Alguns també apliquen la funció mirall de la literatura i l'utilitzen per reflectir la seva idea d'amistat” (2018). Parlem d'amistat mentre llegim (pàgines 7 a 14) la guia didàctica sobre el llibre Pippi Calcelonga d'Astrid Lindgren.
Objectius d’aprenentatge
Competències
Seleccionar i llegir de manera autònoma diferents obres com a font de plaer i coneixement, creant un itinerari lector que es va enriquint progressivament en diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartint experiències lectores, per construir la identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura. . Mobilitzar el coneixement de l'estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar progressivament de manera autònoma sobre les opcions lingüístiques i discursives, amb una terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les habilitats de producció oral i escrita escrites com a recepció crítica.
Continguts específics de les activitats i competències
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Estratègies i metodologies
A partir d'aquesta situació, es demana als estudiants que es posin al lloc de Patryk per arribar-hi. En grup, es proposaran activitats per poder donar resposta a aquesta situació inquietant, que els farà posar-se en el lloc del protagonista.
Organització de l’aula
PROPOSTES DIDÀCTIQUES
Presentació
Abans de la lectura
Evidentment ens referim al fet que l'argument de la novel·la és creïble o que té un aspecte veraç d'acord amb la història explicada. En el cas de La guerra dels botons, la combinació del rerefons històric i els protagonistes adolescents fa que tingui una connotació especial. En aquesta tasca, els alumnes tindran l'oportunitat d'escoltar la veu de l'Avi i les seves explicacions sobre els orígens anecdòtics de la novel·la, a més de llegir un petit fragment.
Compte amb mi en l'últim sospir de la nit I en el primer alè del dia. Escolteu-lo recitar el poema "L'abraçada que" en aquest enllaç (des de l'inici del vídeo fins al minut 01:43). L'abraçada d'un llibre que t'abraça des del principi. l'abraçada abans de l'inici d'un espectacle. la simple abraçada d'estimar-se per desafiar el poder. l'abraçada prohibida, la secreta, El nus de la pena. Penso als teus ulls, quin mal vent l'ha sembrat?, en quin jardí el reculles.
El sol, sens dubte, calent, i ens fa bé. per felicitar-nos, l'abraçada intensa. No et conec perquè ja t'estimo, l'abraçada que dura. l'abraçada que dura encara més, l'abraçada infinita. l'abraçada tan curta que ja s'ha acabat, l'abraçada reconfortant, l'abraçada del coixí, l'abraçada del no, encara no s'han de desaparèixer. l'últim moment abraçada d'un besavi. l'abraçada a la plataforma d'un amor d'estiu, l'abraçada a l'aeroport d'un nen que marxa per un segle a l'estranger. l'abraçada de dos joves de quinze anys. el dia que van enterrar un amic, el que ho va explicar tot. la trista tristesa de l'abraçada ja saps que és l'última,. la tristesa inesperada de l'abraçada de la qual ningú t'avisava és l'última, l'abraçada que toca la pell. l'abraçada que és lluita i somni,. l'abraçada que escrius per tancar un correu electrònic i que no és més que una paraula. p'rò fet i fet la vida són paraules i l'abraçada és una). En aquest curt reflexionem sobre diferents angles de l'amistat: confiança, persistència, respecte. El missatge darrere de la història és l'acceptació de la diversitat i que es pot confiar en els bons amics.
Durant la lectura
La vida sota el control rus (capítols 1-26)
En aquest diàleg entre els joves de la colla sorgeixen moltes incògnites respecte a la ubicació exacta de la ciutat on té lloc. La casa de l'àvia es troba a cinc minuts caminant de les últimes cases de Ciutat Petita. Aquest fragment coincideix amb l'inici de la novel·la, en què els bessons arriben a casa de la seva àvia i comença l'acció.
El grup d'amics del poble és la part essencial de la novel·la, que està condicionada pels estralls de la guerra. Amb aquest número comencem a conèixer els membres de la colla i les dinàmiques que s'hi estableixen. D'altra banda, el lloc de trobada són les pedres de l'outlet, un espai batejat per la gent de la ciutat com la "Font de la Joventut".
Ara que ho hem pensat, mireu la taula següent i identifiqueu el tipus concret de narrador de la novel·la. El narrador es troba fora de la història i no és un personatge de la història. Quan hi penso ara, veig que en Jurek i jo érem com dos gossos de la mateixa manada.
Ara que hem vist les característiques generals de la colla, recordem que només hi havia una regla. La colla ja no pot anar a classe per la desgràcia de la mort del professor i la destrucció de l'escola.
L’arribada dels alemanys (capítols 27-56)
D'una banda, l'activitat pretén reflexionar sobre els trets principals de la descripció, una tipologia textual destacada a la novel·la i que atorga un to líric i emocional corresponent. Per parelles, escriu una descripció de vuit línies d'un personatge secundari de la novel·la (és a dir, excloent Patryk i Jurek): un escriurà la descripció física, l'altre la psicològica. En aquesta segona tasca de descripció d'un personatge es pretén millorar el que han fet els alumnes per parelles.
Per concloure aquesta reflexió sobre la descripció, llegiu un fragment d'una de les grans veus de la literatura catalana, Mercè Rodoreda. Va agafar un ganivet de la seva mare i el va tallar del seu abric militar. Robar soldats morts és l'exemple més clar de deshumanitzar els amics, perdre el seny i la solidaritat per aconseguir un objectiu personal.
El quart botó, austríac, el torna a obtenir Jurek a partir de la gorra d'un soldat austríac que va ser trobat mort en un forat provocat per una canonada, "portava la figura d'un ocell amb un sol cap coronat. Es converteix en el líder de
La tornada dels russos (capítols 57-65)
Els soldats russos troben els amics al bosc i els capturen perquè avisen els alemanys de la seva precària situació. Tots ho accepten perquè les seves vides estan amenaçades, excepte en Jurek que és un espia per a ells, i van al poble per avisar els alemanys. Els alemanys no els acaben de creure i els obliguen a seguir-los al bosc amb Raclaw liderant el camí.
Els alemanys es retiren i pateixen una clara derrota que els fa fugir del poble. En un moment de la novel·la, Patryk pren una pistola d'un soldat anglès mort. De fet, tenir l'arma li fa mal de cap per si l'atrapen, així que l'acaba guardant al seu cofre del tresor.
L'arma de Txékhov fa referència a un principi narratiu establert per l'autor rus, segons el qual tots els elements de la història han de tenir un significat en l'argument. Per tant, si un escriptor inclou una pistola a la trama és perquè s'utilitzarà, com passa a la novel·la. Cap al final de la novel·la, els alemanys abandonen el poble cap a l'oest, mentre moltes persones són exiliades, inclosa Raclaw.
La guerra que mai no acaba (capítols 66-76)
En l'argument d'una novel·la, quan apareix un element rellevant, normalment ha d'intervenir en l'acció, com ara l'arma. El detonant del final de la novel·la té a veure amb l'arribada dels cosacs i l'admiració que els seus botons desperten en Jurek, Patryk i Makary. La guerra i el concurs de botons van de la mà en termes d'augment de la destrucció.
Ajusteu les accions següents segons si són perills per als amics o exemples d'escalada de guerra. Una de les imatges més commovedores de la novel·la la trobem al darrer capítol (76), quan arribem al cim de la barbàrie de la guerra i la competència. En aquest punt de la novel·la ens adonem de la crua realitat de la colla en el context de la guerra.
Finalment, la representació de la barbàrie es complementa amb la presència de Jurek al damunt de les ruïnes, que representa l'última imatge que Patryk veu abans de sortir del poble. En aquesta emotiva descripció que fa referència a la portada de la novel·la, es pot apreciar el zenit de la barbàrie i la irracionalitat. No hi havia cap dubte: era un dels botons de calavera i ossos creuats cosacs.
Després de la lectura
El significat del terme botó que primer ve al cap probablement és el de la peça rodona per subjectar la roba. Al final de la novel·la, les tropes alemanyes bombardegen el poble dels amics i tot cau al caos. Si va sortir del seu poble a les deu de la nit, a quina hora es va tornar a trobar amb els seus pares?
Finalment, tenint en compte que Patryk marxava a les deu de la nit i anava amb 45 hores de retard, va tornar a veure els seus pares a les set del vespre el segon dia del viatge. Amb aquesta pregunta de reflexió es pretén centrar-se en la catàstrofe humanitària que suposen totes les guerres, des de la que viuen Patryk i la seva família fins a la que pateixen avui dia molts ciutadans. Segur que han sentit a parlar d'Open Arms i potser això els ajuda a centrar millor el seu pensament i a entendre la magnitud de la tragèdia.
Per acabar de llegir La guerra dels botons, us proposem crear un joc de preguntes en grups de quatre o cinc. Aquest tipus de gamificació sempre és molt atractiu i útil per als alumnes perquè ells mateixos són sempre els actors de la tasca. Un cop fetes totes les proves, es compartiran amb la resta de la classe per jugar.
