II. JURISPRUDÈNCIA
II.1. Tribunal Constitucional Eva Pons*
Agustí Pou**
Durant el primer semestre de l’any 2008, el Tribunal Constitucional no ha dictat cap resolució que afecti directament el règim lingüístic. Sembla, doncs, que el proper pronunciament rellevant en la matèria serà la futura sentència sobre l’Estatut de Catalunya, pel que fa a la impugnació d’una part important de les disposicions lingüístiques per part del Defensor del Poble i el Partit Po- pular. En el període ressenyat només hem localitzat dues referències tangen- cials a les llengües en les resolucions que s’esmenten a continuació.
Sentència del Tribunal Constitucional 12/2008, de 29 de gener. Recurs i qüestió d’in- constitucionalitat acumulats. Ple. Ponent: Elisa Pérez Vera. Vot particular del magis- trat Jorge Rodríguez-Zapata Pérez. Suplement del BOE núm. 52, de 29 de febrer de 2008.
Aquesta sentència es pronuncia sobre la constitucionalitat de la disposició ad- dicional segona de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, de modificació de l’article 44 bisde la Llei orgàni- ca 5/1985, del règim electoral general, per la qual s’obliga a garantir una com- posició equilibrada de dones i homes —mínim del quaranta per cent d’un dels sexes— en les llistes electorals. La impugnació de la norma té un doble origen:
la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutge i el recurs d’inconsti- tucionalitat interposat pel Partit Popular. Tot i que la majoria del Tribunal afirma la constitucionalitat de la mesura de paritat electoral en relació amb els articles 6, 9.2, 14, 16.1, 20.1.a, 22, 23 i 68.5 CE, el magistrat Jorge Rodrí-
415
Revista de Llengua i Dret, núm. 51, 2009, p. 415-417
* Eva Pons, professora titular de dret constitucional de la Universitat de Barcelona.
** Agustí Pou, professor associat de filologia catalana de la Universitat de Barcelona.
guez-Zapata, signant de l’únic vot particular, sosté la seva inconstitucionali- tat a partir d’una extensa disquisició sobre l’abast del principi d’igualtat i la seva relació amb el model de democràcia representativa que instaura la Cons- titució, on apareix l’al·lusió a la llengua.
La referència lingüística il·lustra dins el vot particular l’oposició a l’acollida de distincions entre els ciutadans en la configuració dels mecanismes representa- tius, adduint la idea d’unitat de la representació política originària de la Re- volució Francesa. El magistrat rebutja, així, les teories doctrinals i els models polítics que, des de la Revolució esmentada, han reformulat la concepció de la democràcia representativa des de posicions pluralistes, en les quals s’admet la compatibilitat de la ciutadania democràtica amb el reconeixement en el pla de les institucions polítiques dels grups o comunitats que conformen l’Estat. És a dir, la tesi de fons del vot particular pretén oposar-se preventivament —més enllà de la qüestió de discriminació per raó de sexe debatuda en la Sentència—
a una concepció de l’Estat espanyol més plural, des de la perspectiva de la re- presentació institucional de les minories lingüístiques o nacionals. Així es de- dueix de la cita, d’altra banda imprecisa, al sistema polític de Bèlgica, que re- coneix el paper de les distintes col·lectivitats en la conformació de les institucions generals, com a contraexemple.
Eva Pons, Agustí Pou
416 Revista de Llengua i Dret, núm. 51, 2009, p. 415-417
«[...] En las democracias occidentales la función primera de la representación política consiste en transformar una pluralidad inicial en “una”
voluntad política, porque resulta deseable que la heterogeneidad de razas, religiones, culturas, lenguas, lugares de nacimiento, etc., no sea obs- táculo para la consideración legal de ciudadano.
Se es ciudadano y sólo ciudadano. Por ello en nuestro modelo constitucional la soberanía na- cional reside en el pueblo español en su conjunto, del que emanan los poderes del Estado (art. 1.2 CE), las Cortes Generales representan al pueblo español (art. 66.1 CE) y son electores y elegibles todos los españoles que estén en pleno uso de sus derechos políticos (art. 66.5 CE).
El nuevo modelo de representación política que se inaugura con la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, interpone la condición sexual entre la soberanía y la condición de ciudadano, de modo que hombres y mujeres, hasta ahora personas in- diferenciadas en el ejercicio del derecho de sufra-
gio, incorporan una circunstancia añadida de la que no pueden desprenderse. Ciertamente no puede extrañar el recelo de esta regulación en un amplio sector de la militancia feminista.
Debemos preguntarnos: ¿Es concebible dividir a los representantes políticos en categorías, con el fin de facilitar o asegurar un mínimo de elegidos de cada una, sin que resulte gravemente afecta- do el principio de la unidad y de la homogenei- dad del cuerpo de ciudadanos? Si la respuesta es afirmativa ello permitirá al legislador, en un futuro, imponer al cuerpo electoral que en las candidaturas electorales deban figurar necesa- riamente personas integradas en colectivos defi- nidos por la raza, la lengua, la orientación se- xual, la religión, determinadas minusvalías congénitas, su condición de jóvenes o de personas de la tercera edad, etc., sin que la Sentencia acierte a razonar convincentemente que, en ade- lante, el legislador no pueda introducir estos cri- terios al regular el derecho de sufragio pasivo, ya
Sentència del Tribunal Constitucional 20/2008, de 31 de gener. Recurs d’empara.
Sala Segona. Ponent: Guillermo Jiménez Sánchez. Suplement del BOE núm. 52, de 29 de febrer de 2008.
La qüestió lingüística és aquí subjacent als fets que motiven el recurs d’empa- ra del diputat Francisco Javier Tomás Puchol de les Corts Valencianes. A mei- tat de la legislatura aquest parlamentari sol·licità la baixa del Grup Popular per passar a integrar, com a únic membre, el Grup Mixt de la cambra. El re- current addueix que la no-admissió per la Mesa parlamentària d’una proposi- ció no de llei en relació amb la defensa de l’idioma valencià, arran de les esme- nes presentades en el Congrés dels Diputats a la Proposició de llei orgànica de reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, va vulnerar el seu dret fonamental a l’exercici del càrrec públic (art. 23.2 CE). La Sentència no entra a analitzar el fons de l’assumpte, ja que inadmet el recurs per falta de pressupòsits processals, en no haver-se presentat anteriorment el recurs previ de reposició contra els acords de la Mesa.
Jurisprudència. Tribunal Constitucional
417
Revista de Llengua i Dret, núm. 51, 2009, p. 415-417
que la propia Sentencia (FJ 4) atribuye al le- gislador la tarea de “actualizar y materiali- zar” la efectividad de la igualdad en el ámbito de la representación política. Así, en Bélgica,
mediante reforma constitucional, se han intro- ducido cuotas lingüísticas en la actividad polí- tica.» (punt 2 del vot particular)
