Dos imágenes de la exposición En los confines de El Argar, expuesta en el MARQ en 2009. En primer plano, a la izquierda, una vitrina dedicada a la cerámica de la Edad del Bronce.
LAS COPAS ARGÁRICAS DEL MARQ
Per tant, aquestes extraordinàries peces ceràmiques tenen almenys més de 3.500 anys d'antiguitat. Per tant, aquestes extraordinàries peces ceràmiques tenen almenys més de 3.500 anys d'antiguitat.
ARGARIC CUPS OF THE MARQ MUSEUM
Parts de la col·lecció Quiles van ser estudiades arqueològicament per primera vegada l'any 1985 per José L. Parts de la col·lecció Quiles van ser estudiades arqueològicament per primera vegada l'any 1985 per José L.
LAS COPAS EN LOS CONFINES ORIENTALES DEL ARGAR
Des de l'inici de la recerca sobre la societat argàrica, l'estudi de la ceràmica ha estat un dels instruments fonamentals per reconèixer aquest grup del registre arqueològic i distingir-lo de la resta de societats contemporànies, ja que, a més de les diferències regionals, s'identifica arreu. en un territori l'extensió del qual s'ha estimat en uns 33.000 km2 a la part sud-est de la península Ibèrica (Lull et al., 2009). Des de l'inici de la recerca sobre la societat argàrica, l'estudi de la ceràmica ha estat un dels instruments fonamentals per reconèixer aquest grup del registre arqueològic i distingir-lo de la resta de societats contemporànies, ja que, a més de les diferències regionals, s'identifica. arreu d'un territori l'extensió del qual s'ha estimat en uns 33.000 km2 a la part sud-est de la península Ibèrica (Lull et al., 2009).
CUPS IN THE EASTERN CONFINES OF EL ARGAR
Selecció d'embarcacions Form 7 trobades a Caramoro (Elx), a dalt, i Cabezo Pardo (San Isidro/Granja de Rocamora), a sota. Selecció d'embarcacions Form 7 trobades a Caramoro (Elx), a dalt, i Cabezo Pardo (San Isidro / Granja de Rocamora), a sota.
BIBLIOGRAFÍA / BIBLIOGRAFIA / BIBLIOGRAPHY
Proposta metodològica per a l'estudi de les necròpolis argàriques. coords.), A les fronteres d'Argar: una cultura de l'edat del bronze a Alacant en el centenari de Julio Furgús: 224-245. La Illeta: assentament costaner a la Mediterrània occidental de l'edat del bronze. ed.), La Illeta dels Banyets (El Campello, Alacant).
LA APORTACIÓN DE LAS EXCAVACIONES DE FUENTE ÁLAMO A LA DATACIÓN DE LAS COPAS ARGÁRICAS (FORMA 7 DE SIRET)
Estas fases se pueden dividir en siete unidades principales relacionadas con la estratigrafía y ocurrencia de depósitos en relación con las construcciones de Fuente Álamo. LA APORTACIÓN DE LAS EXCAVACIONES DE FUENTE ÁLAMO A LA FECHA DE LAS COPAS DE ARGAR (FORMULARIO 7 SIRETA).
L’ APORTACIÓ DE LES EXCAVACIONS DE FUENTE ÁLAMO A LA DATACIÓ DE LES COPES ARGÁRIQUES (FORMA 7 DE SIRET)
El cim de Fuente Álamo està format per dues carenes rocoses, entre les quals s'han conservat les estructures arquitectòniques en els sediments dipositats amb gran força. Aquestes fases es poden dividir en set unitats més grans, referides a l'estratigrafia i incidència deposicional de les estructures de Fuente Álamo.
THE CONTRIBUTION OF THE EXCAVATIONS IN FUENTE ÁLAMO TO THE DATATION OF THE ARGARIC CUPS (FORM 7 FROM SIRET)
Sembla que en la fase 12 el percentatge de copes amb peus baixos, característic de la forma 7a, disminueix. Sembla que a la fase 12 el percentatge de copes amb peu baix, característic de la forma 7a, disminueix.
APROXIMACIÓN A LA INTERPRETACIÓN FUNCIONAL DE LAS COPAS ARGÁRICAS
El corpus ceràmic argàric va ser i és un dels principals objectes d'estudi de la societat "El Argar" des que va ser definit pels germans Siret a finals del segle XIX (Siret i Siret. El corpus ceràmic argàric va ser i és un dels els principals objectes d'estudi de la societat "Argar" des de les seves definicions dels germans Siret a finals del segle XIX (Siret i Siret.
USOS CULINARIOS Y NO CULINARIOS DE UN RECIPIENTE POR DESCUBRIR
Esta materialidad representa una de las características simbólicas del grupo Argar, que también se refleja en la ubicación de asentamientos de gran altitud (1-6 ha) con estructuras de piedra que incluyen talleres especializados, almacenes y depósitos, incluido el de agua. así como la práctica del ritual de entierro intramural. En sus etapas finales se desarrollará el control sobre la producción principalmente cerealista y metalúrgica, mientras que al mismo tiempo se producirá un aumento de las comunicaciones y la unificación de territorios, que es perceptible en
APROXIMACIÓ A LA INTERPRETACIÓ FUNCIONAL DE LES COPES ARGàRIQUES
Aquests elements duraran prop de 650 anys de desenvolupament del grup Argàric (c.2200-1550 cal ANE) en un territori de c. Aquests elements perduraran durant quasi 650 anys de desenvolupament del grup Argàric (c. 2200-1550 cal ANE) en un territori de c.
USOS CULINARIS I NO CULINARIS D’UN RECIPIENT PER DESCOBRIR AN APPROACH TO THE FUNCTIONAL INTERPRETATION OF ARGARIC
Cromatogramas de dos muestras de F7 (BA-H2-167-RES4), que documentaron residuos orgánicos tanto en la muestra de cerámica (RES4) como en el resto adherido a la pared interior (RES5). Algunas de las copas analizadas proceden del yacimiento arqueológico de La Bastida (Totana, Murcia).
EL ARGAR ALICANTINO
En aquesta època, es deia que la "Cultura de l'Argar" -reconeguda i caracteritzada pels germans Henri i Louis Siret (1890) a finals del segle XIX- s'havia estès i projectat des del seu focus d'Almeria a totes les altres ciutats. Península. Fins aleshores s'assumia que la "cultura argar" -reconeguda i caracteritzada a finals del segle XIX pels germans Henri i Louis Siret (1890)- s'estenia i es projectaria des del seu focus d'Almeria a la resta de la península.
LA EDAD DEL BRONCE EN EL BAJO SEGURA Y BAJO VINALOPÓ
A mitjan segle passat, i gràcies a l'obra de l'eminent prehistoriador valencià Miquel Tarradell (1949), es trencava per sempre el paradigma que havia convertit els termes 'Argar' i 'Edat del Bronze' en sinònims de la Península Ibèrica. A mitjans del segle passat, i gràcies a l'obra del conegut prehistoriador valencià Miquel Tarradell (1949), el paradigma que considerava els termes "Argar" i "Edat de Bronze" com a sinònims de la península va ser rebutjat per sempre.
L’ ARGAR ALACANTÍ
Més enllà d'aquesta "zona nucli argàric", al seu entorn -com la zona oriental de Granada. Més enllà d'aquesta "zona nucli argàric", al seu voltant -com la zona oriental de Granada o el sud d'Alacant-.
L’EDAT DEL BRONZE AL BAIX SEGURA Y BAIX VINALOPÓ THE ARGAR CULTURE IN ALICANTE
D'altra banda, les tesis de Tarradello defensaven encertadament l'existència d'altres àmbits culturals diferenciats i completament simultanis de la cultura Argarské, que se suposava que es limitava territorialment a l'àrea de Sureste sensu stricto: les províncies de Múrcia i Almeria, on la majoria dels llocs investigats per Siret es van trobar. D'altra banda, les tesis de Tarradello defensaven encertadament l'existència d'altres espais culturals separats i completament contemporanis de la cultura Argár i que s'havien de limitar territorialment a la zona del sud-est peninsular sensu stricto: les províncies de Múrcia i Almeria, on es trobaven la majoria dels jaciments, que van ser investigats per Siret.
THE BRONZE AGE IN THE BAJO SEGURA AND BAJO VINALOPÓ
THE SOUTH OF ALICANTE: THE EASTERN BORDER OF EL ARGAR
Aunque las primeras exploraciones de San Antón, de las que hay constancia escrita, se realizaron gracias al ingeniero Santiago Moreno (1942), las excavaciones de la ciudad y. SUR D'ALACANT: LA FRONTERA ESTE DE L'ARGARJ Afronta las primeras exploraciones de San Antón.
EL SUD D’ALACANT: EL LÍMIT ORIENTAL DE L’ARGAR Encara que les primeres exploracions de San Antón
Para Furgús –un sacerdote jesuita– San Antón era exclusivamente una necrópolis –lugar de enterramiento del antiguo Orcelis– y siempre tuvo las pruebas –por otra parte abundantes– de la existencia de un asentamiento en el mismo lugar donde desmintió haber desenterrado. las tumbas. ... En gran medida, esto se debe a que, tras la publicación del trabajo de Tarradell, el interés por la investigación se desplazó claramente de las comarcas del Bajo Segura a las del Valle del Vinalopó, desde la frontera entre "el Argárico" y sus límites han sido identificados y especificados. cronología comparada con el recientemente "descubierto" "Bronce Valenciano".
CHARACTERISATION AND STUDY OF THE ARGARIC SPACE IN ALICANTE
En bona mesura, això es deu al fet que, des de la publicació dels treballs de Tarradell, l'interès investigador s'ha desplaçat clarament des de les comarques del Baix Segura cap a les de la vall del Vinalopós, ja que -especifica i concreta el límit del "fet argàric" . i la seva cronologia abans del descobriment del "bronze valencià". L'anàlisi de la distribució territorial de les pràctiques funeràries (Jover y López, 1997) i d'alguns elements molt relacionats amb la reproducció socioideològica de l'Argar (Jover y López, 2004) va establir clarament els districtes del Baix Segura i el Baix Vinalopó. medi argàric, establint un límit -vàlid almenys durant els primers segles del II mil·lenni aC- a la vora muntanyosa del Subbético alacantino (Jover y López, 1999).
CARACTERITZACIÓ I ESTUDI DE L’ESPAI ARGÀRIC A ALACANT
Al recull de noves i abundants informacions, uns anys més tard s'hi va afegir el canvi de perspectiva des de la qual s'entén la qüestió de la divisió entre Argar i l'anomenat "bronze valencià", tot abandonant les posicions eminentment culturalistes (Hernández, 1997) per a altres posicions teòriques (Jover, 1999) que influeixen en el valor de l'espai social com a unitat d'observació rellevant per a l'anàlisi de pràctiques socials del nostre passat (Bat, 1998). L'anàlisi de la distribució territorial de les pràctiques funeràries (Jover i López, 1997) i d'alguns elements estretament vinculats a la reproducció socioideològica d'Argar (Jover i López, 2004) situa clarament els districtes del Baix Segura i el Baix Vinalopó a l'àmbit argaric. , tot establint un límit -vàlid almenys als primers segles del II mil·lenni aC. - a la vora muntanyosa del subbètic alacantí (Jover i López, 1999).
CARACTERIZACIÓN Y ESTUDIO DEL ESPACIO ARGÁRI- CO EN ALICANTE
EXCAVATIONS
Así, en 2005 se llevó a cabo un ambicioso programa de prospecciones sistemáticas en la zona del Bajo Segura y Bajo Vinalopó, con el objetivo de actualizar la localización cartográfica de los yacimientos y evaluar su estado actual de conservación y la superficie de las areas. depósito sedimentario conservado en cada uno de ellos (López Padilla, 2009). Hacia el 1500 a.C. parece que Cabezo Redondo, en el Alto Vinalopó, alcanzó el nivel de concentración demográfica de los principales centros argáricos anteriores (López Padilla, 2009).
EXCAVACIONES
EXCAVACIONS
Són molt remarcables les similituds que Cabezo Pardo té en aquest aspecte amb l'organització urbana observada al jaciment murcià de Tira del Lienzo, a Totana (Lull et al., 2016). Són molt notables les similituds que Cabezo Pardo té en aquest aspecte amb l'organització urbana observada al jaciment murcià de Tira del Lienzo a Totana (Lull et al., 2016).
CONCLUSIONS
Es troba en un aflorament rocós a l'inici de la serra de Borbano, l'extrem nord de la zona coneguda com Aigua Dolça i Salà. El més destacable va ser el descobriment d'una fossa que es va beneficiar parcialment d'un pin a la roca.
CONCLUSIONES
En las fronteras del Argar: La cultura de la Edad del Bronce en Alicante en el centenario de Julio Furgús MARQ. En los límites del Argar: La cultura de la Edad del Bronce en Alicante en el centenario de Julio Furgús: MARQ.
TAkE AND DRINk. A CUP FOR A MILLENARY RITE
