Introducció
- Introducció
- Motivacions
- Objectius
- Metodologia
- Estructura del document
El turisme està experimentant canvis importants a causa de la globalització i les noves tecnologies de la informació. D'altra banda, el turisme cultural s'ha convertit en una de les modalitats turístiques més dinàmiques dels últims anys pel que fa a la demanda. L'Agència Catalana de Turisme se suma a aquesta iniciativa des del punt de vista de la promoció del turisme cultural, i per això organitza una sèrie de campanyes especials relacionades amb aquest producte.
Serà, doncs, un repte bidireccional; on la cultura augmenta la singularitat dels atractius turístics culturals, i el turisme assegura la sostenibilitat de la cultura. En aquesta recerca es vol trobar la relació entre turisme i cultura dins d'aquest context canviant, a través d'una anàlisi bibliogràfica de la literatura més rellevant sobre turisme i gestió cultural fins al moment. La intenció inicial era fer un treball de camp que analitzés la situació del turisme cultural per a una destinació concreta en funció de la seva oferta i demanda.
Donada la naturalesa d'aquesta recerca, la metodologia es basa en una revisió sistemàtica de la literatura i l'anàlisi dels conceptes que s'hi troben. La selecció de les diferents publicacions consultades s'ha fet a partir de la recerca bibliogràfica relacionada amb els conceptes clau d'aquesta recerca. El segon capítol és una revisió de la literatura, centrada en la problemàtica del turisme cultural en aquest nou context de cultures mòbils, analitzant aquests conceptes en cada moment des del moment que es comença a plantejar la pregunta en si, fins a les consideracions més actuals.
Finalment, es parla de la dimensió de la comercialització de la cultura a les destinacions.
Cultures mòbils: el nou paradigma de les mobilitats i els seus
- El concepte del turisme cultural
- Què s’entén com turisme cultural?
- Turista i turista cultural
- Les motivacions dels mercats del turisme cultural
- L’era mòbil
La quarta part tracta de la motivació del turisme cultural intentant analitzar la demanda i com s'han impulsat les destinacions culturals en els darrers anys. No obstant això, podem distingir dos corrents principals: els que substitueixen la idea universal de cultura per la defensa de les cultures plurals; i els que se centren en la idea de l'"altre" per definir la cultura. Donaire (2012) afirma que en l'essència del turisme cultural podem trobar evidències d'experiència cultural i turística.
O podem estar al costat de la cultura i considerar que el turisme cultural és una altra manifestació cultural. Ell mateix afirma que es pot fer una classificació de l'ús del turisme cultural que permeti identificar almenys cinc significats diferents: turisme religiós, turisme cultural, turisme de patrimoni cultural, turisme cultural, cultura turística i viatge extraordinari. Turisme cultural: recull la prestigiosa idea de cultura, i en aquest cas l'objecte de la mirada turística no és tan important com l'actitud turística.
La pràctica del turisme cultural es caracteritza per la visita sistemàtica de diversos nodes que se situen a la part més alta de la jerarquia de l'espai turístic. Turisme patrimonial: aquest concepte s'utilitza com a sinònim de turisme cultural. Se segueix la idea que els visitants intenten apropar-se a les diverses manifestacions de la cultura local, tant materials com no materials.
Cultura turística: és una idea que es posa al costat de la cultura i posa èmfasi en la concepció econòmica del turisme. Malgrat això, Richards (2004) assenyala que una de les prioritats futures més importants dels polítics, responsables de màrqueting i especialistes en turisme serà seguir l'evolució de la diversificació i creixement del turisme cultural. En segon lloc, els turistes veuen símbols relacionats amb la idea etnològica de la cultura.
Finalment, els turistes també interfereixen amb símbols clarament turístics, aquells que mostren el caràcter turístic de la destinació. En el cas del turisme cultural, els turistes formen part d'aquests actors i donen valor a l'espai; de la mateixa manera que els locals i tots els personatges que van posar l'escenari a la destinació. Vidal (2005) afegeix que cultura i turisme van junts, la formació de la cultura ha d'incloure l'estudi obligatori del turisme per garantir un desenvolupament sincronitzat.
Bé, la comercialització de la cultura ha estat un dels principals focus de promoció de les agències de promoció turística. Morro (2009) argumenta que el factor demanda és un element essencial per omplir de contingut el significat actual del turisme cultural. El creixement del turisme és un altre factor d'aquest fenomen global, que segons Urry (2007) és l'explosió de la mobilitat.
Amb el temps, la crítica al turisme cultural ha qüestionat l'ús turístic de la identitat, però en l'era de la postmodernitat, la identitat mateixa està sent qüestionada.
Discussió i conclusions
Tanmateix, seria absurd intentar afirmar que el turisme cultural no existeix com a segment de mercat. Tal com s'ha confirmat en el segon apartat del marc teòric, el turisme cultural és un dels segments de mercat que ha experimentat un major creixement en els darrers anys. Avui ens trobem en una situació de sospita des del sector cultural cap al sector turístic, per la banalitat amb què algunes destinacions turístiques han tractat alguns dels seus recursos culturals, o també per la implantació de models normalitzats que no aborden la diversitat cultural. de les destinacions.
Iniciar aquest nou procés suposa que una de les parts hagi de prendre el control de la situació per tornar-la a paràmetres que tendeixen a escenaris més justos, estables i favorables per a tota la ciutadania. La vessant cultural ha de prendre embranzida i veure el sector turístic com una eina de difusió. El turisme cultural -actualment considerat com un tot- ha d'anar més enllà dels murs físics o virtuals del patrimoni.
El canvi de mobilitat ens situa en un moment de la història on les distàncies s'han escurçat a causa dels avenços tecnològics en el transport. L'aparició d'aquestes tecnologies genera nous sistemes de producció, canvia el comportament de la demanda i comporta canvis socials i culturals. El nou turista està impacient i busca una resposta immediata a les seves preguntes, perquè cal adaptar l'oferta de turisme cultural a la velocitat dels nous temps.
El turisme cultural hauria d'apostar clarament pel turisme creatiu proposat per Richards, explicat a la quarta part del marc teòric. El seu valor ve donat a partir de xarxes de valors, on els actors participen de la iniciativa. El que els turistes s'emporten de la nostra destinació ajudarà a configurar la seva identitat personal.
Per tant, aquesta oferta global ha d'aconseguir un equilibri entre el benestar dels ciutadans i les finalitats d'aquesta dimensió mòbil. Aquest treball de fi de màster es basa en l'anàlisi de la literatura per oferir una visió general del concepte de turisme cultural. Aquestes conclusions poden servir per ajudar a futures investigacions a configurar les necessitats culturals de la població amb la integració de noves directrius turístiques.
Seria interessant fer estudis, fer un repàs crític de tots els conceptes relacionats amb el turisme cultural en aquest nou context que es planteja. Com he observat, en el món del turisme cultural s'estudien conceptes des del punt de vista turístic, o des del punt de vista cultural.
