L'objectiu principal de la tesi és analitzar el benestar subjectiu dels joves tutelats a Catalunya. S'ha analitzat quin tipus d'atenció afavoreix el seu benestar subjectiu, s'ha comparat el seu benestar subjectiu amb la població general de la mateixa edat, i s'ha estudiat com diferents variables afecten el seu benestar. L'objectiu principal de la tesi és analitzar el benestar subjectiu dels joves tutelats a Catalunya.
Per tant, aquesta tesi pretén ser el punt de partida per al desenvolupament d'un instrument de recollida de dades que permeti al sistema català de protecció de la infància i l'adolescència una informació sistemàtica i regular sobre el benestar subjectiu dels infants i adolescents que protegeix i acull. És important destacar que aquests estudis sobre el benestar subjectiu són encara poc freqüents entre els infants i adolescents de la població general, i més encara entre els infants i adolescents més vulnerables, com els infants i adolescents a les llars o les institucions familiars. Així, la tesi presentada és una de les primeres investigacions, tant a nivell nacional com internacional, que analitza el benestar subjectiu dels adolescents quan estan separats de la seva família biològica i sota la cura de l'administració.
En el primer capítol es va crear un marc teòric sobre l'estat de la matèria on vam definir què entenem per benestar subjectiu. En el sisè capítol s'expliquen les principals debilitats de la recerca i les línies de recerca futures que es desprenen dels resultats obtinguts.
Claus teòriques
La Qualitat de vida i el benestar subjectiu
Aquesta perspectiva sociològica de la infància estudia, doncs, aquest període de la vida de les persones en el present, respectant els nens i les nenes com a subjectes socials, les seves perspectives, opinions i sentiments. Aparició de la necessitat de dades administratives relatives a diferents àmbits de la vida dels infants i adolescents. Examinar els aspectes positius de la infància en el present per explorar les diferents dimensions del seu benestar.
Des de l'últim quart del segle passat, el sistema de protecció de la infància i l'adolescència de Catalunya ha desenvolupat un model de En funció de la mesura de protecció, es constata que el 55% dels infants i adolescents són atesos per famílies tutelades, mentre que 43% En general podem destacar que els infants i adolescents de la població general presenten un alt nivell de benestar subjectiu (entre 80 i 90 punts sobre 100 punts).
Entre alguns estudis que han examinat el benestar subjectiu dels infants i joves de la població general, s'apunta, per exemple, que les noies generalment mostren pitjors resultats en el seu benestar subjectiu que els nois de la mateixa edat. Des de l'estudi destaquem que els joves del grup de risc presentaven nivells de benestar subjectiu significativament més baixos que la població general de la mateixa edat. En el context brasiler, Schutz et al. 2015) també va observar que els nens i nenes atesos en un centre residencial presentaven nivells de benestar subjectiu més baixos que la població general de la mateixa edat.
En la sociologia de la infància, està fermament establert i reconegut que la recerca no s'ha de fer en nens i joves, sinó que s'ha de fer amb infants i joves.
Preguntes inicials de la investigació
Comparar el benestar subjectiu dels adolescents atesos en atenció residencial o familiar amb el de la població general de la mateixa edat utilitzant els mateixos instruments que en el projecte internacional Children's Worlds. Determinar fins a quin punt els adolescents en atenció residencial i familiar (família extensa i desconeguts) estan d'acord amb la seva mesura de protecció. Coneix quines són les principals variables relacionades amb el Sistema de Protecció que influeixen en el benestar subjectiu dels adolescents en atenció residencial familiar a Catalunya.
Estudiar com l'entorn escolar i la realització d'activitats de lleure es relacionen amb el benestar subjectiu dels adolescents en atenció residencial i familiar a Catalunya. Els adolescents acollits mostraran puntuacions de benestar subjectiu més altes que els adolescents acollits. I entre els cuidadors familiars, els cuidadors de la família extensa mostraran puntuacions de benestar subjectiu més altes que els cuidadors alienats.
Els adolescents atesos en atenció residencial o familiar presentaran puntuacions més baixes en el seu benestar subjectiu que la resta d'adolescents catalans de la mateixa edat. Els adolescents en acolliment, i especialment els en família extensa, acordaran el tipus d'atenció en major proporció que els adolescents acollits. Com més temps estiguin els infants i adolescents acollits en el Sistema de Protecció, més altes seran les seves puntuacions de benestar subjectiu.
Els adolescents que han experimentat més canvis en les mesures de protecció mentre eren atesos per la DGAIA reportaran puntuacions més baixes en el seu benestar subjectiu que els adolescents que han rebut menys o només han rebut una única mesura de protecció. Els adolescents atesos en centres residencials més grans (centres residencials amb més de 30 places) presentaran puntuacions més baixes en el seu benestar subjectiu que els adolescents atesos en centres residencials més petits (amb un nombre menor de places residencials). Els cuidadors adolescents que mostren una major satisfacció amb l'entorn escolar (per exemple, que declaren que els agrada anar a l'escola o estan satisfets amb els seus resultats acadèmics) mostraran puntuacions més altes en el seu benestar subjectiu que aquells adolescents que mostren una major insatisfacció amb l'escola. medi ambient.
Els joves amb instructors que participen regularment en activitats extraescolars tindran puntuacions de benestar subjectiu més alts que els joves que no participen en activitats extraescolars. Els adolescents en acolliment familiar que socialitzen regularment amb amics tindran puntuacions de benestar subjectiu més alts que aquells adolescents que no socialitzen habitualment amb amics.
Disseny i població d’estudi
The subjective well-being of adolescents in residential care compared with that of the general population. The aim of this study is to study the subjective well-being of adolescents in residential care and compare it with that of the general population of the same age in Catalonia. The other half are in foster care, mainly family care, and overall, children in care represent 0.5% of the general population in Spain (Montserrat, Casas and Malo, 2013).
Therefore, in this study stability appears as a key factor in the SWB of the surveyed adolescents. The aim of this study is to analyze the subjective well-being (SWB) of adolescents in residential care and compare this with the general population of the same age. To study the subjective well-being of the general population, we used data from the study Calidad de vida y bienestar infantil subjetivo en España (Quality of life and subjective well-being of children in Spain) conducted by UNICEF and the University of Girona (Casas & Bello, 2012). .
The final sample of the general population consists of 491 adolescents enrolled in the 1st year of ESO. The final version of the ISCWeB questionnaire administered to the in-care adolescent population included the same 34 questions with the same thematic sections. The same applies to the multigroup model (Model 3) comparing the two samples and the multigroup model with limited loadings (Model 4), while it did not show a good fit with limited loadings and intercepts (Model 5).
This suggests that all the selected items contribute more to the subjective well-being of adolescents in care than that of adolescents in the general population. With this research we have further advanced our understanding of the subjective well-being of adolescents in residential care, Table 3. Finally, in this study we focused on comparing the SWB of adolescents in the general population with that of adolescents in residential care. . care, who represent almost half of the adolescents in care in Catalonia.
Although not part of the main objective, we found gender differences in home care outcomes. The paper presents data on the subjective well-being of adolescents in homes and its differences compared to the general population of the same age in Catalonia. The International Survey of Child Well-Being (ISCWeB) questionnaire was adapted for children in care.
Please indicate what are the different response styles of subjective well-being between young people in foster care and the general population (in the same age groups?) in the study by Llosada-Gistau et al. Please describe the main adaptations of the PWI-SC7 for use in the care population and report its psychometric properties. The impact of aspects of the child protection system on the subjective well-being of young people.
Kinship foster care from the perspective of quality of life: Research on the satisfaction of the stakeholders.
