Avui tothom a la GRAN SUBHASTA
D A R T
Sala Paiés Petriixol, 5 Eaueudé i
E D I C I Ó D E L M A T Í
A h i r , e n e n t r a r a l C o n s e l l d e m i n i s t r e s e l g e n e r a l B e r e n - g e r , u n p e r i o d i s t a n o m e n a t J o a q u i m L l i z o , q u i t é p e r t o r b a -
d e s l e s f a c u l t a t s m e n t a l s , e n - g e g à u n t r e t s e n s e t o c a r a n i n g ú
Any X L . - N.0 10762 Barcelona; Dijous, 4 dc desembre de 1 9 3 0 10 cèntims
Els estralls de la Dictadura
F a més de deu mesos que caigué la Dictadura. E l s seus es- tralls, però, perduren encara. L a seva liquidació definitiva exigirà anys de la història «i'Espanya. L a Dictadura, com hem repetit aquc.fts dies, no remeià cap dels mals que, segons deia, hav-ia vin- gut a guarir. E l s va agreujar i enverinar tots. No va resoldre cap dels problemes que es trobà plantejats. E U va complicar i empit- jorar tots.
L a Dictadura, sí cap justificació històrica podia tenjr, era pre- cisament aquesta : donar solucions adequades als problemes que la vella política no havia sabut endegar pels procediments normals i preparar als governants futurs el camí cap a una legalitat reno- vada i efectiva. L a Dictadura, però, no féu ni la una cosa ni l'altra.
Producte típic i representatiu de la més vella política, no tingué aptitud per a resoldre aquells problemes. Amb egoisme antipatriò- tic, no solament no preparà la seva successió eventual, sinó que procedí de manera que aquesta successió fos obstaculitzada per les dificultats que la mateixa Dictadura suscitava.
Potser el punt més culminant i més lamentable de l'actnació de la Dictadura, en el marc de la política general espanyola, fon el de les seves relacions amb els instituts armats. Pel llur origen, per les circumstàncies que produïren i que voltaren el seu triomf, per la persona mateixa del dictador, per la pròpia naturalesa dels cossos armats, semblava que la Dictadura, si en cap manifestació de la vida del país podia tenir una eficàcia definitiva, era precisa- ment en l'organització i reforma de l'exèrcit. E l R . D . del 30 de novembre, publicat suara a la «Gaceta de Madrid», ens recorda tot l'abast de l'estrall que la funesta gestió de la Dictadura produí en els instituts armats.
Per decret de 9 de juny de 1926, la Dictadura desfeia el mateix que havia estatnït per decret d ' n d'abril de X925. I ho desfeia en forma tan desgraciada que feria alhora sentiments i interessos res- pectables, emmetzinava una qüestió ja prou complexa i deixava en gravíssima situació espiritual homes dignes que, d'acord amb les lleis vigents, votades en Corts, havien contret compromisos d'ho- nor irrenunciables.
E l s iUusos o els inconscients que enyoren encara els temps de la Dictadura, com a règim d'ordre, obliden massa fàcilment els fets gravíssims que en foren conseqüència. Tota una arma de l'e- xèrcit, dissolta i humiliada pel poder públic dos cops en un període breu de temps, amb incidents tan sagnants com la mort del tinent Tordesillos a Pamplona ; capitans generals i tinents generals de Tèxercit arrestats o detinguts, com Weyler, Aguilera, Berenguer, etc. ; capitans generals de regió destituïts i conduïts per la Guàr- dia civil, com Castro Girona, foren episodis prou reveladora del gran temerari de desordre on havia arribat la Dictadura.
Si tot això passava en matèria militar, on semblava que havia d'ésser més notòria la competència del dictador, í c o m ens pot pro- duir estranyesa l'estrall enorme que causà en tots els altres siectors de la vida del país? i Com estranyar el desastre que suposà la in- tervenció en els canvis, feta, segons frase inoblidable del mateix dictador, «como el jugador que busca su desquite» ? j Com estra- nyar-se de la bogeria d'emprendre un pla d'obres públiques total- ment desconectat amb les possibilitats econòmiques del país ? i Com estranyar-se de totes les altres disbauxes i de tots els altres dis- barats?
L a Dictadura ha estat, pitjor encara que una aventura, un mal somni. Que l'opinió pióblica no ho oblidi. Aquella vergonya no pot tornar. Convé, però, viure ben disposats a impedir el retorn de la Dictadura i dels seus homes. Clar encara n'hi ha que pretenen tor- nar a governar i àdhuc gosen aspirar — fins i tot dins de Cata- lunya ! — a exercir càrrecs d'elecció popular!
L'escàndol d'Arenys de Mar
Davant les properes eleccions
Cal suposar que la Societat Eco- nòmica U·Anücs dal País. d'Arenys de Mnr. ha mobilitzat les llistes d9 més de mil socis imaginaris, a l'ob-
jecte rtnic de fer prevaler els seus compromissaris, que representarien gairebé la majona « l'hora de l'e- ieccló de senador que han de vo- tar les corporacions d'Amics del Pals de la regió de Barcelona.
Si de la llei electoral per a sena- dors fossin derogats els articles 1 I 17. que sancionen 1 regulen el dret do les Kconómiques a elegir un se- nador, no hi ha pas cap dubte que la d'Arenys de Mar no hauria ex- tremat el seu zel de proselitisme d'una manera tan gran com ha íat fins ara. •
Per gestionar solament el canvi de nom d'un carrer o la concessió d'u- na creu a favor d'un senyor que hagi donat una conferència, n'hi hauria prou amb una cinquantena de sncls.
Però, no és aquest cas. Cal anar a les eleccions de aennrtor, i no pas a la manera de les altres entitats que hl concorren com un sector d'o- piníó. coincident o discrepant d'al- tre? sectors, també d'opinió. El que pretén l'Econòmica d'Arenys de Mar és atribuir-se una «exclusiva, de no- menament de senador.
En dir això. no exagerem les pa- raules, nl fem cap figura retòrica.
Ens atenim estrictament als fets 1 posem davant els "Us del lector xi- fres que no hem inventat nosaltres.
L'any 1923 van presentar divuit pompromissaris. 1 nguany pretenen afegí r-ne fins a vint-i-dos. mentre que
totes les altres Econòmiques de la regió catalana difícilment arribaran a tenir altres tants compromissaris.
Per què cal fer eleccions? íQuè signifiquen els vots de tots els l i - tres compromissaris que no fossin els d'Arenys de MarT
Això. repetim, no fóra una elec- ció, sinó tma exclusiva a favor d'u- na entitat què la llei no vol, nl deu.
nl pot concedir a nlngü.
Un senador elegit d'aquesta mane- ra tan extravaSant. no podria dir mal que té la representació de deu Econòmiques, perquè les nou so- brants no haurien pogut aportar nl el mé» lleu matis d'opinió, m tan
•olament el risc d'una victòria o
d'una derrota essencial en tota llui- ta en la qual es vulgui ]ogar net.
Però, a més a m f . en el cas con- cret de l'Econòmica d'Arenys de Mar, el senador que aquesta nomínés, ex- clusivament per la força dels seus compromissaris ficticis, tampoc no podria dir que té la representació de l'única entitat que 11 conferia la Investidura senatorial.
iCom podria creure's elegit per uns compromissaris nomenats per un estol de socis Ja difunts, per un altre de forasters a la vila 1, en- cara, els que hl tenen domicili, sen- se haver pagat mal cap quota )•!
haver sol·licitat l'ingrés a l'entitat?
Una ficció crearia una altra ficció més fantàstica.
La realitat legal 1 efectiva de non Societats Econòmiques d'Amics del Pafs, moltes de les quals tan anti- gues com la llei que les creà. se- rien anul·lades, en l'exercici d'uns dret? que han mantingut sempre en el més alt honor, pel contrapès d'u- na absurda ficció.
Aquell fantAstic senador no ens e!
podem Imnalnar qne entrés a 'a Cambra col·leirlslatlva sinó per d*- manar t exigir qne els senadors .le veritat II anul·lessin la pròpia elec- ció 1. ensems, dissolguessin la hifla- da Econòmica d'Arenys de Mar.
Viatger iMustre
Fa -uns quants dies que es troba a Barcelona el senyor Fablo Sodré, director d'un dels diaris de Río do Janeiro, 1 diputat que era al Parla ment braslleny que ha dissolt la re- volució triomfant.
El senyor Sodré. que pertany als partits que han guanyat la revolu- ció, ha vingut a Europa a estudiar les organitzacions polítiques dels princ!. ils països, per a poder tenir en compte les observacions que se 11 suggereixin, en la preparació de les grans reformes constitucionals que el seu règim considera Indis pensables.
D'aquesta ciutat, el senyor Fablo Sodré pansa anar a Madrid. 1 d'allí .i França. Anglaterra 1 Alemanya.
L A C O N F E R E N C I A P E R A U N A A C C I Ó E C O N Ò M I C A C O N ' E R T A D A
La segona Conferència par a una acció econòmica concertada, convo- cada per la LUgu de Nacions, ha tin- gut lloc a Ginebra del 17 al 28 de novembre. Estaven representats 26 Estats, entre ells Espanya. Xina, Cuba. República dominicana, Mèxic.
Turquia i Estats Units s'hl feren re- presentar a títol d'observadors. Lle- vat d'Irlanda, cap altre domini de la Gran Bretanya no hl prengué part. El Comitè econòmic, .laspré»
d'examinar les respostes dels go- verns relatives al programa de ne- gociacions ulteriors aprovat en la primera conferència de febrermurç passat, assenyala l'ordre del dia. Els treballs de la Conferència es divi- diren en sessions plenàries 1 de dues comissions encarregades, una d'exa- mlhar les proposicions brit&nicu i holandesa, tenint en compte qües- tions no aranzelàries conexes, l l'al- tra d'estudiar les proposicions dels països agrícoles <Je l'Est d'Europa encaminades a la implantació de drets preferencials.
Els resultats de la Conferència poden resumir se de la següent ma uera:
Convenis comercials. — S'assaben- ta la Conferència que cl conveni co- mercial de març passat, signat per divuit països, sols havia estat ratifi- cat per vuit (Bèlgica, Gran Bretanya.
Dinamarca, Finlàndia. Letònia. No- ruega. Suècia 1 Suïssa), abans de la data convinguda, o sigui el pri- mer de novembre, i que després ho havien fet Luxemburg i Itàlia. Acor- dà que la data de la vigència del convem fos examinat per una altra Conferència 1 prorrogar fins el &
de gener el termini per a les rati- ficacions.
Negociacions encaminades a la mi- llora dels intercanvis. — La Confe- rència, en virtut de llnforme del Comitè econòmic, havia d'examinar dues proposicions referents a la re- baixa dels drets de duana. Una d'e- lles provenia del Govern britànic i tenia per objecte realitzar la rebaixa dels aranzels per mitjà de negocia- cions coUeclives, procedint per grups de mercaderies 1 per clapes successi- ves. Calia preocupar-se en primor lloc dels productes tèxtils i do les màquines, deixant per a més onda vant ^tres productes de la indús- tria, de l'agricultura, de la rama- deria 1 de la pesca. L'altra proposi- ció, feta pel Govern d'Holanda, es referia a entaular negociacions bi- laterals encaminades o què els Es tats que fins avui han conservat llur autonomia tarlfàrla 1 que practiquen una política liberal, es posin d'a- cord amb països que practiquen el sistema de tarifes convencionals i tenen un règim duaner de caràcter més o menys proteccionista. Els Es- tats de la primera categoria s'hau- rien de comprometre a mantenir llur règim liberal a canvi d'avantat- ges tarifaris que els concedirien els segons, o els quals quedarien sotme- sos a l'aplicació de la clàusula de nació més afavorida.
La Conferència decidí que. exnml nant aquelles proposicions, hom no es limitaria necessàriament a consi- derar la qüestió purament tarlfàrla, sinó que podrien igualment preveu- res qüestions d'ordre no tartfarl co- nexes amb les dites proposicions.
Després d'examinar curosament els mètodes als quals convé recórrer per a posar en marxa les negociacions previstes, la Conferència féu cons- tar que aquestes negociacions difl cllment podrien ésser entaulades d'un cop entre tots els Estats. No obstant, féu notar amb satisfacció que alguns
•Estats s'han declarat disposats a ne- gociar en certes condicions amb al- tres Estats, a l'objecte de millorar llurs relacions comercials, de la qual millora els Estats tercers serien cri- dats a beneficiar en virtut de la clàu sula de nació més afavorida. La Con- ferència ha expressat també l'espe- rança que, per aquest camí, serà possible arribar a una pausa en el terreny dels intercanvis internacio- nals.
Règim d'intercanvis dels Estats agricoles de l'Est d'Europa. — Les proposicions presentades pels governs de Bulgària, Hongria, Polònia, Ro- mania 1 lugoeslàvia foren objecte d'un examen detingut per part d'un sub comitè en el qual, ultra els Es- tats demandants, estaven represen- tat* Estats importadors de cereals.
EU sub-comitè redactà un Informe que fou unit a l'acla final de la Con- ferència i que estipula que. llevat d'algunes reserves per part d'Itàlia, el sub comitè s'ha mostrat d'acord en els punts següents: •
Primer: Pel qne es refereix a la demanda dsls passos agrícoles de
!'£« d'obtenir un rugim preferen- clal per a llurs cereals: aj aquest règim preferencial hauria d'ésser una derogació condicional, excepcio- nal 1 limitada dc la clàusula de na- ció més afavorida; b) aquest règim sols podria ésser concedit per als cereals 1 Uu» derivats; c) sols hau- ria dVsser Azat amb l'assentiment dels països que gaudeixen del trac- te de la nació més afavorida; d) no hauria de comprometre la protecció dels Interessos agrícoles dels països que l'inalaurln; e) sols seria acor- dat per quantitats limitades per mit- jà de contingents o altres sistemes;
f) sols seria demanat als Estats im- portadors de cereals que tenen drets d'entrada sobre aquests productes. 1 g) si com a contrapartida era dema- nat un tracte diferencial per a altres productes, caldria igualment obtenir l'assentiment dels països que gaudei- xin del tracte de nació més afavo- rida.
La delegació italiana declarà que, pel que a ella es refereix, no era favorable a la introducció del règim preferencial.
Segon: Posat al corrent dels es- forços fets als països d'Europa orien- tal por a organitzar llur agricultura amb mires a solventar la crisi agrí cola i a adoptar cl nivell dels preus dels productes agrícoles a llur preu de cost. el sub-comitè fa remarcar la importància d'aquells esforços 1 creu que se'n podria ocupar una con.
ferència ulterior.
Tercer: EI sub-comitè remarca també l'Interès del problema de crè- dits agrícoles i anota amb satlsfac cló que el Comitè flnander de la Lliga de Nacions, amb l'aprovació del Consell, ha decidit discutir el problema en la seva sessió do gener.
En decidir la Conferència anexar a la seva acta final l'inforrae dol sub-comltè no ha volgut, de toies maneres, donar-li la seva apro- vació unànime, i s'ha limitat a adoptar una resolució, en la qual fa constar que pren nota dels propò- sits dels països de l'Est d'Europa l en reconeix la importància.
Derogació de Us prohibicions i res- triccions a to imporfacW ( o t'expor- (acW. — De conformitat al pres de l'onzena Assemblea de la Lliga de Nacions, la Conferència examinà la situació referent al conveni interna- cional per H la derogació dc les pro- hibicions 1 resmcclòns a la impor- tació 1 a l'cxportariò. Ha fet seu el punt de vista expressat pel Comitè econòmic que s'Imposa un nou es- forç dels Estats europeus per a as- segurar a aquell conveni l'adhesió do tots els Estats que cl signaren.
T'rac/e dels estrangers. — Fou tam- bé informada la Conferència que prossegueixen les converses entre alguns governs, per tal de cercar els principis sobre la base dels quals podria ésser redactat un conveni re- latiu al tracte dels estrangers, el qual constituiria un progrés en re- lació a la situació actual. l a Confe- rència ha expressat el desig que aquestes converses portin resultats que permetin a la Conferència Inter- nacional, per al tracte dels estran- gers, la represa del» seus treballs en condicions favorahles.
Altres qüestions. — A petició de la delegació francesa, el Secretariat de la Lliga de Nacions preparà una Me- mòria, de la <ïual fou Informada la Conferència 1 on s'exposa l'estat dels treballs de l'organització econòmica sobre les qüestions no aranzelàries que figuren al programa de negocia- cions ulteriors redactat per la Con- ferència de febrer-marc i qtie no fo- ren portats a l'ordre del dia de la segona Conferència.
En les discussions a les quals do- nà lloc la Memòria, la delegació francesa Insistí en l'interès que dóna a l'acabament ràpid dels estudis re- ferents a l'organisme de conciliació i d'arbitratge, a les qüestions vete- rinàries 1 al problema dels certificats d'origen. Per la seva banda, la ds- legacló polonesa, en nom de tot un grup de països agrícoles, Insistí so- bre l'Interès que tenien els convenis veterinaris bilaterals 1 sobre la ur-
gència de fer un conveni general veterinari que instituts una mena d'Estatut internacional per als Inter- canvis d'ànimes, productes i sub- productes animals.
TreeaHs /u<«r». — La Conferència estipulà en l'acta final que creu ne- cessari que. en una de les seves prò- ximes sessions, es trobi en situació d'examinar qui»* acció ulterior po- dria ésser prevista.
-A l'Hotel Paris!
-D'una sola vegada, senyor?
A L D I A
Cal riuie
Ha passat afortunadament la bo- geria boxisia que donava «caràcter internacionaU a Barcelona Encarà es parla d'Uzcudun 1 Carnera, però sembla i/ue ja no mou tant l'expec- tació publica: s'han los els grups d'homos 1 xicots de davant del Co- lon 1 de l'Orient; el» corre>ponsal6 dels diaris estrangers ja se n'han anat. fins i tot aquell que cabieja- và al seu diari de Nova York que lü bavia hagut una batalla camp&i entre els amics dels doa combatento.
que ompli de morts i ferits els car rers de Barcelona. Espiritualment, no sé el que hi ha guanyat la nos tra urbs; materialment, íguóro si les despeses fetes pels forasters en les hores passades a Barcelona, han o bert els milers de duros que se n'han endut els boxadors i els organitza- dors. Però tot és començar: després dels balls americans del teatre ame- ricà, les organitzacions de boxa americana... Ja no ens falta més que l'espectacle dels bandolers de Xicago, que no ens vindria gaire de nou... I potser hl som pel camí. Jo.
però. proposaria un espectacle ben americà l natural: la lluita de Car- nera amb l'elefant del Parc: l'Estadi fora petit;
Aqueste dies hem tingut un altre espectacle-, la defensa dels actes de la Dictadura a la Diputació de Bar- celona, per l'eloqüent orador senyor comte de Figols. Uns diuen que se l'ha de considerar K. O. tècnic; em sembla poc: han passat Ja moltes dotzenes de minuts i encara no ha tornat l'alè. K. O. definitiu
La llàstima ha estat que no s'a- nunciés l'espectàcle: hl hauria hagut empentes per a entrar a la Diputa ció. Que bonic hauria fet un gros públic «aplaudluti el comte de Fí- gols quan va declarar que les seves actes de diputat provincial represen- taven una «opinió» contra la Man- comunitatl Ja l i diran a Berga en les vinents eleccions de diputats a Corts!
Al ple vinent de la Diputació de Barcelona prometem no faltar-hi. Ja ffua suposem que es repetirà l'espec- tacle. Es pot riure tan poc en aquest món. amb la crisi mundial, les com- plicacions europees, el feixisme Ita- lià i l'amenaça de la revolució re- puBlicana a pocs dies vlstal 1 si a la "Ida no se II dóna un poc d'ale cria. no val là pena..
POL
B R E V I A R I C R _ I T I C Josep Miracle. Vides inútils.
Novel·la .(Biblioteca Literària I libreria Catalónia)
Una noveUa que aconsegueix man- tenir despert l'interèe del lector amb quatre únics personatges I amb un argument de trama senztllíssima.
acusa Indiscutiblement en l'autor una notable habilitat tècnica i alhora la facultat de penetrar en la vida de les ànimes i en la misteriosa evo- lució dels destins i en l íntim teixit dels caràcters. I aquest és positiva- ment el mèrit de la novel·la de Josep Miracle. Els seus quatre personatges, als quals hem d'afegir un cinquè, la Xata, que actua solament en el pri- mer terç del llibre, — són protago- nistes d'un drama vulgarisslm, d'un d'aquests drames domèstics que cada dia veiem al nostre entorn. El que Ja no és tan vulgar nl tan vist és el sentit humaníssim amb què l'autor ha sabut veure i contar cquesta sim- ple història d'uns amors contrariats que fineix en una punyent tragèdia.
Àdhuc Jo arribaria a dir que l'autor s'ha excedR en aquesta sobrietat tan humana que ha emprat en la visió i en la narració del conflicte que aca- ba per torbar la pau 1 fer Impossi- ble la felicitat d'aquella tranquil·la llar de treballadors. Potser sigui ex- cessiva la honrada minuciositat amb què ell segueix dia per dia i gairebé hora per hora la vida aturmentadora d'aquella familia i amb què ens dóna compte de tots els gestos, paraules 1 actituds de cadascú dels individus que la componen. Aquesa novella ens ha donat en alguns mouients la im- pressió d'un dietari de família en el qual no es perdona detall nl cir- cumstància. L'estructura de la no- veUa. si més no. és la d'un dietari en el qual els fets són exposats amb gran prollxltat. Cert que la monoto- nia d'això resultant és compensada per l'anàlisi picien 1 simtil delg ca- ràcters a travers de toies les fases de l'evolució de! conflicte plantejat en la novella Es potser gràcies a aquesta mateixa prollxltat de la nar- ració que ha pogut sortir tan arrodo- nit dc les mans de l'autor l'estudi dels quatre caràcters i temperaments que estan en Joc en el seu llibre.
Sobretot la Ramona, tipus de mestres- sa de casa dominadora I absorbent que no vacil·la a sacrificar la felici- tat dels qne la volten a la seva ma- nera de pensar i a la imposició de la seva voluntat, és una persona que
Declaracions encoratjadores
Salvador de Madariaga, en el seu interessantíssim llibre Spain, diu que Castella és lenta. L a mateixa idea, aplicada, però, al com-
plex hispànic, ha estat recentment enunciada per Josep Ortega Gasset, en un article memorable. Ambdós il·lustres escriptors cas- tellans, coincideixen en donar a aquesta lentitud característica la solemne transcendència d'una gestació.
D'aquesta nova Castella, d'aquesta nova Espanya que lenta- ment es va gestant en la consciència peninsular, Catalunya no es sent ni s'ha sentit mai separada. Ben al contrari. S'hi sent atreta i-ordialment, germanívolament. Sent que no li é s del tot estranya.
Sent que hi té una participació. I desitja sincerament, vivament, que les circumstàncies li permetin coHaborar-hi sense entrebancs i sense reserves.
Un senyal inequívoc que s'atansa la plenitud del temps de la concòrdia, és l'encoratjadora declaració que acaben de fer, nnàni- raamen·,, els representants de les Diputacions espanyoles anomena- des de dret comíi, en reunir-se per primera vegada, a Madrid, des- prés de la caiguda del règim dictatorial.
E l s representants de les Diputacions catalanes es trobaren vol- tats d'un ambient de simpatia. Havien desaparegut els antics pre- judicis i els antics recels. I com a resultat d'aquell canvi d'impres- sions i d'aquella convivència, fou convinguda per unanimitat la de- claració esmentada.
Ja é s coneguda dels nostres lectors, per haver estat llegida di- marts a la sersió de la Diputació.
E s clar que una part del lèxic d'aquesta declaració respon al sec caràcter d'unaniraitat, és a dir, que representa un punt de transacció, però el seu esperit no pot ésser més noble, ni més sa- tisfactori. Lluny de veure en l'enrobustiment de les regions natu- rals del territori peninsular cap mena de perill per a la grandesa d'Espanya, s'hi fonamenta el desenvolupament del conjunt ibèric en el dia de demà. I no solament es proclama la necessitat orgà- nica d'aquell enfortiment, sinó que es declara que cal atorgar les facultats que convingui a les entitats 0 personalitats naturals amb plena confiança. E n aquests dos mols hi veiem nosaltres la part més encoratjadora i més nova d'aquella declaració. Car, per a resoldre harmònicament tl plet secular dc la convivència entre els pobles hispànics, cal això : una confiança mfitua.
I perquè respon també a aquest mateix sentit de concòrdia, a aquesta mateixa expressió de confiança, no volem amagar la sa- tisfacció que ens han produït la nova disposició del Ministeri d'Ins- trucció Pública, referent als grups escolars de Barcelona, i l'aco- lliment cordial que ha trobat en el nou ministre de Gràcia i Ju5tfcia la Comissió d'Apèndix del Dret Català.
Tots aquests símptomes, tots aquests senyals, no constitueixen pas la solució del nostre problema essencial. Contribueixen, però, a formar l'ambient, a preparar l'atmcsfera, on aquella solució si- gui possible.
sentim i veiem viure realmen* da- vant de nosaltres.
Alguns defectes assenyalaríem en
«Vides inútils». La història de l'Er- mità, sobrenom del promès de la Neus, és des del principi massa in- teressant perquè el lector no se sen- ti encuriosit per a esbrinar el miste- ri del seu naixement. El lector bau- rla agraït al novel·lista. — així ho creiem nosaltres — que no hagués condensat en forma d'una carta tol el que es refereix a la laboriosa recerca delg seus Inconeguts pares que l'Ermi- ta emprèn amb el noble aesig de reha- bilitar-se als ulls de la seva enamora- da I de la família d'aquesta. Quins capítols de noveUa tan dramàtics haurien pogut sortir d'aquest tema sl l'autor s'hagués decidit a donar- li l'extensió que en realitat os me- rnlxlal Recordem de passada que Pln l Soler va fer d'un tema sem- blant tota una noveUa: «Jaume», que és la segona part de la seva famosa trilogia. Un altre defecte trobem en la Intervenció que l'autor dóna a l'element religiós en el canvi sobtat de la Neus. quan amb el propòsit de tornar !a pau a la seva família resol acomiadar per sempre més al seu enamorat. El consell que 11 dóna el clergue amb el qual es va a con- fessar, no pot estar en més viva con- tradicció amb ço que la prudència cristiana 1 el mateix esperit evan- gèlic aconsellen sempre en un cas semblant. En tot cas, l'autor hauria pogut triar un capellà que hagués Interpretat 1 aplicat més reclamem les autèntiques normes morals de l'església. Finalment, trobem forçat l'cplleg tràgic de la noveUa Aquesta os clou pròpiament amb la mort de l'Ermità. L'autor, però. preocupat «e- gurament pel to planer i llis del seu argument, ha volgut accentuar «1 fi- nal la nota dramàtica «mb la mort esgarrifosa de la Neus; 1 delxant-se emportar per una rauxa de la fan- tasia desbridada. no ha vaclUat a fer d'aquella malaurada noia, mo del de virtut i vessant d'innocència, l'heroïna d'una història que esborra brutalment la Impressió tota pura 1 lluminosa que ella havia deixat en l'ànim del lector. El novel·lista s'ha encruelit fins a un grau excessiu amb la seva desventurada heroina.
La cruel i brntal aventura de què l'autor la fa vi. •una. manca en ab- solut de tota motivació lògica, psl cològlca i moral. E8 una aventura que té la malestruga virtut de des- truir l'unitat espiritual d un caràcter.
iCóm no ha vist l'autor que aquest epíleg íollelinesc no encaixa 1 està en franca discnrdàncla amb el caràc- ter de la seva heroïna l de tota la seva obra?
M. DE MONTOLIU
LA V E U DE LA RAMBLA E l m è r i t é s de B a r c e l o n a
La reunió pugllístlca celebrada diu- menge passat a l'Estadi de Montjuicb haurà proporcionat un benefici eco- nòmic considerable a l'organitzador senyor Diekson. Es clar que si con- fiava en l'èxit de la reunió no podia esperar aitra cosa. Però el senyor Dlckson no podia comptar que l i fos concedit el títol d'heroi. Organitzador I bon organitzador, s í ; organitzador heroic potser 11 hauria semblat un excés de pretensions.
I . amb tot. la premsa estrangera no vacil·la a donar al senyor Dlck- son aquest títol, el qual segurament farà molt de goig al posseïdor iota vegada que l'acompanya un reforç pecuniari de consideració. No en tro- bareu gaires, potser cap més, d'ho- mes capaços, com el senyor Dlckson.
d'organitzar una reunió pugllístlca a l'aire Uiure a darrers de novembre), exclama particularment la premsa anglesa.
Realment, vist a distància, àdhuc pot semblar heroic pretendre, a les portes de l'hivern, reunir vuitanta mil persones a l'aire lliure i durant tota una tarda. Però vist des d'aqut.
la gesta del senyor Dlckson. en aquest sentit, no té la menor importància 1 segurament és ell el primer que ho reconeix. L'organitzador de l'en- contre Uzcudun-Camera ho podia preveure tot. però regular la benig- nitat del clima no era cosa qne es- tigués al seu poder.
Per això el .-enyor Diekson que és un home honestfsslm — pel fet que ens slgul desconegut no tenim dret a creure altra cosa — cuitarà a re- fusar l'honor que li és atribuït amb et suposat heroisme. EU dir*, no en dubtem pas. que tot el mèrit és de la ciutat, d'aquesta Barcelona mera- vellosa quo perm t prolongar els es- pectacles d'istiu fins a les portes de l'hivern.
Tot és relatiu. Ja ho sabem; però els amics esportistes del nord i els amics del nord que no són esportis- tes, han quedat meravellats davant el prodigi de Barcelona. Potser en Uoc més del món. en Igualtat d'im- portàncla, és possible celebrar el dia últim de novembre un espectacle a l'aire Uiure com l'organitiat pel se- nyor Dlckson.
Però ara caldria que Barcelona sa- bés aprofitar l'admiració que el seu clima ha despertat fora de casa.
Quina magnifica ocasió pel Patronat de Turisme! Vuitanta mil persones que passen més de tres hores a un Es'adl. dalt d'una muntanya. l'últim dia de novembre, sense cap molèstia sense necessitat d'abrlgar-se! Ja cal que aquesta notícia l'escampin d'un cap a l'altre del món. Mai com aquesta
vegada el Patronat de Turisme no po- drà recolzar la propaganda en els moderns mètodes dè publicitat. No res de xerrameca buida. Proves. Tes- timonis. Ja que les reals exceUéncIss de Barcelona no pogueren ésser pro- clamades durant el període d'Expo- sició, ara almenys sapiguem aprofitar la magnifica ocasió que ens ofereix l'haver-ss celebrat a casa nostra et matcb Uzcudun-Camera. Cal que aer- veixln per alguna cosa els gegants.
f k g . ?. — DiJoaS, 4 ó t desembre de 1930
C A " V E U D E C A T A C ^ N Y »DiAB: CATALÀ D'AVISO!
""Trcas Animen MDACCIO I fMPSBMTA
<ri*3 la Pi«ç« tfei, AB((tí«>
r s i x r o s NÚM. t m i A D M I N I S T R A C I Ó BAMULA D 3 íANT JOSEP, la, I·lUNOPAl
TSLÍFON NUM. « I I » e^··l·fc ouMialcab l r«cl«au
• pra* de tartia MÉOI DS SUBiCRIPaO BTJ.^.M. 1 f'IlclíTnpro l ' í a pfo. m n
" ~ ~ ~ " J ídltí* BOÍÍ . ï'ío "
Ç · · ' w U , 7'j» • írlme^r»
AstrUa t FUlrtoat, . . • '™-0,"·
Uruí padal. 7 7 7 . . M'ò* • •
i L O C A L 5
Observatori Meteorològic do la Luivi rsum de Barcelona. — Dia i úa desembre de 1930.
Hores d oDservaciO. a les set, a les tretze 1 a lea dlralt
Baroraatra a zero al nivell del mar. MlUimeires; 764'8. TGC'S. 766'9.
MIHtbars: 10197. lOTl1?. lOSa'S.
Termòmetre a l'ombra. Sec: M'b, ICS, 1 5 i aumit: 14-9. WO. l l ' ï .
Humitat (centèsünes de saturacK»:
93, 81. 89.
Vent. Direcció: E. N. E., E.. N. E.
Velocitat: 2. 3. 3.
Estat del cel: Cobert.
Classe de núvol»: St. Al St, Co-S».
Al Cu, Cu.
Temperatures extremes a l'ombra.
Màxima: 16'5. Mínima.- iS'l. ídem prop de terra.- U t .
OsciUació termomètrlca: 1*4, Tem- peratura mitjana: IS'S.
PreclpitAclò aquosa, «collit a les set borcs: 1% recollit a les divuit hores: 80.
Recorreirut del vent en Igual pe rlode: 13Í quilòmetres.
Ei director: E. Alcot-é.
— Fosfo GUco-KoIa-I,ecitinat, curt Decrastènia. B. Domènech, Ronda de Sant Pau. 71,
SINDICAT DC METGES DE CATA- LUNYA
Concurs per a la construcció de lediflcl
•CASAL DIC MITGE Des del dia 5 del present mes de desembre, estaran de manifest al lloo social, carrer Consell de Cent. nú- mero 331, pis primer, els Plànols, Pressupostos i Plec de Condicions formulats pels Arq-ultecles Directors senyors Catà i Florensa, per tal que de nou a una del matí, 1 de quatre a vuit de la tarda, de tots els dies feiners, puguin ésser estudiats pels senyors Contractistes que vulguin pendre part en aquest Concurs.
Les proposicions es rebran dins sobre clòs i lacrat al mateix lloc so- cial Uns el dia 31 de desembre de 1930. a les 13 hores.
Barcelona, 3 de desembre de 1930.
EL SECRETABI: PERE MAS I OLI- VER. — vist i plau, el President:. JO- SEP MOLL 1 G IN FEBRER.
— Per a comr>r·r a bon pren aneu a te J o i e r i a M o g r i O à • T a l l e r s , 4 1
Jeies v e r i t a b l e o e a s í ó
Els pares 1 tutors dels alumnes del primer any de Medicina són pregats d'acudir dissabte a dos quarts de se»
de la tarda, al Col·legi de Metges, San- ta Anna 33, per estudiar les condicions acadèmiques de l'esmentat curs I veu- re sl es creu oportú demanaj al rector 1 degà una modificació, després de consultar els catedràtic».
- M A B O 3 feg-
— CAIXES REGISTRADORES KRUPP, S. A. E.
La Important Oaea Krupp, d'Essen (Alemanya), signatura conegudisaimn i acreditada en tot el món per l'ex- ceBent qualitat dels seus productes, ha establert a Espanya la 8. A. E.
Caixes Rsgistradores Krupp, per a procedir a la venda directa de les seves ultramodernes Caixes Regis- tradores, que tanta acceptació han merescut en tot el món.
La nova Societat compta amb U cooperació del seu antic concessioanrl don Pràxedes Ochoa, de Vitòria, que a l'efecte, luntament amb el Sr, D.
Frodono Naumann, han estat nome- nats Directors-Gerents de la dita So- cietat. Ha estat confirmat en al seu càrrec d'Agent General per a Cata- lunya, Llevant i Sud d'Espanya, el
Sr. D. Rafael Gispert Díaz, Barcelo- na, Via Layelana, 64.
Les Caixa» Registradores Krupp, ostenten en les seves coberte» la SÍR- naiura de la Casa Krupp, i aquesia és la màxima garantia de qualitat. La signatura Kdupp, ha fet honor a ço que tenia promès als posseïdors de los seves caixes. Queda per tant evi- denciat que tot quant diguin 0 ha gln dlf. en contra, persones Inte- ressades, ha obeït solament a mòbils que el ptibllc imparcial sabrà Jutjar degudament.
Agències: Baroelena. — Via Layeia- na. 54. Telcf. í6e93.
Madrid. — Alcalà. 17. Telèf. 18HI.
Bilbao. — Alameda de UrquIJo, ]?•
Telèfon 10663.
San sebastiàn. — Avinguda Alfons XHl, 14. Telèf. 14739.
SaviJIa. — Santa Anna, 54. Telè- fon 21026.
Suh-AgènolM: A tota la Península.
Adquireixi per sols 23 ptVs.
- una cristalleria color moda de -19 peces. Cri(taU«rU M . ESTEVA,
Rambla Catalunya, 95 Aval. a les deu de la nit. se cele- brarà l'acte del repartiment de pre- mis del Concurs fotogràfic dels Llul- sos de Gràcia.
C a l e í a c c i ó i d e a ! E s t a f a J a M m B .
ValènoU, 346 Telèfon 73016 A l'escola graduada -La Farigola»
s'ha rebut d'iun cavaller», per al vestuari escolar, un esplèndid do- natiu compost de set lots de tela de color 1 una peça de cotó blanc, amb els quals gèneres es confeccionaran vestits que seran lliurats a l'alumnat per la festivitat de Bels.
L'Agrupació de Pares, cl Professo- rat I la Direcció es complauen a fer públic llur agraïment al gentil do- nant.
Avui. a les set de la tarda, tin- drà lloc al Centro Excursionista de Catalunya, organitzada per la seva Secció d'Arqueologia i Història, una sessió de projeccions de «Mapositlu»
repiescutant monuments de l'antlgul tat.
Una nodrida comissió de pares d'a- lumnes que cursen el Batxillerat Uni- versitari, visitarà dissabte vinent, a dos quarta d'una, el Director de 1 Ins- titut Nacional d'Ensenyament Sec un dnri, doctor Garcia Fando. a l'objeo- te de concretar-li les sevos aspira- cions respecte al vigent pia d'estu- dis I demanar-!! que les elevi al mi- nistre d'Instrucció.
Són pregals d'asslstir-hi tots els pa- res d'alumnes que cs trobin en les mateixes circumstàncies.
S O R D E R A
iSOBOOSI Lcedel anuncio inserlado en la pàgina 10 Relació dels objectes trobats en els Cotxes de 'Tramvies de Barcelona.
S. A.». «Companyia General de Tramvies» I «Tramvies de Barcelona a Sant Andreu i Extensions», du- rant el passat mes de novembre 1 els quals es troben dipositats a l'O- flclna corresponent. Ronda de Sant Pan, ü . primera, a disposioló de les persones que acreditin lenlr dret so- bre ells:
Setze paraigües; onze bosses mone ders; dues boines; deu parells de guants; un oorreatge de militar; dos colls d'abric; una cinta mètrica; una tapeta de rellotge polsera: dues bu- fandes; nn mostrari; tres sèfirs; uü pinzell; un aparell ortopèdic; un co*
llar perles fantasia; una cartera da butxaca; uns quaderns de música-, nn rellotge de butxaca: una peça de cinta; un mocador gran; un maletí de mà; una llibreta» dos llibres de tex*-. una ploma estilogràfica; una caiim amb on vestit de senyora; un paquet contonipt dues peces de ma- qnln.'trla; un pafíiet contenint un guardapols.
- M^rAamiaT
^anveres , lawhos.CLARA PUIGDECENS B A C H
H A M O R T (A. O. S.)
El seu desconsolat espòs Domènech Quilart. fill losep, germanes Dolors i Maria, cunyats, nebots, cosins i parents tots, preguen als amics i coneguts que la tinguin present en llurs ora- cions i es serveixin assistir a l'enterrament que s'efectuarà avui, dijous, a les nou, per acompanyar-la des del seu domicili, carrer de Travi (Horta , a l'església parroquial i d'allí
al Cementiri del S. O.
NO ES CONVIDA PARTICULARMENT
D e l e s t e r r e s c a t a l a n e s
rlton Sebastià Pascual l del mestre lieydatà Victor Mateu.
Ela ialerpretants foren molt aplau- dits al tir 1 de cada composició, i el tenor Manén es distingí amb el seguit d'autors clàssics.
Ravinguda
A causa dels temporals d'aigua ' de neu registrats als ports de la Bo- naigua 1 de Pallars, ha experimentat una forta revingnda el riu Nognera- Palleresa. i l'aigua arrossega els munts de fusta dipositats a lee se- ves vores.
El pressupost municipal La Comissió Permanent de l'AJun- Ument ha aprovat al projecte da pressupost municipal ordinari per - l'exerclcl vinent, el qual projecte res- tarà exposat al públic durant un termini de 15 dies, als efectes de re- clamació.
Millora urbana
lla estat inaugurada la ülumina cío nova de la plaça del Plncep. to- cant a J'estació, i han quedat enlles- ilts els jardins que s'hi han arranjat.
Coníerències catalanis- tes a Sant Celoni
Soler i T o r r a 6 .
B A N Q U E R S
Rambla dals Estudis, 11 i 13, i Sonsucoés, 1 i 3
N e g o c i e m el c u p ó dels Deutes
intericr, Exterior, Amortlzables i Ferroviaris
v e n c i m e n t ï * d e g e n e r p r ó ï i m
C a m b r a cuirassada Caixes de Moguer
per a suarJar valors. dü:u nenís. ioies i tol altre objecte de valor
Compartiments des de 22 pessete -i anuals
P<n visitar-se tots els dies feiners de nou a una i de dos quarta de quatre a sis
A L'ATZNBU
Davant un públic nombrós i selecte se celebrà un acte d'aürmació cata- lanista a l'Aieneu de Sant Celoni, or ganiuat per la Comissió d'Amics de la Cultura. Hi prengueren part als so- cis Antoni Mates Pou i Josep Coli i Casàmiquela, descabdellant, respec- tivament, els temes «Caires de la nostra Joventut» 1 «Consideracions sobre el catalanisme*.
Obri l'acte el president de 1* so- cietat, i a continuació léu la pre- sentació dels dos conferenciants en un breu 1 molt ben intencionat par- lament el senyor Martí Domènech, qui cedí la paraula al senyor Mates.
Antoni Matas i Pou
Comença fent una salutació molt cordial ais socis. Diu quo l'assump- ta que el porta a manifestar-se és únic i exclusiu: la Societat Ateneu;
que no n'hl ha prou que els socis es preocupin de discutir per les tau- les de cafè de la societat; que ée molt necessari que estiguin prepa- rats per a Intervenir en tot quant afecta aquesta societat que tots voleu i estimeu l que molts fan els possibles per a sacriflcar-la més. I és que falta la força de la col·lecti- vitat.
Hsmarca Ja necessitat que tenim de prescindir de totes les mires particu- lars que tant perjudiquen la casa 1 convida tots els socis & fer an sacriftc! per l'entitat. Es molt neces
«ari—diu—que tots i cada on per sl hi posi tol l'esforç per aconsetfuir
una societat que pugni servir de tnodsl. Que Js s'han acabat a(TuellB temps en qa* tot se solvenlava en una taula de cafè o en una ca^a particular, ja que avui ca! que tots els socis comprenguin que tot s'a- consegueix a base de col·lectivitat.
Fa un bell paràgraf explicant al qu» vol dir roHectlvttat. Remarca la tasca Irsuperahle que ha portat à cap la comissió Amics de la Cul- tura 1 diu que dina l'Ateneu vln una , . * - 1 loventut renovadora que frisa d'en-
üBa oeoifla ime laïa a sanlrs ,siasn\e es*e™x ex r r r 1 opo^,,!)
—- " per a donar la carn I lluitar per la Es evldente qne en la sangre vlclsda, prosperitat del nostre Ateneu, del cargnda de toxlnas, es donde hay que butear n"Me de Sant Celoni I de CatnloBy»
el origen de los grenos pustulosos, dlvlesos y '"t»-
(oninculos, ecsiras de ieche en lot niflos, los Kn acabàr el seu parlament Tou eezemas, los sarpullidot, las úlceras y toda üarsament aplaudit,
clase de erupclones que desfiguran el roítro . . . . „ « . . . n,,a-,i„|M,i«
yhacen sufrlr. Nlngún tratamlento externo „ T * * 09" "samlque a da resnltado sl no se llmpla anfes la sangic ™5P™S d6 fer la salutació de r i - de sus venenos. La Bolsson Blanche del ,ua,· comença dient: Senyores, com Abaté Magnat es empleada con este objeto P8"!*» 1 consocls. El temà que vaig desde hace 55 afios y hoy como entonces * descabdellar, no «• res de nou:
es Infallble. Dotada de energlas mlcroblcidas moltes de les seves idees tenen la y depnratlvas excepdonales, llmpla la sangre 8eva plasmació en el llibre «La Na- de sus Impnrczas. seca los granos y deatriza clonalltat Catalan*», de Prat de la las llagas. Es el depuratlvo més poderoso y Blba. 1 han estat les bàsiques de més rfpldo en sus efectos. El frasco para l'actuació política de la nostra ter- hacer un lifro de beblda Boisson Blanche del rà 1 les trobem també estam- Abate Magnat Ptas. 3.15 en lodas las far- pales en altres llibres articles macias. conferències de tots els nostres cap- davanters de Catalunya. S6n snhs- tanelals de l'Ideal del senyor Cam- bó. El temà ós: «Consideracions so- bre el Catalanisme*, que consisteix, en fets passats, històrics 1 presents l , on el meu concepte, el camí que ens cal seguir en l'esdevenidor.
Ataca, amb Justícia, la passadà Dictadura i ela seus administra- dor». Ja que el seu lema principal
era «Menys política 1 més Adml- mlstradói, peró illgué que aquest mateix lema també s'esmerçava com a Justlficatin de la illegalitat que representava la seva Intromis- sió en el govern de la cosà pvlhlica després d'adminlstràr políticament desustrosament 1 amb aqnella polí- tica tan nefasta i ruïnosa a tot el nostre país 1 contrària i ultràtjosa a Catalunya.
I així, doncs, aquells que acudien a totes les corporacions públiques per exercir els càrrecs que el sufragi po- pular havia conferit a uns altres, no ho feren de cap de l?s maneres per fer de bons administradors, sinó per administrar desastrosament l per com- batre aferrissadament els interessos més sagrats de Catalunya com són la nostra llengua, els nostres sentiments més vius I la nostra senyera.
Fixant-nos en aquests fets 1 activi- tats descabdellat» aquests da rers temps, cada dia ens queda més pa- lesat que els anys que hem viscut sota el règim dictatorial han tingut la vir- tut de desvetllar pregonament la cons- ciència dol poble. Les arbitrarietats i ultratges als nostres sentiments, que només de tenir-los ja ennobleixen l dignifiquen l'home, produïts per la passada Dlcindura, han constatat a tots els ciutadans la necessitat de complir deures qua altres vegades per no preveure les funestes cons-'qüèn- cles a les quals llur Incompliment po- dia menar, es negligien. Cal per això deflnir-nos i que. com a mesura més olem^mal, no oblidom quins són els nostres deures per a complir-los r»c- tament, perquè ens menin a l'estat de gaudir els nostres drets.
Dissertà Uargament sobr3 l'asperlt viu de tots els catalans, remarcant qu? mentre, sota la ferma direcció del senyor Maluquer 1 Vlladot. represen- tants de Diputacions I de partit» po- lítics han treballat fln» ara fa pocs dlss i algun d'aquests partits polítics com és la Lliga encara continua la
Supera atodos
Jocs cafè, 'e porcellana ricamen decorada, a 9 pessetes; es liquiden casa LInfs IN &LADA. Rambla de les Flors, 3 i Ronda Sant Antoni, 5
ans
esva tasca perquè el dret escrit pugui sancionar el dret natural de Catalu- nya 1 la unitat da fet que consagri la històrica, la geogràfica l l'espiritual, un acte, sense exemple anterior 1 difí- cil de tornar-lo a donar a l'esdeveni- dor, es realitzà a Barcelona el dia 13 de Juliol passat, que fou la demostra- ció més ferma de la unitat espiritual ds la nostra terra consagrada per l'art. Es refeiolx a aquells 5.500 or- feonlstes que, de tot arreu de Cata- lunya i amb dotzenes de senyeres s'ajuntat en a l'Estndt sota la direcció del gran mestra Mlllet i que havent- hl totes les varietats dialectals de Ca- talunya consagraren una llengua 1 una unitat.
El cant és la flor de l'esperit, és la resplendor de l'ànüna 1 no hi ha gra- na sense flor nl llum sense respbn- dor. El nostre cant és la senyera fla- mejant del poble català; la prova evi- dent de la nostra existència com a poble, I l'expressió directa 1 vibrant de l'ànima catalana.
A continuació féu l'orador una bri- llant i molt extensa descripció d'a- questa ànima catalana, a través de la història. Defineix què s'entén per ànima de Catalunya: l'ambient que ens envolta, inftltrant-se en els nos- tres teixits, en la nostra sang; am- bient subtil, evl-etern com la matebia ànima humana i mte passant de ge- neració en generació ens caracteritza amb el nom de catalans. Aquest am- bient creat per Déu no roman sola- ment a Catalunya, sinó que segueix als seus fills fins que la influència d'un nou medi ambient és prou po- derosa per a esborrar la primitiva característica. Es una energia ra- diant que en formar l'ànima forma la nacionalitat; és, consegüentment, creadora, i per aixo ningú, absoluta- ment ningú no la pot desirulr. Ni tem- porals, ni rels, nl dictadures. L'ànima catalana així concebuda existeix d'en- çà que cl Creador va dotar la nostra terra d'aquest particularíssim medi ambient.
Dcsprés d'explicar el procés d'a- questa ànima catalana, les caracterl»
tiques de la qual són les mateixes de la d'avüi, mercantívola, artista, ex*
pansiva com el comerç I l'art i ene- miga de l'opressió, digué que és la dels Armengol I Berenguer de mil anys enrera, com ho és la dels cata- lans d'avui; I que l»B llibertats i so- birania que gaudia a l'època medi- eval, i la comprovació d'aquests fets la tenim en les manifestacions ex- ternes de l'Idioma, el drei 1 la filoso- fia, feren que en aquell temps pogués actuar sense entrebancs, realitzant alxi les magnes gestes que culmina- ren en certs moments amb l'hegemo- nia naval 1 política del Mediterrani, amb les primeres gestes colonitzado- res, amb la descoberta d'Amèrica, amb la proclamació de la Igualtat de races, que ós la primera manifestació de le slllbertats individuals.
Fa les concrecloas d'aquesta àni- ma catalana 1 diu que aquest Ideal d'una Catalunya lliure però federa- da és el dels nostres grans homes del renaixement polític. Era l'Ideal de l'immorter Prat de la Rtva. Es l'ideal d'En Cambó, és la cresció més
pura de l'ànima catalana que s'ha produït d'ençà que Catalunya és Ca talunya. La comprovació d'aquest fet la tenbn en la contemplació d'aquest conjunt del moviment catalanista a vol d'història que ha produït alhora un sentiment de seguretat, ja que l'im- puls donat a la causa de la llibertat de la nostra terra pel catalanisme po- lític sota el guiatge conjunt de Prat do la Riba t Caoabó no podrà éeeer Ja deturat mai més.
Flnallaà el teu parlament remarcant qua ens cal seguir en definitiva al camí, aquesta heràniAa que va del- xar-nos a tota la nostra terra Prat de la Riba, qve fou el definidor de la Nacionalitat Gafalaaa, del fet diferen- cial de Catalunya. Ell va donar al ca- talanisme una base científica i va menor el moviment del nostre poble pel camí de les possibles restitucions.
LI va Infondre un esperit noble 1 el va dotar d'uaa cultura pròpia 1 d'u- na orientació perfecta. Va posar els fonaments de la Mancomunitat, afir- mació de la unitat de Catalunya con- tra un forçat separatisme burocràtic en quatre «províncies». Ell va impul- sar i'obra 1 la consolidà. L'acció, la tasca d'En Prat de la Riba des de les Presidències de la Diputació de Bar- celona 1 la Mancomunitat de Catalu- nya és l'obra més formidable realit- zada a profit del nostre patrimoni cultural i Is més sòQda 1 eficaç per a la reconstltució de la personalitat ca- talana. Visqué sempre Prat amb l'es- perit de solidaritat, d'unió de tols els catalans.
Com a bons catalanas que tots de- sitgem i volem ésser, cal que tinguem unió I disciplina convençuts que sot- metent-nos a aquestes dues caracte- rístiques assolirem el triomf de la nostra tan amada Catalunya.
En acabar el seu parlament, el se- nyor Coll 1 Casatnlquela fou xardoro- sament aplaudit i felicitat, prova pa- lesa dels sentiments vius de la nom- brosa i selecta concurrència.
C O M P T A B L E
amt» pràctica comercial, disposant d«
dues hores diàries, s'oforelr per a portar comptahilltni. Ulbre de ven des, etc. Escriure a LA VEU. núm, 61?
T A R R A G O N A
Moviment del port
Entrades: Vapors «Carpio», d'Ala- cant, amb càrrega general. «Vicen- te» I «Stella», de Sète, amb bocois buits, i «Augusto», de Huelva, amb mineral.
Sortides: Vapors «Carpio», cap a Barcelona, amb càrrega general;
•Vicente», cap a València, de tràn- sit, i iVictor de Chavarri», cap a Gijón, amb càrrega general.
Robatoris
A la Masia Forés, de Tortosa, pro- piefat de Ramon Uuls Mayor, uns lladregots trencaren Ja reixa d'una finestra I entraran dintre. Se n'en- dugueren un rellotge de senyora, una cadena amb medalló, diversos anells, tot d'or. 1 roba nova I altres objectes, avalorat en 2.000 pessetes.
També a '* casa de Josep Arasa Sebastià, de la mateixa ciutat, es cometé un altre robatori de menys Importància, sense que hagin estat descoberts, fins ara els autors de les malifetes.
Ferit greu d'un cop de destral Al poble d'Arnes ra estat detingut Manuel Gil, qui, sense que hom sà- piga per quins motius, 1 sense cap discussió, donà un cop de destral al cap del seu conveí Francesc Samper Gamundi, qui està greu a «nusa de la ferida.
Conversa política
L'ex-president de la Lliga Regio- nalista, senyor Salvador Ventosa 1 Pina, donà anit passada una con- versa política a la dita entitat, amb el tema «L'Autonomia».
En Lluís Plandiura
Ha estat unes hores a Tarragona el delegat regí de Belles Arts, senyor Unís Plandiura.
Un mur cte contenció Per noves particulars, ens hem as- sabentat que es gestiona amb el ma- jor interès, la construcció d'un mur de contenció a la vora esquerra del riu Francolí, millora que la Direc- ció de la Tabacalera creu indispen- sable perquè a la nova Fàbrica de Tabacs es pugui treballar en conil- cions de seguretat.
Cap a Madrid
Ahir a la nit sortí cap a Madrid el president de la Diputació, qui s'ha unit a la Comissió que és a la Cort a geslloilar assumptes interessants per a Tarragona i les comarques.
Teatre català
Aquesta nit, al Teatre Principal, es representarà l'obra d'Apel·les Mes- tre» «Els sense cor», que correspoo- drèt a la sèrie de dijous selectes.
G I R O N A
DMMOié
Ccm a suposada autora del roba- tori de 700 pessetes a Josep Canyet, vel de Selva de Mar, ha estat .detin- guda 1 posada a la disposició del jutjat municipal la dona Calarina Gastón.
Canal an projecte Una comissió de propietaris afe-!- lats pel projectat canal de Glneslà.
al terme municipal de Sant Gregori, acompanyada del síndic Lluís do Prat, va visitar a la Confederació Sindical Hidrològlca del Pireneu Oriental, el delegat regí de la ma- teixa senyor marquès de Camps: el delegat de Foment senyor Enric Gran- da; l'advocat assessor senyor Santia- go de RIbe, I els enginyers senyors Sales 1 Cuesta, per Interessar-los la ràpida realització del projecte.
Denúncia
El vel de Colomés, Paull Paget.
ha denunciat que va comprar al mercat de la nostra ciutat una vede- lla de quatre mesos, de color negre, I ^ féu servir un camió per traslla dar-la a casa seva. 1 que en baixat la del vehicle l i va fugir, no pogué atrapar-la I actualment no sap on ha anat a raure.
Un recurs
A nom de Jaume Deileuter, vet de La Bisbal, s'ha presentat un re- curs contencioso-adminlstratiu contra l'acord de l'Ajuntament respecte a l'exproplecló del comí vell de Pulg- palmar.
L L E Y D A
Caiguda
Al camí de Vailcalent, el ciclista Melitó Santana, de 22 anys, caigTi4 de la màquina que muntava, i es causà fortes contusions.
Fou assistit a la casa de socors.
RobRtori
A Massalcoreig, uus lladregots fur- taren una quantitat en metàUlc de la casa número i del carrer de la Bas- sa, propietat de Jaume Ballester.
Concert
Al Teatre Victòria, va tenir lloc l'anunciat concert n càrrec del jovo tenor, natural de Fraga, Francesc Manén, amb la collaboració del ba-
R e l i g i o s e s
Sants d'avui; Sant Pere Crisòleg, bisbe 1 confessor; Sant Bernat, bisbe i cardenal, i Santa Bàrbara, verge i màrUjr.
Sants de demà: Sant Dalmau, bis- be i màrtir; Sant Sabas, abat, i San- ta Crispina, màrtir.
Quaranta hores: Avui, als Infants Orfens. Demà, a l'Hospital de Sant Pau.
—Exercicis espirituals. El divendres (!ia 26 de desembre, a les si» de la tarda, començarà a. D., una tanda d'exercicis espirituals en complet r a tir, per a senyores 1 noies, sota la direcció del Rvnd. Eduard Roman, prevere.
Acabarà el dia 1 de l'any nou al mati, I tindrà lloc al Convent de les R-R. M.M. Escolàples (carrer de don Joan de Peguera, 24, S. M.).
Lloc d'inscripció: al Convent o a les Religioses del carrer d'Aragó, 302.
—Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. — El proper dissabte, a dos quarts de nou del matí. tindrà lloc la missa de Comunió per a senyores i senyoretes infermeres, a l'altar de la Verge de Lourdes, dels claustres de la Catedral.
El diumenge, a dos quarts de nou, a la Capella del Palau Episcopal, se celebrarà la missa de Comunió per als brancardiers, desprós de la qual es reparlran le» fulles per a la vi- sita de malalts.
—Junta Diocesana d'Acció Catòlica de la Dona. — Aquesta tarda, u les quatre, continuarà el curs sobre el tema «Teoria 1 pràctica de l'Aposto- lat setrler». Correspon a la lliçó d'a- vui els ensenyaments de l'encíclica de Lleó XIII «Rennn Novarumj.
Supliquem la puntual assistència.
— S'està celebrant aquests dies la Santa Missió a santa Maria de Pa- lauforclera, predicada pels PP. Mis- sioners. Josep Capdevila I Lluís Ho- remmer. Fills de l'immaculat Cor de Maria.
Va començar dijous, dia 27, amb la rebuda entusiesta ais PP. Missio-
ners 1 s'acaharà el diumenge vinent.
— Amb un èxit esclatant flnf la Ssnta Missió que donaren els Pa- res Missioners de! Cor de Ma- rià Lluís Sellarès 1 Josep Capdevila a Sant Jnst Desvern.
Tots els actes foren desgranats amb un interès cada volta més gran, emplenant-se. sobretot, en els actes del vespre, l'església parroquial de 151 manera, que era gairebé Impof- slblc encabir-s'hi.
Foren forca concorregudes les es- caients conferències que donà el P.
Sellarès a senyores i noies, com tam- bé les que el P. Capdevila, junt amb el dit Pare. donaren als homes que, formant atapeïda multitud, anaven escoltant amb visible complaença els temes sugftestius mie desenrotllavon.
Hores de fortes emocion? espirituals que no s'obliden pas fàcilment, van ésser els tres últims vespres de Mis-
sió, dedicats amb tota la suau l agradosa severitat de la litúrgia, a la Sagrada Eucaristia, al Sant Crlst I a la Mare de Déu. anant tots ama- rats d'un enfilall de cants llatins, executats pel poble amb una finor i dolcesa poc sentida en els nostres temples.
La Comunió general de l'últim dia fou nombrosa en les tres misses. Hi havia molts hemes, especialment jo- ves, I , com era de preveure, la pro
essó fou una manifestació de reli- giositat: després de seguir mnltajpatt de la vila. es deWrà S la plnra per a beneir una escaient placa, com record de la Misr.Vi, ! «'nchít amb el sermó de comiat que, de retorn nl temple, fíu el P. Sellafès feih vertader zel apostòlic.
Déu faci qupe duri força tenv-s el caliu ospiritual que. ha deixat la Santa Missió.
Les Fires de Viena
Ela terminis per a les Fires de Viena l'any 1931. les quals, com sem- pre, es realitzen immediatament des- prés de les fires de Lelpzic, han es tat fixats per a la Fira de Prima- vera (Fira de Jubileu) dC 8 fins al 15 de març, i per a la Fira do Tar- dor del 6 flns al 13 de setembre.
B o r s a
de l a Propietat imiti o b i í i à r i a
P I N Q Ü E S P E R V E N D R E
Caseta a Rubí, venc ami» 4 tubits.
menjador, cuina pati, jardí, aigua cor. disponible a 1 acta fracte dtrec- 13 amb l'amo. R: Carme 34, l - t 7 a 9.
L L O G U E R S
Vallvldrera; En caia moderna. b«i.
ros per a llogar amb janli, cinc dor- mitoris, bany. iaò: H. Carles da ' !ar. Villa «Consuelo», lletra B.
Crèdit Agrari, S. A .
Corts. 669, principal. Barcelona Comprem finques rústiqnes
T r i b u n a l s
ASSENYALAMENTS PER AVUI AUDIÈNCIA TERRITORIAL Sala primera. — Incident. — Unió Marina contra A. Pera. — Incident, N. Company contra J. Morey.
Sala segona. — Major quantia. Banc de Terrassa contra Fills de J. Teyà.
—Menor quantia. Francesc Gran con- tra Nens Magdalena.
AUDIÈNCIA PROVINCIAL Secció primera. — Drassanes. — Un oral per resistència contra Josep Gi- ménez.
Secció segona. — Concepció. — Dos orals per exercici Il·legal do la medi- cina i furt contra Joan Vila i Joan Tubella.
Secció tercera. — Llotja. — Un oral per estafa contra Narcís Bivera.
Secció quarta. — Universitat. — Un oral per tinença IMícIta d'arma con- tra Lluís Romero.
PER ESTAFA I FALSEDAT A la secció tercera de l'Audiència s'ha vist una causa par estafa i fal- sedat contra Vicents Ballester, el qual va trametre una lletra a 112 metges en la qual els deia que. mitjançant el lliurament de 25 pessetes els tra- metria una gramola que havia sorte- jat. A cada un els deia que el sorteig l'havia afavorit.
El fiscal considera el fet com a falla 1 demana tres penes d'arrest de deu dies 1 2.800 pessetes d'indemnítr zació als perjudicats.
El delicte de falsedat prové d'haver signat les lletres amb nom suposat.
Se l i demanen dues penes de sis me- sos de presó.
DE LA PASSADA VAGA Al jutjat especial encarregat d'ins- truir el sumari per la passada vaga han declarat nous testimonis.
Ha estat donat d'alta Alfred B. Ru- bio, que resultà ferit de bala a una mà en el tiroteig de la Rambla de Santa Mònica. Es tracta d'un roda- món a peu.
DETENCIÓ D'UH RECLAMAT Ha estat detingut Lluís Ortiz Repl- so, acusat d'uit delicte de «chantage».
També està reclamat per nn jutjat de Madrid per delicte d'estafa.
O b i t u a r i
EHTERHAMENTS Avui es faran els següents:
Josep Serra l Horta, í»ragó, 268.
Amàlia Casanovas I Feliu, Passat- ge Mulet, 5. A les onze.
Pere Cortatíella i Carreras, Pifer- rer, l l i . A dos quarts de deu.
Joan Pujols i Carim, Rosendo No- bas, 1. A les deu.
Maria Portlllo i Marquès, Matina, núm. 376. A les vuit.
Aureli de Secheer i Contreras, Gar- rotxa, '5. A les nou.
Antoni Oliver 1 Mas, Sant Pau, 74 triplicat. A les vuit.
Clara Puigdesens i Bach, Travi, 32, A les nou.
Mercè Pey I Llagos, Tamarlt. 187.
A les onze.
Antoni Peralra 1 Monzó. Toldrà, 14.
A i es tres.
Encarnació Palau I Espinet. Hospi- tal Clínic. A les tres.
FUNERALS
Emili Regidor i Medrano. Mori el 19 de novembre. Avui, de dos quarts d'onze a dos quars de dotze, misses a la Concepció.
Aleix Muntané l Selva. Morí el 26 de novembre. Avui, a dos quarts d'onze, a Pompeia, 1 dissabte, a les deu. a Molins de Rey.
Teresa Bastida 1 Guàrdia Mcri el 24 de novembre. Avui, a les de't, a Jesús de Gràcia.
Josep Biosca i Escolà, vidu d'An- tònia Rius Vergés. Morí el 15 de novembre. Avui. a dos quarts d'on- ze, a la Casa de Caritat.
ANIVERSARIS
Rosa Travila Botey. Morí el Z4 de novembre de 1029. Avui, a dos quarts d'onze, a la parròquia de Sant Jaume.
Ramon Estalella Trilla. Mort el 3 de desembre tte 1929. Avui, misses de sis a dotze, als Dominics, 1 di- vendres, a dos quarts d'onze, a Bet- lem.
E L L L I B R E D E L D I A :
RET
N O V E L · L A
per
C A R L E S C A P D E V I L A .
Preu: 4 pessetes De venda:
L L I B R E R I A C A T A L O i M í A
PLAÇA DE CATALUNYA, 17
