Bases de dades relacionals

S’han desenvolupat diferents interfaces que són capaços d’interpretar els diferents arxius XML i de realitzar les operacions sol·licitades sobre la base de dades relacional. S’ha aconseguit que aquestos processos puguin generar taules senzilles a la base de dades. També poden fer insercions, modificacions o eliminacions de dades a les taules creades fen una sèrie de validacions pre- definides (comprovar que un camp existeix, verificar que la lletra d’un NIF és correcta, comprovar que una data és correcta...) Finalment, s’ha generat un interface que processa arxius XML de consulta de dades i retorna en format XML les dades obtingudes. Tots aquestos interfaces generen arxius XML de control (logs) que permeten verificar si la operació realitzada per l’interface ha tingut un resultat correcte o no.

En una fase inicial s’ha realitzat l’anàlisi de requeriments, per establir quin era l’abast real del problema al que s’havia de donar solució. Un cop fet l’anàlisi de requeriments, el següent pas ha estat l’extracció del model conceptual a partir de les dades recollides en l’anàlisi de requeriments, i així poder elaborar el diagrama entitat – relació, que ens ha servit de base per a la implementació de la base de dades (fent servir Oracle com a sistema de gestió de bases de dades relacionals) amb tots els requisits funcionals i característiques que venen definits a l’enunciat del TFC.

A continuació aprofundirem en el model anomenat relacional (el més usat als nostres dies), proporcionant els mètodes i eines que ens permetin representar necessitats d’emmagatzemament i consulta de dades en aquest model. Des- prés, estudiarem a fons el llenguatge de consultes estructurat SQL, imprescin- dible per a treballar amb bases de dades relacionals, tant si és directament com mitjançant qualsevol llenguatge de programació.

implementació de JDO. La seva implementació es basa en l’especificació 1.0 del JCP. Esta dirigida principalment cap a bases de dades relacionals: Oracle, DB2, Informix, Sybase, MS SQL, PointBase, Cloudscape, InstantDB, MySQL, PostGres i Interbase; bases de dades d’objectes: Versant; i sistemes d’arxius i XML. Permet a més treballar amb entorns administrats, com Weblogic, Websphere, JBoss, Borland AS, JOnAs, en resum qualsevol entorn que treballi amb el connector JCA de J2EE. Entre els productes, a més dels anomenats cal diferenciar: enterprise edition, dirigit a empreses i és el producte més complert, profesional edition, també dirigit cap a empreses i al treball sobre entorns administrats, i la comunity edition, dirigida a la investigació i la docència. Cal afegir que Lido proporciona de forma personalitzada sota demanda del programador els controladors de la bases de dades amb la que treballarà. Aquest és un gran inconvenient, ja que dificulta el desenvolupament en múltiples bases a la vegada. Actualment hi treballen en una nova versió, la 2.0, encara que sobre l’especificació 1.0, amb noves eines com la correspondència reversible.

Continuarem amb el disseny lògic, que ens permetrà transformar el model conceptual en un model lògic. Concretament en aquesta assignatura ens cen- trarem en el model lògic relacional, és a dir, el model lògic que utilitzen les bases de dades relacionals.

L’objectiu d’aquest projecte de fi de carrera és obtenir una aplicació en llenguatge JAVA amb capacitat de generar a partir d’un diagrama de classes la seva representació en un esquema d’una base de dades objecte-relacional Oracle 9i. Per aconseguir-ho s’aprofita la capacitat de les eines de disseny UML ( eines CASE) per a generar fitxers XMI, que són subconjunts del llenguatge XML per a la descripció de models UML i que contenen la informació del diagrama de classes dintre de les marques típiques dels fitxers XML. L’aplicació JAVA rep com a entrada aquest fitxer XMI. Manté en memòria el fitxer en forma d’un arbre de nodes aplicant un model de processament DOM per a XML del qual disposa el llenguatge JAVA mitjançant el seu API JAXP. Així l’aplicació es capaç de recórrer tot el document recollint unes dades determinades. Un cop recorregut tot el document s’analitzen les dades recollides i es classifiquen segons el seu tipus. Quan ja es tenen totes les dades classificades es passa a reconstruir la informació del document analitzat dins d’un fitxer script amb les sentències SQL necessàries per a la creació de l’esquema de la base de dades. Per tant, l’aplicació en llenguatge JAVA rep d’entrada un fitxer XMI i genera de sortida un fitxer pla al que se li dona extensió SQL. Aquest fitxer SQL està capacitat per a plasmar els tipus objecte, relacions d’herència simple i relacions d’associació d’agregació i de referència que s’hagin descrit al diagrama de classes. L’aplicació tracta fitxers XMI generats pel programa Poseidon for UML, abans de provar-ho amb altres eines CASE caldrà comprovar si els fitxers XMI que generen aquestes eines contenen les mateixes marques.

Un Tablespace actua d’unitat lògica d’emmagatzematge dins d’una base de dades, és a dir, cada taula, índex, etc. De la nostra Base de Dades s’emmagatzemarà aquí. D’aquesta manera, és crearà un Tablespace que es gestionarà localment, degut al seu alt rendiment i senzillesa de l’assignació de l’assignació d’espai que ens permet (“AUTOALLOCATE”). Se l’hi assignarà una grandària de 30 Mb, suficient per a les dades que es preveu que poden contenir el sistema.

Totes les claus primàries del nostre magatzem de dades seran el que s'anomena claus subrogades. Les claus subrogades són de tipus numèric i seqüencial i no tenen cap significat especial. La utilització d'aquest tipus de claus en un model de datawarehouse ens ofereix els següents avantatges:

- Limitar la taula de clients a les dades necessàries per enllaçar les dades de Vendes i Marketing, poden d’aquesta manera donar suport als requeriments demanats en la fase d’anàlisi (la informació requerida referent als clients és de fet la que correspon a la seva ubicació geogràfica, la seva tipologia, etc)

El model de dades permet relacionar atributs gràfics i alfanumèrics (diuen què i com és l'element). Aquestes relacions, s'estableixen tant des del punt de vista posicional (diuen on està l'element), com topològic (informen sobre la ubicació de l'element en relació als altres elements). El nombre clau identificador (únic per a cada objecte de la categoria), és emmagatzemat tant en l'arxiu o mapa d'objectes, com en la taula d'atributs, el que garanteix una correspondència estricta entre els atributs gràfics i els alfanumèrics.

Aquest document estableix quins són els criteris de revisió i validació de la producció científica de la UOC introduïda al CRIS, independentment de l'eina que es faci servir per a recollir les publicacions resultants de l'activitat de recerca del PDI. D'aquesta manera, es vol garantir la qualitat de les dades sobre producció científica de la Universitat.

OLAP és una categoria de tecnologia de programari que permet als analistes, gestors i executius de millorar-ne el coneixement de les dades mitjançant l’accés ràpid, consistent i interactiu en una àmplia varietat de possibles vistes d’informació que ha estat transformada des de les dades operacionals per a reflectir la dimensionalitat real de l’empresa com l’entén l’usuari.

Aquest exemple consta de varies parts. Primer de tot li demanem que trobi, entre els documents emmagatzemats, els que tenen estructura que s’ajusta a l’estàndard MPEG7. Un cop trobats tots aquests documents localitzem la seva posició dintre del conjunt de la base de dades, ja que en principi, si no s’indica cap ruta específica, totes les consultes se fan sobre tots els documents que tenim emmagatzemats. Un cop tenim un document i la seva ruta absoluta ja podem localitzar cadascun dels seus elements. En aquest primer cas hem obtingut el títol de cada òpera. Al final, per cadascun dels resultats obtinguts creem un element de tipus document que conté la ruta absoluta del document i el títol de l’òpera que descriu.

Asterisk ofereix la possibilitat d'emmagatzemar les dades dels fitxers de configuració en Bases de Dades, facilitant així la gestió de la configuració a programes externs, o dit d'una altra manera, aquest sistema ens permet gestionar dinàmicament l'entorn d'aquest sense tenir que reiniciar el servidor cada cop que fem un canvi. En la literatura relacionada s'hi refereix a aquesta característica com a RealTime per la manera en que s'actualitzen les dades.

Molts d’aquests sistemes permeten la integració amb altres aplicacions, fet que multiplica el seu potencial. Són eines que consten d’una interfície gràfica que permet l’explotació de les dades generades moltes vegades per un SIG, tot i que no amb les mateixes prestacions. Podríem dir que un Desktop Mapping Systems és una extensió d’un Sistema de Gestió de Bases de Dades, que permet treballar amb dades georeferenciades, i que a diferencia dels SIG, entre altres característiques, no permet la creació de nous mapes per digitalització, escanejat, vectorització, ús de GPS incorporació de dades geomètriques no estructurades. En el gràfic anterior, s’aprecia un DMS que genera un mapa de proximitat al voltant d’un punt donat.

Quan les col·leccions són consultades directament pels investigadors dins de les instal·lacions del Museu parlem de consultes. Quan les dades associades a les col·leccions del Museu són consultades directament en bases de dades publicades a Internet o sol·licitades als conservadors per via electrònica, parlem de consultes en línia. En els casos en què les col·leccions són consultades pels investigadors a les seves instal·lacions, parlem de préstecs científics.

El ràpid creixement d'XML ha propiciat el naixement de moltes eines que faciliten el processat d'aquest tipus de documents com parsers XML, bindings XML o XSLT. Però cap d'aquestes eines cobreix la necessitat de consultar la gran quantitat d'informació emmagatzemada en les bases de dades XML natives. Xquery és un llenguatge que permet definir de forma ràpida i compacta, consultes o recorreguts complexos sobre col·leccions de dades en XML. No és un llenguatge procedimental sinó un llenguatge funcional, el que significa que, cada consulta és una expressió que s'avalua i retorna un resultat. Les expressions es poden combinar entre elles de manera flexible per crear-ne de noves més complexes, i el més important, amb més contingut semàntic.

A les BD prerelacionals, les interrelacions entre els registres eren representades per punters (més o menys físics) i el programador emprava aquestes interrela- cions explícitament. Aquest tipus de programació s’anomena programació na- vegacional perquè el programa explicita els camins (p unters) que vol recórrer per a obtenir els conjunts de dades que l’interessen. En canvi, a les BD rela- cionals no s’indica el camí, sinó l’element que es vol obtenir. Aleshores es pot dir que es tracta d’una programació declarativa.

En aquest treball el model de dades que s’emprarà és el model relacional, i el SGBD serà Oracle. El model relacional proporciona una estructura de les dades per a representar la informació desitjada del món real, la qual es troba constituïda per un conjunt de relacions. Hi ha un mètode que permet transformar el model E/R a model relacional mitjançant l’aplicació d’una sèrie de regles definides. La taula que es mostra a continuació resumeix les regles més rellevants associades a dita transformació.

En concret, aquesta aplicació permet donar d’alta al sistema les empreses i les seves activitats, donar d’alta al sistema els usuaris com a consumidors, la gestió de comandes de compra i obtenir informació en línia del llocs d’interès i de les activitats. El projecte actual s’ha desenvolupat amb uns atributs d’exemple; la introducció de dades reals i més específiques de l’àmplia varietat d’activitats i ofertes turístiques i la possibilitat d’introduir més informació per part de les empreses (com per exemple fotografies i/o les coordenades de localització) , es deixa com a projecte de futur.