Es parteix de la hipòtesi general que els mitjans catalans seleccionats no segueixen les recomanacions de l'OMS per a la prevenció del suïcidi. Paraules clau: suïcidi, intents de suïcidi, prevenció del suïcidi, efecte Werther, efecte Papageno, mitjans de comunicació, Organització Mundial de la Salut.
Introducció
A la primera part del document, hi ha un apartat teòric fruit de la recerca d'informació sobre el suïcidi i la seva aparició, la influència dels mitjans de comunicació en la conducta suïcida, els plans de prevenció de conductes suïcides i les recomanacions de l'OMS a l'hora de notícies i documents relacionats. es publiquen. Això permetrà, en la discussió dels resultats, veure si es compleixen o no les hipòtesis de l'estudi i extreure conclusions de tota la informació recollida per l'estudi.
Marc Teòric
Freqüència i prevalença de suïcidi
La Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi (FSME) calcula que al llarg de la seva vida entre el 5 i el 10% de la població espanyola té pensaments suïcides. Això suposa 80.000 intents de suïcidi a Espanya a l'any i entre 2 i 4 milions de persones tindran pensaments suïcides al llarg de la seva vida.
Factors associats amb la conducta suïcida
Els factors relacionats amb la conducta suïcida són factors que augmenten o disminueixen el nivell de risc de suïcidi. La Guia de pràctica clínica per a la prevenció i el tractament de la conducta suïcida (2020), del Ministeri de Sanitat espanyol, recull alguns factors de risc i factors de protecció de la conducta suïcida.
Influència dels mitjans de comunicació en el suïcidi
- Efecte Werther
- Efecte Papageno
No obstant això, quan es va publicar la sèrie de televisió 13 Reasons Why, que representava el suïcidi d'una dona jove i la raó per cometre aquest acte, es va produir un augment de les cerques a Internet relacionades amb el suïcidi als Estats Units, donant lloc a una recerca més específica " com actuar". suïcidar-se" (26%), "suïcidar-se" (18%) i "suïcidar-se (9%). S'ha de tenir especial cura a l'hora de publicar el suïcidi d'una persona pública, ja que es consideren interessants quan es publiquen, però poden provocar còpies de persones vulnerables.
Plans de prevenció de la conducta suïcida i mitjans
En el cas de Catalunya, les estratègies es poden trobar al Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya (PLAPRESC). Dins de l'apartat de Suport a la Gestió de la Informació i el Coneixement i Vigilància Epidemiològica, hi ha l'Àrea 5.4 Treball amb mitjans de comunicació, xarxes socials, productors de cinema, teatre i altres arts escèniques.
Recomanacions de l’OMS per abordar el suïcidi en els mitjans de comunicació
Eviteu informar detalls específics o la descripció explícita del mètode utilitzat en el suïcidi o intent de suïcidi. Tingueu en compte que els mateixos professionals dels mitjans de comunicació es poden veure afectats per les notícies de suïcidi.
Objectius del treball
Metodologia
- Enfocament metodològic
- Mètode de recerca
- Mostra
- Procediment de recollida i anàlisi de dades
- Aspectes ètics de la recerca
En primer lloc, hi ha dades descriptives: títol i subtítol de la notícia; paraules de resum del cas; nom del diari; L'anàlisi de contingut es basa en la forma en què s'han recollit les dades, i es codifiquen mitjançant el programa informàtic Statistical Package for the Social Sciences (SPSS).
Resultats
Dades generals
- Tipus de notícia
- Conducta
- Conducta i gènere
- Tipus de secció dins dels diaris
El gràfic següent (figura 9) mostra el percentatge de notícies que publiquen esdeveniments violents associats a conductes suïcides. La figura següent mostra el percentatge de notícies que informen casos d'homes i dones, en funció de la conducta suïcida; suïcidi complet o intentat.
Dades específiques segons les recomanacions de l’OMS
- Titular
- Fotografies o vídeos
- Mètode emprat
- Nota de suïcidi
- Factors explicatius
- Solució als problemes
- Resposta comprensible
- Antecedents de salut mental
- Heroïcitat
- Assoliment
- Estereotips
- Sensacionalista
- Sobre atenció mediàtica
- Informació educativa sobre la conducta suïcida
- Xarxa de suport
- Alternatives
El titular del 5,10% de les notícies de Nacional conté el mètode utilitzat, així com el 2,7% dels documents de Vanguardia. El diari Ara és el mitjà amb més publicacions amb múltiples factors explicatius (32,6%), el Nationale té el percentatge més baix (12,8%). El diari amb factors explicatius més singulars és el Nacional, amb un 51,3% del contingut, seguit del Vanguardia i l'Ara amb un 46,6% i un 46,5%.
El gràfic següent representa el percentatge d'exposició dels diferents factors en la suma de notícies de la mostra (Figura 21). El Nacional i el diari Ara són els següents factors més repetits, els trastorns mentals, i en el cas de Vanguardia Factors Psicològics, seguits de les causes derivades dels trastorns mentals. Aquest es classifica segons les característiques de la informació proporcionada sobre la conducta suïcida.
La Vanguardia és el mitjà amb un percentatge més alt de documents que esmenten persones properes a la víctima (57,3%), seguit del diari Ara (47,5%) i Nacional (30,3%).
Discussió de resultats
- Hipòtesi 1 i Objectiu 1
- Hipòtesi 2 i Objectiu 2
- Hipòtesi 3 i Objectiu 3
- Hipòtesi 4 i Objectiu específic 4
- Hipòtesi General i Objectiu General
Menys de la meitat de les notícies publicades pels diaris seleccionats seguiran totalment les recomanacions de l'OMS. La hipòtesi es compleix, de fet, cap de les 267 notícies analitzades en aquest article compleix totes les recomanacions de l'OMS. Del total de recomanacions de l'OMS analitzades, deu categories s'han complert positivament, mentre que les altres sis no.
No hi ha diferències significatives en el tractament de les notícies sobre suïcidi quant a la freqüència i el tipus de notícies sobre suïcidi entre els mitjans seleccionats. Determinar si hi ha diferències entre els mitjans seleccionats en la cobertura de la conducta suïcida pel que fa a la freqüència i el tipus de notícies sobre suïcidi i el seu compliment a les recomanacions de l'OMS. El diari Ara presenta fotografies en l'11,6% de les seves publicacions i Vanguardia en el 6,2% de les seves publicacions.
La hipòtesi no es compleix, ja que la mostra seleccionada segueix majoritàriament moltes recomanacions de l'OMS.
Conclusions
La majoria de les notícies no tenen en compte l'historial de salut mental de la víctima. La meitat de les publicacions del National són, aportant un excés de detalls de la víctima o el mètode, amb informació detallada a la pàgina, documents mèdics confidencials adjunts, etc. Això es facilita de dues maneres: el més habitual és citar fonts al llarg del document, o aportant la informació al final de la notícia, facilitant contactes on trobar ajuda.
En gairebé la meitat de les publicacions, s'esmenta un familiar o un parent proper de la víctima, Vanguardia n'és el que més presenta. D'aquests, la meitat dels casos es refereixen a l'impacte que el suïcidi té en el seu entorn. De la mateixa manera que en totes les notícies sobre violència masclista es publiquen els recursos disponibles, s'estan posant en marxa campanyes per demostrar que és un problema per a tothom, en tots els àmbits, edats i estrats socials, una cosa semblant passa amb el suïcidi, és necessari que una persona que té aquests pensaments vegi les vies d'escapament, l'identifiqui a ella o al seu entorn, el comportament de risc i alhora l'ajuda que pot trobar.
S'han assolit tots els objectius de recerca, tant generals com quatre específics.
Limitacions i possibilitats de millora
65 A l'hora de recollir la informació de l'hemeroteca digital no s'ha pogut analitzar una de les recomanacions de l'OMS, que estableix que les notícies sobre el tema en qüestió han d'aparèixer a les pàgines interiors. Un altre factor important és que Nacional no té subtítols a les seves notícies, cosa que no passa a Ara i Vanguardia, fet que ha afectat la recollida de dades i pot afectar els resultats. En general, tots tenen documents amb diferents extensions, tot i que Nacional va ser el que contenia els documents més breus.
Hauria estat interessant anotar el nombre de notícies que parlaven dels fets que tenen lloc a Catalunya, per comparar-les amb les dades d'IdesCat.
Bibliografia
Garrido-Fabián, F., Eleazar Serrano-López, A., Catalán-Matamoros, D. 2018): “Los periodistas utilizan las recomendaciones de la OMS para la prevención del suicidio. Grupo de Trabajo sobre la Guía de Práctica Clínica para la Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. Agencia Gallega de Evaluación de Tecnologías Sanitarias (Avalia-t) Guías de Práctica Clínica en el SNS:. https://www.sanidad.gob.es/profesionales/excelencia/docs/GPC_Conducta_Sui cida.pdf.
Grupo de trabajo para la prevención de la conducta suicida. 2011) Detección y prevención de la conducta suicida en personas con enfermedad mental. Organización Mundial de la Salud (2014). https://www.fsme.es/centro-de-documentaci%C3%B3n-sobre-conducta-suicida/documentaci%C3%B3n-oms-sobre-conducta-. suicidio/la-prevencion-del-suicidio-un-imperativo-global/. 72 Organización Mundial de la Salud. Recomendaciones para el tratamiento mediático del suicidio: manual de apoyo a sus profesionales. https://www.sanidad.gob.es/profesionales/excelencia/docs/MANUAL_APOYO_.
American Journal of Public Health,. https://serveiseducatius.xtec.cat/altcamp/actuality/encarem-el-suicidi-juvenil Imitative suicide on the Vienna metro”.
Annexos
No és correcte suposar que després de la millora d'un trastorn, o després d'una crisi suïcida, el risc de suïcidi ha desaparegut. Al voltant del 75% de les persones que se suïciden van donar algun avís al seu entorn immediat, de manera més o menys explícita, verbalment o amb conducta. No és correcte pensar que només els professionals de la salut mental puguin tractar amb persones que tenen pensaments suïcides o que estan disposades a fer un intent, les persones amb tendències suïcides senten una gran ambivalència en els seus pensaments sobre la mort.
Només parlarem del suïcidi si hi ha dades reals i fiables que ho confirmin, sense utilitzar eufemismes a l'hora d'indicar la causa de la mort. Tipus de tractament en funció de la identitat de la persona Tipus de tractament Ara El Nacional La. Factors de risc durant el covid: espais interiors de socialització i estressants del covid.
La finalitat dels programes d'intervenció per a la conducta suïcida té com a objectiu ajudar a la persona a millorar el moment de malestar agut i trobar eines per gestionar millor. La verbalització directa de la ideació suïcida: “la vida no val la pena”, “Deixaré de ser un llast”. Amb la pandèmia, l'assistència a l'Esperança de la Comunitat de València i al Telèfon contra el suïcidi va augmentar un 30%.
