Camí de Sant Jaume

Top PDF Camí de Sant Jaume:

El Camí de Sant Jaume en la provincia de Girona

El Camí de Sant Jaume en la provincia de Girona

• Para paliar la deficiente conservación, señalización y reutilización de las rutas del Camí de Sant Jaume que pasan por la provincia de Girona debido a que en muchos tramos no han sido de los más transitados a lo largo de la historia, la Generalitat de Catalunya ha llevado a buen término una serie de actuaciones de mejora de la ruta procedente de Coll de Panissars y Port de la Selva, pasando por Figueres, Girona, Anglès, Amer, Sant Esteve d’En Bas y hacia Vic, Montserrat y Alcarràs, para dirigirse hacia Santiago de Compostela. Esta misma actuación debería hacerse en el resto de los demás tramos que hay en la provincia. Sin embargo, hay muchas quejas referentes a la señalización, en el sentido que debería estar más extendida a lo largo de todos los tramos para su correcta interpretación.
Mostrar más

103 Lee mas

Estudi sobre les motivacions per recórrer el Camí de Sant Jaume

Estudi sobre les motivacions per recórrer el Camí de Sant Jaume

Actualment, es parla de la con- currència de diverses raons que porten el viatger pelegrí, caminant i amb bicicleta, pel mil·lenari Camí de les Estrelles. Plötz (2003) con- sidera que, a hores d’ara, les mo- tivacions per recórrer el Camí de Sant Jaume són múltiples i difícils de jutjar, a causa del gran canvi respecte a les tradicionals: l’espe- rit esportiu, la recerca de curació, una catarsi psicològica, una higie- ne social, una nostàlgia indefinida, una cultura burgesa, un turisme massiu o una moda... L’Oficina de Sociologia i Estadística de l’Arque- bisbat de Santiago de Compostel- la (2004), encara que ofereix dades més concretes, només ofereix tres úniques possibilitats de resposta; hi destaca la motivació religiosa, seguida de la religiosa-cultural i, finalment, la cultural. D’altra ban- da, les dades de l’Arxiu de la Reial Col·legiata de Roncesvalls (2003), on també es registren les raons que porten els individus a partir des d’aquest lloc del Pirineu navar- rès, amplien les categories de res- posta i hi inclouen, a més a més, l’esportiu com a motiu per recórrer aquest itinerari, indiquen que el cultural, junt amb l’espiritual, són els dos principals motius per a tres de cada deu peregrins respectiva- ment, mentre que el religiós ho és
Mostrar más

9 Lee mas

Logística del Camí de Sant Jaume de Galícia de Barcelona hasta Logroño. CATALUNYA(kilómetros parciales entre poblaciones).

Logística del Camí de Sant Jaume de Galícia de Barcelona hasta Logroño. CATALUNYA(kilómetros parciales entre poblaciones).

http://www.usatf.org/routes/view.asp?rID=417373 32,500 Km Martorell Después de cruzar el pont del diable seguimos recto cruzando el carrer Sant Bartomeu y pasando por la Caserna de la caballeria hasta encontrar la plaça de la creu , después continuaremos por el carrer Pere Puig pasando entre la capella de Sant Joan y el hotel Manel y unos cuantos metros después por un edificio blanco, después iremos por el carrer Anselm Clavé más adelante nos encontraremos el ayuntamiento, después con la escola de música Cal Nicolau, más adelante a nuestra derecha dejaremos la c. Francesc Santacana, pasaremos por delante de la iglésia y después giraremos a la derecha hasta ver una zona de aparcamiento de un polideportivo entonces giraremos a la izquierda cruzando el rio Anoia y la siguiente a la izquierda para continuar después por una calle paralela a la NII. Seguiremos recto hasta llegar a una rotonda y la dejaremos a nuestra izquierda yendo a parar por a la Av. Montserrat y continuaremos esta calle todo hasta su final yendo a parar por unos polígonos
Mostrar más

108 Lee mas

Les relíquies de Sant Galderic, una parada a Barcelona, en el Camí de Sant Jaume

Les relíquies de Sant Galderic, una parada a Barcelona, en el Camí de Sant Jaume

En el tercer aparta!, ens referim al període de temps, ja a ]'epoca moderna, en el qual aquestes relíquies foren venerades, pels molts rniracles que se Ji atribulen, al[r]

5 Lee mas

Camí de la Felicitat

Camí de la Felicitat

Diversos estudis apunten que cada persona té un rang de felicitat determinat però noves investigacions afirmen que la felicitat es pot augmentar de manera duradora i mostren com el camí per augmentar aquest rang de felicitat. Martin Seligman en el seu llibre “L’ autèntica Felicitat” explica què són les emocions positives i què podem fer per augmentar-les. Tradicionalment s’ha mantingut que les virtuts i fortaleses sorgeixen per compensar motivacions negatives. La teoria de la Felicitat que defensa l’autor va en contra d’aquest punt de vista i sosté que l’autèntica Felicitat deriva de la identificació i posada en pràctica de les Fortaleses que cadascun de nosaltres tenim. Quantes més ocasions en la nostra vida diària puguem fer ús d’aquelles que ens són pròpies més ens acostarem al concepte de felicitat subjectiva.
Mostrar más

63 Lee mas

Caracterització arqueomètrica de la ceràmica a mà del jaciment el primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

Caracterització arqueomètrica de la ceràmica a mà del jaciment el primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

Aquest article és resultat del projecte de recerca dut a terme per C. Puig Barrachina com a Treball de Fi de Màster en Arqueologia de la Universitat de Barcelona, titulat Estudi arqueològic i caracterització arqueomètrica de la ceràmica a mà del jaciment del primer ferro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). L’autora vol agrair als directors d’aquest estudi, el Dr. D. Garcia i Rubert i el Dr. J. Buxeda i Garrigós, així com als membres del tribunal, el Dr. F. Gracia Alonso, la Dra. M. Madrid i Fernández i el Dr. F. J. López Cachero, mem­ bres de la Universitat de Barcelona, les seves respectives aportacions al treball. L’article s’emmarca en el projecte HAR2008­04663/HIST del GRAP, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i en el SGR2009­243 de la Generalitat de Catalunya. És també parcial­ ment deutor dels ajuts econòmics atorgats per a la realització dels treballs d’excavació de l’assentament de Sant Jaume pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament d’Alcanar. C. Puig Barrachina és becària del programa de formació de personal investigador (FI­DGR) de la Generalitat de Catalunya. Les anàlisis s’han realitzat als centres científics i tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB).
Mostrar más

28 Lee mas

Obertura col·lectiva del patrimoni, el cas dels patis mallorquins de Palma al carrer Sant Jaume

Obertura col·lectiva del patrimoni, el cas dels patis mallorquins de Palma al carrer Sant Jaume

Tornant a l'actualitat, en aquest cas concret, es classifica el patrimoni cultural dels patis mallorquins en béns immobles: ja que no se poden traslladar de la seva ubicació original, també poden ser béns que se s'extreuen del seu emplaçament, perden part del seu significat. A diferència dels béns mobles: que per les seves característiques físiques i de contingut es poden traslladar sense que això suposi un deteriorament. S'entén els patis com a patrimoni cultural, però el concepte de patrimoni cultural és subjectiu i dinàmic, com s'ha pogut veure anteriorment, no depèn dels objectes o béns sinó dels valors que la societat en general es atribueix en cada moment de la història. Els patis s'han entès com l'element més emblemàtic de l'arquitectura civil de la ciutat, juntament a edificis tan destacats com la Llotja, el palau de l'Almudaina i el palau Episcopal. L'escriptor Miquel dels Sants Oliver introdueix literalment aquests espais: "... amb les seves supèrbies entrades ombries, amb els seus brocals i els seus ferros artístics, amb els seus pasmans com randes de pedres, amb les seves columnes ventrades i les seves galeries italianesques i les portes escultrades dels despatxos..." (Miquel dels Sant Oliver). L'evocació dels carreres i de els cases de la vella ciutat de Palma és un tema molt recurrent en els escriptors dels literats.
Mostrar más

37 Lee mas

Pla de s Evangèlica (I) ( ) (3) CAMÍ DE SES PENYES / CAMÍ DE S'EVANGÈLICA / CAMÍ DE CAN RICO / CAMÍ DES MOLÍ DE SON ENSENYAT

Pla de s Evangèlica (I) ( ) (3) CAMÍ DE SES PENYES / CAMÍ DE S'EVANGÈLICA / CAMÍ DE CAN RICO / CAMÍ DES MOLÍ DE SON ENSENYAT

DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - HEINRICH, H. (2002). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 2. a l’excursió 14 (Durch die Felsschlucht Sa Coma Clova über den Gipfel des Esclop (927 m)). (pàg 145-154). - VIBOT, T. (2006). A les actes de les I Jornades d’Estudis Locals d’Andratx apareix una comunicació titulada Elements etnològics d’interès de s’Alqueria. A l’apartat dedicat als elements viaris apareix, catalogat com a camí de ferradura, el camí de sa coma Clova al pou d’en Rotget, del que diu: “Interesant via que connecta la zona de sa coma Clova amb el pou d’en Rotget, i des d’aquí fins a ses Alquerioles. El primer tram és de carro, ja que a ambdós costats hi ha restes d’explotació carbonera. Més amunt, ja de ferradura, el camí puja pel costat dret (E) del comellar, travessa el xaragall i s’enfila fins a peus de l’Olla de sa coma Clova, a la que supera pel costat de ponent.
Mostrar más

49 Lee mas

La Trapa (I) ( ) (10) CAMÍ QUE VA A SES BASSES / CAMÍ DE SES ROTES / CAMÍ DE SES BASSES / CAMÍ DES CAMPÀS

La Trapa (I) ( ) (10) CAMÍ QUE VA A SES BASSES / CAMÍ DE SES ROTES / CAMÍ DE SES BASSES / CAMÍ DES CAMPÀS

- HABSBURG-LORENA, LL, S. (1869-91), tom V, pàg 45-86. L’arxiduc fa referència al camí catalogat on diu: “. A partir del coll de sa Gramola el camí tomba en el pendís esquerra, abandonant a l’esquerra el sender que va muntanya avall a la vall de s’Arracó. Hom arriba a petites marjades, protegides per un pinaret de pins. Hom travessa la vall i arriba llavors a una segona clotada, a la qual en segueix encara una altra, que desemboca a la coma de sa Gramola, separada per la coma d’en Campàs i conreada parcialment en marjades. Hom arriba al pendís suau anomenat es Campàs, [...]. El viarany continua anguilejant amunt per un turó rocós tan sols cobert de mates. [...]. Llavors hom baixa entre pins a una valleta solitària, albirant l’ample mar per damunt la cresta dentada. Hom continua caminant pel pendís del turó [...]. Ultrapassant la darrera avançada, hom arriba a la caseta de ses Basses per un terreny friable de marga blanquinosa. Més avall, sota aquest pendís conreat, hi ha una altra caseta, a la qual hom arriba passant per la petita font de ses Basses.”
Mostrar más

51 Lee mas

El camí escolar

El camí escolar

Per fer possible l’experiència del Camí Escolar i afavorir l’autonomia dels nens i nenes cal plantejar a quina edat és convenient adreçar la proposta. En aquest sentit, els alumnes d’educació primària constitueixen el grup idoni per realitzar aquesta experiència. Això ve donat perquè, d’una banda, a partir dels 7 o 8 anys els alumnes mani- festen una curiositat intel·lectual que els permet acostar- se a la realitat, observar-la, comprendre-la progressiva- ment i ser crítics, passant de les pròpies vivències cap a un coneixement més abstracte. El Camí Escolar és, doncs, un espai motivador que els permet desenvolupar la pròpia manera de pensar i exercir el pensament crític.
Mostrar más

36 Lee mas

MODELIZACIÓN ACÚSTICA DE LA BASÍLICA DE SANT JAUME (ALGEMESÍ, VALENCIA) PARA LA INSTALACIÓN DE DOS ÓRGANOS

MODELIZACIÓN ACÚSTICA DE LA BASÍLICA DE SANT JAUME (ALGEMESÍ, VALENCIA) PARA LA INSTALACIÓN DE DOS ÓRGANOS

En la actualidad la Basílica posee un órgano que fue construido en 1954, sustituyendo el anterior que fue destruido durante la Guerra Civil Española. El órgano restaurado ha sido instalado en la Capilla de la Comunión y fue inaugurado el 26 de junio de 2006. La Basílica Menor de Sant Jaume fue declarada Edificio de Interés Cultural por el RD 3028/1979, BOE en 18/01/1980

6 Lee mas

AJUNTAMENT DE BENIFLÀ C/ Sant Jaume nº BENIFLÀ C.I.F. P H Telf Fax

AJUNTAMENT DE BENIFLÀ C/ Sant Jaume nº BENIFLÀ C.I.F. P H Telf Fax

AJUNTAMENT DE BENIFLÀ C/ Sant Jaume nº 14 - 46722 BENIFLÀ – C.I.F. P4606100H Telf. 962800186 – Fax. 962899027 Email: benifla_alc@gva.es El contrato de suministro se suscribirá con carácter indefinido, salvo estipulación expresa con otro carácter, si bien sujeta a los condicionamientos legales que establece este reglamento o que sean de aplicación. Sin embargo, el abonado podrá darlo por terminado en cualquier momento, previa liquidación de las posibles deudas existentes, siempre que comunique por escrito esta decisión a la Entidad Suministradora con un mínimo de quince días de antelación.
Mostrar más

60 Lee mas

El Camí Català de Sant Jaume. Per Lleida i Saragossa...26 Per San Juan de la Peña PER LLEIDA I SARAGOSSA 2010.indd 25 23/3/10 17:15:18

El Camí Català de Sant Jaume. Per Lleida i Saragossa...26 Per San Juan de la Peña PER LLEIDA I SARAGOSSA 2010.indd 25 23/3/10 17:15:18

1,6 Cervera. Plaça Major. Cervera 7.576 hab / 548 alt Disposa de tot tipus de serveis. Alberg i allotjaments, pàg. 102. Capital de la Segarra, es troba situada a la riba dreta del riu d’Ondara, sobre el turó de Montserè. El monument més destacat és la Universitat (segle XVIII), d’estil neoclàssic amb elements barrocs, construïda en temps de Felip V i que durant més d’un centenar d’anys va ser l’únic centre d’es- tudis superiors de tot Catalunya. També cal destacar: l’hospital Berenguer de Castelltort (segle XIV), amb el claustre dels pelegrins; l’església de Sant Antoni (segles XIII-XVIII), d’origen medieval tot i que l’edifici actual és d’estil neoclàssic, i les muralles (segle XIV). Al carrer Major trobem la Casa Duran i Sanpere, que avui dia acull l’oficina de turisme i el museu comarcal. El carrer Major acaba a la plaça Major, en bona part porxada, on hi trobem el conjunt format per la Paeria (segle XVII), sòlida construcció barroca, l’esglé- sia de Santa Maria (segles XIV-XV), excel·lent exemple del gòtic català, i el campanar (segles XIV-XV).
Mostrar más

14 Lee mas

L'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, una institució al servei de la ciutat des del segle XVII

L'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, una institució al servei de la ciutat des del segle XVII

Sota l'explícit títol de “Llibres de Resolucions de les Juntes que deuen celebrar-se en cada un dels dies primers i quinze dels mesos de l'any, per los administradors de la Causa Pia fundada per los hereus de confiança i marmessors del reverent Dr. Fèlix Pla, a efecte de la formació i conservació dels llits de ferro i sos paraments corresponents, per los pobres malalts de l'hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró. 28 de juny de 1777”, es recullen exemples de la interessant i intensa activitat d'aquesta causa pia. En els primers dies de vida l'associació encarregà un model de llit al manyà Llorenç Ros, i ben aviat, l'u d'agost de 1777, s'acordà “que se fase un llit de ferro, amb les barres travesseres que sien menester i una de llarg ab sa capsalera, describint en ella lo nom del Rvnt. Prevere, Fèlix Pla, fundador”. Anys després, el 1803, es disposava en l'aprovació dels comptes que “de l'efectiu existent de 453 lliures, sis diners, s'acordà invertir 153 lliures, sis diners, en llençols, màrfegues i altre roba blanca necessària”. El 1830, en una acta signada pels llavors tres administradors, el prevere Ignasi Martorell, Fèlix Campllonch-Velada i Eduard Serra, se'ns mostra com ja s'havia iniciat l'activitat del tèxtil a Mataró, resolent “que s'inverteixin les 136 lliures que existeixen a Caixa, en cobrellits de bombosí blanc, fabricats a la ciutat”.
Mostrar más

40 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Regularización de puntuaciones: cuando una candidatura, al sumar la puntuación correspondiente a los méritos particulares de los apartados de investigación y docencia universitaria, supere el límite máximo esta- blecido para este apartado, se reducirá proporcionalmente la puntuación otorgada al resto de candidaturas que participan dentro de este apartado general, de manera que a quien obtenga la máxima puntuación le corres- ponda el límite superior. Estas regularizaciones de puntuaciones en nin- gún caso se aplicarán dentro de los subapartados de un apartado general. Baremación de lenguas: la baremación de méritos en valenciano, en inglés y en otras lenguas se realizarán teniendo en cuenta las tablas de equivalencia de lenguas aprobadas en la Universitat Jaume I y publica- das por el Servicio de Lenguas y Terminología
Mostrar más

11 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Forma de pagament per a les sol·licituds presentades de manera presencial: El pagament de la taxa s’efectuarà ingressant en el compte corrent de la Universitat Jaume I (ES36 Banc Santander, entitat 0049, sucursal 4898, DC 95, núm. compte 2816129170) o pagant mitjançant targeta de crèdit/dèbit en el mateix Registre General de la Universitat Jaume I). En el justificant, que s’ha d’adjuntar a la sol·licitud, haurà de constar a més del nom i els cognoms, el número del document nacional d’identitat i el número de la plaça. En cap cas el pagament de les taxes suposa la substitució del tràmit de presentació de sol·licituds davant de l’administració pública dintre del termini i en la forma escaient.
Mostrar más

26 Lee mas

El Camí Vell de Tossa a Santa Coloma. Canvis de recorregut del camí del Pelegrí de Tossa

El Camí Vell de Tossa a Santa Coloma. Canvis de recorregut del camí del Pelegrí de Tossa

En aquests moments l’únic camí en bon estat és el vell Camí de Sils, que va cap a Can Pla tot i que si ens fixem a la nostra dreta podrem veure la galeria que formen les brancades dels roures per deixar pas al Camí de Santa Coloma, ben embardissat i perdut. El camí, segueix enmig de la boscúria, passant per darrere Can Mònica fins prop de Ca l’Argila del veïnat de la Barceloneta on el trobem en molt bon estat en un tram de més de 950 metres on només ha variat una mica en el punt on creua l’autopista i la Riera de Vallcanera (cf. Figura 16).

23 Lee mas

FESTA MAJOR D ESTIU 25 de juliol Sant Jaume La Pineda 3 d agost La invenció del cos de Sant Esteve Vila-seca

FESTA MAJOR D ESTIU 25 de juliol Sant Jaume La Pineda 3 d agost La invenció del cos de Sant Esteve Vila-seca

Música i festa per a tots els joves fins a les 4 de la matinada 00.15h Al Parc de la Riera. Gran ball de Festa Major[r]

5 Lee mas

Un Camí del SAD al SED

Un Camí del SAD al SED

Aquest diari també resulta una eina molt important a nivell de comunicació entre professionals, ha d’estar a l’accés del referent ja sigui personal de tutela o familiar que visiti l’usua[r]

104 Lee mas

MODELIZACIÓN ACÚSTICA DE LA BASÍLICA DE SANT JAUME (ALGEMESÍ, VALENCIA) PARA LA INSTALACIÓN DE DOS ÓRGANOS

MODELIZACIÓN ACÚSTICA DE LA BASÍLICA DE SANT JAUME (ALGEMESÍ, VALENCIA) PARA LA INSTALACIÓN DE DOS ÓRGANOS

En este trabajo se ha estudiado las condiciones acústicas de la Basílica Menor de Sant Jaume en Algemesí (Valencia -Spain). Se ha desarrollado un modelo teórico para evaluar la acústica del edificio por medio del método de trazado de rayos y se han realizado medidas para validar el modelo.

6 Lee mas

Show all 2314 documents...