Català -- Aspectes socials -- Catalunya

Top PDF Català -- Aspectes socials -- Catalunya:

Enquesta serveis municipals : encreuaments 03 Sants-Montjuïc. 2011

Enquesta serveis municipals : encreuaments 03 Sants-Montjuïc. 2011

MÉS AUTOGOVERN MÉS DIFUSIÓ DEL CATALÀ ALTRES ASPECTES DE L'ENCAIX DE CATALUNYA A ESPANYA (DES DEL CATALANISME) TOTAL QUE CANVIÏ / MILLORI LA POLÍTICA / ELS POLÍTICS QUE MANTINGUI LA MATEIXA POLÍTICA QUE CANVIÏ EL GOVERN MILLORAR EL FINANÇAMENT QUE FACIN COSES PER BARCELONA / QUE ENS ESCOLTIN / ENTENGUIN QUE FACIN COSES / ESCOLTIN / ES PREOCUPIN PER LA GENT / ELS BARRIS ACORD ENTRE INSTITUCIONS / POLÍTICS MILLORAR GESTIÓ (EN GENERAL, ECONÒMICA I ALTRES COSES) CONTROL DE LA CORRUPCIÓ BAIXAR SOUS / MENYS POLITICS ALTRES D'ASPECTES POLÍTICS
Mostrar más

227 Lee mas

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

D.- El tema dels tràmits, perquè jo entenia que un cop estigues en acollida permanent jo tenia com un paper que el podia utilitzar més o menys amb més llibertat, és a dir, que hi havia una carta model que ja em servia i no calia que anés demanant la carta cada copi això no s’ha materialitzat. I a més, em molesta que sigui en català, tot i que jo sóc bilingüe, jo vull marxar ara a Madrid, doncs si jo vaig a Madrid amb aquella carta... “me meten en la carcel” (riures). Aleshores jo penso que s’hauria de fer en català i castellà. Perquè si marxem a l’estranger, en castellà encara pots trobar algú però... això, jo per exemple vull anar a Madrid a veure “El Rey León” amb el J. i no el vull en català, i això esta relacionat amb el demanar permís per tot i no tenir accés a res. I haver de demanar permís sobretot, per exemple, jo no puc decidir si vaig al dentista amb el J., he d’avisar. Quan veig més lògic que jo vagi al dentista, demani un informe i t’ho envio després. També entenc que si és el primer any o segon any, que s’hagi de vigilar i acompanyar més, però quan ja portes 5 anys i tens l’acollida permanent i aquestes coses, tot això hauria de ser molt més àgil.
Mostrar más

114 Lee mas

El moviment ecologista a Catalunya: el seu origen, evolució i inserció a la societat catalana

El moviment ecologista a Catalunya: el seu origen, evolució i inserció a la societat catalana

Amb Ratzel, la geografia es consolida com a ciència que es dedica a estudiar els aspectes socials, econòmics, polítics i culturals de les societats tenint en compte la dimensió espacial i el paper actiu que té l’ésser humà en la transformació del medi. Les poblacions necessiten difondre les seves característiques culturals més enllà del seu medi original. Aquest contacte permet el seu desenvolupament i és el seu motiu de progrés. 23 Aquest concepte va tenir una gran influència política i va servir per justificar la superioritat d’unes races sobre altres teòricament inferiors basant-se en la influència que l’entorn geogràfic podia tenir respecte al seu desenvolupament cultural i social. El possibilisme geogràfic planteja, en oposició al concepte de determinisme geogràfic, la idea que l’ésser humà, mitjançant la seva intel·ligència, no és un agent passiu davant el medi sinó que s’hi adapta i transforma i permet el seu desenvolupament. Segons Unwin (1995), Paul Vidal de La Blache (1845-1918) va ser el precursor de la geografia regional francesa i de l’estudi de la regió i la comarca com l’espai on es desenvolupen les relacions entre els fenòmens físics (medi) i els humans (gènere de vida) que donen lloc a un paisatge particular. A les seves obres Tableau Géographique de la France (1903) i Principes de Géographie Humaine (1922), 24 planteja que una comunitat es desenvolupa en una regió que suposa l’espai natural que ofereix la natura, on l’ésser humà s’adapta mitjançant les tècniques, hàbits i costums que serveixen per assolir l’equilibri entre aquest i el medi. La regió és l’espai on es desenvolupa la civilització, on aquesta adaptació és la prova de la seva racionalitat la qual li permet, a causa de la seva adaptabilitat, habitar a pràcticament tots els llocs del món suplint les dificultats físiques i climàtiques.
Mostrar más

687 Lee mas

Enquesta serveis municipals : encreuaments 06 Gràcia. 2011

Enquesta serveis municipals : encreuaments 06 Gràcia. 2011

REGULACIÓ COMERÇ IMMIGRANTS TOTAL MÉS DIFUSIÓ DEL CATALÀ ALTRES ASPECTES DE L'ENCAIX DE CATALUNYA A ESPANYA (DES DEL CATALANISME) TOTAL QUE CANVIÏ / MILLORI LA POLÍTICA / ELS POLÍTICS QUE CANVIÏ EL GOVERN QUE FACIN COSES PER BARCELONA / QUE ENS ESCOLTIN / ENTENGUIN QUE FACIN COSES / ESCOLTIN / ES PREOCUPIN PER LA GENT / ELS BARRIS MILLORAR GESTIÓ (EN GENERAL, ECONÒMICA I ALTRES COSES) CONTROL DE LA CORRUPCIÓ BAIXAR SOUS / MENYS POLITICS ALTRES D'ASPECTES POLÍTICS

214 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

l’establiment general de la beneficència, que més endavant comentarem. Tanmateix, va tenir una vida efímera, ja que aquesta etapa liberal fou truncada per la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el suport de la Santa Aliança a Ferran VII, a partir de la qual Espanya s’immergí novament en l’absolutisme i entrà en l’anomenada dècada ominosa, amb la nova derogació de les normes de les Corts de Cadis i amb una situació econòmica catastròfica, la pèrdua de colònies i l’oposició liberal a l’exili. La Constitució de Cadis encara va revifar uns mesos, a partir del motí dels sergents a la Granja (12 d’agost de 1936), que la imposaren a la regent Maria Cristina, que aconseguí reemplaçar- la per una constitució més moderada, promulgada el 18 de juny de 1937. La beneficència va néixer legalment, doncs, dins de l’Estat liberal, que li va donar cabuda “y desarrolló la asistencia al indigente, que empezará a denominarse beneficencia, dentro de un contexto público, como servicio administrativo (...)”. 409 Tanmateix, es discuteixen els motius pels quals es va crear: creixement de les necessitats, economia ciutadana, influx del protestantisme perquè l’Estat assumís tasques assistencials o influència de la secularització i del moviment racionalitzador. 410 Altres autors assenyalen com a possibles causes la supressió de les facultats dels gremis, que ensorrà la protecció social gremial, la desamortització dels béns de l’Església, la supressió d’ordes religiosos, monestirs i convents que destrueixen les bases financeres i institucionals de l’assistència religiosa, o la liquidació del sistema senyorial. 411 Tampoc no es poden excloure motivacions de caire controlador: “Nace la beneficencia concebida, no como una fundación personal, sino como un servicio público de clasificación, control, asistencia o represión de las clases populares más necesitadas.” 412 En les taules 14 i 15 que figuren al final d’aquest apartat es pot veure una síntesi de les dues lleis de beneficència promulgades a Espanya. 413 La primera, la Llei de 6 de febrer de 1822 sobre establiment general de beneficència, de signe més radical, aprovada durant el Trienni Liberal, va tenir una vigència molt breu, i va ser suprimida per Ferran VII a l’entrada de la dècada ominosa, encara que fou restablerta per poc temps el 1836. Aquesta llei assignà un paper molt rellevant als ajuntaments i a les juntes de beneficència municipals i parroquials; tanmateix, no tenia experiència, disposaven de pocs recursos i la seva curta durada impedí el desenvolupament i la posada en marxa de moltes accions. D’aquesta llei s’han de remarcar alguns aspectes:
Mostrar más

552 Lee mas

Enquesta a la Joventut de Catalunya 2017  Volum 2  Experiències juvenils i desigualtats socials

Enquesta a la Joventut de Catalunya 2017 Volum 2 Experiències juvenils i desigualtats socials

Per veure el lligam entre aquestes variables i els components sobre les pràctiques d’oci i culturals, d’una banda, i a internet, de l’altra, s’han fet dues anàlisis. En primer lloc, s’ha analitzat la correlació directa (annex, taula A1.1) entre els components i les variables estructurals. I en segon lloc, s’ha mirat d’aclarir la influència de cada variable indepen- dentment de la resta per saber quina és la realment activa. És a dir, s’ha mirat si les correlacions directes observades tenen realment a veure amb allò que es veu a primera vista o amb altres elements que afecten aquest element. Per exemple, caldria veure si la tendència que s’observa entre tenir més edat i una freqüència inferior a l’hora de fer força pràctiques d’oci i cultura té a veure efectivament amb l’edat o amb altres aspectes lligats a l’edat, com per exemple el fet de tenir fills (la qual cosa afecta el temps disponi- ble). Ens interessa, per tant, identificar tant el lligam observat entre variables com saber quin és el paper actiu de cada variable, i per això a més de l’anàlisi de correlacions s’ha fet una anàlisi de regressió múltiple (taula A1.2 per a les activitats d’oci i taula A1.3 per a les activitats d’oci a internet).
Mostrar más

49 Lee mas

Constructing Inequalities in Bilingual Spaces: Teaching Catalan to Female ImmigrantsLa construcció de desigualtats en espais bilingües: l'ensenyament del català a dones immigrants

Constructing Inequalities in Bilingual Spaces: Teaching Catalan to Female ImmigrantsLa construcció de desigualtats en espais bilingües: l'ensenyament del català a dones immigrants

La globalització i la mobilitat creixent de la població i la informa- ció estan transformant les ecologies lingüístiques de les societats contemporànies. En aquest nou ordre mundial, hi ha un nombre cada vegada més gran de nous parlants que necessiten creuar les fronteres existents i adquirir i mobilitzar el seu coneixement lingüístic per a adaptar-se als espais lingüístics que se sobreposen en les seves societats d’acollida. No obstant això, el coneixement lingüístic pot enfortir les desigualtats socials en lloc d’eradicar-les. Pel que fa a les pràctiques lingüístiques de les comunitats d’immi- grants, aquestes desigualtats s’han analitzat en diversos estudis. Per exemple, un dels temes que analitzen aquests estudis és un procés de control, definit com un tipus d’activitat interactiva en la qual un representant institucional decideix quins candidats poden creuar la porta. Eva Codó (2008) va estudiar el procés de control entre el 2000 i el 2002 durant una campanya de legalització d’im- migrants irregulars a Barcelona i va analitzar el complex procés burocràtic a què s’han de sotmetre els estrangers per ser autoritzats a residir legalment a Catalunya. En el seu treball de camp, va anar un pas més enllà en l’anàlisi sociolingüística interactiva, cosa que li va permetre entendre de forma més profunda la manera com les desigualtats socials es produeixen i es reprodueixen en i a través de l’ús de la llengua en les societats desenvolupades. Roberts i Sarangi (1999) van analitzar exàmens orals de medici- na fets a estudiants universitaris i de postgrau a Espanya i van veure que l’hibridisme i la complexitat de l’examen oral requereix demandes addicionals amagades per part tant de l’examinador com del candidat. Gumperz (1989) i altres (Celia i Sarangi, 1999) demostren com la inferència conversacional sovint es basa en característiques de la parla bastant secundàries, el significat de les quals es determina socioculturalment i l’accés a les quals depèn de la participació intensiva en un tipus particular de xarxes socials. Els seus estudis demostren que les possibilitats d’accés a recursos valuosos permeten als investigadors veure connexions entre la parla i els processos d’estratificació social.
Mostrar más

9 Lee mas

Llibre sobre el Currículum de l’EP

Llibre sobre el Currículum de l’EP

Per aconseguir-ho, cal plantejar, en l’educació primària, el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals l’educació lingüística i comunicati- va ocupa un lloc preferent. Per formar parlants plurilingües i interculturals cal: l’assoliment de la compe- tència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i en castellà, com a garantia que l’escola propor- ciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats; també el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les llengües i cultures, i d’una manera totalment integrada l’assoliment del domini de les competències comunicatives audiovi- suals i digitals necessàries per accedir autònomament i crítica a les tecnologies de la informació i comu- nicació i poder interpretar els missatges audiovisuals que formen part de la cultura dels infants i joves. D’aquesta manera, l’alumnat esdevindrà capaç de dur a terme les tasques de comunicació que li per- metin expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cul- tura i sentiments, amb la utilització del llenguatge verbal, oral i escrit, i el no verbal, amb la possibilitat d’emprar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació. El desenvolupament d’aquesta competència no ha de ser un afer exclusiu de l’àrea de llengua. Atès que la llengua i la comunicació són la base de la captació, elaboració i comunicació del coneixe- ment, totes les àrees esdevenen també responsables del desenvo- lupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat. És a dir, totes les àrees s’han de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars d’explicar el món en la construcció de les competències de comunicació. L’àrea lingüística se centra d’una manera específica en la literatura, en el desenvolupament de la competència del lector literari.
Mostrar más

190 Lee mas

Les empreses i la responsabilitat social corporativa

Les empreses i la responsabilitat social corporativa

avançades en aquests temes per desenvolupar polítiques de Responsabilitat Social Corporativa són principalment factors com la millora de la reputació i l’obtenció d’a- vantatges competitius. Addicionalment, la pressió de diferents par ts interessades, com el mateix sector, els consumidors, els accionistes o els propis treballadors es conside- ren també aspectes decisius. El fet que els factors econòmics, com la pressió del mer- cat de valors o la reducció de costos, no siguin prioritaris impulsors de la Responsabilitat Social Corporativa; fa pensar que les empreses més avançades en aquest camp comen- cen a valorar el caràcter estratègic d’un concepte intangible com la Responsabilitat Social Corporativa.
Mostrar más

45 Lee mas

Programa Làbora : Barcelona Mercat Laboral Reservat : memòria 2015

Programa Làbora : Barcelona Mercat Laboral Reservat : memòria 2015

Per una altra part, la conjuntura de crisi econòmica i social actual ha augmentat el volum i s’han agreujat les circumstàncies dels col·lectius vinculats a la que avui és l’Àrea de Drets Socials, abans Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament. L’atur registrat al desembre de 2014 a la ciutat de Barcelona era de 99.056 persones, segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Es detec- ta un enquistament de la borsa d’atur estructural, així com un augment en el volum de persones amb risc d’exclusió social i laboral. En aquest sentit, els Centres de Serveis Socials comptabilitzen un augment dels casos atesos, en què la desocupació és un dels elements principals de la intervenció.
Mostrar más

94 Lee mas

Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord-occcidental

Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord-occcidental

En resum, en aquest apartat s’han revisat els diversos treballs que estudien la qüestió de l’accent en català. Com comenten Oliva i Serra (2002), des del punt de vista de l’adquisició del llenguatge, hi ha arguments tant a favor de la postura lèxica, com ara el fet que els desplaçaments o errors accentuals en el procés d’adquisició tenen poca importància, com en contra d’aquesta postura, com el fet que es detecta una certa intuïció respecte de la posició de l’accent en els mots nous de la llengua. Independentment d’això, l’objectiu principal de qualsevol estudi sobre l’accent ha de ser presentar una proposta en la qual s’analitzin satisfactòriament no només els casos regulars sinó també els irregulars. Els estudis que proposen un determinat mecanisme d’assignació de l’accent reïxen en la justificació dels casos regulars però no ho fan en la dels irregulars. El tractament proposat per a aquests casos generalment implica un elevat grau de complexitat del sistema basat en l’ús continuat de marques lèxiques com ara l’extrametricitat (tant moraica com sil·làbica) o la presència de determinades consonants finals en la representació fonològica dels morfs pertinents. Una possible solució d’aquesta situació seria, a parer nostre, considerar que tots els casos irregulars tenen la posició de l’accent lèxicament marcada. Si s’accepta aquesta premissa, però, què ens impedeix considerar que l’accent és un tret prosòdic present a la forma fonològica que hi ha al lexicó (que, de fet, és l’opció que ha tingut més partidaris en els estudis sobre el català)? Ara bé, si bé és cert que aquests interrogants es deriven de la majoria d’estudis que observen l’accent no verbal, també ho és el fet que fins i tot els estudis que es decanten per la postura lèxica admeten que l’accent verbal és en certa manera predictible, atès que depèn de l’estructura morfològica (vg., entre d’altres, Mascaró 1986 o Wheeler 2005).
Mostrar más

383 Lee mas

Català, castellà i les altres llengües  Perspectives sociolingüístiques per a una Catalunya futura

Català, castellà i les altres llengües Perspectives sociolingüístiques per a una Catalunya futura

El català és la «llengua pròpia» de Catalunya (i de la resta dels Països Catalans). 8 Per cert, l'argument històric tot sol no és suficient per a reivindicar una posició (cal pensar que les migracions de pobles sencers o l'abandó de llengües per grups, sigui per la raó que sigui, són arguments contraris), però com que la seva pràctica —tant parlada com escrita— a Catalunya mai no ha estat interrompuda, malgrat les prohibicions dels reis Borbons i de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, el seu estatus com a primera llengua oficial sembla evident. Hi ha un argument complementari de pes: la posició de la llengua ha estat sempre un dels punts simbòlics del litigi entre Barcelona i Madrid, i les manifestacions del juliol del 2010 i del setembre del 2012 van ser —no únicament, però sí com un element important— manifestacions en defensa de l'idioma català i del seu ensenyament. És clar que les argumentacions econòmiques també hi tenien un paper crucial, però el valor simbòlic de la llengua va ser i és primordial (cosa difícilment imaginable per a molts europeus que viuen en situacions diferents i una de les raons importants de la incomprensió de les posicions catalanes fora del país). Sembla, doncs, evident que el català ha de ser la «primera llengua oficial» (l'Estatut del 2006 va assajar en va de conferir-li aquesta posició). Crec que això també es pot argumentar quan hom veu que gent que moltes vegades no parla la llengua hi confereix un valor simbòlic. Nogensmenys, cal evitar que aquest paper simbòlic superi, a la llarga, la
Mostrar más

15 Lee mas

Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic històric artístic de la ciutat de Barcelona (Districte de Ciutat Vella) : normes urbanístiques [2000]

Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic històric artístic de la ciutat de Barcelona (Districte de Ciutat Vella) : normes urbanístiques [2000]

1. Es consideren amb nivell D tots els ele- ments i/o conjunts de Ciutat Vella, inclús via- litat i zones lliures, que no tinguin una pro- tecció reflectida a les fitxes individualitzades, en atenció a les característiques de formació i desenvolupament del territori d’aquest dis- tricte, sobre la possibilitat manifesta que puguin sobrevenir elements de valor inicial- ment desconeguts, i en coherència amb el que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català pels bens que no han estat objecte de declaració ni de catalogació i reuneixen els valors descrits en l’article 1 de l’esmentada llei. #
Mostrar más

7 Lee mas

El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968-1980). Evolució política i anàlisi interna d’un partit revolucionari i independentista

El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968-1980). Evolució política i anàlisi interna d’un partit revolucionari i independentista

de 1974 en cauen més arran de la desarticulació de l’Assemblea de Catalunya i el maig de 1975 es detenen 10 persones més. El setembre de 1975 en caure a Barcelona un escamot d’ETA bona part de la direcció ha d’exiliar-se. Segons Florencio Domínguez 183 , alguns militants del PSAN-P havien col·laborat en els passos de frontera, tant per evacuar persones que fugien de la repressió i volien exiliar-se, com també per fer entrar a Catalunya activistes que preparaven atemptats. Entre el exiliats hi ha Jaume Fernàndez Calvet i Josep Serra “Cala”, que es quedarà a viure definitivament a la Catalunya Nord. A l’octubre de 1975 la policia s’apodera de l’aparell de propaganda del PSAN-P i deté una vintena de persones. En les successives amnisties retornen de l’exili i surten de la presó diversos militants però encara es produiran noves detencions el febrer de 1977 i l’agost de 1978, acusats tan de pertànyer al PSAN Provisional o a les JRC, com de col·laboració logística amb l’estructura d’ETA a Catalunya. Aquesta pressió policial provocà la presó o bé l'exili a Catalunya Nord de la majoria dels seus dirigents durant els primers anys d’existència de l’organització. Aquesta agitada vida dels primers anys del partit és resumida en un escrit intern 184 a partir de 5 etapes: I Escissió. II Etapa de Recomposició (maig 74 - maig 75). III Etapa de reorganització (maig 75 – octubre 75). IV Etapa de replegament (octubre de 1975 - abril 76) i V Etapa de represa (a partir d’abril de 1976). Durant aquesta època el PSAN-P apostarà per dues vies que resultaran aviat totalment contradictòries. Per una banda la Convergència Socialista que com hem vist deixarà aviat i per l’altre els contactes amb ETA, la Trinacional i la Carta de Brest els quals aprofundirà 185 .
Mostrar más

326 Lee mas

PAM, Programa d'Actuació Municipal Ajuntament de Barcelona 2008-2011

PAM, Programa d'Actuació Municipal Ajuntament de Barcelona 2008-2011

El reforçament del paper de capitalitat de Barcelona és un desig i una necessitat de tots els barcelonins i barcelonines, però també de tots els catalans i catalanes. Catalunya necessita una capital forta, amb capacitat de lideratge, amb un model de ciutat exemplaritzant, que continuï sent un espai d’innovació, cohesió i creativitat. Aquest paper de capitalitat s’expressa en moltes actuacions paradigmàtiques, en- tre les quals destaquen la reafi rmació del paper de Barcelona com a capital cultural, amb nous equipaments de referència i infraestructures adequades als reptes actu- als, el reforçament el paper del Port de Barcelona, la conformació d’un nou model de gestió per a l’Aeroport del Prat amb més competències i autonomia. Tot això amb un alt grau d’exigència envers el projecte, amb infraestructures de mobilitat, comunicació i energia que responguin a les necessitats més paleses de la ciutat i amb la curosa execució de les obres del túnel del tren de gran velocitat de connexió entre Sants i la Sagrera.
Mostrar más

147 Lee mas

Dades bàsiques del món laboral a Barcelona. 2019

Dades bàsiques del món laboral a Barcelona. 2019

L’informe s’estructura en deu apartats que es poden considerar de conjuntura laboral: enquesta de població activa, afiliació a la seguretat social, atur registrat i contractació laboral, enquesta trimestral de cost laboral -per a Catalunya-, salaris mitjans dels residents de Barcelona -a partir de l’explotació de la mostra contínua de vides laborals de l’INSS-, i les relacions laborals -per a la província de Barcelona-, i la protecció social.

81 Lee mas

Gaseta municipal de Barcelona. Any 080, núm. 09 (30 març 1993)

Gaseta municipal de Barcelona. Any 080, núm. 09 (30 març 1993)

tot sol·licitant del Govern de la Generalitat de Catalunya que declari la urgent ocupació d'aquests terrenys per tal que es puguin destinar a la construcció dels habitat¬ ges socials pre[r]

28 Lee mas

Baròmetre semestral de Barcelona. Desembre 2009

Baròmetre semestral de Barcelona. Desembre 2009

L’estudi consta de dues parts: la primera és fixa i recull l’opinió de la ciutadania sobre fixa i recull l’opinió de la ciutadania sobre l’evolució i l’estat de la ciutat, així com sobre la gestió municipal. Els resultats es comparen amb els seus equivalents de Catalunya i Espanya.

38 Lee mas

Barcelona Visió 2020 : una proposta estratègica

Barcelona Visió 2020 : una proposta estratègica

Capital de Catalunya. Els objectius que l’AMB es planteja s’han de veure com una contribució al creixement i al benestar de tots els ciutadans de Catalunya. I, com a tal contribució, una aportació al progrés del conjunt d’Espanya. És hora de sumar i d’establir aliances i noves fórmules de governança. Ens ho suggereix Javier Solana, president del Center for Global Economy and Geopolitics d’ESADE, en un article recent: “La crisi econòmica i financera ens mostra un fet de summa importància, com és ara la necessitat d’apostar pels instruments de governança (mundial) i de cooperació. La manera com gestionem els reptes globals tindrà conseqüències per a tothom.” Cal, doncs, ser conscients de la necessitat de teixir noves complicitats entre l’AMB, Catalunya i Espanya, per tal d’alinear les competències i les propostes de cada estament, i evitar contradiccions i accions de suma zero.
Mostrar más

73 Lee mas

El tractament del català durant l'època del franquisme en l'educació

El tractament del català durant l'època del franquisme en l'educació

Com hem pogut comprovar a l'educació de fa uns 20 anys s'impartia el català però molt poques hores i l'assignatura que predominava era el castellà. Avui en dia es dediquen 4 hores setmanals a l'assignatura de llengua catalana i també segons l'escola, s'imparteixen altres assignatures com coneixement del medi i matemàtiques amb català. Cal dir que he fet enquestes a molt poques persones de més de 50 anys i per això surt molt poca gent la qual no va rebre català a l'escola. Però existeix la realitat que aquesta gent en qüestió no va ser formada en català i per això no saben ni expressar-se bé amb aquesta llengua, ni la història d'aquesta i el més important no saben escriure-la. Els mestres van haver de fer reciclatge per poder impartir-la. I molta gent per poder entrar a llocs de feina van haver d'estudiar ja d'adults la llengua del seu lloc d'origen.
Mostrar más

23 Lee mas

Show all 2193 documents...