1. Consideracions i recomanacions
En el context de crisi derivada de la COVID-19, l’any 2020, el PIB a Catalunya ha retrocedit l’11,5%, enfront del 10,8% i el 6,6% de l’economia espanyola i de la zona euro, respectiva- ment.
La crisi derivada de la COVID-19, sense precedents per la seva magnitud, ha afectat de manera molt desigual segments diferents de la població, famílies i tipologia d’em- preses.
Des d’aquest punt de vista, l’anàlisi de caràcter macroeconòmic que es presenta en el capí- tol primer d’aquesta Memòria és una eina útil per posar de relleu el gran abast de la crisi, però és insuficient i poc eficient per descriure l’impacte diferencial que està tenint sobre els diferents segments de la població, famílies i tipologia d’empreses. Això ens obliga, per tant, a afrontar la recuperació prioritzant precisament la part de la societat més damnificada. La crisi ha colpejat més i de manera ostensiblement més greu la població treballadora –assa- lariada i autònoma- que no ha pogut i no pot desenvolupar la seva activitat laboral en format de teletreball i que, en el millor dels casos, s’ha vist afectada per expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTO) i, en el pitjor escenari, per l’atur.
La recessió, sense precedents per la seva magnitud, també ha afectat de manera molt desi- gual a escala sectorial, repercutint més sobre activitats terciàries, on hi ha sectors molt castigats per la crisi, entre els quals destaquen l’hostaleria, el comerç o activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, entre altres.
Com a conseqüència de l’articulació dels ERTO com a mesura per combatre l’impacte inicial de la crisi, l’ocupació no va davallar tant com l’activitat. El principal ajust s’ha dut a terme en hores treballades, mantenint així una part important de les relacions contractuals. Aquest aspecte hauria de facilitar la recuperació. La incorporació progressiva a l’activitat de les persones afectades per ERTO i l’avenç de la vacunació (que suposarà, en aquest darrer cas, la superació gradual de restriccions a l’activitat i la millora de les expectatives sobre l’evolució de l’economia) són factors que es preveu que afavoriran la reactivació econòmica.
Parlant en termes macroeconòmics, l’estalvi forçós generat en el decurs del darrer any també pot ajudar a recuperar la demanda domèstica. Aquest fet, però, no ens hauria de fer perdre de vista que la capacitat d’estalvi de les persones i les famílies més afectades per la crisi derivada de la COVID-19, lluny d’augmentar, s’ha vist reduïda de manera severa.
Malgrat que els factors de risc encara hi són presents, un escenari plausible seria el d’una recuperació parcial de l’activitat, que permetria assolir un increment de PIB proper al 6%.
Davant d’aquesta situació, un escenari plausible seria el d’una recuperació parcial de l’ac- tivitat, que permetria assolir un increment de PIB proper al 6%. Tot i que els factors de risc encara hi són, i restem encara pendents d’una solució global al problema, la previsió és que aquesta tendència a la recuperació s’acceleri a partir del segon semestre. Això hauria de permetre la reincorporació al mercat laboral de moltes persones que fins ara n’havien que- dat temporalment excloses, fet que hauria d’ajudar a potenciar el creixement via demanda domèstica i a possibilitar una redistribució més equitativa de les rendes.
Caldrà també valorar la repercussió que pot tenir sobre la recuperació econòmica l’augment del dèficit públic i de l’endeutament públic associat al creixement important de les despeses per combatre els efectes de la crisi de la COVID-19: els reforços sanitaris, educatius, els ERTO, el cessament d’activitat, incapacitat temporal, entre d’altres.
Els fons Next Generation EU i el Marc Financer Pluriennal de la UE per al període 2021-2027 són una oportunitat única i irrepetible per fer front a la crisi generada per la COVID-19.
En aquest context, els fons Next Generation EU i el Marc Financer Pluriennal de la UE per al període 2021-2027 constitueixen una oportunitat única, i difícilment repetible en l’horitzó temporal de les properes dècades, per fer front a la crisi generada per la COVID-19 i per reconstruir el nostre sistema productiu, que ha de ser més ecològic, digital i resilient. En aquesta línia, en data 12 d’abril de 2021, el CTESC aprovà l’informe L'estoc de capital a Catalunya: el paper de la inversió pública i l'oportunitat del fons Next Generation1, l’objectiu del qual és identificar aquelles inversions que, en el marc dels fons Next Generation EU, poden ser més rendibles socialment i econòmica per pal·liar i revertir els efectes de crisi de la COVID-19 i per fer realitat la transformació necessària que, en clau digital i ecològica, ha d’experimentar amb urgència el nostre teixit productiu per dotar-lo d’una major resiliència.
En relació amb la gestió dels fons Next Generation, el CTESC recomana, entre d’altres:
▪ Que el retorn econòmic, social i mediambiental dels projectes d’inversió sigui el criteri fonamental a considerar en el seu procés de selecció: en aquest sentit els projectes haurien de poder mesurar el seu impacte sobre l’ocupació i la seva qualitat, l’efecte palanca estimat sobre la inversió total, i el seu impacte sobre l’estoc de capital públic i privat.
▪ Definir de forma clara i transparent el marc administratiu que s’encarregarà de la gestió dels fons (avaluació, selecció, seguiment i execució) i les funcions i atribucions dels diferents nivells d’administració que han d’intervenir en aquests procediments, així com assegurar una capacitat administrativa suficient, amb els recursos ade- quats, per tal d’aprofitar en tota la seva dimensió la disponibilitat dels fons europeus.
▪ Garantir un marc de participació dels agents socials i que respongui al principi d’as- sociació, tal com exigeix el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE). És impres- cindible per tal de corresponsabilitzar tots els actors en l’èxit dels projectes endegats.
Tant en el disseny i definició dels acords de bases que han d’orientar els projectes d’inversió, com en la seva avaluació. Aquest marc de participació també ha de pre- veure la concertació territorial. El principi d’associació és necessari per garantir que les reformes proposades es basen en fets i estan vinculades a la situació real de l’economia de cada territori.
▪ Des d’una perspectiva de la seva eficàcia, el CTESC reclama transparència en la planificació i avaluació dels projectes d’inversió que es gestionin sota el paraigua dels fons europeus, on se segueixin les indicacions de l’Instrument de Suport Tècnic
1 L'estoc de capital a Catalunya: el paper de la inversió pública i l'oportunitat del fons Next Generation. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2021.
aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, en relació als estudis de viabilitat, execució, i avaluació, dels projectes presentats.
▪ Establir un marc de cooperació administrativa a diferents nivells, tant des de la pers- pectiva transnacional, com planteja el mateix Acord del Parlament Europeu sobre el Fons Next Generation, com entre CA, i entre administracions locals, per tal d’aprofitar els efectes transfronterers del retorn de les inversions que la pròpia literatura empí- rica ha identificat.
En relació amb l’orientació dels projectes d’inversió vinculats als fons Next Generation:
▪ El CTESC vol emfatitzar la necessitat de vincular l’impuls que els fons europeus te- nen sobre l’acumulació de capital físic amb el reforç de la prospectiva i l’anticipació en la formació de la població treballadora, per generar augments de la productivitat a través de la millora contínua de la seves qualificacions. Aquest encaix passa per un impuls del sistema educatiu amb especial atenció de la formació professional dual, així com per orientar polítiques actives d’ocupació vinculades als projectes d’in- versió seleccionats.
▪ El CTESC considera que cal insistir en la idea que els projectes d’inversió conside- rats han de donar suport a una transició justa que doni resposta a les problemàtiques generades pel canvi climàtic i a les necessitats de digitalització per tal d’assolir una Europa climàticament neutra el 2050 i el restabliment del potencial de creixement de les economies dels estats membres. En aquest sentit s’ha de preveure la transició digital de l’Administració pública, i del teixit empresarial, l’impuls de la indústria 4.0;
o el desplegament de la tecnologia 5G.
▪ El CTESC considera que les reformes i inversions en cohesió social que han de conduir a la inclusió i integració dels grups desafavorits (associades al pilar de cohe- sió social i territorial que preveu el Mecanisme de Recuperació i Resiliència) han de preveure projectes en l’àmbit del la salut, els serveis socials, i la despesa social.
Àmbits d’inversió amb un elevat efecte multiplicador tal com identifica l’FMI, i que encara disposen en l’economia catalana d’una dotació de capital per habitant inferior a la dels països més rics de la UE.
▪ El CTESC considera que els fons concedits han de mantenir un equilibri pel que fa a la grandària de les empreses i, per tant, que doni cabuda a projectes que afavorei- xin la pime.
▪ Així mateix, els fons concedits també han de mantenir un equilibri pel que fa a la titularitat de les empreses, i per tant que doni cabuda a projectes que afavoreixin a empreses del tercer sector i l’emprenedoria col·lectiva.
▪ El CTESC considera necessari potenciar la inversió en actius amb un elevat poten- cial tractor sobre la inversió privada, com ara l’impuls de l’R+D+i (pública i privada).
▪ El CTESC considera que els fons europeus han de potenciar projectes d’inversió en branques d’activitat amb productivitat elevada, que generin ocupació i amb dèficit d’estoc de capital.
En darrer terme el CTESC també vol posar de manifest el paper fonamental que els agents socials han de jugar en el control de l’ús dels fons europeus a Catalunya, aprofi- tant la seva autonomia i expertesa. En aquest sentit, en el si del CTESC es pot crear un òrgan de seguiment i avaluació, que pugui establir un diàleg amb altres òrgans de l’ad- ministració, i que entre altres qüestions pugui: o Col·laborar en el disseny de la gestió dels fons. o Aportar criteri a la selecció de projectes. o Fer avaluació independent i se- guiment de l’execució dels projectes.
Un altre factor que també pot contribuir a millorar la situació és la recuperació de l’activitat turística, un dels sectors que ha patit la davallada més intensa. Tot i que enguany encara no es recuperarà del tot, l’augment del flux de turistes, que es preveu que pugui incrementar força en termes interanuals, facilitarà la millora de la demanda exterior, fins ara només po- tenciada per la ràpida recuperació de les exportacions de béns. Tanmateix, atès que no només depèn de factors interns, i que la situació global encara dista d’estar controlada, les previsions són d’una recuperació dels fluxos que s’allargaria fins al 2023.
L’evolució dels preus a principis del 2021 ha desdibuixat l’escenari deflacionista que es va perfilar des del mes d’abril de l’any passat. No obstant això, l’evolució de l’IPC torna a venir marcada per un efecte rebot dels preus del petroli, i de moment no s’observa un repunt equivalent de la inflació subjacent, encara molt afectada per l’evolució econòmica global.
En el fons, l’evolució dels preus dependrà també de la capacitat de l’economia per reactivar el seu creixement, fet que permetria allunyar definitivament l’horitzó deflacionista.
Per tant, en previsió que la vacunació millori la situació epidemiològica, i que les restriccions vagin relaxant-se, és previsible que l’economia es vagi reactivant. Un dels principals riscos que afronta l’economia són la indeterminació de l’evolució global de la pandèmia o l’aparició de rebrots i de noves soques resistents als vaccins, fets que trencarien aquest context de millora. Caldrà veure també quina serà la capacitat de recuperació de la demanda interna, fins a quin punt es podran recuperar els fluxos de mobilitat internacionals de persones i quina serà l’evolució econòmica global. Davant d’aquesta previsible millora de la demanda tant domèstica com externa, caldrà també veure fins a quin punt la crisi haurà debilitat el teixit productiu català, atès que les principals mesures han anat encaminades precisament a sostenir-ne l’ocupació i, per tant, la capacitat productiva.
Més enllà dels aspectes macroeconòmics, en l’àmbit de l’economia social, un any més, cal reiterar que la manca de dades estadístiques oficials impedeix fer una anàlisi completa de la situació real de l’economia social. Enguany, s’afegeix a aquest impediment la manca de dades actualitzades sobre les societats cooperatives i laborals en alta a la Seguretat Social (SS) i l’ocupació associada.
Aquests condicionants, juntament amb les limitacions d’algunes fonts estadístiques, com- porta que l’anàlisi de l’economia social a Catalunya no inclogui plenament el vessant social i ocupacional que seria desitjable i que ha tingut una importància cabdal l’any 2020 arran de la pandèmia de la COVID-19.
Malgrat això, les dades mostren que l’any 2020 hi ha en actiu menys cooperatives, societats laborals i centres especials de treball (CET) que el 2019. La situació de crisi econòmica i social derivada de la pandèmia ha contribuït a aquest descens, que pot veure’s intensificat al llarg de l’any 2021, ateses les previsions de tancament de bastantes empreses.
Així mateix, l’ocupació a 30 de juny de 2020 en aquestes entitats també ha davallat respecte el 2019: el 2,0% en les cooperatives, el 10,5% en les societats laborals i el 5,0% en els CET (en aquest darrer cas, la variació es refereix a tot l’any 2020). L’ocupació en les cooperatives ha davallat amb menys intensitat que en el total de l’ocupació (que registra una davallada del 7,2%), fet que sembla confirmar una resiliència més gran de les cooperatives en termes d’ocupació.
En aquest context, el CTESC reitera les consideracions efectuades en l’anterior edició d’aquesta Memòria, que no deixen de tenir transcendència i ser igualment necessàries:
▪ En la concreció de l’articulat i l’inici de la tramitació parlamentària de la Llei catalana d’economia social i solidària, el CTESC recomana que es tinguin en compte les reco- manacions formulades en l’informe sobre el treball autònom col·lectiu, aprovat l’any 2019.
▪ Tot i que les entitats de l’economia social són presents en totes les branques d’activitat, les dades mostren que són claus en dos sectors. El primer d’ells, els serveis a la comu- nitat, que inclouen l’educació i les activitats sanitàries, socials, culturals i altres serveis.
El CTESC reitera la necessitat de reforçar les polítiques de suport a aquest sector, així com d’afavorir l’accés prioritari a la contractació pública de les empreses que compleixin requisits ètics, socials i mediambientals, donant-los més pes en les licitacions públiques i reduint la importància del preu com a criteri d’adjudicació.
▪ Així mateix, el CTESC destaca que una de cada deu cooperatives és agrària (el 9,7%).
El sector agroalimentari és un sector estratègic per a la producció d’aliments per garantir l’abastiment alimentari del país i la sobirania alimentària i alhora, garanteix l’equilibri econòmic, social i territorial.
Aquest és un àmbit que necessita d’una política de suport pública que inclogui no només ajuts econòmics, sinó també una aposta clara per la digitalització, la sostenibilitat i el suport en la distribució i comercialització dels productes, basada en les plataformes i sistemes de comerç electrònic, així com acords generals amb la gran distribució. El CTESC considera que, per tal que la població consumeixi béns i serveis procedents de l’economia social, cal que aquesta adquireixi més escala i se’n fomenti la comercialitza- ció.
▪ El CTESC constata la necessitat de garantir el suport i finançament públic dels CET, les empreses d’inserció i les altres entitats de l’economia social que en depenguin de ma- nera total o parcial.
Per últim i avalat per la situació viscuda el 2020, el CTESC es permet una reflexió més abstracta en apostar pels valors que han de regir el model econòmic i social del país, que són els que ens haurien d’ajudar a sortir d’aquesta crisi i se situen en línia amb els que integren l’essència de les entitats de l’economia social: la interdependència de les persones i la intercooperació, les pràctiques de suport mutu, la consciència ecològica i la resiliència.
En aquest context, l’àmbit pressupostari del sector públic té el doble repte d’atendre l’emergència de salut pública i d’esmorteir l'impacte de la crisi en el teixit econòmic i social.
L’acció de les administracions públiques el 2020, amb un fort augment de la despesa pública, ha estat un pilar fonamental per apaivagar part l’impacte del retrocés de l’ac- tivitat econòmica
Al llarg del 2020 l’acció de les administracions públiques (AP) ha estat un pilar fonamental per apaivagar l’impacte que l’emergència sanitària creada per la COVID-19 ha tingut sobre el conjunt de la societat, tant per atendre la salut de la població com per sostenir les condi- cions de vida d’una part substancial de les LLARS. L’augment associat de la despesa pú- blica ha tingut un comportament clarament contracíclic, contrarestant part de la important caiguda de l’activitat econòmica en el sector privat. La situació d’emergència ha comportat un augment de la despesa per atendre el reforç dels serveis públics essencials i per cobrir la manca d’ingressos derivada en el treball assalariat i autònom.
La despesa pública d’Espanya ha augmentat el 12% i les mesures COVID-19 signifi- quen més del 70% d’aquest increment
En el conjunt d’Espanya la despesa pública ha augmentat el 12%; més del 70% d’aquest increment (40.443 milions d’€) es correspon amb despesa derivada de les mesures apro- vades per esmorteir l’impacte de la COVID-19. En concret, el reforç associat a la prestació de serveis sanitaris i d’educació es veu reflectit en l’augment d’un 5,3% (12.358 milions d’€) del consum públic; l’aprovació dels expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTO) en un augment del 15,9% (31.276 milions d’€) de les transferències socials monetàries; i l’exoneració del pagament de les quotes de la Seguretat Social a aquelles empreses que s’han vist afectades per les restriccions de l’activitat en l’augment d’un 71% (8.897 milions d’euros) en les subvencions a l’activitat productiva.
Es continua deteriorant l’estoc de capital públic al conjunt d’Espanya
La disposició d’aquests recursos addicionals no ha pogut evitar, però, un continuat deterio- rament de l’estoc de capital públic, de forma que el nivell de formació bruta de capital fix no ha estat suficient com per compensar la depreciació de l’estoc existent. Això sense tenir en compte l’impacte comptable de la reclassificació de la Societat de Gestió d’Actius Proce- dents de la Reestructuració Bancària (SAREB) per incloure-la en el sector de les adminis- tracions públiques -per exigències de la Comissió Europea-, i la reversió al patrimoni públic dels trams de les autopistes A2 i A7 que han acabat el seu període de concessió. Si bé augmenten les transferències de capital a la resta de sectors econòmics.
La despesa pública a Catalunya augmenta el 10,4%
A Catalunya, el paper jugat pel sector públic per fer front a la COVID-19 es veu reflectit en l’evolució de l’agregat dels indicadors de despesa pública a Catalunya, que augmenta el 10,4% en termes nominals, 7.459 milions d’€ més que el 2019. El nivell de despesa pública a Catalunya s’hauria situat per sobre dels nivells màxims assolits durant els anys més durs de la crisi financera. Essent en termes reals i per càpita un 3% superior a la despesa de l’any 2010, i un 8,3% superior a la del 2019.
Per nivell d’administració, destaquen en termes absoluts els increments de la despesa pú- blica de la Generalitat de Catalunya, amb un augment del 10,3%, i de la despesa provinent dels fons de la Seguretat Social a Catalunya, que augmenta el 14,6%, principalment per
l’evolució de la despesa en prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), amb un increment del 119,8%, com a conseqüència de les prestacions associades als ERTO. A la vegada, la inversió bruta de l’Estat a Catalunya augmenta el 17,9%, mentre que les enti- tats locals, mantenen el seu nivell de despesa, amb una lleugera reducció del 0,4% respecte del 2019.
Per tipologia de la despesa l’augment de l’activitat del sector públic es veu reflectit tant en l’increment dels consum públic, com de l’indicador de despesa de les trans- ferències socials monetàries, com també de la despesa de capital.
El consum públic del conjunt de les AP a Catalunya, amb un valor de 43.406 milions d’€, augmenta el 5,1% en termes reals. Aquesta evolució ha situat el seu pes sobre el PIB en el 19,4%, augmentat 3,2 punts percentuals en relació amb el 2019.
L’indicador de despesa en transferències socials monetàries (subsidis, prestacions, i pen- sions socials) augmenta el 14,2%,2 fins a un import de 34.012 milions d’€. La despesa en prestacions d’atur -que incorpora aquelles derivades de les situacions d’ERTO- de l’Estat a Catalunya s’ha més que duplicat (augment del 119,8%); les prestacions de l’Administració de la Seguretat Social a Catalunya augmenten el 3%; mentre que les transferències socials monetàries que depenen directament del pressupost de la Generalitat de Catalunya s’han mantingut relativament estables, amb una lleugera reducció del 0,5%. L’augment dels ERTO i la caiguda del PIB han disparat el pes de les prestacions socials monetàries sobre el PIB fins al 15,9%, 3,2 punts percentuals més en relació amb el 2019.
Tot i l’augment de la despesa de capital pública a Catalunya el seu pes sobre el PIB encara se situa per sota dels nivells acumulats durant els anys de crisi, i per sota dels nivells de la majoria dels països de la UE
Al mateix temps, l’indicador de despesa de capital de les AP a Catalunya, amb un valor estimat de 5.246 milions d’€, experimenta un creixement del 6,5% en termes reals, aug- mentant el seu pes sobre el PIB fins al 2,3% del PIB. Aquest increment respon al creixement de la despesa de capital de la Generalitat (augmenta en 492 milions d’€), i per l’augment, més moderat, de la inversió de l’Estat a Catalunya (augmenta en 145,5 milions d’€), mentre que es redueix la inversió de les administracions locals en 278 milions d’€.
Tot i aquest increment de la inversió en termes bruts d’aquest exercici, cal tenir en compte que el nivell de despesa de capital públic sobre el PIB s’havia situat en aquests darrers anys de creixement (2014-2019) amb un pes del 2,3%, clarament per sota del seu pes durant els anys de crisi (2008-2013), en què va significar en termes mitjans el 3,8% del PIB, amb un retrocés progressiu al llarg dels anys. Això ha situat els darrers cinc anys els pes de la despesa de capital sobre el PIB a Catalunya clarament per sota de pràcticament la totalitat de països de la UE, on en termes mitjans dels anys 2014-2019 aquest pes és del 3,9%. Tot
2 L'indicador de transferències socials monetàries computa les despeses en transferències socials monetàries de l'Administració de la Seguretat Social a Catalunya, del Servei Públic d’Ocupació Estatal a Catalunya (a través de les prestacions d'atur) i de la Generalitat de Catalunya. Caldria afegir a aquest indicador les trans- ferències socials monetàries de l'Administració local a Catalunya, si bé no es disposa de dades per als anys 2019 i 2020. De totes maneres, l'import d'aquestes transferències de l'Administració local és relativament reduït.
i l’augment del darrer any en la mitjana dels 9 països europeus3 dels quals disposem de dades, l’esforç inversor públic el 2020 també ha augmentat i se situa en el 4,7% del PIB.
Tot i l’increment d’aquest any, Espanya i Catalunya mantenen el pes de despesa pública en relació amb el PIB per sota del nivell de la majoria de països de la UE, on en termes mitjans dels anys 2014-2019 era del 46,6%, i en el cas dels països europeus dels quals es disposa de dades pel 20204 és del 53,3%. El menor pes de la despesa pública és veu reflectit tant en el consum públic, en les transferències socials monetàries de les adminis- tracions públiques, com en la despesa de capital.
Els pressupostos de la Generalitat per al 2020 s’aproven sense incorporar l’impacte de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19
Pel que fa als comptes de la Generalitat de Catalunya, els seus pressupostos per al 2020 es van aprovar tenint en compte els objectius d’estabilitat, deute públic i regla de la despesa fixats pel Govern central el juliol el 2017, i que significava pels comptes del 2020 un límit de dèficit del 0% del PIB, un objectiu de deute públic del 31,5% sobre el PIB, i un límit en el creixement de la despesa computable en la regla de la despesa del 2,8%. Els pressupostos aprovats a finals d’abril del 2020 estaven elaborats amb un marc de referència que no pre- veia la situació de l’emergència sanitària generada per la COVID-19, que en dificultava la seva execució. Finalment, el canvi de postura de la Comissió Europea ha permès al Govern central suspendre els objectius d’estabilitat financera pel 2020 i 2021. Tot i així, s’han esta- blert unes recomanacions de dèficit per les CA, del 0,1% del PIB pel 2020 i el 0,3% del PIB pel 2021, que si bé no són d’obligat compliment, el Govern només es compromet a cobrir les necessitats de liquiditat derivades de les referències o recomanacions de dèficit pel 2020 i 2021.
La pandèmia ha alterat bona part de les previsions pressupostàries com a conseqüència de la necessitat de donar resposta als efectes de l’emergència sanitària, especialment per la urgència de reforçar els serveis de salut i els serveis educatius prestats per la Generalitat de Catalunya, i per fer front a les prestacions i ajuts reclamades per diferents actors socials a mesura que es disparaven les necessitats d’atenció social d’un percentatge cada vegada més elevat de la població.
D’acord amb les dades publicades per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), en el perímetre pressupostari de l’AP SEC5 i en termes de comptabilitat nacional, la despesa no financera de la Generalitat s’ha accelerat fins a créixer el 10,3% respecte de 2019, mentre que pel costat dels ingressos, en bona part vinculat a l’aportació extraordinària de l’Estat a les CA, els recursos no financers de la Generalitat s’han incrementat el 13,2%, permetent que les necessitats de fiançament, amb un dèficit de 755 milions d’€, si bé s’han duplicat respecte de les previsions pressupostàries, es redueixin un 48% respecte dels ni- vells de 2019.
3 Dinamarca, Alemanya, Espanya, Itàlia, Portugal, Finlàndia, Eslovàquia, Suècia, i Noruega.
4 Dinamarca, Alemanya, Espanya, Itàlia, Portugal, Finlàndia, Eslovàquia, Suècia, i Noruega.
5 Perímetre pressupostari de l’Administració pública en termes SEC. El 2020 inclou els pressuposts consoli- dats de la Generalitat, 21 Entitats autònomes administratives i Catsalut, 1 Entitat autònoma comercial, 43 Entitats de dret públic, 16 Societats mercantils, 61 Consorcis, i 37 Fundacions, en total 180 pressupostos.
Augmenten els ingressos no financers de la Generalitat per l’aprovació del Fons CO- VID-19, i el manteniment de les bestretes del model de finançament autonòmic prè- vies a l’impacte de la crisi sobre els ingressos tributaris estatals
La previsió d’ingressos no financers en l’àmbit consolidat de l’SPA de la Generalitat i l’ICS, que estimava un augment del 7,6%, s’ha vist àmpliament superada per la destacada apor- tació de recursos per part de l’Estat. Els ingressos no financers liquidats augmenten un 15,9% (4.161 milions d’€ més que el 2019). Una part substancial d’aquest increment, en concret 2.163,5 milions d’€, és atribuïble a les mesures i els efectes derivats de la COVID- 19. Aquest increment ha estat el resultat de dos efectes de signe oposat. Per una part, les restriccions sobre l’activitat econòmica han reduït la recaptació de determinats tributs en 621,2 milions d’€, a la vegada que s’han reduït altres ingressos públics en 502 milions d’€.
Per una altra, es produeix una injecció addicional i extraordinària de fons estatals per valor de 3.286,7 milions d’€. Principalment, com a conseqüència de les majors transferències rebudes de l’Estat per fer front a les conseqüències de la pandèmia a través de la imple- mentació del Fons COVID-19 creat pel Reial decret llei 122/2020, de 16 de juny6. El fons ha significat una injecció de 16.000 milions d’€ no reemborsables al conjunt de les CA, dels quals la Generalitat de Catalunya n’ha percebut 3.165,6 milions d’€. Però també s’han rebut fons addicionals de l’Estat a través del Fons Sanitari, del Fons Social Extraordinari, del Fons Alimentació, dels programes d’educació i de la dotació addicional del Pla d’habitatge, que en conjunt sumen un import de 121 milions d’€.
L'augment dels recursos no financers es pot agrupar en els següents elements:
Els recursos associats al model de finançament, 25.076,4 milions d’€, augmenten el 4,7%, aportant 1.114,9 milions d'€ més que el 2019 per les liquidacions pendents d'exercicis pre- cedents, i perquè el Govern central ha mantingut les bestretes sobre els impostos cedits calculades amb les previsions econòmiques prèvies a la declaració de l’emergència sanità- ria.
La resta de recursos no financers aporta uns ingressos de 5.204,7 milions d'€, un 140,5%
més que el 2019, amb una evolució diversa dels seus components (agrupats en cinc com- ponents). Per una part, augmenten els ingressos de les transferències corrents i de capital, principalment de l’Estat (a través del Fons COVID-19) i en menor mesura de la UE (3.152,6 milions d’euros més que el 2019) i dels ingressos associats als impostos propis (19,4 milions d’€ més que el 2019). Per una altra, es redueixen dels ingressos cobrats sobre serveis prestats a través de taxes i altres ingressos (121,9 milions d'€ menys que el 2019), i els recursos provinents d'ingressos patrimonials i alienació d'inversions reals (4,0 milions d'€
menys que el 2019).
La despesa no financera meritada l'any 2020 augmenta el 14,8%, principalment com a conseqüència de la despesa derivada de la COVID-19, que s’estima en 3.638 milions d’€
La despesa no financera meritada en l’àmbit de consolidació de la Generalitat i l’ICS aug- menta en 4.113,2 milions d’€, el 14,8% més que el 2019. L'augment de la despesa no fi-
6 Vegeu Reial decret llei 22/2020, de 16 de juny, pel qual es regula la creació del Fons COVID-19 i s’establei- xen les regles relatives a la seva distribució i lliurament. BOE núm. 169, de 14.06.2020.
nancera és conseqüència, principalment, de la despesa directa i la despesa induïda (o in- directa) derivades de la COVID-197 i que en el conjunt en l’àmbit consolidat del Sector Ad- ministració Pública en termes SEC (AP-SEC)8 ha estat de 3.638 milions d’€.9
Per capítols de despesa aquesta evolució respon fonamentalment a tres components: a l’augment de la despesa de personal (associada a tres elements diferenciats, l’augment en la contractació de personal en l’àmbit de la salut i l’educació per fer front a l’emergència sanitària, a l’actualització del 2% de les retribucions del personal del sector públic, que re- cupera una part del poder adquisitiu perdut els darrers anys, i a la devolució pendent del segon tram de la paga extraordinària suprimida el 2013); a l’augment de la compra de béns i serveis (associada a la despesa derivada de l’emergència sanitària); i l’augment de la despesa en transferències corrents (associades als increments de la despesa en farmà- cia/receptes mèdiques, en els concerts educatius, en la renda garantida de ciutadania, en les transferències a les universitats, i la despesa en ajuts menjador i de transport de les escoles).
El 2020 es redueix el dèficit fiscal en 702 milions d'€ pels recursos extraordinaris aportats pel Govern central
D’acord amb les dades provisionals de l’IGAE, el dèficit en termes SEC de la Generalitat de Catalunya l’any 2020 ha estat de 755 milions d'€, el 0,35% del PIB, que, tot i superar la recomanació del 0,1% de del Govern central, es redueix respecte del nivell de dèficit gene- rat el 2019 en 702 milions d’euros.
Així, tot i l’augment de la despesa derivada de la COVID-19 la Generalitat hauria recuperat la tendència de reducció del dèficit que va assolir entre els anys 2016 i 2018, després que el 2019 hagués tornat a augmentar. La qual cosa ha permès mantenir, per cinquè any con- secutiu, les necessitats de finançament en termes SEC de la Generalitat de Catalunya per sota de l’1% del PIB.
Tot i així, en cap dels exercicis dels darrers vint anys els ingressos no financers de la Ge- neralitat han superat les seves despeses no financeres, ni tan sols en els anys d’expansió econòmica, quan s’esperaria que el disseny d’un sistema fiscal sòlid i amb resiliència fes reaccionar els ingressos de forma suficient com per permetre assolir superàvits financers dels comptes. Aquesta situació indica que la Generalitat pateix d’un infrafinançament siste- màtic, i que la darrera modificació del sistema de finançament no sembla haver-ho solucio- nat.
També cal tenir en compte que aquest problema afecta, no només al finançament de l’Ad- ministració de la Generalitat, sinó al conjunt de les administracions públiques de l’economia espanyola. Amb dades des de l’any 1995, en vint-i-cinc anys, només en tres anys (del 2005
7 La despesa directa comprèn la despesa sanitària i sociosanitària duta a terme per la Generalitat i les entitats AP-SEC per combatre la pandèmia, mentre que la despesa induïda és aquella despesa destinada a mesures per contrarestar els efectes de la crisi sanitària o crisi econòmica o de canvis en la demanda de serveis o prestacions.
8 D’acord amb els pressupostos aprovats per al 2020, el sector AP-SEC està integrat per un total de 180 entitats: la pròpia Administració de la Generalitat, el Servei Català de la Salut, 20 entitats autònomes adminis- tratives, 1 entitat autònoma comercial, 43 entitats de dret públic, 16 societats mercantils, 61 consorcis i 37 fundacions
9 Vegeu la taula I.4.A.T16 de l’annex.
al 2007) el conjunt de les administracions públiques espanyoles han generat un superàvit financer.
Tot i que es frena el creixement del deute en termes absoluts, el seu pes sobre el PIB es dispara fins al 37,1% del PIB pel fort retrocés de l’activitat econòmica
L’aportació de recursos extraordinaris per part de l’Estat ha permès que l’endeutament de la Generalitat en termes SEC s’hagi incrementat el 2020 de forma moderada, amb un aug- ment de 65 milions d’€, el 0,1% respecte del 2019, fins als 79.119 milions d’€. Aquest incre- ment és clarament inferior al dels anys precedents, però la forta caiguda del PIB fa aug- mentar el seu pes sobre el PIB fins al 37,1%. Així, la Generalitat segueix mantenint un pes del deute sobre el PIB clarament per sobre del de la mitjana de les CA d’Espanya (10 punts percentuals per sobre).
Els mecanismes de liquiditat del Govern central mantenen el cost mitjà del finança- ment del deute públic de la Generalitat al voltant del 0,7%
Finalment, cal assenyalar que l'estructura de la cartera del deute de la Generalitat de Cata- lunya s'ha vist àmpliament modificada en els darrers anys com a conseqüència de la situa- ció dels mercats financers. A partir de l'any 2012 la Generalitat s'ha adherit als mecanismes de liquiditat creats pel Govern central per tal de facilitar el refinançament dels venciments del deute i cobrir les noves necessitats d'endeutament.
El canvi estructural en la composició de les fonts de finançament a partir de 2012, ha com- portat una reducció del pes relatiu dels préstecs de les institucions financeres residents, de la resta del món, com del deute en valors, en passar del 79,1% al 14,4% entre els 2012 i el 2020, mentre que augmenta el pes del deute en mans de l'Estat a través dels mecanismes de liquiditat, que en aquests mateixos anys ha passar del 0% al 80,4%.
D’ençà del moment en què es van posar en funcionament aquests mecanismes de liquiditat l’any 2012 el cost mitjà del deute associat als mateixos s’ha anat reduint fins l’any 2016, moment en què s’estabilitzen i se situen l’any 2020 en el 0,66%, lleugerament per sota del valor de 2019.
Les dificultats per formar govern després de les eleccions al Parlament de Catalunya provoquen el manteniment de la prorroga dels pressupostos de la Generalitat per a tot el 2021
Les dificultats per formar govern després de les eleccions al Parlament de Catalunya, el febrer del 2021, mantenen la situació de prorroga dels pressupostos de la Generalitat del 2020 per a l’exercici 2021, que com ja s’ha comentat no incorporen els efectes. A la vegada, el nou Govern ja ha anunciat que no es presentaran nous pressupostos fins l’exercici 2022.
Tot i que les previsions de creixement del PIB català se situen al voltant del 6%, el nivell d’incertesa sobre aquesta evolució és elevat, i per tant es fa difícil en el context dels pres- supostos prorrogats del 2020 fer una valoració sobre l’evolució dels ingressos i la despesa de la Generalitat al llarg del 2021 i el seu impacte sobre el saldo financer d’aquest exercici.
En tot cas, la seva evolució des de 2009, any en què s’aprova la darrera modificació del
model de finançament autonòmic, indica la persistència d’un infrafinançament dels comptes de la Generalitat de Catalunya.
En aquest context, el CTESC celebra la recent aprovació per part de la Comissió Europea del Pla de recuperació, transformació i resiliència del Govern central, que ha de permetre començar a disposar durant el 2021 d’una part dels 69.500 milions d’€ en ajuts previstos en el marc dels fons Next Generation EU. Aquesta decisió ha de facilitar l’activació dels 27.000 milions d’€ previstos en inversions reals en els pressupostos generals de l’Estat pel 2021, i aplicables en el segon semestre de l’any alineats amb el Plan de recuperación.
Davant d’aquesta situació el CTESC vol traslladar al Govern de la Generalitat les següents recomanacions:
El CTESC considera que el Govern, amb la participació dels agents socials, hauria de con- cretar el seguiment i valoració del pla d’inversions d’àmbit català, alineat amb el Pla de recuperació, transformació i resiliència del Govern central per tal d’aprofitar els recursos europeus i orientar-los cap a la transformació del model productiu. De forma que efectiva- ment es prioritzin aquelles inversions públiques que tinguin efecte tractor sobre inversions privades en l’eficiència energètica, l’R+D+I, formació o qualificació de la mà d’obra.
El CTESC considera que, tal com ja ha posat de manifest en anteriors memòries, el Govern central ha d’abordar la reforma del model de finançament autonòmic, de la qual ha de sortir un nou model de finançament per a Catalunya que reforci la seva autonomia financera, que compleixi el principi d’ordinalitat i reconegui una agència tributària pròpia coordinada amb la de l’Estat. I que, entre altres mesures, prevegi la possibilitat d’incloure mecanismes d’har- monització fiscal per tal d’evitar el “dumping fiscal” entre les comunitats autònomes.
Així mateix, el CTESC considera que, en el marc de la lluita contra l’evasió fiscal, tant la contractació pública com la concessió d’ajuts a actors privats de la Generalitat han d’in- cloure clàusules per fer efectiva l’exclusió d’aquelles empreses que operin en paradisos fiscals.
Per tal de dotar al Govern d’una major capacitat de gestió financera, el CTESC considera imprescindible que s’agilitzin els tràmits per tal d’aconseguir llicència d’entitat de crèdit per a l’Institut Català de Finances, i pugui operar com a banc públic de Catalunya per impulsar el finançament i la inversió dels teixit productiu català.
El CTESC també considera que per afavorir l’estabilitat en la contractació, el pressupostos de la Generalitat haurien d’incloure un compromís de reducció de la temporalitat en la con- tractació de personal dins del perímetre institucional de tot el sector públic de la Generalitat.
En aquest escenari, en el mercat de treball, l’any 2020 la població en edat de treballar ha augmentat alhora que retrocedia la població activa. Això ha comportat, per una banda, que el pes de la població en edat de treballar sobre el total de població es mantingui i, per l’altra, un retrocés en la taxa d’activitat, especialment intens entre la població jove i la de naciona- litat estrangera.
Com a conseqüència de la crisi de la COVID-19, l’any 2020 s’ha produït un descens de la població ocupada que interromp una sèrie de sis anys consecutius de creixement. Destaca,
sobretot, la pèrdua de població ocupada durant el segon trimestre, coincidint amb el confi- nament domiciliari, sent aquest el pitjor trimestre de la sèrie històrica. Així mateix, la pèrdua de llocs de treball és considerable entre la població jove i la de nacionalitat estrangera, dos col·lectius molt afectats per la crisi de 2008.
L’ús generalitzat dels ERTO, però, impedeix tenir una imatge nítida de l’impacte real de les mesures adoptades per contenir la pandèmia sobre el mercat de treball. Així, quan s’exclo- uen les persones afectades per ERTO de la població ocupada o s’analitzen les hores efec- tives treballades, el descens l’any 2020 és molt més gran del que mostra la població ocu- pada.
Gràfic 1. Variació interanual de la població ocupada (16-64 anys) i hores efectives treballades (16-64 anys). Catalunya, 2006-2020
Unitats: percentatges.
* Població ocupada, exceptuant aquella que no va treballar o va treballar menys hores de l'habitual per aturada parcial per motius tècnics o per estar en expedient de regulació d'ocupació.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE).
Segons dades d’afiliació a la Seguretat Social, els serveis concentren el gruix del descens en afiliació, sent especialment intens a l’hostaleria, les activitats culturals i esportives i altres serveis, així com les activitats administratives i serveis auxiliars.
La pèrdua de llocs de treball sectorialment es concentra a l’hostaleria, les activitats culturals i esportives i altres serveis, així com les activitats administratives i serveis auxiliars i, territorialment, a la costa i l’Aran, zones amb un pes important del turisme.
Territorialment, el descens en població afiliada es concentra a la costa (Costa Brava i Costa Daurada) i a l’Aran, zones amb un pes important de l’hostaleria, malgrat que totes les co- marques perden població afiliada.
El descens de la població ocupada a Catalunya se situa entre els més alts del conjunt de països europeus.
El descens de la població ocupada a Espanya durant l’any 2020 és generalitzat i especial- ment intens als arxipèlags, amb un pes important del sector turístic. En aquest sentit, el retrocés a Catalunya és similar al del conjunt d’Espanya, tot i que si s’estudien les hores treballades, la caiguda és més gran a Catalunya. Pel que fa a l’evolució al llarg de l’any, les dades d’afiliació mostren un impacte de les mesures per frenar la pandèmia similar a Cata- lunya i Espanya durant la fase inicial i, posteriorment, una recuperació una mica més lenta de l’afiliació a Catalunya que en d’altres comunitats. En totes elles, però, l’hostaleria apareix com la branca d’activitat que més ha contribuït a la pèrdua d’afiliació. A escala europea, el descens de la població ocupada a Catalunya se situa entre els més alts del conjunt de països europeus, amb una taxa d’ocupació que baixa per sota de la mitjana de la UE-27.
Una part important dels ajustos al mercat de treball s’han concentrat entre la població que treballava a temps parcial o amb contracte temporal.
La taxa de treball a temps parcial s’ha reduït l’any 2020, arran de la pèrdua més intensa de llocs de treball a temps parcial que a temps complet, però el percentatge de població que hi treballa de forma involuntària ha augmentat lleugerament. Aquest descens en la taxa de treball a temps parcial es concentra en la població de nacionalitat estrangera i femenina, que convergeixen amb la mitjana, mentre que entre la població jove la taxa de treball a temps parcial augmenta, allunyant-se de la resta de col·lectius. El descens de la taxa de treball a temps parcial ha estat generalitzat a Espanya i més modest a Europa, on Catalunya manté una de les taxes de treball a temps parcial involuntari més elevades.
En aquest context, el teletreball ha estat, juntament amb l’ús generalitzat dels ERTO, un dels canvis més destacats al mercat de treball durant l’any 2020.
L’any 2020, vora el 20,0% de la població ocupada ha teletreballat des de l’inici de la pandè- mia, amb un creixement important de la població que treballa des del domicili particular més de la meitat dels dies. Aquest ha estat, juntament amb l’ús generalitzat dels ERTO, un dels canvis més destacats al mercat de treball durant l’últim any.
Al seu torn, l’any 2020, el descens de la població assalariada es produeix sobretot al sector privat (-4,1%) i és més moderat al sector públic (-1,0%). Així mateix, la taxa de temporalitat ha retrocedit considerablement, fruit d’un descens molt més gran de la població assalariada amb contracte temporal que el de la població assalariada amb contracte indefinit. Aquest descens de la població amb contracte temporal és gairebé exclusiu del sector privat, on aquesta ha retrocedit un 14,9%, enfront d’un 0,5% al sector públic. Això fa que la taxa de temporalitat al sector públic se situï gairebé 6,0pp per sobre de la del sector privat.
Aquesta reducció de la temporalitat es produeix en un context on el nombre de contractes firmats ha disminuït, sobretot durant el confinament domiciliari (abril i maig), tot i que ho ha fet de forma similar per als contractes temporals que per als indefinits. Tot plegat ha suposat un descens de la taxa de rotació.
El descens de la temporalitat ha estat similar al conjunt d’Espanya i a Catalunya, que es manté com la segona comunitat amb una taxa de temporalitat més baixa, per darrera de la Comunitat de Madrid. A escala europea, el descens de la taxa de temporalitat a Catalunya és més intens que a la UE-27. Tot i així, la taxa catalana es manté entre les més altes d’Europa.
L’any 2020 es produeix un augment de la població en situació d’atur, tot i no incloure la població inactiva derivada del confinament (disponible per treballar, però que no buscava feina). Si enlloc de classificar aquesta població com a inactiva s’hagués classificat com a població aturada, la taxa d’atur s’hauria incrementat més. En qualsevol cas, l’augment de la taxa d’atur és més intens entre alguns dels col·lectius amb taxes més elevades abans de la pandèmia (joves i població de nacionalitat estrangera).
L’augment de la població en situació d’atur és més intens a Catalunya que al conjunt d’Es- panya, tot i que la taxa d’atur catalana es manté per sota de l’espanyola, però també entre les més altes del nord d’Espanya. A Europa es manté la convergència en taxes d’atur, amb un tímid augment al conjunt de la UE-27 i descensos als països amb taxes més elevades.
Espanya i Catalunya, però, tot i tenir dues de les taxes d’atur més altes del continent, regis- tren creixements per sobre de la mitjana i queden al marge d’aquest procés de convergèn- cia.
La població en situació d’atur de llarga durada ha disminuït, fruit d’un increment del transit cap a la inactivitat d’aquest col·lectiu, mentre que la de curta durada ha augmentat, reduint notablement la incidència de l’atur de llarga durada. Ara bé, si s’analitzen dades d’atur re- gistrat, l’atur de llarga durada augmenta, tot i que ho fa en menor mesura que l’atur de curta durada, sobretot entre març i juny de 2020.
En aquest context, el pes de les llars amb tots els membres actius a l’atur o que tenen algun membre actiu a l’atur ha augmentat l’any 2020, alhora que ha disminuït el percentatge de llars amb tots els membres actius ocupats. Aquesta concentració de l’atur en llars on tots els membres actius es troben en situació d’atur es produeix quan encara no s’havien recu- perat els nivells previs a l’anterior fase recessiva.
Els principals augments de la taxa d’atur registral es produeixen en aquelles zones on l’afi- liació ha retrocedit més i amb un pes important de l’hostaleria (la costa i l’Aran), tot i que l’augment és generalitzat.
En aquest escenari, més enllà de les mesures extraordinàries en matèria d’ocupació per contenir els efectes de crisi de la COVID-19, les polítiques d’ocupació continuen sent estratègiques i cabdals en la millora del mercat de treball i en la lluita contra l’atur, essent aquests els seus objectius bàsics i prioritaris.
En aquest sentit, el Pla de recuperació, transformació i resiliència,10 presentat a la Comissió Europea l’abril del 2021, constata d’una banda, els desequilibris estructurals que arrossega fa dècades el mercat laboral espanyol, que agreugen els cicles econòmics, llasten els aug- ments de productivitat, augmenten la precarietat i aprofundeixen les bretxes socials, territo- rials i de gènere, perpetuant la desigualtat. I, de l’altra banda, a aquests reptes estructurals afegeix la caiguda de l'activitat derivada de l'emergència sanitària, que està accelerant can- vis importants en l'àmbit laboral que fan necessari abordar alguns dels problemes arrosse- gats del passat.
10 Resolució de 29 d‘abril de 2021, de la Subsecretaria, per la que es publica l’Acord del Consell de Ministres de 27 d’abril de 2021 pel que s’aprova el Pla de recuperació, transformació i resiliència. BOE núm. 103, de 30.04.2021.
D’entre les reformes estructurals previstes al Pla de recuperació, transformació i resiliència, la relativa al mercat de treball té per objecte aconseguir un mercat de treball dinàmic, resi- lient i inclusiu, que contribuirà als objectius de transició ecològica i transformació digital. Els objectius concrets d’aquestes reformes són reduir la temporalitat, l’atur estructural i l’atur juvenil fins arribar a la mitjana europea, millorar el capital humà, modernitzar la negociació col·lectiva i augmentar l'eficiència de les polítiques públiques d'ocupació.
El nou model laboral s’ha de basar en la simplificació dels tipus de contractes per tal de generalitzar la contractació indefinida i reduir la temporalitat; la flexibilitat interna, com alter- nativa a l’acomiadament i a l’alta temporalitat i la modernització dels sistemes d’encaix d’oferta i demanda de feina, de les bonificacions i subvencions a la contractació, per dirigir- les als col·lectius desafavorits i de difícil inserció i de les polítiques actives d’ocupació per tal de garantir un itinerari personalitzat de formació, reciclatge i ocupabilitat per a les perso- nes treballadores.
L’Estratègia espanyola de suport actiu per a l’ocupació 2021-2024,11 recentment aprovada, té per objectiu promoure la reformulació del model de polítiques actives d’ocupació, en un marc en el que conflueixen la voluntat política de promoure aquest canvi amb l’esforç pres- supostari dels pressupostos generals de l’Estat per a 2021 (PGE 2021)12 i en el marc pres- supostari del Fons de recuperació Next Generation EU.
Els PGE 2021 destinen a la política de foment de l’ocupació 7.405 M€, un 29,5% més res- pecte del 2020, tenint en compte els 1.194 M€ finançats a través dels fons de recuperació comunitaris i un 8,6% més en cas contrari. El pressupost es concentra en les actuacions d’inserció i incentivació de la contractació (3.331 M€, dels quals 1.665 M€ destinats a boni- ficacions de la contractació) i en la formació professional per a l’ocupació (2.771 M€, dels quals 1.865 M€ seran gestionats pel SEPE i 906 M€ pel Ministeri d’Educació i Formació Professional).
Dels 2.110,8 M€ que es permet distribuir entre les comunitats autònomes, Catalunya en rebrà 449,8 M€.13
El Pla per a la reactivació econòmica i protecció social,14 aprovat pel Govern de la Genera- litat, partint de la constatació que el mercat de treball ha estat un àmbit especialment afectat per la crisi del COVID-19, indica que cal impulsar mesures que preservin el major nombre d’empreses possible i s’impulsin projectes d’accés al treball per millorar l’ocupabilitat de les persones desocupades.
11 Ha estat elaborada amb la col·laboració i el consens del Sistema Nacional d'Ocupació i amb la participació dels interlocutors socials. Ha estat informada per la Conferència Sectorial d'Ocupació i Assumptes Laborals de 28.04.2021 amb el suport unànime de les comunitats autònomes. En la mateixa data ha estat informada pel Consell General del Sistema Nacional d'Ocupació.
12 Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021. BOE núm. 341, de 31.12.2020.
13 345 M€ distribuïts per l’Ordre TES/527/2021, de 26 de maig, per la que es distribueixen territorialment per a l’exercici econòmic de 2021, per a la seva gestió per les comunitats autònomes amb competències assumi- des, crèdits de l’àmbit laboral finançats a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, no finançats amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, incloent els destinats a l’execució del Pla de xoc per a l’ocupació jove 2019-2021 i del Pla Reincorpora-T 2019-2021 (BOE núm. 129, de 31.05.2021) i 103 milions més de la Conferència Sectorial de Qualificacions i Formació Professional.
14 Pla de reactivació econòmica i protecció social, de 21.07.2020.
Al sistema de prestacions d’atur, que ha tingut un important paper per fer front a les conse- qüències derivades de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, tant a través dels ERTO com dels subsidis extraordinaris creats, els PGE 2021 hi destinen 24.661 M€ (4.131 M€ més que el pressupost de 2020) dels 25.012 M€ del pressupost previst pel SEPE, un 20% més respecte 2020.
El nombre de persones beneficiàries de prestacions d’atur (el mes d’abril, darrer mes de dades disponibles) ha disminuït el 2% respecte del mes anterior (5.728 persones menys) i el 59,5% en termes interanuals (396.610 persones menys). Se situa en nivells similars res- pecte dels tres primers mesos de 2020, (-1.153 persones, +2.698 persones i -3.193 perso- nes que gener, febrer i març de 2020, respectivament). Pel que fa a la taxa de cobertura, el mes d’abril de 2021 s’ha situat en el 58,3%, lluny del 150,6% de l’abril del 2020 i del 95,7%
de mitjana del 2020. El nombre de persones beneficiàries de prestacions contributives vin- culades a ERTO COVID-19 (18.266 persones l’abril de 2021) representa el 12% del total de persones beneficiàries d’una prestació contributiva d’atur (152.187 persones), mentre que l’abril del 2020 representaven el 66% (361.795 persones de les 542.363 que percebien prestacions contributives d’atur).
El Pla de recuperació, transformació i resiliència inclou també la simplificació del nivell as- sistencial de protecció d’atur, per tal de millorar la cobertura, vincular aquesta protecció amb els itineraris personalitzats d’ocupació i permetre que aquesta prestació serveixi de transició cap a la protecció social quan la persona beneficiària no es reincorpori al mercat de treball i es trobi en una situació de vulnerabilitat. Aquesta simplificació ha de ser coordinada amb el desenvolupament de l’ingrés mínim vital.
Cal dotar adequadament, tant des del punt de vista personal com tecnològic, l’INSS i el SEPE, per tal de superar les greus dificultats d’atenció a la ciutadania que s’han produït durant l’any 2020 en la tramitació de les prestacions d’atur i de l’IMV.
Junt amb les polítiques d’ocupació, l’àmbit de les relacions laborals és l’altre baluard prin- cipal en la gestió de la crisi que afecta el mercat de treball, marcada per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19.
La negociació col·lectiva i la concertació social, tal com assenyala l’Acord interprofessional de Catalunya 2018-2020, constitueixen els mecanismes més idonis per aconseguir un sis- tema de relacions laborals eficient, flexible, equilibrat i permeable a les adaptacions neces- sàries en els sectors i empreses, i que consolidi procediments basats en la negociació i l’acord.
En aquesta línia, el CTESC recomana impulsar la via del diàleg social i la concertació social per a la modernització de les relacions laborals, així com per a la gestió de la situació derivada de la pandèmia. Per tant, considera convenient que la negociació col·lectiva i el diàleg entre els agents socials principals del nostre país es mantinguin com a eines que han de permetre continuar millorant i defensant un model català de relacions laborals.
Pel que fa a la negociació col·lectiva, el CTESC constata de nou la manca de dades sobre els convenis col·lectius vigents a Catalunya que permetin fer una anàlisi acurada de la ne- gociació col·lectiva. Cal tenir present que el Consell de Relacions Laborals (en endavant,
CRL) informa, des de l’1 de gener de 2016, del nombre d’acords col·lectius amb aplicació a Catalunya, registrats per les autoritats catalanes i estatals, a 1 de gener i a 1 de juliol d’un determinat any, a través de la publicació del Butlletí del Mapa de la Negociació Col·lectiva (la darrera edició de què es disposa és de juliol de 2020). La informació és d’elaboració pròpia a partir de REGCON i del Cercador de convenis col·lectius de Catalunya per a aquells acords col·lectius anteriors a l’entrada en funcionament del REGCON (2012) que continuen sent aplicables. També es recullen, a partir de consultes a la Tresoreria General de la Seguretat Social, els convenis d’empresa estatals amb aplicació a Catalunya i els convenis col·lectius sectorials estatals. Aquesta informació està consensuada amb les or- ganitzacions més representatives de les relacions laborals a Catalunya.
Aquesta anàlisi, que depèn d’un tractament específic d’integració de microdades de dife- rents fonts, no pot ampliar la seva anàlisi als convenis d’empresa autonòmics ni pot disposar de dades per al càlcul concret dels increments salarials i la jornada de treball anualment pactada. L’Observatori del Treball i Model Productiu aportava fins a l’any 2012 a la seva anàlisi “Xifres sobre la negociació col·lectiva” dades per al càlcul d’aquestes variables, que s’incorporaven a l’apartat de relacions laborals de la Memòria.
Tenint en compte aquests aspectes, el CTESC recomana que s’emprenguin les acci- ons necessàries per tal de poder disposar dels recursos econòmics i personals sufi- cients per tal de poder fer l’explotació estadística necessària dels convenis col·lec- tius. Així mateix, considera que fora bo impulsar la capacitat informativa del Butlletí del Mapa de la negociació col·lectiva del CRL i recuperar la publicació de les Xifres sobre la negociació col·lectiva de l’Observatori del Treball i Model Productiu.
Cal tenir en compte que, tal com s’ha comentat anteriorment, la negociació col·lectiva té una gran capacitat d’adaptació a la realitat de les empreses i persones treballadores. En aquest sentit, hi ha una sèrie de factors de transformació que poden influir en la negociació col·lectiva, entre els quals destaquen, enguany, l’impacte econòmic, laboral i social que ha tingut la irrupció de la pandèmia de la COVID-19.
El CTESC valora l’adopció de mesures de flexibilitat en els diversos vessants i con- dicions de les relacions laborals, en detriment de l’extinció dels contractes de treball, sempre que això sigui possible.
Durant la pandèmia s’han establert mesures de flexibilitat interna, com ara la prioritat del treball a distància, sempre que aquesta sigui tècnicament i raonablement viable. També s’han regulat drets de conciliació per a les persones que han continuat prestant serveis i tenen responsabilitats familiars, incloses al pla MECUIDA, que permet l’adaptació de l’horari i reducció de la jornada per causes relacionades amb la COVID-19. Aquestes mesures es- tan vigents fins a 30 de setembre de 2021, en virtut del Reial decret llei 11/2021.15
La crisi sanitària ha accelerat els canvis en l’organització del treball, essent un dels més destacats el creixement exponencial del teletreball. Tot i això, encara no es pot afirmar si aquests romandran en el temps o bé tenen caràcter més conjuntural.
15 Reial decret llei 11/2021, de 27 de maig, sobre mesures urgents per a la defensa de l’ocupació, la reactivació econòmica i la protecció dels treballadors autònoms. BOE núm. 127, de 28.05.2021
En el context d’embranzida del teletreball, també cal destacar l’aprovació, el setembre de 2020, del Reial decret llei 28/2020, de treball a distància,16 l’objectiu del qual és proporcionar una regulació suficient, transversal i integrada en una norma única. La norma, però, no és l’únic instrument regulador ja que li dona un paper molt rellevant a la negociació col·lectiva, així com a l’acord de treball a distància entre l’empresa i la persona treballadora.
En aquest sentit, la nova regulació del treball a distància planteja un repte per a la negociació col·lectiva en l’articulació d’aquest sistema organitzatiu. El CTESC reco- mana impulsar el teletreball en la negociació col·lectiva, en aquells sectors i profes- sions on això sigui possible, així com tenir present de manera transversal els efectes de la digitalització en les relacions laborals.
En els casos en què no ha estat possible l’aplicació de les mesures de flexibilitat interna citades anteriorment, s’ha adoptat una regulació específica dels ERTO.17 A través d’aquesta figura, es flexibilitzen els mecanismes d’ajust temporal de l’activitat per tal d’evitar acomia- daments. Així, les mesures consisteixen en la consideració d’existència de causa de força major en les suspensions de contracte i reduccions de jornada que són conseqüència di- recta de pèrdues d’activitat provocades per la COVID-19, l’exoneració a les empreses d’un percentatge en la cotització a la Seguretat Social i l’establiment d’especialitats procedimen- tals dels expedients de regulació temporal de l’ocupació. Aquesta regulació explica que durant l’any 2020 hi hagi un increment exponencial dels ERO de força major, de suspensió i reducció de la jornada, tal com s’explica a l’apartat que analitza l’evolució dels expedients.
La persistència dels efectes negatius que la situació d'emergència sanitària té sobre les empreses i l’ocupació de la situació d’emergència sanitària, així com el manteniment de la incertesa sobre la plena capacitat de recuperació i el restabliment de l'activitat empresarial, asimètrica i sectorialitzada en el moment actual, han dut a mantenir les mesures excepcio- nals previstes, que s’han anat prorrogant i modificant successivament, en virtut de reials decrets llei de mesures socials en defensa de l’ocupació, que neixen del consens entre la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), la Confederació Espa- nyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME) i les organitzacions sindicals més repre- sentatives, Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), el Minis- teri de Treball i Economia Social i el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
El cinquè Acord social en defensa de l’ocupació estableix un conjunt de mesures per tal de seguir protegint i donant suport al teixit productiu i social, entre les quals des- taca, entre d’altres, la pròrroga dels ERTO de força major fins a 30 de setembre de 2021.
El darrer d’aquests acords, el cinquè, s’aprova en virtut del Reial decret llei 11/2020, el qual té per objecte seguir protegint i donant suport al teixit productiu i social, de minimitzar l’im- pacte i de facilitar que l’activitat econòmica es recuperi quan comenci a remetre la situació d’emergència de salut pública. Dins del paquet de mesures, cal destacar la pròrroga auto- màtica de tots els ERTO de força major vigents, els ERTO per impediment en el desenvo- lupament de l’activitat i els ERTO per limitació al desenvolupament normalitzat de l’activitat fins al 30 de setembre de 2021. Pel que fa a les exoneracions de les quotes de la Seguretat
16 Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, del treball a distància. BOE núm. 253, de 23.09.2020.
17 Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte eco- nòmic i social de la COVID-19. BOE núm. 73, de 18.03.2020.
Social de les empreses, es continuen establint percentatges diferenciats, en funció de si les empreses tenen menys de 50 persones treballadores18 o 50 o més19, si bé s’actualitzen, de conformitat amb la millora de la situació epidemiològica, la flexibilització de les restriccions i l’increment de l’activitat.
El consens dels interlocutors socioeconòmics a través dels acords socials en de- fensa de l’ocupació i de la Comissió de Seguiment Tripartida Laboral té una impor- tància cabdal pel que fa a l’avaluació de les mesures actuals, així com per a l’anàlisi d'accions per a la protecció de l’ocupació i el teixit productiu.
Cal assenyalar també que amb la finalitat de dur a terme una valoració de les mesures adoptades, es considera necessari encomanar a la Comissió de Seguiment Tripartida La- boral20 el seguiment i l’avaluació de les mesures i de l’evolució de l’activitat econòmica i de l’ocupació, així com l’anàlisi de les mesures eventuals futures per a la protecció de l’ocupa- ció i el teixit productiu.
Pel que fa a la solució extrajudicial de conflictes, enguany també s’observa la influència de la pandèmia, atès que decreix el nombre, tant de conciliacions individuals i col·lectives i de mediacions, en què intervé l’Administració pública, com dels expedients tramitats pel TLC.
Tot i això, cal posar en valor que el TLC hagi ofert la possibilitat de realitzar els seus proce- diments de manera telemàtica, a fi i efecte d’adaptar-se a la situació d’excepcionalitat de l’estat d’alarma.
El CTESC recomana la consignació d’una partida pressupostària nominativa, especí- fica i suficient per consolidar el funcionament del TLC.
Atesa la utilitat del TLC com a organisme de solució extrajudicial de conflictes de referència i en la línia de l’AIC 2018-2020, el CTESC recomana la consignació d’una partida pressu- postària nominativa, específica i suficient en els pressupostos de la Generalitat de Catalu- nya per tal d’atendre les seves actuacions i consolidar el seu funcionament.
En l’àmbit de la prevenció de riscos i sinistralitat laboral, primerament cal fer referència a què el 2020 s’han complert vint-i-cinc anys de l’entrada en vigor de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals. Tot i els avenços que l’aplicació de la norma ha suposat en l’àmbit de la prevenció, les xifres de la sinistralitat que s’analitzen en aquesta Memòria evi- dencien que encara resten alguns reptes per assolir, en especial pel que fa a l’accidentalitat mortal.
Altrament, cal tenir present que el 2020 es tracta d’un any singular com a conseqüència de la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. El repte de fer front al virus SARS-CoV-2 ha comportat nombroses mesures sanitàries amb efectes en l’economia i en el mercat de tre- ball, com ja s’ha esmentat anteriorment. Entre elles, apropant la mirada a l’àmbit de la pre- venció, cal fer atenció a l’impacte que algunes d’aquestes mesures han tingut sobre l’ocu- pació de les persones treballadores, sobre l’organització del treball i dels llocs de treball i,
18 Exoneració del 85, 87, 75 i 75%, els mesos de juny, juliol, agost i setembre, respectivament.
19 Exoneracions del 75, 75, 65 i 65% els mesos de juny, juliol, agost i setembre, respectivament.
20 Constituïda en virtut del Reial decret llei 18/2020, de 12 de maig, de mesures socials en defensa de l’ocu- pació. BOE núm. 134, de 13.05.2020.
