La nostra intenció amb Els crims de la taula periòdica era sobretot escriure una novel·la. Un viatge per la història de la ciència vista pels escriptors de tots els temps. La finalitat d'aquesta guia didàctica és orientar el professorat que, mentre imparteix assignatures de l'àmbit científic o d'altres disciplines, ha decidit que els seus alumnes llegeixin la novel·la Els crims de la taula periòdica.
La guia pretén facilitar el treball no només de les competències lingüístiques i literàries, sinó també de diferents coneixements en l'àmbit científic i tecnològic, especialment en relació a la química, a partir de la lectura de la novel·la. Finalment, la guia presenta tot un seguit de fonts, la majoria ampliades, per facilitar el treball de determinats continguts en l'àmbit científic, tecnològic i històric, tot aprofitant el context de la novel·la.
Vectors i competències
CE3) Generar, interpretar i validar dades i informació en diferents formats i fonts, utilitzant adequadament el llenguatge científic específic de la química, i utilitzar els materials de laboratori de manera responsable i segura, per apreciar el llenguatge científic com a eina universal de comunicació i intercanvi de coneixements. Pel que fa a l'assignatura de llengua i literatura catalanes, les competències específiques que es treballen fonamentalment són:. CE4) Comprendre, interpretar i analitzar, amb sentit crític i amb diferents finalitats lectores, textos escrits i multimodals amb reconeixement del seu significat global i idees principals i secundàries, identificar la intenció de l'emissor, reflexionar sobre el contingut i la forma i valorar-ne. qualitat i fiabilitat, per tal de generar coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos.
CE5) Elaborar textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicació d'estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació entre iguals i progressiva autoregulació autònoma i atenent a les convencions del gènere discursiu escollit, per saber construir i respondre a demandes comunicatives específiques d'una manera informada, eficaç i creativa. CE7) Seleccionar i llegir de manera autònoma diverses obres com a font de plaer i coneixement, configurant una ruta lectora que s'enriqueix progressivament pel que fa a la diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores, per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura.
Objectius d’aprenentatge
Aprofundeix en el coneixement de la taula periòdica i dels elements que la formen, alhora que aprens el significat dels símbols i altres característiques dels elements químics que hi apareixen. Per orientar-se a la pregunta 25, es poden suggerir pàgines web sobre la presència de la taula periòdica o elements químics en portades d'àlbums i cançons, d'una banda per exemple Cover. En primer lloc, se us demana que feu una taula dels elements químics que apareixen al llarg de la novel·la.
Podeu trobar altres activitats destinades a compartir la lectura al document de la Piràmide de la lectura. Un cop feta la reflexió individual, es proposa compartir les impressions de la novel·la en una conversa en petit grup. El bloc comença amb una reflexió per aconseguir que els alumnes entenguin que la taula periòdica és l'eix vertebrador de la trama, i les preguntes 50 i 51 ho especifiquen.
La secció comença amb una introducció a Mendeleiev i la creació de la taula periòdica per organitzar el que ja es coneixia sobre els elements químics. Les activitats 62 i 63 esmenten alguns elements de la taula periòdica que estan destinats als científics. A continuació hi ha una sèrie de preguntes que se centren en la relació entre els elements de la taula periòdica i el cos humà.
Una explicació exhaustiva de la pràctica es pot trobar en aquest document de l'IES Illa de San Simón, de Pontevedra. A continuació, l'activitat 73 (“Starpols”) parla de la nucleosíntesi, la síntesi d'elements químics a les supernoves. El bloc de suggeriments conclou amb un joc que relaciona els elements de la taula periòdica amb els dies de l'any i proposa que els alumnes inventin noms per a hipotètics nous elements.
La guia ofereix un itinerari pels escenaris de la novel·la, una activitat que implica una excursió escolar. El Quadern de l'Estudiant proposa que la visita es consideri un itinerari guiat i que aquestes preguntes es resolguin en grup abans de la sortida. A més, conté diversos episodis i anècdotes de la història tant de la química com de l'art. b) Webografia.
El químic i professor Eduard Cremades disposa de dues pàgines web on enumera la presència de la taula periòdica o dels elements químics en portades d'àlbums i cançons d'una banda i en escenes de pel·lícules i sèries de l'altra.
Continguts
Avaluació
No s'esmenten explícitament al quadern, però algunes propostes poden provocar aquesta reflexió, sobretot les activitats grupals, perquè permeten la regulació entre iguals. Un moment fonamental per a l'avaluació són les activitats prèvies a la lectura, perquè permeten activar i destacar les idees i coneixements previs, perquè l'alumne prengui consciència del que sap de l'assignatura. Un cop acabades les activitats, podem tornar a aquest primer apartat per veure com han canviat algunes.
Es recomana compartir amb l'alumnat l'objectiu d'aprenentatge de l'activitat que escollim treballar i els criteris amb els quals els avaluarem, perquè puguin regular l'acció i en tinguin coneixement. Per tant, hem de poder observar com progressa l'alumnat en la lectura i el treball de les activitats proposades i influir en el procés d'aprenentatge.
Orientacions didàctiques generals
La creació d'una carpeta o una carpeta d'aprenentatge que reculli les respostes i els productes escrits sol·licitats al quadern de l'alumne també pot ser una excel·lent eina d'autoavaluació. A més de les activitats i moments que hem comentat, que poden aportar dades sobre el punt de partida de cada alumne i el seu procés d'aprenentatge, els moments d'interacció per mediar la lectura també són bons per recollir aquestes dades i observacions.A través d'aquesta guia, oferim suggeriments per a respostes a les activitats i en alguns casos la resposta concreta.
Aquesta metodologia col·laborativa facilita i fomenta el debat, sovint sobre situacions complexes que no permeten respostes “en blanc o negre”, però tenen moltes zones “grises”, amb matisos que cal avaluar. Un annex al quadern de l'alumne ofereix un itinerari per conèixer els escenaris on es mouen els personatges i on es cometen els crims de ficció.
Abans de la lectura
També es proposa que les respostes es recullin en un espai comú, com un mural físic o un document virtual col·laboratiu, per tal que es puguin consultar en qualsevol moment de la lectura. a) Sobre el gènere. Aquí cal recordar que un dels personatges de la novel·la és un periodista que treballa en un mitjà de comunicació, un diari. La pregunta 14 se centra en un altre contacte freqüent amb el gènere, que és el cinema i les sèries, i fa preguntar-se si les històries corresponen a fets reals o a fets imaginaris.
La pregunta 16 va una mica més enllà i els pregunta si coneixen la diferència entre una novel·la policial i una novel·la policial. A partir d'aquí, les 11 preguntes prèvies a la lectura es basen en continguts específics de química: les preguntes 23 a 27 van en aquesta direcció. Per respondre a la pregunta 29, n'hi ha prou d'explicar l'electronegativitat d'un element químic com la capacitat o el poder d'atreure electrons.
A la primera part de la pregunta 30, han de començar identificant els dos elements que formen el clorur de sodi (NaCl), és a dir, el sodi (Na) i el clor (Cl), que tenen els números atòmics 11 i 17 respectivament. Les dues últimes parts de la pregunta suggereix una mica d'investigació sobre el significat de la sal i l'origen de la paraula salari. La segona part de la pregunta és més difícil perquè fa referència als gasos nobles (heli, argó, xenó...), que es troben a l'última columna del costat dret de la taula i no formen molècules amb cap altre àtom. .
Per respondre la pregunta 32, podem oferir als alumnes el material de lectura addicional que trobareu a la pàgina següent. Llegint i completant la taula es pot iniciar una conversa sobre on acaben els telèfons mòbils quan es substitueixen, i quines alternatives hi ha per aprofitar els seus components o per reutilitzar-los i així estalviar diners. una gestió sostenible. A més d'aprofundir en els coneixements previs –correctes i incorrectes– sobre els verins, la pregunta també pretén despertar l'interès per la lectura i fer prediccions sobre el que s'explicarà.
Durant la lectura
Permeten centrar-se en diferents aspectes de la lectura, aportar dades per fer inferències i prediccions i, sobretot, comprovar la comprensió de manera independent. Algunes tasques tenen com a objectiu estimular la discussió -i per tant l'argumentació- sobre determinats aspectes de la novel·la, i d'altres tenen un impacte directe en l'aprofundiment dels coneixements relacionats amb la química. A continuació, el quadern de l'alumne presenta sis apartats que conformen el gruix de les activitats, pensades per ser resoltes dins de l'assignatura de Física i Química o dins d'un projecte interdisciplinari.
Una altra petita investigació (Activitat 54) que podeu fer és esbrinar els noms dels carrers d'una ciutat o regió que estan dedicats als elements químics i als científics. Proposa buscar a internet taules periòdiques relacionades amb temes no relacionats amb els elements químics i inventar-ne una que aglutini les matèries tractades a la tutoria, aspectes locals, temes de la vida del centre. Te tellur Terra (del llatí Tellus) Planeta rocós, interior amb dos terços de la superfície coberta per aigua.
El 1796, el seu compatriota Martin Heinrich Klaproth va confirmar el seu descobriment i el va anomenar Tellurium, derivat del nom llatí de la Terra, Tellus. El ferro forma part de la molècula d'hemoglobina, una proteïna que es troba als glòbuls vermells. Com en tots els organismes de la biosfera, els elements del cos humà estan tots en forma de milers de molècules diferents més o menys complexes, que formen els nostres teixits i òrgans.
Al llarg del camí, hi ha una sèrie de parades relacionades amb qüestions que els alumnes han de resoldre fent una petita recerca. A la parada 2, a la plaça Folch i Torres, s'esmenten dues figures de la cultura catalana: Folch i Torres i Milà i Fontanals. La parada 4 és la que té una proposta més àmplia, perquè demana parlar de l'electrificació de Catalunya, la vaga canadenca de 1919 i també identificar els arbres del parc.
El mateix va passar a la Serradora d'Àreu (Pallars Sobirà), que va funcionar al llarg dels segles XIX i XX i mostra part de la història de la indústria de la fusta. El Museu de les Mines de Cercs, al Berguedà, permet visitar l'interior d'una mina de carbó, però també veure com era la vida quotidiana a la base de la mina i les relacions entre aquest combustible fòssil i l'entorn geològic, paisatge-entorn. , econòmica i humana de l'Alt Berguedà. A banda dels capítols dedicats a l'evolució de la iconografia de la taula periòdica o la seva arribada i distribució a Catalunya, conté una àmplia i vistosa col·lecció de taules de diferents tipus, molt vinculades a la Universitat de Barcelona, però també algunes que es troben a altres llocs de Catalunya.
El professor emèrit de Química de la Universitat de Barcelona, )
