Volum XXI. Març 2001 Número 3 ISSN 0211-6340
* Informe elaborat pel Servei d’Informa- ció i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Evolució de la mortalitat a Catalunya, 1983-1997.
Malalties de declaració obligatòria i declaració de microor- ganismes a l’SNMC. Setmanes 49 a 52.
Raó entre els casos declarats l’any 2000 i els valors histò- rics del quinquenni anterior. Setmanes 49 a 52.
Declaracions urgents de brots epidèmics. Setmanes 49 a 52.
Introducció
Els indicadors de mortalitat constitueixen una font d’informació bàsica per garantir el monitoratge de l’estat de salut de la població i proporcionen una eina impres- cindible per a la recerca i la planificació de les tasques sanitàries. El Departament de Sanitat i Seguretat Social (DSSS) codifica i analitza la mortalitat ocorreguda a Catalunya des de l’any 1983, cosa que ha permès disposar d’una sèrie de dades, amb les quals s’han realitzat diverses publicacions. La darrera d’aquestes publi- cacions és una descripció exhaustiva de l’evolució de la mortalitat a Catalunya durant el període 1983-1997, els aspec- tes més importants de la qual es resumei- xen a continuació.
Evolució de la mortalitat general
Entre els anys 1983 i 1997 el nombre total de defuncions a Catalunya ha pas- sat de 44.691 a 54.592, i també ha aug- mentat la taxa bruta de mortalitat, que va ser de 7,50 defuncions per 1.000 habi- tants el 1983 i que és de 8,96 el 1997.
Per sexes, s’observa un nombre lleu- gerament més elevat de defuncions mas- culines que de femenines. Tal com s’a- precia a la Figura 1, les taxes estandar- ditzades de mortalitat (la població tipus utilitzada és la de Catalunya del cens de 1991) mostren una reducció remarcable, tant en els homes com en les dones.
L’augment de l’esperança de vida al llarg d’aquest període ha estat important,
tot i que en els darrers anys el ritme s’ha alentit, atesos els elevats nivells ja asso- lits. L’esperança de vida en néixer el 1997 és de 75,81 anys per als homes i de 82,36 anys per a les dones i de 79,11 anys per al conjunt de la població, men- tre que el 1983 era de 74,12, 79,91 i 77,10, respectivament (Taula 1).
Catalunya presenta un patró de morta- litat per causes similar al dels països desenvolupats. La causa de mort més freqüent l’any 1997 són les malalties de l’aparell circulatori amb 19.661 defun- cions, que representen el 36,01% del total; segueixen els tumors amb 14.671 defuncions (26,87%), les malalties de l’a- parell respiratori amb 5.178 defuncions
Evolució de la mortalitat a Catalunya, 1983-1997*
Taula 1
Esperança de vida en néixer.
Catalunya, 1983-1997
1983 74,12 79,91 77,10
1984 74,39 80,36 77,45
1985 74,30 80,15 77,30
1986 74,18 80,42 77,36
1987 74,23 80,50 77,43
1988 74,07 80,67 77,42
1989 73,71 80,78 77,27
1990 73,77 80,80 77,29
1991 73,87 80,89 77,41
1992 73,95 81,42 77,69
1993 74,31 81,61 77,98
1994 74,80 82,00 78,42
1995 74,77 82,17 78,48
1996 75,18 82,40 78,78
1997 75,81 82,36 79,11
Homes Dones Total
Evolució de la mortalitat a Catalunya, 1983-1997
(9,48%) i les malalties de l’aparell diges- tiu amb 2.798 defuncions (5,12%). Cal destacar que, malgrat la notable reducció de la mortalitat relativa per malalties de l’aparell circulatori entre 1983 i 1997, aquest grup de causes de mort continua situant-se en el primer lloc. Tot i això, aquest darrer any, i per primera vegada, els tumors són la causa de mort més fre- qüent en els homes, i deixen les malalties de l’aparell circulatori en un segon lloc.
D’entre les causes que incrementen la seva freqüència relativa al llarg d’aques- ta quinzena d’anys cal citar els tumors, el grup de les malalties de les glàndules
endocrines, de la nutrició i del metabolis- me i els trastorns de la immunitat (dins del qual es troba la sida), així com els trastorns mentals i les malalties de l’apa- rell respiratori (Figura 2).
La mortalitat infantil (<1 any)
Al llarg del període la mortalitat infantil ha experimentat una reducció continua- da: l’any 1983 assolia valors per sobre de les 10 defuncions per cada 1.000 nas- cuts vius i l’any 1997 se situa per sota de les 5 defuncions per cada 1.000 nascuts vius (Figura 3).
1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0
Taxes estandarditzades (100.000 h.)
Any 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Homes Dones Total
Figura 1
Evolució de les taxes estandarditzades de mortalitat (per 100.000 habitants). Catalunya, 1983-1997
100
80
60
40
20
0
Percentatge
Any 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Resta de causes Malalties endocrimes Causes externes Malalties de l’aparell digestiu Malalties de l’aparell respiratori
Tumors Malalties de l’aparell circulatori
Figura 2
Mortalitat proporcional estandarditzada per 17 grans grups de
causes de mort, en ambdós sexes. Catalunya, 1983-1997
Dins de la mortalitat infantil s’observa que dues terceres parts de les defun- cions dels nens menors d’un any es pro- dueixen en el seu primer mes de vida.
Les causes de mort al llarg del primer any de vida són molt específiques. El principal grup són les afeccions perina- tals, que el 1997 van representar el 30,23%, seguit de les anomalies congèni- tes (25,58%), de les malalties de l’aparell circulatori (11,63%), i les malalties mal de- finides i les infeccioses, ambdues amb el 8,37% de defuncions en aquesta edat.
La mortalitat dels nens i joves (1-14 anys)
A Catalunya la situació de la mortalitat en aquest segment de població ha mostrat una reducció de les defuncions força ac- centuada, amb una disminució de quasi dues terceres parts al llarg d’aquests anys: de 364 morts el 1983 s’ha passat a 129 el 1997. Aquest nombre de morts representa taxes brutes de mortalitat molt baixes: 27,42 per 100.000 habitants el 1983 i 15,77 el 1997. En aquestes edats les taxes per sexes són força similars, especialment els darrers anys.
L’evolució de les taxes estandarditza- des de mortalitat mostra una disminució important al llarg del període de quinze anys, lleugerament superior en el sexe masculí (Figura 4).
Les primeres causes de mort de la població d’1 a 14 anys, l’any 1997, són les causes externes i els tumors, cadas- cuna de les quals suposa el 19,38% del total, seguides de les malalties de l’apa- rell circulatori (15,50%) i les malalties del
sistema nerviós i dels òrgans dels sentits (12,40%).
La mortalitat dels adults joves (15-39 anys)
Les defuncions dels adults joves han augmentat al llarg d’aquests anys. El 1983 el nombre de defuncions era de 1.575 i el 1997 de 2.058, i les taxes bru- tes de mortalitat eren de 72,32 i de 87,1 defuncions per 100.000 habitants, res- pectivament.
En aquestes edats la diferència del nivell de mortalitat entre sexes és la més acusada: segons dades del 1997 tres quartes parts de les defuncions són masculines (1.506 enfront de 552).
Aquest any la taxa de mortalitat dels homes adults joves és de 126,23 defun- cions per cada 100.000 habitants, men- tre que per a les dones és de 47,19.
L’evolució de les taxes estandarditza- des de mortalitat presenta un comporta- ment força irregular al llarg del període 1983-1997. Tot i que la mortalitat del 1997 és superior a la del 1983, la morta- litat màxima s’assoleix a principis dels anys noranta (Figura 5).
En aquest grup d’edat la distribució de les causes de mort és diferent per sexes.
Per als homes, segons dades de l’any 1997, les causes externes destaquen com a primera causa de mort en con- centrar el 48,59% de les defuncions. Les següents causes de mort, en ordre decreixent d’importància, són les malal- ties de les glàndules endocrines, de la nutrició i del metabolisme i els trastorns de la immunitat, amb el 15,94%; els Evolució de la mortalitat a
Catalunya, 1983-1997
12
10
8
6
4
2
0
Defuncions per mil nascuts vius
Any 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
* Des de l’any 1993 s’aplica un coeficient de correcció sobre la base de la infradeclaració estimada l’any 1994.
Figura 3
Evolució de la mortalitat infantil. Catalunya, 1983-1997*
tumors, amb l’11,09%, i les malalties de l’aparell circulatori, amb el 7,77%.
Per a les dones, en el mateix any, les causes més freqüents són les mateixes, però es caracteritzen per una menor concentració de les defuncions en les causes externes i un ordre diferent d’im- portància. La primera causa de mort són les causes externes, que representen el 30,07% de les defuncions, seguides dels tumors (25,00%), les malalties de les glàndules endocrines, de la nutrició i del metabolisme i els trastorns de la immuni- tat (13,77%); i les malalties de l’aparell circulatori, que representen el 9,06%.
En aquest grup d’edat cal destacar l’a-
parició de les primeres defuncions a causa de la sida a partir de l’any 1984, inclosa en el grup de les malalties de les glàndules endocrines, de la nutrició i del metabolisme i els trastorns de la immuni- tat. En tot el període d’anàlisi el nombre de defuncions per sida en tots els grups d’edat ha estat de 6.588, de les quals 4.856 tenien entre 15 i 39 anys.
La mortalitat dels adults (40-64 anys)
En la població entre 40 i 64 anys, ha dis- minuït tant el nombre de defuncions com les taxes de mortalitat. De les 8.879 defuncions del 1983 s’ha passat a 7.875 35
30 25 20 15 10 5 0
Taxes estandarditzades (100.000 h.)
Any 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Homes Dones Total
Figura 4
Evolució de les taxes estandarditzades de mortalitat (per 100.000 habitants) en la població d’1 a 14 anys. Catalunya, 1983-1997
200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0
Taxes estandarditzades (100.000 h.)
Homes Dones Total Any
1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Figura 5
Evolució de les taxes estandarditzades de mortalitat (per 100.000 habitants) en la població de 15 a 39 anys. Catalunya, 1983-1997 Evolució de la mortalitat a
Catalunya, 1983-1997
defuncions l’any 1997, amb la qual cosa la taxa de mortalitat ha variat de 524,32 a 428,14 defuncions per cada 100.000 habitants, respectivament. Tot i que la sobremortalitat masculina és menys acu- sada que en les edats precedents, el 70%
de les defuncions ocorregudes el 1997 corresponen a homes. La taxa bruta de mortalitat dels homes aquest mateix any és de 607,7 defuncions per 100.000 habi- tants, mentre que la de les dones és de 252,83 defuncions. Les taxes estandar- ditzades de mortalitat entre 1983 i 1997 han disminuït (Figura 6).
Segons dades de l’any 1997, els tumors són la principal causa de mort i represen- ten quasi la meitat de les defuncions en aquestes edats, per damunt de les malal- ties de l’aparell circulatori (amb 1.754 defuncions, que representen el 22,27%), de les causes externes (amb 588 defun- cions i un percentatge del 7,47%), i de les malalties de l’aparell digestiu (amb 523 defuncions, el 6,64% del total).
La mortalitat de la gent gran (>64 anys)
La mortalitat en aquest període d’estudi es caracteritza per la forta concentració de les defuncions en la gent gran. El 1983 el nombre de defuncions de més grans de 64 anys representava el 74,78% del total de morts de Catalunya, mentre que el 1997 és el 81,17%.
Aquesta concentració és més accentua- da en les dones per la seva longevitat més elevada: l’any 1997 assoleix prop d’un 88%. Les taxes brutes de mortalitat, l’any 1997, són de 5.022,82 defuncions per cada 100.000 homes més grans de 64 anys, i de 3.887,02 per cada 100.000
dones del mateix grup d’edat, mentre que el 1983 les taxes de mortalitat en aquestes edats eren, respectivament, de 5.679,20 i de 4.312,33.
Les taxes de mortalitat estandarditza- des de la gent gran han disminuït força en aquests 15 anys, tal com pot apre- ciar-se a la Figura 7.
L’any 1997, les malalties de l’aparell circulatori constitueixen la primera causa de mort de la població de més de 64 anys per a ambdós sexes: en els homes repre- senten el 35,08% del total de defuncions en aquestes edats, percentatge que s’e- leva a 44,71% en les dones. Els tumors són el segon gran grup de causes de mort, amb un total de 10.534 defuncions, 6.327 de masculines i 4.207 de femeni- nes. El tercer gran grup de causes de mort en la gent gran són les malalties de l’aparell respiratori, que van causar un total de 2.829 defuncions masculines i 1.910 de femenines. Els trastorns men- tals representen la quarta causa de mort entre la gent més gran de 64 anys, amb un total de 2.355 defuncions.
Conclusions
Tot i que l’evolució de la mortalitat no ha estat homogènia pel que fa als dos sexes, als grups d’edat i a les causes de mort, la mortalitat a Catalunya entre 1983 i 1997 ha experimentat una reduc- ció important. L’esperança de vida en néixer a Catalunya ha crescut en aquest període de quinze anys a un ritme supe- rior en les dones que en els homes.
Aquest ritme inferior, en el cas dels ho- mes, es deu probablement a la mortalitat en els joves.
800 700 600 500 400 300 200 100 0
Taxes estandarditzades (100.000 h.)
Homes Dones Total Any
1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Figura 6
Evolució de les taxes estandarditzades de mortalitat (per 100.000 habitants) en la població de 40 a 64 anys. Catalunya, 1983-1997 Evolució de la mortalitat a
Catalunya, 1983-1997
La distribució de les principals causes de mort per al conjunt de la població s’ha mantingut més o menys estable al llarg del període, i està constituïda per les malalties de l’aparell circulatori, els tumors, les malalties de l’aparell respira- tori i les causes externes. La reducció important de la mortalitat per malalties de l’aparell circulatori (arteriosclerosi i malalties cerebrovasculars) i l’augment de la mortalitat per tumors comporta un increment relatiu de la importància dels tumors. Les malalties de l’aparell circula- tori afecten gent d’edat avançada i relati- vament poc la resta de grups d’edat, però la forta concentració de les defun- cions en la gent gran fa que sigui el pre-
ponderant en el patró de la mortalitat per al conjunt de la població catalana.
Entre les causes de mort que experi- menten una evolució més remarcable cal destacar l’augment de les malalties de les glàndules endocrines, de la nutrició i del metabolisme i els trastorns de la im- munitat, com a conseqüència de la sida, i l’augment i posterior reducció dels acci- dents de trànsit, causes que afecten principalment els homes joves. També destaca l’important increment del grup de les malalties mentals, grup que inclou fonamentalment les demències, que afecten la població més gran, l’evolució de les quals està molt influïda per l’enve- lliment de la població.
7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0
Taxes estandarditzades (100.000 h.)
Homes Dones Total Any
1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Figura 7
Evolució de les taxes estandarditzades de mortalitat (per 100.000 habitants) en la població més gran de 64 anys. Catalunya, 1983-1997 Evolució de la mortalitat a
Catalunya, 1983-1997
Malalties de declaració numèrica. Setmanes 49 a 52
(Del 5 de desembre de 1999 a l’1 de gener de 2000 i del 3 de desembre de 2000 al 30 de desembre de 2000)
Nombre de casos comunicats de malalties de declaració numèrica.
Distribució setmanal
Codi Malalties Setmana Setmana Setmana Setmana Setmana
malaltia 49 50 51 52 1 a 52
1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000
07 Enteritis i diarrees 7.190 3.186 7.241 4.232 6.458 4.322 6.711 3.901 346.930 343.111
08 Escarlatina 73 42 73 42 41 50 38 38 1.721 3.042
13 Grip 4.845 1.498 7.132 2.161 11.255 2.107 21.470 2.102 391.812 27.839
17 Leptospirosi – – – – – – – – 2 5
33 Varicel·la 498 301 486 372 338 265 403 319 35.317 33.672
34 Infecció genital per clamídies 4 2 7 2 12 1 2 3 217 227
36 Sífilis 1 – – – – – – 3 94 92
37 Oftàlmia neonatal 0 1 2 – – – – – 8 11
38 Infecció gonocòccica 2 1 6 2 9 1 9 3 191 220
39 Altres malalties de transmissió sexual 75 35 75 46 100 30 48 40 4.296 3.782
43 Pneumònia 842 442 849 584 848 666 1046 657 32.640 35.243
07 08 13 17 33 34 36 37
Codi Comarques Enteritis i Escarlatina Grip Leptospirosi Varicel·la Infecció genital Sífilis Oftàlmia
diarrees per clamídies neonatal
TOTAL CATALUNYA 27.600 15.641 225 172 44.702 7.868 – – 1.725 1.257 25 8 1 3 2 1
(continua a la pàg. 32) 1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000
01 ALT CAMP 135 114 0 – 218 67 – – – – – – – – – –
02 ALT EMPORDÀ 283 87 1 8 173 20 – – 9 13 – – – – – –
03 ALT PENEDÈS 504 738 1 17 411 71 – – 40 142 – – – – – –
04 ALT URGELL 56 88 1 1 152 104 – – 2 15 – 1 – – – 1
05 ALTA RIBAGORÇA 0 0 – – 37 – – – – – – – – – – –
06 ANOIA 0 22 – – – – – – – 2 – – – – – –
07 BAGES 751 525 1 1 1.613 258 – – 25 76 – – – – – –
08 BAIX CAMP 659 497 – 6 497 167 – – 35 28 1 – – – – –
09 BAIX EBRE 559 413 2 – 1.110 292 – – 63 36 – – – – – –
10 BAIX EMPORDÀ 358 265 1 1 1.234 39 – – 43 48 – – – – – –
11 BAIX LLOBREGAT 3.343 1.268 43 9 5.727 617 – – 167 22 – – – 1 – –
12 BAIX PENEDÈS 289 206 – 1 330 93 – – 3 24 2 – – – – –
13 BARCELONÈS 7.924 4.771 93 55 14.205 3.046 – – 291 330 – 5 – – 1 –
14 BERGUEDÀ 234 98 – – 950 50 – – 1 12 7 – – – – –
15 CERDANYA 81 68 – – 225 19 – – 1 1 – – – – – –
16 CONCA DE BARBERÀ 191 22 – – 95 9 – – 6 – – – – – – –
17 GARRAF 435 89 7 – 485 40 – – 23 13 – – – – – –
18 GARRIGUES 26 13 – – 35 1 – – – 4 1 – – – –
19 GARROTXA 73 91 – – 238 39 – – 1 – – – – – – –
20 GIRONÈS 312 271 2 4 330 39 – – 63 24 – – – – – –
21 MARESME 1.574 763 31 8 3.076 591 – – 169 176 7 – – – 1 –
22 MONTSIÀ 113 68 2 – 186 6 – – 76 – – – – – – –
23 NOGUERA 226 175 – – 296 90 – – – 10 – – – – – –
24 OSONA 1.119 502 3 5 1.266 246 – – 46 22 – – – – – –
25 PALLARS JUSSÀ 1 1 – – 2 2 – – – – 6 – – – – –
26 PALLARS SOBIRÀ 35 29 1 – 220 26 – – – 1 – – – – – –
27 PLA D’URGELL 66 52 – – 89 28 – – – 8 – – – – – –
28 PLA DE L’ESTANY 75 – – – 51 – – – 2 – – – – – – –
29 PRIORAT 47 9 – – 155 – – – 1 – – – – – – –
30 RIBERA D’EBRE 44 11 – – 86 1 – – 15 – – – – – – –
31 RIPOLLÈS 76 81 – 1 229 17 – – 49 1 – – – – – –
32 SEGARRA 64 230 – – 38 5 – – 7 5 – – – – – –
33 SEGRIÀ 713 500 4 10 1.329 259 – – 66 80 – 2 – – – –
34 SELVA 921 310 2 2 1.290 149 – – 94 18 – – – 1 – –
35 SOLSONÈS 9 10 – – 35 3 – – – – – – – – – –
36 TARRAGONÈS 575 528 2 9 556 196 – – 89 27 – – 1 – – –
37 TERRA ALTA – 6 – – 11 2 – – 8 – – – – – – –
38 URGELL 121 97 – – 417 33 – – – 1 – – – 1 – –
39 VAL D’ARAN 40 49 4 2 76 3 – – – 1 – – – – –
40 VALLÈS OCCIDENTAL 3.975 1.716 15 23 4.700 633 – – 274 95 1 – – – – –
41 VALLÈS ORIENTAL 1.593 858 9 9 2.729 607 – – 56 22 – – – – – –
TOTAL CATALUNYA 26 7 298 151 3.585 2.350
Malalties de declaració numèrica. Setmanes 49 a 52
(Del 5 de desembre de 1999 a l’1 de gener de 2000 i del 3 de desembre de 2000 al 30 de desembre de 2000)
38 39 43
Codi Comarques Infecció Altres malalties Pneumònia gonocòccica de transmissió
sexual
6.090.040 45 40
Percentatge de declaració
* Estadística de població de Catalunya, 1996.
Població* Percentatge
1999 2000
34.403 80 71
93.172 45 40
73.196 36 79
19.006 67 56
3.542 75 0
86.964 8 15
152.586 57 40
140.540 75 74
65.879 81 75
95.986 82 57
643.419 45 32
47.550 87 75
2.131.378 33 31
38.606 57 50
12.757 46 58
18.285 75 37
90.435 55 28
19.273 50 50
46.708 68 71
129.044 50 53
318.891 34 24
54.765 31 25
34.390 56 44
122.923 55 44
12.817 12 31
5.815 37 100
29.116 37 37
23.833 75 0
9.212 75 75
22.442 92 67
26.365 56 41
17.407 12 50
163.691 39 32
104.833 97 69
11.171 45 35
169.016 77 82
12.684 100 100
30.181 59 75
7.130 87 100
685.600 42 28
285.129 52 41
1Els laboratoris que participen en aquest sistema estan referenciats al BEC núm. 4 de 1999.
* El percentatge està referit al nombre d’agents declarats en cada entitat clínica.
Notificació microbiològica a Catalunya
1. Setmanes 49 a 52
Nombre Total de casos acumulats Malaltia infecciosa/agent microbià de 1999 2000
casos Nombre %* Nombre %*
INFECCIONS RESPIRATÒRIES
Pneumococ 27 536 19,5 434 11,2
H. influenzae 6 105 3,8 83 2,1
M. pneumoniae 8 75 2,7 84 2,2
C. psittaci 0 10 0,4 4 0,1
Altres clamídies 8 25 0,9 56 1,4
C. burnetii 0 27 1,0 19 0,5
L. pneumophila 2 22 0,8 33 0,8
Altres legionel·les 12 90 3,3 99 2,5
B. pertussis 0 34 1,2 93 2,4
V. gripal 33 546 19,9 647 16,6
V. parainfluença 3 51 1,9 29 0,7
Virus respiratori sincicial 529 1.063 38,7 2.184 56,2
Adenovirus 24 163 5,9 124 3,2
TOTAL 652 2.747 100,0 3.889 100,0
MENINGOENCEFALITIS
Meningococ grup B 8 100 42,9 83 32,5
Meningococ grup C 0 32 13,7 34 14,4
Altres meningococs i sense grup 0 4 1,7 10 4,2
H. influenzae 1 8 3,4 8 3,4
Pneumococ 7 46 19,7 39 16,5
Altres agents 3 43 18,5 62 26,3
TOTAL 19 233 100,0 236 100,0
MICOBACTERIOSIS
M. tuberculosis (complex) 85 1.220 90,8 1.197 90,2
M. avium - M. intracellulare 1 40 3,0 46 3,5
M. kansasii 6 53 3,9 54 4,1
M. xenopi 0 14 1,0 8 0,6
Altres micobacteris 4 17 1,3 22 1,7
TOTAL 96 1.344 100,0 1.327 100,0
Percentatge de laboratoris declarants de la quadrisetmana: 89,4 %.
Nombre Total de casos acumulats Malaltia infecciosa/agent microbià de 1999 2000
casos Nombre %* Nombre %*
ENTERITIS
S. enterica 193 3.588 49,2 3.663 46,1
Sh. sonnei 0 55 0,8 65 0,8
Sh. flexneri 2 28 0,4 37 0,5
Altres shigel·les 1 13 0,2 20 0,3
C. jejuni 179 2.061 28,3 2.589 32,6
Altres campilobacteris 41 569 7,8 479 6,0
Y. enterocolitica 2 24 0,3 30 0,4
Altres yersínies 0 0 0,0 2 0,0
E. coli verotoxigènic 0 1 0,0 3 0,0
Vibrio 0 10 0,1 11 0,1
Rotavirus 32 847 11,6 951 12,0
Adenovirus 6 93 1,3 102 1,3
TOTAL 456 7.289 100,0 7.952 100,0
MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL
Gonococ 7 61 18,8 68 19,6
C. trachomatis 2 27 8,3 34 9,8
T. pallidum 5 81 25,0 51 14,7
H. ducreyi 0 0 0,0 0 0,0
T. vaginalis 9 148 45,7 142 40,9
V. herpes simple 3 7 2,2 52 15,0
TOTAL 26 324 100,0 347 100,0
ALTRES MALALTIES INFECCIOSES
Brucella 4 80 29,2 56 18,6
S. Typhi/Paratyphi 1 9 3,3 21 7,0
R. conorii 1 29 10,6 26 8,6
V. hepatitis A 3 37 13,5 48 15,9
V. hepatitis B 1 18 6,6 32 10,6
V. xarampió 0 0 0,0 3 1,0
P. falciparum 9 62 22,6 63 20,9
P. vivax 0 17 6,2 23 7,6
Altres plasmodis 0 11 4,0 13 4,3
Leishmania 0 5 1,8 10 3,3
Leptospira 1 6 2,2 6 2,0
TOTAL 20 274 100,0 301 100,0
1999 2000 1999 2000 1999 2000
01 ALT CAMP – – – – 27 2
02 ALT EMPORDÀ – – 1 2 63 41
03 ALT PENEDÈS – – – 1 27 59
04 ALT URGELL – – – – 9 8
05 ALTA RIBAGORÇA – – – – – –
06 ANOIA – – – – – 26
07 BAGES 4 1 5 2 98 83
08 BAIX CAMP – – 2 1 50 54
09 BAIX EBRE 2 – 3 – 146 73
10 BAIX EMPORDÀ – – 10 19 97 63
11 BAIX LLOBREGAT 2 1 39 10 268 95
12 BAIX PENEDÈS – – – – 15 12
13 BARCELONÈS 11 2 121 51 1.252 870
14 BERGUEDÀ – – 2 1 52 25
15 CERDANYA – – – – 22 3
16 CONCA DE BARBERÀ – – – 1 10 –
17 GARRAF – 2 – – 50 11
18 GARRIGUES – – 2 – – –
19 GARROTXA – – – 2 34 10
20 GIRONÈS – – 2 10 88 78
21 MARESME – 1 24 4 205 178
22 MONTSIÀ – – – – 11 4
23 NOGUERA – – – – 6 2
24 OSONA 1 – – 12 130 115
25 PALLARS JUSSÀ – – 13 – 2 3
26 PALLARS SOBIRÀ – – – – 2 1
27 PLA D’URGELL – – – – 4 2
28 PLA DE L’ESTANY 2 – – – 11 –
29 PRIORAT – – – – 1 1
30 RIBERA D’EBRE – – – – 5 3
31 RIPOLLÈS – – 4 2 33 17
32 SEGARRA – – – – – 5
33 SEGRIÀ – – 4 1 32 9
34 SELVA – – 12 – 73 19
35 SOLSONÈS – – – – 1 –
36 TARRAGONÈS 1 – – 1 65 82
37 TERRA ALTA – – – – 1 1
38 URGELL – – 2 – 4 1
39 VAL D’ARAN – – 6 2 13 5
40 VALLÈS OCCIDENTAL 1 – 38 27 515 299
41 VALLÈS ORIENTAL 2 – 8 2 163 90
* No s’inclouen els casos en què falta l’edat i/o el sexe, com tampoc no s’hi inclou la notificació de pacients de fora de Catalunya.
Distribució per grups d’edat i sexe*
Malalties Homes Dones
Malalties de declaració individualitzada. Setmanes 1 a 52*
01 02 03 04 06 12 14 15 16 18
Codi Comarques Brucel·losi Carboncle Tos ferina Còlera Shigel·losi Febre tifoide Altres Leishma- Lepra Malaltia me- i paratifoide hepatitis niosi ningocòccica
víriques
TOTAL CATALUNYA 113 – 191 – 36 30 94 34 7 238
* No s’hi inclou la notificació dels pacients de fora de Catalunya. (continua a la pàg. 34)
01 ALT CAMP 1 – – – – – – – – –
02 ALT EMPORDÀ 8 – 1 – – – 14 – – 4
03 ALT PENEDÈS – – 2 – – – – – – –
04 ALT URGELL – – 1 – – – – – – 2
05 ALTA RIBAGORÇA – – – – – – – – – –
06 ANOIA – – 4 – – 2 – 1 – 3
07 BAGES 2 – – – 1 1 – – – 8
08 BAIX CAMP 2 – 1 – – 2 4 – – 7
09 BAIX EBRE – – 1 – – – 3 1 – 2
10 BAIX EMPORDÀ 2 – 2 – – – 4 1 – 5
11 BAIX LLOBREGAT 9 – 28 – – – 1 3 – 15
12 BAIX PENEDÈS 3 – 31 – – – 1 – 1 3
13 BARCELONÈS 8 – 69 – 12 15 23 13 4 60
14 BERGUEDÀ – – – – – – – – – –
15 CERDANYA 1 – – – – – 1 – – –
16 CONCA DE BARBERÀ 5 – – – – – – – – –
17 GARRAF 1 – – – – – 3 – – 3
18 GARRIGUES – – – – – – – – – 1
19 GARROTXA 4 – – – – – 1 2 – 2
20 GIRONÈS 16 – 3 – – 1 3 1 – 4
21 MARESME – – 7 – 2 – 2 – – 14
22 MONTSIÀ 1 – – – – – – 2 – 2
23 NOGUERA 4 – – – – – – – 1 4
24 OSONA 5 – 2 – – 1 7 1 – 2
25 PALLARS JUSSÀ 7 – – – – – – – – –
26 PALLARS SOBIRÀ 5 – – – – – – – – –
27 PLA D’URGELL 1 – – – – – – – – 1
28 PLA DE L’ESTANY 2 – – – – – 2 – – –
29 PRIORAT – – – – – – – 1 – –
30 RIBERA D’EBRE 2 – – – – – – – – 2
31 RIPOLLÈS 3 – 7 – – – 4 – – –
32 SEGARRA 1 – – – – – – 1 – 1
33 SEGRIÀ 3 – 3 – – – 2 – – 12
34 SELVA 3 – 2 – – – 2 – – 2
35 SOLSONÈS – – – – – – – – – –
36 TARRAGONÈS – – 4 – 1 2 1 2 – 4
37 TERRA ALTA – – – – – – 1 – – –
38 URGELL – – – – – – – – – –
39 VAL D’ARAN 7 – – – – – – – – 1
40 VALLÈS OCCIDENTAL 7 – 21 – 18 2 12 5 – 56
41 VALLÈS ORIENTAL – – 3 – 2 4 3 – 1 18
<5 5-9 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 >60 Total* <5 5-9 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 >60 Total*
01 Brucel·losi – – 2 11 17 19 15 7 11 82 – – 3 3 9 8 3 3 2 31
02 Carboncle – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
03 Tos ferina 44 5 25 4 – 1 – – 2 81 56 10 28 8 1 5 – – 2 110
04 Còlera – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
06 Shigel·losi – 5 1 1 5 4 2 1 1 20 – 5 5 – 2 2 1 – 1 16
12 Febre tifoide i paratifoide – – 1 2 1 4 1 1 1 11 1 1 – 1 4 3 3 3 3 19
14 Altres hepatitis víriques 1 – 2 4 13 12 7 5 17 60 – 1 3 – 2 7 4 4 13 34
15 Leishmaniosi – 1 – – 10 8 4 – 4 27 – 2 1 – 2 2 – – – 7
16 Lepra – – – – – 1 1 1 – 3 – – – – 1 1 – – – 2
18 Malaltia meningocòccica 25 35 23 10 5 3 4 4 5 114 36 27 24 15 5 3 5 1 12 128
20 Paludisme – 7 10 5 27 20 7 3 4 83 1 7 6 5 12 13 1 3 2 50
21 Parotiditis 5 11 18 10 5 3 3 3 3 60 4 11 18 1 3 4 2 4 5 52
25 Rubèola – – – – – – – – – – – – – 1 – – – – – 1
28 Febre botonosa – 3 7 3 5 4 10 5 8 45 – – – 4 – 8 5 6 8 31
30 Triquinosi – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
31 Tuberculosi pulmonar 5 20 15 76 205 215 134 96 159 925 6 12 20 65 126 100 57 40 131 539
32 Altres tuberculosis – – 2 18 43 33 15 20 31 162 – – 3 15 16 16 10 11 39 110
35 Xarampió – 1 1 1 – – – – 1 4 4 – 1 – – – – – – 5
40 Tètanus – – – – – – – 1 1 2 – – – – – – – – 3 3
41 Hidatidosi – 2 – – 2 – 1 1 2 8 1 – – – 2 – 1 1 2 7
45 Sida** – – – – – 4 3 2 1 10 – – – – – 2 – – – 2
46 Legionel·losi – – – 3 6 26 28 24 73 160 – – – 1 1 4 2 5 33 46
47 Amebiasi 1 – – – 1 1 – – 1 4 – – – – 2 1 – – 1 4
48 Hepatitis A – 19 15 26 29 10 1 2 – 102 4 9 13 6 14 7 1 1 1 56
49 Hepatitis B – – – 6 14 5 13 3 7 48 – – 1 4 7 4 3 2 2 23
50 Meningitis tuberculosa – – – – – 3 3 – 1 7 – 1 – – – – – – 1 2
51 Rubèola congènita – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
52 Sífilis congènita – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
53 Botulisme – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
54 Mal. inv. per H. influenzae b 1 1 – – – – – – 1 3 – – – – – – – 1 – 1
55 Tètanus neonatal – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Setmanes 1-4 6 – 2 – 1 2 10 2 2 42
Setmanes 5-8 6 – 10 – 2 2 4 3 – 39
Setmanes 9-12 10 – 14 – – 2 8 7 – 23
Setmanes 13-16 15 – 10 – 1 1 5 – 1 22
Setmanes 17-20 13 – 10 – – – 15 1 – 26
Setmanes 21-24 10 – 17 – 3 2 11 4 – 10
Setmanes 25-28 10 – 37 – 1 3 3 4 1 12
Setmanes 29-32 11 – 29 – 1 5 6 3 – 9
Setmanes 33-36 8 – 14 – 2 2 7 – 1 13
Setmanes 37-40 7 – 32 – 10 6 8 4 – 10
Setmanes 41-44 6 – 7 – 10 2 8 4 1 17
Setmanes 45-48 6 – 6 – 5 2 6 2 1 8
Setmanes 49-52 6 – 3 – – 1 4 1 – 7
Total 114 – 191 – 36 30 95 35 7 238
Setmanes 1-4 6 9 – – – 123 23 – – 4
Setmanes 5-8 10 7 1 – – 132 24 1 – 1
Setmanes 9-12 4 4 – 2 – 138 28 1 2 –
Setmanes 13-16 5 8 – 1 – 108 28 1 – 2
Setmanes 17-20 11 6 – 1 – 124 24 – – –
Setmanes 21-24 11 17 – 2 – 137 19 1 – –
Setmanes 25-28 9 19 – 11 – 149 25 3 – –
Setmanes 29-32 12 12 – 9 – 109 21 – 2 3
Setmanes 33-36 8 6 – 19 – 119 10 – – 1
Setmanes 37-40 28 6 – 21 – 117 21 1 – –
Setmanes 41-44 12 5 – 4 – 99 21 – 1 1
Setmanes 45-48 11 9 – 9 – 78 14 1 – 3
Setmanes 49-52 13 7 – 3 – 51 18 – – –
Total 140 115 1 82 – 1.484 276 9 5 15
Distribució quadrisetmanal
Malalties de declaració individualitzada. Setmanes 1 a 52*
20 21 25 28 30 31 32 35 40 41
Codi Comarques Paludisme Parotiditis Rubèola Febre Triquinosi Tuberculosi Altres Xarampió Tètanus Hidatidosi
botonosa pulmonar tuberculosis
TOTAL CATALUNYA 140 112 1 76 – 1.464 272 9 5 15
* No s’hi inclou la notificació dels pacients de fora de Catalunya.
20 21 25 28 30 31 32 35 40 41
Paludisme Parotiditis Rubèola Febre Triquinosi Tuberculosi Altres Xarampió Tètanus Hidatidosi
botonosa pulmonar tuberculosis
01 02 03 04 06 12 14 15 16 18
Brucel·losi Carboncle Tos ferina Còlera Shigel·losi Febre tifoide Altres Leishma- Lepra Malaltia me- i paratifoide hepatitis niosi ningocòccica
víriques
(continua a la pàg. 35)
01 ALT CAMP – – – 4 – 3 7 – – –
02 ALT EMPORDÀ 4 1 – 7 – 20 7 – – 2
03 ALT PENEDÈS – 3 – 2 – 18 1 – – –
04 ALT URGELL – – – – – 2 1 – – –
05 ALTA RIBAGORÇA – – – – – – – – – 1
06 ANOIA – 2 – 2 – 10 1 – – –
07 BAGES – 2 – 11 – 3 – – – 1
08 BAIX CAMP – – – 1 – 21 5 – – 1
09 BAIX EBRE – 1 – 1 – 28 6 – – –
10 BAIX EMPORDÀ 3 – – 2 – 22 7 1 1 1
11 BAIX LLOBREGAT 2 11 – 1 – 148 7 – – –
12 BAIX PENEDÈS – – – 3 – 6 5 – – –
13 BARCELONÈS 70 46 – 8 – 917 139 6 – 4
14 BERGUEDÀ – – – – – – – – – –
15 CERDANYA – – – – – – – – – –
16 CONCA DE BARBERÀ – – – 1 – 2 1 – – –
17 GARRAF 1 1 – – – 28 – – – –
18 GARRIGUES – – – – – 3 – – – –
19 GARROTXA 10 – – 1 – 2 3 – – –
20 GIRONÈS 16 1 1 6 – 22 4 – – 3
21 MARESME 7 10 – 2 – 54 23 – – –
22 MONTSIÀ – – – – – 8 3 – – –
23 NOGUERA 2 – – – – 5 – – – –
24 OSONA – 11 – 2 – – – 1 – –
25 PALLARS JUSSÀ – – – – – 1 – – – –
26 PALLARS SOBIRÀ – – – – – 1 – – 1 –
27 PLA D’URGELL – – – – – 5 1 – – –
28 PLA DE L’ESTANY 4 – – 2 – 1 1 – – –
29 PRIORAT – – – – – – 1 – – –
30 RIBERA D’EBRE – – – – – 3 3 – – –
31 RIPOLLÈS – 1 – – – 4 4 – – –
32 SEGARRA – – – – – 1 – – – –
33 SEGRIÀ 2 9 – – – 47 13 – – –
34 SELVA 6 1 – 2 – 16 8 – – –
35 SOLSONÈS – – – – – 1 1 – – –
36 TARRAGONÈS 3 – – – – 40 14 – – –
37 TERRA ALTA – 1 – – – 1 1 – – –
38 URGELL – – – – – 6 2 1 – –
39 VAL D’ARAN – – – – – 1 – – – –
40 VALLÈS OCCIDENTAL 6 8 – 16 – 8 2 – 2 2
41 VALLÈS ORIENTAL 4 3 – 2 – 6 1 – 1 –
Setmanes 1-4 14 21 – 13 6 1 – – – 1 –
Setmanes 5-8 11 8 4 5 3 1 – – – 2 –
Setmanes 9-12 10 – – 11 6 3 – – – – –
Setmanes 13-16 17 9 – 9 5 1 – – – – –
Setmanes 17-20 13 5 1 14 8 – – – – – –
Setmanes 21-24 20 17 1 21 10 1 – – – – –
Setmanes 25-28 14 17 – 4 9 – – – – – –
Setmanes 29-32 19 5 – 7 1 – – – – – –
Setmanes 33-36 16 13 – 8 2 – – 1 – – –
Setmanes 37-40 22 16 – 24 7 – – – – – –
Setmanes 41-44 6 14 2 23 10 – – – – 1 –
Setmanes 45-48 22 75 – 19 11 – – – – – –
Setmanes 49-52 12 7 – 9 2 2 – – – – –
Total 196 207 8 167 80 9 – 1 – 4 –
* Nombre de casos declarats.
Malalties de declaració individualitzada. Setmanes 1 a 52*
46 47 48 49 50 51 52 53 54 55
Codi Comarques Legionel·losi Amebiasi Hepatitis A Hepatitis B Meningitis Rubèola Sífilis Botulisme Mal. inv. Tètanus tuberculosa congènita congènita per H. neonatal
influenzae b
TOTAL CATALUNYA 206 8 158 71 9 – 1 – 4 –
* No s’hi inclou la notificació dels pacients de fora de Catalunya.
45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55
Sida* Legionel·losi Amebiasi Hepatitis A Hepatitis B Meningitis Rubèola Sífilis Botulisme Mal. inv. Tètanus tuberculosa congènita congènita per H. neonatal
influenzae b
Distribució quadrisetmanal
01 ALT CAMP 2 – – – – – – – – –
02 ALT EMPORDÀ 5 – 9 1 – – – – – –
03 ALT PENEDÈS 1 – 1 – 1 – – – – –
04 ALT URGELL – – 1 – – – – – – –
05 ALTA RIBAGORÇA – – – – – – – – – –
06 ANOIA – – 4 – – – – – – –
07 BAGES 1 – 1 1 – – – – – –
08 BAIX CAMP 9 – 2 1 – – – – – –
09 BAIX EBRE 1 – 3 – 1 – – – – –
10 BAIX EMPORDÀ 5 – 2 2 – – 1 – – –
11 BAIX LLOBREGAT 22 – 17 4 – – – – 1 –
12 BAIX PENEDÈS 1 – – 3 – – – – – –
13 BARCELONÈS 89 5 49 29 1 – – – 1 –
14 BERGUEDÀ – 1 – – – – – – – –
15 CERDANYA – – – – – – – – – –
16 CONCA DE BARBERÀ 1 – – – – – – – – –
17 GARRAF 1 – 1 2 – – – – – –
18 GARRIGUES – – – – – – – – – –
19 GARROTXA – – 7 1 – – – – – –
20 GIRONÈS 18 2 5 5 1 – – – 1 –
21 MARESME 4 – 8 4 – – – – – –
22 MONTSIÀ – – 4 – – – – – – –
23 NOGUERA 1 – – – – – – – – –
24 OSONA – – 6 1 – – – – – –
25 PALLARS JUSSÀ 1 – – – – – – – – –
26 PALLARS SOBIRÀ – – – – – – – – – –
27 PLA D’URGELL 2 – – – – – – – – –
28 PLA DE L’ESTANY 1 – 1 – – – – – – –
29 PRIORAT 2 – 1 – – – – – – –
30 RIBERA D’EBRE – – 1 1 1 – – – – –
31 RIPOLLÈS – – 2 – – – – – – –
32 SEGARRA 1 – – – – – – – – –
33 SEGRIÀ 7 – 2 2 – – – – – –
34 SELVA 4 – 5 3 – – – – – –
35 SOLSONÈS – – – 1 – – – – – –
36 TARRAGONÈS 4 – 9 3 3 – – – – –
37 TERRA ALTA – – 1 – 1 – – – – –
38 URGELL – – 3 – – – – – – –
39 VAL D’ARAN – – 2 – – – – – – –
40 VALLÈS OCCIDENTAL 18 – 6 5 – – – – – –
41 VALLÈS ORIENTAL 5 – 5 2 – – – – 1 –
La figura representa la raó del valor observat durant la quadrisetmana de l’any en curs i la mitjana dels 15 totals de 4 setmanes (l’anterior, el mateix i el següent període quadrisetmanal) dels darrers 5 anys. El punt de començament de l’àrea ombrejada -quan aquesta es representa- indica la mitjana i dues desviacions estàndard d’aquests totals de quadrisetmanes.
Durant la quadrisetmana 49 a 52 no hi ha hagut casos de malaltia invasiva per Haemophilus influenzae b.
Hepatitis A Hepatitis B Altres hepatitis Legionel·losi Malaltia meningocòccica
Febre tifoide Paludisme Brucel·losi
0,52 0,22 1,13 0,67 0,32
1,07 1,18 0,86
Escala logarítmica
0,2 0,4 0,6 0,8 1
0,1 2 4 6
Raó entre els casos declarats l’any 2000 i els valors històrics del quinquenni anterior.
Setmanes 49 a 52
D.L. B-9672-1980
Consell de redacció: Àngela Domínguez, Rosa Gispert, Eduard Mata, Anna Puigdefàbregas, Neus Rams, J. Lluís Taberner, Àngel Teixidó, Ricard Tresserras.
Correcció de textos: David Ballabriga.
Coordinació del contingut temàtic i supervisió editorial: Maria Bueno.
Subscripcions: Direcció General de Salut Pública (Tel: 93 227 29 00, ext. 1368).
Barcelona província GEA d’origen Santa Perpètua Familiar 2 100,0 – (excepte Barcelona ciutat) desconegut de Mogoda
GEA d’origen Terrassa Familiar 2 – –
desconegut
Triquinosi Aiguafreda Familiar 3 42,7 Embotit de
porc senglar Hepatitis vírica El Prat de Llobregat Escolar 3 – – Intoxicació d’origen Cornellà de Llobregat Taller d’arts 3 – –
desconegut gràfiques
Girona Legionel·losi Roses Hotel 3 – –
Tinya Lloret de Mar Escola 8 – –
Lleida TIA* Juneda Familiar 3 75,0 Llonganissa
Tarragona TIA Tarragona Familiar 7 87,5 Ostres
Tipus
Població Àmbit Nombre Taxa Vehicle
de brot de casos d’atac sospitós
Declaracions urgents de brots epidèmics. Setmanes 49 a 52.
Distribució geogràfica
* TIA: Toxiinfecció alimentària.
