BABE, EL PORQUET VALENT
Guia didàctica
Generalitat de Catalunya
FITXA TÈCNICA Títol original: Babe
Nacionalitat: Australiana Director: Chris Moonan
Actors: James Cromwell i Magda Szubanski Direcció artística: Georges Miller i Cris Moonan Efectes d’animació: Jim Henson’s creature Shop.
Rhythm & Hues
Animació d’animals: Kart Lewis Miller Durada: 89 minuts
Música: Nigel Westlake
Direcció de fotografia: Andrew Lesnie Any: 1996
Basada en el conte de: Dick King Smith
A QUI ES POT ADREÇAR Cicle superior de primària; primer cicle d’ESO.
SINOPSI ARGUMENTAL
En el món de la granja de Hoggett, cada criatura té una funció determinada. Allà hi ha Fly, el gos d’atura: Ferran, l’ànec xerraire; Maa, l’anciana ovella i un trio de ratolins cantaires. La vida evolucio- na normalment fins que arriba Babe, un porquet orfe i terriblement ingenu, que ho revoluciona tot.
Com que Fly se n’ocupa de seguida, creu que ell també és un gos. El granger Hoggett descobreix alguna cosa especial en Babe i, malgrat que tots pensen que s’ha tornat boig, l’inscriu en el Campionat Nacional de Gossos d’Atura.
TEMA PRINCIPAL I POSSIBLES SUBTEMES QUE PLANTEJA LA PEL·LÍCULA
Babe és una pel·lícula que planteja, per sobre de tot, la necessitat de rebel·lar-se, de protestar davant d’un destí aparentment predeterminat i injust, fins a aconseguir canviar, radicalment, la situació.
Davant l’actitud conformista de la vaca que manifesta: «Només trobaràs la felicitat si acceptes que les coses són com són, company», en Babe demostra que no hi ha res impossible i que les coses poden canviar si ens ho proposem. Així, com en totes les faules, s’analitzen i es critiquen actituds humanes però personificades en animals.
En Babe és, al principi, un porquet innocent, però al llarg de la història va descobrint les misèries d’aquest món: l’egoisme dels humans, la crueltat, la mort com a final tràgic de totes les criatures i la necessitat d’adaptar-se a les circumstàncies i de lluitar per sobreviure.
Així, durant la narració, en Babe realitza un viatge iniciàtic perquè: «Per a tots els éssers hi ha una època en què la infantesa s’acaba i s’obre la porta cap a la vida d’adult».
OBJECTIUS FORMATIUS QUE ES PODEN ASSOLIR
En primer lloc, hem de tenir en compte que ens trobem davant d’una pel·lícula densa quant als missatges que ens transmet i, per tant, pot tenir diversos nivells de lectura. Volem advertir també que pel fet de ser una pel·lícula protagonitzada per animals no significa que sigui una pel·lícula infantil, sinó més aviat per a adults.
La faula dels animals de granja recull una sèrie de temes que ens poden servir per a fer reflexions i debats:
• És bo voler ser diferent de com marquen les normes socialment establertes? És bo voler canviar les normes quan aquestes no són justes? Com són valorades les persones que actuen així? Poden tenir problemes?
• Per què el destí final dels porcs ha de ser el sacrifici mentre que els gossos o els gats són animals domèstics? Qui ha decidit que sigui així? Reflexionem sobre la frase: «Els animals que no fan cap servei, els amos se’ls mengen».
• Creieu que per a ser obeït i respectat s’ha de ser dur? No es pot aconseguir el mateix resultat sent tendre i educat?
• Parlarem també dels valors que es desprenen de la pel·lícula, com són l’instint de superació, la solidaritat, la traïció, etc.
CONTINGUTS QUE ES PODEN TREBALLAR I RELACIÓ AMB LES ÀREES
Llengua i literatura
Les faules: Babe, el porquet valent és fonamentalment una faula i, per tant, ens permet relacionar aquesta història amb altres faules conegudes. Podem fer, per exemple, un treball d’anàlisi de com funcionen les faules, quina estructura narrativa segueixen, quines són les característiques dels personatges i dels espais ambientals i quins temes acostumen a tractar.
• Les dites i frases fets: Durant la pel·lícula veurem que apareixen una sèrie de frases que funcionen com a resum del contingut de cada capítol: «Els porcs són uns ximples acabats», «Les coses són així», «Crim i càstig», «El porc és un menjar deliciós», etc.
Intentem veure la relació entre aquestes dites i el contingut que veiem. Busquem altres frases o refranys que podríem afegir a cada capítol.
• Rebel·lió a la granja, de Georges Orwell. La pel·lícula es pot considerar com una versió molt lliure d’aquesta narració literària. Per això aconsellem la seva lectura.
Els costums de l’home: La pel·lícula ens provoca una reflexió interessant quan fa referència a com veuen els animals els costums dels homes i com aquests costums repercuteixen en la vida dels animals.
Val la pena que parlem, per exemple, del sopar de Nadal, situació que resumeix molt bé l’ànec quan diu: «Nadal vol dir sopar, sopar vol dir mort. Nadal vol dir matança».
Ciències socials
Coma tema de recerca podem proposar la vida d’una granja actual i la incorporació dels avenços tecnològics. També podem investigar quins són els avenços que apareixen per a millorar la productivitat.
Veiem en quins llocs de Catalunya s’utilitzen encara gossos d’atura.
Visita a una granja. Entrevista a un pastor i realització d’un reportatge fotogràfic de tot el que hem observat.
ACTIVITATS I METODOLOGIA
1. Motivació inicial
Abans de veure la pel·lícula podem parlar de les faules, llegir-ne alguna i observar com. mitjançant la ironia i l’humor es critiquen les actituds humanes.
2. Després de veure la pel·lícula
Els efectes especials o quan els animals parlen
Possiblement una de les coses que més impressionaran els alumnes és la perfecció dels efectes especials mitjançant els quals s’aconsegueix que els animals autèntics parlin.
Podem explicar com funcionen les tècniques d’animació per ordinador gràcies a les quals és possible arribar a tanta perfecció. També podem recordar altres pel·lícules on els animals (no dibuixos animats) parlen.
Què passa
Parlarem dels fets principals que succeeixen en cada part de la pel·lícula, resumint-los en una sola frase. Exemple:
Introducció: Presentació de la granja on neix en Babe.
La trobada de Babe i el granger al mercat.
L’arribada a la nova granja.
A qui passa
L’anàlisi dels personatges és potser un dels treballs més interessants. Veiem que hi ha un protagonis- ta indiscutible. Babe, el porquet, i també un seguit de secundaris que juguen un paper important en la transformació del protagonista i en el seu pas de la innocència inicial a la maduresa final.
Podem proposar que observin les característiques psicològiques de cada personatge:
• Babe, innocent, cordial, educat, intel·ligent i dolç.
• L’ànec: pretensiós. Vol ser un gall.
• La gossa: fidel, amorosa, tendra, assenyada.
• El gos: amargat amb causa justificada, líder de la granja, temut per tots (llop), fidel a l’amo.
• Les ovelles: beneites
• El granger: treballador, bon home, intel·ligent.
• La seva dona: desconfiada.
Intentem també relacionar les actituds dels animals amb el comportament humà.
On passa
Els espais estan ben definits i compleixen també una funció dramàtica perquè es transformen a me- sura que transcorre l’acció:
1. Observem la granja on neix Babe i comprovarem que es presenta com un espai tenebrós, tràgic, on la presència humana només està apuntada per l’aparició dels peus d’un granger i del camió que s’emporta els porcs cap al seu destí tràgic. Aquest espai correspon als temps de la innocència d’en Babe, quan ell creia que els porcs eren transportats «al paradís dels porcs, un lloc meravellós del qual cap porc mai se li havia ocorregut tornar».
2. La granja de Hogget, que comprenia tres espais:
• La casa: espai destinat a les persones i els animals domèstics. «A casa els gossos i els gats, perquè les coses són així».
• La granja: on viuen la resta dels animals, organitzats jeràrquicament.
• L’exterior: espai per a la llibertat, però ple de perill per als animals 3. El recinte on se celebra el campionat dels gossos d’atura.
Com passa
La narració té l’estructura d’un conte tradicional. Analitzem com es presenta la història: s’obre un llibre de contes il·lustrat i el narrador diu: «En aquells temps, els porcs encara creien que...»
ACTIVITATS DE CREACIÓ I RECREACIÓ
Creació literària
• Els retrats. Proposem fer un retrat de cada personatge de la pel·lícula: el dibuixarem i en farem una descripció escrita.
• Escriure una faula. Inventem una faula on es destaquin «vicis» dels humans i l’escrivim-
• Notícia. Imaginem que el diari recull la notícia extraordinària que un porc fa de gos d’atura i guanya un concurs. Pensem el titular i el contingut de la notícia.
Creació plàstica: l’auca
Seguint l’estructura de la narració, proposem dibuixar l’auca de Babe. A cada part més important de la introducció, del nus i del desenllaç li correspondrà un rodolí explicatiu.
Aurora Maquinay
