• No se han encontrado resultados

DE LES ILLES BALEARS

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2023

Share "DE LES ILLES BALEARS "

Copied!
132
0
0

Texto completo

En una societat desenvolupada com la nostra, no hi ha dubte que l'objectiu del sistema sanitari públic és millorar la salut general de la població. Tot això en línia amb les prioritats d'R+I biomèdica definides a nivell nacional i europeu, i d'acord amb les capacitats de l'ecosistema d'R+I en salut de la nostra regió.

Resum executiu

QUÈ HEM FET?

QUIN HA ESTAT EL RESULTAT?

7 Objectius estratègics

5 Eixos estratègics

Organització i integració del sistema

Cultura de l’R+i biomèdica

  • Estructura i organització de l’R+i biomèdica
  • Model de governança i integració
  • Impuls d’estructures i aliances estratègiques
  • Augment de la captació de recursos i finançament
  • Millora de l’equipament i les infraestructures
  • Translació i transferència de resultats i col·laboració publicoprivada
  • Internacionalització de la recerca sanitària
  • Impuls a la carrera dels professionals sanitaris
  • Captació de talent d’excel·lència , formació i incorporació de personal investigador i de
  • Impuls de la innovació biomèdica al servei de la ciutadania
  • Visibilitat de l’R+i biomèdica i foment de la participació social

47 Accions

Introducció

Introducció

  • ANTECEDENTS DE LA RECERCA I LA INNOVACIÓ BIOMÈDICA A LES ILLES BALEARS

Balears MedTech té com a objectiu promoure la innovació biomèdica en la salut de les Illes Balears. Projecte Balearic MedTech L'objectiu del projecte Balearic MedTech és impulsar un hub d'innovació biomèdica i sanitària a les Illes Balears.

Primera fase: diagnòstic de situació

Segona fase: anàlisi DAFO

Tercera fase: definició de bases estratègiques

Quarta fase: full de ruta i sistema de monitoratge

CONTINGUT I PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’ESTRATÈGIA

Diagnòstic de situació

ADMINISTRACIÓ

CIUTADANIA

PROFESSIONALS

EMPRESES

UNIVERSITATS, CENTRES I INSTITUTS DE RECERCA

DESTINATARIS

Espais europeu, estatal i autonòmic

Espais europeu, estatal i autonòmic de referència

  • CONTEXT INSTITUCIONAL I LEGAL

Com a projecte per accedir a fons de recuperació, en l'àmbit biomèdic, s'ha desenvolupat el PERTE Salut d'Avantguarda, amb l'objectiu de posicionar Espanya com a país líder en innovació i desenvolupament de teràpies avançades, impulsant el procés de medicina de precisió personalitzada en de manera equitativa i donar suport a la transformació digital del sistema nacional de salut. Les Illes Balears disposen de diferents recursos i eines de planificació en aquest sentit, en l'àmbit específic de la salut i en àmbits que tenen un impacte transversal en les activitats d'R+I biomèdica que es duen a terme.

PRINCIPALS ESTRATÈGIES I POLÍTIQUES A ESCALA EUROPEA

Això inclou notícies rellevants, com ara la creació de missions de la UE i el Consell Europeu d'Innovació. El compromís de la UE amb la igualtat de drets i obligacions per a tots els investigadors de l'Espai Europeu de Recerca.

PRINCIPALS ESTRATÈGIES I POLÍTIQUES A ESCALA ESTATAL

Els seus components es van desenvolupar sota RIPO i tenen com a objectiu promoure la intel·ligència artificial, la reforma institucional i l'enfortiment de SECTI i l'ampliació de les capacitats de SNS per afrontar els reptes actuals i futurs. L'objectiu principal és millorar la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients i professionals augmentant les capacitats diagnòstiques dels centres SNS.

PRINCIPALS POLÍTIQUES, ESTRATÈGIES I ALTRES INICIATIVES A LES ILLES BALEARS

TENDÈNCIES

EN L’R+I BIOMÈDICA

Ecosistema de l’R+i en salut de les

Illes Balears

Ecosistema de l’R+i en salut de les Illes Balears

  • ESTRUCTURA

En aquest apartat es descriu l'ecosistema d'R+I en salut a les Illes Balears i s'identifiquen els principals actors implicats tant en el finançament i gestió de l'R+I com en la seva implantació (generació de nou coneixement, valorització i transferència de resultats al mercat, als pacients i a la societat en general) (fig. 1).

Administració pública i estructures dependents

Agents d’execució

Agents d’execució

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I ESTRUCTURES DEPENDENTS

ENTITATS DE FINANÇAMENT

CONSELLERIA DE SALUT I CONSUM

Direcció General de Recerca en Salut, Formació i Acreditació

Direcció General de Prestacions i Farmàcia

Direcció General de Salut Pública i Participació

Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut)

1 Decret 11/2021, de 15 de febrer, del President de les Illes Balears, pel qual es defineixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les seves finalitats, a les quals s'encarrega la gestió dels . serveis sanitaris de les Illes Balears. Gestió del conjunt de prestacions sanitàries en funció de les necessitats de salut de la població, d'acord amb les denominacions del Pla de Salut de les Illes Balears.

CONSELLERIA DE FONS EUROPEUS, UNIVERSITAT I CULTURA

Gestió i administració de centres, serveis i establiments de promoció i protecció de la salut i prevenció i atenció integral sanitària i sociosanitària i vinculats orgànicament i funcionalment al servei sanitari, i regulació i enfortiment de la seva autonomia de gestió. Gestió dels recursos humans, materials i econòmics que se li assignin per a l'exercici de les seves funcions.

Direcció General de Fons Europeus

Contribució al desenvolupament de les activitats d'avaluació previstes a la normativa sobre els diferents fons gestionats, en coordinació amb altres administracions territorials i gestió de la política d'incentius autonòmica.

Direcció General de Modernització i Administració Digital

Direcció General de Política Universitària i Recerca

Al llarg dels anys, la Direcció General de Política Universitària i Recerca ha configurat la gestió de l'R+D+i a través dels successius plans de ciència, tecnologia i innovació que s'han publicat fins ara. L'objectiu final del pla és contribuir i promoure el lideratge científic i tecnològic i les capacitats d'innovació de la regió com a elements essencials per a la creació d'ocupació de qualitat, la millora de la productivitat i competitivitat empresarial, la millora de la prestació de serveis públics i , finalment, el desenvolupament i el benestar de la ciutadania.

Oficina de Planificació i Coordinació d’Inversions Estratègiques

1 Decret 11/2021, de 15 de febrer, del President de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Implantació de sistemes d'informació i indicadors que permetin el seguiment, avaluació i millora dels projectes presentats.

CONSELLERIA DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA, SECTORS PRODUCTIUS I MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

Disponible en: https://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/688993-d-11-2021-de-15-feb-ca-illes-balears-competencias-y-estructura-organica.html.

Direcció General d’Innovació

ENTORN PÚBLIC DE GESTIÓ EN CIÈNCIES DE LA SALUT

BIBLIOTECA VIRTUAL DE CIÈNCIES DE LA SALUT DE LES ILLES BALEARS

REPOSITORI INSTITUCIONAL DOCUSALUT

COMITÈ D’ÈTICA DE RECERCA DE LES ILLES BALEARS (CEIM-IB)

AGENTS D’EXECUCIÓ DE L’R+I BIOMÈDICA

ENTORN CIENTÍFIC

FUNDACIÓ INSTITUT D’INVESTIGACIÓ SANITÀRIA ILLES BALEARS (IDISBA)

El gener de 2019, l'IdISBa va ser acreditat com a IIS per l'ISCIII, d'acord amb el Reial Decret 279/2016, de 24 de juny, d'acreditació d'instituts d'investigació biomèdica o sanitària. La plataforma SCREN de suport a la recerca clínica independent i que consta de 34 unitats de recerca a Espanya.

XARXA D’HOSPITALS PÚBLICS

Hospital Universitari de Son Espases

Hospital Universitari de Son Llàtzer

Hospital de Manacor

Hospital Comarcal d’Inca

Hospital General Mateu Orfila

Hospital Can Misses

Hospital de Formentera

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

Es dedica a la recerca científica i tecnològica en l'àmbit de les ciències de la salut, i també desenvolupa activitats docents universitàries de tercer cicle i postgraus en aquest àmbit. IUNICS consta de dues àrees de recerca diferents, integrades per diferents grups en funció del seu àmbit de coneixement: l'àmbit de la neurociència i l'àmbit de les malalties d'alta prevalença, nutrició i salut global.

FUNDACIÓ BANC DE SANG I TEIXITS DE LES ILLES BALEARS (FBSTIB)

GENIB. UNITAT DE GENÈTICA I GENÒMICA DE LES ILLES BALEARS

ATENCIÓ PRIMÀRIA

Menorca presenta una important activitat de recerca en atenció primària, a través de la Zona Sanitària de Menorca. La principal font de finançament públic dels projectes executats és el Fons d'Investigació Sanitària (FIS) de l'Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Sanitat.

ENTORN D’INNOVACIÓ

El projecte de recerca Infància i Medi Ambient (INMA), en el qual participa la cohort de naixement de l'Àrea Sanitària de Menorca els anys 1997 i 1998, ha participat en diferents projectes europeus, com Medall, Escape, Chico, Hite i Enrieco, i també participa. al Centre d'Investigació Biomèdica en Epidemiologia i Xarxa de Salut Pública (CIBERESP) de l'Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Sanitat. En el Pla Estratègic de l'Àrea Sanitària d'Eivissa i Formentera 2022-2024, la recerca s'inclou com un dels objectius principals: «Objectiu 4.1 | Generar nou coneixement establint línies de recerca i difonent els seus resultats”.

FUNDACIÓ BALEAR D’INNOVACIÓ I TECNOLOGIA (FUNDACIÓ BIT)

L'Àrea Sanitària d'Eivissa i Formentera representa una única direcció, formada per l'Hospital Can Misses de l'illa d'Eivissa (centre de referència per a unes 140.000 persones), l'Hospital de Formentera (centre de referència per a unes 10.000 persones) i set centres d'atenció primària. .

CLÚSTER BIOTECNOLÒGIC I BIOMÈDIC DE LES ILLES BALEARS

FUNDACIÓ UNIVERSITAT-EMPRESA (FUEIB)

ENTORN PRODUCTIU EMPRESES

Genosalut Balear SL: empresa biotecnològica dedicada a la recerca, la innovació i el desenvolupament de noves tècniques de diagnòstic genètic. Centra les seves activitats en la recerca i desenvolupament de nous components, tecnologies o pràctiques innovadores que prevenguin l'obesitat i les patologies que l'acompanyen.

HOSPITALS PRIVATS DE LES ILLES BALEARS

AGENTS D’INTERRELACIÓ

CIÈNCIA

ÀREA DE GESTIÓ DE PROJECTES - IDISBA. OFICINA DE PROJECTES

OFICINA DE SUPORT A LA RECERCA - UIB

PLATAFORMES CIENTIFICOTÈCNIQUES DE L’IDISBA

Cal destacar que aquesta plataforma va passar a formar part de la Plataforma d'Investigació Clínica ISCIII (SCReN) a finals de 2020. Plataforma d'Investigació d'Informació Sanitària de les Illes Balears (PRISIB) (consulteu l'apartat Plataforma d'Informació i Investigació Sanitària de les Illes Balears).

PLATAFORMA DE RECERCA I INFORMACIÓ EN SALUT DE LES ILLES BALEARS (PRISIB)

Plataforma d'Assaigs Clínics i Suport Metodològic, que dóna suport i serveis a tots els grups de recerca per al desenvolupament de projectes de recerca clínica en quatre pilars fonamentals: suport metodològic, estadístic, documental, logístic i administratiu i suport en la implantació de la recerca clínica. L'any 2021, la plataforma va oferir serveis per a un total de 26 assaigs clínics de diferents serveis i grups de recerca i va llançar 7 nous assaigs clínics.

INFRAESTRUCTURES CIENTIFICOTÈCNIQUES DE LA UIB

Disponible en: https://diari.uib.es/Hemeroteca/La-UIB-dispondra-del-primer-biobanco-de-calculos.cid723232.

BIOBANCS

Biobanc de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa)

Biobanc de Càlculs Renals de la UIB

El Biobanc de càlculs renals de la UIB recollirà inicialment una col·lecció de càlculs renals que ja han estat estudiats i classificats, anònims o codificats, a partir de les 16.000 mostres de què disposa el Laboratori d'Investigació dels Calculs Renals i més de 4.000 imatges de microscòpia que disposa el laboratori.

INNOVACIÓ

UNITAT D’INNOVACIÓ-FUNDACIÓ BIT

OFICINA DE TRANSFERÈNCIA DE RESULTATS DE RECERCA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS (OTRI UIB)

Cal destacar Accelera Space, el programa de suport a la innovació de la universitat a la petita i mitjana empresa, que té com a objectiu afavorir la transferència de coneixement i ajudar a la innovació del teixit empresarial de la Universitat.

UNITAT D’INNOVACIÓ I PROJECTES CORPORATIUS-IB-SALUT

COMISSIÓ DE VALORACIÓ D’INCORPORACIÓ DE TECNOLOGIA (CVIT)-IB-SALUT

Per exemple, centralitza les propostes d'introducció de tecnologia, prioritza la introducció de tecnologia sanitària a la cartera de serveis de manera estructurada, objectiva i transparent i emet informes d'avaluació tècnica, així com en fa el seguiment de la implantació i desenvolupament.

DIGITAL INNOVATION HUBS (DIH)

CENTRE DE SIMULACIÓ DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI SON ESPASES - IB-SALUT

PARC BALEAR D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA - FUNDACIÓ BIT

BALEARS INNOVACIÓ I TECNOLOGIA (CENTRES BIT DE MENORCA I EIVISSA)

Disponible a: https://www.fundaciobit.org/es/el-go-bierno-presenta-los-nuevos-servicios-para-em. Bit Centers ofereix diferents serveis de suport a les empreses de base tecnològica i emprenedors ubicats a la incubadora i els orienta en el disseny, validació i posada en marxa de nous models de negoci (Programa Emprenbit).

XARXA DE FAB LABS DE LES ILLES BALEARS

A més dels serveis que s'ofereixen a les empreses del viver, el Menorca Bit Center també opera dos programes dels quals es poden beneficiar totes les empreses menorquines: Suport a les empreses de l'illa de Menorca en la posada en marxa d'iniciatives d'R+D+i i de cooperació internacional. , i Foment i impuls de la innovació empresarial a l'illa de Menorca. Falck VL Health Transport – GGMac Global Assistance – Grup Emergents 24 – Hospital Quironsalut Son Verí – Hospital Creu Roja Palma – Hospital Juaneda Miramar – Hospital Quironsalut Palmaplanas – Hospital Sant Joan de Déu Palma – Institut Oftàlmic de Mallorca (IOM) – IVI Mallorca.

EMPRESA

UNIÓ BALEAR D’ENTITATS SANITÀRIES (UBES)

ANÀLISI DE L’ECOSISTEMA

  • ÀMBIT INTERNACIONAL I ESTATAL
  • ÀMBIT REGIONAL

La taxa de creixement de les inversions en R+D en milers d'euros es mostra com a creixement (triangle verd). Analitzant el nivell d'innovació a les Illes Balears, segons la Taula Regional d'Innovació 2021 de la UEb, Espanya és, en general, un agent innovador mitjà i hi ha diferències significatives de rendiment entre les diferents comunitats autònomes26.

Figura 4. Evolució de la inversió en R+D interna a Espanya (com a percentatge del PIB).
Figura 4. Evolució de la inversió en R+D interna a Espanya (com a percentatge del PIB).

Anàlisi de l’activitat d’R+i de la Fundació Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa)

Posteriorment, es descriu detalladament l'evolució dels resultats més representatius de l'activitat investigadora de l'IdISBa des de la constitució de l'organisme (taula 4). Anàlisi de l'activitat del Comitè Ètic d'Investigació Mèdica de les Illes Balears (CEIm-IB).

Figura 15. Estudis clínics iniciats.
Figura 15. Estudis clínics iniciats.

Anàlisi de l’activitat del Comitè d’Ètica de la Investigació amb medicaments de les Illes Balears (CEIm-IB)

Son Espases (38,2%) Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria CEI-IB 2021 i la memòria socioeconòmica CES 2021131,33 En relació a l'evolució, s'observa un notable augment en el període 2017-2021 del nombre de projectes. presentat per a l'avaluació, especialment en projectes de recerca (fig. 18).

Figura 18. Evolució del nombre de projectes presentats (2017-2021)
Figura 18. Evolució del nombre de projectes presentats (2017-2021)

Altres projectes en matèria de transformació digital

RESULTATS

  • ANÀLISI INTERNA DE RESULTATS

Com a indicador més destacat, les Illes Balears ocupa el tercer lloc en el percentatge de documents publicats en cooperació interregional. Pel que fa a nombre de documents i cites, les Illes Balears són una de les comunitats autònomes amb valors més baixos.

PRODUCCIÓ CIENTÍFICA

Pel que fa a la producció científica de la UIB, dels 4.724 documents indexats a la Web of Science (SCI-E i SSCI) del període, s'han publicat en revistes incloses en categories relacionades amb l'àmbit de la R+I biomèdica, de les quals 1.197 són citables. articles (articles originals i articles de revisió). En el cas de la UIB, destaquen les àrees de recerca neurociència i neurologia, bioquímica i biologia molecular, nutrició i dietètica, farmacologia i farmàcia, psicologia i microbiologia amb més producció científica, també segons la classificació del Web of Science (fig. 22). ).

Figura 19. Evolució del nombre de documents citables (articles originals i revisions), per any
Figura 19. Evolució del nombre de documents citables (articles originals i revisions), per any

LIDERATGE DELS AGENTS DE LES ILLES BALEARS

PUBLICACIÓ EN OBERT

IMPACTE DE CITACIÓ

ÍNDEX H I CNCI

COL·LABORACIÓ INTERNACIONAL

ASPECTES CLAU I TENDÈNCIA DE LA RECERCA I LA INNOVACIÓ BIOMÈDICA

L'impacte econòmic i social de la investigació i la innovació es valora cada cop més en les polítiques de finançament i en l'obtenció de resultats en salut. De la mateixa manera, es considera clau impulsar la recerca bàsica, especialment a les fronteres del coneixement.

Diagnòstic

Anàlisi DAFO

Debilitats

Amenaces

Diagnòstic. Anàlisi DAFO

Aposta per l'economia del coneixement en l'Estratègia d'Especialització Intel·ligent (RIS3) de la comunitat autònoma. Estatut del personal investigador al servei dels instituts de recerca sanitària de les Illes Balears.

Oportunitats

Formulació estratègica

  • MISSIÓ, VISIÓ, VALORS

Reforçar la recerca i la innovació translacionals en salut de qualitat a les Illes Balears, augmentar la col·laboració i coordinació de tots els actors implicats i crear les condicions adequades per a la captació de talent, fomentant la recerca clínica i la integració Cohesió i visió comuna, des de la definició d'objectius comuns que integrin i marcar el full de ruta de la recerca biomèdica balear que coordinarà el funcionament de tots els agents de l'ecosistema de recerca i innovació de les Illes Balears es consideren clau.

Cooperació, coordinació i multidisciplinarietat , com a

Transparència i divulgació científica , fomentant una

Orientació al ciutadà,

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

L'objectiu final de l'Estratègia de Recerca i Innovació Sanitària de les Illes Balears 2023-2027 és convertir-se en l'element referent que orienta i promou la recerca, el desenvolupament i la innovació en els àmbits biomèdic i sanitari de la regió, posicionant-los com a elements clau per a una transformació autònoma i desenvolupament basat en el coneixement. Per a això, es defineixen 7 objectius estratègics, amb l'objectiu de millorar la competitivitat del sistema d'R+I, mitjançant la utilització de recursos, la generació de sinergies i el posicionament de les entitats implicades.

Garantir l’excel·lència i la qualitat del sistema d’R+i biomèdica

  • Cultura de la R+i biomèdica
  • Organització i integració del
  • Aposta per la recerca sanitària
  • Innovació biomèdica al servei de
  • Capital humà
    • EIXOS, LÍNIES ESTRATÈGIQUES I ACTUACIONS

Captació de talent excel·lent, formació i inducció de personal investigador i de suport a la recerca, en totes les etapes de la recerca biomèdica. Amb l'objectiu d'assolir la missió i visió definida en el desenvolupament de l'Estratègia, es van determinar cinc eixos estratègics, entenent-los com les principals directrius per al desenvolupament de la recerca biomèdica i les ciències de la salut a les Illes Balears en els propers anys.

Eix estratègic 1

A1.3 Creació d'una Comissió Científica i Tècnica de Biosanitari, integrada per representants dels òrgans de govern dels agents de recerca i innovació sanitàries de les Illes Balears. A1.5 Participació activa del Ministeri de Sanitat i Consum en el Pla de Ciència i Tecnologia de la Comunitat Autònoma i altres estratègies relacionades amb temes relacionats amb l'R+I Biomèdica de les Illes Balears.

Eix estratègic 2

Actuacions dirigides al foment de la participació dels grups en programes

Eix estratègic 3

A3.7 Desplegament de personal de suport a la recerca especialitzat (inclosos els directius i altres perfils necessaris per a la recerca en salut). A3.9 Creació d'una plataforma de mentors que donin suport en les diferents etapes de la carrera investigadora.

Eix estratègic 4

Eix estratègic 5

Pressupost

Pressupost

L'eix estratègic que requereix més inversió és l'eix 2, d'aposta per la recerca, seguit de l'eix 3, de capital humà. El pressupost de Convocatòries de Projectes Transformadors d'R+I, Proof of Concept i Health Living Lab s'emmarca dins del Programa Operatiu 2021-2027 del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), així com el pressupost de les Convocatòries de Talent en Recerca s'inclou a la Programa operatiu del Fons Social Europeu (*FSE+).

Pressupost global de l’Estratègia d’R+i en salut de les Illes Balears 2023-2027

El pressupost de l'estratègia de recerca i innovació en salut 2023-2027 es finança amb els pressupostos generals de la Generalitat de les Illes Balears, amb fons comunitaris i estatals i amb les aportacions d'altres entitats públiques o privades que participen en els diferents projectes de recerca i innovació en salut. , o qui pretenen promocionar-lo.

Seguiment i avaluació

Seguiment i avaluació de l’Estratègia

La temporalitat de l'estratègia i el seu abast també requereixen que aquest exercici de seguiment i avaluació es dugui a terme de manera flexible, adaptant-se si s'escau a determinades variacions de les mesures proposades i modificant, si s'escau, alguns dels indicadors recollits en aquest document. El Comitè Científic i Tècnic constituït d'acord amb el contingut de l'estratègia participarà en el procés de seguiment de l'estratègia i d'avaluació de la conformitat de les actuacions.

Referències

Decret 11/2021, de 15 de febrer, del President de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries d'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Disponible a: https://www.fundaciobit.org/es/el-gobierno-presenta-los-nuevos- serveis-para-em.

ESTRATÈGIA DE RECERCA I

DE LES ILLES BALEARS

Figure

Figura 1. Agents de l’ecosistema d’R+i en salut de les Illes Balears
Figura 2. Distribució geogràfica dels associats d’UBES
Figura 3. Inversió en R+D com a percentatge del PIB, en sis potències mundials (a dalt) i en vuit  de les grans economies d’Europa (a baix)
Figura 4. Evolució de la inversió en R+D interna a Espanya (com a percentatge del PIB).
+7

Referencias

Documento similar

Les línies que segueixen són una reflexió sobre l’aportació de la mirada antropològica a la gestió del patrimoni cultural a Andorra i els processos de patrimonialització de les