, alguns p a r à g r a f s de la r e c o m a n a c i ó i en votació és rebutjada la seva petició. Després s'aprova la proposició del mateix delegat referent a que les paraules de la r e c o m a n a c i ó que diuen que les comunitats industrials «s'hauran d'esforçar en.
adoptar, etc.», s'hi afegeixi «mentre les circumstàn- cies especials en les quals es puguin trobar ho per- metin».
M. R é a u d , delegat francès, demana que la pa- r a u l a p c í c a de l a l a r e c o m a n a c i ó s'npliqui solame.it a la pesca costera perquè a l'altura el cas no resa.
E l secretari general M. Thomas 1 el president M. Fon-
taine, li contesten dient que aquesta qüestió h a estnt tractada j a abans i en la c o m i s s i ó , havent-se acor- dat no fer la distinció, s i n ó que s'aplica a tota la pesca.
M. Réaud no insisteix i s'aprova la recomanació per 67 vots i dues abstencions.
Seguidament s'entra a l a discussió del projecto sobre el Codi internacional dels marins. L'autor del roport, M. Pierrard (Bèlgica) explica l'alcanç del pro- jecte en un llarg parlament. Proposa que l a Con- ferencia aprovi una resolució referent a l procedi- ment preconitzat en el report i u n a r e c o m a n a c i ó for- mal als membres de l'organització del treball, apoiant
l'urgència que hi h a de millorar els estatuts nacio- nals del personal m a r í t i m de c a d a p a í s . Respecte aquesta important qüestió hi h a un report comple- mentari de l a minoria i una resolució presentada pels delegats noruegs.
E l delegat Colmo, de l'Argentina, combat el pro- jecte de resolució. M. Rouziers (França), Mgr. No- lens (Països Baixos); M. Hansen (Noruega); M. Ky- ríakidis (Grècia), parlen per a definir el mot «marí».
E l president M. Fontaine i Mr. Henson (Anglaterra) diuen que la tasca de l a Conferència no é s definir definitivament el mot m a r í s i n ó un canvi d'idees que podran servir de direcció als redactors del Codi.
L'autor del report, M. Pierrard (Bèlgica), accepta les modificacions proposades per B e Rousiers res-
E l vapor Cesare Battlsli, a la grada {Fot. Torres)
\ T A L U N Y A M A R I T I M A 275 Tícete la paraula morí. L e s modificacions s ó n que
11 lloc d'apreciar com a marins aquells que «tre- l.allen a bord d'un vaixell» es digui: «Tota per- sona contractada a l servei d'un vaixell i inscrita en el seu rol de l a tripulació».
I.a resolució s'adopta per 50 vots contra 2.
Catorzava sessió
E s celebra el mateix dia 30 a la tarda. Presideix ei Baró Mayor des Planches. C o m e n ç a donant Timpte el secretari general que el Consell d'Admi- nistració de l'Oficina Internacional del Treball, en la seva sessió de m a r ç de 1920, h a establert les con- dicions sota les quals h a u r à d'ésser creada una comissió p a r i t à r i a m a r í t i m a que ha. de funcionar n\ costat de l'Oficina Internacional del Treball. De- mana als grups d'armadors i de marins que desig- nin cada un cinc membres i els suplents per a for- mar part de la Comissió.
E s reprèn l a d i s c u s s i ó del m a t í referent al Codi Internacional dels marins posant-se a debat el pro- jecte de r e c o m a n a c i ó . V a r i s delegats demanen que es discuteixi abans el dictamen do minoria i la re- solució dels delegats noruegs. Finalment es vota In recomanació per 5fi vots contra 7.
M. Guthric (Austràlia) que volia presentar algu- nes proposicions al dictamen de minoria demana que la qüestió dol Codi Internacional tomi a l'estudi de la Comissió. E l president adverteix que havent-se aprovat les conclusions de la Comissió no es pot admetre l a proposta.
Respecte el dictamen de minoria i la resolució noruega s'entaula un llarg i a n l m a d í s s i m debat en ol qual els delegats obrers defensen aquestes duo.-.
iniciatives. M. de Rousiers (França) presenta la s e g ü e n t p r o p o s i c i ó :
«Les sancions penals han d'ésser reservades ex- clusivament a la garantia de les prescripcions d'or- dre públic que dominen el contracte de treball dols marins, i ésser aplicades solament a la requesta dels agents de l'autoritat pública» — de tal m a n e r a que sigui ben e n t è s que u n armador no té pas el dret de fer actuar l'autoritat p ú b l i c a en aventatgo sou...
solament les sancions civils han de garantir les con- vencions consentides lliurement entre els marins i els representants del vaixell sobre el qual són em- barcats».
M. Giglio (Itàlia) proposa el s e g ü e n t : «La Confe- rència, després d'haver examinat, les conclusions do la minoria de la Comissió per a l'estudi d'un Codi Internacional m a r í t i m , afirma el principi de la m é s perfecta igualtat sobre el terreny jurídic i social dels drets dels marins i dels a r m a d o r s » .
S'acorda que los dues propostes passin a examen de la Comissió de redacció per tal que siguin combi- nades i se'n doni compte a la Conferència.
Quinzava sessió
Té lloc el dijous, primer de juliol, a l matí, pre- sidint el B a r ó Mayor des Planches. E s posen a dis- cussió les conclusions del report de l a Comissió sobre les collocacions. S i r Montagne Barlow (Gran Bre- tanya), autor del report, explica l'alcanç del pro- jecte en un extens discurs. Tota l a sessió es con- sum entaulant-se debat sobre algunes modificacions a l'article primer de l a Convenció. Alguns delegats preconitzen l'abolició dels marxants d'homes, ço é s els que cobren u n a p r i m a per a fer embarcar u n
E l vapor Cesare B a l l l s t i , peparat pel llançament ( F o t . Torres)
m a r í ; alguns altres proposen atemperacions, però al íinal s'adopta l'interí, sustentat per M. Colmo (Argentina), de deixar-se l'article tal com h a vingut a fa Conferència perquè tant per tant encara se'n sortirà millor sense modificacions.
Setzena sessió
E s celebra el divendres, 2 de juliol, a l matí, pre- sidint el Baró Mayor des Planches. Abans d'entrar en l a continuació de la discussió del projecte de Convenció sobre les col·locacions, es dóna compte de diverses comunicacions i advertiments d'impor- t à n c i a secundària.
Mr. Henson (Gran Bretanya) proposa l'accepta- ció d'un altre article que sigui continuació del pri- mer, mantenint així la moció que h a v i a fet durant la discussió de l'article primer. Diversos delegats, especialment Michelis (Itàlia) i Colmo (Argentina), el combaten i l'autor el retira. S'aprova l'article se- gon amb lleugeres modificacions i després fins el quint sense discussió.
Dissetena sessió
Té lloc el mateix dia a l a tarda i quasi tota ella l a consum l a discussió de l'article 6 de l a Convenció sobre collocacions. E s proposa l'esmena de l'arti- cle, però al votar-se resulta que té 27 vots a favor i 27 en contra. Com calen les dues terceres parts, la votació no é s vàlida. Posat a votació l'article 6 sense modificacions s'aprova per i l vots contra 17.
M. Michelis (Itàlia) protesta de l a votació d'aquest article que no respon a un caràcter internacional com pertoca a la Conferència.
L'article 8 i darrer s'aprova sense discussió.
M. Colmo diu que s'ha de precisar la durada d(
la Convenció. E l presidept diu que això é s pura fórmula i que per aquest motiu no s'hi h a posat.
E s posa a discussió el projecte de convenció rr lativa a l ' a s s e g u r a n ç a contra la vaga forçosa. E fiïn algunes observacions a l projecte i s'acorda que passi novament a l a comissió üe redacció per fer-li algunes esmenes. S'aprova el projecte i s'aixeca la sessió.
(S'acabarà en el p r ò x i m númern 1
L A CONVENCIÓ R E F E R E N T A L ' E D A T MÍNIMA D E L T R E B A L L A B O R D
L a Conferència de Washington h a votat un pro jecte de Convenció fixant a 14 anys l'edat mínim;:
d ' a d m i s s i ó dels nois a l treball industrial.
L'article prirmer que fixa el camp d'aplicació d'a- questa convenció indica que:
« P e r a l'aplicació de l a present c o n v e n c i ó serar considerats com establiments industrials d) el transport de persones 0 bé de mercaderies per car- retera, v i a fèrria 0 v i a d'aigua, comprenent-hi la m a n u t e n c i ó de les mercaderies als docks, molls i ma- gatzems, a l'excepció del transport per m à » .
D ' u n a part aquest p a r à g r a f deixaria entendre que l a Convenció de Washington s'aplica t a m b é tant a l a n a v e g a c i ó com a la i n d ú s t r i a , però el text an- glès demostra que es tracta solament de l a nave- g a c i ó interior.
D'altra part es veu clar en l'esperit de l a Confe- r è n c i a i en el de l'Oficina Internacional del Treball que els principis generals de la legislació interna-
E l vapor Ceinre Battlstl, encallat a la platja QFot. Torres)
CATALUNYA M A R Í T I M A 277 dona-l, havent estat fixats, t a n t pel T r a c t a t de P a u
( om per l a C o n f e r è n c i a de W a s h i n g t o n , que é s a l a Conferència de G è n o v a que c o r r e s p ó n d e t e r m i n a r
modalitats, els p l a ç o s o b é les regles p a r t i c u l a r s l'aplicació d'aquests p r i n c i p i s a l a n a v e g a c i ó .
É s per a i x ò que l a q ü e s t i ó h a estat- i n s c r i t a a
"ordre del d i a i fou nomenada u n a c o m i s s i ó encar- regada de p r e p a r a r u n projecte de C o n v e n c i ó . Aques-
!,a Comissió, d e s p r é s de quatre sessions, h a pogut lactar u n text que prega a l a C o n f e r è n c i a que i'aprovi.
EI debat h a estat d o m i n a t per dues consideracions generals:
P r i m e r a . Necessitat de p r o t è g i r l a f o r m a c i ó física del n o i .
El treball a la m a r és pesat d ' u n a manera, par- ticular. Abans de 14 anys l a m a j o r p a r t dels nois 110 el poden a c o m p l i r sense p e r i l l per a l l u r salut.
Par a l t r a p a r t , l a p r e p a r a c i ó professional invocada sovint per a justificar l'embarc p r e c o ç , no és real m é s que quan el n o i posseeix l a f o r ç a suficient. Abans de 14 anys, sobre els vaixells, el noi és m é s u n do- mèstic- que u n aprenent m a r í . No a p r è n n i a go- vernar, n i a m a n i o b r a r , t a n t a b o r d dels vaixells a vapor com als vaixells de vela.
Segona. Necessitat de deixar al n o i el temps ma- terial d'instruir-se.
Als 12 anys els nois posseeixen coneixements i n - sufiicients. A c t u a l m e n t a tots els p a ï s o s , es fa u n esforç s e r i ó s per a u g m e n t a r l'edat m í n i m a de l a freT qüentació escolar o b l i g a t ò r i a . S'organitza t a m b é un ensenyament post-escolar que s ' e s t é n fins als 16, 17 i 18 anys en alguns p a ï s o s . Pendre el n o i a bord als 12 anys, no Solament é s no deixar-li c l temps de beneficiar-se de l'ensenyament p r i m a r i elemental, sinó que se'l p r i v a t a m b é completament d'aquest ensenyament post-escolar, car, a c o n s e q ü è n c i a de l a i n d u s t r i a l i t z a c i ó , de la n a v e g a c i ó m a r í t i m a , no é s possible, i n c l ò s en els velers, completar l a instruc- ció dels nois com ho feien alguns capitans en altre temps.
Edat m í n i m a d ' a d m i s s i ó dels nois a l treball a bord Com resultat d ' u n v o t u n à n i m l a Comissió pro- posa a l a C o n f e r è n c i a fixar a 14 anys l'edat m í n i m a d'admissió dels nois de treball a bord.
Alguns delegats h a u r i e n v o l g u t veure a u g m e n t a r aquesta edat m í n i m a . No gens menys s'han confor- mat amb el c r i t e r i de l a m a j o r i a , constatant que per un cort n o m b r e de p a ï s o s , l ' a d o p c i ó de 14 anys re- prsentava u n p r o g r é s s e r i ó s . H a n fet remarcar, però, que g u a r d a r í e u aquesta mesura com u n a p r i - mera etapa i han expressat l ' e s p e r a n ç a de veure en l'avenir a u g m e n t a r aquest l í m i t .
I I
Aplicació del projecte de c o n v e n c i ó i excepcions L a Comissió h a cregut que aquesta edat m í n i m a de 14 anys h a v i a d'aplicar-se d ' u n a m a n e r a general a tots els nois empleats a b o r d i a totes les catego- ries de v a i x e l l s ; é s per a i x ò que els articles 1 i 2 que regulen el camp d ' a p l i c a c i ó del projecte de conven- ció han estat votats u n à n i m e m e n t .
E m p e r ò h a n estat admeses dues excepcions.
L a p r i m e r a f a r e f e r è n c i a als nois empleats a b o r d dels vaixells en els quals treballen sols els membres d ' u n a m a t e i x a f a m í l i a ; aquest d a r r e r m e m b r e de frase é s l a r e p r o d u c c i ó i n t e g r a l del t e x t adoptat per la C o n f e r è n c i a de W à s h i n g t o n , en el pi'ojecte de Con- v e n c i ó t e n d i n t a l i m i t a r a 14 anys l'edat m í n i m a d ' a d m i s s i ó dels nois als treballs i n d u s t r i a l s . Con- servant aquesta r e d a c c i ó , l a C o m i s s i ó h a v o l g u t m a r - car l a c o o r d i n a c i ó que és indispensable establir en- tre els diversos elements de l a l e g i s l a c i ó i n t e r n a - cional i formula,r u n a n o v a a d h e s i ó als p r i n c i p i s adoptats a W a s h i n g t o n .
L a segona excepció es referix als nois que treba- llen als vaixells-escoles sotmesos a l a v i g i l à n c i a de l ' a u t o r i t a t p ú b l i c a . A q u í els nois s ó n escolars al mateix temps que aprenents; n o es' p r o c u r a t r e u r e cap benefici de l l u r t r e b a l l ; l a v i g i l à n c i a de q u è s ó n objecte permet assegurar-se a cada i n s t a n t que no so'ls imposen pas treballs massa d u r s ; no h i ha, doncs, cap i n c o n v e n i e n t a fer-los c o m e n ç a r , en sem- blants condicions l l u r i n s t r u c c i ó profesional abans dels 14 anys.
U n a tercera excepció fou demanada a l a Comis- sió per M - K y r í a k i d e s , delegat, dels a r m a d o r s grecs, el q u a l v a exposar que l a m a r i n a m e r c a n t grega es t r o b a v a en u n a s i t u a c i ó especial p e r r a ó de l a pobresa de les illes en les quals r e c r u t a els seus ma- r i n s , pel c a r à c t e r f a m i l i a r de l a v i d a a bord i de l a necessitat per a G r è c i a de t e n i r u n a b o n a m a r i n a m e r c a n t i exercir a v i a t els nois el t r e b a l l a l m a r .
L a Comissió n o h a cregut del seu deure acceptar là. p r o p o s i c i ó de M . K y r i a k i d e s i h a estat refusada per 6 vots c o n t r a 1 i u n a a b s t e n c i ó , no posant-se així- al projecte de C o n v e n c i ó u n a d e r o g a c i ó que p e r m e t é s Templen a 12 anys dels nois als vaixells grecs.
L a C o m i s s i ó h a cregut que el l í m i t m í n i m de 14 anys estava justificat absolutament per a l a m a r i n a grega com per a totes les altres marines, atenent-se a que el m a t e i x l í m i t h a d'apli.car-se a l a G r è c i a per a l'edat m í n i m a d ' a d m i s s i ó dels nois als treballs i n - dustrials, en v i r t u t de l a C o n v e n c i ó de W a s h i n g t o n . H a considerat que, per f a m i l i a r que s i g u i l a v i d a a bord dels vaixeDs grecs, no és menys v e r i t a t que èl treball del m a r és f o r t i incompatible amb les forces dels nois de 12 anys i que u n empleu p r e m a t u r a i x í els f a r i a perdre el benefici de l'ensenyament post- escolar reconegut cada d i a com a m é s indispen- sable.
F i n a l m e n t , en l a seva resposta a l q ü e s t i o n a r i , el Govern grec h a fet saber que si l'edat de 14 anys era adoptada per m i t j à de C o n v e n c i ó i n t e r n a c i o n a l , no h i f a r i a cap oposició.
I I I
E d a t m í n i m a d ' a d m i s s i ó dels nois a alguns treballs especialment penosos
L a C o m i s s i ó ha cregut que les raons que h a n mo- t i v a t l'establiment d ' u n a r e g l a m e n t a c i ó i n t e r n a c i o n a l referent a l'edat m í n i m a d ' a d m i s s i ó al treball a bord justifiquen l ' e x t e n s i ó de l a p r o t e c c i ó legal m é s e n l l à per a certs treballs p a r t i c u l a r m e n t penosos, com s ó n el treball de carboneres i calderes i l a g u à r d i a d e ' n i t . U n à n i m e m e n t , l a Comissió h a a d m è s el p r i n c i p i d'aquesta l i m i t a c i ó especial per a certs treballs i de-
m a n a a l seu rapporteur que li presenti u n text des- tinat a ésser inclòs en el projecte de Convenció.
E l rapporteur h a presentat dos articles que han estat introduïts en el projecte de Convenció amb els n ú m e r o s 4 i 5.
L"article 4 impideix l'cmpleu dels marins menors de 18 anys al treball de carboneres i calderes. Aquest article fou votat per unanimitat i sense discussió.
No hi h a pas necessitat d'insistir sobre el caràcter extremadament penós d'aquest treball, que justifica plenament el límit d'edat adoptat.
L'article quint preveu un límit d'edat per a l'ad- m i s s i ó a la gu&rdia de nit. Alguns delegats propo- saren com edat límit 16 anys, altres 17 i alguns al- tres 18. L'acord no es pogué fer complet i en la ma- teixa sessió l'edat m í n i m a d'admissió fou fixada a 17 anys per 6 vots contra 4.
L a Comissió demana a la Conferència que aprovi aquest límit.
IV
Data d'aplicació del projecte de Convenció L a Comissió reconeix que l'aplicació del projecte de Convenció que sotmet a la Conferència e x i g i r à en alguns p a ï s o s modifiicacions en l a legislació exis- tent com també en els costums; per deixar als Go- verns i als armadors el temps de preparar-se, pro- posa com data d'aplicació el primer de gener de l'any 1922.
Si les proposicions de la Comissió són adoptades, el projecte de Convenció podria ésser redactat en l a forma s e g ü e n t :
Article l.r — P e r a l'aplicació de l a present Convenció el terme vaixells ha d'ésser entès de tota mena de vaixells, siguin els que siguin.
Art. 2.n—Els nois menors de l i anys no poden ésser empleats a l treball a bord dels vaixells, siguin els que siguin, públics o bé privats, excepte aquells en els quals hi han empleats solament els membres d'una mateixa família.
Art. 3.r—Les disposicions de l'article 2.n no s'apli- caran al treball dels nois en vaixells escoles amb la condició que aquest treball sigui aprovat i vigilat per l'autoritat pública.
Art. 4.'—No podran ésser empleats en el treball do carboneres i calderes altres marins que no hagin complert 18 anys.
Art. 5.'—Ningú empleat a bord i menor de 17 anys pot ésser obligat a fer el quart de nit entre les 8 del vespre i les 6 del matí.
Art. Q.'·—Amb l'objecte de permetre el control de l'aplicació de los disposicions de la present Convenció, tot capità o bé patró h a u r à d'esmentar especialment en el rol de la tripulació Iotes les persones menors de lli anys empleades per ell, amb la indicació de la data de llur naixement.
Art. 7.*—Les ratificacions oficials do la present Convenció, en los condicions previstos a la part XITI del Tractat do Versalles del 22 de juny de 1919, i del Tractat de Saint Germain del 10 de setembre de 1919, seran comunicades al secretari general de la Societat de les Nacions, la qual les registrarà.
Art. 8.6—Tot membre de l'Organització Interna- cional dol Treball que ratifiqui la present Convenció os compromet a aplicar-la a les colònies, possessions
0 bé protectorats que no es governin plenament pe^
si sols. Excepte:
a) S i les disposicions de l a Convenció s ó n ina- plicables per les condicions locals;
b) O bé sota reserva do los modificacions que seran n e c e s s à r i e s per a adaptar l a Convenció a les condicions locals.
Cada membre h a u r à de notificar a l'Oficina Inter- nacional del Treball l a seva decisió pel que es refc reix a cada u n a de les seves colònies, possessions o bé protectorats que no es governin totalment pr si sols.
Art. 9.—Així que les ratificacions de dos membre;;
de l'Organització Internacional dol Treball hauraü estat registrades al Secretariat, el Secretari genera!
de la Societat de les Nacions notificarà aquest fet a tots els membres de l'Organització Internacional de!
treball.
Art. 10.—La present Convenció entrarà on vigor a l a data en l a qual aquesta notificació h a u r à este' feta pel Secretari general de l a Societat de les Na- cions; però no l l i g a r à m é s que els membres quo hauran fet registrar llur ratificació a l Secretariat:
Altrament, aquesta Convenció e n t r a r à en vigor pe!
que os refereix a tot altre membre, a l a data en la qual la ratificació d'aquest membre h a u r à estat re- gistrada al Secretariat.
Art. 11.—Tot membre que ratifiqui la present Con- v e n c i ó es compromet a aplicar les seves disposicions tot el m é s tard el l.r de gener de 1922, i a pendra totes les mesures quo siguin n e c e s s à r i e s per a fer efec- tives aquestes disposicions.
Art. 12.—Tot membre que hagi ratificat la pre- sent Convenció pot denunciar-la a l'expiració d'un període de deu anys després l a data de l'entrada en vigor inicial de l a Convenció, por u n acte comuni- cat a l Secretari general de l a Societat de les Nacions 1 registrat per ell.
L a d e n ú n c i a no p o n d r à efecte fins un any des- prés d'haver estat registrada al Secretariat.
Art. 13.—El Consell d'Administració de l'Oficina Internacional del Treball, almenys u n a vegada cada deu anys h a u r à de presentar a l a Conferència Ge- neral u n report referent a l'aplicació de l a preséni Convenció i decidirà si hi h a lloc d'inscriure a l'ordre del dia de l a Conferència l a qüestió de la revisió o b é de l a modificació de l a present Con- v e n c i ó .
Art. 14.—Els textes f r a n c è s i a n g l è s de l a present Convenció donaran fe un i altre.
Nota: C a l recordar que els articles 4 i 5 d'aquest projecte do Convenció passaren a convertir-se en re- c o m a n a c i ó especial als Governs. E l quart s'aprovà i el quint es d e i x à a l'examen de l a p r ò x i m a Confe- rència, E l primer delegat del Govern i t a l i à . Do Mi- chelis, sobre la qüestió de l'edat presentà un projecte de dos articles m é s , respecte l'aprovació dels quals no en tenim confirmació per mancar-nos el butlletí referent a l a dotzava sessió.
E l s articles proposats diuen:
Art. X . — E n el moment do l'aplicació do l a pre- sent Convenció, es procurarà als ports, mentre sigui possible, i on tot cas en aquells de les principals ciu- tats m a r í t i m e s , la institució d'escoles professionals i c o m p l e m e n t à r i e s per a l'ús dols marins, a l'objecto de permetre als menors d'aprofltar-se'n durant les
CATALUNYA M A R I T I M A 279 Jes dels vaixells als ports i d u r a n t els p e r í o d e s
,; Jesembarc i , eventualment, de vaga.
Art. Y.—Abans l l u r a d m i s s i ó a b o r d , els nois se- sotmesos a u n a visita m è d i c o - s a n i t à r i a , a c à r r e c d'una comissió presidida pel metge del p o r t d'embarc í composta d ' u n metge dels a r m a d o r s i d ' u n metge d?nignat pels m a r i n s . »
PROJECTE D E RECOMANACIÓ L I M I T A N T LES HORES DE TREBALL EN LA INDÚSTRIA D E LA PESCA
ha. C o n f e r è n c i a general de l ' O r g a n i t z a c i ó I n t e r - nacional d è l " T r e b a l l , de l a Societat de les Nacions, convocada a G è n o v a pel Consell d ' A d m i n i s t r a c i ó de l'Oflcina I n t e r n a c i o n a l del Treball, el 15 de j u n y , després d'haver decidit adoptar diverses proposi- cions relatives a les « C o n d i c i o n s d ' a p l i c a c i ó als ma- lvas de la C o n v e n c i ó feta a W à s h i n g t o n , pel novem- bre de l'any passat, que t é per objecte l i m i t a r a 8 ho- res per d i a i 48 per setmana el n ú m e r o d'hores de treball a totes les empreses i n d u s t r i a l s , i , p r i n c i p a l - ment en les empreses de t r a n s p o r t per usar i , sota condicions a definir, per v i a d ' a i g u a i n t e r i o r ; reper- cussió sobre els efectius a b o r d i sobre l ' a p l i c a c i ó dels reglaments referents a l ' a l l o t j a m e n t i l a h i g i e n e » ,
q ü e s t i ó f o r m a n t el p r i m e r p u n t de l ' o r d r e del dia do l a s e s s i ó de l a C o n f e r è n c i a de G è n o v a , i d e s p r é s d'ha- ver decidit redactar aquestes proposicions en f o r m a de r e c o m a n a c i ó .
Adopta l a p r o p o s i c i ó m é s a v a l l estesa, l a qual s e r à sotmesa a l'examen dels membres de l ' o r g a n i t z a c i ó I n t e r n a c i o n a l del Treball, amb l ' i n t e n t de fer-li p o r t a r efectivitat sota f o r m a de l l e i n a c i o n a l , 0 b é , confor- me a les disposicions de l a p a r t r e l a t i v a a l T r e b a l l del T r a c t a t do Versalles de 28 de jxinj, 1919, i del trac- t a t de Saint. G é r m a i n dol 10 de setembre de 1919, i del tractat, de Neuilly-sus-Seine del 9 de desembre de 1919, i del T r a c t a t de T r i a n o n del 4 de j u n y 1920.
Considerant l a d e c l a r a c i ó continguda en els Trac- tats de P a u i en els termes de l a q u a l totes les co- m u n i t a t s i n d u s t r i a l s s ' h a u r a n d ' e s f o r ç a r en adoptar
« l a j o r n a d a de v u i t hores o b é l a setmana de 48 com a finalitat a obtenir a t o t a r r e u on encara no ho h a g i e s t a t » , l a C o n f e r è n c i a I n t e r n a c i o n a l del Treball adopta u n a l e g i s l a c i ó l i m i t a n t en aquest sentit les hores de t r e b a l l de tots els treballadors empleats en l a i n d ú s t r i a de l a pesca, amb les c l à u s u l e s especials n e c e s s à r i e s per a fer front a les condicions p a r t i c u - lars a aquesta indxistria d i n t r e de cada p a í s : i que, per l a p r e p a r a c i ó d'aquesta l e g i s l a c i ó , cada Govern consulti les organitzacions p a t r o n a l s i obreres inte- ressades.
R O Ñ I C A D E B U E N O S A I R E S
Ei «Belluno», primer vaixell comunista, arribat a Buenos Aires
D u r a n t el mes de setembre de l ' a n y 1918, i ppr i n i - ciativa del d i p u t a t i t a l i à Giusepe G i u l i e t t i , i patro- cinada per l a Federazione del L a v o r a l o r i del mare, que és u n a de les m é s potents d ' I t à l i a , v a consti- tuir-se a G è n o v a l a « S o c i e t à Cooperativa G a r i b a l d i » .
Rs aquesta, u n a societat en l a q u a l no h i s ó n admesos m é s que els que treballen a bord dels vaixells italians, o b é als ports, des del c a p i t à fins a l d a r r e r mariner; tots ells s ó n accionistes, p u i x h a n d'ingres- sar, sigui d ' u n a vegada o b é en v à r i e s , l a q u a n t i t a t de Lires 5,000, que é s el c a p i t a l que cada u t é assig- nat com a m í n i m .
L a societat compta a v u i amb m é s de 22,000 asso- ciats i es dediquen tots als quefers del m a r , cada u n dins de l a seva esfera i capacitat. H a n a d q u i r i t vaixells (en tenen v u i t fins ara) que ells mateixos es t r i p u l e n i exploten per l l u r compte, essent així impossibles les vagues, n i els mals entesos, j a que tots treballen per compte propi i dins de l l u r condi- ció manejen intei'essos propis.
E l d i a 2 del corrent v a e n t r a r per p r i m e r a vegada a Buenos Aires el v a i x e l l Belluno a r b o r a n t en el seu m á s t i l l a bandera roja.. Jo que en t e n i a esment, vaig a n a r a presenciar l ' a r r i b a d a , i fou u n espectacle m o l t interessant. Dos remorcadors, empavessats, i amb bandera r o j a a l m á s t i l varen s o r t i r a corcar-lo,
E l vapor Belluno, amarrat a l port de Buenos Aires Vista d'un moll de Buenos Aires, en cl qual hi lia el vapor Belluno
i a l'entrar a l port, entre els visques i hurres deis treballadors de totes categories, varen c o m e n ç a r a xiular tots els vaixells, sense distinció de nacionali- tat, saludant d'aquesta faisó els companys d'enllà del m ó n , que han trobat la manera de resoldre (al- menys ho sembla), l'espinós conflicte de saber armo- nitzar el capital i el treball.
E l obrers realitzant una visita al vapor Betlano
E l proppassat diumenge, vaig anar a bord, tro- bant-hi u n a quantitat de treballadors grandiosa, els quals anaren a saludar llurs companys. Vaig par- lar amb un oficial, amb un fogainer i amb u n mari- ner, coincidint tots en estar molt contents i sa- tisfets de llur manera de treballar.
Com a homes, tots s ó n tractats iguals, j a que tots mengen a l a mateixa taula, i dormen en camarots bastant ben acondicionats, tenint en compte les con- dicions del vaixell
E l lema d'aquests mariners és «Amor per a tots;
odi per a n i n g ú » . S i alguna divergència hi ha entre
ells, tenen u n tribunal formnt pel Capità, un mai nista, un mariner, i u n de m à q u i n a , els quals, amb tota serenitat i j u s t í c i a resolen el plet, restant t is satisfets.
Tenen u n a mesada igual, de lires 500 cada un, sí bé els oficials i altres superiors, tenen u n percentai 'c com a despeses de representació. E l s beneficis p;is.
sen a l'Administració de l a Societat, i després de ve- tirar u n a quantitat per a l'adquisició de nous vai- xells, a fi d'establir noves línies, é s repartit ol .,.>.
brant per parts iguals, tenint en compte cl número d'accions que tinguin.
Regeix a bord el sistema del treball de les 8 ho- res, i a l'efecte es disposa de tres toms de 12 a de 4 a 8, i de 8 a 12'. E l s superiors tracten a !a gent com a veritables companys i amb amabilitat, si bé fent observar l a disciplina i exigint el réspede dels subordinats.
E l Belluno é s u n vaixell do 4,560 tones, 372 pous d'eslora, 50 de m à n e g a l 27 de puntal. L a màquina de 2,500 H P . li d ó n a una m a r x a de 12 nusos.
H a vingut directament de Torrevieja, amb 5,555 sacs de sal, i se'n torna vers G è n o v a amb blat pol govern italià.
V a comanat pel c a p i t à Sig. Brignetti, home molt amable, i que v a atendre amb gran delicadesa tots els que varen visitar el vaixell, el mateix que tota l'oficialitat i tripulació en general.
F i n s a r a l a bandera r o j a h a v i a voleiat solament a terra, però j a es c o m e n ç a a passejar pels mars.
U n s pocs anys enrera, aquest aconteixement hauria fet aixecar els cavells d'algú, i segurament s'hauria prohibit navegar a aquests mariners, però avui la guerra h a transformat molts conceptes i h a canviat les opinions. É s bo fer remarcar el fet, c a r ens demostra que tothom es v a donant compte que l'e- v o l u c i ó h a d'ésser encara m é s completa.
ERMENGOL V I L A I VALLÍS
( D E C O L · L A B O R A C I Ó )
T R A N S P O R T E S M A R I T I M O S
De lo aparente a lo real
Entre los factores que m á s contribuyen a la fija- ción del precio de transporte en el tráfico marítimo, se encuentran algunos cuya influencia hoy es pura- mente transitoria, y de que hemos de ocuparnos en el presente trabajo, por el interés que su estudio merece y por cuanto representan algo que puede servir para el completo estudio de lo que en el futuro ocurra con la valoración de los fletes.
L a s excepcionales circunstancias por que pasaron los distintos países m a r í t i m o s del mundo durante la guerra, han dejado sedimentos viciosos que perdu- ran y aun p e r d u r a r á n durante a l g ú n tiempo, revis- tiendo el tráfico m a r í t i m o de cierto carácter eco- n ó m i c o que lo distancia bastante de aquel que le era propio al comenzar las hostilidadea,
E l perfecto equilibrio entre la producción mun- dia y los medios de transporte por mar fué la carac-
terística que s e ñ a l ó un período de regularidad, y casi fijeza, en el valor de los fletes a l llegar el a ñ o 1914; pero en l a actualidad tal equilibrio finan- ciero no existe y el precio del transporte marítimo sufre las mismas evoluciones que ejecutan los dis- tintos factores que lo integran.
L a producción mundial se halla muy reducida en los actuales momentos, por la dislocación fabril e industrial provocada por la inquietud política de unos p a í s e s , y las soluciones dadas en otros al difí- cil problema de las reivindicaciones obreras que dis- minuyen considerablemente las horas de trabajo.
Por otra parte, s e g ú n las ú l t i m a s manifestacio- nes de los estadistas, el tonelaje mundial de buques mercantes a s c e n d e r á a un total de 54,894,000 tonela- das a l concluir el a ñ o actual, que comparado con el existente en 1914 resulta aumentado aproximada- mente en u n a quinta parte.
