Els objectius i els criteris per a l'organització de l'àmbit, la síntesi de les alternatives considerades i la descripció de la proposta es concretaran a l'informe de progrés de la planificació de la VBB PDU. L'apartat 2.5 de l'esmentada memòria d'ordenació definirà els criteris de disseny funcional que ha de complir el traçat de la Via en tot el seu traçat. Aquests problemes es concentren en el tram de la Via Blava Llobregat, que va de Guardiola de Berguedà a Cercs, per les interaccions amb la carretera C-16 i la seva futura ampliació, i per la dificultat de passar paral·lel al canal industrial de Berga.
La intenció del PDU de VBB és continuar proposant l'estudi del tram paral·lel al Canal Industrial de Berga per tal de recollir-lo com a traçat final de la Via Blava. La present addenda permet l'estudi d'una alternativa viable a curt termini a la Via Blava del Llobregat mitjançant l'ús de diversos camins llargs i curts, que es puguin utilitzar com a alternativa per als vianants en el tram esmentat. Per tant, aquesta alternativa es consideraria només per als vianants, mentre que els ciclistes salvarien aquest tram per la carretera BV-4025.
L'objecte d'aquesta Addenda a l'evolució del planejament del Pla director urbanístic Vies Blaves Barcelona és aportar la informació addicional necessària per complementar la documentació que constitueix el document d'avanç del planejament del PDU Vies Blaves Barcelona per tal de poder donar una audiència dins el procediment ambiental del Pla als municipis afectats per aquesta ampliació d'àmbit.
MEMÒRIA D’INFORMACIÓ
- INTRODUCCIÓ
- MATRIUS TERRITORIALS, MEDI FÍSIC, NATURAL I HUMÀ
- POBLACIÓ, LLARS, HABITATGES I SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA
- PATRIMONI CULTURAL I PAISATGES CULTURALS
- MOBILITAT
- PLANEJAMENT VIGENT
- EL PLANEJAMENT TERRITORIAL A CATALUNYA
- EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA
- A ELS PLANS TERRITORIALS PARCIALS
- B ELS PLANS TERRITORIALS SECTORIALS
- ELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS
- EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL
- DIAGNOSI
- LES VIES BLAVES I LES MATRIUS TERRITORIALS
- LES VIES BLAVES: EL PATRIMONI, EL TRAÇAT I EL PLANEJAMENT
- LES VIES BLAVES I ELS ESPAIS FLUVIALS I ELS DOMINIS VISUALS
Les disposicions del Pla Territorial General de Catalunya sobre l'àmbit del pla director urbanístic Vies Blaves Barcelona no es modifiquen per la inclusió del municipi de Fígols. El municipi de Fígols està inclòs en l'àmbit d'aplicació del Pla territorial parcial de les comarques centrals, aprovat per la Generalitat el 16 de setembre de 2008 (publicat al DOGC de 22 d'octubre de 2008). Les disposicions que aquest pla territorial parcial dóna dins del pla director urbanístic de Vies Blaves Barcelona no es modifiquen per la inclusió del municipi de Fígols.
El municipi de Fígols no està inclòs en cap pla director urbanístic aprovat definitiu. El municipi de Fígols disposa d'un pla d'ordenació urbanística municipal aprovat definitivament per la Comissió d'Ordenació del Territori de la Catalunya Central, DOGC núm. 5414 de La creació del municipi de Fígols per a l'estudi d'una alternativa factible a curt termini per donar continuïtat a la Via. Blava correspon al diagnòstic.
Tot i que la creació del Municipi de Fígols no comporta la necessitat de reconsiderar aquest apartat al capítol III.
MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
- MARC LEGAL, TRAMITACIÓ I CONTINGUT DEL PLA DIRECTOR
- OBJECTIUS I CRITERIS PER L’ORDENACIÓ DE L’ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
- OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
- CRITERIS PER L’ORDENACIÓ DEL PDU
- ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
- COMPONENTS DE LES VIES BLAVES
- CRITERIS D’ORDENACIÓ FUNCIONAL DE LA VIA
- CRITERIS D’ORDENACIÓ FUNCIONAL DE LES PORTES
- CRITERIS D’ORDENACIÓ FUNCIONAL DELS NODES
- CRITERIS DE CONSTRUCCIÓ DE LES VIES BLAVES
- CRITERIS PATRIMONIALS PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA VIA
- CRITERIS DE MOBILITAT
- SÍNTESI DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES
- DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
- ESTRATÈGIA GENERAL D’ORDENACIÓ
- TRAÇAT DE LA VIA
- LOCALITZACIÓ DE LES PORTES
- LOCALITZACIÓ DELS NODES
- PROPOSTES SOBRE EL PATRIMONI ASSOCIAT A LES VIES BLAVES
- REGISTRES PER UN OBSERVATORI PERMANENT DE LES VIES BLAVES
L'Avanç de Planificació del PDU VBB estableix una sèrie de criteris per a la construcció de les Vies Blaves. La VBB PDU Planning Advance estableix una sèrie de criteris de mobilitat per a les Rutes Blaves. Sí, és important en aquesta fase de planificació avançada determinar quins criteris funcionals s'han de tenir en compte a l'hora de decidir quins camins passaran a formar part de les Vies Blaves.
En el plànol d'ordenació es mostra a escala 1:10.000 un traçat indicatiu de carreteres (sèrie de 23 plànols), un dels possibles traçats que compleix bona part dels criteris d'ordenació funcional definits per aquest document d'Avançament del Planejament. Modificació de la documentació gràfica, s'adjunta plànol O.2.L2.a Presentació indicativa de les vies blaves modificades per incloure una possible presentació alternativa. És a dir, cadascun dels punts on el pal indicador de les carreteres blaves creua un camí ja existent.
El progrés de planificació del PDU VBB proposa definir un àmbit general d'actuació per a cadascuna de les tres VIES.
BASES ECONÒMIQUES DEL PLA
Així, el municipi de Fígols formaria part de l'àmbit general d'explotació de la Via Blava del Llobregat. Els registres visuals, orals i/o les aportacions dels ajuntaments i altres entitats han de contenir, en la mesura del possible, allò relatiu al territori, el patrimoni i els habitants del municipi de Fígols.
INFORME DE PARTICIPACIÓ
CRÈDITS
AMPLIACIÓ DEL DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC
VIES BLAVES BARCELONA
MEMÒRIA D’ORDENACIÓ I BASES ECONÒMIQUES DEL PLA
PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I PLÀNOLS D’ORDENACIÓ
PRESENTACIÓ DEL PLANEJAMENT 2
- ALTERNATIVA 1. LA PROPOSTA DE PLA DIRECTOR URBANÍSTIC VIES BLAVES BARCELONA 31
ESPÈCIES DE FAUNA PROTEGIDES 40
INTRODUCCIÓ
OBJECTE I MARC LEGAL
ANTECEDENTS
PRESENTACIÓ DEL PLANEJAMENT
ÀMBIT D’ESTUDI
CRITERIS GENERALS D’ORDENACIÓ
RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
- EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA
- ELS PLANS TERRITORIALS PARCIALS
- ELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS
- ELS PLANS TERRITORIALS SECTORIALS
- ALTRES PLANS I PROGRAMES
REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS
MATRIU BIOFÍSICA
Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de base geològica 1:50.000 disponible al web del Departament de Territori i Sostenibilitat. El seu valor és un indicador de la presència i qualitat de les pastures de muntanya, un entorn d'interès pel que fa a la conservació de la biodiversitat. Prats i prats, sovint vegetats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i juncs associats- calcaris, procedents de la mitja muntanya i la terra baixa de pluja baixa.
Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya 1:50.000, versió disponible al web del Departament de Territori i Sostenibilitat. Boscos mixtes de roure martí (Quercus pubescens) i pi (Pinus sylvestris), calcaris, a la muntanya mitjana. Els resultats de la reclassificació es recullen en termes d'estimacions de superfície a la taula següent.
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa d'Avaluació Botànica dels Hàbitats de la província de Barcelona 2013 a escala 1:50.000.
Hàbitats d’Interès Comunitari
- MATRIU ECOLÒGICA DE L’ÀMBIT
- MATRIU AMBIENTAL DE L’ÀMBIT
- OBJECTIUS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES EN L’ÀMBIT DEL PLA
- OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA
Rius de terra baixa i de mitja muntanya amb vegetació submergida o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). Aquest segon bloc dins de les matrius territorials incorpora la descripció i anàlisi de l'àmbit estudiat des de la perspectiva dels sistemes que l'articulen. Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla d'Espais d'Interès Natural i Xarxa Natura 2000, disponible a la pàgina web del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia de Connectivitat Ecològica Terrestre (CREAF-ICTA, 2016) i Espais Oberts PTPCC amb valor de connectivitat natural (Departament de Territori i Sostenibilitat, 2008). L'entorn de l'àrea d'estudi inclou algunes zones identificades com a zones d'interès geològic en l'inventari publicat pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat de Catalunya. Aquestes àrees són objecte del pla d'acció de millora de la qualitat de l'aire Horizon 2020.
C-16 (km Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Campanya de Control Acústic de les Infraestructures 2014-2015 disponibles a la pàgina web del Departament de Territori i Sostenibilitat. El cas de la indústria minera del Bages i les seves pertorbacions associades no ho fan). incideixen en l'abast del complement Aquestes activitats se centren principalment en l'extracció de lignit de la Conca de l'Alt Berguedà.
Aquesta mina està molt a prop de la central tèrmica de Cerc, a uns 30 m del nou traçat de la Via Blava. Concretament, pel que fa a l'abast d'aquesta addenda, es pot concloure que el traçat del vial proposat no incorre en cap cas de l'ordenació proposada. El resultat de la fase anterior és un mapa de sensibilitat al risc per tipus de litologia.
La susceptibilitat al risc geològic s'aconsegueix combinant les categories de pendent amb la susceptibilitat del substrat. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Mapa de Protecció Civil de Catalunya i la cartografia relativa (2017), disponible a la pàgina web del Ministeri de l'Interior.
JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ SELECCIONADA
DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ CONSIDERADES
- ALTERNATIVA 0. SITUACIÓ DE PARTIDA
- ALTERNATIVA 1. LA PROPOSTA DE PLA DIRECTOR URBANÍSTIC VIES BLAVES BARCELONA
Per tant, l'anàlisi de la situació inicial se centra en l'ús actual de l'espai inclòs en el PDU en relació al turisme i l'esbarjo, la diagnosi de la matriu territorial des del punt de vista ecològic i ambiental, i l'estudi del planejament urbanístic vigent. règim. El tram de la Via que transcorre per sòl urbà correspon al nucli de Sant Corneli. L'àrea d'estudi presenta alguns trets morfològics de la zona identificats amb els de la unitat geològica prepirinenca.
Tanmateix, el disseny de la Via Blava i el seu entorn no afecta aquest espai. L'entorn de l'àrea d'estudi inclou diverses zones d'interès geològic procedents de l'inventari publicat pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat de Catalunya. També trobem la Geozona del Coll de Fumanya, dins del terme municipal de Fígols, i el geotop de Mines de Vallcebre, però molt lluny de la Via Blava del Llobregat.
Les propostes que es contemplaran en el pla i que tindran més impacte en el medi ambient són la pavimentació de la calçada i la instal·lació de les portes, tal com s'ha comentat en els paràgrafs anteriors. En aquesta fase d'Avançament del Pla hi ha una proposta orientativa del recorregut que farà la Via Blava. D'aquesta manera, a partir dels criteris esmentats, es valora quines característiques de l'entorn s'han de tenir en compte i com aquestes poden determinar el pas de la calçada.
Atès que les zones humides estan incloses a l'Inventari de zones humides de Catalunya, això no es desprèn de l'aplicació de l'article 11.1 de la Llei 12/1985. Aquestes zones s'han definit a partir de l'anàlisi de l'Avaluació Botànica dels Hàbitats 2013, Presència d'entorns d'interès per a la conservació de la biodiversitat - Aus com a bioindicadors, i Connectivitat ecològica terrestre, informació elaborada per la Diputació de Barcelona en el marc de la Projecte SITxell (Sistema d'Informació Territorial de la Xarxa d'Espai Lliure de la Província de Barcelona). Pel que fa a la presència d'entorns d'interès per a la conservació de la biodiversitat – Aus com a bioindicadors, s'ha observat que a la zona destaquen valors mitjans a alts dels ambients d'interès.
A partir de l'anàlisi paisatgística realitzada en el context d'aquest traçat de la Via Blava del Llobregat (consultar l'apartat corresponent a la descripció dels aspectes i elements ecològicament rellevants), els valors i vulnerabilitats del paisatge de l'àmbit, elements es tindran en compte l'especificitat del recorregut. Tot i que aquesta circumstància no és determinant, és un element a tenir en compte a l'hora d'utilitzar i visitar la Via Blava.
JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA
BIBLIOGRAFIA
ESPÈCIES DE FAUNA PROTEGIDES
Reglament 1626/94, pel qual s'estableixen determinades mesures tècniques per a la conservació dels recursos pesquers a la Mediterrània. Conveni de Berna, Annexos 2 i 3 del Conveni de Berna, actualitzat, segons l'ampliació aprovada pel Comitè Permanent (Estrasburg, 8-11 de desembre de 1987). Conveni de Bonn, Text corregit de la Convenció sobre les espècies migratòries d'animals salvatges fet a Bonn el 23/7/79, tal com van acordar les parts el 13/9/91.
Conveni sobre el comerç internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres, signat a Washington el 3 de març de 1973. Decret 148/92 pel qual es regula les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies silvestres
MODIFICACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
Àmbit del paisatge fluvial
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC VIES BLAVES BARCELONA
Valors i Fragilitats del paisatge
Síntesi