editor
aLfredo GaLán GaLán
fundació carLes pi i sunyer BarceLona 2006
V
oLumi e
studi GeneraLL a descentraLització
de competències de La G eneraLitat
aLs ens LocaLs de c ataLunya
t
auLadecontinGutsIntroducció ... 1 3 Alfredo Galán Galán
1. El procés descentralitzador en el marc de les aspiracions locals: millors competencial i de finançament ... 14 2. Significat del procés descentralitzador: increment generalitzat de les possibilitats d’actuació dels ens locals ... 16 3. Context i denominació dels procés descentralitzador: la segona fase del Pacte Local ... 21 4. Protagonisme de les comunitats autònomes en el procés descentra- litzador: heterogeneïtat i retard generalitzat ... 23 5. Fonaments jurídics del procés descentralitzador: inexistència d’un mandat constitucional o estatutari dirigit al legislador autonòmic .. 25 6. La necessitat de determinar l’ens local receptor de les competències descentralitzades: remissió als estudis sectorials ... 26 7. Criteris orientadors per a la determinació del tipus d’ens local receptor de les competències descentralitzades: posició central del municipi i paper que correspon al segon nivell d’administració local ... 27 8. Els criteris per a la introducció de la diversitat: l’interès objectiu, la capacitat de gestió i la voluntat del municipi ... 30 9. La necessitat de determinar els mecanismes i procediments d’incre- ment competencial: ampli marge de llibertat del legislador ... 32 Capítol 1
La descentralització de competències i el Pacte Local ... 35 Alfredo Galán Galán, Markus González Beilfuss i Antonio José Sánchez Sáez 1. Qüestió terminològica prèvia ... 35 2. Finalitat del Pacte Local ... 35 3. Fases del Pacte Local: el Pacte Local estatal i els Pactes Locals
autonòmics ... 36
4. El Pacte Local en el context estatal ... 36
4.1 Cronologia del Pacte Local estatal ... 36
4.2 Contingut del Pacte Local estatal ... 42
4.2.1 Contingut segons les Bases para el Pacto Local aprovat per al FEMP el 1996... 42
4.2.2 Contingut segons les Bases para la negociación del Acuerdo para el desarrollo del Gobierno Local aprovat pel Govern el 1997 ... 43
4.2.3 Contingut de les Medidas para el desarrollo del Gobierno Local ... 47
5. Els Pactes Locals autonòmics ... 48
5.1 Una reflexió general de caràcter preliminar ... 48
5.2 Consideracions generals sobre els Pactes Locals autonòmic .... 50
5.3 La situació actual dels Pactes Locals autonòmics ... 57
5.3.1 Balanç de la situació ... 57
5.3.2 El concret desenvolupament dels Pactes Locals auto- nòmics ... 59
Bibliografia citada ... 81
Capítol 2 Fonaments jurídics per a la descentralització de competències de la Generalitat als ens locals de Catalunya ... 83
Francisco Velasco Caballero 1. Plantejament ... 83
2. Constitució i “segona descentralització” ... 84
2.1 Garantia constitucional de l’autonomia local ... 84
2.2 Manca de reconeixement exprés del principi de subsidiarietat local en la Constitució ... 87
2.3 Irrellevància del principi de “descentralització” de l’article 103.1 CE... 88
2.4 Eficàcia limitada dels principis constitucionals d’eficàcia i eficiència ... 88
3. La Carta Europea de l’Autonomia Local com a fonament de la “segona descentralització” ... 90
4. Llei reguladora de les Bases de Règim Local ... 91
5. El nou Estatut de Catalunya i la “segona descentralització” ... 92
Bibliografia citada ... 96
Capítol 3 Atribució de funcions de la Generalitat als ens locals de Catalunya 97
Xavier Bernadí Gil 1. Sobre el concepte, les classes i l’abast de les funcions que la Gene- ralitat podria atribuir als ens locals... 97
2. La naturalesa política del govern local ... 99
3. L’ampliació de les funcions dels municipis i d’altres ens locals ... 101
3.1 Una clàusula general d’atribució de competències ... 102
3.2 L’alcalde com a representant ordinari de la Generalitat, l’ajun- tament com a Administració indirecta de la Generalitat ... 105
3.3 Sobre la potestat reglamentària local ... 107
3.4 La potestat expropiatòria local ... 114
3.5 Sobre el poder de despesa de la Generalitat ... 117
3.6 ¿És convenient la duplicitat de funcions en àmbits específics? 117 4. El reforçament de les funcions ja reconegudes als ens locals ... 118
5. La participació dels ens locals en les polítiques de la Generalitat ... 119
Bibliografia citada ... 120
Capítol 4 L’ens local receptor de les competències ... 123
Alfredo Galán Galán, Eduard Roig Molés i Carles Serrano Núñez 1. Determinació de l’ens local receptor de les competències ... 123
2. Determinació del tipus d’ens local receptor de les competències .... 126
2.1 Remissió als estudis sectorials. Possible diversitat en atenció a la matèria ... 126
2.2 Posició central del municipi en el procés de descentralització . 127 2.3 Presa en consideració del paper del segon nivell d’asminis- tració local en el procés de descentralització ... 129
2.3.1 L’administració local de segon nivell com a ens d’assis- tència i cooperació al municipi ... 129
2.3.2 L’administració local de segon nivell com a ens dotats de competències substantives ... 130
2.3.3 El fenomen metropolità ... 131
3. Uniformitat o diversitat dins de cadascun dels diversos nivells
locals receptors de les competències ... 132
3.1 Punt de partida: l’heterogeneïtat municipal a Catalunya ... 132
3.2 Els criteris de diversitat: l’interès, la capacitat de gestió i la voluntat del municipi ... 133
3.2.1 L’interès objectiu municipal: de l’interès asimètric a l’atribució competencial asimètrica ... 133
3.2.2 La capacitat de gestió: de l’asimetria en la capacitat de gestió a l’atribució competencial asimètrica ... 134
3.2.3 La voluntat del municipi: de la voluntarietat en l’atri- bució a l’atribució competencial asimètrica ... 134
3.2.4 Relació entre els diferents criteris de diversitat ... 135
3.3 Formes d’articular la diversitat: asimetria en la titularitat o en la gestió de la competència ... 136
3.3.1 Introducció: titularitat i gestió de la competència ... 136
3.3.2 Model asimètric en raó de la titularitat de la compe- tència ... 137
3.3.3 Model asimètric en raó de la gestió de la competència .. 139
4. Imposició o voluntarietat en l’atribució competencial a l’ens local receptor ... 140
5. La capacitat de gestió de l’ens local receptor ... 143
5.1 Determinació de la capacitat de gestió ... 143
5.1.1 La població com a element més rellevant ... 144
5.1.2 Altres elements de determinació de la capacitat de gestió ... 145
5.2 Valoració de la capacitat de gestió ... 146
5.2.1 Valoració legal de la capacitat de gestió del municipi ... 146
5.2.2 Valoració de la capacitat de gestió per part del propi municipi ... 147
5.2.3 Valoració per part del Govern de la Generalitat de la capacitat de gestió del municipi ... 148
5.3 Els canvis sobrevinguts en la capacitat de gestió ... 149
5.4 Interpretació flexible de la capacitat de gestió: associació voluntària i assistència del segon nivell d’administració local .. 150 5.4.1 Primera resposta a la incapacitat individual de gestió
del municipi: l’associació voluntària ... 151
5.4.2 Segona resposta a la incapacitat individual de gestió del municipi: l’assistència del segon nivell d’adminis- tració local ... 152
Capítol 5 Mecanismes i procediments d’increment competencial ... 155
Eduard Roig Molés i Joseé Luis Martínez-Alonso Camps 1. Introducció: els diversos mecanismes d’atribució de competències 155 2. L’encàrrec de gestió ... 157
3. La gestió ordinària de serveis ... 159
4. La delegació acordada o administrativa ... 162
4.1 Elements objectiu i teleològic ... 163
4.2 Elements formals ... 163
4.3 Direcció i control de l’Administració delegant i garanties del municipi delegat ... 165
4.4 Règim jurídic aplicable a l’exercici de les competències delegades ... 165
4.5 Extinció de la delegació ... 165
4.6 Elements subjectius. Especialitats en el cas que la delegació s’efectuï a favor d’un ens local diferent del municipi ... 166
5. La delegació obligatòria o legislativa ... 168
6. La transferència ... 172
6.1 Règim jurídic i sentit general de la transferència ... 172
6.2 Elements subjectius ... 173
6.3 Elements objectiu i teològic ... 174
6.4 Elements formals ... 176
6.5. Potestats de l’administració transferent i garanties de l’ens receptor de la transferència ... 178
7. La participació i la cooperació ... 180
7.1 La previsió de procediments participats ... 180
7.2 Consorcis i entitats mixtes ... 182
editor
aLfredo GaLán GaLán
fundació carLes pi i sunyer BarceLona 2006
V
oLumii e
studis sectoriaLsL a descentraLització
de competències de La G eneraLitat
aLs ens LocaLs de c ataLunya
T
auladeconTinguTsIntroducció ... 21 Alfredo Galán Galán
Consumidors i usuaris ... 25 Manuel Izquierdo Carrasco
1. La distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya en la matèria de defensa i protecció del consumidor ... 25 2. Marc legal de la defensa i protecció dels consumidors a Catalunya 27 3. Les competències de les administracions locals de Catalunya en matèria de protecció i defensa dels consumidors i usuaris ... 29 3.1 La indeterminació legal de les competències locals en aquesta matèria ... 29 3.2 L’excepció del municipi de Barcelona ... 33 4. Les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de defensa i protecció dels consumidors i usuaris ... 35 4.1 Competències on es delimita l’abast de l’actuació autonòmica i local: normatives, sancionadores i de coordinació ... 35 4.2 La concreció de les competències autonòmiques per la Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum ... 39 4.3 En especial, la competència per adoptar mesures no sancio- nadores que garanteixin la seguretat i altres drets dels consu- midors i usuaris ... 41 5. Proposta de clarificació i descentralització de competències a favor dels ens locals catalans en matèria de protecció al consumidor ... 42 5.1 Anàlisi de les competències que puguin atribuir-se als ens locals, de la seva naturalesa excloent o no i de la forma d’atribuir-les ... 42 5.2 La competència autonòmica de coordinació i la coordinació orgànica ... 45
5.3 Administracions locals que puguin ser destinatàries d’aquestes
competències ... 46
Educació ... 49
Marc Tarrés Vives 1. Plantejament ... 49
2. Breu referència a l’evolució històrica del sistema educatiu espanyol 50 3. La descentralització educativa ... 54
4. El marc normatiu: legislació de règim local i legislació educativa ... 56
4.1 Les competències locals: plantejament general ... 56
4.2 La coordinació entre administracions ... 58
4.3 Concreció de les competències municipals en matèria d’edu- cació:Llei de règim local i Llei orgànica d’educació ... 60
5. Consideració a l’esborrany d’avantprojecte de Llei bàsica del govern i l’administració local (LBGAL) ... 63
6. Referència a l’Estatut de Catalunya de 2006: aspectes referents a educació no universitària ... 66
Bibliografia... 68
Annex ... 69
Habitatge ... 71
Dolors Canals Ametller 1. Consideracions prèvies. Síntesi de les competències locals en matèria d’habitatge ... 71
2. Les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’habitatge ... 73
2.1 Competències autonòmiques segons la Llei 24/1991, de 29 de novembre, d’habitatge i normativa de desplegament ... 74
2.1.1 Competències en matèria de foment públic de l’habi- tatge. Concurrència de competències autonòmiques i municipals ... 74
2.1.2 Competències en matèria de control de les condicions d’habitabilitat dels habitatges. La competència autonò- mica per emetre la cèdula d’habitabilitat i la concurrèn- cia de competències autonòmiques i locals en matèria d’inspecció i control dels mínims d’habitabilitat ... 76
2.1.3 Competències de registre i de gestió de fiances: el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes ... 78 2.2 Competències autonòmiques en matèria d’habitatge segons el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme ... 79 3. Les competències autonòmiques en matèria d’habitatge suscepti- bles de descentralització a les entitats locals ... 82 3.1 Competències en matèria de foment públic de l’habitatge.
La coincidència de competències autonòmiques i compe- tències locals ... 83 3.2. Competències d’atorgament de la cèdula d’habitabilitat i d’inspecció i control de les condicions d’habitabilitat ... 85 3.3 Competències de registre i de gestió de fiances dels contrac- tes de lloguer de finques urbanes ... 86 3.4 Competències en matèria d’urbanisme lligades a polítiques de sòl i habitatge ... 87 4. L’ens local receptor de les competències descentralitzades: la posició central del municipi. La gestió mitjançant consorcis locals i l’assistència tècnica de la comarca ... 88 4.1 El municipi com a principal ens local receptor de les compe- tències en matèria d’habitatge: la descentralització asimètrica en la gestió de les competències ... 88 4.2 La gestió mitjançant consorcis locals i convenis de col·laboració ... 90 4.3 La comarca com a ens local d’assistència tècnica als municipis 91 5. El mecanisme de descentralització de competències: la transferèn- cia com a instrument principal ... 92 Bibliografia... 93 Immigració ... 95 David Moya Malapeira
1. Introducció ... 95 2. Marc competencial: evolució de la interpretació com a exclusiva de la competència estatal sobre “immigració” de l’article 149.1.2 CE .. 97 2.1 Regulació del règim de la immigració a la Constitució ... 98
2.2 Altres matèries reconegudes com a exclusives de l’Estat a l’article 149.1.2 CE: nacionalitat, asil i emigració ... 99 2.3 La creixent intervenció comunitària en matèria d’immigració i els seus efectes sobre les competències d’altres administra- cions ... 102 2.4 La progressiva reformulació del model de distribució de com- petències Estat-CCAA-Ens locals en la matèria “immigració”
per via legislativa ... 103 3. Fonament teòric d’una interpretació més restrictiva de les compe- tències estatals en matèria d’“immigració” i la seva incorporació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 ... 106 4. Les noves competències reconegudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en matèria d’immigració: anàlisi de l’article 138 nEAC ... 111 4.1 L’establiment de la nova submatèria “integració social”:
significat i conseqüències ... 112 4.2 L’establiment de la nova submatèria “primera acollida”:
significat i conseqüències ... 116 4.3 Els nous títols competencials en la submatèria “autoritza- cions de treball” ... 118 4.3.1 La intervenció autonòmica sobre permisos de treball a la Llei i el Reglament d’estrangeria ... 119 4.3.2 La nova competència executiva de la Generalitat sobre autoritzacions de treball (article 138.2 nEAC) ... 120 4.3.3 Implicacions de les competències autonòmiques sobre autoritzacions laborals ... 122 5. Altres àmbits competencials on és possible ampliar la intervenció local sobre immigració a partir de competències autonòmiques (devolució local) ... 127 5.1 Competències sobre règim d’entrada ... 128 5.2 Competències sobre règim de permanència al territori ... 130 5.3 Competències sobre infraccions i sancions (policia d’estran- geria) ... 133 5.4 Educació d’immigrants, especialment dels menors ... 136 5.5 Menors immigrants desemparats ... 145
5.6 Establiments i comerços vinculats a la immigració (restaurants,
locutoris, botigues de queviures, etc.) ... 147
5.7 Participació pública i política dels estrangers ... 148
5.8 Accés a l’habitatge i supervisió de la idoneïtat del mateix ... 152
5.9 Serveis i prestacions socials ... 157
5.10 Empadronament i gestió del padró ... 158
5.11 Altres competències sectorials ... 159
6. El cas específic de la ciutat de Barcelona ... 160
7. Mecanismes de participació i coordinació interadministratives ... 161
8. Finançament ... 165
9. Conclusions ... 167
Bibliografia... 170
Infància i joventut ... 173
Ángeles de Palma del Teso 1. Introducció ... 173
2. Delimitació de l’àmbit material infància i joventut ... 174
2.1 La diferència entre les matèries infància i joventut en conside- ració a les persones compreses en aquests conceptes ... 174
2.1.1 La infància ... 174
2.1.2 La joventut ... 175
2.2 La diferència entre les matèries infància i joventut en consi- deració a les funcions que comprenen les competències atribuïdes a la Generalitat en aquests sectors ... 177
2.2.1 L’atribució de competències a la Generalitat en matèria d’infància o menors: les funcions relatives a la protecció i reforma ... 178
2.2.2 L’atribució de competències a la Generalitat en matèria de joventut: les funcions relatives a la promoció de la participació de la joventut ... 180
3. Les competències de la Generalitat en matèria d’infància. La descentralització a favor dels ens locals ... 181
3.1 La funció legislativa en matèria d’infància. El paper dels ens locals ... 182
3.1.1 La funció normativa en matèria d’institucions públiques de protecció i tutela de menors i Dret civil. La qüestió
del traspàs d’aquesta funció als ens locals ... 182
3.1.2 La funció normativa en matèria d’execució de mesures judicials relatives a la responsabilitat penal de menors. La qüestió de traspàs d’aquesta funció als ens locals ... 184
3.1.3 La potestat reglamentària dels ens locals en matèria d’atenció i protecció de la infància ... 185
3.2 La funció executiva en matèria d’infància. La descentralit- zació de funcions a favor dels ens locals ... 186
3.2.1 Les funcions executives o de gestió en matèria d’assis- tència i protecció a la infància. La descentralització a favor dels ens locals ... 186
3.2.2 Les funcions executives o de gestió en matèria d’exe- cució de mesures judicials en l’àmbit de la responsa- bilitat penal dels menors. La descentralització a favor dels ens locals ... 199
4. Les competències de la Generalitat en matèria de joventut. La descentralització a favor dels ens locals ... 202
4.1 La funció legislativa en matèria de joventut. El paper dels ens locals ... 203
4.2 La funció executiva en matèria de joventut. La descentra- lització de funcions a favor dels ens locals ... 203
Medi ambient ... 211
Joan Perdigó i Solà 1. El medi ambient a la legislació de règim local ... 211
2. L’ordenament català en matèria de medi ambient i les competències de la Generalitat ... 215
2.1 Intervenció integral de l’administració ambiental ... 216
2.2 Atmosfera, soroll, telefonia mòbil, resplendor nocturn ... 218
2.3 Medi natural, fauna i flora... 221
2.4 Els serveis públics d’aigua i de gestió de residus ... 221
2.4.1 Serveis d’aigua ... 221
2.4.2 Gestió de residus ... 228
3. Proposta de descentralització ... 230
3.1 Intervenció integral de l’administració ambiental ... 231
3.2 Atmosfera, soroll, telefonia mòbil, resplendor nocturn ... 232
3.3 Medi natural ... 232
3.4 Serveis públics d’aigua i residus ... 232
3.4.1 Serveis d’aigua ... 233
3.4.2 Serveis de residus ... 234
Bibliografia... 234
Ocupació ... 237
Xavier Boltaina Bosch 1. La política d’ocupació ... 237
1.1 Els antecedents de la política d’ocupació com a hipòtesi de “segona descentralització” ... 237
1.2 La situació de l’ocupació dins la legislació sociolaboral ... 241
1.3 La necessària definició de la política d’ocupació des de l’òptica del present capítol ... 243
1.4 Els objectius de la política d’ocupació ... 245
2. La política d’ocupació des de la perspectiva de la distribució de competències. Estat, Generalitat i corporacions locals ... 246
2.1 El marc de la política d’ocupació reservada a l’Estat i l’assumida per la comunitat autònoma i les corporacions locals ... 248
2.2 Les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya a l’empara de la Llei 56/2003. Una aproximació per concretar una hipotètica “segona descentralització” ... 251
2.2.1 La intermediació laboral ... 253
2.2.2 Les polítiques actives d’ocupació ... 253
3. Concreció de les competències i facultats en matèria d’ocupació atribuïbles a la Generalitat de Catalunya d’acord amb la Llei estatal d’ocupació 56/2003 i la resta de normativa vigent. Possible atribució d’aquestes a les corporacions locals ... 254
4. Concreció dels ens locals en favor dels quals es pot efectuar una descentralització en matèria d’ocupació ... 264
5. Un breu apropament a la matèria d’ocupació en el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006... 266
Bibliografia... 268
Política de dona ... 269
Montserrat Garcia Vidal 1. Abast del terme promoció de la dona com a competència exclusiva que l’article 9.27 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 atribueix a la Generalitat de Catalunya ... 269
2. Influència del dret internacional i el dret comunitari ... 271
3. El principi d’igualtat com a base per emparar les polítiques de la Generalitat en matèria de dones ... 273
4. El criteri de transversalitat de gènere com a eina per aplicar el principi d’igualtat ... 275
5. L’abast del terme promoció de la dona com a competència comple- mentària que la legislació sobre règim local atribueix a les entitats locals ... 277
6. Altres competències dels ens locals. Polítiques de dones a l’empara de la capacitat general del municipi per promoure qualsevol tipus d’activitat que afecti l’interès general de la seva població ... 279
7. Polítiques de dones a l’empara de les competències materials atribuïdes als ens locals en aplicació del criteri de transversalitat de gènere ... 281
8. Polítiques de dones a l’empara de competències específiques atribuïdes per legislació sectorial. Necessitat de disposar d’aquesta legislació sectorial ... 282
9. Lleis sectorials sobre igualtat aprovades per altres comunitats autònomes. Catalunya i l’avantprojecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista ... 283
10. Propostes per a l’atribució de competències a les entitats locals en matèria de dones mitjançant una llei sectorial autonòmica ... 285
11. Defensoria per a la igualtat dels drets de les dones ... 289
12. A tall de conclusió ... 291
Bibliografia... 293
Protecció ciutadana ... 295
Albert Gómez Herrero 1. Introducció ... 295
2. Competències de la Generalitat en la matèria seguretat ciutadana i protecció civil ... 296
2.1 Seguretat ciutadana ... 297
2.2 Protecció civil ... 299
2.3 Trànsit ... 299
3. Anàlisi de les competències de la Generalitat en relació amb les facultats susceptibles de traspàs als ens locals ... 300
3.1 Referència prèvia al sistema de seguretat pública de Catalunya com a marc en el que se situa el model de seguretat local... 300
3.2 Les funcions de l’Escola de Policia de Catalunya ... 303
3.3 Les funcions policials i la competència autonòmica sobre coordinació de les policies locals de Catalunya ... 304
3.4 Delegació de competències sancionadores en matèria de seguretat ... 305
3.5 Dret de reunió i manifestació ... 306
3.6 La seguretat privada ... 306
3.7 La videovigilància ... 308
3.8 La protecció civil ... 309
3.9 La prevenció i extinció d’incendis ... 311
3.10 Salvament marítim ... 312
3.11 El trànsit ... 313
3.12 La policia d’espectacles ... 313
4. Consideració final ... 314
Salut ... 317
Agustí Cerrillo Martínez 1. El paper de la descentralització dels sistemes de salut ... 317
2. La distribució de competències en matèria de salut ... 321
2.1 L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 ... 322
2.2 El desenvolupament normatiu del bloc de la constitucionalitat 323 2.3 L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 ... 329
3. L’organització del sistema català de salut ... 331
4. La descentralització ens els sistemes europeus de salut ... 333
5. El procés actual de descentralització del sistema català de salut ... 335
6. La salut a la proposta de nova legislació bàsica de règim local ... 339
7. Propostes per a una futura descentralització ... 340
Bibliografia... 343
Serveis socials (assistència social) ... 345
Josep Molleví Bortoló 1. Introducció. Delimitació del concepte ... 345
2. El règim jurídic vigent de l’assistència i els serveis socials ... 347
2.1 La delimitació de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes ... 348
2.2 La normativa reguladora de l’assistència i els serveis socials a Catalunya ... 350
2.3 Els principis rectors del Sistema Català de Serveis Socials ... 351
2.4 L’estructuració funcional dels serveis socials ... 352
2.5 L’estructuració territorial dels serveis socials ... 353
2.5.1 L’àrea bàsica ... 353
2.5.2 El sector comarcal de serveis socials ... 354
2.5.3 El sector regional de serveis socials ... 354
2.5.4 L’àmbit territorial de Catalunya ... 355
3. Les competències dels ens locals en matèria d’assistència i serveis socials ... 355
3.1 En particular, les competències dels municipis... 355
3.2 En particular, les competències de les comarques ... 357
3.3 El paper de les províncies ... 359
3.4 El règim del municipi de Barcelona ... 359
4. La descentralització de competències en els ens locals en un con- text de reforma estatutària i innovacions legislatives ... 360
4.1 Raons per aprofundir en la descentralització de competències en matèria de serveis socials a favor dels ens locals ... 360
4.2 Descentralització de competències en els ens locals en matèria d’assistència i serveis socials ... 362
4.3 La reforma estatutària en matèria d’assistència i serveis socials 365 4.4 El projecte de Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ... 367
4.5 El projecte de Llei de serveis socials de Catalunya ... 368
5. Conclusions ... 371
Bibliografia... 372
Societat de la informació i telecomunicacions ... 375
Agustí Cerrillo Martínez 1. Tecnologies de la informació i la comunicació i ens locals... 375
2. El municipi i l’accés a la societat de la informació ... 380
2.1 Conscienciació i formació dels ciutadans sobre la societat de la informació ... 380
2.2 Infraestructures tecnològiques i telecomunicacions ... 382
3. El municipi i el desenvolupament local ... 386
4. L’administració electrònica local ... 387
5. L’execució de competències a través de les administracions locals de segon nivell ... 391
5.1 Localret ... 392
5.2 L’Oficina de Desenvolupament Tecnològic Local de la Diputació de Barcelona ... 393
6. La societat de la informació al nou Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 i a la proposta de reforma de la legislació bàsica de règim local ... 394
7. Proposta de descentralització de les competències sobre la societat de la informació i telecomunicacions ... 395
7.1 Conscienciació i formació dels ciutadans sobre la societat de la informació ... 396
7.2 Telecomunicacions ... 397
7.3 Desenvolupament local ... 398
7.4 Administració electrònica... 399
Bibliografia... 399
Transports ... 401
Eloísa Carbonell Porras 1. Introducció ... 401
2. El repartiment de competències en matèria de transport: criteris generals ... 402
2.1 La competència autonòmica en matèria de transport intrautonòmic ... 402
2.2 Les competències dels ens locals en matèria de transport: les previsions de la LRBRL ... 404
3. La concreció de les competències municipals en la legislació
autonòmica de transport de viatgers ... 405
3.1 Plantejament ... 405
3.2 La delimitació del transport urbà en la Llei 12/1987: la seva necessària modificació ... 406
3.3 La competència municipal en la determinació dels llocs de parada dels vehicles en les poblacions i la seva incidència en els transports de competència autonòmica ... 409
4. La competència autonòmica de coordinació dels serveis urbans i interurbans ... 413
4.1 Delimitacions prèvies i generals ... 413
4.2 La pretesa coordinació entre el servei urbà i la línia inter- urbana coincident ... 414
4.3 Els transports metropolitans ... 415
5. Les competències autonòmiques sobre el transport interurbà i la seva possible descentralització en els ens locals ... 419
6. Les competències autonòmiques en relació amb les estacions de transport ... 421
Bibliografia... 422
Turisme ... 423
Omar Bouazza Ariño 1. Context ... 423
2. Competències de la Generalitat en matèria de turisme ... 425
2.1 Previsió constitucional i estatutària ... 425
2.2 Delimitació de les competències de la Generalitat en matèria de turisme ... 426
3. Competències dels ens locals en matèria de turisme ... 428
3.1 Llei aplicable ... 428
3.2 Règim general ... 429
3.2.1 Competències municipals... 429
3.2.2 Competències del Consell General d’Aran ... 430
3.2.3 Competències comarcals ... 432
3.2.4 Competències provincials ... 433
3.3 Règims especials ... 434
3.3.1 Municipis turístics ... 434
3.3.2 Municipis d’interès turístic ... 437
3.3.3 Llocs, béns i serveis d’interès turístic ... 437
3.3.4 Comarques d’interès turístic ... 438
3.3.5 Denominacions d’àmbit supramunicipal o inter- comarcal ... 438
4. Determinació de les competències de la Generalitat que hagin d’ésser objecte de traspàs als ens locals i ens local receptor de les competències transferides ... 439
4.1 Breu anàlisi de la situació actual ... 439
4.2 Protecció dels recursos turístics ... 440
4.3 Funcions ambientals ... 440
4.4 Ordenació territorial i planificació urbanística ... 441
4.5 Finançament dels municipis turístics ... 442
4.6 Xarxa d’establiments turístics de Catalunya ... 444
4.7 Inspecció turística ... 444
4.8 Disciplina turística ... 445
4.9 Públic i privat en la gestió turística ... 446
5. Conclusions ... 449
Urbanisme i ordenació del territori ... 451
Glòria Bardají Pascual 1. Introducció ... 451
2. El règim competencial en matèria d’urbanisme i d’ordenació del territori en la legislació de Catalunya ... 454
2.1 Consideracions generals ... 454
2.2 El desenvolupament de les competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori ... 457
2.3 El sistema de competències en el Text refós de la Llei d’urbanisme ... 460
2.3.1 Consideracions generals ... 461
2.3.2 El sistema competencial en matèria de planejament ... 462
2.3.3 Les peculiaritats del sòl no urbanitzable ... 465
2.3.4 El sistema competencial en matèria de gestió i execució del planejament ... 466
2.3.5 Les competències en matèria d’instruments de política de sòl i d’habitatge ... 467
2.3.6 Les competències en matèria d’intervenció adminis-
trativa ... 467
2.3.7 Les competències en matèria de protecció de la legalitat urbanística ... 468
2.3.8 Les singularitats del règim urbanístic de Barcelona ... 469
3. Proposta de descentralització ... 469
3.1 Ordenació del territori ... 470
3.2 Urbanisme ... 471
3.2.1 Planejament urbanístic ... 471
3.2.2 Actuacions en sòl no urbanitzable ... 473
3.2.3 Gestió urbanística ... 473
3.2.4 Intervenció administrativa ... 473
3.2.5 Protecció de la legalitat urbanística ... 474
Bibliografia... 474
