Guia per a l'eradicació de les galteres a Catalunya: base científica i programa. Quaderns de salut pública; 20) Bibliografia. Per evitar el restabliment de la transmissió de la infecció, també cal continuar amb els programes de vacunació.
Descripció de l’agent causal
El virus s'aïlla de mostres de saliva o orina durant el període comprès entre set dies abans i nou dies després de l'aparició de les paperes. S'obté de la saliva, líquid cefaloraquidi, orina, sang, llet i teixits infectats dels pacients amb paperes.
Descripció de la malaltia
L'elevació de l'amilasa durant la parotiditis pot ser simplement d'origen salival. El moment de la presa de mostres és fonamental per diagnosticar la infecció pel virus de la papera.
Epidemiologia descriptiva a Catalunya
La figura 5 mostra el nombre de casos declarats distribuïts per grups d'edat i sexe. Cal destacar que les dades reflecteixen la morbiditat declarada i que només uns 20 del total dels casos van ser estudiats pel laboratori, per tant, a l'hora de valorar la incidència real de la malaltia, és molt important obtenir un diagnòstic confirmat en un laboratori.
Aquests brots estaven lligats a l'administració d'una vacuna triple viral que contenia aquesta soca, ja que segons les dades obtingudes en la recerca de progenitors vacunals de casos, el 66% van ser immunitzats amb virus triples entre 1994 i 1996, període en què la soca Rubini s'utilitza.98 Els dos brots més grans es van produir l'any 1998, amb un total de 89 casos (figura 6). Es considera que el nivell teòric d'anticossos necessaris per aturar la transmissió del virus de les paperes està entre el 85 i el 90%.95 Aquest nivell és. Aquesta dada s'explica pel fet que, malgrat la immunitat de ramat provocada per l'elevada cobertura vacunal (>92%), aquests nens nascuts entre 1994 i 1996 van ser vacunats durant el període amb vacunes fetes amb la soca Rubini.
Les vacunes amb el component de les galteres fetes amb la soca Rubini ja no es van distribuir als centres sanitaris de Catalunya l'any 1996, malgrat que aquesta vacuna es va continuar utilitzant en cas d'antecedents d'al·lèrgia a l'ou. Des de l'any 2001, l'Organització Mundial de la Salut ha recomanat que la soca Rubini no s'utilitzi en els programes nacionals d'immunització i que, al mateix temps, les persones vacunades amb aquesta soca rebin una dosi de la vacuna que proporcioni una protecció eficaç contra el virus.100 Tal com es va trobar. amb xarampió i rubèola6, galteres també tendeix a progressar cap a l'edat adulta.
Vacunes
Pel que fa al component de les galteres, les vacunes comercialitzades actualment al nostre país contenen la soca Jer yl Lynn o el seu derivat, RIT 4385. A més dels brots produïts per l'ús de la soca Rubini, s'han registrat diversos brots en poblacions. amb cobertura vacunal. Les persones amb antecedents de trombocitopènia tenen un risc més gran que la resta de la població de desenvolupar trombocitopènia clínicament significativa després de la vacunació.
En general, els beneficis de la vacunació superen els riscos potencials en persones no immunitzades. En qualsevol cas, no és aconsellable administrar una segona dosi de vacuna en persones amb trombocitopènia en les sis setmanes posteriors a l'administració de la vacuna triple viral. Les persones amb trastorns immunològics greus, on les infeccions víriques poden agreujar la gravetat d'aquestes malalties, no haurien de rebre aquesta vacuna.
Donada la gravetat del xarampió en un nen infectat pel VIH, es recomana l'administració de la vacuna triple viral després del calendari de vacunació si el nen és asimptomàtic. Aproximadament el 5% dels vacunats poden tenir febre o erupció cutània i, més rarament, limfadenopaties o paperes entre set i dotze dies després de la vacunació.
Bases científiques per a l’eliminació de la parotiditis
Diversos autors han assenyalat, d'acord amb models matemàtics, que la taxa de vacunació crítica per interrompre la transmissió de la malaltia se situa entre el 85 i el 90%142 i entre el 90 i el 95%143. D'altra banda, els nivells de població immune a les galteres necessaris per interrompre la transmissió de la malaltia s'estimen entre 85 i aquests nivells estan garantits amb dues dosis de vacuna sempre que la cobertura amb la primera dosi sigui superior a. Posteriorment, en el calendari de vacunació de l'any 1999, es va canviar d'onze a quatre anys l'edat en què es va administrar la segona dosi.
Un primer motiu seria que la immunogenicitat del component antiparotiditis de la vacuna és inferior a la del component del xarampió.147-151. A Finlàndia, un país on des de l'any 1982 s'administren dues dosis de la vacuna del triple virus i on es fa una vigilància epidemiològica intensiva de la malaltia, durant l'any es va aconseguir l'eliminació dels casos autòctons de papera. No obstant això, els mateixos autors van informar d'excel·lents resultats obtinguts pel que fa a les paperes amb la política de vacunació triple viral informant que el diagnòstic de la malaltia presenta dificultats que no s'han de menystenir si es vol assolir l'objectiu -l'eliminació-126,153. Tot i que no es disposa d'estudis específics140, els costos addicionals associats a un programa d'eradicació de les paperes un cop interrompuda la transmissió del xarampió i la rubèola autòctons no semblen ser molt importants, sobretot tenint en compte que la vacuna utilitzada és la mateixa. vacuna triple viral.95.
Els estudis de cost-benefici realitzats per avaluar els beneficis de la vacunació amb la vacuna trivalent en comparació amb els costos que inclourien els casos evitats de galteres donen suport a la vacunació. Pel que fa al compromís polític que envolta el programa, el fet que la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya es plantegi buscar consens i fixar un objectiu tan concret com l'eliminació de les galteres a Catalunya l'any 2010 és un aspecte clarament favorable.
Estratègies per a l’eliminació de la parotiditis a Catalunya l’any 2010
Els anticossos IgM específics en el sèrum o plasma es poden detectar a partir del tercer dia de l'aparició de la inflor, el nivell màxim és a la setmana i els nivells elevats persisteixen durant diverses setmanes o mesos. El procediment més adequat és l'immunoassaig enzimàtic (EIA) en mostres obtingudes a partir del setè dia després de l'aparició dels símptomes. La identificació d'anticossos IgG al sèrum o plasma es pot aconseguir amb dues mostres: una mostra obtinguda a partir del setè dia d'aparició dels símptomes (fase aguda) i una altra dues setmanes després (fase de recuperació).
Una mostra de sèrum (0,5 ml) per a la detecció d'anticossos IgM contra les galteres, que s'ha de recollir a partir del setè dia de l'aparició dels símptomes. Exclusió de l'escola o del treball fins al final de nou dies des de l'inici de. Preferiblement abans del tercer dia després de l'inici de la inflor de la glàndula i no més tard del setè dia.
Es recomana que els pacients amb parotiditis no vagin a l'escola ni a la feina fins nou dies després de l'aparició de la inflor de la glàndula paròtida, si hi ha persones susceptibles. Aïllament d'un pacient hospitalitzat: a més de les mesures estàndard, cal implementar mesures preventives per evitar la transmissió de gotes durant nou dies des de l'inici de la inflamació de la glàndula.
Programa d’eliminació de la parotiditis a Catalunya per a l’any 2010
Control estricte de la cadena de fred mitjançant l'enregistrament de la temperatura de les neveres als centres de vacunació. Exclusió de l'escola dels nens que no acreditin la vacunació, que no vulguin o no es puguin vacunar, fins que hagin passat 26 dies des de l'aparició de la malaltia en l'últim cas detectat. Microbiòlegs i analistes clínics de la xarxa de salut pública - Epidemiòlegs d'unitats de control epidemiològic - Tècnics responsables de centres de distribució de vacunes - Farmacèutics de farmàcies i oficines d'atenció primària - Tècnics de regions sanitàries Ser vei Català v Sanitat.
Tècnics dels serveis centrals del Departament de Sanitat i Seguretat Social, del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català de la Salut. Tubs estèrils i hisops secs per a l'obtenció de mostres clíniques - Guia monogràfica per a l'eliminació de les galteres a Catalunya. Disponibilitat de material de registre (targetes de vacunacions i formularis de sol·licitud de vacunes) en centres sanitaris i consultes privades – Disponibilitat de material per a la notificació individual de malalties.
La funció de la cadena de fred al llarg de tota la xarxa de distribució mitjançant el seguiment de les interrupcions de la cadena de fred - Proporció de casos de galteres acompanyats d'arxius epidemiològics. Prevalència d'anticossos antiparotiditis en una mostra representativa de la població escolar i adulta de Catalunya l'any 2011.
Bibliografia
Use of measles, mumps, and rubella vaccines and strategies for measles, rubella, and congenital rubella syndrome elimination and mumps control: recommendations from the Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP)". Evaluation of a commercial assay for the detection of mumps-specific IgM antibodies. in oral fluid and serum samples". Occurrence and persistence of mumps-specific IgM and IgA in sera from mumps patients”.
Detection of mumps virus genome directly from clinical specimens and a simple method for genetic differentiation of the Hoshino vaccine strain from wild strains of mumps virus”. Rapid and sensitive detection of mumps virus RNA directly from clinical specimens by real-time PCR. Two outbreaks of mumps in children vaccinated with the Rubini strain in Spain indicate low vaccine efficacy”.
Estimation of the efficacy of three vaccine strains during a mumps epidemic in the Canton of Geneva (Switzerland)». Comparison of the Urabe Am 9-Schwarz and Jer yl Lynn-Moraten mumps-measles vaccine combinations in young children». Use of measles, mumps and rubella vaccines and strategies for elimination of measles, rubella and congenital rubella syndrome and control of mumps: recommendations of the Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP).
Etiology of mumps-like diseases in children and adolescents vaccinated against measles, mumps and rubella».
