Aprenentatge de la llengua

Top PDF Aprenentatge de la llengua:

Ensenyament i aprenentatge de l’ortografia de la primera llengua (L1)

Ensenyament i aprenentatge de l’ortografia de la primera llengua (L1)

El present treball de final de grau tracta el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’ortografia de la primera llengua. Per fer-ho, es presenten tretze activitats amb objectius diversos: treballar les normes ortogràfiques, practicar l’ortografia i reforçar l’aprenentatge. Aquesta proposta didàctica parteix d’un marc teòric el qual defensa la necessitat d’allunyar l’ensenyament de l’ortografia dels mètodes tradicionals i, per tant, les activitats s’emmarquen en un context constructivista i de treball cooperatiu on la reflexió i la recerca del perquè són elements fonamentals de l’aprenentatge. A més, aquest treball ve a suplir una mancança: la inexistència d’un recull d’activitats fonamentades dirigides a treballar l’ortografia des d’una metodologia actual. Amb tot, esdevé essencial que els docents realitzin pràctiques significatives pels infants i que s’allunyin dels tradicionals quadernets i llibres de text.
Mostrar más

48 Lee mas

Aprenentatge al llarg de la vida, setembre 2012

Aprenentatge al llarg de la vida, setembre 2012

Treballem en escoles i universitats impartint classes i tallers i fent recerca amb professors, administradors, consellers i psicòlegs que es dediquen a millorar l’èxit acadèmic i les oportunitats dels joves amb uns ingressos baixos, pertanyents a minories i immigrants. Pensem que, en general, les escoles exerceixen més bé la seva feina educant nens dels grups predominants que no pas treballant amb nens que viuen en els marges de la so- cietat: nens pobres, nens amb uns orígens culturals diferents o nens que no parlen la llengua dominant de l’escola. I és precisament a causa d’aquesta feina que pensem que és important abordar la qüestió de la identitat des d’una perspectiva sociocultural. La globalització i la immigració representen per als responsables polítics, els administra- dors educatius i el personal de les escoles uns reptes dràsticament diferents d’aquells a què s’havien d’enfrontar en el passat. En lloc de transmetre un pla d’estudis acceptat de manera general a una comunitat homogènia, ara les escoles han de preparar uns estudi- ants diversos perquè participin en activitats acadèmiques, pràctiques socials i oportuni- tats d’ocupació que es veuen encara més complicades per unes cultures locals pluralistes i unes normes nacionals que canvien a gran velocitat. L’escola, que no ha estat mai un lloc senzill, es reconeix cada vegada més com l’espai on té lloc un intens treball identitari, on tothom, adults i nens, treballen per conservar el seu equilibri i per construir un sentit coherent del seu jo davant un implacable atac d’informació i exigències.
Mostrar más

54 Lee mas

Disseny, implementació i avaluació d'un prototip d'aprenentatge en línia per a les àrees de Valencià i Castellà en l'Ensenyament Secundari Obligatori : (Usos de la plataforma Moodle per a la coordinació departamental i la pràctica docent)

Disseny, implementació i avaluació d'un prototip d'aprenentatge en línia per a les àrees de Valencià i Castellà en l'Ensenyament Secundari Obligatori : (Usos de la plataforma Moodle per a la coordinació departamental i la pràctica docent)

Aquest punt de vista sobre l’ensenyament de llengües en contextos plurilingües o quan l’alumnat té una L1 i aprèn una L2 o aquesta L2 és vehicle de continguts curriculars, és a dir, també és llengua d’instrucció, pressuposa que un alumne aprèn llengües amb els mateixos processos. Per tant, cal que la intervenció de diferents professors de llengua, o de professors que vehiculen en diferents llengües un mateix grup/aula (un mateix alumnat) sigui feta de manera consensuada i atenent les premisses irrenunciables de les metodologies pròpies del Tractament Integrat de Llengües.
Mostrar más

86 Lee mas

De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament Aprenentatge

De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament Aprenentatge

L’escola compta amb una plantilla fixa de: set tutors/es, un professor d’educació física, una mestra de llengua anglesa i un professor de música i religió per a l’etapa d’infantil i primària, a més de la figura del professor de suport que, en aquest cas en concret, és el mestre d’educació física, i la professora addicional. Dins aquesta plantilla fixa, també es compta amb els quatre tutors de secundària i l’orientadora del centre que té assignades certes hores com a mestra de suport a infantil i primària. La resta de professors de secundària imparteixen docència en el centre de forma compartida amb altres escoles. Un altre dels recursos amb què compta el centre, i des de ja fa molts anys com s’ha explicat anteriorment, són els alumnes dels estudis de Psicopedagogia de la UIB que realitzen les pràctiques de l’assignatura «Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica» per atendre les necessitats que presenten certs alumnes en les etapes d’educació infantil i primària. A més a més, i com es recull a la Programació General Anual del centre, durant aquest curs s’ha previst la intervenció a l’etapa de secundària amb l’elaboració del Pla d’Acció Tutorial. També s’han programat sessions de formació amb el professorat d’infantil i primària, així com sessions monogràfiques mensuals sobre temes relacionats amb l’atenció a la diversitat, ja que és el primer any que es compta amb el programa d’integració d’alumnes amb necessitats educatives especials (nee).
Mostrar más

351 Lee mas

Aprenentatge Servei: Els preparem per la vida

Aprenentatge Servei: Els preparem per la vida

participació amb activitats socials (pregunta 5) i la gran majoria està d’acord en que com a mínim una vegada per curs, s’hauria de realitzar un projecte on s’apliquin part dels continguts vists a classe en la realització d’un servei a la comunitat, o que la societat realment té en compte l’opinió dels joves i els considera una peça fonamental per a millorar la ciutadania (pregunta 8). Més de la meitat dels alumnes creuen que són beneficiaris directes d’aquests tipus de projectes i que a més d’ells, se’n beneficia la societat i els professors que els dirigeixen (pregunta 10). Finalment la gran majoria pensen que són de molta o moltíssima utilitat en accions com; ajudar a aprendre la nova llengua als alumnes nouvinguts, disminuir la transmissió de malalties sexuals, augmentar la donació de sang i medul·la òssia, recuperar les tècniques tradicionals de l’agricultura o bé disminuir la contaminació de la ciutat o poble on viuen (pregunta 11).
Mostrar más

75 Lee mas

PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE CEIP Sa Graduada

PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE CEIP Sa Graduada

públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels col·legis públics d’educació infantil i primària, i d’acord amb el Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària, la Conselleria d’Educació i Universitat ha de concretar l’estructura, elaboració i avaluació dels projectes lingüístics. Aquests projectes lingüístics han de contenir aspectes com el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, el procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà, l’aprenentatge de, com a mínim, una llengua estrangera i els aspectes d’organització i de gestió que puguin repercutir en l’ús de cada llengua.
Mostrar más

24 Lee mas

Interpel·lacions interpersonals en un àmbit públic

Interpel·lacions interpersonals en un àmbit públic

La persecució de la llengua també arribà a les escoles. El mateix Govern implantà la lliure elecció de llengua als pares a l’ensenyament primari durant el curs 2012/13. La prova fracassà ja que més d’un 80% votar a favor del català (Bibiloni, 2015). Bauzá seguí amb la seva escomesa i la següent passa fou el TIL 7 . Bibiloni ens descriu que, a grans trets, amb aquest decret es pretenia, «tot conservant el dret dels pares de triar la llengua del primer ensenyament (educació infantil i primer curs d’educació primària), reduir la presència del català a l’escola a força d’augmentar-hi l’espanyol i d’introduir-hi l’anglès. Així, a educació primària, les àrees de matemàtiques i medi natural, social i cultural s’haurien d’impartir en les dues llengües oficials (una àrea en cada llengua) i la resta d’hores d’ensenyament de matèries no lingüístiques es repartirien de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l’anglès. A l’educació secundària obligatòria s’impartiria en català, espanyol i anglès respectivament cada una de les tres matèries bàsiques (matemàtiques, ciències de la natura i ciències socials), i per a la resta es faria la mateixa distribució horària equilibrada en les tres llengües. En el batxillerat s’establiria que els alumnes haurien de cursar en les llengües oficials i en la llengua estrangera a cada curs una o més matèries no lingüístiques» (2015).
Mostrar más

61 Lee mas

El cas de l'assignatura aprenentatge i desenvolupament motor

El cas de l'assignatura aprenentatge i desenvolupament motor

6. Una de les dificultats que tinc al llarg de l’assignatura és casar els canvis d’un fenomen viu com és una assignatura amb la tranquil·litat que dóna l’estabilitat del pla de treball. És a dir, procuro no modi- ficar gens el pla de treball per tal d’evitar la inestabilitat de l’alumnat al voltant del procés. Per tant puc dir, en aquest punt, que tota la informació de què disposo del grup no em serveix per prendre decisions que ajudin l’alumnat a aconseguir determinats objectius que no han assolit, i per ajudar els qui els han assolit a progressar més en el seu aprenentatge.
Mostrar más

7 Lee mas

Entrevista a Jaume Pérez Montaner.

Entrevista a Jaume Pérez Montaner.

JP: És una pregunta difícil, no sé fins a quin punt estic capacitat per a contestar, per tant, el que faré és rodejar en la mesura que puga. Jo pense que una cosa és investigar sobre la llengua, que és el que realment fan els filòlegs i la investigació sobre la llengua pot ser de di- verses maneres, entre altres la investigació històrica, que és la que jo vaig estudiar una mica a través dels professors que he tingut, entre altres, el professor Sanchis Guarner. Jo recorde que ja fa molts anys, un dels cursets que vaig fer fou precisament dirigit per Sanchis Guarner sobre lingüística indoeuropea, ja el títol era una mica estrany perquè lingüística indoeuropea no és més que una entelèquia. Però de totes maneres, el curs sí que ens va aprofitar perquè ens va donar les eines mínimes bàsiques per a veure com les llengües evolucionen, com s’assemblen d’alguna manera unes a altres i, precisament per eixes coses tan semblants entre unes i altres, es pot pensar en una llengua anterior, una llengua primitiva que seria l’anomenat indoeuropeu. Per tant, és una investigació d’allò que es diu història, de com han evolucionat les paraules, de com han evolucionat les relacions entre les paraules i per tant,
Mostrar más

14 Lee mas

Estudi dels fenòmens de contacte de llengües en el lèxic d’estudiants de sisè de primària

Estudi dels fenòmens de contacte de llengües en el lèxic d’estudiants de sisè de primària

Per una banda, Weinreich (1950/1996:46) va introduir el terme ​ interferència com a sinònim de qualsevol fenomen de contacte de llengües definit com “la presència explícita de desviacions respecte de la llengua receptora a causa bàsicament del coneixement insuficient de la llengua donant”, segons Vila (1998). El mot portava, per tant, una connotació negativa. Com a conseqüència, més endavant sorgiren alternatives per redefinir el concepte: Clyne (1967) i Odin (1989) van treballar amb els termes ​ transferència positiva ​ (coneixement favorable per aprendre una segona llengua) i ​ transferència negativa ​ (si suposava una confusió entre llengües)​ ; Lüdi (1987) va intentar cercar un mot més neutre i va proposar marques transcòdiques​ .
Mostrar más

66 Lee mas

Aprenentatge entre iguals i aprenentatge informal a l'organització. Plantejament d’un nou itinerari d’investigació per a l’Aprenentatge Organitzatiu

Aprenentatge entre iguals i aprenentatge informal a l'organització. Plantejament d’un nou itinerari d’investigació per a l’Aprenentatge Organitzatiu

La primera vegada que va aparèixer el terme learning organization va ser l’any noranta (Senge, 1990), coincidint amb la seva popularització, tant en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit professional. Malgrat això, la història d’aquesta àrea de coneixement pot situar-se molt abans, al pragmatisme de Dewey (1995; 1998) i la seva perspectiva social de l’aprenentatge, en la distinció de coneixements de Polanyi (1966a) i en les teories econòmiques de l’aprenentatge organitzatiu de Hayek (1948). Tots ells pioners en l’estudi de l’aprenentatge i el coneixement com a factors de creixement econòmic i competitivitat empresarial (Senge, 1997). A la literatura es pot constatar, des de principis dels anys setanta i fins a l’esclat i proliferació d’estudis dels noranta, un clar predomini de literatura anglosaxona (Estats Units, Gran Bretanya, i Austràlia), amb el seu conseqüent biaix cultural. Encara que els treballs asiàtics, particularment d’autors japonesos com Nonaka, han aportat també elements cabdals per comprendre el que avui entenem per aprenentatge organitzatiu, especialment pel que fa al valor central que aquests han donat a la cultura i filosofia de l’organització per a comprendre’n les formes d’aprenentatge sistèmic. Per tant, són diversos autors els que poden ser considerats pilars de l’aprenentatge organitzatiu, tots ells amb la particularitat comú d’haver dedicat els seus esforços en els primers treballs especialitzats.
Mostrar más

275 Lee mas

La pressió social i el català a Europa

La pressió social i el català a Europa

Irlanda va esdevenir el 1973 Estat membre de l’aleshores Comunitat Econò- mica Europea, al mateix temps que el Regne Unit. En aquell moment els que negociaven l’ingrés no van donar gaire importància al tema de la llengua. És més, no van demanar que es modifiqués el Reglament número 1, de manera que l’irlandès no va esdevenir ni llengua oficial ni de treball. Hi havia interès que l’irlandès fos oficial, però no que tingués un estatus de llengua de treball, principalment perquè la situació de l’irlandès a les institucions irlandeses no es podia descriure, en la pràctica, en aquests termes. Així, el ministre d’Afers Exteriors d’aleshores, Patrick Hillery TD, va escriure a la Comissió Europea, en una carta datada el 23 de juliol de 1971: «Som perfectament conscients que la traducció oficial a l’irlandès de tota la legislació comunitària podria ge- nerar greus problemes d’ordre pràctic», tot i que deia que l’estatus d’oficiali- tat era una aspiració tant del seu Parlament com del poble irlandès (citat per Ó Riagáin). 3
Mostrar más

30 Lee mas

De les Normes de Castelló a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

De les Normes de Castelló a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Però, ja ho hem dit adés: a hores d’ara, el valencià, la nostra llengua, és sovint utilitzada com un motiu de discòrdia entre valencians, en comptes de ser el tret comunitari desitjable d’identificació i d’unió. S’ha de dir ací que la identificació mecànica que sovint s’ha fet entre llengua i nació, per una part i l’altra, no ha ajudat gens a clarificar la qüestió i a assentar-la sobre les bases d’una mínima sere- nitat i racionalitat. Cal, doncs, saber desactivar eixe conflicte socialment esteri- litzant, perquè a més, en el món que ens ha tocat viure, el món de la globalització, dels mass media, i de l’escolarització generalitzada, una llengua de baix abast demogràfic, envoltada de llengües potents, com és la nostra, corre el gran perill de desaparéixer en poc temps si li afegim la dificultat gratuïta d’un conflicte greument pertorbador que es prolonga en el temps sense una perspectiva clara de solució.
Mostrar más

88 Lee mas

El caixubi, llengua regional eslava de Polònia

El caixubi, llengua regional eslava de Polònia

Els sociòlegs defineixen la comunitat autòctona, que en català rep del nom de caixubis (en polonès, Kaszubi i en caixubi, Kaszëbi), com a «grup ètnic», «grup ètnic regional», «grup regional» o «grup etnocultural» i «grup ètnicocultural». Els membres d’aquesta comunitat catòlica són bilingües, ja que parlen tant polonès estàndard com el seu etnolecte, és a dir, caixubi (en polonès, kaszubszczyzna i en caixubi, kaszëbizna o kaszëbskô mòwa), reconegut recentment com a llengua regional. Els caixubis van establir-se a una regió limitada del nord de Polònia coneguda en polonès com Kaszubi, i Kaszëbë en caixubi, i que forma part de la Pomorze Gdańskie (la regió de la Pomerània). Es desconeix el nombre exacte de caixubis, però s’estima que en l’actualitat hi ha entre 390.000 i 560.000, i el nombre de parlants de caixubi (sense tenir en compte amb quina freqüència el parlen) oscil·la entre els 150.000 i els 290.000.
Mostrar más

10 Lee mas

Ensenyament de Ciències mitjançant AICLE  És factible?

Ensenyament de Ciències mitjançant AICLE És factible?

I en tercer lloc, el model de la immersió lingüística es va implementar a l’escola de Saint Lambert, situada a la província francòfona de Quebec, Canadà. L’experiència sorgí com a resposta a uns esdeveniments sociopolítics determinats i es dissenyà per satisfer les necessitats d’un grup específic d’alumnes. Així, al l’any 1965 es va dur a terme la primera classe experimental d’immersió al francès. El disseny, què en la actualitat rep el nom de Programa d’immersió Total Primerenca, consistia en l’escolarització de nins i nines de llengua quotidiana anglesa (llengua majoritària) en una segona llengua, el francès. Així, durant els tres primers anys acadèmics, la única llengua d’instrucció era la segona llengua dels alumnes. Posteriorment, en successius cursos, s’introduïa l’anglès, primer com a matèria pròpiament dita i, gradualment anava augmentant la seva presència fins a arribar a ocupar el 60% del currículum escolar. Pels seus plantejaments, aquest programa d’immersió suposava un canvi ja què els alumnes escolaritzats en ell, feien servir una llengua vehicular de continguts a l’escola diferent de la que utilitzaven habitualment per relacionar- se amb el seu entorn familiar.
Mostrar más

52 Lee mas

Apunts sobre la traducció i la comunicació de la ciència

Apunts sobre la traducció i la comunicació de la ciència

Una vegada hem rebut un encàrrec de traducció amb unes instruccions concretes per part del client (traducció completa per a la publicació, traducció sintètica per a usos interns o documentals, adaptació, etc.), el procés pot dividir-se, en línies generals, en dues grans fases: l’anàlisi i la síntesi. L’anàlisi correspon a la comprensió del text de partida i la síntesi a la redacció del text meta. És obvi que en el cas de la traducció científica, el contingut del text (o vessant ideacional) serà un dels principals elements a tenir en compte. A més especializatció del text, més dificultats trobarà el traductor en la vessant ideacional. En textos altament especilitzats, serà imprescindible recórrer a la documentació i, en última instància, a la consulta amb els experts en la matèria, per tal d’entendre el text en la mesura que ens permeta de traduir-lo a la llengua meta. En el cas dels textos de caràcter més divulgatiu, els nostres coneixements sobre la matèria en qüestió ens permetran un comprensió suficient o quasi suficient per iniciar el procés de transferència pròpiament.
Mostrar más

10 Lee mas

Llengua al límit  Una llengua, dos camins  L'encontre necessari

Llengua al límit Una llengua, dos camins L'encontre necessari

de la nostra llengua en àmbits fins al moment reservats al castellà. A més, per a molts castellanoparlants fou la primera aproximació a la llengua catalana. Així, en paraules de Josep Gifreu (2008), TV3 "ha estat durant 25 anys el principal motor de la represa i de la normalització lingüístiques i culturals a l'espai audiovisual català després de la devastació del franquisme. Aquesta va ser la seva missió fundacional. I en termes generals, la seva ha estat una història d'èxit". 1 Tots els catalanoparlants —i els que no— preníem com a referent lingüístic la parla que apareixia a la televisió catalana, i de tots és coneguda l'expressió de la sèrie Dallas "Sue Ellen, ets un pendó". 2 Hem de tenir present, a més, que aquest referent ha estat l'única aproximació a la llengua i/o al consum mediàtic en català per a molta gent, amb el que això ha representat com a element cultural imprescindible. El model de llengua d'aquesta televisió va esdevenir la pauta per a la resta de mitjans que anaven apareixent al país, i va convertir-se en un pal de paller per al manteniment d'una llengua viva, útil i actual. A partir del naixement d'aquesta televisió, les coses ja no serien iguals. En efecte, la nova televisió va trencar una diglòssia molt estesa que no permetia
Mostrar más

47 Lee mas

Aprenentatge cooperatiu amb TIC

Aprenentatge cooperatiu amb TIC

Una vegada consultades aquestes dades estadístiques, amonestacions i promocions, es realitza l'enquesta a la directora del centre i s'envia un missatge a tot el professorat demanant que, de manera voluntària i anònima, omplin una breu enquesta sobre convivència, aprenentatge cooperatiu i TIC. També s'informa, per missatgeria interna, als tutors de 4t de la ubicació de l'enllaç per a l'enquesta d'alumnes i es dema que dediquin 10 minuts de tutoria a què els alumnes contestin l'enquesta. Aquestes accions es retarden gairebé una setmana en el temps, respecte a la previsió inicial, degut a la realització de les avaluacions inicials al centre. A més, per tal de facilitar la realització de les enquestes a l'alumnat de 4t d'E.S.O., es compta amb l'ajuda dels professors de tecnologia perquè alguns grups de 4t d'E.S.O. no disposen d'ordinadors a l'aula.
Mostrar más

92 Lee mas

Aprenentatge basat en la participació activa

Aprenentatge basat en la participació activa

En referència amb l’anterior, el que s’ha d’aconseguir és l’aprenentatge significatiu d’allò que es tracta durant les classes. Aquest s’assoleix quan l’estudiant incorpora els nous coneixements de forma substantiva en la seva estructura cognitiva. Això s’aconsegueix en el moment en que es relacionen els nous coneixements amb els anteriorment adquirits mitjançant la implicació dels estudiants en les tasques; però també és necessari que l’alumne s’interessi per aprendre el que s’està mostrant. Cap aprenentatge tindrà lloc sense motivació però no es de ninguna manera una condició indispensable. Quan un escolar vol aprendre alguna cosa, ho aconsegueix amb major facilitat que quan no vol o roman indiferent. (Ausubel et al., 2009)
Mostrar más

73 Lee mas

El català, la llengua de la tribu o una llengua d'estat?

El català, la llengua de la tribu o una llengua d'estat?

15 Perquè, de discursos, n’hi ha diversos. Gairebé tants com opinions. Veurem que hi ha diferents posicions amb relació a l’oficialitat del català: d’una banda, aquells que opinen que no és necessari que hi hagi una llengua oficial, i opten per defensar un model multilingüístic que respecti totes les llengües que avui en dia es parlen a Catalunya; per una altra banda, hi ha els que defensen que el català ha de ser l’única llengua oficial, i es basen, principalment, en la premissa que la llengua catalana és una llengua feble i minoritzada que es troba en greu perill d’extinció. La majoria d’autors que defensen aquesta tesi tenen la convicció que la llengua catalana només pot sobreviure sota la protecció d’un Estat; en un tercer grup trobem els que creuen que s’ha de continuar com fins ara, amb dues llengües oficials: català i castellà, amb el català com a llengua d’ús preferent; i encara podem trobar més opinions, com que aquest és un tema tabú i, per tant, tal debat no existeix. Pel que fa als que consideren que a Catalunya el castellà està discriminat, que n’hi ha, no els podem incloure en l’anàlisi perquè en el seu discurs ja no hi cap la més mínima possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un estat independent i, encara menys, que el català tingui un ús més enllà del privat.
Mostrar más

54 Lee mas

Show all 10000 documents...