La densitat de construcció augmenta a la zona sud, però continua associada a l'agricultura. És precisament a partir de l'assecat final i total de la Marjaleria que comença el boom urbanístic.
2.1.3.- Toponímia: Alguns trets
UBICACIÓ I LOCALITZACIÓ
2.2.1.- Ubicació geogràfica
2.2.2.- Descripció de les zones de la marjal
Un pels voltants del camí de la Plana, la sèquia d'Entrilles i el camí Fondo, on el pantans es troba en millor estat. Les zones de major valor ecològic es concentren en una zona al voltant del Camí de la Plana, la sèquia d'En Trilles i el Camí Fondo.
2.2.3.- Context geogràfic
L'anomenada "Horta del Marjal" és una zona de la Marjalería que toca a l'antiga Horta i que abastava aproximadament, des de la carretera de la donació fins al camí de la primera llera, al sud del riu Sec, amb conreus. semblant a l'Hortas, s'aigua de residus i escoles d'aquesta. Tradicionalment, a partir d'usos agrícoles, l'existència de diverses edificacions a la zona (casetes, masies, cases o cases de camp) està relacionada amb aquesta activitat i s'utilitza per emmagatzemar eines agrícoles, emmagatzemar els cultius i, en definitiva, per ser utilitzats com a residències d'estiueig.
2.3.- LÍMITS TRAÇATS PLANOLS I MAPES
BORRASA
PATOS
CATALANA
ENTRILLES
LA FILETA
LA MOTA
TRAVESSERA
SENILLAR
LA MOLINERA
FONT DE LA REINA
BOVAR
VINATXELL
LA PLANA
RAFALAFENA
3.- TERCERA PART : PROBLEMÀTICA DE LA MARJAL I
DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC : PLANTEJAMENT I PROPOSTES
3.1.- Problemàtica detectada
La problemàtica social: una problemàtica urbanística
Esperanza Molina ho comenta de la mateixa manera i encara amb més actualitat al diari digital / Castelló Información. En el segon apartat, descriurem com la nova proposta del POU aborda la zona de La.
Problemàtica ambiental
La localització i el nom dels punts es descriuen a continuació en la representació gràfica dels punts de control analític de les masses d'aigua de la Marjaleria de Castelló (imatge a continuació). El Programa de Vigilància Ambiental proposa censos periòdics de la fauna pròpia de marjaleria per tal de fer un seguiment de l'estat de les seves poblacions.
3.1.3.- Problemàtica de degradació de l'entorn
3.2.- CONSIDERACIONS DE LA MARJAL EN EL PLA GENERAL URBANÍSTIC
3.2.- SATISFACCIÓ DE MARJAL EN EL PLA GENERAL URBANÍSTIC. s'observen parcel·les estretes, petites i allargades amb edificacions disperses. Pla d'Acció Territorial Sectorial per a la Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (P.AT.R.I.C.O.V.A).
3.2.2.- Resum i conclusions
3.- Es fa un estudi acurat de la unitat 3 La Marjal en l'estudi del paisatge i dins de la documentació amb caràcter normatiu, vinculant la legislació vigent amb la normativa d'integració del paisatge i de concreció d'aspectes, hi ha un vincle en la webteca per a la vostra consulta. Classificació i zonificació del sol de Marjal: (en blau clar) arrossar de zona rural protegida (ZRP-NA MU2), (en blau fosc) zona rural protegida d'Horta de saó (ZRP:NA MU3), (en verd clar). ) Total zona rural Marjal, (En vermell) Zona urbanitzada La Marjal (ZUR-RE PRI La Marjal), (En vermell fosc) Zona urbanitzada residencial (ZUR-RE), (En verd fosc) Zona de reducció d'impacte, (En groc ) Usos terciaris.
3.2.3.- Opinions i propostes dels grups polítics que conformen l'Ajuntament de Castelló
Por tanto, el plan especial de Marjalería estará vigente hasta que se apruebe el nuevo Plan Estructural General. ¿Por qué esta forma de proteger el medio ambiente no se menciona en el Plan Especial Marjaleria de 2006 y ahora en la nueva POU?
3.3.- EL MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I LA MARJAL
Carrasco també ha avançat que si aconsegueix governar a partir del 26-M, "valorarà diverses acusacions d'aquest pla general i, entre altres coses, restablirà el pla especial de la Marjaleria". Sembla que hi ha poques, si no n'hi ha, possibilitats de consens i que el tema de la marjaleria tornarà a ser més que un tema de disputa a poques veus, però que no hi ha una voluntat aparent de solució en el futur. i que les diferents parts són incapaços d'oferir a la ciutadania un pacte coherent per acabar amb aquest caos que la com.
3.3.1.- Associacions a La marjaleria
La reunió va durar només uns minuts, durant la qual PSPV, Compprimís i Castelló en Moviment van posar les bases per al desenvolupament de la ciutat durant els propers 20 anys, però encara falta un llarg procés. Problemes urbanístics i ambientals sorgits a l'entorn de La marjaleria de Castelló amb discrepàncies en plantejaments i interessos creats entre. diferents ajuntaments d'ideologia política, que es van diferenciar diverses vegades, amb el moment de les expectatives especulatives de la bombolla urbanística, van fer que els veïns afectats sorgissin en un sentit d'associació, però contràriament al que es podria pensar, aquest moviment no és un sol país. tanmateix, han aparegut diverses associacions que intenten defensar un tros de l'entorn que els hi és més proper, i també manifesten ideologies diferents.
3.3.1.1.- Associació de Veïns Camí Fondo de Castelló
A la biblioteca web afegim un enllaç al programa de TV de Castelló "El altavoz" que ho mostra. Fem una llista a partir del que expressen als seus mitjans i del que hi ha reflectit la premsa.
3.3.1.2.- Associació Amigos de La marjal
En aquest encàrrec, va presentar a l'Ajuntament de Castelló un projecte pel qual realitzarà una sèrie d'actuacions concretes de caràcter urgent, com ara la neteja de sèquies, un control urbanístic, la inspecció del nivell d'aigua de les sèquies i campanyes de conscienciació i sensibilització dirigides als escolars i també el control de les espècies invasores introduïdes a l'ecosistema.
3.3.1.3.- Associació de Veïns La Marjaleria
3.3.1.4.- Unión por La marjaleria
El diálogo no es cosa de uno, sino de dos o más y por eso pedimos al ayuntamiento que nos sentemos juntos y hablemos de cómo se puede solucionar el problema. Como gesto de buena voluntad, solicitamos al ayuntamiento una moratoria de las sanciones y órdenes de demolición hasta que se alcance un acuerdo.
3.3.1.5.- Associació La Plana Entrilles
Del mejor camino al 2018 en el diario digital CS la información tiene el siguiente título. Además, también solicitan señales con límites de velocidad". "La limpieza de los sitios es fundamental, especialmente en la entrada de La Miarina, donde los juncos crecen a gran altura y advierten a los vecinos sobre la mala visibilidad, ya que pueden usarse como escondites". , con el consiguiente temor de los vecinos, ahora que aseguran que se ha producido un repunte de los robos en la zona.
3.3.1.6.- Associació El Meridiá
3. 4; El PP reitera las reivindicaciones de los vecinos de Marjalería", afirmó en boca del presidente de la asociación lo siguiente: "Los vecinos piden incrementar la presencia de patrullas de la policía local como elemento disuasivo a los ladrones, en las últimas semanas se confirma un aumento de Robos a viviendas en la zona. Dado que la alcaldía está cerrada los fines de semana y festivos, el PSOE y el Gobierno de Comprom deberían destinar más efectivos a las calles. "La necesidad de pavimentar las carreteras". Poner fin al bacheo irregular de la vía es otra de las exigencias que hemos trasladado al gobierno de Marco, son necesidades reales que tienen los vecinos y que deben ser atendidas desde la seguridad vial". En este sentido, el presidente de Desde la asociación Plana i Trilles comentan la necesidad de consolidar, especialmente los bordes del cacería, porque la vegetación que crece sin control hace que los laterales de la carretera caigan al foso, reduciendo así notablemente el ancho de la vía.
3.3.1.7.- Associació La Coloma
3.3.1.8.- Grupo para el Estudio y conservación de los Espacios Naturales GECEN
Dado que la alcaldía está cerrada los fines de semana y festivos, el PSOE y el gobierno de Compromís deberían sacar más soldados a las calles. Como trasladamos al Gobierno de Marca son necesidades reales que tienen los vecinos y que hay que abordar con seguridad vial". En este sentido, el presidente de la asociación La Plana en Trilles comenta la necesidad de reforzar especialmente los bordes de la caza, ya que La vegetación, que crece descontroladamente, provoca que los bordes de la vía caigan a la cuneta, reduciendo con ello significativamente el ancho de la vía.
3.3.2.- Entrevistes amb els moviments associacionistes
3.3.2.1.- Grupo para el Estudio y conservación de los Espacios Naturales GECEN
7.- El Ayuntamiento ha propuesto un nuevo Plan de Ordenación Urbana donde está presente el tratamiento de la marisma, ¿cuál es su opinión sobre el nuevo POU? ¿Por qué esta forma de preservar el medio ambiente no se menciona en el plan especial de Marjaleria de 2006 y ahora en el nuevo POU?
3.3.2.2.- Associació de Veïns Camí Fondo de Castelló
Sí, se propusieron puntos que inciden en la protección y desarrollo ambiental de la zona. Que es posible construir o instalar casetas de aperos y cercar las fincas, lo que contribuye al mantenimiento de la marisma y mejora el medio ambiente.
4.- QUARTA PART : ENTORN ECO-SOSTENIBLE : PROJECCIÓ DE FUTUR
4.1.- Espais agraris periurbans i Parcs Agraris
4.1.1.- L'espai agrari periurbà
Les expectatives creades pel planejament urbanístic comporten un augment del valor del sòl, limitant-ne la viabilitat econòmica; d'altra banda, els valors ambientals que suporten es veuen amenaçats per la proximitat de la ciutat (abocaments incontrolats de residus, contaminació del sòl, contaminació de l'aigua, etc.). Tanmateix, també hi ha oportunitats a favor de l'aprofitament agrícola de les zones esmentades, d'una banda l'augment de la conscienciació mediambiental de la societat, així com la crisi econòmica i la crisi immobiliària com a factors d'ecooptimització del consum i priorització de l'ús del sòl; finalment, hi ha una major valoració dels productes agrícoles locals.
4.1.2.- El Parc Agrari model de gestió
El Parc Agrari canvia la connotació negativa de la proximitat urbana en un factor d'oportunitat per recuperar la relació entre el camp i la ciutat. 5.- Ha de disposar d'equipaments bàsics per a les necessitats de producció, per a la protecció del medi ambient i dels seus habitants i usuaris potencials.
4.1.3.- Enllaços d'interès
4.- Ha d'estar dotat de mecanismes de coordinació i gestió dels serveis d'ús general (manteniment de carreteres, xarxa de reg, lluita contra plagues, etc.).
4.2.- Normativa Europea : Conveni Europeu del paisatge
4.2.1.- Conveni Europeu del Paisatge
Si estem d'acord que en el preàmbul de qualsevol llei hi ha l'esperit que la justifica, el preàmbul del Conveni Europeu del Paisatge mostra la preocupació per aconseguir un desenvolupament sostenible, per establir relacions equilibrades entre les necessitats socials, l'economia i el medi ambient. L'objectiu d'aquest treball és ser el candidat espanyol al Premi Europeu del Paisatge, promogut pel Consell d'Europa, on es reconeixen les intervencions realitzades en el marc del Conveni Europeu del Paisatge.
4.2.2.- El DICTAMEN del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre “ La agricultura periurbana” NAT 204 CESE 1209/2004
En les últimes convocatòries, les sol·licituds espanyoles van rebre una menció especial per al Parc Cristina Bova de Sant Sebastià i el Programa de Foment de l'Educació i Sensibilització sobre la Relació Ciutat, Territori i Paisatge, de la Generalitat de Catalunya i el Paisatge Català. Observatori a més del premi al projecte de dinamització sostenible del paisatge protegit de la Geria, a Lanzarote. En la passada edició, el projecte Sénia Millennial Olive Tree va rebre una menció especial.
4.2.3.- La CARTA DE LA AGRICULTURA PERIURBANA
Són fruit de la pervivència i continuïtat d'una activitat agrícola històrica que ha generat un important patrimoni cultural material i immaterial. Per tal de garantir, més enllà de la preservació de l'espai agrari mitjançant instruments de planificació urbanística, el desenvolupament dinàmic i sostenible de l'activitat i dels territoris agraris periurbans.
4.3.- NORMATIVA A LA COMUNITAT VALENCIANA
4.3.1.- LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de València. LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de València (DOGV núm.
Comunitat Valenciana. (PATRICOVA)
DECRET 1/2011, de 13 de gener, del Consell pel qual s'aprova l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. El cinquè objectiu neix de la consideració del sistema territorial denominat infraestructura verda com a element decisiu de l'ordenació territorial i de la política paisatgística de València.
Valenciana. (PATIVEL)
El segon capítol defineix les categories de protecció del sòl litoral segons el principi de conservació activa. El capítol tercer regula els denominats fons comuns de costa, que no estan inclosos en les categories anteriors a menys de 1.000 metres de la costa i mesurats en projecció horitzontal cap a l'interior.
4.4.- MODELS I ESCENARIS : CIUTATS AMB PAISATGES AGRÍCOLES
Si és cert que als plans informatius es defineixen com a zones agrícoles dues zones anomenades P9 com a horta de Castelló i P10 horta d'Almassora, aquestes dues zones inclourien bona part del que és la Marjal de Castelló.
PERIURBANS
4.4.1.-Parques Agraris espanyols Parc Agrari del Baix Llobregat
Parc Agrari de Fuenlabrada
Parc Agrari de Sabadell
Parc Agrari de Gallecs
La seva superfície és de 90 hectàrees de propietat municipal, i s'hi preveuen 300 hectàrees més de sòl no edificable assegurat. Protecció del territori existent: el PGOU del municipi el va qualificar com a sòl no edificable protegit.
Parc Agrària Vall del Guadalahorce
Situat al municipi de Ribas Vacia-Madrid, al Parc Regional del Sud-est, a la plana del riu Jarama. Els problemes descoberts van ser l'abandonament de l'activitat agrícola amb manca de suport generacional en el sector agrari i el deteriorament de l'agrosistema.
Parc Agrari La Güerta (Villena)
L'any 2010 el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona li va concedir el màxim nivell de protecció. Està considerada zona d'especial protecció d'aus (SEPA) dels rius Jarama i Fenars i zona d'interès comunitari (LIC) de la xarxa Natura 2000.
4.4.2.- ENLLAÇOS D'INTERÈS
El problema més gran que es va trobar abans de la seva creació va ser arribar a un consens entre els partits polítics amb representació, pagesos i associacions ecologistes. Protecció del territori preexistent en l'àmbit agrícola: L'any 1996, el PGOU de Villena va establir l'elaboració obligatòria d'un pla especial de protecció del parc, que es referia a la preservació dels valors ecològics de la zona i aquest és compatible amb la preservació i l'augment dels valors naturals amb el manteniment de les activitats tradicionals.
Parc agrari del Baix Llobregat
Mentre no s'hagi aprovat aquest pla especial, no es permet cap activitat que suposi un canvi en les característiques topogràfiques, paisatgístiques, ambientals o culturals de la zona; ni es permeten construccions de cap mena, incloses les relacionades amb l'ús agrícola.
Parc agrari de Sabadell
Parc agrari de Gallecs
Parc agrari de Fuenlabrada
Parc agrari de Rivas VACIAMADRID
Parc de Guadalhorce
Parc agrari de Villena
5.- TESTIMONIS
6.- Entrevista a Sergio Ferreres, pagès que intenta fer una agricultura de proximitat, que ens explica els problemes que va trobar per poder dur a terme aquesta activitat. 7.- Entrevista a Miguel Agut Ferrara, que ens explica els seus records al voltant del joc Patos vora Camí Vell de la Mar.
6.- CONCLUSIONS FINALS
2.- A la resta de l'entorn, on la incidència de la consolidació d'habitatges és molt menor i per tant encara hi ha moltes zones amb les característiques dels antics pantans, es pot començar a dissenyar un model de gestió d'acord amb els models d'altres poblacions. Finalment, es pot valorar el nombre de parcs agraris periurbans, la viabilitat dels quals s'ha establert en altres indrets, a partir del model de configuració i gestió.
7.- BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA
WEBGRAFIA
3.- Climogrames de les capitals de província http://kocher.es/climogramascapitalesespaa.pdf 4.- Conveni Europeu del Paisatge. 10.- Molí de La Font Història i naturalesa de Castelló http://www.castello.es/archivos/31/Moli_La_Font_val.pdf 11.- Guia didàctica Museo de Etnología de Castelló.
